En Marc Casabosch va emprendre una vida nova fa uns anys i es va trasplantar a ell mateix de la ciutat al camp. En aquest camí, ha publicat llibres exitosos com Un hort per ser feliç, El gran llibre dels bolets o El secret més ben guardat. Actualment dirigeix un petit hotel rural a Castellar de la Ribera on desplega tots els coneixements que té de la terra, la natura i la cuina sana, i que també trobareu al seu nou llibre, Cultivant la vida, un relat filosòfic d’un gran orador, inquiet, apassionat i ple de saviesa. Cal anar a Ceuró per conèixer en persona en Marc i la seva família.

Fotos de Beth Mägre

Marc, t’he conegut fent ja aquesta vida i completament dedicat a la terra i a la família, però tu eres un urbanita.

Sí! Vivia a Sant Andreu i m’agradava viure a Barcelona, però em vaig sentir expulsat pels preus dels habitatges i, després, també pel tema mediambiental i per una qüestió de dignitat a favor de la vida. A ciutat tinc la sensació que la vida no flueix, que la vida és molt encarcarada, però la clau era que sentia que, amb els preus dels pisos, em privaven el dret a l’habitatge. Somiava en un espai bonic, lluminós, per poder fer un hort i sentir-me lliure i a Barcelona no ho podia tenir, no ho hauria pogut tenir mai, perquè, a més, això va lligat a una vida slow i, esclar, vida slow a ciutat vol dir no produir diners, i no produir diners no et permet tenir tot això. Per tant, era un peix que es mossegava la cua. Adonar-me que allà on soc ara tot això era possible requeria un esforç, perquè estic molt lluny, però així també va fluir la idea de fer família. A Barcelona, amb la Vanesa, no n’haguéssim tingut mai, de fills, i és una cosa que ja havíem parlat i en la qual coincidíem. La vida que tinc ara va molt vinculada a aquest espai on soc.

Vius amb la sensació que tot el dia fas de pare i que no produeixes diners?

Evidentment que en produeixes, però el nivell econòmic que t’exigeix viure d’aquesta altra manera és diferent. Per això m’he pogut permetre aquesta mena de reducció de jornada voluntària, que haurà estat de cinc anys i mig: des que vam tenir l’Aran fins que ara en Bruel començarà Infantil al setembre, perquè cap ha anat a escola fins a P3.

Això ho diu tot.

Sí. Pensa que jo pretenia tenir-los a casa fins als sis anys, però al final he vist que era molt mental. Després el que no els aguanto soc jo. [Riu.]

El que has fet ja és molt! Tot i això, has anat treballant aquí i allà, i la mostra n’és aquest llibre fantàstic que tinc a les mans acabat de sortir del forn!

Sí. En aquest llibre, a diferència dels altres, justament hi ha molt de tot això: parlo molt de vida, de viure-la, de sentir-se feliç. El que he desenvolupat molt en aquests cinc anys i mig o sis és la meva part femenina, que ha despertat moltíssim. Veig la vida amb ulls d’home i de dona, i és una experiència fantàstica.

Explica-m’ho més.

És perquè he tingut el temps per compartir amb els meus fills, per viure a totes hores la intensitat dels seus primers anys i fer valdre la criança, perquè moltes vegades, en aquest món masculinitzat i capitalista, això passa desapercebut i és molt fàcil entrar en una roda. Aturant-me he anat prenent consciència.

Hi ha moltes parelles de la vostra edat que tenen el somni de muntar un hotel rural, però és molt esclau muntar un negoci així sense gaire ajuda i, si hi ha restauració, em sembla molt difícil conciliar com ho has fet. Com es fa?

Amb molt d’activisme, no deixant-te endur mai per com algú pressuposa que han de ser les coses. És a dir, tu pots tenir un projecte que sigui esclau o pots intentar tenir aquest projecte i que t’esclavitzi el mínim. Tothom ens diu: “Això que feu amb el menjar, per què no ho obriu a la gent de per aquí?”. “Obriu”, vol dir ser-hi sempre i, si hi ha algú que passa per allà, que pugui venir a menjar, i com això tantes coses. Una de les condicions era que, si obríem un hotel rural, només cuinaríem per als clients allotjats a l’establiment. Això minimitza molt la feina, que queda reduïda a dos o tres dies a la setmana. A més, tenim poques habitacions i és tot molt més fàcil, perquè la logística no és estressant i em permet anar a l’hort, mirar què hi ha, collir-ho i cuinar-ho. Ens autoabastim molt.

Per què vas necessitar escriure aquest llibre, després de l’èxit dels altres? Què volies explicar?

Cultivar la vida me l’he pres com una mena de testament amistós per als meus fills. L’he escrit en aquesta clau.

Vols que cultivin la terra?

No. M’és igual si no la cultiven i no fan res de tot el que jo faig. Només és perquè comprenguin per què son pare veia la vida en aquell moment d’aquella manera, els meus valors. Hi va haver un moment que volia que el llibre fos més un assaig, però al final vaig decidir optar per aquesta manera de barreja de llibre pràctic i reflexions per entrar per dues vies diferents; és a dir, qui només busqui un llibre pràctic es trobarà de regal les reflexions, que potser l’inspiraran, i qui busqui les reflexions, a més, tindrà un llibre pràctic.

Parlant del llibre, explica’m què hi trobaran.

Mira, Cultivant la vida neix d’una necessitat. Quan vaig fer Un hort per ser feliç, el vaig fer per a no iniciats i explicava la meva experiència partint de zero: un urbanita de ciutat que va anar a viure al camp i que va voler fer un hort. En va sortir, per tant, un abecé força bàsic, però hi falta informació pràctica. En aquests sis anys d’aprenentatge, m’han fet moltes consultes en xerrades, a la ràdio, entre d’altres, i aquí he pogut encaixar-hi totes les preguntes amb resposta. N’hi ha setanta d’ordenades per cultiu o disciplina.

Els consells per cultivar són per a gent que té grans extensions?

És indiferent. Està pensat per a agricultura, per a horts d’autoconsum, pot ser per cultivar en una jardinera o en un hort de mitja hectàrea. Està pensat en clau d’hort familiar d’autoconsum.

De totes maneres, jo no sé si faré un hort i m’encanta el llibre. He après moltes coses.

Exacte. Aquest llibre et serveix per menjar millor.

Ets un gran cuiner i un gran coneixedor de l’alimentació, i aquí fins i tot trobaran receptes de pickles, de truita d’espècies, de chutney de tomàquets.

Sí, perquè, a més, el llibre està dividit segons els mesos de l’any i inclou tot el que s’ha de cultivar, collir, cuinar i menjar en cada època de l’any. Si és temporada de tomàquets i en tens deu quilos, fes chutney! El més interessant d’aquest llibre és que el vaig fer de gener a desembre, i les reflexions que hi ha al principi de capítol estan fetes a peu d’hort, és a dir, em vaig forçar a mi mateix a dir: “Mira, avui som dos de febrer i escriuré a veure què hi passa ara, a l’hort”. La gent pot intentar fer-ho i seguir-ho.

Jo el tinc com un gran llibre de consulta, d’anar endavant i enrere, per exemple, de temes com el de les herbes oblidades, entre d’altres. A la gent de ciutat, algunes coses els semblaran marcianes.

Ja! És que hi haurà un dia que a tothom li semblarà marcià el coneixement, bàsicament, perquè ens estem mig alienant i una cosa tan bàsica com estudiar, aprendre, no s’estila. T’ho diré d’una altra manera: la clau és aprendre, desaprendre, reaprendre, i quan has fet tot aquest procés, comprendre alguna cosa. Això no està de moda, malauradament, perquè vol temps i vitalitat, vol que realment apreciïs, estimis la vida, la sentis com un regal de tot aquest procés, perquè, a més, cal revisar, tornar a fer el camí, perquè segur que t’has deixat coses per aprendre o algunes que són vàlides avui potser demà no ho seran, perquè hem descobert una altra cosa.

Ets curiós de mena i això que expliques també t’ha passat, igual que a mi, amb l’alimentació. Per això ens entenem quan diem que no volem etiquetes i que no som talibans de res.

Sí. Hem hagut de fer moltes voltes per aprendre, desaprendre i tornar a aprendre. És tot un camí i acabes arribant a un punt que dius: “Ja m’ho haurien pogut explicar així des del principi i hauria estat més fàcil”.

Ha, ha ha! I tant!

Penso que els meus llibres són una mica de camí. Jo he fet un tros de camí i te l’explico a la meva manera.

I és un regal, perquè ets polifacètic, Marc! Bon comunicador, bon pagès, bon cuiner. Tots, oficis propis que requereixen una vida d’aprenentatge, de vegades.

Sí, però, si t’hi fixes, no és que vulgui dir que soc una iaia, eh?, però una mica sí. Les iaies parlaven molt, conversaven molt, cuinaven bé, cultivaven la terra, tenien coneixements i, a més, tenien temps de fer criança i de donar vida a la vida. Les iaies ho han fet sempre tot això! Soc curiós i apassionat. En tot cas, m’entristeix l’apatia i la deixadesa d’avui dia.

Això també et passa en l’entorn infantil, amb l’alimentació dels fills, per exemple?

Sí. Tens converses i penses: “Ostres, què necessitaries per apoderar-te, per voler fer les coses d’un altra manera?”. D’alguna manera penso que el que hi ha al darrere de tot això, d’aquestes actituds majoritàries, és que encara no ens adonem del poder que tenim ni cap a nosaltres ni respecte de l’entorn. És a dir, la realitat depèn del que fem des que ens llevem fins que ens n’anem a dormir. Depèn del que facis tu, tu i tu, i l’altre i l’altre, el món serà d’una manera o d’una altra. Per tant, no deixa de ser curiós, per exemple, amb el tema de l’alimentació, que una família que vibra amb la criança, que té una mirada molt femenina i de respecte, al final acabi comprant ecològic, però en un gran hipermercat i no a la cooperativa. Aquella mirada femenina i honesta, al final, queda en un no-res, ja que no has anat a l’arrel de la qüestió per fomentar un canvi de veritat i transformar. Així no acabem de canviar res.

Bé, sí. La consciència.

Serà l’única cosa, però l’entorn serà el mateix. Aquella persona que viu en l’entorn que li és hostil no fa res per transformar aquesta hostilitat en habilitat.

La taronja és el cítric per excel·lència i la tenim considerada com una fruita molt mediterrània, especialment del País Valencià, que és el gran productor i exportador de taronges a Europa. En realitat, és originària de la Xina i, des d’allà, es va estendre al Japó i l’Índia. Va arribar a Occident per la Ruta de la Seda. Els àrabs la van introduir a Espanya al segle X i, durant la colonització d’Amèrica, se’n van portar llavors a l’illa d’Haití. A la Xina la consideren un símbol de bona fortuna i al Vietnam és un símbol de fecunditat que es dona als nuvis que s’acaben de casar.

