Des de 1996, l’Espai ecològic de Tiana treballa amb tot tipus d’aliments ecològicsperquè creuen amb l’alimentació saludable i sostenible. Tenen productes de temporada, de proximitat i comerç jst i setmanalment ofereixen cistelles de fruita i verdura eco. Entra i la Yeho t’assessorarà amb tot!

Els socis d’Etselquemenges teniu un 5% de descompte en tots els productes de les marques REL i un 10% en els productes NADIU. Aquesta promoció no se suma a altres existents

Isabel Coderch, tecnòloga dels aliments, responsable del web telosirvoverde.com, portal de restauració sostenible dirigit a professionals del sector de l’hostaleria i la restauració. És consultora i ha treballat durant 9 anys coordinant el projecte de menjadors ecològics de la Fundació Futur.

Api Vida és una botiga situada a Gandia que ofereix tot tipus de productes naturals ecològics així com una àmplia gama de productes de cosmètica i suplementació. També podeu gaudir de teràpies naturals com ara naturopatia, medicina tradicional xinesa, acupuntura, flors de bach, a més d’assessoraments dietètics de tot tipus: dietes veganes, pèrdues de pes…

Els socis d’Etselquemenges teniu un 5% de descompte en tots els productes de les marques REL i un 10% en els productes NADIU. Aquesta promoció no se suma a altres existents.

La dietètica és bio és una botiga de productes ecològics i saludables situades a Lleida i que, a la vegada, compta amb botiga online.

Els socis d’Etselquemenges teniu un 5% de descompte en tots els productes de les marques REL i un 10% en els productes NADIU. Aquesta promoció no se suma a altres existents.

La Natura és una botiga de productes ecològics i saludables situades a Lleida i que, a la vegada, compta amb botiga online.

Els socis d’Etselquemenges teniu un 5% de descompte en tots els productes de les marques REL i un 10% en els productes NADIU. Aquesta promoció no se suma a altres existents.

L’Anna porta molts anys en el món de l’hostaleria. Durant la seva trajectòria, ha anat prenent consciència de la importància de l’alimentació, ha profunditzat en la filosofia macrobiòtica i ha evolucionat cap a una línia més vegetariana. Ha passat per restaurants com l’Hortet i ja fa temps que col·labora amb la Montse Bradford. Ara ha obert el seu propi restaurant. “A tots els municipis comença a haver-hi un restaurant saludable o vegetarià, i aquí a Sant Cugat en faltava un”.

Li pregunto pel nom del restaurant, ja que el trobo molt encertat tenint en compte que es tracta d’un ingredient molt utilitzat a la cuina macrobiòtica “Des de fa temps, quan m’imaginava el nom del restaurant, ja m’havia vingut el Kombu. M’agrada molt la filosofia oriental del Yin i el Yang i de totes les algues és la que més m’agrada”.

No fa ni dos mesos que l’ha inaugurat i ja hi ha algun client fix: “m’ha sorprès força perquè jo hi ha certs productes que no tinc: lactis, ous, sucres refinats, Coca cola, Fanta… No tinc res de tot això i ningú m’ho ha demanat ni s’ha queixat. Tothom ha entès el concepte i estic molt contenta amb les respostes que rebo”. Un 80 % dels plats que hi trobem són vegetarians, i la resta poden portar peix, però tots duen al darrere una clara filosofia oriental. Això sí, sempre intenta que els productes siguin ecològics i de temporada.

Als matins, el Kombu ofereix esmorzars sans i complerts perquè puguem començar el dia amb energia. Podem optar per sucs naturals de fruites i hortalisses, i entrepans diferents que s’allunyen dels típics amb embotit. Una combinació molt bona és el que porta hummus, germinats i alguna fulla verda.

Al menú del migdia, que té un preu de 12,50 €, podem escollir entre la crema del dia o fer-nos la nostra pròpia amanida a partir d’un bufet molt complert. No només d’enciam i tomàquet, sinó també amb patés vegetals, algun cereal, salses saludables i diferents verdures i hortalisses. Després, tenim l’opció d’escollir entre dos plats combinats diferents: el yin i el yang. El primer acostuma a ser més suau i el segon més potent, però tots dos presenten un equilibri entre els aliments que necessitem en el nostre dia a dia per aguantar bé la jornada: cereals integrals, proteïna en forma de llegums o peix, verdura dolça, verdura verda, ferments, germinats i algues. I per acabar, les postres, que sempre són casolanes i si s’endolceixen ho fan amb melasses o atzavara. Un pastís boníssim que no us podeu perdre és el de pastanaga i crema d’anacards.

