- El punt de partida per començar a cuidar-me va ser una malaltia.
- L’any 1992 em van detectar un melanoma maligne, amb perspectives d’un temps molt curt de vida. Vaig començar un règim vegetarià per defensar el cos.
- No vaig fer cap tractament convencional; només havia d’esperar.
- Si vaig canviar res, això va ser l’alimentació. No tinc cap aval científic, però aquesta és la meva experiència.
- Durant quatre o cinc anys vaig fer dieta estricta vegetariana. Era gairebé vegà. Em cuidava molt el fetge.
- Al principi, l’únic greix que em deixava menjar la doctora, i en molta quantitat, era l’alvocat. Més tard, l’oli de coco.
- Joan Pau II tenia problemes de salut i el tractaven amb papaia; jo ja feia temps que ho feia!
- Vaig fer complementació natural. Anava dos cops a l’any als Estats Units a buscar-ne perquè aquí no n’hi havia.
- No em va suposar un gran esforç perquè, al cap d’un mes i mig de començar la dieta, estava com un toro. En teoria m’estava morint, però jo estava fent concerts i esport com mai!
- Tenia tant de benestar que entrava a la cuina cantant!
- Al cap de quinze dies ja vaig notar grans canvis.
- A l’Àfrica, han tingut la sort que el cereal que els va bé cultivar és el mill, un cereal fantàstic. Tenen papaies, síndries, mangos, plàtans…
- Dono baobab als meus companys del Parlament, però això és secret! És un gran estabilitzador de l’intestí i de l’estómac.
- Res de Fortasec! Baobab!
- Com més rics són els senegalesos, més s’allunyen de la seva dieta bàsica i més l’occidentalitzen. I després desenvolupen diabetis.
- Quan tens estrès i nervis, malauradament, tens ganes de regalar-te un pecat.
↧
Lluís Llach: “En teoria m’estava morint, però amb el canvi de dieta em sentia com un toro i entrava a la cuina cantant!”
↧