Hi ha diferents varietats de taronges. Les més conegudes són la sevillana, Navel o València tardana, la més consumida arreu del món.

Quan pensem en nutrició, és molt probable que ens vinguin al cap els aliments que ingerim, dietes i receptes. Si, a més, som conscients que és molt important per a la salut que siguin de qualitat i la manera com els cuinem, vigilarem molt més a l’hora de seleccionar-los i preparar-los.

Nodrir-nos, però, va més enllà. No podem obviar ni oblidar que som més que un cos, que tenim una ment, emocions i un vessant espiritual que ho engloba tot. Molts dels aliments que comprem ja incideixen en tot això, perquè no són aspectes deslligats. Per això sabem que una bona alimentació saludable té repercussions directes en les emocions, per exemple.

Tenir una ment equilibrada i sana és fonamental per poder planificar, organitzar i crear l’estil de vida que volem. De totes maneres, si la tenim saturada de pensaments que ens porten contínuament al passat i al futur, és a dir, a espais i temps inexistents i hi projectem emocions que no ens aporten res de positiu, el cos percep una amenaça. Quan això passa, segreguem cortisol i adrenalina, un còctel potent que ens fa estar alerta i en tensió. Com que la majoria de nosaltres viu a ciutat, amb sorolls, un ritme de vida frenètic, nivells de contaminació massa elevats, massa obligacions i moltes tasques per fer, els nivells de cortisol i adrenalina no solen baixar, ja que l’inconscient percep l’entorn com una amenaça. Això fa que visquem d’una manera que té repercussions negatives en el cos, la ment, les emocions i l’ànima.

Ens calen uns hàbits nutricionals que tinguin en compte tots aquests vessants del cos, i la natura és una font nutritiva en molts sentits: ens procura molts recursos per tenir una vida plena i de qualitat. És un ingredient per aprendre a alimentar l’interior.

El silenci i la natura

Un altre d’aquests ingredients és el silenci, que té un efecte molt positiu i directe per a la ment. La pràctica de mindfulness o atenció plena –és a dir, la tècnica per aprendre a crear silenci interior–, aporta molts beneficis saludables. Fer-ho vint minuts cada dia, aproximadament, ajuda a reduir els nivells d’adrenalina i cortisol, fet que aporta canvis psicològics, com la reducció del neuroticisme –la reacció a l’estrès i a les emocions difícils. A més, un estudi dirigit per Clifford Saron, de la Universitat de Califòrnia, ha mostrat com els nivells de l’enzim antienvelliment telomerasa és un 30% superior en la gent que medita habitualment. El gran enemic de la ment són els sorolls dels pensaments: un tumult que no ens deixa espai per sentir ni gaudir el present. Combinar l’ atenció plena amb la natura és, com veurem ara, una proposta per alimentar l’interior amb molts altres ingredients adients per al benestar integral.

Quan ens permetem badar pel bosc o per un camí de ronda prop del mar, som objecte d’un munt de sensacions. Quan caminem i aixequem pols de terra, ens arriben uns bacteris molt comuns i innocus anomenats Mycobacterium vaccae. Estudis fets amb aquest bacteri, com per exemple els de la doctora Mary O’Brien, oncòloga del Royal Marsden Hospital de Londres, demostren que les persones que hi estan exposades tenen una actitud molt més positiva, un nivell d’energia més alt i un funcionament cognitiu més bo. També han descobert que les neurones que s’activen en aquests casos són les associades amb el sistema immunitari. Com podem veure, el contacte amb la terra quan treballem el jardí, un hort o som a la natura és també un aliment important que hem de tenir en compte. L’olor de terra mullada o de pinyols d’olives secs a sota d’un olivar en són una bona font.

Una altra olor molt important és la dels arbres, que desprenen uns olis naturals anomenats fitoncides que els serveixen per defensar-se i comunicar-se. A l’estiu, la concentració d’aquests olis a l’atmosfera és més alta, ja que hi ha la temperatura ideal –uns 30 ºC– perquè aquestes substàncies volàtils ens arribin amb més facilitat. Hi ha diferents tipus de fitoncides; cada arbre en té de propis. Els productors de fitoncides més importants són els arbres de fulla perenne, com els pins, els cedres, els avets i altres coníferes.

Els pioners a l’hora de fer estudis sobre els efectes dels fitoncides són els japonesos. A la dècada dels vuitanta, quan es van començar a implantar els banys de bosc o shinrin-yoku al Japó, es va veure que les persones que en feien se sentien molt bé, i fins i tot que algunes malalties remetien. Així, el Govern japonès, des d’aleshores, ha invertit milions de dòlars per estudiar aquesta pràctica. Moltes universitat i centres privats –i no només japonesos, ja que els EUA també s’hi van afegir uns quants anys després–, han demostrat que aquests fitoncides ajuden a augmentar significativament el recompte de cèl·lules NK –Natural Killers, tipus de glòbuls blancs que poden atacar i matar cèl·lules infectades de virus o tumorals–, potencien l’activitat de proteïnes anticancerígenes –com la de la granulisina, que augmenta un 45%–, redueixen els nivells d’hormones de l’estrès, augmenten les hores de son, redueixen els marcadors de tensió, d’ansietat i de cansament, rebaixen la tensió arterial i la freqüència cardíaca, equilibren el sistema nerviós –ja que redueixen l’activitat del sistema simpàtic i augmenten la del sistema parasimpàtic. Tots aquests efectes repercuteixen en el nostre benestar; per tant, no ens ha d’estranyar que aquesta pràctica, la dels banys de bosc, es vagi estenent per tot el món.

Servir-se del mindfulness per olorar amb consciència és una bona combinació per a una excursió a la natura, i ensenyar-ho als més petits es pot convertir en una activitat divertida que els serà molt profitosa quan siguin més grans. Ja hem vist que l’hàbit de fer silenci dins el cap és necessari per gestionar el dia a dia i, si ho aprenem de petits, ens serà més senzill quan ho necessitem. Olorar i sentir pot ser un bon exercici d’atenció plena, que, com hem vist, ens afecta positivament en tots els aspectes.

Heu provat mai de tapar-vos els ulls en un bosc i de caminar seguint els sons, les olors i altres sensacions que ni sabíeu que teníeu? Us animo a fer-ho, ja que aquesta experiència és una font d’autoconeixement molt interessant i profunda. Us recomanem que no la feu sols i que aneu amb algú que vigili que no prengueu mal. Tanqueu els ulls i estigueu quiets, asseguts, respirant lentament i repenjats en un arbre. Deixeu anar tots els pensaments; ara no els necessiteu. Quan us noteu el cos i el cap més relaxats, aixequeu-vos i moveu-vos, guiats pels sentits i molt lentament. Podeu començar a quatre grapes, tocant tot el que us envolta: pedres, fulles, plantes, terra… Només us heu de fixar en què sentiu amb cada cosa, amb la concentració posada en aquestes sensacions, sense jutjar ni esperar res, només vivint-les. Si us hi atreviu, us podeu posar drets; tot i que no cal. A part de relaxar-vos molt, ara ja sereu conscients de tot el que esteu olorant i de l’efecte que té en vosaltres.

 Edgar Tarrés
 Creador d’experiències “mindful travel”

Ara fa tres anys, Etselquemenges va fer un pas endavant en els seus projectes professionals i va obrir La Consulta, un centre nutricional a Barcelona, que vol donar resposta a les desenes de correus de lectors que demanen trobar aquella mirada holística de la nutrició i la salut en una consulta presencial i personalitzada. Avui ja som un centre sanitari autoritzat per la Generalitat de Catalunya, un centre polivalent amb servei de nutrició i dietètica dirigit per la dietista-nutricionista Martina Ferrer.

Ens trobem per parlar de pacients, d’alimentació, d’assessorament, de tot el que veu cada dia, amb passió i entrega absoluta, a La Consulta d’Etselquemenges.

Martina, com a nutricionista creus que l’alimentació és la millor eina a consulta?

Els nutricionistes tenim, com a eina terapèutica, els aliments i donar informació de qualitat, però també hem d’insistir en el fet que cal fer esport i dormir bé. Hem d’aprendre a descansar, a gestionar les emocions, a dir que no. Quantes de nosaltres no som capaces de posar fre a situacions determinades? Això també és consulta.

Quan ens formem com a nutricionistes no ens ensenyen a relacionar-nos amb el menjar, no ens ensenyen que ens hem de relacionar de manera diferent amb el menjar.

Creus que hi ha molta gent que es relaciona amb el menjar des de l’ansietat?

Això, i que el fa servir com a premi o com a càstig. Una cosa és la gana emocional –hi ha emocions que s’han de tractar i sanar–, i l’altra és la típica situació en què després d’un dia dur pensem: “Em mereixo menjar alguna cosa «bona» com a premi”. També hi ha la creença errònia que no hem de menjar segons quins aliments per no engreixar-nos.

Ens costa trencar creences històriques sobre certs aliments que no engreixen i que són sans i bons!

És que això ho prescriuen professionals, a més. Hi ha molta gent que ha deixat de menjar alvocat o, en pautes per perdre pes, els han fet restringir l’oli d’oliva o les olives. Tot això s’ha d’acabar. Moltes vegades em pregunten si està permès menjar olives, i jo els dic que, esclar, que el que passa és que cal menjar-ne.

Tens formació com a coach. Com que ara ens costa molt connectar amb nosaltres mateixos, et deu ser ben útil a consulta. 

Hi ha eines de guia fantàstiques que conviden a la reflexió. La gent es va transformant i cada vegada sap més coses i s’adona de la gestió emocional que ha de fer.

Dóna’m exemples de trucs d’assessorament.

Surto de la feina estressada, m’he enfadat amb el meu cap, passo pel forn a comprar dos croissants petits i llavors tinc sensació de culpabilitat. I així un dia rere l’altre. Hem de tractar l’ansietat. Què hi ha al darrere de tot això? El plaer? Si és així, per què no busquem altres coses que ens donin plaer?

I això com acaba? Què et diu el pacient?

Hi ha persones que no ho saben, no saben què els dona plaer a part del menjar. És aquí on cal anar: a descobrir què ens proporciona plaer.

D’acord, a mi em pot agradar pintar, però no m’aportarà aquesta “pujada de sucre”, aquesta sensació de benestar immediata.

Un tema del qual no es parla gaire és del plaer d’un orgasme, i no cal mitja hora per tenir un orgasme, per masturbar-se. Quantes dones hi ha que no es masturben? Això és un tema tabú del qual no es pot parlar. Tenim aquestes creences, i és aquí on hem d’anar, a saber gestionar aquests temes. I també, descobrir realment els valors que tenim. Quan els pacients em diuen que volen menjar més bé, els pregunto si la salut és un valor que consideren important, perquè potser no ho és i menjar-se dos croissants al dia els va bé.