Ah! I si només voleu el plat combinat també hi ha l’opció d’optar pel menú exprés.

La línia del restaurant té una clara influència macrobiòtica, tot i així, l’Anna no es tanca portes i també hi podem trobar algun plat raw: “intento que hi hagi un equilibri”. S’hi pot tastar un paté de remolatxa cru d’un color viu intens acompanyat de xapatis de fajol, o uns deliciosos raviolis de carbassa farcits de xiitake i formatge de fruita seca. Tot servit amb una presentació espectacular.

Divendres i dissabte al vespre, el restaurant disposa d’una carta molt diferent. Es manté la mateixa filosofia, però ja no hi trobem els plats combinats sinó una àmplia varietat de textures i sabors: alguns plats crus, alguns amb peix i d’altres vegetarians. Us recomano que tasteu el rissoto d’arròs negre amb perfum de coco i cruixent de porro; fa venir salivera. A més, també hi podem degustar vins biodinàmics i ecològics o un licor de gingebre artesà.

Els socis de l’Ets podeu gaudir d’un 10 % de descompte a la carta de nit ensenyant el vostre carnet.

Contacte

c/ Sant Domènec, 7
Sant Cugat del Vallès
Telf: 93 633 95 35
Horari: Migdies de dilluns a dissabte. Nits de divendres i dissabte. Diumenge tancat.

Georgina Estapé

Bloguer graduada en publicitat i relacions públiques i estudiant de dietètica

Aquest batut de chía i baies és perfecte per prendre per esmorzar o com a piscolabis de mig matí. Per què?

Perquè gràcies a les llavors de chía és ric en greixos i proteïnes de la millor qualitat, és una font òptima d’àcids grassos omega-3 (un got en té la quantitat diària recomanada i, a més, en la seva forma més fàcil d’assimilar), és alcalinitzant, molt antioxidant, és ric en fibra i no té gens de sucre afegit, tan sols el contingut en les baies, que són de baix índex glucèmic.

Pots utilitzar les fruites fresques o congelades, com prefereixis; això sí, assegura’t que siguin ecològiques, perquè si no ho són, solen estar plenes de pesticides. Si esculls fer-ho amb baies congelades, simplement descongela-les una estona abans (tret que vulguis un gelat).

La dietista i cuinera Anna Grau ens presenta el Kombu, el primer restaurant de Sant Cugat amb una clara línia ecològica i saludable. Es troba prop del mercat Pere Sant, en un local càlid i molt acollidor on es respira tranquil•litat.

Els socis de l’Ets podeu gaudir d’un 10 % de descompte a la carta de nit ensenyant el vostre carnet.

Personalment, a mi m’encanta preparar aquesta recepta, és molt agraïda, ja que és molt fàcil de fer, molt ràpida i a més és ideal per mostrar als teus convidats les possibilitats de la cuina crua vegetal. Preparar-la no et durà més de 15 minuts i aquest entrant vesteix de festa qualsevol taula.

Quan els teus convidats, encantats, et preguntin sobre aquest plat, et pots recrear explicant-los que aquesta meravellosa recepta està feta amb aliments 100 % vegetals, que en ser tots crus, tots els seus nutrients i enzims romanen intactes, de manera que el cos pot assimilar-los i aprofitar-los al màxim i amb el mínim esforç.

La remolatxa és una gran font de ferro, afavoreix la qualitat de la sang i, per tant, reforça el nostre sistema immunològic.

I el vinagre de poma, a diferència d’altres vinagres, és un fantàstic alcalinitzant i aliment probiòtic, cosa que significa que cuida i regenera la nostra preuada flora intestinal.

Quant a l’oli de tòfona blanca, és important que en busquis un de qualitat (no són barats). Els altres no són aconsellables, ja que la seva aroma pot ser fruit d’un producte procedent del petroli (SOS). A la botiga ecològica en línia Mumumio.com en tenen un amb certificació ecològica, encara que una altra opció és buscar-lo en una botiga gourmet o italiana.

Una última dada: la remolatxa tenyeix moltíssim les mans, si no vols que se’t quedin de color vermellós, el millor serà que utilitzis guants de làtex, almenys per fer-ne filets i macerar-la.

Estàs preparat per triomfar? Doncs comencem la recepta!

Si has començat diferents dietes per perdre pes sabràs que arriba un punt en què no avances. Et preguntes si realment està funcionant i no entens per què et costa tant perdre pes. “La companya de feina ha perdut 8 kg, la veïna 20…” Per què elles sí i jo no?

