Crema de pastanaga

Desenvolupament del nadó segons Heidi Murkoff a Què es pot esperar quan s’està esperant  (Ed. Medici). Comparat amb la setmana passada el petit ha crescut poc de pes i mida però, en canvi, el seu cervell està fent passos de gegant. Segons explica Murkoff, “el cervell del nadó comença a adoptar l’aspecte característic amb cissures i circumvolucions”. Aquests plecs, segons explica, permeten l’expansió del teixit cerebral, fonamental perquè en el futur el bebè evolucioni de nadó a infant curiós i despert. A partir d’aquest moment, el cervell s’ocuparà de tasques importants, com, per exemple, regular la temperatura corporal: generarà calor gràcies al greix que el nadó acumula. Aquest fet provocarà que comenci a perdre el borrissol que fins aleshores el mantenia calent.

Alimentació de la mare:

No oblidem els àcids grassos essencials: “Durant el tercer trimestre d’embaràs, especialment entre la setmana 27 i 36, el nadó produeix més del doble de les neurones que necessitarà per viure (tot i que moltes es perden durant el vuitè mes de gestació); a més, és el moment en què es generen més connexions neuronals, fet que determinarà el potencial intel·lectual del bebè”, explica Yolanda Garcia,  psicòloga i naturòpata especialista en infància i maternitat i professora de l’IPF Sanitària Roger de Llúria. Perquè això passi és important que la mare consumeixi àcids grassos essencials, coneguts com a omega-3: “És important destacar el DHA, del qual cal incrementar la ingesta de 100 a 300 mg/diari”, explica Garcia. El DHA, afirma, “té un paper protagonista en el desenvolupament del sistema nerviós del bebè, en el de l’ull (especialment de la retina) i del cervell).

Aliments que aporten DHA: La fruita seca, l’oli d’oliva, el peix blau petit, els ous o les llavors de lli són alguns dels aliments que aporten àcids grassos essencials. Per a més informació consulteu la setmana 29 d’embaràs. (Consulteu també amb el ginecòleg i/o nutricionista sobre la ingesta de salmó i/o tonyina durant l’embaràs.)

Què passa si no aportem prou DHA?: “Que el bebè els agafarà de les reserves maternes, principalment del cervell; això explica –en part– que algunes mares perdin la concentració i la memòria cap al final de l’embaràs”, apunta Garcia. “Força estudis també correlacionen la depressió postpart amb carències de DHA”, conclou.

*Atenció: consulteu amb el ginecòleg si necessiteu suplements d’omega-3.

Per què em sento cansada? El pes de la panxa, els quilos addicionals, despertar-se durant la nit, els nervis per la futura maternitat, l’estrès per deixar-ho tot a punt, etcètera. Hi ha molts factors que condicionen el fet que la mare, poques setmanes abans de donar a llum, se senti més cansada que mai. Per intentar pal·liar-ho, segons Yolanda Garcia, és important mantenir una alimentació variada i mineralitzadora que aporti macronutrients –que aporten energia i ens ajuden a construir i reparar teixits– i micronutrients –principalment vitamines, minerals i àcids grassos essencials.  Glòria Bochaca, nutricionista, recomana que la mare opti per menús nutritius fàcils de fer repartits en cinc àpats al dia “per mantenir la glucosa estable i sentir-se amb més energia”. Pel que fa a aliments, aposta per les cremes de cereals amb fruits secs i/o fruita seca, cremes de carbassa i de pastanaga i/o de verdures de fulla verda; llegums; cereals integrals i  verdures i hortalisses de temporada.

Per picar entre hores Bochaca recomana: fruita fresca de temporada, compota, fruits secs (nous, ametlles, avellanes); fruita seca (panses, orellanes, dàtils); begudes vegetals (civada, arròs, sèsam); pa de qualitat amb tahina o amb patés vegetals; sucs de fruita naturals (no enriquits amb sucres).

Proposta de menú segons Yolanda Garcia:

Esmorzar (combinació de cereal –hidrat de carboni–, que aporta energia, i vitamines i minerals gràcies a les fruites, les verdures i les llavors)

a) Porridge de civada amb fruita de temporada, fruits secs i llavors

b) Pa d’espelta amb humus i germinats d’alfals o melmelada de ceba casolana

c) Pa d’espelta amb ghee o alvocat i melmelada de fruita vermella

     Liquat de poma i pastanaga,

Per dinar o sopar

• Amanida de verdures d’arrel (pastanaga, nap,…)  i paella de quinoa
• Arròs vermell amb bròquil
• Hamburgueses de mill i wok de verdures
• Azukis amb carbassa

Supraliments que ens donen energia:

Aigua de mar (molt rica en minerals), verd d’alfals (vitamines i minerals en estat pur, molt important per la vitamina K per al part), pol·len, llevat de cervesa,  alga espirulina, que podem afegir en forma de pols a batuts i cremes amb l’objectiu de nodrir millor la mare sense gaire esforç.

Aliments que no poden faltar:

• Verdures d’arrel (les verdures que creixen a prop de la terra tenen més minerals, el seu procés de creixement és lent i són més nutritives): pastanaga, nap, xirivia, carbassa i bròquil.
• Llavors: carbassa, gira-sol, lli, sèsam. Es poden prendre en forma de llavors o en forma d’olis i són un extra de greixos de molt bona qualitat.
• Proteïna: llegum i cereal són una combinació proteica de molt bona qualitat, ou amb el rovell cru i la clara cuinada, peix, fruits secs o aliments com la quinoa que tenen una proteïna molt assimilable.
• Cereal integral o pasta, que ens donarà energia durant tot el dia acompanyada sempre de fibra (verdura o amanides).
• Evitar els aliments refinats (arròs blanc, pa blanc, sucres…).
• Brous remineralitzants.

Versió vegetariana: Verdures d’arrel, miso, algues, etc.

La Maria Josep Ball va començar a interessar-se pels efectes en la salut dels insecticides arran de la seva feina. Treballa com a inspectora del Ministeri d’Economia i Competitivitat, a la Secretaria de Comerç, fent el control de productes d’importació i exportació. És la cap de laboratori de la direcció territorial de comerç de Barcelona. A partir d’aquesta inquietud, va aproximar-se al grup ‘Som lo que sembrem’ que defensa oferir més informació i protecció de l’usuari, davant la legislació alimentària. “Des de ‘Som lo que sembrem’ busquem alternatives als tòxics químics que posen a la terra i que nosaltres acabem absorbint. També lluitem per la sobirania alimentària”. Avui parlem sobre el glifosat, un dels herbicides més comuns.

On es troba el glifosat?