Personalment he fet tres vegades teràpia psicològica i dues vegades amb coaching. Descobrir què és important per a un mateix és molt gratificant. De cinquanta valors n’agafes quinze, i d’aquests quinze n’agafes deu, i d’aquests deu n’agafes cinc. Aquests cinc són els més importants per a tu, el teu focus, les decisions que prenem a la vida estan basades en els valors que tenim, que poden canviar perfectament al llarg del temps. Jo no tinc fills, però si en tingués, es convertirien en un dels valors més importants per a mi.

Si algú et diu que vol menjar més sa, però que la salut no forma part dels seus valors principals, què ha de fer per canviar? Quanta gent de la que ve a consulta fa canvis de debò?

Menys de la que voldria. Hi ha gent molt conscienciada i gent que no. No passa res si la salut no és un dels seus cinc valors principals, però llavors no es pot pretendre canviar segons què. L’únic que vull és que la gent prengui consciència de tot això. Jo t’ajudaré a fer una alimentació més saludable, ja que tu ets l’expert en la teva vida, i tu decidiràs fins on vols arribar.

En dietes autoimmunes, pregunto a la persona si està preparada per fer una dieta molt estricta. Si em diu que no, la millora serà més lenta o menys significativa, però si la persona prefereix que sigui així i la pot sostenir, endavant.

Cadascú ha de veure fins on arriba.

Exacte. A l’hora de la veritat és adornar-nos-en i treballar-ho.

Hi ha molt poca gent que està disposada a fer una dieta molt estricta.

No gaire, i és normal. A mi em costa prescriure dietes molt estrictes. Per exemple, em costa molt treure l’ou d’una alimentació saludable.

No trobes que la gent es pensa que menja millor del que ho fa?

Sí, perquè també hi ha un excés d’informació. Considero important saber que no tot ho resolem amb l’alimentació, i que hi ha moltes altres coses que també s’han de cuidar: tenir certes ganes de descobrir, estar obert a treballar una mica els valors, aprendre a expressar les emocions, practicar més sexe, fer esport, o qualsevol alternativa que ens motivi. Tenir contacte amb la naturalesa, amb el sol, estimar-nos més a nosaltres mateixes. Molta part de l’estrès és pel que pensem. L’ansietat és un exemple molt clar. La taquicàrdia té lloc quan ens centrem en el futur. No sabem què passarà més endavant. Ens imaginem coses i això ens genera l’ansietat.

I com ho frenes?

Amb un procés de psicologia, en aquest cas; amb coaching és més difícil. Per això derivo a psicòlegs. Ho faig moltíssim perquè cal tenir una relació diferent amb el teu cos, amb tu mateixa. Les dones no ens estimem, no posem fre i carreguem coses que no volem i no ens venen de gust.

La conclusió de tot això és que no ens estimem prou?

Jo crec que sí, o perquè inconscientment estem decidint no donar-nos valor a nosaltres mateixes ni al nostre cos; encara que la societat estigui organitzada d’aquesta manera depèn de nosaltres que això canviï. És això: tu decideixes baixar al banc i prendre el sol i tu decideixes quedar-te aquí i no fer-ho. Moltes vegades experimentem coses que ens van molt bé i no les tornem a fer. Això ens ha de servir d’àncora per fer-ho i perquè sigui una conducta repetitiva.

Els terapeutes no som perfectes tampoc. Jo mateixa hi ha dies que decideixo no prendre el sol, no baixar. Tampoc cal idealitzar-ho. De vegades m’assec al costat de la pacient i li dic: soc igual que tu i tinc dies de tot.

Hi ha gent que té més capacitat per afrontar problemes i per tenir una actitud essencialment feliç. 

S’ha de treballar la resiliència. L’important és adonar-se de tot i, llavors ja ho treballarem, però primer és molt important ser-ne conscient. Un exercici que cal fer seria escriure el que cadascuna de nosaltres tenim de bo.

Sexe, esport, prendre el sol i dormir bé. Em faltava treure’t el tema del descans. 

I està molt lligat, perquè, per dormir bé a la nit, hem de prendre el sol durant el dia. Molta gent, ara que el dia s’allarga, veu la posta de sol quan surt de la feina i això l’ajuda a dormir millor, ja que el cortisol baixa i fa pujar la melatonina, que a partir de quarts d’onze fa un pic. L’ideal és anar a dormir a dos quarts d’onze i llevar-se a les sis.

Hem de dormir set hores i mitja, doncs. 

Sí. Hem de dormir cinc cicles d’hora i mitja i passar per les diferents fases del son. En total hem de dormir unes set hores i mitja. L’important és calcular que et despertis un cop finalitzat l’últim cicle, ja que si et sona el despertador al mig d’una fase del son, no et despertes tan bé. Hi ha gent que amb sis hores –quatre cicles– ja en té prou, tot i que llavors cal mirar si els nivells de cortisol són massa elevats i si els nivells de melatonina són més baixos.

De vegades, quan passo amb la moto per Via Augusta per davant de La Consulta, et veig amb la llumeta a soles amb el pacient i penso que és un moment molt bonic, molt íntim.

-M’encanta passar consulta i conèixer les persones.

La majoria de les espècies que coneixem tenen origen a l’Orient. Cultures antigues les feien servir per condimentar el menjar i, també, com a moneda d’intercanvi, ja que els seus beneficis organolèptics i terapèutics ja eren molt valorats. Un altre dels usos comuns de les espècies era el de conservar aliments, ja que tenen capacitat per eliminar microorganismes.

La realitat és que les espècies són un condiment culinari amb un ventall enorme de sabors i possibilitats, i val la pena aprendre a fer-les servir si volem enriquir els plats i donar-los un toc especial. Però, a més, són aliments interessantíssims per a la salut, ja que, totes, tenen propietats medicinals. Així, per exemple, la canyella és un ingredient meravellós per endolcir, però també per reduir els nivells de sucre en sang i és especialment interessant quan hi ha resistència a la insulina.

Encara que l’origen es remunta a la cuina índia, el curri és una de les espècies més esteses mundialment, segurament perquè és capaç de realçar i aromatitzar qualsevol plat amb un sabor deliciós i alhora exòtic. És una experiència sensorial enorme. Es tracta d’una barreja de diverses espècies, entre les quals gairebé sempre hi ha cúrcuma, pebre, coriandre, comí, clau d’olor, gingebre i mostassa. També és cert que hi ha moltes versions de curri, amb combinacions diferents d’espècies.

Mil i un beneficis del curri

La medicina ayurveda tradicionalment s’ha servit del curri per les seves propietats curatives. Entre d’altres, destaca el poder antiinflamatori que aporta un dels ingredients principals del curri, la cúrcuma, molt biodisponible gràcies a la presència de pebre, que en multiplica l’absorció intestinal. La cúrcuma, a més, és summament interessant per afavorir el treball depuratiu del fetge.

Per la seva banda, el comí atorga al curri un gran poder carminatiu, és a dir, ajuda a expulsar els gasos intestinals. La seva acció digestiva ve donada també perquè estimula les secrecions gàstriques i redueix la inflor postprandial. El coriandre igualment aporta propietats antiflatulentes. Les dues espècies són tradicionalment utilitzades per facilitar la feina digestiva i calmar malestars estomacals.

La mostassa aporta un punt picant i, a més, és un aliment ric en micronutrients, aminoàcids i olis essencials. El gingebre, d’altra banda, és un altre dels grans aliats del fetge i és un gran analgèsic i un antioxidant molt potent. Juntes, les espècies del curri fan una gran sinergia de gustos i efectes terapèutics.

Molt versàtil a la cuina

A la cuina, el curri és força versàtil, i es pot afegir a plats amb base de verdures, llegums, arrossos o aviram. Una forma molt original d’incorporar-lo és en forma d’hummus, com ens proposa la casa La Piara, cosa que dona lloc a un producte que ens permet beneficiar-nos d’aquest conjunt d’espècies per esmorzar o com a snack a la tarda. L’hummus és una forma més digestiva de prendre cigrons, però, amb la presència de les espècies del curri ho és encara més.

A més, l’hummus de curri de La Piara és de producció ecològica, sense additius i es conserva gràcies al seu envasat hermètic i posterior tractament de Ducha María, amb aigua a 120 ºC, similar al bany maria de tota la vida però més sostenible, ja que fa servir menys aigua. Això es tradueix en un produchte saludable i nutritiu, que, a més, manté les seves característiques organolèptiques.

A diferència d’altres hummus que podem trobar a la nevera del supermercat i que solen contenir molts additius, els de La Piara són fora de la zona de fred gràcies a aquesta elaboració respectuosa amb els ingredients.

El hummus de curri de La Piara és l’acompanyament perfecte per a uns crudités d’endívies, api o pastanagues. Ideal per rebre visites inesperades.

Aquesta és una època daurada per a les persones que estem especialitzades en problemes digestius o que en tenim, i és que en les últimes dècades es fan cada vegada més estudis científics relacionats amb el microbioma, la genètica i les analítiques que permeten obtenir més informació.

El grup Cinusa és un petit grup de nutricionistes que investiga des del sector privat –dada important, ja que en molts estudis no hi ha dietistes-nutricionistes– i publiquen unes dotze comunicacions anuals que ajuden a confrontar mites antics de nutrició i pràctiques molt habituals, com que els pacients es poden tractar sense complements –digestivament és gairebé impossible fer-ho– o sobre la comparació entre les dietes qualitatives i les quantitatives –les que encara s’ensenyen a la carrera–, o temes molt confrontats com el gluten, els lactis o els dejunis, o malalties tan complexes com l’Alzheimer, la fibromiàlgia o el TDAH.

Durant l’últim curs que van impartir a Barcelona, ​​no només vam poder veure tot tipus d’estudis científics, sinó també d’aplicacions pràctiques de tractaments i resultats per part de nutricionistes.

Voleu saber les conclusions més importants que vam aprendre?

1- Professionals actualitzats

Per saber què passa al sistema digestiu hem de confiar en professionals actualitzats –en la teoria i en la pràctica– i invertir en proves. Val la pena.

• Un bàsic és el test de microbioma funcional: bacteris, paràsits, virus, protozous, fongs… Sí, fongs. Que cap metge més us digui que la candidiasi intestinal no existeix!

