- Que tota malaltia comença a l’intestí, com deia Hipòcrates. I és que a l’intestí hi tenim cinc-cents milions de terminacions nervioses, el 95% de la serotonina, més del 70% de les cèl·lules immunitàries i, en general, el cos està “fet” de bacteris i no només de cèl·lules. De fet, l’organisme té deu vegades més bacteris que cèl·lules.
- Que la dieta ha de ser molt més variada. Si tenim cent bilions de bacteris, com els alimentarem si mengem sempre els mateixos plats i ingredients? El dèficit de diverses famílies bacterianes afavoreix que s’implantin patògens; això provoca disfuncions i patologies, de vegades cròniques.
- Que no només hem de prendre probiòtics quan prenem antibiòtics. Els probiòtics són una solució de salut que reforcen la microbiota i augmenten les defenses. Hi ha molts factors que, a diari, poden desequilibrar la microbiota –alimentació desequilibrada, estrès, medicaments…– i causar trastorns funcionals com el síndrome de l’intestí irritable i patologies cròniques com obesitat, diabetis, asma, malaltia de Crohn o artritis, entre d’altres.
- Que l’alteració del trànsit intestinal (restrenyiment, diarrea, alternança) ens parla de disbiosi intestinal, la qual pot desencadenar el síndrome d’intestí irritable (dolor abdominal fort i recurrent) o altres patologies com una colitis ulcerosa o una gastritis.
- Que la falta de magnesi pot generar ansietat, irritabilitat, cansament, por, mal de cap, depressió, pèrdua de memòria, distensió abdominal, trastorns del son, vertígens o taquicàrdia, entre d’altres, ja que participa en moltes rutes metabòliques de l’organisme.
- Que el magnesi és gairebé tot dins de les cèl·lules, i que l’estrès fa que en surti i que el perdem a través de l’orina.
- Si augmentem el magnesi (prenent complements) millorarem la gestió de l’estrès, l’ansietat, el cansament i l’insomni i la microbiota ens ho agrairà. Pensem que l’estrès afecta l’intestí i que els desequilibris intestinals afecten el sistema nerviós. La microbiota sintetitza neurotransmissors igual que els neurotransmissors del primer cervell i compleixen funcions tan importants com aquest.