El portal de salut i alimentació de referència en català llança la versió en castellà amb l’ambició d’ampliar les fronteres idiomàtiques i d’arribar a milions de lectors nous d’Europa, de l’Amèrica Llatina i d’arreu del món.

Logo de Soycomocomo

Dos anys i mig després del naixement d’Etselquemenges, la revista digital en català ha superat amb escreix les seves expectatives: els més de 35.000 usuaris únics i les més de 55.000 visites mensuals, segons dades de l’ojdinteractiva, els gairebé 20.000 fans a Facebook i els més de 5.000 seguidors a Twitter acrediten la bona acollida entre el públic català i demostren l’interès creixent de la societat per aprendre a alimentar-se d’una manera més saludable, més conscient i més responsable i aconseguir convertir l’aliment en la seva medicina. És gràcies a la confiança de tots aquests seguidors que la revista s’atreveix a fer el salt al territori castellanoparlant amb l’estrena de Soycomocomo (SCC), una publicació única en el camp de la salut i l’alimentació ecològica a Europa i a l’Amèrica Llatina.

“El projecte el liderem un grup de periodistes que sentim la responsabilitat de fer arribar a tanta gent com sigui possible la importància de dur un estil de vida saludable per prevenir les grans malalties que ens afecten actualment”, diu la directora de SCC, Núria Coll, que no ha volgut fer aquest pas “fins que EQM no fos un projecte madur i consolidat”.

La clau de l’èxit, segons Coll, ha estat sortir cada dia “amb continguts periodístics únics, treballats i rigorosos”.  “Avui tenim un equip molt complet que pot abarcar, amb un gran coneixement, cada àrea de la nostra revista. Tenim gent molt desperta, coneixedora del sector i que investiga constantment en el camp de la medicina i els aliments. I sobretot és un equip motivat i seriós amb el qual no em costa gens imaginar-me reptes nous, perquè sempre responen d’una manera excel·lent”, assegura amb satisfacció la directora del projecte.

Soycomocomo, que es pot llegir en línia des del dimarts 22 d’octubre i ja té espai a Facebook i a Twitter, ofereix tots els continguts en obert i sense restriccions, fet que acabarà convertint el portal en una autèntica hemeroteca digital i gratuïta de la salut i l’alimentació saludables.

A més, ben aviat SCC també oferirà el servei del consultori mèdic en línia amb el doctor Joan Vidal-Jové i el coaching nutricional en línia amb la nutricionista i naturòpata Jordina Casademunt.

En Rubèn Garcia va decidir fundar Growinpallet amb el seu amic d’infantesa, en Dani Roig. “Volíem apostar pel medi ambient, crear llocs de treball i fer la ciutat més sostenible”. Van pensar quins recursos de la ciutat podien fer servir per cobrir aquestes necessitats i es van fixar en els terrats buits. “Hi ha més de sis mil hectàrees buides només a la ciutat de Barcelona; si es poguessin cultivar ajudarien a millorar la qualitat de l’aire, a més de contribuir a produir hortalisses ecològiques”. La seva empresa s’encarrega d’habilitar un hort urbà en una terrassa buida i el projecte ja ha rebut un premi: l’INCUBAECO 2013, dedicat a fomentar l’emprenedoria verda. Ens trobem als pisos tutelats de l’Ajuntament del carrer Concili de Trento, on plantem calçots i altres verdures de la temporada.

La vostra idea és impulsar una xarxa d’horts urbans a Barcelona...

Sí! El cultiu urbà té un efecte positiu sobre el medi ambient, ja que fa disminuir els nivells de contaminació.

De quina manera?

Per una banda, per la captació de CO₂ de les plantes; i per l’altra, perquè es redueix el transport de les verdures, ja que es cultiven al mateix lloc on es consumeixen.

La idea és molt bona.

A més, el cultiu als terrats ajudarà a fer baixar el consum energètic, perquè s’evita l’impacte directe del sol als edificis, i això redueix l’ús d’aires condicionats i evita, així, l’anomenat efecte illa de calor o microclima urbà.

Quines altres virtuts ens aporta el cultiu urbà sostenible?

Els horts urbans afavoreixen la biodiversitat i ajuden a crear consciència sobre el vincle entre les persones i la natura. La fragmentació ha fet que, molts cops, no sapiguem d’on vénen els productes que consumim ni que n’apreciem el cost. Seria molt enriquidor que els nens, des de petits, coneguessin tot jugant d’on surten les verdures que mengen.

I tant!

I de la mateixa manera, seria bo que els adults poguessin comparar els sabors i l’experiència de les verdures cultivades per ells mateixos, sense pesticides ni productes químics, amb les comprades en un supermercat. És evident que no és el mateix agafar un tomàquet de la nevera que directament del teu hort!

Per on comencem?

Nosaltres instal·lem taules de cultiu en terrats buits. La instal·lació és ràpida i de baix cost, perquè les taules estan creades amb materials reciclats i no impliquen reformes als terrats. L’objectiu de Growinpallet és estendre una xarxa d’horts urbans per tot Barcelona! Comunitats de veïns amb terrasses, residències de la tercera edat, escoles, restaurants, hotels… Queden molts terrats buits a la ciutat, encara!

I allà ensenyeu a les persones de quina manera es planta, com s’ha de fer el manteniment de l’hort...

Sí, la idea és que aquell hort generi hortalisses i que la comunitat s’encarregui de mantenir-lo. La intenció és que el cultiu a la ciutat sigui una realitat i, per això, el nostre projecte es basa en gran part en el servei de manteniment dels horts, i impulsa un perfil laboral nou: l’agricultor urbà.

L’agricultor urbà fa un seguiment de les taules de cultiu que heu instal·lat?

Sí, és la persona responsable d’assessorar els usuaris dels horts un cop a la setmana: resol dubtes, explica com s’han de plantar les hortalisses i quan cal collir-les, i ofereix les eines necessàries per garantir la producció de tubercles i verdures tot l’any. Estem convençuts que la professió de pagès urbà serà habitual en el futur, com ja ho comença a ser en altres ciutats del món. De fet, dues prestigioses universitats dels Estats Units, ja ofereixen aquesta titulació. Considerem que aquest model, un cop implantat, es podrà estendre a altres ciutats, ja que les necessitats són comunes!

D’on va sorgir la idea?

Són moltes les veus que parlen de la necessitat d’un canvi de paradigma econòmic i social. Un model en què no només es busqui el màxim rendiment, sinó que es basi en el respecte del planeta i les persones. Volíem apostar per l’economia verda, perquè el model econòmic convencional no és sostenible. En l’última dècada, la població mundial ha augmentat en mil milions, i ha arribat als més de set mil milions actuals. Aquest creixement i consum desmesurat dels recursos del planeta es tradueix en desequilibris ambientals i socials. I quan vam decidir emprendre, ho volíem fer per crear una societat més equitativa, a la vegada que ajudem a sortir de la crisi creant llocs de treball nous.

