Xef especialitzada en alimentació natural. Graduada al Natural Gourmet Institute for Health and Culinary Arts fundada per Annemarie Colbin, a Manhattan. Des de 1999 imparteix cursos de cuina natural i difon l’alimentació saludable. Actualment fa classes a Barcelona a la botiga Biospace i a l’IFPS Roger de Llúria. També organitza vacances culinàries.
La recepta
Guarnició antiinflamatòria i prebiòtica: puré de moniato especiat i refrigerat
El lli mòlt és un altre prebiòtic efectiu, a més de tenir diverses propietats saludables. Recordeu que cal protegir el lli un cop mòlt, perquè els omega-3 s’oxiden ràpid: guardeu-lo a la nevera o al congelador.
Foto: Pau Esculies
Ingredients
Per a 4 persones
- 500 g de moniatos
- 2 cullerades d’oli de coco verge
- 1 culleradeta de suc de gingebre ratllat i espremut
- 1 culleradeta de cúrcuma en pols i/o fresca ratllada ben fina
- Un pessic de pebre negre acabat de moldre
- 2-3 cullerades de llavors de lli en pols
Elaboració
- Coeu el moniato en una cassola amb una cullerada d’oli de coco, un rajolí d’aigua, un pessic de sal i tapeu-ho perquè es cogui a la planxa-vapor.
- Tireu-hi l’altra cullerada d’oli de coco, les espècies i aixafeu-ho amb un aixafapatates o una forquilla fins que quedi un puré espès.
- Deixeu-ho refredar una mica abans de tirar-hi el lli, per preservar els omega-3. Un cop tot barrejat, refrigereu-ho a 4-5 graus, tapat.
- Podeu servir-ho en un bol com a puré, fer-ne boletes o bé quenelles amb dues culleres. Si quedés massa tou, rectifiqueu la consistència amb lli mòlt, que lliga i espesseix el puré. Espolseu-hi sèsam i herbes picades.
Apunts culinaris
Per coure el moniato podeu fer-lo a la planxa-vapor o bé coure’l al vapor procurant que no quedi massa tou, que quedi al dente, al punt que ja s’hi pot punxar el ganivet. Si voleu fer-ne boletes o quenelles, eviteu triturar-ho amb màquina a altes revolucions –com el minipimer– perquè quedaria massa cremós.
Foto: Pau Esculies
Un dels propòsits d’aquesta recepta és incorporar el moniato cuit i refrigerat a 4-5 graus, temperatura en què el midó es torna resistent i esdevé l’aliment favorit de la microbiota intestinal. Aquest midó es manté resistent mentre no reescalfem el moniato a més de 170 graus; fàcil si evitem fregir-lo. Trobareu tots els perquès a l’article “La patata del dia anterior, millor que acabada de cuinar”.
El lli mòlt és un altre prebiòtic efectiu, a més de tenir diverses propietats saludables. Recordeu que cal protegir el lli un cop mòlt, perquè els omega-3 s’oxiden ràpid: guardeu-lo a la nevera o al congelador.
Condimentat amb cúrcuma i pebre, suc de gingebre o llimona i oli de coco, aquest puré de moniato resulta un prebiòtic antiinflamatori deliciós.
Els apunts nutricionals de la Jordina Casademunt
El moniato és un tubercle molt ric en hidrats de carboni complexos i sucres, com ens recorda el seu sabor dolç. No té greixos, però conté un 2% de proteïna rica en metionina, aminoàcid poc habitual en els aliments vegetals; és, per tant, interessant tenir-lo en compte si es fa una dieta vegetariana.