Segons llegim, un dels factors clau, lògicament, és analitzar la composició nutricional dels aliments en competició. Es valoren positivament els que tenen una composició nutricional “equilibrada i amb més concentració en compostos polifenòlics, carotenoides, substàncies de caràcter antioxidants, amb propietats nutracèutiques, que proporcionen beneficis per a la salut”. Proveta en mà, es quantifica i es compara la quantitat de sucres, vitamina C, àcids orgànics i compostos fenòlics, entre d’altres, que cada candidat aporta. A més dels beneficis nutricionals, l’informe revisa les últimes investigacions relacionades amb “la qualitat sensorial”; és a dir, els factors que “contribueixen a fer agradables els aliments”, coneguts com a atributs organolèptics dels aliments.
Més encara, l’informe recull els resultats de les investigacions, que han procurat saber què passava a l’organisme després de prendre un aliment o un altre. Han revisat des de l’activitat antimutagènica i antioxidant en animals de laboratori alimentats amb els diferents aspirants a superaliments, fins als efectes que tenen durant l’embaràs, els efectes al·lergògens en infants en creixement o els factors de risc de malalties cardiovasculars.
Però l’informe –i em sembla fonamental– va més lluny. Per guanyar en el concurs de superaliments, cal ser bo en qüestions relacionades amb la salut del planeta. Així, analitza les repercussions mediambientals durant la seva producció, com l’erosió del sòl, la reducció de la biodiversitat, la contaminació d’aqüífers, l’escalfament global, el consum d’energia o l’alliberament de gasos d’efecte hivernacle o, al contrari, la seva capacitat de capturar carboni.
I, del tot innovador, afegeix una darrera categoria. Aquests aliments, socialment, tenen potencial per proporcionar prou menjar per alimentar la humanitat? La seva producció i distribució contribueixen a beneficiar l’economia local o, en canvi, violen drets humans bàsics? Són una oportunitat per a la petita agricultura i ramaderia?
Enciams, taronges, carn de boví, ous, coliflors, tomàquets, pomes… Tots aquests aliments –i molts més– són els superaliments guanyadors, sempre que estiguin produïts en condicions agroecològiques, és a dir, a partir d’una agricultura ecològica local estricta que “minimitza l’ús de productes externs i fomenta l’autosuficiència de les explotacions, que redueix els impactes sobre el sistema i harmonitza les dimensions ambientals i productives dels sistemes agrícoles”, però que també té en compte altres implicacions “com les relacionades amb el medi ambient, la salut humana i els aspectes socials, econòmics i ètics”.
Personalment, aplaudeixo el veredicte d’aquest informe de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica/Agroecologia (SEAE) publicat avui, perquè els millors aliments són els que tenen cura de la terra, com diria el poeta Jorge Riechmann.