La Rhodiola rosea, també coneguda com l’arrel d’or o arrel àrtica, és una planta medicinal de la família de les Crassulaceae que creix en regions fredes i d’elevada altitud a l’hemisferi nord. Té els seus orígens a les regions muntanyoses de la Xina, l’Himàlaia i Sibèria, però també es troba comunament a Escandinàvia, Islàndia, Grenlàndia, Regne Unit, Irlanda i Amèrica del Nord.
La mil·lenària planta Rhodiola rosea es coneix des de l’antiguitat: el seu ús medicinal ja apareixia als llibres de medicina de l’Antiga Grècia. Els emperadors xinesos van enviar expedicions a l’Himàlaia per recuperar l’arrel d’or i poder fer preparacions medicinals; els víkings en depenien per augmentar la seva força i resistència física; a Rússia es va fer servir per resistir el clima siberià. A Mongòlia la feien servir per tractar la tuberculosi, i a la Unió Soviètica va ser estudiada i utilitzada amb els atletes i forces d’elit per competir contra Occident durant la guerra freda. És per aquest motiu que les seves propietats van quedar sota estricte secret, però, amb la caiguda del mur de Berlín, les seves sorprenents qualitats es van difondre cap a Occident.
A la Rhodiola rosea se li atribueixen un ventall ben ampli de beneficis i propietats per a la salut; ha estat una de les plantes medicinals més estudiades i ha estat acceptada com un adaptogen natural molt potent. Una planta o substància adaptògena és la que ajuda l’organisme a respondre i a adaptar-se a qualsevol estressor normalitzant les funcions fisiològiques. Augmenta la resistència inespecífica mitjançant la supressió d’estressors físics, químics i biològics, tot modulant i equilibrant els sistemes energètic, nerviós i immunològic.
Moltes de les plantes que avui dia coneixem com a adaptògenes han estat utilitzades per la medicina tradicional xinesa (MTX) i l’ayurveda des de fa milers d’anys. Entre les principals plantes adaptògenes hi ha l’ashwagandha, la schisandra i diverses espècies de ginseng, juntament amb l’alfàbrega sagrada i el fong reishi.