És molt habitual veure en consulta criatures hiperactives, joves introvertits o callats que no s’atreveixen a parlar amb els altres o no es volen apuntar a activitats d’oci o esport perquè s’avergonyeixen de la seva pell o perquè la suor els pica.
dermatitis
La dermatitis atòpica durant la infància
L’època lactant –i fins als 2 anys– és el moment en què es manifesta la dermatitis amb més freqüència. Apareix la pell seca i amb descamació, amb més gravetat a les galtes, la zona perioral i el coll. A aquesta edat els nadons no poden queixar-se de la picor, però en veiem el sofriment a través de trastorns del son, irritabilitat, plor i retard en el creixement.
Durant la infància, lesions com ara plaques seques i amb descamació les trobem a la cara anterior dels colzes o a la cara posterior dels genolls. És habitual que els pares ens expliquin que els seus fills estan sempre inquiets, que no es concentren bé o són hiperactius.
A partir de l’adolescència aquest tipus de problemes milloren, encara que no sempre. I, tot i que no és habitual, la dermatitis també pot debutar en l’edat adulta. En aquests casos sol ser en forma d’èczema de mans, parpelles o llavis; o en forma d’envermelliment amb descamació i picor generalitzat per tot el cos.
La temuda marxa atòpica
L’atòpia és una afectació sistèmica que presenta una alteració de la funció barrera, tant a la pell com a les mucoses, però també un desequilibri inflamatori sistèmic que pot afectar altres òrgans, com el pulmó i l’intestí.
El terme marxa atòpica reflecteix la progressió de les patologies que aniran presentant els pacients atòpics si no intervenim de manera precoç.
- El primer que s’esdevé és una alteració de la funció barrera, amb una resposta immunitària alterada.
- Si no es corregeix de manera primerenca, el següent que apareix són les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries, ja que es permet que hi hagi penetració d’al·lèrgens alimentaris a través de la zona cutània perioral, afectada en els lactants amb tanta freqüència (al contrari que l’exposició oral, que podria crear tolerància).
- I amb el pas el temps, a mesura que els nostres aparells i sistemes s’exposen i els aeroal·lèrgens penetren, es desenvolupa, finalment, rinoconjuntivitis o asma al·lèrgiques.
Per tant, l’aparició precoç de la pell seca i la dermatitis és un factor de risc per desenvolupar les següents patologies durant la infància.
La dermatitis atòpica és una malaltia multifactorial
La dermatitis atòpica es desenvolupa en subjectes de constitució atòpica, com vam dir prèviament, i és una malaltia multifactorial. Hi ha:
-
Factors endògens o genètics
Sobretot els vinculats a la funció de barrera epidèrmica. L’atòpia i la dermatitis atòpica es caracteritzen per l’alteració de múltiples gens (poligènica) però, tot i la predisposició genètica, hi ha una expressió variable fins i tot dins de la mateixa família. L’àvia d’un pacient pot tenir asma, rinoconjuntivitis al·lèrgica i pell seca, i el pacient tenir només un èczema de mans (les 3 malalties atòpiques estan vinculades als mateixos gens).
-
Factors exògens (l’exposició ambiental)
El mitjà amb el qual l’ésser humà està en contacte constantment és l’exposoma. Es tracta del medi en què vivim (ambient rural o urbà, clima càlid, fred o humit, la contaminació…), la vida que portem (dieta, activitat física, treball o ocupacions) i el nostre ambient intern (el nostre metabolisme o la nostra biologia particular).
Els principals desencadenants
- Desencadenants irritants: moltes vegades, el simple fet que la pell s’assequi ja produeix picor. La roba de llana, la roba sintètica, l’ús excessiu de detergents o agents químics mal aclarits, les temperatures extremes, la baixa humitat o fins i tot rascar-se.
- Desencadenants emocionals: amb l’estrès emocional de passar uns exàmens o un problema de parella n’hi ha prou per produir un brot; les alteracions del son, tenir una malaltia concomitant o un ingrés hospitalari.
- Desencadenants ambientals: la presència d’àcars o si el pacient té sobrecreixement de microorganismes sapròfits a la pell, com per exemple Staphylococcus Aureus, Streptococcus o Candida, que normalment ja hi són, però en molta menor quantitat.
- Desencadenants alimentaris: n’hi ha molt pocs que s’hagin demostrat realment implicats, però sí que ho està la proteïna de la llet de vaca i la de l’ou si el pacient en menja sent intolerant o al·lèrgic.
- Desencadenants al·lèrgens de contacte o inhalats: com l’epiteli d’animals, al·lèrgia de contacte al làtex o al níquel de la bijuteria o les sivelles de cinturons o sabates.