Aquí tens fets i petits errors que t’ajudaran a comprendre la complexitat que hi ha rere el fet de perdre pes i que et donaran un cop de mà a l’hora de seguir avançant:

El cos aprèn

Cada vegada que comences una dieta, el teu cos, que encara té memòria de quan érem neandertals i passàvem per èpoques de fam, sap que passa per una època de molta gana i comença a activar una espècie de mode “d’estalvi d’energia”. Així doncs, com més dietes comencis, més “reservarà” el teu cos i més et costarà perdre pes. No facis mil dietes estrictes i ràpides. Fes un canvi de paràmetres i una dieta definitiva, que et faci guanyar salut, energia i permetre’t alguns capricis.

L’edat no perdona

A partir dels 40 el nostre metabolisme baixa un 10 %; a partir dels 50 (aproximadament), un 20 %; cap als 60, un 30 %. I això què vol dir? Doncs que quan t’acostes a aquestes edats, si menges el mateix i tens el mateix estil de vida, començaràs a guanyar pes sí o sí. És a dir, cada vegada et serà més difícil aprimar-te, perquè el teu cos necessita menys, va més lent.

Ens mentim més del que pensem

“Potser sí que pico, però quan ho reviso amb la dietista, no me’n recordo del nombre total de cosetes que menjo mentre cuino”. Algú deixa menjar al plat, el nen no s’acaba la galeta, algú porta alguna cosa pel seu aniversari a la feina o arribo a casa i em menjaria un bou.

La tiroide no ajuda

Si tens hipotiroïdisme o et sembla que en tens (t’has d’analitzar les hormones TSH/T3/T4 a la sang), el teu metabolisme és molt lent, i perdre pes és dur i difícil, però amb un bon acompanyament s’aconsegueix perfectament.

Estiraments i ioga, al parc

No tinc temps per fer exercici

T’has parat a pensar que una setmana té 168 hores? No tens ni 1 hora? Ni 30 minuts? Sí que en tens, de temps, el que passa és que segurament no et motiva, et fa mandra o estàs prioritzant altres coses. Fer exercici fa que puguem perdre pes molt més fàcilment, sobretot a partir dels 45 anys i en cas d’hipotiroïdisme. Ens ajuda a cremar els greixos (com els cremarem, si no?) i eliminar toxines, a produir serotonina (a trobar-nos amb més ànim i fer pujar la libido), a millorar la circulació, a reduir la retenció de líquids i la cel·lulitis, i a activar la salut intestinal. Necessites més motius?

Agafa ara mateix l’ordinador o l’agenda, si el gimnàs no t’entusiasma. Segur que trobes on anar a caminar, o anar a ballar, o fer ioga o Pilates, o fins i tot un entrenador personal que s’encarregui de buscar què és el que et pot motivar. Prioritza la teva salut, i fes-ho de seguida.

Prenc més energia de la que necessito

• Menjo fruita o iogurt per postres, tot i haver-me quedat molt ple.
• Menjo en menys de 20 minuts i el meu cervell encara no ha tingut temps d’enviar la sensació de sacietat a l’estómac; per tant, puc engolir tot el que la meva panxa aguanti.
• Prenc cereals o pa a la nit i amb el poc exercici que faig, aquesta energia se’m colloca a les natges, com sempre.
• Preparo racions de carn o de peix de més de 120 g o racions d’hidrats de més de 60 g en cru.
• Sóc al sofà i cauen 2 galetes dels nens.

Sopo fruita i iogurt desnatat

No és un bon sopar. Tot i que ens aporta vitamines i proteïnes, la fruita és un sucre senzill, que si som al sofà o anem a dormir no ens servirà de gaire més que per agafar l’energia i convertir-la en greix.

El iogurt, si és de qualitat i el prenem puntualment, no hi ha cap problema, però si és un producte de supermercat, està carregat d’additius químics que carreguen el fetge i els intestins.

No vaig bé de ventre

Si tinc restrenyiment, estaré constantment deixant que milers de toxines estiguin en contacte durant dies amb les meves parets intestinals, cosa que les farà més dèbils, les inflamarà i provocarà que les toxines passin al corrent sanguini. I, ei, les femtes també pesen.

Tinc una intolerància o intestí irritable i m’inflo

Si tinc mals de panxa, el primer que he de fer és solucionar-ho, perquè ni podré seguir una dieta per aprimar-me sense passar-ho malament, ni em desinflaré mai.

