Originari de la regió amazònica i del nord-est del Brasil, on s’anomena cajú, els colonitzadors portuguesos el van introduir a l’Índia. Actualment, es cultiva en molts països de clima tropical i els productors principals són el Vietnam, Nigèria, l’Índia i Costa d’Ivori.
De la família Anacardicae, el nom científic de l’arbre és Anacardium occidentale L. L’anacard també es coneix com a castanya de cajú, nou de cajú, nou de l’Índia, caguil o merey.
L’arbre dóna una pseudofruita (no té llavor) vistosa en forma de poma o pera de color groguenc que, quan madura, es torna vermella. A l’extrem inferior de la poma, surt el fruit real en forma de ronyó que és l’anacard. És molt peculiar perquè, a mesura que va madurant la poma, també madura la nou d’anacard. Només un per poma! Ara ja podeu entendre per què és tan car.
L’anacard és molt difícil d’extreure, ja que té dues capes d’escorça molt dures i entremig resina càustica que malmet la pell si no es manipula amb molta cura. Antigament, no se sabia com consumir l’anacard i només es menjava la poma. Avui en dia, el fruit sec és el més conegut i exportat. La poma només es consumeix als països d’origen i tan sols se’n processa una petita part.