Esclar...

Les necessitats que vam detectar van ser que calia millorar el medi ambient de la ciutat (que té uns nivells alts de pol·lució, a causa del transport rodat), crear llocs de treball i fer la ciutat més sostenible. Llavors vam pensar quins recursos de la ciutat podíem fer servir per intentar cobrir aquestes necessitats i ens vam adonar que la majoria dels terrats de la ciutat estan desaprofitats: hi ha més de sis mil hectàrees només a la ciutat de Barcelona! Si es pogués cultivar encara que només fos un petit percentatge d’aquest espai, contribuiríem a millorar aquests tres problemes de la ciutat.

Dieu que voleu popularitzar el concepte i la filosofia ‘metre zero’.

Sí! I tant! La filosofia ‘metre zero’ és la denominació que vam trobar com a evolució del conegut concepte ‘quilòmetre zero’, que respon a tots els productes produïts a menys de cent quilòmetres del punt de venda o consum. Nosaltres, volem fer un pas més enllà i reduir aquesta distància a cent metres. Per aconseguir-ho, l’única manera és que els mateixos consumidors cultivin als terrats que ara són buits.

Cert.

En l’actualitat, la demanda de verdures a la nostra ciutat ja no pot ser assumida pels cultius propers. I això que passa aquí, també passa en altres zones. Els pronòstics indiquen que, el 2050, la població a les grans ciutats es duplicarà, i arribarà a concentrar el 60% de la població mundial. Estem convençuts que, aprofitant aquests espais buits, es podrà cobrir part d’aquesta demanda creixent.

Quins altres projectes teniu al cap des de Growinpallet?

A curt termini, l’objectiu principal de Growinpallet és crear una xarxa d’horts a la ciutat de Barcelona, per aconseguir un cultiu rellevant de verdures, millorar el medi ambient i crear llocs de treball nous, com la figura del pagès urbà. Per disposar d’aquesta plantilla de pagesos urbans, primer haurem d’oferir-los formació. La nostra intenció és que siguin persones amb risc d’exclusió social provinents d’entitats no lucratives les que, a través de la tutela dels nostres experts en agricultura urbana, rebin un programa de formació per garantir que, després, aquestes persones podran desenvolupar correctament aquesta feina d’instal·lació i manteniment. A mitjà termini, volem crear una plataforma social en línia d’intercanvi de verdures i coneixement entre els usuaris dels horts urbans de la ciutat. Gràcies a aquesta plataforma, els usuaris podran intercanviar les verdures que necessitin i que no tinguin al seu hort, sense que hi intervinguin els diners. A llarg termini, volem estendre aquest model a altres ciutats del món. A San Francisco, ciutat amb un gran moviment d’horts urbans i un interès en l’agricultura ecològica que va en alça, ja s’han interessat per Growinpallet!

Quants horts urbans heu instal·lat, fins ara?

La llar d’infants La Mainada ha contractat els nostres serveis per ensenyar als nens com es cultiven els vegetals i d’on vénen les verdures. Per altra banda, la comunitat de veïns de l’edifici del carrer Sant Lluís, al barri de Gràcia, també té instal·lades les nostres plaques de cultiu. La idea és engrescar hotels, restaurants que busquin cultivar vegetals eco, instal·lar horts en empreses que busquin millorar la relació entre els treballadors i disminuir l’estrès. També hem instal·lat les nostres taules de cultiu en alguns pisos tutelats de l’Ajuntament de Barcelona.

Menjar un caqui madur és com obrir un pot de melmelada! Aquesta fruita tardorenca, dolça com cap, típica de casa nostra i amb una textura de polpa aquosa i pell fina –quasi transparent– amaga tresors nutritius en forma d’antioxidants poderosos que ens ajudaran a preparar-nos per afrontar els reptes de la vida en general i de l’hivern en concret!

El seu nom botànic, Diospyros kaki, ja té un significat que fa intuir el potencial celestial d’aquesta fruita: ‘foc’ (pyros), ‘diví’ (Dio) pel color rogenc de la pell i la gran dolçor quan és madura. Es creu que es va començar a cultivar fa dos mil anys a la Xina i que, d’allí, al segle XIII, es va estendre a Europa gràcies als viatges de Marco Polo. En qualsevol cas, som al davant d’una fruita amb un potencial antioxidant enorme i amb efectes beneficiosos notables sobre l’organisme que descobrirem tot seguit.

Desenvolupament del bebè segons Heidi Murkoff a Què es pot esperar quan s’està esperant (Ed. Medicci): Aquesta setmana el bebè fa uns 42,5 centímetres de llarg i uns 1.350 grams de pes. Com explica Murkoff, si bé s’aproxima a la mida que tindrà quan neixi, encara ha d’engreixar-se molt més. Durant els propers dos mesos, el nadó duplicarà i, fins i tot, pot arribar a triplicar el pes. Gran part gràcies al greix que comença a acumular sota la pell. A mesura que el petit creixi dins l’úter, l’espai es redueix i és probable que es comencin a notar puntades de peu i de colze més pronunciades!

Alimentació de la mare: Un tercer trimestre amb reserves!

“Durant el tercer trimestre d’embaràs la mare s’ha de seguir nodrint en la línia dels dos mesos anteriors; és a dir, a base de cereal integral, verdura, fruita, greixos saludables i proteïna; amb productes de procedència ecològica, de temporada i adaptats a la constitució”, afirma Yolanda Garcia, psicòloga, naturòpata i especialista en maternitat. Una alimentació adequada és fonamental perquè mare i nadó arribin físicament i emocionalment ben preparats al part, amb prou reserves per superar la cursa que comença.