Pensem que tenim 10 vegades més microorganismes que cèl·lules. Pesen uns 2 kg i els seus gens són 150 vegades més que els propis i interactuen entre si. Necessitem conèixer-los i cuidar els que ens interessen. L’estudi d’aquest metagenoma ha vist que afecten en fermentació de carbohidrats, biotransformació de xenobiòtics (els primers que metabolitzen la medicació són els nostres bacteris), patògens, immunitat, energia, síntesi de compostos bioactius que poden arribar a modular hormones… S’ha vist, per exemple, que la microbiota és completament diferent entre pacients amb Crohn i colitis que entre pacients saludables, i entre persones amb un bon pes o entre persones amb obesitat. S’estudien organismes com el Toxoplasma gondii, que és capaç de canviar el comportament de l’hoste per sobreviure (regulació de la por i del perill) i hi ha alguns estudis que el relacionen amb ansietat i fins amb trastorns de conducta alimentària (anorèxies i bulímies). Podeu veure els estudis aquí i aquí. La Giardia, d’altra banda, es relaciona amb artritis i fins i tot amb càncer. Sol situar-se entre la vesícula i el jejú i impedeix que es produeixin els àcids grassos de manera correcta.

• Per analitzar correctament la celiaquia (es calcula que hi ha, encara sense diagnosticar, el doble de la població diagnosticada) se solen mirar els IgA en sang, diferents anticossos (no només antigliadina) i es fa una gastroscòpia agafant cinc regions i mirant genètica en sang (DQ2, DQ3 i DQ8). La sensibilitat al gluten no celíaca o la sensibilitat al blat no celíaca es diagnostica quan es descarten els anteriors i passen sis setmanes sense prendre blat en què s’anoten bé de l’1 al 10 tots els símptomes. Primer es descarta blat, ja que els cereals amb gluten, a més de gluten, poden tenir altres components irritants com FODMAP i ATIS (inhibidors de la tripsina i l’amilasa). Si hi ha una variació del 30% en els símptomes, és que hi ha sensibilitat. Ismael San Mauro Martín ens ensenya també investigacions que mostren que no cal tenir celiaquia o sensibilitat perquè el gluten pugui interferir en problemes com la depressió, hiperactivitat, cefalees, autisme, dermatitis, fibromiàlgia i esclerosi múltiple. Els pèptids de la gliadina (part del gluten) que no es digereixen augmenten la zonulina i això fa que s’obri el canal (permeabilitat intestinal). Quins motius hi ha per no treure’l si s’està estudiant una possible relació? El gluten no és necessari per viure; una dieta sense gluten no genera cap dèficit ni patologia. Molts mitjans es van aprofitar d’un tema molt de moda per treure titulars sense cap suport ni professionalitat, tenint en compte el gran impacte que tenen, i fins i tot metges i congressistes que no tenen temps de revisar els estudis s’ho van creure. Quan un pacient creu emocionalment que alguna cosa és dolenta, no hi ha estudis que serveixin. En alguns casos, el gluten empitjora o perjudica el pacient, però tampoc és el dimoni. La dieta sense gluten no és ni pitjor ni millor per a la salut, ni engreixa ni aprima. És una peça més i no podem deixar de banda tota la resta que interfereix en l’ésser humà (ambientoma).
• És important mirar el grau d’irritació, inflamació o permeabilitat de la mucosa digestiva. Podem mirar-lo per PCR o calprotectina fecal (sobretot en el tram descendent; quan hi ha Crohn o colitis sol estar a més de 1.000). Si aquesta mucosa està irritada, empitjorarà, perquè una de les seves funcions és protegir-nos de l’àcid clorhídric que ve de l’estómac, i si no, aquest àcid la pot irritar més. També podem mirar l’estat de la zonulina en un test de microbioma especial.
• Cada vegada es parla de més casos de SIBO (sobrecreixement bacterià de l’intestí gros que puja cap a l’intestí prim a causa de la vàlvula ileocecal entre aquests dos per hiperestimulació hormonal o inflamació de la mucosa o permeabilitat). Els símptomes de SIBO són ​​molt semblants als de candidiasi intestinal, perquè es tracta de sobrecreixement d’un microorganisme en un lloc que no li pertoca. Quins problemes genera el SIBO més enllà de distensió abdominal amb dolor i un excés de gasos? Dany de la mucosa per la seva toxicitat, malabsorció de greixos i hidrats de carboni i competència d’absorció de nutrients (es mengen la vitamina B12 i produeixen B9 o B6, per exemple) i molts altres símptomes de malestar. En aquests casos, es recomana un test fecal de microbioma i un test de lactulosa amb hidrogen i metà (aquest últim no se sol mirar, però és clau per mesurar els bacteris metanogènics o arqueges que es mengen l’hidrogen). És important recordar que hi ha moltes persones amb intolerància a la fructosa o la lactosa que segueixen amb símptomes fins i tot sense prendre el que els produeix el problema, perquè pot ser que hi hagi una mala absorció de fructosa associada a una fermentació per SIBO; s’ha de tornar a mirar quan s’hagi arreglat.

2- Visió integrativa

Com a professional de la salut, és clau tenir una visió integrativa, global o holística, i ser-ho no vol dir ser hippie o alternatiu o no tenir evidència o estudis científics. (Un exemple és que l’equip d’Ismael San Mauro Martín treballa amb metges en hospitals públics). Els humans no som éssers que només mengem o només ens posem malalts. El cos humà és molt complex i tots els processos que intervenen tenen relació entre si. Ens sembla imprescindible, doncs, que els professionals de la salut obrin la ment, s’actualitzin i vegin els pacients amb una visió completa i que es parli d’activitat física, ambient i emocions per poder tractar patologies i prevenir-les.

L’ambient és realment important. Més enllà de la genètica, interaccionem i ens posem malalts a causa de l’estrès, del son, de les radiacions, dels vicis tòxics i de l’alimentació, encara que hi hagi molts metges que no creguin en això que anomenem ambientoma.

• Estem rebent més de cent milions de vegades més de radiació en els últims cent anys i per això cada vegada més hi ha més casos d’intoleràncies a l’electromagnetisme (no, aquestes persones no estan boges). Com pot ser que hi hagi tants metaanàlisis de la relació entre la contaminació i la salut i que els polítics no facin res, ni tan sols per conscienciar i que els que parlem del tema seguim sent titllats de hippies i radicals? Fa cinquanta anys que s’ha prohibit el DDT i encara es troba en placenta i greix; podeu veure articles interessants aquí i aquí). És un gran problema! Deixem de mirar cap a un altre costat! Ens queixem d’obesitat, de cicles menstruals problemàtics, de males digestions, de problemes amb les tiroides, però no serveix de res que ens desintoxiquem si ens passem la resta del temps prenent alcohol, abusant de processats, sense fer esport i amb molt estrès. No es pot compensar tot. Cal ingerir un mínim d’aliments ecològics. Moltes vegades comencem a prendre més verdura i ens fa mal. Potser no és la verdura, sinó els tòxics que porta (sobretot ous i patates). L’aspecte social és bàsic per a l’ésser humà, però hi ha gent que dona prioritat a la seva vida social o a d’altres despeses de qualsevol tipus abans que donar-la a la salut.
• La microbiota cada vegada és menys diversa. Els antibiòtics que es donen als animals passen també a l’aigua i cada vegada hi ha més resistència (l’any passat van morir més persones per aquest tema que per accidents de trànsit, i es calcula que en 20-30 anys serà un dels principals motius de mort). A més, s’ha vist que el microARN que hi ha en vegetals afecta els gens dels humans (i fa que “s’activin” o expressin els relacionats amb patologies, funcions hepàtiques, obesitat…).

3- Sobrepès i obesitat

Tenim un problema de sobrepès i obesitat? Les últimes investigacions no només parlen de l’excés de quantitat d’aliment i de sedentarisme (recordatori: es pot seguir sent sedentari i fer 1 h d’esport al dia), sinó dels processos inflamatoris de l’organisme i de la capacitat que té el cos de metabolitzar els midons. Això últim ho podem esbrinar, per exemple, amb el test de genètica d’amilasa salival, que ens permet saber si tenim més o menys resistència a la insulina i si utilitzem bé aquests midons. Així doncs, a algunes persones no se’ls posa bé prendre hidrats de carboni a la tarda per culpa de les hormones que intervenen en el metabolisme de la glucosa i la resistència a la insulina. Pel que fa als processos inflamatoris, els darrers estudis genètics mostren que l’eficàcia de la complementació en omega-3 en la salut cardiovascular o de la cúrcuma en els processos inflamatoris depèn del polimorfisme -75G/A.

Vols aprendre com afecta l’alimentació a les teves emocions?
T’interessa saber quins aliments afavoreixen el correcte funcionament del teu sistema digestiu i nerviós?

Necessites reduir l’estrès i aprendre a gestionar-lo?

Vols netejar el cos de toxines aprofitant el milllor moment de l’any?

Tens ganes de desconnectar, carregar energia i gaudir d’ un entorn natural ?

Gaudeix d’un cap de setmana, de desconnexió, receptes, eines i recursos pel teu benestar en una casa amb vistes a l’Empordà amb la Laia Blasco, terapeuta antiestrès i facilitadora d’experiències conscients i amb la Martina Ferrer , psiconeuroimmunòloga i nutricionista de l’Ets el que menges.

L’estada inclou:

•  Allotjament. Habitació amb bany privat.
• Esmorzar, dinar,berenar i sopar dissenyat especialment per eliminar toxines, equilibrar les teves emocions, i augmentar la  teva vitalitat amb aliments ecològics, de proximitat (en 80%) i de temporada (90%)
• Fruita i infusions entre hores a disposició durant tota l’estada.
• Ioga suau i meditació al matí que facilitarà l’eliminació de l’estrès, toxines i equilibrar el sistema nerviós.
• Masterclass “Sistema digestiu i estrès. Receptes per la salut i felicitat.”
• Masterclass “Tècniques per evitar i eliminar el estrès, facilitar el son reparador, augmentar la concentració i l’alegria interior”.
• Guiatge de passejades i dinàmiques a la natura
• Taller “Pell radiant. Com eliminar toxines i cuidar-la de forma natural”.
• Dieta per la setmana anterior i dieta per la posterior al retir, dissenyades per Martina Ferrer, amb l’objectiu d’eliminar toxines i aconseguir un impacte més profund  en el teu cos, ment i emocions.
• Bany sonor de Gong.
• Recull de Receptes saludables per la felicitat.
• Recull de Tècniques antiestrès.
• 3 àudios de meditacions guiades per eliminar l’estrès

Quan?

A triar, entre dues dates:

11-12 de maig

15-16 de juny

On?

A Can Felicià, una casa rural amb vistes a la Garrotxa i l’ Empordà , restaurada amb confort, plena de llum i calidesa amb zona exterior, amb piscina i jardí.

Preu especial pels socis d’Etselquemenges:

235 €/persona fins el 16 d’abril

260 €/ persona després del 16 d’abril

Preu normal:

260 €/persona fins el 16 d’abril

280 €/persona a partir del 16 d’abril

Per reservar plaça:

Envia un email a: hola@laiablascomeditacion.com i fes la reserva de 50€ a ES13 3025 0001 16 1433391087, indicant com a concepte  el teu nom+ETS.

