Hi ha dos tipus de llets: A1 i A2, i la diferència la trobem en una proteïna anomenada betacaseïna. La A1 conté la betacaseïna A1 i la llet A2 conté la betacaseïna A2.
La llet A2 és el tipus de llet més antic que prové de la cabra, búfala, zebú, ovella i també en algunes espècies vacunes (més antigues) com són la Guernsey i Jersey (originàries de l’Àfrica i l’Àsia). Totes aquestes llets s’assemblen en composició a la llet materna, que és A2, per la qual cosa podem deduir que es digereixen millor i, per consegüent, l’ésser humà les tolera més bé.
La llet A1 és conseqüència d’una mutació que va tenir lloc fa milers d’anys en la proteïna betacaseïna. Per entendre-ho millor, les proteïnes estan compostes per aminoàcids, que són com els maons que, en unir-se, formen una estructura. Hi ha vint aminoàcids en la natura i segons com s’organitzin formaran una estructura o una altra. La diferència entre la llet A1 i A2 és que la llet A1 té l’aminoàcid histidina en comptes de prolina en la posició 67 en la betacaseïna, i forma una estructura diferent de proteïna. La llet A1 es troba disseminada en ramats europeus com Holstein (vaca blanca amb taques negres) i Friesia. Aquesta petita diferència d’un aminoàcid fa que en consumir una llet o una altra el cos humà les processi i reconegui d’una manera molt diferent.
Quin problema hi ha amb els lactis tipus A1?
Quan es digereix la llet A1, s’allibera una fracció de proteïna, o pèptid, anomenat BCM7, que és capaç de travessar el sistema digestiu i arribar al sistema circulatori; però quan es digereix la A2 no s’allibera. El pèptid BCM7 s’ha relacionat amb problemes de salut i hi ha poblacions que tenen més risc: nens molt petits amb sistemes digestius immadurs, individus amb intestí permeable (inflamat), persones que no digereixen adequadament i gent amb úlceres, colitis, Crohn, celiaquia, entre d’altres, haurien de recórrer als lactis del tipus A2. Un intestí permeable té la capacitat digestiva disminuïda i permet el pas del pèptid BCM7.
L’enzim que trenca aquest pèptid s’anomena DPPIV, que pot veure’s disminuït per raons de genètica o d’alguns fàrmacs que es fan servir per controlar la diabetis tipus IV.
Quin problema provoca que el pèptid BCM7 entri en circulació?
- Diabetis tipus I i malalties del cor: Hi ha evidències que es correlacionen notablement amb la ingesta de A1 i la diabetis insulinodependent i les malalties del cor en països desenvolupats.
- Desenvolupament infantil: Científics russos han demostrat que, quan el BCM7 entra en la sang dels bebès i es manté alta, hi ha un risc de retard psicomotor.
- Autisme: Hi ha raons científiques per suposar la relació entre el BCM7 i el seu efecte en el cervell i l’autisme.
- Al·lèrgies i intoleràncies: S’ha demostrat que la llet A2 produeix menys intoleràncies i al·lèrgies que la llet A1.
- Mort sobtada del lactant: Científics polonesos han demostrat que els bebès amb aquest problema tenen tres vegades més alts els nivells de BCM7 que nens normals i l’enzim que degrada el BCM7 és el 50% del valor dels nens normals.
Aquests mateixos científics polonesos van demostrar que els nens alletats per mares que consumien llet A1, tenien el pèptid BCM7 a la sang. Això vol dir que a través de la llet materna passen els aliments o productes que la mare consumeix. És molt important tenir aquest fet en compte a l’hora d’alletar: el que la mare menja també ho menja el bebè.
Alguns especialistes recomanen prendre l’enzim DPPIV produït de manera industrial quan es consumeixen lactis tipus A1 per digerir millor el pèptid BCM7 i disminuir el risc de salut.
En alguns països com Austràlia i Nova Zelanda, les llets A1 i A2 ja són etiquetades, però en d’altres no se sap amb certesa quin tipus de llet bovina s’està consumint. Si volem assegurar el consum de lactis tipus A2 per raons de salut, hem de recórrer llavors a lactis de cabra, búfala i ovella.
A Veneçuela és important una política d’estat que, al seu torn, promogui la producció de formatges i llet líquida tipus A2 per a poblacions vulnerables i també per a tothom que ho vulgui.
És molt important que, com a consumidors, sapiguem aquestes diferències i puguem exigir i decidir.
Article escrit per:
Andreina White
Lic. Nutrición y Dietética
Master Inmunología y Metabolismo
Especialista en trastornos digestivos
andreina@nutriwhitedietas.com