Des de fa catorze anys, la Moira Bortagaray és professora associada de l’escola de negocis EADA de Barcelona. Té formació en coaching per a executius, que, des de fa un temps, complementa amb coneixements d’alimentació saludable. Gràcies a aquest combinat, avui a EADA els estudiants adquireixen habilitats directives i de lideratge i alhora aprenen que l’alimentació saludable pot ser clau en l’èxit del seu lideratge.
Amb Franc Ponti i Aldana Abele, publiquen Free Brain (Amat Editorial), un llibre per estimular la creativitat i que explica fins a quin punt l’alimentació saludable pot ser un motor per a la creativitat i la innovació.
La proposta de fusionar lideratge i alimentació és habitual o és cosa vostra?
Crec que és nostra.
Ningú fins ara havia pensat que la gent que vol liderar organitzacions ha de cuidar la salut?
Uf, no m’atreveixo a afirmar que ningú.
Bé, però no era a l’agenda ni als programes de cursos habituals de lideratge.
No. Ara hi comença a ser, però aquí som pioners segur. Per ser eficaç com a empresari, primer he d’estar saludable, he de tenir energia, saber gestionar l’estrès, he de poder fer-me un espai per treballar el cos, entre altres coses. És molt obvi. Per exemple, si tens males digestions o qualsevol problema de salut per petit que sigui influirà en el teu rendiment.
I això t’ho compren els alumnes?
Totalment. Però totalment.
Això és que han canviat moltes coses perquè l’home de negocis era el de tiberi per dinar i no hi havia qui treballés a la tarda.
I tant! I copa i puro.
De tota manera, tu veus que la generació següent ja no serà així.
És que ja no és sostenible. Primer que vivim en un món en què tot va molt ràpid, hi ha molta competència i en el qual, si no estàs despert i en bona forma, tens desavantatge. És així de simple. I no parlo de tenir bon cos, estic parlant d’estar en bona forma en el sentit de poder pensar ràpid, de reaccionar ràpid, de poder donar resposta als reptes que se’ns presenten, per exemple. Solc preguntar a la gent quantes hores dorm, si pren aigua… perquè està demostradíssim que un 3% de deshidratació fa disminuir el rendiment cerebral.
Em sembla una dada brutal. Si al matí no penses a beure aigua ja estàs per sota de la teva capacitat.
Exacte, sí. Una persona que dorm poc és tan imprudent o més conduint, per exemple, que una altra que ha begut massa alcohol. Això abans ni sabíem que era així i tampoc s’estudiava tan detalladament. Ara tenim mesuradors biomètrics i comencem a entendre que, si no descansem bé, el cervell no té la mateixa capacitat de reacció.
El llibre parla una mica com afecta l’alimentació a la capacitat de generar idees. Com va això?
Tothom pot generar idees. Hi ha persones que hi estem més acostumades i d’altres menys, algunes tenim més facilitat per fer-ho i d’altres menys. En el llibre, el que diem és que si cuidem el cos, ajudem a fer sostenible aquesta creativitat, a ser creatius durant més temps i a posar més focus, més concentració.
Vol dir que si tens una vida desordenada no pots ser creatiu? No, de cap manera. Hi ha molts exemples: escriptors, pintors de tot el món… Gent que no s’ha cuidat i que és extremadament creativa.
Intento sortir una mica de pensar en els “supergenis”, com Picasso, per exemple, i pensar en persones normals, comunes, que, si mengen bé, si prenen molta fruita, si opten per aliments que els permetin tenir digestions més lleugeres, potser tindran un focus creatiu, un desenvolupament… Si m’atipo massa és molt probable que tota la sang la tingui a l’estómac i no al cap i que em falti l’energia que necessito per ser creatiu. És molt simple en realitat.
Després, hi ha altres aliments que són importants, com els que ens donen omega-3, que són uns greixos que nosaltres no produïm i que hem d’ingerir.
Els aliments antiinflamatoris afavoreixen la sinapsi: promouen que les neurones es connectin entre si i donen lloc a idees noves.
Són importants perquè són antiinflamatoris?