Un cop hagis realitzat la reserva et farem arribar tot el què cal portar com arribar  i la dieta, per la setmana abans del retir (és aconsellable seguir-la però no obligatòria).

ESTADA APTE PER A TOTES LES CONDICIONS FÍSIQUES, NO CAL HAVER PRACTICAT IOGA NI MEDITACIÓ ABANS.

https://www.youtube.com/watch?v=d8G7Dw8uZnM

Tota la informació de l’estada a:

www.laiablascomeditacion.com/

www.martinaturalbienestar.com

El risc de desenvolupar símptomes de trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) durant la infància podria estar modulat per la dieta de la mare durant l’embaràs. La recerca, publicada a The Journal of Pediatrics, va analitzar mostres de plasma procedent de cordons umbilicals per quantificar els nivells d’omega-6 i omega-3 que arriben al fetus. L’anàlisi estadística va mostrar que, com més gran és la proporció d’omega-6 respecte de l’omega-3, més risc hi ha de mostrar símptomes de TDAH als set anys.

L’omega-6 i l’omega-3 són àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga que tenen un paper crucial en la funció i l’arquitectura del sistema nerviós central, concretament durant les últimes fases de la gestació. Els dos tipus d’omega competeixen per incorporar-se a les membranes cel·lulars i s’obtenen principalment a través de la dieta. Com que tenen funcions fisiològiques oposades –l’omega-6 promou els estats sistèmics proinflamatoris, i l’omega-3, els antiinflamatoris–, és important que hi hagi un equilibri. Investigacions prèvies ja havien observat que els infants amb símptomes de TDAH tenen una ràtio omega-6:omega-3 més alta.

A l’estudi, liderat per un equip de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) – centre impulsat per La Caixa– hi van participar prop de 600 criatures de quatre regions espanyoles del Projecte INMA (Astúries, País Basc, Catalunya i Comunitat Valenciana). A més de mostres de plasma procedent del cordó umbilical, es van recollir dades procedents de diversos qüestionaris que havien respost les mares. Els símptomes de TDAH es van avaluar per mitjà de dos qüestionaris estàndard diferents que van ser completats pel professorat dels infants participants quan tenien quatre anys i pels progenitors quan en tenien set.

Els resultats de la recerca mostren que, per cada increment d’un punt en la ràtio d’omega-6:omega-3 trobada en les mostres del cordó umbilical, el nombre de símptomes de TDAH als set anys augmentava en un 13%. Cal precisar que l’estudi va avaluar tant el diagnòstic clínic de TDAH (sis símptomes com a mínim), com el nombre de símptomes presents, fins i tot en els casos que no arribaven a complir els criteris diagnòstics. La ràtio dels dos omegues es va associar amb el nombre de símptomes de TDAH, però no amb el diagnòstic del trastorn, i només en l’examen que es feia quan els infants tenien set anys. Els autors suggereixen que pot haver-hi un error de mesura als quatre anys, ja que els símptomes detectats en edats primerenques poden ser originats per un retard en el neurodesenvolupament que entra dins de la normalitat.

“Els nostres resultats estan en línia amb els d’estudis previs que van establir relació entre la ràtio d’omega-6:omega-3 de les mares i diverses conseqüències en el neurodesenvolupament”, assenyala Mónica López-Vicente, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

“Tot i que no trobem associació clínica, els nostres resultats són importants poblacionalment. Si una gran part de la població està exposada a ràtios altes d’omega-6:omega-3, la distribució dels símptomes de TDAH es desplaçaria lleugerament a la dreta, i la prevalença de valors extrems incrementaria, cosa que tindria un impacte en els costos sanitaris i en la productivitat de la comunitat”, completa López-Vicente.

Aquest estudi aporta una evidència més sobre la importància de la dieta materna durant l’embaràs. “El subministrament de nutrients durant les primeres etapes de la vida resulta clau, ja que programa l’estructura i la funció dels òrgans, cosa que té un impacte en la salut al llarg de tota la vida. Com que necessita molt de temps per desenvolupar-se, el cervell és un òrgan particularment vulnerable a una programació defectuosa, de manera que aquest tipus d’alteracions podrien conduir a trastorns en el neurodesenvolupament”, explica Jordi Júlvez, investigador d’ISGlobal i últim autor de l’estudi.

Se sap que actualment només el 15% de la població dorm vuit hores. S’estima que un 25% de la població adulta té dificultats per dormir i s’ha vist que entre un 6% i un 10% pateix insomni.

Dormir és una necessitat bàsica: mentre dormim, l’organisme du a terme funcions d’una importància vital. Per això volem donar-te les eines, trucs i consells per ajudar-te a recuperar el descans.

OBJECTIUS

Parlarem de la importància de dormir i de descansar, t’explicarem com s’articula el son, aprendrem quins són els millors aliments per agafar el son i afavorir el descans, i farem èmfasi en l’activitat física, els hàbits i tots els detalls fàcils d’implementar amb l’objectiu que aconsegueixis un son reparador i que recuperis la salut i benestar.

QUI

El curs va a càrrec de Martina Ferrer, Nutricionista Integrativa i especialista en PNIE. Passa consulta a La Consulta de l’ETS.

INCLOU

· Dossier amb apunts teòrics de tots els temes tractats i idees de receptes saludables senzilles i bàsiques per començar.

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)

Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 473

ORGANITZA

És una de les esportistes d’elit més importants del món de cursa d’altitud. Parella de Kilian Jornet, acaba de ser mare i publica Córrer i viure (Columna), un relat de vida honest i senzill amb recomanacions vinculades a l’esport, a l’alimentació, al ioga i a la felicitat. Avui descobrim el vessant més saludable d’Emelie Forsberg, esportista i vegetariana.

Fotos: Kílian Jornet

M’ha encantat la part del llibre en què parles de l’amor que sents per “cultivar” i per la terra. D’aquí un dels desitjos més forts que tens des de petita: tenir un hort. Per fi en tens un! Què pots plantar a Romsdalen, tenint en compte el clima i el tipus d’horta que s’hi fa?

En realitat, el clima és força bo. No hi ha res que es pugui comparar amb els Pirineus, però, tenint en compte que és tan al nord, no està gens malament! Kale, amanida, tots els tubercles, força baies –tot i que la majoria creixen salvatges a tot arreu–, carbassons, carabasses, herbes, tomàquet i albergínies. Una delícia!

Sent esportista d’elit –sis mesos esquies i els altres sis corres–, tens temps de cuidar un hort, amb la feinada que això suposa?

Sí, però reconec que, de vegades, necessito molta energia per treballar la petita granja que tenim; hi ha cops que només tinc temps per treure males herbes. Intento trobar l’equilibri i habitualment me’n surto. Suposo que, quan t’agrada una cosa, fas que funcioni. Sé que algun dia tindré més temps per preparar el jardí “vegetarià”, que anhelo tant.

Compartim filosofia sobre el menjar. Dius que la teva “consisteix a prendre moltes verdures, preferiblement collides a casa o, si més no, de proximitat i de temporada”. Com has après que menjar verdures era essencial? Sembla una obvietat, però la industrialització ens ha fet desaprendre el que era clau per seguir una alimentació saludable. Ara mateix fas una dieta vegetariana, oi?

Sí. Cada any que passa menjo més vegetals i grans, però com que fa anys que soc vegetariana, m’he hagut d’espavilar i aprendre a cuinar guisats amb verdures. Soc entre vegetariana i vegana.

En Kilian també és vegetarià?

Una mica.

Perquè la gent pugui aprendre del vostre exemple o per a esportistes d’elit que es vulguin fer vegetarians, explica’ns quins complements prens. B-12? Omega-3? Ferro? Fas una dieta molt variada, amb llegums, vegetals de fulla verda...

Diria que no calen complements, però això depèn de cada persona. Si es prenen ous i lactis ja s’obté omega-3 i calci; el més difícil és el ferro. Si s’és vegà, cal una aportació més gran d’omega-3 i de vitamina B12. Hi ha petites traces d’omega-3 a les algues, però no prou. I la B12 és un complement important. Tot depèn dels nivells habituals de ferro de cadascú.

Els carbohidrats en esports com el teu, de recorreguts llargs, són essencials. Què menges?

De tot. Pa de massa mare, arròs, verdures d’arrel, quinoa, civada, pasta.

T’has plantejat substituir les fonts d’hidrats clàssiques com l’arròs i la pasta per tubercles o cereals com el fajol?

No. De fet, menjo de tot.

La proteïna també és important per als exercicis de força, i tu també en fas. Quines fonts de proteïna menges? Ets ovolactovegetariana i, per tant, menges ous?

Principalment, trec les proteïnes de les mongetes i les llenties. Ara mateix no menjo ous, però això pot canviar.

Prens llet normal o begudes vegetals?

Principalment begudes vegetals, tot i que, de vegades, prenc llet de vaca amb el cafè. També depèn molt de l’estat d’ànim!

A banda, prens proteïna en pols?

No gaire. Algun cop en poso una cullerada en algun batut.

Parlem dels dies de les curses. Com ho fas?

Per a les curses de fins a cinc o sis hores només prenc gels i begudes energètiques. Si són curses d’entre sis i quinze hores, menjo alguna barreta energètica, i potser algunes fruites, fruits secs i beguda energètica. Si parlem de curses de quinze hores, menjo més menjar real, com arròs o sandvitxos, per exemple. I a més, fruita seca, gel, barretes i alguna cosa dolça.

Segueixes cap tipus de protocol per als dies abans d’una cursa? Hi ha qui els dies més immediats rebaixa l’esforç i augmenta carbohidrats per tenir reserves. Tu ho fas?

No! Menjo normal els dies abans.

Quanta estona corres un dia d’entrenament normal i corrent?

Depèn del tipus de cursa que preparo, però entre dues i quatre hores al matí i una recuperació més curta a la tarda.

Al final del llibre hi ha una sèrie de receptes sanes com una lasanya de carbassó, pa sense gluten amb farina de cigró, pastissets de civada amb massa mare, pastís de plàtan… Tens massa mare i fas pa a casa?

Sí. M’encanta fer pa. Sempre tinc massa mare a casa!

Ets molt llaminera i també publiques receptes per pecar una mica, com els pastissets de canyella o les galetes preferides d’en Kilian. Ara que has estat mare, tens previst inculcar aquesta filosofia al teu bebè quan li introdueixis el menjar? T’has començat a pensar com voldràs fer la introducció alimentària?

No inculcaré res; simplement faré el que faig sempre. A més, necessitaré saber com és la vida amb un nadó!

He sentit que estàs preparant un altre llibre sobre dieta vegetariana. És així? Ens pots avançar com serà i quan sortirà?