Arianna Bonato, ginecòloga del centre Marenostrum, apunta algunes claus perquè aquesta preparació sigui adequada:

a) Ingerir aliments amb índex glucèmic baix: “El sucre és el combustible que manté encesa la caldera del nadó. Per aquesta raó, el pàncrees de la mare està sotmès a un treball intens durant tota la gestació produint insulina. Per tal de mantenir els nivells de glucèmia de la sang, és convenient fer com a mínim cinc àpats al dia i introduir aliments amb índex glucèmic baix, com fruita seca, cereals integrals, iogurts i greixos vegetals com oli d’oliva i alvocat. Verdures de tardor, com bròquil, enciam, ceba, col, alls i bledes, també tenen un índex glucèmic baix”.

b) Consumir verdures de fulla fosca:” Són riques en betacarotens, que participen en la síntesi de vitamina A; calci; vitamina C i clorofil·la. Gràcies a aquests nutrients, mare i fill reforcen els ossos i els músculs, la pell, la vista i eliminen elements de l’oxidació metabòlica”.

c) Incrementar les reserves de vitamina K: “És una vitamina que sintetitza la microflora intestinal i que té un gran paper en la coagulació de la sang. Les bledes, l’escarola o l’alfals són aliments rics en aquesta vitamina, que passa en petites quantitats al bebè a través de la placenta”.

d) Mantenir les reserves de ferro adequades: “Part de la preparació del part s’inicia a la taula, i és que durant el naixement es pot arribar a perdre fins a mig litre de sang, tot i que la mare està perfectament preparada per afrontar aquest desgast. Mantenir una reserva de ferro adequada ajudarà a prevenir l’esgotament prepart i postpart. Per a mares no vegetarianes, Bonato recomana ingerir carn de cavall, ous, peix blau, gambes i llagostins. Les vegetarianes en trobaran en porros, col verda, escarola i espinacs. Pel que a fa als llegums, les llenties són les reines del ferro si les combinem amb un cereal i amanides amb suc de llimona per ajudar a absorbir-lo”.

Molèsties durant aquests mesos

L’alimentació també ens pot ajudar a eliminar algunes de les molèsties més habituals que la mare pot tenir durant el tercer trimestre. Yolanda Garcia apunta quins aliments cal prendre si tenim:

• Nervis o angoixa: Aliments rics en vitamina B, omega-3 i que siguin sedants, com la civada.
• Retenció de líquids-edemes: Aliments rics en potassi –bledes, crucíferes, plàtans, llegums i llavors de sèsam.
• Reflux i molèsties estomacals: Aliments fàcils de pair; millor cuinats que no pas crus. Afavorir la relaxació abans de seure a taula i començar els àpats amb un brou amb una mica de gingebre.
• Restrenyiment: Productes rics en fibra; fer exercici suau i hidratar-se.

Atenció: La informació d’aquesta secció és genèrica –tant pel que fa a l’evolució del fetus com a l’alimentació de la mare i a la complementació nutricional. Per tal de tenir un assessorament directe, resoldre dubtes o qüestions es recomana consultar el ginecòleg o un nutricionista especialitzat.

Quan l’infant ja té un any, ja pot menjar gairebé totes les verdures de temporada. Això sí, cal que tinguem en compte les combinacions, coccions i la presentació final perquè tots aquests punts són molt importants a l’hora d’introduir les verdures amb èxit.

Les verdures ecològiques de temporada i proximitat:

• Estiu: carbassó, tomàquet, mongetes tendres.
• Hivern: carbassa, bròquil, romanesco, xirivia, pèsols, nap, col de Brussel·les, col paperina.
• Tot l’any: ceba, porro, fonoll, pastanaga, espinacs, bleda, remolatxa, col llombarda, coliflor. Deixarem per més endavant: les albergínies, pebrot verd o vermell.

Les tècniques més respectuoses i adequades són el bullit, al vapor, al forn, estofat o saltejat.

Per fer un saltejat, per exemple: posem una mica d’oli, comencem  amb foc alt i seguidament passem al foc baix i continuem durant tota la cocció. És important cuinar a foc baix per reduir la pèrdua de nutrients i tenir una textura final més agradable i gustosa.

Sal: Per conèixer millor les verdures, és recomanable cuinar sense sal. Però si no en volem prescindir, seria preferible que n’hi poséssim molt poca.

Podem servir a taula verdures crues com l’enciam, tomàquet, pastanaga, perquè l’infant les tingui presents i se senti motivat per tastar-les. Sovint, la majoria de criatures d’aquesta edat no són gaire receptives a menjar cru; cal respectar el seu ritme si volem que ho acabin acceptant.

Receptes bàsiques a l’hora de preparar dinars o sopars

Patata amb verdura: Un plat amb massa verdures combinades tipus minestra pot generar cert rebuig; us recomanem, doncs, fer combinacions de dues verdures i prou, ja que això farà més fàcil conèixer els gustos, textures i colors de cada verdura amb més detall.

Exemples: a l’hivern, bròcoli i remolatxa; a l’estiu, mongeta tendra i carbassó.

• 170 g de patata  i 70 g de verdura.

1. Feu la patata i la verdura al vapor o bullida amb poca aigua, i serviu-la amb un raig d’oli.

A continuació us deixem un parell de receptes més que esperem que us siguin útils.

Salsa de verdura per a la pasta: La pasta és un plat que les criatures accepten molt bé. I és que… a qui no li agraden els macarrons? La salsa de tomàquet pot ser una bona opció a l’estiu, però durant la resta de l’any també és possible fer una salsa amb verdures de temporada.

• 100 ml de beguda vegetal (recomanem la civada per gust i textura final)
• 20 g de ceba, fonoll o porro
• 45 g de verdura; si és fulla, 25 g: pastanaga, remolatxa, tomàquet, espinacs…
• 1 culleradeta de tahina (que aporta calci)

1. Saltegem la ceba i la verdura amb un raig d’oli, quan tingui una mica de color incorporem la beguda vegetal, esperem que arranqui el bull i ho deixem a foc baix 15 m. Triturem la salsa i hi incorporem la tahina.

Caldo de verdures amb cereals i llegums:

• 70 g de col, porro, pastanaga
• 20 g de llenties verdes (en remull 25 minuts)
• 35 g d’arròs integral

1. Saltegem les verdures perquè siguin més gustoses, quan tinguin color hi incorporem l’aigua, ho deixem coure 30 minuts i ho triturem deixant-hi alguns trossos. Posem el caldo al foc per coure les llenties durant 25 minuts de cocció; al mateix temps bullim l’arròs uns 45 minuts  (1 mida d’arròs per 3 d’aigua). Un cop ho tenim tot llest, ho servim en un bol; és important que l’arròs quedi caldos.

Amb cereals i llegums podem fer moltes combinacions.

Un plat únic de verdura amb cereals i llegums és un àpat complet que aporta tots els nutrients necessaris; és un plat que cal gaudir amb un ritme tranquil.

La introducció és un tastet d’aliments, un començar a conèixer per reconèixer.

Vés amb compte amb els efectes secundaris del cafè!

Prendre cafè pot ser dolent, o no, segons la quantitat ingerida i la tolerància de la persona que en beu.

La cafeïna pot irritar l’estómac, provoca un efecte semblant a l’estrès en l’organisme i, a la llarga, afecta la qualitat del son. També fa treballar més del compte el pàncrees i provoca decaïment o fatiga al cap d’una estona. Quan passen els efectes, s’acaba també l’estat d’alerta i l’“energia” que ens proporciona, i s’acostuma a sentir la necessitat de tornar-ne a prendre. La sobredosi de cafeïna existeix i produeix atacs de pànic, ansietat crònica i palpitacions.