El glifosat és un biocida –és a dir, un producte que mata qualsevol ésser viu, sigui animal o sigui planta– que trobem a la pell de fruites i verdures de l’agricultura industrial convencional. És un herbicida potent que es comercialitza sota el nom de RoundUp a Europa, i que a l’Amèrica Llatina rep el nom de Rotundo. Fins fa poc s’anunciava com a biodegradable, a través d’una publicitat enganyosa. Una sentència del Tribunal Francès –la Court Suprème de França– contra l’empresa que el va crear, la multinacional Monsanto, va poder demostrar que la publicitat contradeia la realitat i que el glifosat té conseqüències per a la salut i que no podia comercialitzar-se sota la bandera de biodegradable. Ara li han tornat a canviar el nom comercial, però el principi actiu és el mateix i igualment tòxic.

Quins perills comporta per a la nostra salut?

D’entrada i en quantitats baixes, el glifosat en si mateix –com a principi actiu– pot semblar poc prejudicial per a la salut; el problema ve quan el principi actiu s’associa amb altres molècules del compost, que són tòxiques. Aquesta sinergia de molècules fa que la toxicitat s’elevi exponencialment i pugui resultar letal i/o molt tòxica a dosis molt elevades. La molècula més tòxica de totes és l’AMPA, l’àcid aminometilfosfònic, que és cancerígena, mutagènica i teratogènica.

S’altera el nostre ADN si hi estem en contacte amb freqüència?

Sí, ens provoca mutacions genètiques i alteracions perjudicials a l’ADN i també intoxicacions que es poden traduir en diferents malalties. Científicament no es pot provar que les mutacions es concretin en determinades malalties, però sí que estan demostrades les intoxicacions que derivarien en problemes respiratoris, gastrointestinals, al·lèrgics, dermatològics, neurològics o psicològics. No és normal, tampoc, que hi hagi tants casos de càncer. Si mirem les estadístiques, anys enrere, un de cada quatre europeus moria de càncer. Avui, ja n’és un de cada tres. I això és preocupant.

Estem massa exposats a tòxics…

El glifosat és la punta de l’iceberg perquè és el biocida més introduït actualment, el més utilitzat a tot Europa i a tot el món. Perquè te’n facis una idea, la pera blanquilla convencional pot arribar a rebre dinou tractaments de pesticides diferents. I no és la fruita que incorpora més tractaments. El préssec en té molts més! Pensa que segons dades de la CGT només a Catalunya s’utilitzen 2.181 tones d’herbicides i 7.435 tones de plaguicides a l’any.

Quina mena de tractaments combinats s'estan utilitzant?

La fruita i les verdures reben tractaments fitosanitaris: incorporen fitoreguladors, hormones vegetals i nitrats com a adobs, de vegades en excés, perquè siguin més grans i les hortalisses creixin tan ràpid com sigui possible. Els reguen amb diferents productes combinats per obtenir fruita més grossa, amb més bon aspecte. De totes maneres, els tractaments de plaguicides no van sempre amb l’aigua de reg: sinó que sovint van a part.

I el resultat és una fruita molt atractiva, però gens sana.

En aquest cas, cal pelar la fruita per minimitzar el contacte amb els tòxics. O apostar per les fruites i verdures ecològiques. Però tot això és també un problema d’educació i informació.

Per descomptat.

El consumidor està mal educat, o no està prou educat. Com que estem immersos en la cultura de la imatge, el consumidor busca una fruita perfecta. Si veu un cuc, s’escandalitza; i si veu una taca, no compra. La reeducació del consumidor és important. Si trobem un cuc a la fruita potser és senyal que no hi ha residus de plaguicides. I si la fruita té un copet, potser és que la collita ha patit una pedregada. La natura és imperfecta. No és una fàbrica massiva i homogènia de vegetals.

El glifosat és especialment tòxic per al medi ambient perquè es va acumulant a les aigües, oi?

El problema és que el glifosat sumat a la resta de principis actius i biomolècules actives no es degrada tan ràpid com afirma la publicitat de l’empresa; sinó que tarda un any –més o menys– a degradar-se i la molècula AMPA, uns tres anys. I aquests són els principis que s’han estudiat, però llavors caldria mirar la resta de metabòlits intermediaris i principis actius procedents de la degradació, que poden tardar, també, un cert temps a desaparèixer i que caldria sumar a la resta de temps de descomposició. Fins ara s’ha demostrat que el glifosat és tòxic, que la molècula AMPA és tòxica, però cal seguir investigant què passa amb aquests metabòlits intermedis, fruit del trencament de molècules que comporta la degradació.

Cert.

Hi ha diferents estudis que diuen que el glifosat arriba fins i tot a l’aigua de boca. Hi ha un Reial decret espanyol de l’any 2003, que és una transposició d’una Directiva comunitària calcada, que diu que s’han de controlar tots els plaguicides que podrien trobar-se a l’aigua de boca. Aleshores la tolerància d’aquest tòxic en l’aigua és de micrograms per litre. Per cada litre, jo només puc tenir la presència d’una milionèsima part d’un gram de glifosat, és a dir un microgram. I amb un estudi encarregat per l’Agència Catalana de l’Aigua al CSIC, que va haver de posar a punt el mètode, s’ha detectat glifosat en la major part de les aigües corrents i subterrànies de Catalunya i en proporcions superiors a les estipulades com a segures en algunes de les mostres analitzades.

Caram!

Des de ‘Som lo que sembrem’ volem saber com és l’aigua que ens surt de l’aixeta i mesurar si hi ha residus de plaguicides, però també saber quines quantitats de metalls pesants hi ha, per veure si conté més contaminants dels que tocaria. Cal tenir en compte que cal fer les analítiques d’aigua pertinents segons el lloc: és a dir, els metalls pesants cal analitzar-los en un entorn industrial; mentre que els plaguicides i biocides de cereal i fruites s’han de mirar més en un entorn de conreu de fruites de llavor o pinyol, i en els conreus de cereals.

De quina manera es pot saber, tot això?

L’Agència Catalana de l’Aigua ens ha facilitat les dades de mostres d’aigua de l’aixeta i nosaltres estem estudiant els seus informes d’assaig per saber la quantitat de tòxics que conté i els comparem amb el llindar permès. La qüestió és veure que no se superi el límit de substàncies perilloses. L’aigua de reg, però, que també afecta hortalisses i fruites, té una legislació diferent amb uns límits permesos que difereixen dels de l’aigua de boca. Des de ‘Som lo que sembrem’ estem començant a avaluar els informes d’assaig de les mostres de l’aigua de boca, que passa en territoris amb conreus –susceptible de contenir més plaguicides– i volem comprovar que la depuradora els ha eliminat complint el Reial decret del 2003.

