Aquest matí en Pau Panxacontent s’ha llevat molt nerviós: anirà d’excursió a la peixateria del poble per investigar quins peixos hi venen. Fa dies que preparen la sortida i ja sap quines preguntes farà al peixater.
–Pare, avui m’haig de vestir amb roba còmoda que haurem de caminar una estona!– li recorda en Pau una mica nerviós.
–Sí, Pau, no et preocupis. Agafa el xandall, que ja està net– li respon el pare.
En Pau esmorza un suc de taronja, una peça de fruita i unes torrades amb formatge fresc. Es prepara la motxilla, es renta la cara i les dents i espera a la porta que la seva germana Mariona estigui a punt per marxar.
Tots dos es donen la mà i enfilen camí cap a l’escola al costat de la mare.
–Pau, i què haureu de fer a la peixateria? –li pregunta la mare.
–Doncs la Laura ens ha explicat que haurem d’escollir el peix que més ens agradi i dibuixar-lo en un paper. Ah, també ens haurem de fixar en el color i la forma que té.
–No estaria malament que n’encarreguessis una mica per dinar! –diu fent broma la mare.
Mentre camina, en Pau ja s’imagina dibuixant una aleta de tauró; una tonyina gegant o una llagosta amb molts bigotis i unes pinces enormes…
Després de caminar força estona pel poble i en fila índia, la classe d’en Pau arriba a la peixateria del senyor Toni, un peixater de tota la vida, fill i nét de peixaters.
–Bon dia, nois! Com esteu? –pregunta el senyor Toni, que porta una bata blanca i guants de color groc, i no para de remenar el gel amunt i avall.
Quan en Pau veu la parada de peix se sorprèn d’allò més. “Però… on son els peixos espasa, les tonyines gegants i les llagostes amb bigotis i pinces enormes?”, es pregunta per dins.
A la parada hi ha un munt de peixos de colors i formes diferents, petits, mitjans i grans. Cadascun amb una bandereta clavada, algunes de color blanc i d’altres de color blau.
–A veure qui sap reconèixer algun d’aquests peixos? –pregunta el senyor Toni.
–Allò d’allà és un llenguado! –diu la Clara.
–I aquest que té la boca tan xafada és un rap –exclama la Laia.
–I això és una sardina –diu l’Ot.
–I qui sap per què porten aquestes banderes? –torna a preguntar el senyor Toni.
–Doncs perquè els faràs jugar un partit de futbol! –diu en Pau sense pensar-s’ho.
De sobte, tothom el mira i, sense poder dir res més, la classe sencera esclata a riure, fins i tot el senyor Toni.
–Com es diu aquest noi tan simpàtic? –pregunta el peixater.
–Pau; em dic Pau…
–Mira, ja m’agradaria que juguessin un partit de futbol, però no. Hi ha peixos que anomenem blancs o blaus depenent de la quantitat de greix que tenen. Els blancs solen tenir un sabor més suau, i els blaus són més gustosos. Per exemple, la sardina, el verat, el sorell, l’anxova, el seitó, el turbot o el congre són blaus, mentre que el llenguado, el rap o el lluç són blancs. Menjar peix blau, tot i que sovint té més espines, és molt bo per a la salut, sobretot si és de mida petita. Ah! I penseu que no tot l’any trobem els mateixos peixos! És important preguntar al peixater quin peix és de temporada per respectar el temps de reproducció. A més, segurament us costarà una mica més barat perquè els pescadors n’hauran pescat més!
Tot això que explica el senyor Toni fascina en Pau. “Hi ha peixos blaus i blancs i no tot l’any trobem els mateixos…”, es meravella. Aleshores li ve al cap una altra pregunta:
–I ara que som gairebé a l’hivern, quins peixos pesquen els pescadors?
–Molt bona pregunta, Pau! Doncs a l’hivern podem trobar pagells, bruixes, aranyes de cap negre, sardines, molls, mòlleres…
–De tots aquests noms, el que més m’agrada és el de bruixa! Que en puc comprar una per sopar? –respon somrient.