Quan el cafè crea efectes secundaris, evidentment, cal deixar-lo; això pot comportar certs símptomes físics i mentals de descàrrega de les toxines del cafè, que durant uns dies molestaran la persona que està fent l’esforç de desenganxar-se d’aquesta beguda.

Molta gent s’ha convertit en addicta a la cafeïna; no la pot deixar malgrat arriscar la salut física o psíquica, només per evitar la síndrome d’abstinència. S’han donat casos d’addicció al cafè amb dosis diàries tan baixes de cafeïna com 100 mg/dia (equivalent a una tassa o a dues llaunes de refresc amb cafeïna). També hi ha hagut casos de síndrome d’abstinència en deixar de prendre una consumició diària i regular de cafeïna (per exemple, un cafè cada matí) que es pot manifestar amb aquests símptomes:

• Mal de cap de diferents graus
• Fatiga, somnolència
• Dificultat per concentrar-se
• Dificultat per treballar
• Irritabilitat
• Depressió
• Ansietat
• Símptomes de refredat, com nàusees i vòmits, dolor o rigidesa muscular, calor i fred
• Deterioració psicomotora, de l’alerta i del rendiment cognitiu

Tard o d’hora, els òrgans que més pateixen a causa del consum de cafeïna són les glàndules suprarenals. L’esgotament suprarenal és molt comú actualment tant per una alimentació poc adequada com per l’estil de vida.

L’adrenalina és la responsable de les explosions d’energia i, en individus compassius, de la capacitat de rescatar instintivament la gent accidentada i de la resposta “de lluita o fugida”. Aquesta mateixa resposta va permetre als nostres avantpassats prehistòrics escapar-se de depredadors perillosos.

Quan contínuament s’estimulen les glàndules suprarenals per produir aquesta descàrrega d’adrenalina, se n’ocasiona una deficiència i la glucèmia esdevé irregular.

És, doncs, important recordar que la cafeïna no proporciona únicament un estímul químic d’energia.

Com desenganxar-te del cafè sense síndrome d’abstinència

Hi ha dues maneres de fer-ho:

1. Eliminar tota la cafeïna immediatament. Si preneu més de dos cafès al dia, potser tindreu alguna migranya, letargia o baixada d’ànims.
2. Eliminar-la a poc a poc. Amb aquest mètode podeu evitar la majoria dels efectes secundaris de l’addicció a la cafeïna. En primer lloc, preneu 1/3 menys de cafeïna de la que heu estat prenent 2-3 vegades al dia, i petites quantitats d’hidrats de carboni complexos com cereals integrals cinc vegades al dia.

Una de les coses més importants que cal recordar és la relació de la cafeïna amb la glucèmia. Per tant, una de les millors maneres d’assegurar l’equilibri glucèmic és menjant poc i sovint. Això també pot ser una estratègia per reduir les ànsies de dolços i la compulsió de menjar en excés.

Menjar aliments integrals diàriament: El gra de cereal integral (arròs integral, civada, ordi, quinoa, mill, etc.), cuinat amb aigua i un pessic de sal marina, acompanyat amb una petita quantitat de verdures, ajuda a normalitzar la funció dels intestins, la glucèmia i la necessitat d’hidrats de carboni.

El son adequat també és fonamental per al reforç del sistema immunològic. Llavors, el cos aprèn a dependre de menys estimulants i pot restaurar la seva energia natural.

Fer exercici és molt important: Caminar enèrgicament, anar en bici, fer excursions a la natura, córrer… L’exercici diari ajudarà a eliminar toxines.

Pot semblar estrany, però una de les primeres coses que notareu quan elimineu la cafeïna és que teniu més energia, encara que us sentiu més tranquils. Córrer a tot arreu portant l’energia al límit no sempre significa aconseguir fer tot allò proposat. Sovint es confon l’activitat amb la productivitat i el resultat és la descàrrega i el cansament. Creant una energia interior estable, forta i tranquil·la, podreu desenvolupar les activitats lúcidament i sense alts ni baixos durant moltes més hores al dia i aprofitareu el temps de descans.

Canvieu d’hàbits i substituïu el cafè per altres begudes sense estimulants: això vol dir prendre una altra beguda que en pot semblar calmant, calenta i amb un gust semblant. Un bon substitut que podem trobar a la majoria de botigues de productes naturals és el yannoh o cafè de cereals, que es pot prendre amb llet d’arròs o de civada, calent o fred.

Altres persones obtindran la mateixa satisfacció amb un te calent després que la necessitat de cafeïna hagi marxat. Hi ha tes molt gustosos amb teïna o sense.

Desenganxar-se és fàcil. Només cal voler fer-ho. I quan ho hem fet i mirem enrere, ens envolta un gran sentiment de satisfacció per haver fet el que ens ha portat cap a una vida millor.

Bibliografia consultada: Macrobiotics for dummies. Verne

Article escrit per:

Agnès Pérez. Consultora i cuinera macrobiòtica. Professora certificada de ioga iyengar. Dirigeix Ca L’Agnès, Escola Macrobiòtica a Cubelles (Barcelona).

http://agnesmacrobiotica.blogspot.com.es/

http://cocinamacrobioticamediterranea.blogspot.com.es/

+ info: agnesmacrobiotica@gmail.com

Els panellets són els dolços tradicionals de Tots Sants, carregats de sucre. La pastisseria Milola, de Mataró, ha creat una alternativa menys embafosa. Són uns panellets sense gluten, sense sucre i sense lactis. 

Quan en David Fitó i les germanes Manuela i Yolanda García van obrir la pastisseria Milola a Mataró es van plantejar no fer panellets. “És un dolç que mai no m’havia agradat”, diu la Manuela. Però quan van arribar les dates tradicionals dels panellets, van començar a rebre trucades de clients que els demanaven si en tenien sense gluten. “Sempre hi ha un públic que queda exclòs d’alguns plaers llaminers, així que em vaig proposar buscar-ne receptes noves”.

Ara bé, quan la Manuela va agafar la recepta tradicional, va entendre per què no li agradaven els panellets, malgrat que, d’entrada, molts dels ingredients que porten l’apassionen. El cas és que la quantitat de sucre necessària per fer-ne “és altíssima”. Si, a més, “es té en compte que és un dolç que consumeix molta població gran, que pateix per excessos de sucre, vam tenir clar que a Milola no faríem un panellet tradicional”.