I què passaria si no es compleix el Reial decret i se sobrepassen els límits recomanats?

Amb el glifosat ja sabem que se sobrepassen: més de la meitat de les mostres d’aigua que va prendre l’Agència Catalana de l’Aigua –analitzada pel CSIC– sobrepassen aquests límits de seguretat.

És a dir, si s’ha demostrat que el glifosat és cancerigen, mutagènic, teratogènic i tòxic, jo estic acumulant totes aquestes substàncies a l’organisme; aleshores en principi l’Administració catalana ha de vetllar perquè tot això es compleixi, si més no, posar filtres de depuració que retirin aquests tòxics. Jo no he d’haver de comprar aigua mineral embotellada contínuament. L’administració m’ha d’assegurar que l’aigua mineral de l’aixeta sigui la idònia. Llavors he de tenir tranquil·litat que si bec aigua de l’aixeta té una determinada salubritat i no estic ingerint tòxics.

Quines alternatives hi ha a aquesta mena de plaguicides? Si parlem de sistemes biològics, quins serien?

Si un ecosistema està equilibrat no ha de tenir gaires plagues. Els plaguicides, si t’hi fixes, van sortir fa uns seixanta anys, a la dècada dels cinquanta; fins llavors la humanitat havia viscut perfectament sense. L’argument que justifica els plaguicides és l’augment de la producció sense plagues. El plaguicida surt amb la industrialització de l’agricultura. Abans no hi havia extensions i extensions d’hectàrees amb el mateix conreu, sinó que tu tenies petites parcel·les amb conreus diferents, i amb un llindar envoltat per bosc o voltat per esbarzers, que feien de barrera a les plagues. Però quan es va eliminar la mà d’obra i es va mecanitzar l’agricultura, això era inviable i llavors van sortir les grans parcel·les de moltes hectàrees del mateix conreu. Com a conseqüència van aparèixer les grans plagues i els primers plaguicides.

O sigui, que en part es podria solucionar tornant a les parcel·les petites…

Sí, tot i que també hi ha plaguicides d’agricultura ecològica. Per exemple, fets a partir de la nicotina de tabac; o els plaguicides naturals, o bé altres productes que no són plaguicides: com ho serien les feromones dels insectes. El que passa és que l’agricultura ecològica el que no vol és grans extensions del mateix conreu, i has d’anar fent una rotació per tal d’augmentar la productivitat.

Què té en compte la legislació de seguretat alimentària (i què no) respecte de tots aquests insecticides?

La legislació de seguretat alimentària està harmonitzada, això vol dir que és la mateixa per als 28 països membres. En el cas dels plaguicides, des de començaments dels anys noranta, els LMr (límits màxims de residus) permesos són els mateixos per a tota la Unió Europea. I el LMr és, segons la llei, el màxim residu d’un plaguicida que pot contenir un aliment i que, testat en laboratori, l’organisme humà pot tolerar. Però abans no se sabia que el malation i el paraquat eren tòxics, i fa deu anys estaven permesos; avui, òbviament, estan prohibits. I amb els LMr de plaguicides passa igual: abans eren molt alts i ara pràcticament són traces, aproximadament uns 0,1 mil·ligrams per quilo (0,1ppm).

Què intenteu promoure des del col·lectiu 'Som lo que sembrem'?

Intentem promoure un nivell de consciència, perquè creiem que el que falta és conscienciació sobre el que estem menjant. Tothom és lliure d’escollir uns productes o uns altres, però si el producte convencional ja sabem com és, intentem que la gent sàpiga que el producte ecològic és interessant per moltes coses. No té residus de plaguicides i, a més, la quantitat d’antioxidants i de vitamines s’ha demostrat que és molt més alta que en un producte convencional.

Des de 'Som lo que sembrem' també difoneu per què seria bo apostar per una terra lliure de transgènics.

Sí, perquè els transgènics estan avaluats en animals de laboratori i s’ha provat que tenen efectes tòxics sobre els animals que els consumeixen. Aleshores, aquests efectes no han de ser diferents en l’organisme humà. El problema, però, és que en l’espècie humana això és més difícil d’avaluar perquè hi ha més d’un factor: pot resultar de la combinació d’estar alimentant-te amb aliments que continguin restes de plaguicides, amb aliments modificats genèticament i, alhora, d’estar exposat a tòxics ambientals. Caldria fer un estudi transversal i complet. De totes maneres oncòlegs com el Dr. Miquel Porta o el Dr. Martí Bosch –oncòleg infantil– han relacionat l’augment de càncer amb una intoxicació de l’organisme, que es troba exposat massa sovint a tòxics ambientals i alimentaris.

Endevina endevinalla, qui és… Cosina del gira-sol? De formes capritxoses com el gingebre? Gustosa com la carxofa? Tubercle com la patata? Si l’heu encertat, una nyàmera us heu guanyat! Redescobrim aquesta verdura tan original.

La nyàmera –també coneguda com tupinambo, topinambur, carxofa de Jerusalem o trumfa nyama– és un tubercle originalment conreat pels indis d’Amèrica del Nord que va arribar a París el 1613. D’allà se’n va difondre el cultiu a tot Europa, on va alimentar milers de persones durant segles fins que va ser desplaçada per la patata, avui omnipresent.

La nyàmera destaca per diverses raons: la primera per un gust sorprenent que recorda a la carxofa; la segona pel tipus d’hidrat de carboni, que la fa especialment indicada per a les persones que han de controlar els nivells de sucre en sang.

Menjar la fruita després dels àpats no és recomanable, perquè fermenta i entorpeix la digestió dels altres aliments que hem pres abans. El millor moment del dia per gaudir de la fruita i aprofitar-ne les propietats és entre àpats, a mig matí o a mitja tarda.

Per garantir al màxim les propietats organolèptiques, cal que la fruita siguin ecològica i de temporada. Així sabem del cert que ha estat recollida en el punt òptim de maduració, que li dóna el gust i dolçor que ha de tenir. Generalment, la fruita convencional és molt àcida, ja que ha estat guardada en càmeres frigorífiques, i un cop a fora madura de cop i volta.

A l’estiu, que és quan tenim més varietat de fruita, és el moment de potenciar-ne el consum. En canvi, si a l’hivern tenim verdura per dinar i sopar, podem reduir el consum de fruita en la dieta habitual de l’infant; de fet, directament en trobem menys.

Des que l’infant té sis mesos fins que cumpleixi un any podem fer compota, suc, puré o començar amb talls petits de fruita perquè la tastin. Podem començar introduint poma, pera, plàtan, i també préssec o albercoc sempre que el rentem, el pelem i el tornem a rentar!