Sí. És un projecte molt divertit amb dues amigues i corredores: la Mimmi Kotka i l’Ida Nilsson. Estem escrivint un llibre inspirat en una antiga tradició a Suècia anomenada bonde praktika, que significa l’agricultura de calendari pràctic anual. Essencialment és un llibre que segueix estacions, i mira de destacar cada temporada amb el que està creixent, fer-ne receptes, parlar de la nutrició de verdures i plantes i també formar coneixements i filosofia. M’encanta aquest concepte! El llibre sortirà a final de tardor!

Per fer una pastisseria tan saludable com sigui possible, hem de complir diversos requisits:
Fer servir ingredients de la millor qualitat possible, que siguin nutritius, que tinguin una dolçor natural sense que embafi i que ens permetin fer una bona digestió.

Avui dia no es fàcil trobar pastisseries que facin servir ingredients integrals, farines sense gluten i endolcidors naturals que no disparin l’índex glucèmic ni aportin calories buides. Per això el millor és preparar-la tu mateix a casa; així sabràs què hi poses i podràs fer-la al teu gust.

PROGRAMA

En aquest taller descobriràs totes les possibilitats que tens per fer una pastisseria més sana i nutritiva i satisfer el desig de dolç que et dona benestar i energia.

Prepararem tres noves receptes en la versió més saludable sense gluten ni lactis:

· Plumcake de te verd
· Pastis Selva negra
· Magdalena de pastanaga

QUI

El taller va a càrrec de Celeste Seoane, que té una llarga trajectòria en pastisseria professional. Animada per reduir els efectes negatius sobre la salut de la pastisseria tradicional, fa temps va decidir investigar per aconseguir dolços en la seva versió més saludable.

INCLOU

· Dossier amb receptari
· Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada
· Degustació de totes les receptes preparades

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)

Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 473

ORGANITZA

Aquest plat de mill cremós amb llenties, hortalisses i xiitakes és un sopar perfecte per a qualsevol nit d’hivern. És també una recepta molt agraïda, d’aquestes que pràcticament es fan soles, ja que simplement cal anar incorporant els ingredients i remenar de tant en tant, sense gaires complicacions!

El resultat és un plat complet i senzill, amb un sabor suau i és una bona proposta per a les nits en què el cos demana un àpat calent i reconfortant després d’un dia de feina llarg.

Un dels ingredients principals, el mill, és un cereal que m’encanta, tant pel sabor com per les propietats, i és ideal en èpoques fredes, ja que, com que té una naturalesa calenta, ajuda a temperar el cos i aporta calor. Té molt ferro i silici, és fàcil de digerir i no conté gluten.

En aquesta recepta també incloc una bona quantitat d’hortalisses, com el moniato o la coliflor, perquè és molt important afegir vegetals als plats i enriquir-los amb un extra de fibra, vitamines i minerals. També porta bolets xiitake, un ingredient meravellós i molt poderós, gràcies a les seves propietats anticancerígenes excepcionals.

A més, per fer que sigui plat únic, vegetal del tot, però amb proteïnes completes, hi he afegit llenties vermelles, un llegum que, com que està completament pelada, és fàcil de pair, dada important quan parlem de l’últim àpat del dia, ja que al cap de poques hores anirem a dormir i cal descansar bé i amb l’estómac lleuger.

Per acompanyar i servir, podem afegir-hi unes quantes fulles verdes, una mica d’alvocat per donar cremositat i pipes de carbassa per al toc cruixent i aportar un extra de nutrients.

Isa – Deliciaskitchen

Ja fa tres anys que col·laboro amb aquesta preciosa revista plena de continguts interessants, contrastats, didàctics i sobretot valuosos i de professionals encara més bons. Agraeixo, des d’aquí, la confiança i aprofito per recordar-vos que, en la primera recepta que vaig publicar, em vaig presentar com una entusiasta de la cuina i una buscadora incansable de l’equilibri entre la salut mental, física i espiritual. Doncs bé, passat aquest temps, ja no segueixo igual; ara segueixo creient encara més (si és possible!) que som el que mengem, però també el que absorbim, el que veiem, el que respirem. Vull celebrar aquest petit aniversari amb un recepta molt especial de tàrtar de col llombarda, l’ingredient estrella de la meva primera recepta i una de les cols protagonista de la temporada que idolatro des de nena i que m’entusiasma pel seu color violeta, el seu potencial terapèutic i el seu sabor.

El color violeta és poderós, té la capacitat de produir efectes profunds en la ment; és un color relaxant i subtil associat a una gran força espiritual i a una sensibilitat especial. Segons la medicina xinesa, és favorable per combatre la falta d’energia vital i per depurar excessos. Conté pigments anomenats antocianines, uns antioxidants molt potents que protegeixen de l’estrès oxidatiu cel·lular. Si voleu mantenir-ne el color, haureu d’afegir algun àcid per fixar-lo, com el vinagre, suc de llimona o una fruita àcida. Aquí us porto la col llombarda ben picada i crua, macerada amb mandarina, gingebre i miso, que donen un gust intens i refrescant. La combinació de llombarda i pistatxo és increïble, així que he preparat una salseta lleugera de pistatxos de Lleida (Maials), que són molt útils per a estats de debilitat o trastorns hepàtics, ja que contenen vitamines del grup B, E, K i minerals com el potassi i el ferro.

Segons un text de la poeta Sherri Rose-Walker (Agenda We’Moon 2019), la primavera és una època en què “renovem els cors, hi ha més espai per a l’amor. Comencem de nou el somni, teixim el treball i les nostres mans i cors, amb la revisió del món, i ens refresquem, ja que nosaltres som els brots verds de la renovació”.

La primavera és l’estació del fetge i de la vesícula biliar, i per això ens hi hauríem de centrar, ja que tendeixen a bloquejar-se amb la ràbia continguda i els excessos. És el moment ideal de netejar l’organisme i tot el que ens resta, també amb exercici moderat, infusions depuratives i eliminant substàncies com la cafeïna, alcohol o el tabac. A l’hora de fer qualsevol tipus de canvi vital, us recomano que sigui de forma gradual i respectuosa i no amb metes potser excessivament ambicioses, ja que potser no estem preparats per eliminar de cop els tòxics de la nostra vida. Aquest hivern m’ha portat coses bones, però també ha estat una mica difícil; així que ja començo a acomiadar-me del fred, d’hivernar, d’aguantar les forces i de recollir-me per estar a punt i rebre als mesos més lleugers, sense deixar de confiar i de posar tota l’energia en el que crec. Dedico aquesta recepta a tot l’equip d’Etselquemenges i espero que també us agradi!

Aquest any, el CCPAE, el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, no podria celebrar millor el seu 25è aniversari: una vegada més, tanca l’any amb grans estadístiques i dades de creixement sostingut arreu del país.

Tipus d’activitat dels operadors en producció ecològica (2018).

En l’habitual roda de premsa de presentació dels resultats anuals, el seu president, Daniel Valls, ha explicat que l’últim any les facturacions de productes agraris ecològics han crescut un 20% respecte l’any anterior, arribant als 584 M€. També han augmentat, una vegada més, els operadors inscrits, arribant als 3.859, una xifra que inclou els comercialitzadors, importadors, productors vegetals i elaboradors. I unes dades que posen de manifest la bona salut del sector al territori català.

“En aquests vint-i-cinc anys la producció bio ha passat de ser  testimonial a convertir-se en un sector important a Catalunya. Tothom mira al sector eco per fer la conversió, per introduir nous productes, sans, de qualitat, i respectuosos amb el medi ambient”, explica Valls.

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, que també ha estat present a l’acte, ha aprofitat per destacar l’aposta decidida del seu departament per fer créixer encara més les produccions, el coneixement i el consum dels productes agroalimentaris ecològics, especialment a través del Programa de foment de la producció agroalimentària ecològica pel període 2015-2020. Aquest programa incorpora mesures destinades a promoure el desenvolupament de les produccions, la innovació, la comercialització, el consum i la comunicació. En són un exemple la Setmana Bio per l’alimentació ecològica, que el departament organitza des del 2013 i que aquest any se celebrarà del 19 al 27 d’octubre, el Premi Escola, Agricultura i Alimentació Ecològica, que s’entregarà dins del marc de la Setmana Bio, o bé els ajuts que poden sol·licitar els agricultors i ramaders ecològics dins del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya.

Per a més informació, podeu consultar la nota de premsa i els resultats complets a la presentació del CCPAE.

Guanya dos mil amics a Instagram cada dia. En només un any i mig, Carlos Ríos s’ha convertit, amb diferència, en el nutricionista més famós de l’Estat espanyol. Ja té 660.000 seguidors a Instagram, ha aconseguit –amb el concepte “despertar de Matrix”– que molta gent hagi descobert que vivim enganyats pel que fa al món de l’alimentació i s’exposa cada dia a les pressions del lobby de la indústria alimentària. És valent, és descaradament jove i ha sabut connectar amb la gent com ningú. El seu primer llibre va més enllà del que divulga a les xarxes. Hi trobareu tota mena de dades i referències d’estudis en què nosaltres també sustentem la nostra tesi.

Tinc per aquí algunes notes del llibre, que m’ha encantat, perquè és com sentir els nostres mantres. M’ha agradat molt la menció constant a estudis científics. No m’ho esperava i he descobert coses com la relació de l’Helicobacter pylori amb el consum excessiu de sal. És sorprenent que sàpigues arribar a la massa des d’Instagram, però que després hagis escrit un llibre tan documentat.

Això neix una mica de la manera de divulgar que jo vaig començar, per exemple, a Twitter. Cada cosa que deia a Twitter la documentava amb un estudi. Has de llegir molt per després crear-te una opinió. Ara mateix he publicat un nou estudi a Twitter sobre la correlació dels ultraprocessats ​​amb el sobrepès. Però és cert que a Instagram això és molt difícil. Per això, a Instagram directament ja dic el que has de fer o com, i a Twitter o al llibre explico per què, i per entendre per què has d’anar a la font.

Segurament el teu seguidor de Twitter és diferent del d’Instagram. Fins i tot podríem dir que l’últim és, potser, més jove, més millennial; que és el que necessitem, que aquesta gent mengi bé. O sigui, has arribat a la gent que a Twitter cerca estudis i que aquí busca una altra cosa.

Sí, sí, sí. Allà jo també vaig sortir de Matrix; d’aquest Matrix que m’envoltava, que eren només nutricionistes. És un submón. Després, la gent al carrer té un nivell molt molt baix i tu no hi pots arribar dient que “hi ha un estudi que es correlaciona tal i tal…”, sinó que, almenys, per captar la seva atenció, has de fer servir estratègies com les que faig servir a Instagram, com l’humor, per exemple.

Així doncs, tot això va ser un procés d’agafar consciència que no arribaves a la gent, sinó només als nutricionistes; que el teu missatge no arribava de veritat.

Sí, exacte. I vaig canviar, i també ho veia a la meva consulta amb els pacients, que arribaven amb informació errònia dels productes light i enganyats per les trampes de la indústria. Vaja, que els vaig anar traient de Matrix.

