La xirivia

Segurament us sona d’haver-la vist a la safata de caldo vegetal, però la xirivia –dolça, remineralitzant i amb propietats nutritives destacades– mereix tenir entitat pròpia a la cuina! A més us oferim diverses receptes per incorporar-la a tot el menú, des del primer plat fins a les postres.

La xirivia (Pastinaca sativa), amb el seu aspecte i el seu color crema per fora i blanc per dins, sembla una pastanaga descolorida. Però el sabor és més rotund, amb un dolç més concentrat i un toc anisat i un punt picant molt originals. A més, des del punt de vista nutritiu, en alguns aspectes supera la pastanaga.

La xirivia era coneguda a Europa ja en temps dels grecs i romans i, des d’aleshores, es va cultivar àmpliament a tot el continent, fins al punt d’esdevenir un aliment bàsic per combatre la gana durant l’hivern. Diuen que Leonardo da Vinci li atribuïa grans virtuts afrodisíaques! Però amb l’arribada de la patata, després del descobriment d’Amèrica, va ser desterrada a ingredient del caldo i poca cosa més. Pel seu valor nutritiu es mereix que la recuperem!