Entrar a casa de la Maia Planas és com obrir una petita porta al Liceu. Sona l’òpera mentre els nens juguen; el Jaime, el seu company, també músic, assaja amb l’oboè. Enraonem vora el piano, on passa gran part de la seva vida. Néta del famós fotògraf Josep Planas i Muntanyà, aquesta soprano mallorquina fa 10 anys que treballa intensament en el món de la lírica i és una veu reconeguda i valorada. Un dels seus últims èxits va ser convertir-se en la Gilda de Rigoletto, al costat de professionals com Josep Bros i Genaro Sulvarán. També la podeu escoltar a Enllà del mar i Geografies de l’Ànima, dos treballs discogràfics en què interpreta poetes mallorquins, amb música d’Antoni Parera Fons.
Com és la feina d’una cantant d’òpera?
Aquesta feina és molt de picar pedra, de mirar d’obrir portes, no relaxar-se mai, i estudiar contínuament. T’has de moure molt, t’has d’estar reciclant contínuament.
Llavors, tot i tenir una bona veu, no és fàcil?
No. Has de dedicar molt de temps a estudiar, si has de cantar una òpera, l’has de memoritzar, li has de posar veu. I això vol dir no només saber-te les notes, sinó que l’has de cantar i entrenar tota la musculatura que necessites. Cal treballar-la i conèixer una veu que evoluciona amb tu.
I com et cuides la veu?
L’has de tenir molt present, no forçar-la. Jo em cuido, però no sóc obsessiva. Puc entrar en un lloc amb aire condicionat i no passa res. Hi ha cantants que no podrien fer-ho. Cadascú sap fins on pot arribar.
I en quin moment et planteges com menges i comences a prendre consciència de la importància de l’alimentació?
Va arribar un moment que em constipava molt, estava contínuament malalta. A més, tinc còlon irritable i m’agafaven atacs constantment. Parlant amb uns amics em van recomanar un homeòpata. Vaig anar-hi i ell em va dir que tot això ho solucionaria amb l’alimentació. I em va derivar a un dietista. I aquí va començar tot.
I quins canvis vas fer?
Ui, en aquell moment, ara fa 7 anys, em va semblar que era un canvi molt radical. Em va fer una dieta de neteja en què durant un mes vaig suprimir la carn. I després em va dissenyar una dieta que excloïa refinats, sucres, lactis de vaca, estimulants i incloïa nous aliments: quinoa, tahina, tempeh… També vam incloure oligoelements. No sabia què era tot allò. Em va semblar molt radical. I vaig pensar que no ho podria fer.
I com va anar?
Va ser brutal. Ja no vaig tornar a tenir cap atac de colon irritable; i vaig passar pràcticament a no emmalaltir. Vaig començar a sentir-me molt bé, i amb molta energia. Aquesta va ser la meva primera incursió en el món de l’alimentació.
I als dos anys et quedes embarassada.
Sí, i a l’embaràs tot això ja ho tenia molt integrat.
I amb els petits com ho fas?
Doncs ells per exemple mai han pres llet de vaca, han menjat espelta en comptes de blat, prenen cereals integrals, intentem menjar-ho tot ecològic. Amb la gran, la Martina, vàrem anar de molt petita al cinesiòleg i ens va treure els lactis.
I has anat introduint més canvis en l’alimentació?
He continuat investigant, arran d’amics que hi estan molt ficats, i arran també d’haver viscut de prop situacions en què l’alimentació ha estat clau per millorar problemes de salut.
Sí?
Sí, concretament problemes de salut del fill d’una amiga que ho està solucionant a través de la dieta. Concretament una dieta sense gluten. I quan veus casos que funcionen i comences a llegir coses, fas més canvis.
I això on t’està portant?