A partir de l’any, la rentarem i la tallarem a una mida que li vagi bé per agafar-la amb les mans. Val més esperar als divuit mesos per donar fruites vermelles, ja que són més al·lergògenes.

Sempre que sigui possible, el més adient és tallar-la just quan se l’hagin de menjar ja que la fruita tallada de fa massa estona s’oxida molt i aquest fet comporta una pèrdua de nutrients i un canvi de color. Això últim pot fer que l’infant no l’accepti bé, perquè, quan mengem, ho fem moguts per diferents sentits i la vista n’és un de molt important.

Deixarem tota o bona part de la pell, ja que és on s’acumulen la majoria de nutrients. Si preparem una poma amb pell, podrem veure el color (vermella, verda…), sentir com cruix (la textura de la pell es més fibrosa, i la part de dins, més tova) i tindrem una colla més de nutrients. Si la fruita és convencional, la pelarem.

Amb aquest tastet de fruita pretenem que l’infant conegui, a través de l’experiència sensorial, el que està tocant i menjant, les diferents fruites i les propietats que tenen (color, mida, forma…).

Què ens aporta la fruita? Doncs hidrats de carboni (la gran majoria assimilables de manera directa, ja que són glucosa i levulosa), aigua fisiològica (entre un 80% i un 90%), sals minerals i moltes vitamines (sobretot la C), cel·lulosa (que afavoreix el trànsit intestinal) i àcids orgànics.

La fruita té un paper molt important en aquest tastet. N’és l’aliment protagonista i l’infant l’ha de gaudir; per tant l’objectiu és el plaer de menjar fruita. Desenvoluparem el sentit del gust i afavorirem el desig de tastar aliments nous.

Preferim no determinar quantitats: durant la introducció alimentària el que volem desenvolupar són el sentit del gust, el plaer d’alimentar-se i el desig per tastar aliments nous. Per això val més no barrejar fruites, sobretot en el cas dels purés; volem que les puguin conèixer i reconèixer una per una.

L’infant experimenta i coneix el món que l’envolta a través dels sentits i de l’acció. Comencem, doncs, a gaudir del tastet de fruites i acompanyem-lo a viure aquest experiència tan positiva per al seu creixement i la seva relació amb el món i els altres.

Les dones, motor de l’agricultura

Quan parlem d’agricultura i alimentació, poques vegades fem referència al paper clau que les dones han tingut i tenen en la producció, la distribució i el consum dels aliments. Com tot treball de cures, el menjar ha quedat relegat al bagul dels invisibles. Però, l’agricultura i l’alimentació tenen nom de dona, i és imprescindible visibilitzar i donar valor al que mengem i a com mengem assenyalant que això és cosa de tots.

El cultiu dels aliments, especialment les hortes a petita escala, ha estat tradicionalment un treball femení. Als països del sud, encara avui, entre un 60 i un 80% de la producció del menjar es troba en mans de les dones. Malgrat aquest fet, són les dones i les nenes, segons dades de la FAO, les que més passen gana: un 60% de la fam crònica les colpeja de ple. Per què? Les dones treballen la terra, la cultiven, en recol·lecten els aliments, però no tenen accés a la seva propietat, al crèdit agrícola… i, conseqüentment, no reben el fruit del que produeixen.

Però no cal anar als països del sud per veure que el model agrícola i alimentari actual té un impacte negatiu en les dones: aquí, quantes pageses han treballat tota la vida al camp i, en canvi, no han constat mai en cap paper, no han cotitzat a la seguretat social. Vivim en un sistema patriarcal que invisibilitza i menysté el treball de les dones. L’agricultura i l’alimentació en són un exemple clar.

El model agroalimentari actual és irracional, no tan sols perquè es basa en aliments quilomètrics, quan podríem consumir-ne de proximitat; acaba amb la pagesia local, en lloc de defensar un món rural viu; aposta per unes poques varietats agrícoles, quan es poden recuperar tantes llavors antigues; és addicte als pesticides i als transgènics, amb el que això implica per a la nostra salut i la del planeta, en comptes de fer agricultura ecològica… sinó que, a més, condemna a la fam i a l’anonimat a les que tenen un paper central en la producció del menjar: les dones.

Quan avui emergeixen arreu alternatives a una agricultura industrial i intensiva que ha fracassat, les dones tenen un paper central. Nova pagesia i en femení és la que trobem en molts llocs del territori, on dones pageses, sovint joves, es posen al davant de la finca i aposten per una altra agricultura i alimentació que situa al centre les persones i la terra. Grups i cooperatives de consum en què les dones tenen un pes central. Experiències d’aprofitament i reciclatge del menjar, “fogons mòbils” i cuines populars, amb dones al capdavant. Horts urbans, que ocupen solars i terrenys abandonats, amb una presència femenina important.

Alternatives que reivindiquen la sobirania alimentària, la capacitat de decidir, nosaltres (pagesia i consumidors), sobre el que es cultiva i el que mengem. Una alternativa que ha de ser necessàriament feminista i apostar per la igualtat de drets, reivindicant l’accés als mitjans de producció dels aliments (terra, aigua i llavors) en igualtat de condicions, tant per a homes com per a dones.

En recuperar l’interès pel que mengem, d’on ve, com ha estat produït… donem valor, un altre cop, a quelcom tan essencial com l’agricultura i l’alimentació. La compra del menjar i la cuina a casa continua sent, en bona mesura, territori de dones. Una feina, sovint, ni reconeguda ni valorada, però imprescindible, que sosté el treball productiu, que sí que valora el capital. Assenyalar-ne la importància, fer que compti, i deixar clar que és responsabilitat de totes i tots és el primer pas per començar a canviar les coses i fer que les nostres vides siguin més justes, sanes i, en definitiva, vivibles.

Esther Vivas, periodista i investigadora en polítiques agrícoles i alimentàries.

@esthervivas | facebook.com/esthervivas | www.esthervivas.com

Ho assegura el psicoimmunòleg Xevi Verdaguer: “El trastorn endocrí més freqüent de les dones en edat fèrtil és la síndrome dels ovaris poliquístics, que provoca infertilitat, irregularitats menstruals (cicles de 35-40 dies o més) i dolor premenstrual amb sagnats que poden durar fins a set dies”.

Segons continua explicant Verdaguer, els òvuls s’enquisten dins de l’ovari perquè no n’hi ha cap que acabi de madurar del tot. “Per culpa d’un, uns quants altres d’immadurs s’enquisten”. Tot plegat passa per culpa d’un excés d’hormones masculines anomenat hiperandrogenisme, hiperinsulinèmia (resistència a la insulina per excés de glucosa en sang) i anovulacions cròniques (la menstruació no ve cada mes).