Tinc retenció de líquids

Passa el mateix en aquest cas. Potser cal activar l’energia del teu ronyó perquè els líquids comencin a circular millor, drenar, i que no s’acumulin i et sentis inflada com un globus.

El meu fetge està sobrecarregat

Si el teu fetge té molta feina, no metabolitzarà bé ni les hormones, ni les toxines ni els greixos. Per tant, cuidar-lo és bàsic perquè els greixos que volem fora acabin marxant. Redueix sucre, greixos saturats, carn i lactis, i menja més verdures de fulla verda i infusions (o comprimits) de romaní, fonoll, card marià, dent de lleó o boldo (sempre sota un control professional).

Prens cafès amb llet al llarg del dia

No ho comptes com a part de la dieta i vas prenent calories a través de la llet i del sucre, si n’hi poses.

Durant el cap de setmana cau alguna cervesa o copeta de vi

Aquest és un dels motius més típics dels pacients que no s’aprimen: “Oh, Neus, és que només m’he passat en un àpat, eh, tota la resta ho he fet perfecte!”. Si t’has passat en un àpat però has anat de barbacoa, has menjat calçots a punta pala, pa amb tomàquet, salsetes, carn, una copeta de vi, i alguna pasteta per postres pot semblar que només és un àpat, però entre les quantitats i el que suposa l’alcohol, estàs acumulant molt més del que podries fer en 3 picadetes entre setmana. Això no vol dir que no puguis anar de calçotada si estàs a dieta, però amb moderació. Afecta molt, psicològicament, quan un fa un “extra” un dia després d’haver seguit una dieta estricta tota la setmana i veure després que s’ha recuperat tot el pes perdut.

L’alcohol −encara que es digui que el vi i la cervesa són saníssims− carrega el fetge, espesseix la ment i les neurones i afavoreix l’augment de pes.

No em cuino ni m’organitzo prou bé

Si et vols cuidar, prioritza’t, dedica’t més temps a tu mateix i menja aliments naturals, cuinats a casa, amb afecte.

No tinc ben distribuïda la cuina

Hi ha una nova dieta que es diu la dieta FENG SHUI, i que se centra a organitzar la teva cuina de manera que t’ajudi a perdre pes. Un estudi a Nova York mostra que les persones que tenen productes com ara cereals o galetes a sobre el marbre de la cuina pesen més que les que els tenen ben guardats.

Sóc dona i em peso 1 cop a la setmana

És més difícil perdre pes en el cas de les dones que en el dels homes. Ells, quan es decideixen, van a totes. Nosaltres tenim moltes fluctuacions hormonals i emocionals que ens afecten en la retenció de líquids, el trànsit intestinal, el descans nocturn… i, per tant, en el pes.

No ens apuntem tot el que mengem

Algunes investigacions indiquen que quan ens autoobservem controlem més el que fem que si només pensem en el que fem.

No vigilem el que posa a les etiquetes

Qualsevol producte, fins i tot si és ecològic, pot portar sucre, xarop, mel, melasses, farines, llevat de soja… i tot això va sumant. Ecosalim és una marca que cuida molt la qualitat dels seus productes i això es nota tant en el sabor com en les propietats de cada aliment.

Tres Unces és una botiga eco al centre d’Igualada a on hi podeu trobar productes a granel i envasats: llegums,farines,llavors, pastes,arrosso, cereals d’esmorzar,fruita deshidratada, tes, sucres, superaliments, espècies….tot granel.

Als socis d’Etselquemenges els oferim un 5% de descompte en qualsevol aliment de la botiga.  (ous no inclosos)

Per a això és imprescindible parlar del procés de detoxifació de l’organisme, que té lloc al fetge i que té una importància vital per al bon funcionament cel·lular. El procés de detoxificació inclou la mobilització, la biotransformació i l’eliminació de tòxics, tant d’origen endogen com exogen i es fa en dues fases, la fase I i la fase II. Un mal funcionament o la ineficiència d’aquest procés pot derivar en importants morbiditats en l’organisme.

La protecció contra el càncer té a veure directament amb l’exposició als tòxics ambientals (pesticides, metalls pesants, fum del tabac, la part cremada del menjar cuinat a altes temperatures), i el que en un principi pot semblar obvi, no ho és tant, atès que moltes vegades encara que pretenguem menjar aliments ecològics, no podem evitar trobar-nos pel carrer amb la contaminació de la ciutat; tampoc podem controlar tot el que mengem quan viatgem, i moltes altres circumstàncies que no tenim sota control.

