En els últims anys s’ha accelerat la producció i venta d’aquest producte natural nou en forma de complement que no s’havia consumit mai abans. Analitzem aquest producte tan famós en profunditat, més enllà de les marques.
Diferència entre el cafè normal i el verd
El cafè verd és cafè normal però que no ha estat deixat madurar ni ha estat torrat. Podríem dir, doncs, que és un cafè totalment raw.
En el procés de torrefacció del cafè convencional es perd l’àcid clorogènic, principi actiu al qual s’atribueixen la majoria de propietats beneficioses. Per tant, es considera que el cafè verd té encara més propietats –que tot seguit analitzarem– que no pas el torrat perquè conté més d’aquest àcid. En aquest mateix procés es generen les aromes del cafè; per tant, si tasteu el cafè verd, veureu que és molt diferent del cafè al qual estem acostumats, i que té un toc àcid i astringent. Per altra banda, no té l’efecte tan fort de la cafeïna, però sí les propietats antioxidants, que ens ajuden a combatre els radicals lliures que es produeixen per l’edat, l’estrès, l’excés de sol a l’estiu, etc.
De la mateixa manera que el cafè normal, té la capacitat d’accelerar-nos el trànsit intestinal i diürètic.
Què conté el cafè verd i quines propietats reals té
A l’àcid clorogènic se li atribueixen propietats com la regulació de la glucèmia en sang, la depuració del cos, la sacietat, la transformació de greixos en energia… Una meravella, vaja. Tenint en compte que el cos només agafa els greixos per convertir-los en energia només quan ja ha gastat tota la glucosa guardada, i que els únics compostos saciants són la fibra i les proteïnes, podríem dir que tenim al davant un altre producte per entabanar-nos. Però el cert és que hi ha altres vies que envien senyals de sacietat al cervell.
El metabolisme és el de cada persona, i no es pot canviar, només ho pot fer l’edat.
Hi ha alguns estudis que mostren que el cafè augmenta la secreció d’un neuropèptid, el GLP1, que envia senyals de sacietat; i uns altres que mostren que aquesta sacietat passa perquè l’àcid clorogènic fa que la glucosa vagi entrant a sang a poc a poc. Però d’aquí al fet que ens ajudi a eliminar la cel·lulitis hi ha un pas molt gran.
La cel•lulitis és una característica pròpia del 90% de les dones sedentàries, i hi intervenen molts més factors. Hem de tenir en compte que accelerar el metabolisme no és el mateix que accelerar la freqüència cardíaca, i el que fan tots els tipus de cafès és això segon. El metabolisme és el de cada persona, i no es pot canviar, només ho pot fer l’edat.
Cafè verd per aprimar-nos
En la lluita contra els quilos de més, sempre hi ha l’esperança que apareixerà un aliment o un producte que ens farà perdre ràpidament el que hem anat acumulant durant àpats i àpats d’excessos. Però no podem ser tan ingenus: el cos no funciona així, per molt que ho vulguem. Perdre pes és un procés més o menys llarg i constant, sempre acompanyat d’un professional, i en el qual intervenen molts factors que s’han de tenir en compte (hàbits, costums, experiència culinària, preferències, genètica, metabolisme, i un llarg etcètera).
Hem de llegir bé els estudis que parlen de tot això i no refiar-nos d’articles que podem trobar a qualsevol lloc. Cal tenir en compte, a més, que la majoria d’estudis són finançats per les marques de cafè verd (hi ha pocs centres d’investigació sense finançament que es posin a estudiar aliments aleatoris). Molts estudis s’han fet amb mostres (persones estudiades) que perdien pes prenent cafè verd, però també havien de fer dieta i exercici físic. Una recopilació científica d’estudis (metaanàlisi) sobre el cafè verd explica que els estudis sobre aquest tema són de baixa qualitat metodològica i poc fiables, i que no demostren amb prou seguretat que el cafè verd tingui totes aquestes propietats.
Reprenent el tema de l’àcid clorogènic, que és un dels molts antioxidants que existeixen, és bo saber que el cafè verd només en conté un 7%, mentre que la carxofa en conté un 15%.
Com es pren el cafè verd?
Està tan de moda que ara mateix el podeu trobar en mil formats: líquid, pols, gra, comprimits… Cal que vigilem, però, perquè la torrefacció del cafè convencional afavoreix la digestibilitat, tal com passa amb les llavors o els fruits secs.
En gra el podeu infusionar deixant-lo en aigua bullent, però cal tenir en compte el sabor peculiar que té.
En el cas dels comprimits, són extracte pur; per tant, els principis actius estan molt més concentrats, i se suposa que ens faran més efecte que no pas si prenguéssim cafè verd directament. Però quin problema tenen els comprimits? La possibilitat de tenir una qualitat baixa pel que fa al cultiu del producte i que portin aglutinants i altres additius.
Contraindicació en els casos següents:
- Persones amb cardiopaties o problemes al cor
- Hipertensió
- Nens i adolescents
- Embarassades
- Patologies renals o pedres
- Ansietat, depressió
- Insomni (s’ha de tractar el cansament des d’un altre punt de vista)
- Sistemes digestius dèbils, gastritis, colitis i úlceres
- Sensibilitat a la cafeïna
Possibles efectes secundaris:
- Diarrea
- Mal de panxa
- Irritació intestinal
- Acceleració del pols
- Nerviosisme
- Irritabilitat