Per consegüent, aquesta alteració de l’eix hormonal provoca hirsutisme, és a dir, més pèl a la patilla o a la barbeta, a la zona del melic o sacre-glutis; acne, caiguda dels cabells a la zona frontotemporal, hipertròfia del clítoris, veu més greu, obesitat o dificultat per aprimar-se, aurèola mamària i aixelles de color més fosc; talons del peus molt secs amb clivelles o també cabells fins i que cauen amb facilitat.

“Aquestes característiques físiques són les que acompanyen sempre el quadre d’ovaris poliquístics, perquè formen part de la mateixa alteració hormonal”, assegura Verdaguer. L’evolució natural d’aquesta síndrome, si no es tracta correctament o bé, si només es decideix prendre anticonceptius orals sense resoldre l’origen del problema, és la diabetis, ansietat, pell atòpica o èczemes. I encara pot anar més enllà.

La causa principal pot ser o bé una predisposició genètica o bé mals hàbits alimentaris que condicionen la involució de la salut hormonal. La recomanació bàsica de Verdaguer és que “les dones amb irregularitat menstrual mirin enrere, cap als seus pares i mares, per comprovar si algú ja ha patit miomes, endometriosi, càncer de mama o de pròstata, calvície prematura, èczemes, ansietat o diabetis”, que són les conseqüències de la mala salut hormonal que provoca aquesta síndrome “abans de decidir prendre anticonceptius com si no passés res”.

A l’hora de resoldre el problema, Verdaguer esmenta tres fronts: enzims, glucosa, estrès.

1) “L’enzim que fabrica hormones masculines (andrògens) als ovaris i glàndules suprarenals pot estar més activa del que és normal per un polimorfisme, que provoca més quantitat d’hormones masculines”.

Per reduir la quantitat d’aquestes hormones, els aliments adequats són:

• Regalèssia
• Lli
• Menta
• Alfàbrega
• Peix blau
• Algues
• Nous

La majoria d’andrògens o hormones masculines (97%) circulen de manera biològicament inactiva per la sang perquè estan units a la proteïna transportadora d’hormones (SHBG) i no provoquen problemes.

Per augmentar els nivells de la proteïna transportadora, la SHBG, els aliments adequats són:

• Kudzú
• Fenigrec
• Llegums
• Lli
• Sèsam
• Xiitakes
• Peix blau
• Nous
• Algues
• Ortiga (Urtica Dioica), que augmenta la SHBG i redueix l’hiperandrogenisme

2) Una dieta rica en sucres, hidrats de carboni refinats i lactis indueix resistència a la insulina, hiperandrogenisme, obesitat, infertilitat i síndrome d’ovaris poliquístics.

Aprimar-se en les dones obeses ha de ser el primer objectiu. La restricció calòrica fa baixar el pes corporal i així es restaura el cicle menstrual.

Els aliments que milloren la resistència a la insulina són els següents:

• Fenigrec
• Canyella
• Fruita
• Verdures

Ingerir àcids grassos poliinsaturats fa que el múscul absorbeixi millor la glucosa, i el fetge, el glucogen, i això millora la sensibilitat a la insulina.

Els aliments rics en omega-3 són:

• Peix blau
• Nous
• Lli
• Algues

Es recomanen dosis de 4 g d’omega-3 al dia, que es poden aconseguir amb complements naturals.

L’inositol és considerada una vitamina que millora la sensibilitat a la insulina, redueix els andrògens.

Els aliments rics en inositol són els següents:

• Fruites cítriques, raïm, plàtan i meló
• Nous
• Llegums
• Llavors com el lli o sèsam
• Fetge dels animals
• Api, espàrrecs

Dosis 1,200mg/dia de C-chiro-inositol.

El crom és un mineral que també millora la resistència a la insulina i la síndrome d’ovaris poliquístics. Els aliments rics en crom són els següents:

• Carn
• Ous
• Marisc
• Poma, raïm, plàtan
• Bròquil, tomàquet i espinacs

L’exercici físic és un factor important que cal tenir en compte per prevenir la resistència a la insulina, si es fa de manera regular. Hi ha moltes evidències científiques positives respecte de la síndrome d’ovaris poliquístics, obesitat, acne i resistència a la insulina en les dones que fan vuit hores d’activitat física a la setmana.

3) Finalment, “descansar set o vuit hores de nit també és essencial”. Dormir poc fa pujar els nivells en sang de cortisol i glucosa, hiperinsulinèmia, amb totes les conseqüències que això comporta. Així doncs, a banda d’alimentar-se correctament, també cal descansar bé.

El sucre és bàsic per al funcionament de l’organisme: ens aporta una gran quantitat d’energia de manera puntual i és un gran aliment per a les neurones i l’activitat mental i física. Però de quin sucre estem parlant?

El sucre és bàsic per al funcionament de l’organisme: ens aporta una gran quantitat d’energia de manera puntual i és un gran aliment per a les neurones i l’activitat mental i física. També és molt importat a l’hora de regular l’estat emocional, ja que controla la producció de neurotransmissors tan importants com la serotonina, que regula la gana mitjançant la sacietat; l’humor; el son i l’activitat sexual. Però de quin sucre estem parlant? Normalment, als vespres, tenim unes ganes boges de trobar qualsevol aliment a la cuina que ens calmi aquesta ansietat de dolç: xocolata, unes galetes, pastes… Aquesta sensació la podem relacionar perfectament amb el que hem explicat abans: durant tot el dia hem fet un desgast important d’energia i els nivells de serotonina s’han vist afectats a la baixa; estem cansats i necessitem una energia puntual que ens animi i ens proporcioni un plaer que ens ajudi a superar les hores que queden fins a l’àpat següent.

Però… alerta! No hem de convertir el sucre en una addició! Hi ha diversos aspectes que cal tenir en compte. Hem de vigilar la quantitat de sucre que ingerim al dia i també saber que val més optar menys pel sucre refinat i més pel sucre natural.

Quins tipus de sucres hem d’evitar?

En els aliments podem trobar sucres simples –hidrats de carboni de cadena simple, com la mel, el sucre blanc…– o sucres complexos –hidrats de carboni de cadena llarga, derivats de la pasta, de l’arròs, entre d’altres, que ens aporten energia de manera més gradual.

Dels primers n’hi ha de diversos tipus: sucres amb moltes calories, sucres amb menys calories, sucres naturals, edulcorants sintètics i sucres que han estat sotmesos a diferents graus de refinació com els sucres blancs, els morens o els integrals parcialment refinats.

