A Catalunya, el menjar que es perd o es llença al llarg de tota la cadena alimentària es xifra en 262.000 tones d’aliments, uns 35 quilos per català a l’any. Segons dades de la Comissió Europea, l’Estat espanyol ocupa el setè lloc quant a malbaratament d’aliments.
Amb l’objectiu de corregir aquesta situació, el Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat de tots els grups la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament d’aliments a Catalunya per tal de reduir en un 50% el malbaratament alimentari l’any 2030. Es tracta d’una normativa pionera a Europa que prioritza la prevenció en origen davant la redistribució dels excedents, i ho fa al llarg de tota la cadena alimentària amb un èmfasi especial a la gestió dels residus als restaurants.
Envasos biodegradables als restaurants
Els clients de tots els bars i restaurants de Catalunya tindran dret a emportar-se els aliments que no hagin consumit i el local els haurà de facilitar l’envàs, que, a més, haurà de ser biodegradable i sense cap cost addicional. El client també pot dur un envàs de casa, si ho vol.
Els restauradors hauran d’informar d’aquesta possibilitat als clients de manera clara i visible a la carta o al menú.
Altres mesures contra el malbaratament
Als banquets de casaments, batejos o comunions que hi hagi més de cent assistents, el restaurant o el servei de càtering haurà de facilitar que les persones que paguin la factura es puguin endur el que hagi sobrat. Els envasos seran gratuïts i hauran de ser biodegradables i reutilitzables per tal de no agreujar la problemàtica mediambiental.
La normativa també obliga els supermercats a incentivar la venda de productes a punt de caducar o amb alguna imperfecció a un preu reduït i a fomentar la venda d’aliments a granel, que a més genera menys residus d’envasos i embalatges de plàstic. Si no es compleix la llei, les multes poden arribar fins a 150.000 €.
Pel que fa al gruix de les empreses del sector de l’alimentació, totes llevat de les més petites hauran de tenir un pla de prevenció de pèrdues i malbaratament d’aliments i estaran obligades a mesurar i informar anualment sobre els nivells de generació de pèrdues i malbaratament. Alhora, estan obligades a aplicar la jerarquia de prioritats pel que fa al destí dels excedents: com a primera destinació, l’alimentació humana; la segona destinació ha de ser l’alimentació animal i, si aquestes opcions no són possibles, finalment, hi haurà el compostatge o altres usos tècnics.
La nova llei també imposa a l’administració pública i a la resta d’entitats del sector públic l’obligació d’incorporar als contractes públics i als convenis de gestió de serveis relacionats amb la gestió d’aliments clàusules per prevenir les pèrdues i el malbaratament d’aliments.
Es preveu la regulació de l’espigolament com una activitat complementària i sense ànim de lucre que té com a objectiu prevenir les pèrdues alimentàries a la producció primària. Els espigoladors són les persones que treballen al camp després de la collita per reaprofitar tot el producte que hi queda.
Paral·lelament, les administracions hauran d’impulsar campanyes per sensibilitzar la ciutadania sobre el malbaratament i fomentar les bones pràctiques comercials a tots els nivells de la cadena alimentària, ja que un 60% del malbaratament prové de les llars.