Ara vius a Catalunya, però tu ets de Huelva. Passes consulta encara?

Ja no, perquè em dedico a la divulgació. De tota manera amb la meva sòcia obrirem consulta a Madrid aviat.

Molt bé. M’agrada molt això dels processats bons i dolents. Segurament és molt tècnic parlar d’ultraprocessats. Mira que és difícil, perquè “ultraprocessats” són una infinitat de coses juntes: additius, conservants, colorants... No és tan fàcil com dir que el sucre és dolent. També ens ajudes a descobrir que hi ha processats que valen la pena!

Esclar. No tot és blanc o negre. Moltes vegades, en la divulgació, pot interpretar-se així –que són tots bons i dolents–, però en realitat jo poso una gamma de grisos formada per aquests processats bons, que mostren que la indústria alimentària també ha tingut força millores i que ens ofereixen altres possibilitats, com que avui tinguem un gaspatxo de pot envasat digne. Són saludables i, al cap i a la fi, el missatge que intento fer arribar és si una cosa és saludable o no, perquè d’això sí que hi ha evidències, encara que la indústria no en vulgui ni parlar. En aquest cas, els processats bons són saludables i ens faciliten la vida; és a dir, tenir al congelador diverses bosses de verdures congelades fa que no hagis d’anar al supermercat un dia o al mercat a comprar verdures fresques perquè ja ho tens en un bon processat. Això sí que és un avenç que tenim i que hem d’aprofitar.

Hi deu haver gent que pensa que no promociones gaire el producte fresc i la indústria de tant en tant tampoc ha d’estar gaire contenta amb tu, amb la qual cosa, en certs moments incomodes a tothom. Recordo que l’any passat Aitor Sánchez em va explicar en una entrevista que estava amenaçat per la indústria i que havia passat por. Reps alguna amenaça de la indústria?

I tant. Quan tens cinc mil seguidors t’ignoren, perquè no ets res, però, quan arribes a mig milió, la cosa canvia. Llavors és quan la indústria també es defensa per preservar els seus interessos, que ara mateix tenen un bon nivell de protecció tant legal, econòmica, política i més, però, si despertes la consciència de la gent, cau bastant. El que volen al final és amagar una mica la veritat. I com ho fan? Doncs amb l’ambigüitat, amb el tema de les calories; és a dir, que tot és bo si en mengem de forma equilibrada, per posar un exemple. Total, que sí; començo a sentir-me una mica pressionat. Pressionat en el sentit que, potser, publiques alguna cosa i la indústria es posa en contacte amb tu perquè la modifiquis al seu gust i et suggereixen que pot haver-hi represàlies legals si no fas els canvis que volen, cosa que és bastant forta perquè, a sobre, aquesta indústria no actua des de les marques: tenen lobbies, representants que actuen per elles perquè la seva imatge no en surti perjudicada. Aquestes organitzacions són les que fan la feina bruta.

Però, si tu dius la veritat, una demanda difícilment es pot sustentar.

Exacte. Aquest és el problema: que ells realment no poden fer res en certa manera, i això, tard o d’hora, sortirà a la llum. El que volen és retardar l’inevitable, perquè guanyen diners. Si, per exemple, poden evitar que hi hagin impostos sobre les begudes ensucrades deu anys més, aquests deu anys seguiran guanyant més diners. Intentaran retardar-ho.

Ets tan partidari com jo de posar impostos al menjar porqueria. Ho comentes al llibre, també.

Sí, perquè, a més, em tornaran a criticar que els impostos no són l’única solució. I jo no dic que sigui l’única solució, però sí que és molt important fer-ho, perquè el preu del menjar és vital a l’hora de les preferències i, sobretot, quan parlem d’un grup de població socioeconòmicament més deprimit, que són els més afectats, perquè el nivell educatiu que tenen fa que triïn més ultraprocessats.

M’agrada molt quan parles del concepte “xai”; és molt gràfic. Una cosa que fa la gent quan actua com a “xais” és dir que el menjar saludable és molt car. No sé com podem ficar-nos al cap d’aquestes persones per dir-los que el que és dolent és que el menjar porqueria sigui tan barat. És capgirar el concepte. A casa meva tota la vida he sentit: “Ens gastarem molts diners en menjar en aquesta casa i serà la prioritat. Amb el menjar, no estalviarem i deixarem de fer altres coses”.

Evidentment. Hi ha molta gent que, quan vol un mòbil d’última generació, fa el que sigui per estalviar i al final s’hi gasta mil euros; aquesta és la seva prioritat i no posa pegues al preu en aquest sentit. Doncs el mateix amb el menjar: quan és la teva prioritat, ja t’encarregaràs de configurar una alimentació més barata, si vols, però amb menjar saludable, és a dir, tirant més de llegums, de tubercles, de menjar d’aprofitament, aprofitant sobres, no llençant menjar i planificant per tenir una dieta més sostenible. Això és el que cal fer. És evident, les comparacions són odioses; un paquet de patates o de galetes és molt barat, però quan jo ja he despertat de Matrix ni em plantejo comprar-ho. Ja no desitjo aquests productes, perquè sé què m’estan aportant; per tant, ja no comparo i me’n vaig a triar menjar real i busco a les botigues amb més varietat.

Menges ecològic?

El segell ecològic encara no el practico, perquè la disponibilitat és més reduïda i això cal veure-ho; és a dir, no tots els llocs, tots els supermercats, tots els punts de venda tenen menjar ecològic, i, a més, és cert que també costen més. L’accessibilitat i disponibilitat és molt important a l’hora d’optar pel menjar real. Si comencem només a parlar de menjar ecològic, realment dificultem que el missatge arribi a la població. És evident que el mitjà de producció és molt important –com s’ha fabricat, l’origen d’aquest aliment, com s’ha cultivat–, però no solc parlar d’eco perquè això dificulta que la gent arribi al menjar real.

T’entenc. Tot i que jo defenso el menjar ecològic, també entenc els teus motius. És la teva funció, el teu sentit d’existir, i has arribat a la massa perquè deixi de menjar porqueria. I ho has aconseguit! I això és molt. A més, les trampes de la indústria també han arribat al sector healthy, que trafica amb conceptes falsos (“digestive”, “integral”, “natural”...). La gent no té tanta informació com nosaltres per discernir si l’estan enganyant.

És cert. Amb el tema de la polèmica de l’oli de palma, moltes persones van ser conscients que no era bo, i llavors directament van rebutjar consumir-lo, cosa que es va notar molt en les vendes; per això la indústria va haver de pivotar molt ràpid. Però, què passa? Que ara estan comprant productes ultraprocessats ​​sense oli de palma, però carregats de sucres, d’altres olis que tampoc són saludables, entre d’altres. Al final, la indústria el que vol és que la percepció del risc amb els seus productes ultraprocessats ​​sigui la mínima, és a dir, que la gent pugui menjar de forma tranquil·la el seu ultraprocessat en el seu Matrix, perquè així en compraran més i més sovint. Cal donar a conèixer al públic què significa ultraprocessat ​​perquè, com diem, no és un ingredient concret, sinó el cúmul de tots. Això és més difícil de comunicar, perquè la gent vol un nom –tipus “glutamat monosòdic”– per detectar-lo; però la cosa no va així.

Al llibre dius que la carn processada s’ha relacionat amb el càncer de còlon. Més enllà de l’OMS, cites un estudi recent, que vincula aquest càncer –un dels més freqüents– amb la carn processada per culpa dels nitrats i els nitrits. Què provoquen al cos els nitrats i nitrits?

Doncs aquests nitrits afegits a la carn formen nitrosamines –compostos cancerígens– a l’estómac pel pH àcid. En qualsevol cas, la carn s’ha vinculat i s’ha relacionat amb el càncer de còlon no només per aquest component, que és un plus, òbviament, si no per altres coses, també demostrades, com que menjar tanta carn processada desplaça el consum d’altres aliments saludables, que són els que prevenen el càncer i que tenen polifenols antioxidants, antiinflamatoris, fibra…

Tot això no s’ensenya a la universitat.

No, i ara; gairebé el contrari. Hi ha coses que dic al llibre que són tot el contrari del que vaig aprendre a la universitat.

És evident l’assignatura pendent que té la carrera de nutrició.

Sí. La universitat s’ha d’actualitzar, i el problema és multifactorial: el sistema pot ser que estigui mal plantejat, no s’actualitzen a la mateixa velocitat a la qual, potser, ho fa l’àmbit més privat. A la universitat tot va més lent i no entenc per què. En nutrició no passa com en altres carreres –com bioquímica o medicina– que tenen una sèrie de bases ja instaurades que no s’han d’actualitzar; en nutrició, això passa, sobretot en l’àrea de dietètica, ja que tot va molt ràpid.

Sempre dic que és una ciència que porta bolquers i que evoluciona constantment, i que s’ha de reciclar. Per això no m’entenc amb alguns nutricionistes històrics. Qui ho va aprendre tot als anys setanta i no s’ha volgut reciclar és inviable que avui pugui prescriure consciència saludable.

I, a més, això es reflecteix en el fet que l’assignatura d’alimentació o nutrició no és a les escoles. Fa dècades no tenia sentit ensenyar alimentació, perquè no hi havia aquest boom dels ultraprocessats ​​a l’entorn, però ara…

Al llibre fas comparatives amb l’any 1963, quan no feia falta divulgar sobre alimentació saludable.

Evidentment. No tenia sentit que al programa educatiu dels meus pares o, encara més, de la meva àvia hi hagués alimentació saludable; era una cosa que es deixava per casa, per a l’entorn familiar. Però avui això no té cap sentit, perquè a casa ja no hi ha el temps ni la informació veraç, i l’entorn ha canviat. Per tant, tot això fa que l’alimentació calgui ensenyar-la, però ensenyar-la bé, amb els avenços científics.

Jo crec que la gent percep que menja millor del que ho fa i que, a sobre, viu de la base que som un país mediterrani, amb una dieta mediterrània. Quan obres les neveres, no hi veus dieta mediterrània enlloc!

Sí. Per això en aquest país tenim les taxes més alarmants de sobrepès i obesitat, i altres malalties cròniques, en comparació amb altres països nòrdics. En aquests països, encara que tenen una oferta d’alimentació saludable més reduïda i menys disponible, tenen més consciència i educació, i les taxes d’aquestes malalties són més baixes, perquè també fan més activitat física. I aquí estem amb la història de la dieta mediterrània, però aquesta dieta mediterrània ja no existeix.

Carlos, et felicito per crear una mena de Tinder de realfooders, de gent que vol sortir sense que el jutgin per no menjar ultraprocessats. Fins i tot per trobar parella és vital tenir els mateixos valors i, si hi ha fills, encara més!