La majoria dels sucres que consumim avui en dia són refinats o blancs, que són justament els que hem d’evitar. Molts s’han obtingut de la canya de sucre o mitjançant altres procediments químics que fan que el resultat final sigui sacarosa –glucosa més fructosa– amb una pèrdua de moltes vitamines, minerals, oligoelements i fibra respecte del producte original per culpa del procés de refinat. Aquests sucres produeixen un pic important de glucosa en sang: donen una energia puntual a l’organisme i eliminen l’ansietat de dolç, però, al cap d’una estona, quan aquesta sacarosa ja ha estat metabolitzada, fan que tornem a la mateixa situació basal d’ansietat i de ganes de seguir picant.

Hem de moderar la ingesta diària de sucre, ja que a la llarga podem alterar la funció d’algun òrgan, com el pàncrees, i acabar tenint problemes per metabolitzar el sucre, cosa que pot fer que s’acumuli en sang o en orina.

El dia 14 de novembre és el dia mundial de la diabetis. Segons l’OMS, actualment, al món hi ha més de 347 milions de persones amb aquesta malaltia. N’hi ha de dos tipus: la insulinodependent, juvenil o de tipus 1; i la no insulinodependent, d’edat adulta o de tipus 2. Totes dues tenen una simptomatologia similar: polidípsia (molta set), polifàgia (molta gana) i poliúria (orinar en excés, de tres a cinc litres).

A més, hi ha complicacions que se’n deriven –com malalties circulatòries, cardiovasculars, renals…–; per tant, hem de mantenir una dieta equilibrada i controlar la ingesta de sucre buscant alternatives per satisfer aquesta ansietat de dolç.

Quines alternatives al sucre refinat trobem actualment?

- Podem recórrer a les melasses de cereals: d’arròs, d’ordi, de blat o de blat de moro, que contenen minerals i hidrats de carboni de cadena curta. S’obtenen mitjançant una fermentació que permet que el producte sigui més digerible i que fa que tingui un valor nutricional.

- Sucre integral de canya: conegut també com a rapadura. El suc de la canya s’evapora per escalfament o liofilització. Si s’ha obtingut per aquest últim mètode, conserva els minerals i les vitamines de la canya de sucre. Tot i això, es recomana consumir-ne de manera moderada ja que continua sent un disacàrid d’assimilació ràpida.

-  L’estèvia té un gran poder endolcidor, no conté calories, té propietats importants a l’hora de regular els nivells de sucre en sang, sobretot en els diabètics, i de controlar l’ansietat pel menjar i també els valors de la tensió arterial. Les presentacions actuals al mercat són en pols, en comprimits i en líquid.

- Una altra alternativa pot ser la mel d’abelles, formada per glucosa, fructosa i minerals. Els diabètics, però, han d’anar en compte a l’hora de consumir-ne. Per poder aprofitar-ne les qualitats nutricionals hem de triar una mel no refinada i no exposada a l’escalfament.

- Els poliols, com el mannitol, sorbitol i xilitol. Els diabètics els toleren bé, però, en excés, poden produir flatulències i diarrees.

- Finalment podem trobar endolcidors com els xarops de poma, d’atzavara, d’arç… Tots s’obtenen per evaporació de l’aigua de la fruita.

No recomanem l’aspartam, el ciclamat o la sacarina sòdica; són edulcorants sintètics que es fan servir en les dietes per controlar el pes perquè gairebé no tenen calories. De totes maneres, hi ha sospites que poden ser perjudicials per la salut, per tant val més evitar-los. Com hem pogut veure, tenim moltes alternatives abans de comprar aquest tipus de productes.

Hi ha cap solució per eliminar aquesta ansietat pel dolç?

Reprenent la idea inicial, és normal que, en moments d’ansietat i en què vulguem picar alguna cosa, ens decantem més per un aliment dolç que no pas per un de salat. És una manera de controlar els neurotransmissors que ens aporten benestar. És llavors quan cal intentar menjar un aliment que no ens provoqui un pic puntual de glucosa en sang.

Per poder solucionar les ganes incontrolables de picar dolç, primer de tot ens hem de fixar en la base del problema. Sí que podem evitar aquestes ganes, però si l’ansietat deriva d’un estat nerviós, ja sigui per feina o per problemes personals, cal intentar tractar el problema de base abans d’emmascarar-lo solucionant les conseqüències.

Actualment hi ha un oligoelement molt útil que ens pot ajudar en aquest cas: el crom. Hi ha productes al mercat de diverses cases comercials que l’ofereixen en forma de picolinat de crom de 200 micrograms. La funció principal que té és regular els nivells de glucosa en sang i les ganes de menjar. Una posologia adequada, doncs, és un comprimit a mig matí i un altre a mitja tarda.

Per a més informació de productes / Marques comercials:  

Alternativa natural per endolcir les begudes, aliments…

• Now Estèvia liquida en gotes.
• Specchiasol estèvia en comprimits i líquida.
• Cal Valls Mel mil flors natural

Oligoelement per controlar les ganes de picar dolç:

CROM PICOLINAT

• Solgar Crom Picolinat 200mcg
• Solaray Crom Picolinat 200mcg
• Health Aid: Crom Picolinat 60 comprimits
• Tongil: Picolinat de Crom 100 comprimits de Nature’s Bounty 

Mireia Segarra
Farmacèutica a Farmacia Internacional i especialista en nutrició ortomolecular
Per a més informació de productes i/o consultes: Info@farmacia-internacional.net
www.farmacia-internacional.net
https://www.facebook.com/Farmacia.Internacional.es

Qui va ser abans l’home o els polls? Tots dos al mateix temps. Des que l’home és home hi ha polls. “No és cert que els laboratoris farmacèutics se’n vagin a les sortides de les escoles i els llancin a grapats damunt dels caps dels nens”. Ho asseguren treballadors del Laboratori de Parasitologia de la Universitat de Barcelona, que han tingut polls vius per estudiar-los.

Els polls del cap (Pediculus humanus capitis) són uns insectes translúcids que no volen, perquè no tenen ales. Sí que tenen potes i una ungla molt articulada que els permeten aferrar-se amb força als cabells. Fan entre 2 i 4 mm (la mida del cap d’una agulla) i, viuen gràcies a la sang que xuclen del cap dels nens. Un cop l’han xuclada, la paeixen, la defequen, i tornen a menjar. I tot això ho fan al cap de les criatures! A més, hi inoculen una mena de saliva, que és anticoagulant i que irrita. “El primer símptoma que en un cap hi ha polls és que el nen es grata desenfrenadament”.