La Manuela es va inventar una recepta de panellets sense gens de sucre. Va partir de zero, perquè no en va trobar cap que fos així. “L’ametlla és dolça; el moniato també ho és, com tota la resta de components dels panellets”. Va provar d’afegir-hi una mica d’atzavara, i va trobar que llavors, sense el sucre i només amb atzavara, la resta dels ingredients dels panellets “brillaven”. Sí, sí, “brillen”, repeteix la Manuela. És el que passa amb la rebosteria tradicional. “Tan bon punt en treus el sucre, ressalten els ingredients, que havien quedat tapats per la dolçor excessiva”. Així doncs, la proposta de Milola per Tots Sants són panellets sense gluten, sense sucre i sense lactis, però amb ametlles, pinyons, coco, cafè, taronja, moniato i llimona.

De tot plegat, l’assortiment que surt a la pastisseria és el dels panellets de pinyons, de coco, de cafè, d’ametlla, xocolata i licor de cafè, essència de roses, taronja i llimona. Mentrestant, en Jaume Fàbrega, professor d’Enogastronomia de l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB, aclareix els orígens dels panellets. “Representen una cerimònia de devoració i perpetuació dels morts. És a dir, “és com si mengéssim els morts perquè ens donin energia”.

També hi ha altres teories, que Fàbrega desmenteix, que afirmen que els panellets eren una ofrena que es portava als morts i que, per això, estan fets amb ingredients perdurables durant dies.

A les fotos, panellets de la pastisseria Milola i també de fets per l’escola Salesians de Badalona i La Pau de Vilanova i la Geltrú.

Qui decideix el que mengem? Tenim accés als productes que realment volem? D’on prové el que ens posem a la boca? I, sobretot, a qui perjudica i a qui beneficia el que comprem? Esther Vivas exposa els problemes del sistema agrícola i alimentari actual en un curs de dos dies que oferirà alternatives en el marc de la sobirania alimentària, el comerç just i el consum crític.

Alternatives als defectes d’un sistema globlitzat

Els defectes i contrasentits del sistema actual de producció, distribució i consum d’aliments a escala mundial són molts: tenim de tot durant tot l’any, productes que fan milers de quilòmetres per arribar al nostre cistell, que són cultivats de manera intensiva i amb productes químics perjudicials per a la salut de les persones i el medi ambient, que generen depèndencia econòmica dels països més empobrits cap als més rics, que empobreixen els productors locals i enriqueixen els distribuïdors globals i que generen, alhora, fam i desnutrició i també obesitat, trastorns de la conducta alimentària i un grapat de malalties i afeccions de tot tipus a qui els consumeixen.

Davant d’aquest panorama, les veus a favor de la sobirania alimentària s’alcen per reclamar un comerç just en què tothom surti guanyant, un model ambientalment sostenible i un accés garantit, des de qualsevol país del món, als productes saludables i lliures de químics i transgènics.

Els propers dissabtes 23 i 30 de novembre, la periodista, sociòloga, activista i regular col·laboradora d’EQM a la secció “L’especialista” Esther Vivas analitzarà totes aquestes qüestions en el seminari “Qui decideix allò que mengem? Impactes de l’agricultura industrial i alternatives en el consum”. El curs, organitzat per la Coordinadora d’ONG Solidàries, es farà a Girona als matins i a Barcelona a les tardes i costarà quaranta euros.

• Si voleu més informació sobre el curs a Girona cliqueu aquí.
• Si voleu més informació sobre el curs a Barcelona cliqueu aquí.

A la Menuda és una botiga de productes ecològics i de proximitat a granel, ubicada a la ciutat de Girona. Un projecte nou que té com a eix vertebrador l’alimentació saludable, la salut, amb respecte per l’entorn i que ofereix un tracte de confiança, proper, personalitzat, per tal que el client se senti com a casa. A la botiga hi podreu trobar un gran ventall de productes: grana, cereals, fruita i verdura, pa, espècies, tes i infusions, embotits ecològics, confitures, etc. Alhora, disposa d’un espai per fer cursos, xerrades, degustacions diverses amb productes que trobareu a la botiga.

Els socis d’Etselquemenges tindreu un 5% de descompte en tots els productes presentant el carnet.

Imaginem una tertúlia en un bar amb amics. Si un de nosaltres proposa enumerar les malalties principals del segle XXI, ens posarem d’acord en el càncer, les malalties cardiovasculars i les degeneratives, la diabetis… Totes aquestes patologies poden tenir una resposta no única, però sí comuna. És el coenzim Q10, una molècula indispensable, també coneguda com a ubiquinona, que fabriquem però sovint en quantitats deficitàries per culpa dels mals hàbits: fàrmacs, tabac, alcohol, contaminació, dieta inadequada i/o estrès. Actualment, podem obtenir aquest coenzim amb l’alimentació i, si hi ha un dèficit accentuat, es pot reforçar ingerint un complement alimentari. L’evidència de millora en determinades patologies fa que els experts treballin per convertir-ho, ja, en un medicament. “El dono al principi dels tractaments per millorar la capacitat mitocondrial, és a dir, la part de la cèl·lula on es fabrica energia”, explica el nostre col·laborador Xevi Verdaguer. 

Quins aliments contenen Q10?

Verdures de fulla verda, peix blau i marisc i fruita seca com el cacauet o les nous. “Com que qui més qui menys té estrès, menja pitjor del que voldria, etc., aquests valors acostumen a ser baixos, sobretot en la societat occidental, ja que el coenzim Q10 es troba sobretot en el peix i no en consumim prou”. Els nivells de Q10 dels orientals, que mengen molt més peix, doblen les xifres d’europeus i americans.

Aquesta molècula, descoberta el 1957, encara és una gran desconeguda per al públic en general. No és com l’omega-3, arxiconegut per tothom, però hi comença a haver evidències científiques que demostren com pot millorar la qualitat de vida de les persones. L’any 89 es va donar el primer impuls per investigar-la gràcies al cas d’un pacient que va millorar exponencialment gràcies a ingerir Q10, explica Plácido Navas, catedràtic, investigador i president de l’Associació Internacional del Coenzim Q10; i del centenar d’articles publicats sobre els beneficis que té –s’ha vist que, amb nivells per sota de 4, les morts sobtades augmenten escandalosament.

Què pot passar si no tenim prou Q10 al cos?

• Afectació dels músculs esquelètics.
• Empitjorament de la funció del cor, el reg sanguini.
• Empitjorament de la insuficiència cardíaca.
• Malalties degeneratives. Afecció neurològica per concretar.
• Problemes de ronyó, insuficiència renal.
• Desordre del metabolisme dels lípids (obesitats amb problemes seriosos de mobilitat, colesterol elevat, diabetis, saturació de lípids…).
• Cirrosi.

I tenir-ne prou, què fa?

