El nutricionista David Gasol va començar la seva trajectòria en el camp de la salut estudiant infermeria. Sempre l’havia interessat l’alimentació i, quan es va crear la carrera de nutrició, s’hi va llançar de cap.
Abans d’això, al seu pare li havien detectat un càncer de pròstata i, tot i que era un banquer convencional que menjava també de manera convencional, va decidir fer una mena de retir desintoxicant a la selva del Perú. En aquell moment, la trajectòria d’en David també va començar a derivar cap a l’alimentació més saludable.
Al teu pare li detecten càncer de pròstata i, en comptes de fer quimioteràpia, decideix anar-se’n a viure a la selva? Com és això?
No crec en la dieta cetogènica radical i per a tothom. Als pacients amb càncer els recomano una mica de cereal integral, perquè el cos tingui combustible sense alimentar el càncer
No és tan estrambòtic si et dic que la meva germana, que és antropòloga, llavors vivia i treballava allà. El meu pare se n’hi va anar amb ma mare. Quan li van detectar el càncer, tots dos van decidir prendre’s uns mesos de relax i dedicar-los a cuidar-se per curar-se. I llavors sí: allà va conèixer uns xamans que, durant tres mesos, li van fer fer una desintoxicació del cos a base de begudes d’herbes que ajuden a fer una neteja bestial de tot l’organisme. I va tornar sabent que ja no volia alimentar-se de la mateixa manera; així, buscant, buscant, va conèixer el doctor Jordi Forés, metge i homeòpata, que el va ajudar fer un canvi d’hàbits d’alimentació i de vida.
I avui el teu pare està bé i curat?
Sí! Està perfecte! En aquell punt vaig començar a interessar-me moltíssim per l’alimentació i, en paral·lel a la carrera, vaig conèixer un ventall molt ampli de visions diferents de l’alimentació. Veia clarament que el que havia fet el meu pare no és el que m’ensenyaven a la carrera, tot i que les dues visions eren importants i complementàries. Llavors vaig conèixer la Montse Bradford i vaig fer la seva formació de cuina energètica.
I des de fa uns anys ets professor a l’escola de la Montse Bradford. Quina assignatures imparteixes?
Sóc professor de cuina! Fa molts anys que cuino; als Estats Units cuinava i he cuinat per a molta gent, però on em sento més còmode és amb els pacients passant consulta.
Parlem dels Estats Units. Passaves consulta al mateix despatx del doctor Forés, tenies la carrera de Nutrició, t’havies format amb la Montse Bradford, però no en vas tenir prou i te’n vas anar als Estats Units.
Sí, a Beckett (Massachusetts), al Kushi Institute, l’institut de macrobiòtica més famós del món fundat per Michio Kushi. Hi vaig viure tres mesos molt intensos i vaig conèixer companys que em van donar l’oportunitat d’anar cap a Califòrnia (2012) per treballar amb una amiga cuinera que es dedicava a cuinar per a celebrities del món de la música.
Em pots dir el nom d’alguna celebrity? Sóc periodista. No me’n puc estar!
Cuinàvem per a la Linda Perry i la seva dona i filles a casa; els seus assistents venien a buscar-nos-ho. A Califòrnia vaig conèixer molts cuiners; vaig estar en un programa de televisió, un reality sobre vuit diabètics i, bé, va ser una gran experiència personal i professional. Allà vaig coincidir, per cert, amb la Carla Zaplana. De fet, ja havíem estudiat plegats a la universitat.
Però a diferència de la Carla, vas deixar la calor californiana i vas decidir tornar.
Sí. En tenia ganes. Els amics i la família tiren molt.
Tot i que allà ja passaves consulta i també tenies pacients en línia.
Exacte. Des que vaig acabar la carrera ja vaig començar a passar consulta amb el doctor Forés i no ho he deixat mai; encara ara en faig moltes per Skype. També he estat a Lisboa, a França i a Anglaterra per formar-me.
Per cert, tornant un moment a les celebrities; és tan car com sembla que algú et cuini a casa? N'hi ha que preferiríem això que un viatge llarg i llunyà.
Depèn. És car perquè no estem acostumats a pagar per aquest servei, però tot són prioritats i hi ha qui prefereix menjar saludable i que li facin perquè no té temps, que no pas tenir una senyora de fer feines. Però com que tot i així sabem que això dels cuiners personals és car, també tenim una empresa que es diu healthyboxbcn.com que porta cada dia un menú variat amb una sopeta o crema, una part d’hidrat de carboni complex (cereal integral o pasta integral segons les patologies que hi puguin haver), una part de proteïna vegetal, una part de verdura verda i una part de verdura dolça. Són cinc tuppers que arriben a casa cada dia acabats de cuinar i varien en funció del dia de la setmana i de l’estació.