Els polls tenen instint gregari, i per això s’estan especialment al clatell i darrere de les orelles. Malgrat això, els encanta la part de la coroneta del cap, perquè és on troben la temperatura ideal per viure, entre 35 i 37º. “En aquesta part del cap és on festegen, on els polls mascle i femella copulen. Després, la femella se’n va a pondre els ous cap als llocs del cap on hi ha més foscor”, explica la Neus Quimasó, de Fuig Poll, empresa pionera en el sector, especialitzada en extirpació de polls.

La Neus atén una mitjana de vint-i-cinc casos de nens infestats per polls a la setmana. “Podem dir que són especialment les nenes, i les mares, les que més n’agafen”. Probablement “pel tipus de joc que desenvolupen, que és de parlar, estar més en contacte les unes amb les altres, d’intercanviar-se clips, diademes”. I és que justament els polls s’encomanen d’aquesta manera, per contacte de cap a cap. “N’hi ha tot l’any. Abans només n’hi havia quan tornaven de les colònies, però ara se’n van de colònies a l’octubre amb l’esplai, al maig amb l’escola, al juliol amb el casal”. Tot l’any hi ha polls, malgrat que els laboratoris farmacèutics fan una pujada de vendes de productes químics en dues temporades de l’any (a l’estiu i al setembre), “però no és perquè hi hagi més polls a l’estiu ni al setembre”, diu Quimasó.

La indústria antipoll també ha creat la pinta llemenera elèctrica (uns 35€), efectiva segons alguns pares, perquè fa una descàrrega elèctrica damunt del poll quan l’enganxa, i “inútil” segons la propietària de Fuig Poll, “perquè és limitada, ja que no n’elimina les llémenes, que són els ous dels polls”. Si fos realment efectiva, “no costaria tan poc”.

El mètode de Fuig Poll consisteix a netejar els cabells amb un aspirador, que aspira el poll viu i en remou les llémenes; i tot sense col·locar-hi cap producte químic. “Un cop aspirats tots els polls, passo la pinta llemenera per treure els ous o les llémenes que hi hagin quedat enganxats”. No fan servir cap producte, tot “és natural i mecànic”. “Crec en aquest sistema, perquè els polls s’han fet resistents als productes químics. A hores d’ara se’ls beuen, se’ls empassen i ni tan sols els fan pessigolles. Els serveix per beure”, fa broma la Neus.

Mentrestant, als herbolaris i també en algunes farmàcies, quan algú demana un producte natural, que no sigui químic, per treure els polls, recomanen l’oli essencial de l’arbre del te, que aconsellen posar-lo alhora amb un condicionant natural per després passar-hi la pinta llemenera. “Jo no el defenso, perquè l’oli essencial de l’arbre del te és un bactericida potent, i els polls són insectes, no són bacteris; a més tampoc tenen olfacte, per tant, no rebutjaran mai aquesta olor”, continua Quimasó.

I és que “actualment al mercat no hi ha cap producte que mati les llémenes, ni tampoc els tradicionals que sempre s’han defensat, com el vinagre”. Quantes criatures se n’han anat cap a l’escola amb el cap ruixat de vinagre! “L’únic mètode efectiu és el manual, que assegura que les llémenes s’extreuen una per una i no en queda cap, si no, la infestació continuarà”, conclou.

Foto:Pau Esculies

Un petit estudi en 120 dones presentat al Congrés Americà de Ginecòlegs d’aquest 2013 ha descobert que, canviant les proporcions de proteïnes i carbohidrats en la dieta de les dones que se sotmetien a una fecundació in vitro, els percentatges d’èxit podien augmentar considerablement. Aquest petit estudi suggereix que una dieta amb almenys el 25% de proteïna pot ajudar les dones a tenir més èxit en els processos de reproducció assistida com la FIV. Hi havia dos grups de tractament en l’estudi: un grup de dones va seguir una dieta rica en proteïnes, mentre que l’altre va fer una dieta rica en proteïnes amb restricció en carbohidrats. Un tercer grup no va fer cap canvi en la dieta. El resultat va demostrar que dues terceres parts del grup de dones amb una dieta rica en proteïnes es van quedar embarassades; un percentatge considerablement més elevat que l’estàndard d’èxit en FIV als Estats Units. D’altra banda, el grup de dones que va seguir amb la seva dieta normal va tenir un percentatge d’embaràs del 31,9%. El grup de dones amb una dieta rica en proteïnes i baixa en carbohidrats va obtenir un percentatge d’èxit fins i tot més alt.

La restricció en carbohidrats va ser definida com a inferior al 40% del total del consum diari. El percentatge d’èxit en aquest grup va ser del 80%. La part més interessant d’aquest tema és que algunes de les millors clíniques en fecundació in vitro abans havien recomanat dietes baixes en proteïnes basant-se en estudis que s’havien fet amb animals. Les dietes riques en proteïnes poden interferir en la fertilitat dels animals, ja que fan que hi hagi més amoni en el tracte reproductiu femení, la qual cosa pot perjudicar negativament els embrions. El que hem de tenir en compte és que un excés d’amoni en les trompes de Fal·lopi no suposaria un problema per a la fecundació in vitro, ja que la transferència d’embrions es fa directament a l’úter de la dona.

Des d’Acupuntura Barcelona recomanem que les dones que estan intentant concebre facin una ingesta important de proteïnes, però procedents d’animals ecològics i també de vegetals. No menjar més de dues vegades per setmana carn vermella, menjar peix blanc i blau, ous i fruita seca com a fonts principals de proteïna. El consum de carbohidrats en la nostra societat s’ha disparat, sobretot dels refinats procedents del blat. Nosaltres recomanem apostar més per tota mena de vegetals i llegums i menys pels carbohidrats. La idea és prendre sempre carbohidrats integrals i de cereals diferents, especialment fajol, quinoa, mill i amarant, per poder disminuir així la ingesta de blat.