Per això l’estratègia fonamental es basa, per començar, en el coneixement dels nostres gens, i això se sap mitjançant un estudi genètic (www.eugenomic.com). Així es poden personalitzar els nutrients que cada persona hauria de prendre per millorar la seva salut.

Posaré un exemple senzill:

Imaginem que el nostre fetge és com una ciutat, amb carreteres que entren i surten. Cadascuna d’aquestes carreteres es dirà enzim. Aquests enzims poden ser autopistes o carreteres per les quals es pot circular a diferents velocitats.

Ara pensem en les toxines, que són els cotxes que circulen per aquestes carretes.

Què passaria si a primera hora del matí entressin cotxes de forma massiva per aquestes carreteres? Segurament passaria el que ja ha passat altres vegades, que ens posarien un límit de velocitat: no més de 80 km/h, per exemple, per evitar la contaminació. Això té sentit, ja que com més motors estan en marxa, més CO² s’elimina en l’ambient. Així que si aquestes toxines passen per enzims a alta velocitat, a una determinada hora hi hauria un nombre elevat de toxines entrant en el nostre fetge. Aquesta entrada de toxines és el que s’anomena fase I de detoxificació hepàtica.

La fase II serien les carreteres que surten de la ciutat, és a dir, aquells enzims que expulsarien els cotxes i també els seus contaminants. Però entremig passa alguna cosa, les toxines s’activen quan entren i es tornen més tòxiques que al principi. Produeixen radicals lliures que danyen les nostres cèl·lules, l’ADN i poden provocar mutagènesi i, posteriorment, càncer.

Continuant amb aquest exemple automobilístic: és com si com a conseqüència del trànsit dels cotxes comencessin a tocar aquestes botzines i comencessin a sortir les persones dels cotxes histèriques i es comencessin a pegar les unes amb les altres.

Així, el més important per dominar aquesta situació seria marcar aquests límits de velocitat, així com posar música relaxant al cotxe, posar filtres als automòbils perquè no deixin escapar els tòxics per al medi ambient i facilitar la sortida d’aquests cotxes de la ciutat.

Quan es fa un estudi genètic, la informació que obtenim ens permet conèixer com són de ràpides les nostres carreteres d’entrada i sortida. A vegades, fins i tot ens diuen quines estan bloquejades i no funcionen correctament. Aquesta informació ens serveix per poder dir en cada cas com podríem regular el trànsit fent que els cotxes vagin més lents quan entren a la ciutat o facilitant-ne la sortida.

Els nutrients que actuen regulant les fases, o que de forma comuna podríem dir que beneficiarien la majoria de les persones són:

• El resveratrol és un component que es troba a la llavor i a la pell del raïm, així com el Poligonum cuspidatum, i podríem dir que fa l’efecte de la música en els cotxes (inhibeix la proactivació dels carcinògens).
• L’àcid alfa lipoic, el seleni, el zinc i també el resveratrol evitarien els clàxons (són els antioxidants).
• L’alga clorel·la faria la funció de filtre.
• Els aminoàcids L-cisteïna, glicina i àcid glutàmic són necessaris per a la síntesi de glutatió (enzim antioxidant), alhora que també s’uneix als tòxics per facilitar-ne la sortida.
• El licopè també és necessari per al glutatió, però facilita també la fase II.
• La taurina és necessària quan el procés de la sulfatació no és del tot eficaç.
• La silimarina (principi actiu del card marià) és un protector hepàtic (reparador de les carreteres danyades).
• La cúrcuma o curcumina (ingredient antioxidant, antiinflamatori, hepatoprotector i activador de la fase II).

Durant tot el procés, i com comentàvem al principi, és essencial per a la quiomioprevenció impedir que les substàncies carcinògenes interactuïn amb l’ADN i l’ARN.

Una font d’un d’aquests components es troba en els vegetals crucífers, que contenen una sèrie de glucosinolats.

S’han fet nombrosos estudis in vitro, alguns in vivo en ratolins, altres d’epidemiològics i farmacològics i fins i tot alguns estudis clínics en humans (www.clinicaltrials.gov) que evidencien que el consum de les crucíferes té un poder quimioprotector del càncer.

Quines són les substàncies més importants?

S’han descrit més de 200 glucosinolats que estan presents en la naturalesa, principalment en les crucíferes. Es transformen per “masticació” o amb el procés de digestió en altres principis actius, que són els isotiocianats, els indoles (I3C), el sulfurà i el diindolmetà (DIM). Aquests altres subproductes també es troben preformats en aquests vegetals.