• Sintetitza l’energia del cos, clau per a la musculatura i perquè l’organisme es recicli i es renovi.
• Evita l’envelliment prematur.
• Manté a ratlla el colesterol i els antioxidants.
• Millora la fatiga muscular i la fibromiàlgia.
• Protegeix de l’aparició de malalties degeneratives.
• Compensa la pèrdua d’estatines.
• Prevé la mortalitat i la morbiditat per dany cardiovascular.

Millora la recuperació en els esportistes

Tornem al bar. Si continuem la tertúlia i posem sobre la taula quin és l’esport de moda actual, segur que més d’una persona diu “córrer, fer maratons”. La falta de Q10 afecta el múscul esquelètic i millora el rendiment d’un corredor, però sobretot ajuda a recuperar forces. “Recomanem prendre Q10 dues setmanes abans d’una cursa, per exemple, i una setmana després”, explica Per Björk, responsable de l’empresa Cien por Cien Natural, que comercialitza el coenzim. Ara bé, “el Q10 millora sobretot la recuperació de l’esportista, però no ho és tot. L’esportista, sigui maratonià o futbolista, petit o adult, ha de tenir una bona base: entrenar bé, menjar bé i descansar bé. Això suposa el 85-90% del seu rendiment”, recorda el doctor Franchek Drobnic, cap del Departament d’Investigació de Fisiologia de l’esport del CAR i assessor en medicina de l’esport del F. C. Barcelona. “Amb el complement podem ajudar, sobretot, persones esportistes de més edat, que tinguin certes patologies o que no mengin prou bé”.

Els que ja comencen a ser una mica grans, surten a córrer tres cops per setmana, no mengen verdura, prenen batuts i es pensen que s’estan nodrint bé estan comprometent la salut; el Q10 els pot ajudar, però no fa miracles”. Drobnic és partidari de donar suplements als esportistes sempre que siguin legals, que no siguin perjudicials i que s’hagin demostrat que funcionin.

La investigació, però, continua, ja que queden encara moltes coses del Q10 per descobrir, com ara com es fabrica al cos.

Quedem al Celler Finca Parera perquè ha estat a través d’en Rubèn que he conegut la història de la Granja Marina. M’espera en Niceto per anar cap a l’explotació, que cau just al darrere del celler. Com que el camí no està en bones condicions, pugem al vehicle que acaben de reconvertir per poder fer la distribució directa de la carn, un pick-up adaptat amb un frigorífic que es pot treure i posar. “Aquest és un invent meu; en aquest món o et reinventes o plegues”. I va ser justament amb aquesta idea que en Niceto va decidir fa uns anys investigar sobre la cunicultura ecològica. Després de vint-i-vuit anys produint conills per a l’agroindústria, ha decidit fer el pas i tancar el cercle. “El món dels escorxadors i de les grans superfícies és una guerra; i guanyar sent pagès és molt complicat”.

La Marina i en Niceto fa més de dos anys que fan proves amb un espai separat de la producció que, fins fa poques setmanes, era convencional. Han anat provant com s’adeqüen les mares i les cries a una alimentació nova, a un espai molt més gran i a viure sense hormones i antibiòtics. “S’ha de potenciar la seva pròpia resistència; són animals valents”, m’explica en Niceto, que, des de sempre, els ha donat alfals dels seus camps. Aquesta alimentació els ha ajudat en el camí de la certificació ecològica. Han hagut de refer la granja convencional per adequar-se a la normativa ecològica, que, per sort, des de l’agost de 2012 s’ha modificat per facilitar la feina a la pagesia. Fins llavors era molt complicat poder criar conill complint tota la normativa. Actualment, algunes de les diferències amb la producció convencional és que en l’espai on abans hi havia cinc mares ara n’hi ha només una. “Ara és més relaxat, per a elles i per a mi”. Un altre tema fonamental per a la qualitat de la carn i per a la seva condició nutritiva és treure tots els productes químics del procés de producció. També s’elimina la inseminació artificial, cosa que implica que els animals festegen per poder concebre. Pel que fa al temps d’engreix, en l’ecològic és més llarg que en el convencional, i passa de seixanta dies a noranta abans no es va a l’escorxador.

En Niceto i la Marina van decidir fer el canvi perquè estaven cansats del model tradicional. “Produíem molta quantitat i no sabíem mai a quin preu ens ho pagarien”. Aquest és el gran mal de la pagesia que produeix per al model industrial, que esdevé un graó més de tota la cadena de producció i perd la capacitat de decisió i la implicació en el producte final. La il·lusió de la Marina i en Niceto és fer arribar un conill de molta qualitat directament a les persones que l’acabaran consumint. En produeixen menys, però són ells qui es queden el valor afegit de la seva feina, són ells els que decideixen a quin preu el vendran i són ells els que es responsabilitzen de tot el procés des de l’inici fins al final. “Aquest conill és amorós, surt molt bé, està molt ben cuidat i segur que és molt més nutritiu”.

El futur de la Granja Marina es presenta ple d’esperança i bons auguris; la parella està molt animada. A més, tenen un fill de trenta-quatre anys que, si el projecte es consolida, s’incorporaria a l’activitat agrària familiar. “La nostra idea és créixer a poc a poc i fins on la nostra terra ens ho permeti; no volem ser grans”. De fet, fa només unes setmanes que han certificat el primer lot de conills. De moment, han fet tractes amb restaurants de Madrid, Saragossa i Bilbao, que van conèixer la seva aventura per un article a la revista The Ecologist. Però la intenció de la Marina i en Niceto és vendre el conill a prop de casa directament a les persones que el consumiran, a carnisseries de confiança i a les cooperatives de consum. “A mi m’agradaria que la gent de la zona el mengés; no més de trenta o quaranta quilòmetres”. De fet aquesta última setmana ja ha arribat a Barcelona, a la botiga Biospace i a la parada 152 de la Carme Vall-llobera del Mercat de la Boqueria. Si us hi voleu posar en contacte podeu escriure un correu a cunieco@hotmail.com o trucar al telèfon 600374967; us atendran encantats.

És curiós com els coneixements científics poden fer-se tangibles en un plat. Amb aquest llibre, aprendrem quins aliments tenen efectes neuroprotectors i com cuinar-los perquè conservin al màxim aquestes propietats. Tot plegat argumentat amb articles publicats en revistes científiques de prestigi internacional reconegut.

Per què aquesta aposta? Cal pensar que, en l’últim segle, l’esperança de vida ha augmentat prop de trenta anys, i que una de les conseqüències de l’envelliment de la població és la proliferació de malalties neurodegeneratives. A tot el món, més de trenta-cinc milions de persones tenen algun tipus de demència, la majoria Alzheimer.

