Orxata, alternativa a la lactosa

 “L’orxata no és un refresc d’estiu, sinó una alternativa a la lactosa”, explica la Berta Escoda, d’Amandin, empresa que fa sis anys va treure al mercat orxata ecològica en bric; i en fa dos, la beguda de xufla endolcida amb xarop d’atzavara.

La prova que l’orxata és una alternativa a la lactosa és l’ús versàtil que té a la cuina: el pa, l’arròs i els flams, per exemple, es poden fer amb orxata ecològica. “És una altra manera de prendre orxata amb tots els beneficis i no només durant un període estacional”.

Quant a la beguda de xufla endolcida amb xarop d’atzavara, Escoda aclareix que no pot rebre el nom d’orxata, perquè no conté sucre. “Nosaltres en volíem fer sense sucre blanc, i vam comprovar que amb el xarop d’atzavara tenia molta qualitat, però llavors la vam haver de comercialitzar amb un altre nom”.

A l’hora de defensar l’orxata ecològica enfront de la convencional, Escoda tan sols recomana fixar-se en l’etiqueta de les industrials convencionals i llegir les quantiats d’E (és a dir, additius) que contenen i comparar-la amb una etiqueta d’ecològic. “Per això, l’orxata ecològica té tant de gust, perquè conserva al màxim les propietats de la xufla”.

Tria de la xufla. Empresa Terra i Xufa.

En aquest sentit, Enric Navarro, de Terra i Xufa, assegura que “l’additiu principal de les orxates convencionals industrials és el caseïnat sòdic, derivat de la caseïna de la llet, que la legislació europea prohibeix com a additiu, però que, en canvi, està permès aquí per fer orxata”.

A Terra i Xufa, per no haver de fer servir additius, van crear l’orxata concentrada, que es prepara a casa amb una cullerada de concentrat de xufla i quatre d’aigua. “L’aigua reconstitueix les propietats de la xufla, i just per això és la que en concentra més el sabor i les propietats”. A més, l’avantatge és una data de caducitat llarga, de tres anys, sense conservants ni colorants.

Per altra banda, Paco Planells, copropietari amb Enric Navarro de Terra i Xufa, explica que fa deu anys que van començar amb els cultius ecològics de xufla a la comarca de l’Horta Nord (País Valencià). “No fer servir fertilitzants químics ni tampoc herbicides, perquè ho substituïm per mètodes naturals, com trampes per als possibles patògens que puguin afectar el cultiu”. També combaten les plagues amb altres espècies animals, com ara marietes o abelles.

Ara bé, de tots els sistemes, el de les trampes és el més efectiu: “Hem creat uns dispositius lumínics que atrapen els possibles insectes que afectarien la xufla, perquè hi queden enganxats”, conclou Planells.