Les vies reguladores van des de la inducció d’enzims citoprotectors, que protegeixen del càncer i són inhibidors de certs processos inflamatoris, i la modulació de les rutes de senyalització del càncer, incloent la proliferació cel·lular (que evita que les cèl·lules cancerígenes es multipliquin), la angiogènesi (que impedeix que es creïn més vasos sanguinis que alimentin aquestes cèl·lules) i la renovació de les cèl·lules mare de les cèl·lules cancerígenes (que evita que les cèl·lules cancerígenes segueixin reproduint-se), fins a la supressió de les vies de senyalització cel·lular −que evita que s’activin mecanismes que activin el procés−, incloent el NFkβ, els receptors hormonals, i els activadors de la transcripció.

Recentment han sorgit més estudis que evidencien que els derivats dels glucosinolats tenen potencial quan modifiquen les alteracions epigenètiques.

El procés de carcinogènesi, així com la progressió del càncer, és el resultat dels canvis genètics i epigenètics del genoma que condueix a la desregulació de l’activitat transcripcional dels gens. Els mecanismes epigenètics en les cèl·lules del càncer inclouen des de la desacetilació i la metilació d’histones (és a dir, la capacitat per “silenciar” l’expressió d’un gen protector contra el càncer), a la hipermetilació del promotor de gens supressors de tumors i de gens importants per a la regulació del cicle cel·lular, la diferenciació cel·lular i l’apoptosi. Aquestes aberracions epigenètiques poden ser fàcilment reversibles i sensibles a components naturals de la dieta.

Crucíferes amb glucosinolats: Bròquil i els seus germinats, coliflor, nap, rave, créixens.

El contingut en glucosinolats d’aquestes plantes pot variar depenent de:

• La varietat, les condicions i el clima on creixen, el pH i la temperatura.
• Si aquestes verdures es cuinen, la temperatura deixa inactiva l’enzim (mirosinasa) que transforma els glucosinolats en els seus altres derivats, encara que sempre queda la possibilitat que aquesta mirosinasa es reactivi de nou pels bacteris que hi ha al tracte digestiu (si disposem dels bacteris adequats).

Quantes cols a la setmana he de menjar per protegir-me? Seria millor que prenguéssim càpsules de bròquil?

Bròquil en pols (Active Foods) valorat 4% en glucosinolats

Per actuar regulant l’expressió genètica hauríem de menjar cols almenys 4 vegades a la setmana, preferiblement en forma de germinats (amb un grapadet n’hi hauria prou), atès que la concentració de principis actius és superior.

Prendríem càpsules en aquells casos que per raons de salut necessitéssim una aportació extra o si no poguéssim prendre aquestes quantitats de germinats a la setmana. També podeu agafar el bròquil valorat en glucosinolats afegit en pols com a condiment.

Vols conèixer una nova alimentació inspirada en la manera de menjar dels nostres avantpassats? L’arqueòleg Eudald Carbonell i la periodista Cinta S. Bellmunt ens ofereixen en el seu nou llibre una seixantena de receptes elaborades amb una gran varietat d’ingredients del paleolític altament naturals, frescos i saludables.

Hi trobarem verdures, herbes, bolets, fruita seca, ous, llavors i, de tant en tant, carn i peix. Una proposta perquè el lector gaudeixi de la dieta prehistòrica amb aliments que es poden trobar actualment. Prepareu-vos per tastar el remenat d’ous de perdiu amb cranc i espàrrecs, cavall estofat amb nous i pomes, tonyina a la pedra amb ginebre i ruca…

Articles relacionats:

• Paleo, tornar al més ancestral per sobreviure a la modernitat
• Salud óptima con la Paleo Dieta
• La dieta paleolítica: funciona?

L’esmorzar està considerat l’àpat més important del dia i, com a tal, hauríem de cuidar-lo molt i molt. Perquè sigui més fàcil de preparar, David Bez ha escrit Breakfastlove, un llibre farcit de receptes bonísssssimes (150) per preparar cada dia un esmorzar d’allò més nutritiu, bo i saludable.

Cada plat acostuma a tenir forma de bol i està format d’una base de grans, dues fruites i verdures de temporada, una mica de proteïna, algun tipus d’amaniment, iogurt o llet, i algun ‘topping’ opcional. Una gran varietat d’esmorzars tant vegetarians i vegans com omnívors i crudívors, per satisfer el paladar de tots aquells que vulguin començar el dia amb més energia.