Perla Kaliman és doctora en Bioquímica i investigadora a l’àrea d’envelliment i neurodegeneració de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona IIBB-CSIC. El xef Miguel Aguilar,  diplomat, a més, en Dietètica per l’Institut de Formació Professional Roger de Llúria, és assessor nutricional per a cuina professional i docent de cuina natural.

El que posem al plat està marcat per factors biològics, psicològics, socials, culturals i històrics. Un exemple que ens ho il·lustra molt bé són les frases fetes, que ens ajuden a conèixer millor l’alimentari popular: “Val més menjar poc i pair bé”, “La menta la gana augmenta” i “El meló al matí és or; al migdia, plata, i a la nit mata”.

Aquest llibre analitza, entre d’altres, com han influït en la nostra dieta factors com la industrialització i la mundialització d’aliments, la medicalització o la seguretat alimentària.

Alícia Guidonet és doctora en antropologia social per la Universitat de Barcelona, i està especialitzada en alimentació i salut, camp des del qual investiga els aspectes més crítics de l’alimentació contemporània.

La publicació té una particularitat: són dos llibres en un, ja que darrere del llibre de Guidonet hi ha una altra lectura també de l’editorial UOC, dins la col·lecció “Duo”.

La millor tapa de l’any de Catalunya, que es pot tastar fins al 10 de novembre a Sitges, és un tàrtar de tonyina vermella amb caviar, que els creadors, del restaurant El Cable, presenten en un got comestible de pasta fil·lo. La tapa es va triar diumenge en l’acte organitzat pel Gremi d’Hostaleria de Sitges i Estrella Damm, i porta com a nom una pel·lícula que les criatures coneixen: “Buscant en Nemo”.

La segona tapa triomfadora porta com a nom “Mini Rahola”, i és una hamburguesa creada pel restaurant Cal Xirricló, de Balaguer. A Twitter, la periodista Pilar Rahola confessava que estava molt contenta que els cuiners li haguessin dedicat la tapa creativa malgrat que ella és vegetariana.

Mentrestant, el cuiner de Màlaga Dani Garcia, amb dues estrelles Michelin, que va participar en les jornades de Tapa de l’Any, relatava per a etselquemenges que ell aposta pels aliments ecològics, pels de km0 i pels convencionals. “En busco la qualitat en tots”.

A Nova York, on Dani Garcia ha obert el restaurant Manzanilla, diu que els dilluns, els dimecres i divendres, quan és a la ciutat dels gratacels, visita el mercat orgànic dels pagesos dels afores de Nova York, que es planten a Union Square. “És impressionant, hi ha de tot i els aliments són de molt bona qualitat”.

La creença que a EUA no es menja bé, que no hi ha bona verdura, en Dani Garcia la nega perquè segons la seva experiència a Nova York és tot el contrari. “Puc fer plats tradicionals de la cuina catalana amb els mateixos aliments, fets a EUA, que també són de qualitat molt alta”, diu.

Com a anècdota, el cuiner relata que, malgrat que no era la seva intenció, ha hagut d’oferir a la carta la paella. “M’he hagut d’adaptar a les demandes dels clients, perquè me la reclamaven i jo no la tenia; ara ja hi és”, conclou.

Tot recorrent els canals fantàstics i carrerons íntims de Milà arribem al barri de Conchetta, on ràpidament localitzem una de les recomanacions més destacades que en Manuel ens ha fet de Milà. Es tracta de Ghea, un restaurant totalment vegà i ecològic.

El que ens sorprèn primer són els grans finestrals que ocupen totes les parets exteriors del local. Diem finestrals perquè és un local amb el sostre molt alt, cosa que li proporciona una lluminositat excepcional. Des de fora ja ens crida l’atenció tant el logotip amb l’arbre de la vida com tota la decoració i disseny interior, que respira ecologia i natura, però a l’estil “fashion Milano” més pur.

Un cop a dins, ens atenen molt amablement i ens ofereixen que triem taula. La veritat és que no ens costa gaire, perquè l’espai és tan obert i lluminós que en qualsevol ens hi trobarem bé.

Antonio Tomasselli, amb un gran bagatge en el món de la restauració i la salut natural, és el xef i mestre d’operacions. Fa un parell d’anys es va associar amb tres inversors vegetarians i van decidir obrir un restaurant vegà que trenqués amb tot el que hi havia fins al moment. D’aquesta idea va néixer Ghea: un restaurant que, tal com el seu eslògan indica, és un laboratori. La investigació és intrínseca al seu caràcter; l’experimentació de gustos, textures i combinacions és el pa de cada dia.

D’altra banda, el que fa, en part, que s’allunyi dels estereotips de restaurant vegà és el fet que volen ser molt inclusius i crear un espai de degustació en què tothom s’hi pugui sentir a gust. Treballen molt a consciència perquè això sigui així, i no només des del punt de vista de no menjar productes de procedència animal; van més enllà i volen que els seus plats afavoreixin la salut digestiva i potenciïn la vitalitat de les persones. A més, tenen molt en compte tots els tipus de dietes; només cal fer un cop d’ull a la carta per veure que més de la meitat dels plats són sense gluten. Però també pensen en les dietes baixes en sal o sucre, les al·lèrgies, entre d’altres. En definitiva, estan conscienciats i disposats a escoltar, i adaptar-se a les necessitats dels clients és el seu repte.

Però el compromís no s’acaba aquí; encara va més enllà. Un cop hem menjat, l’Antonio s’asseu amb nosaltres i ens explica que l’opció vegana que defensen també té un vessant protector i conservador del planeta molt important: per salvar recursos hídrics valuosos, per ajudar a aturar la desforestació, la desertificació, la contaminació, l’efecte hivernacle, i finalment –i no per això menys important– que per ells és també la base per a la fi de la fam al món.

Degustem un risotto de verdures i espècies, unes tallarines de blat de moro amb pesto d’espinacs i ametlles i ho acompanyem amb dues copes d’un vi blanc biodinàmic de la regió. La veritat és que els plats sorprenen per la senzillesa i la qualitat d’execució. Ells mateixos recomanen la pasta –sempre integral i ecològica–, que és la seva especialitat, i nosaltres ho corroborem. És una gran oportunitat per tastar diferents tipologies de plats de pasta italiana sense cap producte de procedència animal que, d’entrada, segur que us sorprenen perquè són diferents del que coneixem. Nosaltres vam quedar encantats.

Al migdia, el restaurant ofereix dinar de carta amb un enfocament casual i per a tots els públics; a la tarda, a partir de les sis, Happy Hour –per una beguda (ja sigui un suc de fruita acabat de fer com algun dels vins naturals de la seva extensa carta) es pot menjar d’un bufet amb més de vint opcions diferents de plats vegans casolans–; i a la nit, ofereixen entre dos i tres menús degustació per poder experimentar els límits creatius del restaurant.

