I aquí, què mengem?
En aquest país ens agrada sortir amb la família o els amics a una terrasseta, a una cafeteria, a un restaurant, beure una cervesa, un vinet, fer un cafè amb llet o una beguda de cola i picar alguna cosa com ara olives, xips, braves, fruita seca; berenar o esmorzar de pastisseria; menjar xurros el diumenge; fer un entrepà, una pizza, una hamburguesa, un sushi el divendres a la nit; sortir de restaurant el dissabte al vespre (i demanar per postres un brownie, un coulant o un pastís de formatge) i anar de barbacoa el diumenge.
Som humans, ens agrada reunir-nos per menjar en un entorn proper i festiu. Aquesta és una de les causes que per molta gent “a dieta” sigui tan difícil seguir-la, perquè si ho fan creuen que es quedaran sense vida social.
I a casa?
Som molt tradicionals i bàsics. Tenim 5 o 6 receptes al cap, moltes d’elles generades gràcies als nostres pares i avis, i ens costa molt sortir del que fem a la nostra cuina.
Truita de patates, gaspatxo, paella, sopa, pa amb tomàquet i embotit, guisats… Segons l’estudi ENPE de 2015, les verdures que ens agraden més són les mongetes verdes, l’enciam i el tomàquet, i de les fruites, les pomes i les taronges. Així doncs, tenim aquests aliments a les prestatgeries durant tot l’any i cada vegada tenen menys sabor i qualitat. La vedella és la carn preferida, i el lluç el peix que més agrada, tot i que seguim menjant més carn que peix al llarg de la setmana. Quant als cereals, l’arròs blanc i la pasta (blanca, esclar) són els bàsics. A la consulta, quan anomenem la quinoa, el fajol, el búrgul, el mill, o l’amarant, molta gent no introduïda en el món més “saludable” o eco, no té ni idea de què són, com són ni com es cuinen.
Cada vegada hi ha més persones interessades a menjar millor i cada vegada es dóna més a conèixer la importància que té una bona alimentació per a la nostra salut. Però, tot i així, només el 15 % de la població general llegeix les etiquetes quan va a comprar.
Quins són els plats més escollits pels nens?
Els que els posem i els que trobem als menús infantils. Treballant al llarg dels anys amb nens, tant a la consulta com en tallers, t’adones que els pares som molt bàsics pel que fa a l’alimentació dels nostres fills. Els plats preferits dels nens són els macarrons/espaguetis a la bolonyesa −format per pasta blanca, sofregit de ceba i tomàquet (que sol ser envasat i amb sucre) i carn picada (que sol ser de porc)−; mandonguilles (carn picada de vedella amb la mateixa barreja de salsa de tomàquet, potser amb una mica d’all i julivert, pebrot vermell i fins i tot llet); arròs a la cubana (amb ou ferrat); carn arrebossada amb patates… I per postres? flam o natilles.
Un còctel d’hidrats, carn, lactis, additius i calories. Els millors nutrients per carregar fetge, intestins i pàncrees, entre d’altres. Si hi sumem un tipus de vida en què caminem menys d’una hora al dia i no fem gens d’activitat física, després no ens podem queixar de tenir sobrepès, males digestions, reaccions cutànies, migranyes, alteracions hormonals, dèficit de concentració, ansietat, depressió o falta d’energia.
Com podem rebaixar fàcilment les calories, els greixos i els tòxics i augmentar els nutrients?
Comencem si us plau per dedicar-nos més temps a nosaltres i a la família. Més temps a llegir les etiquetes, a llegir articles, a veure documentals, a comprar en llocs diferents, a preguntar, a anar al dietista, a buscar restaurants més saludables, a cuinar i preparar plats, a organitzar menús. Més temps invertit en la nostra salut és més temps que podràs dedicar a gaudir i trobar-te millor. I és una petita batalla guanyada contra el bombardeig publicitari que rebem constantment de la TV i els supermercats.
Fem tots els passos a poc a poc i amb paciència:
- Substituir tota la pasta i l’arròs blancs pels integrals. Mirar a l’etiqueta que no sigui farina + segó de blat: ha de ser farina integral, i res més.
- Escollir un pa de qualitat, de forn artesà, ecològic si pot ser, amb una farina d’espelta o de kamut o sense gluten (però sense llet ni sucre).
- Adonar-nos de la gran quantitat d’aliments que consumim que tenen blat (i lactosa, i soja, i sucre…) i variar els cereals: fer paella de quinoa, pizza de carbassó o coliflor, crep de fajol, galetes de civada, barretes d’amarant o de sèsam, cervesa d’arròs,…
- No menjar al sofà i, si volem picar, unes bones olives seran millor que unes xips, i si realment en volem menjar, fem un pas més enllà i que siguin de verdures o d’algues, casolanes o ecològiques.
- Menys fruita seca hipersalada o fregida i més de natural.
- Menys sal convencional i més sal de sèsam, espècies com la cúrcuma i el gingebre i herbes aromàtiques.
- Buscar alternatives a la carn:
- hamburgueses vegetals.
- mandonguilles de seitan.
- Pollastre sí, però ecològic i amb patates i verdures (carxofa, escalivada) al forn.
- Arrebossar amb farina de cigró, de fajol, d’arròs, llavors mòltes…
- Substituir la mantega per ghee o alvocat madur untat al pa.
- Fer cremes de xocolata casolanes amb cacau pur, extracte de vainilla, ametlles o avellanes, oli de coco, dàtils o alvocat.
- Fer macarrons integrals amb salsa de tomàquet casolana, més verdures a part de la ceba i utilitzar seitan d’espelta, soja texturitzada o una mica de carn picada ecològica.
- Fer mussaca vegana i beixamel de coliflor o de bolets amb beguda vegetal o brou de verdures.
- Fer quantitats màximes de 60 g en cru aproximadament sempre que mengem hidrats.
- Hi ha receptes de postres sense llet i sense sucre a tot arreu, i sí, estan també molt bones.
- Fer natilles “saludables” preparant un púding de chía amb llet vegetal i plàtan i ametlles triturats. Afegir vainilla o cacau pur i deixar macerar la chía.
- Gelatines? d’agar-agar.
- A la barbacoa, més calçots i verdura i menys carn vermella.
- Demanar més tes, aigües amb gas que venen en ampolles de vidre, cafès sols sense llet i fruites per postres.
- Més verdures a les llenties i menys xoriço.
- Més xirivia i moniato en forma de patates fregides i menys patates fregides.
- Més cremes de verdures casolanes sense llet ni formatge i menys pots preparats.
- Escollir L’ÀPAT de la setmana que volem menjar fora i l’àpat que farem una mica diferent a casa, però mirem de provar sempre els llocs i les receptes més saludables. Demanar als nens i a les parelles que ens ajudin amb aquesta activitat.
Les àvies tenien molta raó quan deien allò de “fins que no ho provis molts cops i cuinat amb afecte no sabràs si t’agrada.
*Trobareu molts aliments saludables i ecològics de la casa Int-salim / Eco-salim