Tot ecològic, esclar.
Totalment. 100% ecològic. I ho portem a la feina o a casa de la persona.
Qui ho cuina?
La cuinera és l’Anna Grau, responsable del restaurant Kombu, i jo superviso nutricionalment cada menú. Treballem plegats també com a professors de cuina i és una meravella. Aquest servei em serveix com un complement perfecte per a certs pacients que vénen a la consulta, es comencen a introduir en l’alimentació saludable i, al principi, perquè no es desanimin i no se’ls faci molt complicat, els dono aquesta possibilitat perquè així, almenys, ja tenen un àpat al dia resolt. Però, a més, va molt bé com a servei per a gent que està malalta, o que no té temps i vol cuidar-se. No volem créixer gaire perquè, si no, no podrem fer-ho bé. Volem cuidar-ho molt.
Bé, i ara que ja has fet la volta al món i has engegat aquesta empresa aquí, et fitxem a l’Ets. Et consideres un nutricionista macrobiòtic? Perquè tens un bagatge que no només passa per la macrobiòtica…
No sóc deixeble de ningú; tinc la meva manera de veure les coses i el meu distintiu és que sóc molt flexible i m’adapto a totes les situacions. Fujo molt de la rigidesa i dels fanatismes. Sé que cada pacient necessita una dieta en funció de molts paràmetres diferents.
Estàs especialitzat en alguna patologia?
Per trajectòria i gràcies al fet d’haver estat treballant amb el doctor Forés, m’he especialitzat molt en càncer.
Cada cop hi ha més gent que vol ser part activa de la seva recuperació i s’hi esforça molt per menjar diferent i seguir consells per sortir-se’n. Com ajudes els pacients amb càncer?
La meva manera d’ajudar-los és donar-los les eines perquè el seu cos pugui lluitar contra la malaltia. Com? Creant hàbits de vida saludables i amb dues coses clau pel que fa a l’alimentació: deixar d’alimentar el càncer i alimentar el cos perquè ell mateix pugui lluitar en el moment del tractament i en el moment que apareixen els efectes secundaris del tractament. Facilito que el cos es recuperi.
Com es deixa d’alimentar el càncer? Parles de la dieta cetogènica famosa? Molta proteïna per treure la glucosa, que és el que alimenta les cèl·lules tumorals?
No. El càncer es troba còmode en un medi àcid, un medi ric en sodi i un medi oxidatiu. Un consum elevat de proteïnes i greixos generen àcids grassos i àcid úric, i això ens acidifica més el cos. Parlo d’un consum elevat, eh! Procuro ajudar l’organisme a retrobar l’equilibri per tenir un medi més saludable i netejar els òrgans de filtre: fetge ronyons. Cada dia el fetge filtra 300 litres de sang i és essencial tenir-lo net perquè el cos pugui funcionar correctament i no generem un medi tòxic. Un cop net, li donarem els nutrients que necessita; sobretot i bàsicament, vegetals, que ens alcalinitzaran l’organisme. Aportarem la proteïna justa i necessària; i la més neta, amb menys residus tòxics, és la vegetal. És important no donar aliment al càncer; així, evitarem els sucres, però els sucres ràpids; no tota la glucosa. No podem negar el combustible a l’organisme; hem de saber diferenciar. Una petita quantitat d’hidrat de carboni complex en forma de cereal integral ens ajudarà a tenir el combustible necessari per al cos sense alimentar el càncer. Els sucres dolents, fora, eh! Això segur.
De fet, veus força patologies que deriven d’aquesta mala alimentació amb excés de sucres, oi?
Veig moltes diabetis, diabetis gestacionals, obesitat, osteoporosi, reumatitis… La mala alimentació ens pot generar tantes malalties… Hi ha molt per fer.
La Consulta de l'Ets és coneguda sobretot perquè tracta problemes relacionats amb l’aparell digestiu, i tu tens un gran coneixement en aquest camp.
Porto pacients amb còlon irritable, malalties de Crohn; i tant. En aquests anys hem evitat algunes intervencions quirúrgiques importants canviant l’alimentació.
Què fas quan ve algú a la consulta i et diu: “Sóc aquí, però que sàpigues que jo no deixaré de menjar el que menjo i que no tinc força de voluntat”?
Sóc flexible i em poso al lloc del pacient. De vegades no cal fer canvis radicals. Amb petits canvis d’hàbits es fa molt, i m’adapto a la realitat de cada persona. No tots tenim el mateix patró ni tots necessitem fer el mateix canvi. Justament veig molts pacients que no tenen cap patologia i que, sobretot, volen reordenar hàbits i aprendre a menjar bé amb les seves limitacions.