Un clàssic que ens fa replantejar moltes coses d’una manera entenedora. És sana l’aigua que bevem? Què és la vitalitat dels aliments i com ens influeix? Quin tipus d’aliments ens convenen per estar equilibrats i vitals? O qüestions més específiques, com ara com tenir bones digestions, com mantenir els ossos forts o com prevenir els accidents cardiovasculars.

Olga Cuevas compara i barreja dues visions de la nutrició: l’oriental, amb una visió més total de l’individu com a part del cosmos i relacionant cada factor que l’influeix, i l’occidental, que analitza independentment les parts d’un tot.

Recupera alguns articles de l’Olga Cuevas a l’Etselquemenges.

Si us agrada cuinar o us hi dediqueu, aquest llibre és un autèntic must, en l’idioma del mateix autor. És la ciència gastronòmica feta llibre –i no exagerem–: Harold McGee és especialista en la química dels aliments. Ja ho diu el subtítol: “Enciclopedia de la ciencia y la cultura de la comida”.

Per què la fruita es torna de color marró quan la tallem? Per què els ous se solidifiquen quan els cuinem? D’on vénen els aliments? Quines tècniques podem aplicar per aconseguir resultats millors? Aquest llibre respon moltes d’aquestes preguntes que, moltes vegades, s’han donat per sobreenteses.

Ferran Adrià, Andoni Luis Aduriz, Heston Blumenthal o Thomas Keller, entre d’altres, han buscat explicacions i inspiració amb aquest totxo. I vosaltres?

L’efecte que l’alta pressió exerceix sobre els diversos components de l’aliment obre un ventall de consideracions per obtenir el resultat desitjat en cada cas.

Cigró menut de Gallecs cuit a pressió amb kombu

Cal començar tenint en compte que els llegums i els cereals de gra sencer són aliments secs i durs, desproveïts d’aigua; en canvi, les hortalisses i les verdures són riques en aigua. Després, hem de tenir clars els criteris per triar, o no, la cocció a pressió: si es vol escurçar el temps de cocció, millorar la digestibilitat o preservar les vitamines més sensibles.

Els llegums forts, com cigrons i mongetes seques, o els cereals de fibra dura, com la civada i l’ordi, requereixen inicialment un remull llarg durant el qual s’inicia la germinació del gra perquè es duguin a terme transformacions que ajudaran a digerir i a assimilar més bé els grans. Després d’eliminar l’aigua de remull per eliminar fibra soluble o antinutrients com els fitats, una cocció llarga amb olla de pressió a foc suau, aigua bona i alga kombu, augmentarà la digestibilitat i l’assimilació de nutrients.

Els hidrats de carboni dels llegums estan protegits per una mena d’embolcall cel·lulòsic que s’ha de poder mastegar adequadament per evitar gasos. Quan es cuinen a pressió alta, la fibra s’estova i es fa més comestible, per ensalivar-la degudament i digerir-la millor. Els cigrons i les mongetes seques grans es cuinen a pressió entre 60 i 90 minuts. Els fesolets menuts en general i les azuki en tenen prou amb 30 minuts a pressió. En canvi, les llenties no requereixen olla de pressió i n’hi ha prou amb una cocció xup-xup a foc suau durant 30 minuts per poder pair-les bé, especialment si es cuinen amb alga kombu, que encara estova més la fibra.

Els cereals integrals de gra sencer com l’arròs, la civada, l’ordi o l’espelta contenen midons de cadenes llargues que s’han de trencar (dextrinar-se) en cadenes més curtes mitjançant la temperatura de cocció per poder ser atacades pels enzims de la saliva, les amilases. La cocció a pressió pot escurçar el temps de 45 a 35 minuts, però convé coure-ho durant una estona llarga perquè els midons es transformin de manera eficaç.

Ara bé, les verdures i hortalisses, un cop desproveïdes de les parts no comestibles de fibra massa dura, no resisteixen gaire estona la pressió alta ni les altes temperatures de l’olla de pressió. Posem com a excepció unes carxofes que es vulguin cuinar senceres per farcir-les després.

Harold McGee, al seu llibre La cocina y los alimentos, recomana una temperatura d’uns 80ºC per obtenir una cocció suau i eficient dels aliments que contenen aigua. L’olla de pressió eleva el punt d’ebullició de l’aigua a gairebé 115-120ºC; per tant, les verdures i hortalisses que són riques en aigua resisteixen pocs minuts la cocció a pressió.

Olga Cuevas, al seu primer llibre El equilibrio a través de la alimentación, resumeix de manera entenedora l’efecte de la cocció sobre els diferents components nutritius dels aliments. Posem, per exemple, que es busca preservar al màxim la vitamina C de la coliflor, que és hidrosoluble i molt sensible a la calor, és a dir, que es destrueix per solubilització a l’aigua i per la calor segons el temps de cocció (és millor una cocció curta a foc fort que una de llarga i a foc suau). Caldria, d’una banda, evitar immergir la coliflor en aigua bullent i, d’altra banda, procurar una cocció curta. Una cocció de la coliflor que sigui eficient a l’hora de preservar a la vitamina C seria posar-la trossejada en flors grans sobre una cistelleta de bambú o vaporera i tot dins de l’olla de pressió durant 3-4 minuts i prou.

Del dijous 14 al diumenge 17, Madrid acull una altra entrega de la fira de productes ecològics i consum responsable més important de l’any. Amb més de 700 expositors, BioCultura preveu rebre uns 80.000 visitants. Vols ser un d’ells?

Logo de la fira BioCultura

La propera setmana, la Feria de Madrid obrirà les portes a la 29a edició de BioCultura, l’esdeveniment que, any rere any, pren el pols del sector ecològic del país, una autèntica festa del consum responsable que reuneix productors, distribuïdors i consumidors de tot tipus de productes bio.

Seguint la línia de les últimes edicions, la fira acollirà més de 700 expositors que demostraran que un model nou de consum responsable i sostenible és possible: alimentació, productes per a la higiene i la cosmètica, tèxtil, bioconstrucció, turisme rural i sostenible, teràpies alternatives i holístiques, artesania i joguines i, fins i tot, productes culturals com ara la música, la literatura o els blogs i mitjans de comunicació especialitzats en el món bio. Tots, productes i serveis que aposten per la salut de les persones, la justícia econòmica i la sostenibilitat ambiental.

Vols guanyar una entrada doble per a Madrid BioCultura?

Entra a Soycomocomo i aconsegueix una de les 10 entrades dobles que sortegem. Tens temps fins dilluns, dia 11. Molta sort!