I atenció amb les fotografies del llibre: tan inspiradores que fan venir gana!

Articles relacionats:

Què esmorzo?

Hem sentit a parlar molt de la quinoa. Des de fa segles, els inques ja consideraven aquest pseudocereal provinent dels Andes com un aliment sagrat, i n’apreciaven tant les propietats que li van atorgar el privilegi de ser considerada com la mare de tots els grans. Avui en dia, la seva estima en el món de l’alimentació saludable no ha minvat, al contrari: des de fa uns anys, la quinoa ha guanyat popularitat internacionalment molt més enllà de les terres andines, fins a considerar-se un superaliment que aporta beneficis excel·lents a la nostra salut.

La quinoa és perfecta per a totes aquelles persones que vulguin o que necessitin evitar el gluten o que tinguin sensibilitats alimentàries, ja que és molt fàcil de pair i, a més, resulta molt senzilla i versàtil a la cuina: combinada amb un altre cereal, ens proporciona una aportació proteica similar a la de la carn i tradicionalment s’utilitza com l’arròs, barrejada amb verdures i amb proteïna vegetal, o també pot afegir-se a les amanides fredes d’estiu.

Aquest deliciós pseudocereal té un contingut més alt en enzims, vitamines, minerals, fibra, antioxidants i fitonutrients que la majoria de la resta de grans, per això resulta una gran alternativa als cereals amb gluten. A més, conté tots els aminoàcids essencials que el cos humà necessita, cosa que la converteix en un aliment amb un alt valor proteic. També destaca pel seu contingut en potassi, magnesi, ferro i vitamina B.

Dit això, segurament haureu provat la quinoa en la seva versió en gra servida com l’arròs, però sabíeu que tenim altres fantàstiques maneres de consumir-la, aprofitant-ne les qualitats i gaudint-ne del gust?

1. Germinada: una bona opció per enriquir amanides en sabor i en propietats. Germinar-la és un procés senzill que es pot fer des de casa: només cal deixar-la en remull tota la nit i deixar-la germinar en un ambient càlid durant unes 12 hores, esbandint-la dues o tres vegades al dia.
2. A l’esmorzar: a més de ser fàcil de cuinar, és fàcil de digerir i té un sabor a nou molt particular. Per a l’esmorzar admet múltiples versions: germinada, calenta en versió porridge o també inflada o en flocs i barrejada, per exemple, amb canyella, llavors de lli, de carbassa, de gira-sol o de sèsam i amb altres superaliments com les baies de Goji, fruita fresca, cacau o garrofa.
3. En beguda: un cop més, és fàcil de digerir i, a més de conservar-ne tot el sabor, la beguda de quinoa acompanya bé cereals, smoothies, batuts i postres, i proporciona un extra de cremositat sense colorants, conservants o additius i, lògicament, és lliure de lactis. Us animeu a provar-la en un chai latte o amb el cafè?

Marta Costa
Periodista
mcosta@etselquemenges.cat

La majoria de les tècniques que s’utilitzen en moltes receptes que habitualment es cuinen amb farina de blat són fàcilment assumibles i fàcils de preparar en la seva versió “sense gluten”. De fet, no és imprescindible per cuinar i menjar bé, de la mateixa manera que tampoc cal ser celíac per gaudir d’una gran varietat d’aliments elaborats sense gluten.

Busca el certificat de qualitat ecològica

Cal tenir precaució amb les farines d’arròs o de blat de moro que venen a les fleques o els supermercats i que no estan etiquetades amb el distintiu homologat “sense gluten”, ja que es poden haver contaminat durant la mòlta. Per assegurar l’èxit, el més recomanable és optar per farines sense gluten produïdes en cultius amb certificació ecològica. Són segures, ideals per a celíacs i també per a les persones que volen aportar nous sabors a les seves elaboracions.