Gràcies. Una de les coses que dic que tenen al seu favor els ultraprocessats ​​és que han arribat a infectar el nostre entorn més social, més cultural. Qualsevol moment d’oci per a moltíssimes persones és anar a dinar a un lloc amb ultraprocessats ​​o beure alcohol. El menjar sempre ha estat una cosa molt social i, si aquests ultraprocessats ​​es queden a la vida social, tenen molt a favor perquè se segueixin consumint. Cal potenciar les interaccions socials amb el menjar real; és a dir, poder reunir-nos entre persones que volem menjar real i no ultraprocessats ​​i que aquest sigui el nexe d’unió.

Això no ha passat mai: la gent s’uneix per afició a un esport, a viatjar, però pel menjar, mai. Em sembla increïble!

Això al final fa que no et vegis sol, que ja no estiguis exposat a les crítiques, que no siguis el diferent; és a dir, potencia aquest hàbit que tens i així, a més, el pots mantenir fins i tot durant més temps.

Sí. Han canviat molt les coses; fa deu anys érem molt més estranys. Ara ja et diuen: “Ah! D’acord! Ets d’aquests”. Saben que som un grup cada vegada més gran.

De fet, per això vaig fer servir la paraula realfooder; no només per adreçar-me als meus seguidors, sinó perquè entre ells poguessin fins i tot justificar-se i dir: “Mira, escolta, jo soc realfooder”. La gent ja t’entén i et deixa en pau. Cal posar nom a les coses per definir-les: cal dir “això és ultraprocessat”. Abans quedava indefinit com a “menjar porqueria”, i ho associàvem als refrescos i les patates fregides. I què passa amb aquestes noves coquetes healthy de civada cobertes de xocolata? Què passa amb això? No té nom i queda indefinit; per tant, la gent no pot protegir-se, perquè no sap què és. Però és un processat, un cop més. És molt important posar nom a les coses.

Molt bé, Carlos. Gràcies i enhorabona per tota la feina que fas.

Quan arriba la primavera, el dia comença a allargar-se i les temperatures pugen lleugerament. És en aquest moment que necessitem adaptar l’energia a una vibració més lleugera i no tan densa com a l’hivern i, sovint, no adaptem ni les coccions ni els plats al canvi d’estació.

Amb aquesta alimentació veureu com us desinfleu i us noteu més enèrgics i, a més, us servirà per adaptar ja els aliments de la nova estació. Deixem enrere tanta verdura d’arrel i apostem per vegetals més frugals: el fonoll serà el rei de les nostres cremes i valdrà la pena fer infusions depuratives que ens ajudin a netejar el fetge, probablement més saturat dels mesos d’hivern. Ara també és hora d’adaptar les coccions a mètodes més lleugers, amb menys greixos i menys sal i és el moment d’augmentar l’activitat física, ja que el clima convida a practicar-ne a l’aire lliure. No hi ha excuses per no aplicar tot això.

La primavera és el moment ideal per depurar l’organisme dels excessos acumulats al llarg de l’any

En aquest repte, l’equip d’Etselquemenges i el nutricionista David Gasol plantegem un menú de tres dies que podeu començar a fer quan vulgueu, durant l’estació de la primavera, amb àpats senzills i eficaços per fer un canvi de xip: en només 72 hores, cos i cap faran un clic que us ajudarà a mantenir bons hàbits sostinguts en el temps; a banda del fet que l’organisme farà un reset molt necessari.

*El curs és 100% gratuït pels socis d’Etselquemenges i pels que us en feu a partir d’ara. Promoció vàlida fins el 21 de juny. Repasseu les prestacions de socis i si us en feu, ja us apareixerà automàticament el Repte Detox a la pestanya “Els meus cursos” del vostre compte.

Com ja comença a manar la tradició, la Ruta del Bacallà arriba abans de Setmana a l’agenda gastronòmica barcelonina. Fins el 14 d’abril, la Ruta ens proposa un recorregut per 28 restaurants i 9 bacallaneries de la ciutat que ens conviden a tastar les millors elaboracions amb l’autèntic bacallà d’Islàndia, tallat i curat a l’estil tradicional, acompanyades de la cervesa Inedit de Damm.

La gran novetat d’aquest any és el menú degustació (cinc plats, postres i dues Inedit), per un preu entre els 40 i 50€; el menú (primer plat, segon plat, postres i dues Inedit) per un preu entre els 25 i 35€, que es podrà convertir en mig menú als migdies d’entre setmana (un plat amb bacallà, postres i una cervesa Inedit); i el platet (un platet de bacallà, més gran que la tradicional tapa, amb una Inedit) per 5€.

Tampoc no hi faltaran els tradicionals tastets de bacallà, que tindran lloc els dissabtes 30 de març i 6 i 13 d’abril en 9 bacallaneries i mercats de Barcelona, per per un preu entre un i dos euros, i acompanyats d’Inedit.

Al web www.rutadelbacalla.cat hi trobareu tots els restaurants, amb els seus plats i menús, i totes les bacallaneries adherides a la Ruta.

Quan arriba la primavera, el dia comença a allargar-se i les temperatures pugen lleugerament. És en aquest moment que necessitem adaptar l’energia a una vibració més lleugera i no tan densa com a l’hivern i, sovint, no adaptem ni les coccions ni els plats al canvi d’estació.

Amb aquesta alimentació veureu com us desinfleu i us noteu més enèrgics i, a més, us servirà per adaptar ja els aliments de la nova estació. Deixem enrere tanta verdura d’arrel i apostem per vegetals més frugals: el fonoll serà el rei de les nostres cremes i valdrà la pena fer infusions depuratives que ens ajudin a netejar el fetge, probablement més saturat dels mesos d’hivern. Ara també és hora d’adaptar les coccions a mètodes més lleugers, amb menys greixos i menys sal i és el moment d’augmentar l’activitat física, ja que el clima convida a practicar-ne a l’aire lliure. No hi ha excuses per no aplicar tot això.

La primavera és el moment ideal per depurar l’organisme dels excessos acumulats al llarg de l’any

En aquest repte, l’equip d’Etselquemenges i el nutricionista David Gasol plantegem un menú de tres dies que podeu començar a fer quan vulgueu, durant l’estació de la primavera, amb àpats senzills i eficaços per fer un canvi de xip: en només 72 hores, cos i cap faran un clic que us ajudarà a mantenir bons hàbits sostinguts en el temps; a banda del fet que l’organisme farà un reset molt necessari.

*El curs és 100% gratuït pels socis d’Etselquemenges i pels que us en feu a partir d’ara. Promoció vàlida fins el 21 de juny. Repasseu les prestacions de socis i si us en feu, ja us apareixerà automàticament el Repte Detox a la pestanya “Els meus cursos” del vostre compte.

La dieta de la major part de la població es desequilibra a mig matí i a mitja tarda. És llavors quan solen predominar productes ultraprocessats, molt poc convenients per a la salut.

En general, parem atenció al que menjarem per dinar i per sopar, i dediquem temps a seleccionar, comprar i preparar els aliments. Els snacks, en canvi, solem resoldre’ls enmig de presses i, moltes vegades, recorrem a la màquina de venda automàtica.

Els snacks ultraprocessats ​​ens fan posar malalts

El problema dels productes ultraprocessats ​​és que són aliments elaborats a partir de processos industrials que en minimitzen la densitat nutricional, ja que solen contenir ingredients com sucre, greixos de mala qualitat, farines refinades i additius. L’aliment real pràcticament no es reconeix en aquest tipus de producte.

Un consum sostingut en el temps d’aquest tipus de productes té conseqüències en termes de salut, ja que es tracta de productes que generen inflamació, resistència a la insulina, desajustos del sistema nerviós, entre altres problemes. Les malalties modernes –com l’obesitat, el risc cardiovascular o la diabetis tipus II– estan directament vinculades a un estil de vida sedentari, estressant i, també, a una alimentació en què predomina aquest tipus de producte.

Alternatives simples i saludables

Els snacks poden ser saludables si són aliments reals o els ingredients que porten ho són. No cal complicar-se la vida, però sí triar amb consciència i, també, organitzar-se mínimament. Vegem-ho amb exemples.

Entre els aliments saludables tenim opcions com una peça de fruita, un grapat de fruits secs, unes quantes olives o una miqueta de xocolata pura (sempre per sobre del 75% de cacau). Aquests últims no són 100% menjar real, però el grau de processament és acceptable; com també podrien ser-ho un formatge de cabra o un pernil de bona qualitat.

Si, en canvi, decidim entrar a la cuina, el ventall de possibilitats s’obre enormement. Un cop més, no cal dedicar-hi hores, però sí fer servir ingredients que siguin de bona qualitat i basats en menjar real. Intentarem, per exemple, si fem servir farines, que no siguin ni refinades ni elaborades a partir del blat modern. També, si endolcim, procurarem prescindir de sucre, melasses i xarops. En canvi, optarem per aliments naturalment dolços, com la fruita (fresca o seca) o espècies com la canyella o la vainilla. També –importantíssim– triarem greixos de bona qualitat, com l’oli d’oliva o de coco verge, tots dos molt resistents a les temperatures.

Un exemple fàcil que és un èxit entre adults i petits

Una possibilitat ràpida, fàcil i, sobretot, molt versàtil és fer pastissos o creps i farcir-los amb paté vegetal o crema de fruits secs. Un exemple que sempre triomfa, entre petits i grans, són les creps americanes de farina de civada i plàtan untades o farcides de crema de cacauets. L’única cosa que cal fer són les creps, que no demanen més de deu minuts, i la crema es pot comprar, sempre vigilant que sigui de bona qualitat. Sobre la farina de civada, recomanem aquesta de HSN, molt nutritiva, fàcil de diluir i ideal per a aquesta recepta.

És un tipus de recepta que combina proteïna d’alta qualitat, carbohidrats complexos, fibra, greixos saludables i una aportació interessant de vitamines i minerals. Un snack complet, que sacia i proporciona energia duradora i nutrició. Tot seguit, la recepta de les creps americanes.

Ingredients:

• 1 tassa de farina de civada
• 1 tassa de beguda vegetal
• 1 plàtan
• 1 ou mitjà

Elaboració:

Tritureu tots els ingredients i aneu abocant la massa resultant en una paella calenta per formar una crep d’uns 10-15 cm de diàmetre. Deixeu que s’infli una mica la massa i tombeu. Repetiu el procediment fins que s’acabi la massa.

Aquestes creps són dolces gràcies al plàtan i es poden menjar soles, però amb la crema de cacauets queden especialment delicioses i nutritives. La marca HSN té, entre els seus productes, una farina de civada i crema de cacauet 100% natural de màxima qualitat, que poden comprar-se en línia. La crema de cacauets està elaborada a partir d’un únic ingredient: cacauets, com ha de ser. La farina de civada té diversos usos que podeu descobrir visitant la pàgina web de HSN.