L’univers dels lactis està ple de falsos mites i d’exageracions. Des de petits, se’ns diu com n’és, de necessària, la llet de vaca i els seus derivats, i la piràmide nutricional ens recomana la ingesta de tres racions de lactis al dia per cobrir les nostres necessitats de calci. Fins i tot sembla que sense ells els nens no puguin créixer sans i els adults estiguin destinats a fracturar els ossos per falta de densitat òssia.
Els lactis estan tan ben considerats que fins i tot alguns vegetarians convençuts que la carn no és imprescindible per mantenir una dieta sana i equilibrada es resisteixen al veganisme per por, entre d’altres coses, a la manca de calci.
Els lactis no són necessaris per a ningú, costen de pair, no són els aliments més rics en calci com popularment es creu, ni els que proporcionen el calci de més fàcil absorció
Tanmateix, res més lluny de la realitat: com explica la nutricionista Lucía Redondo a l’article “Els lactis, a estudi“, els lactis no són necessaris per a ningú, costen de pair, no són els aliments més rics en calci com popularment es creu, ni els que proporcionen el calci de més fàcil absorció. Al contrari: el calci dels lactis s’absorbeix tan sols en un 32,1 %, mentre que el del bròquil, per exemple, s’absorbeix en un 61,3%. Per no esmentar la quantitat de matèria grassa, d’additius i de sal que porten molts formatges o els potenciadors de sabor i el gran assortiment de sucres i edulcorants que s’afegeixen a molts iogurts industrials (també als desnatats).
Per cultura gastronòmica, la majoria de nosaltres associem els lactis a l’esmorzar i al berenar en forma de llet, batuts, smoothies, gelats, etc., a les postres en forma de formatge, de iogurt (o derivats), de nata o de pastissos , i a les salses i a les cremes de verdures en forma de crema de llet o nata per cuinar.
Si bé és cert que els lactis tenen un paper important com a complement a la cuina pel sabor, la textura i la consistència que poden aportar a molts plats, també són condiments poc saludables que acostumen a provocar digestions més pesades, al·lèrgies i intoleràncies alimentàries, mucositat o acne, entre d’altres inconvenients.
Però, és possible prescindir-ne i aconseguir textures cremoses i lleugeres, a més d’un gust deliciós? Sí! Només cal combinar bé aliments que ajudin a espessir els plats (com l’alvocat o la fruita seca) o bé afegir cremes de cuina vegetals.
Quines cremes vegetals puc utilitzar?
Les cremes vegetals són una bona alternativa a la nata de la cuina convencional i es poden utilitzar per a qualsevol tipus de plat: en cremes, batuts, postres o fins i tot per gratinar, com a substitutes del formatge o de la beixamel.
Però compte: si volem una crema vegetal tan sana i poc processada com sigui possible, hem de llegir les etiquetes i escollir aquella marca biològica de confiança que ens garanteixi que els cereals o ingredients utilitzats són d’alta qualitat (per descomptat, que no siguin transgènics ), i que no estigui repleta de sucres o de sal, potenciadors de sabor o espessidors poc saludables. En general, hem de fugir d’aquells preparats amb una infinitat d’ingredients que no sabem què són i que no podem ni pronunciar.
La italiana Isola Bio, per exemple, ofereix un bon assortiment de cremes vegetals per cuinar sense lactosa i sense colesterol:
Podem triar-les en funció del nostre paladar, la densitat que necessitem, la combinatòria alimentària amb la qual vulguem barrejar-la i les nostres necessitats específiques (amb o sense gluten, per exemple). Totes tenen un delicat i deliciós sabor i la textura cremosa et resultarà ideal per preparar qualsevol tipus de plat 100 % vegetal, des de cremes, batuts o postres fins a salses, quiche i fins i tot pizzes. A més, són perfectes per a aquells que segueixen una dieta baixa en greixos.
A Espanya, estan distribuïdes per Qbio i podreu trobar-les en herbolaris i botigues especialitzades.
Bon profit i feliç digestió!
Marta Costa
Periodista
mcosta@etselquemenges.cat