No només d’arròs i de blat de moro viu el celíac

• Per donar sabor i varietat a les receptes hi ha moltes farines alternatives (de quinoa real, de fajol, de mill, d’amarant, de castanya, de tapioca) i una gran quantitat de farines procedents de llegums (llenties, cigrons, tramussos, soja o pèsols).
  Si has de fer pa o massa de pizza. Les farines de blat de moro i arròs o llegums no són panificables per si soles, ja que no tenen prou proteïna. És millor comprar preparats panificables sense gluten i seguir les instruccions del fabricant pel que fa a quantitats i formes d’elaboració.
  Una altra opció consisteix a barrejar farines de cereals sense gluten (arròs, blat de moro o fajol) amb farina de quinoa, amarant o soja, i per donar elasticitat, afegir-hi espessidors naturals com goma de xantè o goma de guar.
• Quan l’objectiu és la rebosteria. El més senzill és triar varietats específiques per a rebosteria sense gluten, que són una mica més fluixes perquè la massa surti més esponjosa. Igual que en els preparats panificables, el fabricant n’indica les quantitats i els usos més adequats. Cada farina absorbeix una quantitat determinada d’humitat, de manera que les quantitats de líquid variaran segons la que es faci servir. Les d’ametlla o de castanya donen també un gust original a pans de pessic, galetes o magdalenes.
• Per arrebossar i enfarinar. Pots fer servir pa ratllat sense gluten, però també queda molt bé amb farina de cigró o soja. Si hi afegeixes flocs de puré de patata, sèmola de blat de moro, ametlles triturades o llavors de sèsam el resultat serà extraordinàriament cruixent.
• A l’hora d’espessir o lligar salses. Serveix qualsevol farina sense gluten o flocs de puré de patata. També es pot fer una barreja a parts iguals de farina de cigró amb farina de blat de moro.

Més informació
FACE (Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya). És una llista actualitzada de les diferents farines per a panificats i rebosteria que es comercialitzen (www.celiacos.org).

Un any més, l’Associació Slow Food ha reunit avui, a la Fundació Alícia al Món Sant Benet, els restaurants que aposten per una cuina compromesa per tal de fer el lliurament anual dels distintius Km0-Slow Food, en aquest cas a 13 nous restaurants que entren a la llista (ja en són 65) gràcies a una cuina basada en aliments ecològics, de proximitat i saludables:

El Jardí. Parets del Vallès
La mà negra. Vilafranca del Penedès
L’antic molí. Ulldecona
Sant Francesc. Montblanc
Llamber. Barcelona
Bar Seco. Barcelona
El Mercader de l’Eixample. Barcelona
NoNoNo. Barcelona
La Peninsular. Barcelona
La Borda del Rector. Incles. Andorra
Cafè Pessets. Sort
Espai de tast Mas d’Eroles. Adrall. Lleida
Els Garrofers. Alella

L’expresident del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ha fet l’entrega de les plaques. Benach ha explicat que la societat està immersa en un tsunami global que afecta molts camps, i que el tsunami en el sector de l’alimentació ens portarà molt aviat a tornar a valorar l’alimentació de proximitat, més racional, i basada en la nostra terra i orígens, i que tots els membres de Slow Food són pioners en aquest sentit. Benach fa tot just tres mesos que ha obert un restaurant a Reus, Color d’olor de poma (poema de Gabriel Ferraté) on ja té una petita botiga amb aliments ecològics i un restaurant amb vocació també de promoure cada vegada més el producte de proximitat.

Reconeixements i cargolets

També s’han estrenat els reconeixements a productors i menjadors compromesos amb els criteris de Slow Food i que aquesta primera edició ha guanyat l’Escola St Paul’s School. Pel que fa als productors, s’ha recongut la tasca de l’Associació Agrecològica Gallecs, Cal Pauet dedicats a l’agricultura i ramaderia ecològica a l’Espunyola i el projecte Safrà de la Conca de Barberà, que algutina més de quaranta miniproductors de safrà de la comarca.

Una de les novetats d’enguany és que, a partir del símbol de l’Associació, el cargol, s’avaluarà el grau de compromís i exigència dels restaurants en el marc dels criteris que estableix l’associació. A mitjà termini, els restaurants tindran d’un a tres cargolets.

Com és habitual, al llarg del matí s’ha fet l’assamblea anual de l’entitat, que ha servit per aprovar per unanimitat la creació d’una secretaria tècnica liderada per la doctora en Medi Ambient Neus Monllor, col·laboradora d’Etselquemenges, i per Jaume Guillamon, a través del seu projecte Arrels de taula (consultoria sobre cuina compromesa amb el territori, la cuina i la pagesia). Aquesta nova secretaria tècnica treballarà per reforçar el projecte dels restaurants Km0 sobretot arran de l’abús en la utiltizació d’aquest terme i d’altres com ara “proximitat” i “ecològic”. Justament els criteris per ser restaurant Slow Food són molt exigents i aquests restaurants fan mans i mànigues per fer viables projectes en què, amb honestedat, treballen amb productes de la pagesia de l’entorn que no fa servir cap tipus de pesticida als camps, amb instal·lacions sostenibles i intentant sempre disminuir la petjada ecològica.