Entre altres coses a introduir productes nous, com l’oli de coco i a reduir moltíssim el gluten. Ara utilitzem farina de fajol, i pràcticament no mengem pa, que era una cosa impensable per a mi. Una de les coses que he notat reduint tant el gluten és que a la meva filla li han millorat molt unes molèsties que tenia a les cames des de ben petita, com a mínim tinc aquesta sensació. Però el que és molt difícil és quan vaig a Mallorca…
Per què?
Amb la família és impossible menjar igual que a casa. Hi ha coses com les llets vegetals que ja les tenen molt integrades, però que no els donin galetes industrials, magdalenes o pa de blat, per exemple, és realment molt difícil.
I aquestes situacions com les gestiones?
No les puc gestionar (riu). És difícil… Si fos una intolerància, amb analítiques mèdiques, suposo que tothom ho respectaria, però si no és així, no li donen importància, els costa una miqueta.
I després hi ha setmanes que vas de ruta, fas bolos i t’emportes la canalla. Com ho fas?
Sí, quan la Martina era petita sortíem de casa molt preparats, recordo que sempre portava un bric de llet vegetal al darrere. Però ara quasi a tot arreu trobes botigues ecològiques i tenen de tot. El que sí que és imprescindible, si marxo amb els nens de ruta, és estar a llocs que tinguin cuina i pràcticament ho fem com a casa.
I si hi vas sola?
No, si hi vaig sola sóc més flexible. Ara bé, també m’emporto coses. De vegades, per exemple, dino al restaurant amb la companyia però m’emporto coses que puguin substituir el sopar. Però també em deixo anar, de vegades.
Què vols dir?
Doncs que el meu problema és que en èpoques de molt estrès, quan vaig de bòlit amb la feina i la criança, deixo de cuidar-me. I després torno a tenir crisis.
O sigui que si tens més estrès, menges pitjor?
Sí. Em passa això.
I més tard ho notes?
Sí, molt! Després em sento fatal. Perquè he tornat a tenir atacs de còlon irritable, per exemple. I és que en el meu cas és automàtic. Em deixo de cuidar i tornen. Però de seguida torno a menjar sa (riu).
Tinc la sensació que el teu és un camp professional en què la gent es cuida molt.
Hi ha de tot. El que sí que percebo és que cada vegada hi ha més cantants que opten per medicines alternatives. Fins i tot la meva foniatra, per exemple, fa temps que les ha anat integrant, que ha anat introduint una visió més holística de la salut. Tot i que a vegades has de cantar i necessites que et baixi la inflamació i et prens cortisona, ibuprofè o el que sigui. Són casos extrems. I el cantant valora si ho vol fer o no.
Què fa el foniatra exactament?
És un metge especialitzat, el metge de la veu. Hi anem de tant en tant per fer revisions i que ens mirin les cordes, i si surt un problema, ja sap com és la teva anatomia i és més fàcil resoldre’l. Si estàs malalt i has de cantar hi vas per veure com ho pots solucionar.
I dius que ha anat introduint una medicina més natural?
Sí, totalment. L’última vegada que havia de cantar i estava fatal perquè tenia un refredat mal curat, em va donar unes barreges d’olis essencials que ella havia fet. I em van anar molt bé. I ara cada vegada que tinc alguna molèstia em faig la barreja d’olis essencials i ja està. També ha introduït l’homeopatia. I també hi ha osteòpates que treballen amb cantants.
I pel que fa a l’alimentació?
Doncs cada vegada et trobes més companys que deixen els lactis quan tenen problemes de mucositat.
I quant a “l’energia”, quan menges bé notes que pots actuar millor?
Sí, moltíssim. Però també té molt a veure que quan vaig fer aquest canvi d’alimentació per fi vaig començar a dormir. Sempre he sigut molt activa a la nit, però és que em ficava al llit i feia voltes i voltes i no podia agafar el son. I quan vaig fer el canvi de dieta me n’anava a dormir i per fi podia fer-ho! No sé si era el ying, el yang (riu) o que no menjava carn a la nit, però va ser el canvi més sorprenent que vaig experimentar.
Lídia Hervàs
Periodista