Perquè són antiinflamatoris, però sobretot perquè afavoreixen la sinapsi: que les neurones es connectin entre si. Què és una idea? Dos conceptes que teníem que donen lloc a un concepte nou, a una idea nova.
Llavors, d’una banda mantinc el cos en bona forma –dormo bé, menjo bé, faig exercici i em cuido–, i de l’altra ingereixo aliments que sé que van bé per al cervell. És tan simple com que, per exemple, el silici que aporta el sèsam fa que el cervell funcioni millor, ja que aquest mineral afavoreix la connexió elèctrica entre les neurones.
Molt bé. Tenim peix petit, aliments amb omega-3.
Aliments amb omega-3, aliments amb silici, fruites, que ens omplen de vitamines i de minerals. Però un altre detall important són les digestions. Semblen un tema menor però ho tinc comprovat en mi mateixa: el dia que vull estar molt àgil mentalment faig dejuni al matí.
Fas dejunis intermitents, semidejunis. Així tens més focus?
Sí, amb els semidejunis tinc més focus, estic més desperta.
Sense res?
Sense res. Prenc aigua i –bé, soc argentina– de vegades mate; res més. Això em té molt més alerta que si m’hagués pres un parell de torrades amb ou, alvocat… Encara que sigui saníssim, si carrego el sistema digestiu, hi ha una energia que no va al cervell.
Sí. Els nostres nutricionistes estan molt a favor del semidejuni intermitent. El fan nocturn o matutí, segons el que a cada persona li vagi millor.
Esclar. No crec en una recepta per a tothom. Conec persones que necessiten menjar sovint i poquet i els va bé així. Crec que ens hem d’escoltar. Qualsevol cosa que sigui un gran esforç no és sostenible en el temps. Cal valorar molts aspectes.
Posar-ho en una balança.
Ha de ser una cosa que puguem sostenir, perquè qualsevol canvi brusc tampoc està bé. El cos és una màquina que tracta d’adaptar-se –el principi de l’homeòstasi– i d’estar en un balanç continu. No menjar res durant moltes hores i després molt potser no és bo per a tothom.
Els aliments que no van bé per a la creativitat són el sucre, els processats...
Els processats i els ultraprocessats. Això ho explico molt bé al llibre. La realitat del sucre és que, davant d’un pic de glucosa, el cos reacciona i el pàncrees allibera la insulina per fer-la baixar, després apareix la típica baixada d’energia i, esclar, pensem que hem de menjar alguna cosa per remuntar. I així entrem en un joc de pujades i baixades.
Això tampoc és bo i afecta la claredat mental i també el pàncrees a la llarga.
I si t’escoltes una mica, sembla que el cos no respon.
No, no respon. Només cal fer un mig dejuni per adonar-te del grau d’energia que tens si fas una cosa o l’altra.
I el sucre? Com afecta la creativitat?
El sucre és un aliment expansiu, dispersiu, que demana més energia per tornar a centrar el focus. De tota manera, no tots els sucres són dolents, com el de la fruita, per exemple. Si aquesta fruita la combinem amb una mica de canyella ja regulem el xut glucèmic, però a més la fibra fa que el sucre s’alliberi més lentament, de manera que no hi ha un pic de glucèmia tan alt. No és un no rotund al sucre; depèn del tipus, de les circumstàncies, del com…
I aquesta realitat que dius que els alumnes acullen bé, en general, creus que en el món dels negocis continuarà generant escepticisme durant molt de temps?
Veig un gran canvi i soc molt positiva pel que veig que passa al món dels negocis i de les corporacions. Cada vegada més la gent s’adona que així no anem bé.
Has detectat cap sector o professió que sigui menys permeable a aquest discurs?
Crec que va més per generacions. Els que en tenim quaranta escoltem; els de cinquanta es mostren més escèptics.
Això ens passa amb els lectors, alguns ja no són permeables a canviar els hàbits.
Venim a viure o a durar? [Riures.] Els que tenim quaranta anys veiem que no podem seguir així. Els que en tenen trenta ho tenen claríssim; els de vint no es preocupen per això encara, però es comença a respirar. Tinc un fill de sis anys i no menja caramels, però perquè ell decideix no menjar-ne.