Article escrit per:
Cristina Mora
Acupuntura i Medicina Tradicional Xinesa Llicenciada per la Universitat de Gal·les (UK).
Graduada en Naturopatia i instructora de MLC
Referències: (1) Annual Meeting of the American Congress of Obstetricians and Gynecologists Source reference: Russell J, et al “Daily protein content correlates with increased fertility and pregnancy outcome” ACOG 2013 Abstract Poster #96 (2) 20th Annual Conference of the European Society of Human Reproduction and Embryology. 29th, June 2004 Abstract no: O-076

La primera nena que va néixer gràcies a la tècnica de fecundació in vitro té 27 anys. “Vam ser el tercer centre privat de Catalunya que vam fer fecundacions in vitro”, diu Josep Ibarz, el ginecòleg del centre Conceptum que ho va fer possible. Assegura que, actualment, el problema que tenen el 70% de les parelles que tracta a la Unitat de Reproducció Assistida de la seva clínica té origen masculí: l’esperma de l’home té una qualitat deficient. “Les causes poden ser genètiques o adquirides, i si és per aquest segon motiu, tot apunta a tòxics, drogues, medicaments, tractaments contra el càncer, varius als testicles i l’alimentació”. L’alimentació és un motiu essencial “que té a veure amb la salut en general”. És a dir, “si no mengen fruita ni verdura tindran problemes de salut, abans, i de fertilitat, després”, assegura el ginecòleg. Tot i això, quan Ibarz detecta una qualitat deficient de l’esperma, “el primer que els recomano és que mengin omega-3 i antioxidants”. Els suggereix consumir aliments ecològics, “que són els que ens asseguren els nutrients”, i també a través de complements. El 30% restant està format pels que tenen factor femení –trastorns d’ovulació i d’altres–, i també “pels que estan diagnosticats com a causa desconeguda”, que són parelles que s’han fet proves que han sortit totes bé, però per a les quals, malgrat el diagnòstic que tot és normal, l’embaràs no arriba. “Probablement és un error ocult dels ovaris, perquè hi ha un envelliment prematur; però això sempre ha existit”. L’única diferència, remarca Ibarz, és que abans les dones “anaven a buscar les criatures amb vint anys i ara s’hi posen amb trenta-cinc”.

L’edat, per descomptat, és una dificultat clara. Segons el ginecòleg de la clínica Conceptum, l’edat fèrtil de les dones dura deu o dotze anys, que es perden perquè hi ha hagut un canvi social. Ara bé, el ginecòleg apunta que es poden conservar els òvuls quan encara s’és jove: dones que tenen vint anys i que tenen clar que no seran mares fins molt més endavant poden congelar els òvuls i guardar-los. “Es congelen amb nitrogen líquid i es poden conservar fins a l’eternitat sense que es facin malbé; només es despertaran quan es descongelin”. Finalment, Solaray té una línia de productes que afavoreixen la fertilitat fets a partir de productes naturals, que tenen molta tradició entre els usuaris. “La maca (Lepidium spp.) és un dels productes que venem molt sovint”, asseguren a la botiga L’Herbolari L’Espígol. D’altres són l´Arginina, un aminoàcid essencial. La falta de vitamina D està relacionada amb problemes de fertilitat, sobretot en el cas de les dones. Per això, el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer recomana menjar aliments que en continguin (els vuit primers de la llista), a més de prendre el sol amb prudència. “La vitamina D la fabrica la pell gràcies als rajos del sol”.

Les farines i els aliments en general sense gluten són recomanables perquè, si hi tenen una predisposició genètica o bé hi són intolerants, les dones tindran menys possibilitats de quedar-se embarassades. ·La cervesa, els cacauets, les verdures (bròquil, api, espàrrecs, espinacs i remolatxa) els llegums com els azukis, els pèsols o les faves són recomanables perquè contenen àcid fòlic.

El xiitake, el rovell d’ou, el marisc, el peix i els llegums també, per la vitamina B12. ·Els pistatxos, els cigrons i els plàtans, per la vitamina B6. Els valors elevats de la proteïna homocisteïna es relacionen amb problemes d’implantació i avortaments espontanis. Segons Xavier Verdaguer, per metabolitzar correctament l’homocisteïna cal evitar o reduir el consum de cafès i tenir nivells adequats d’àcid fòlic, vitamina B12 i vitamina B6.

Quan l’embaràs es fa pregar, podem aprofitar per corregir o millorar diferents àmbits de la nostra vida per estar més bé quan arribi el moment, tant pel que fa a l’estat de salut de la mare gestant com al desenvolupament correcte del fetus. Distingirem dos nivells d’atenció: en primer lloc, els aspectes genèrics vinculats a l’estil de vida que cal deixar de banda, i en segon lloc, consells específics sobre els aliments que convé evitar.

Primer nivell: Millora de l’estil de vida

L’estil de vida de la majoria de la població ara mateix és poc saludable: vivim en ciutats plenes de contaminació atmosfèrica i soroll, som força sedentaris, abusem d’excitants com el cafè i tabac, dormim poques hores, ens sobreexigim a la feina i a casa, tenim pocs moments de relaxació, que sovint associem amb caure rodons al sofà amb alguna pantalla al davant (ordinador, mòbil, televisor…), cosa que genera estrès ocular i sobreexcitació cerebral. El primer pas és prendre consciència que alguns dels nostres hàbits poden afectar la fertilitat.

Adéu a les quatre bèsties negres, per sempre!*

*Informació extreta a partir dels llibres referenciats al final de l’article

Drogues: Ni un porro més!

Segurament us semblarà obvi, però no podem deixar d’insistir-hi: no hi ha drogues segures que es puguin consumir mentre s’està intentant concebre, ni un nivell segur de consum. Totes les drogues tenen efectes; ja sigui perquè perjudiquen la producció d’espermatozous o perquè afecten la producció hormonal masculina i femenina.

La marihuana, per exemple, perjudica sobretot la fertilitat masculina. Un dels seus ingredients actius (el tetrahidrocannabinol, THC) està relacionat amb l’hormona masculina testosterona i, encara que es consumeixi en petites quantitats, en fa baixar els nivells, disminueix el volum del fluid seminal i el recompte espermàtic, afecta la mobilitat dels espermatozous i fa que n’hi hagi més d’anòmals. En les dones, el cànnabis pot tenir un efecte tòxic en l’òvul en desenvolupament i interrompre l’ovulació. Les dones que fumen aquesta droga també secreten petites quantitats de THC en el seu fluix vaginal, per tant, la mobilitat dels espermatozous que hi entren en contacte queda reduïda. I, per postres, redueix la libido tant d’homes com de dones!

Alcohol: L’únic brindis, per celebrar el positiu; i que sigui amb suc de poma

Consumir alcohol fa que els radicals lliures envaeixin l’organisme, n’alterin el funcionament i perjudiquin la producció d’òvuls i d’espermatozous. A més, afecta negativament l’absorció de vitamines i minerals essencials, entre els quals hi ha el zinc.

En els homes, perjudica els espermatozous i afecta la secreció hormonal. Actua directament en els testicles fent baixar els nivells de testosterona i augmentant els nivells d’estrògens (les hormones femenines). Com a conseqüència, l’impuls sexual es redueix i la producció d’espermatozous (espermatogènesi) també. Beure massa alcohol (dues copes i mitja al dia) fa baixar el recompte espermàtic i augmenta la incidència de mobilitat i morfologia (velocitat i forma) dels espermatozous, cosa que duplica el temps necessari per concebre.

Les dones que consumeixen alcohol en excés (més d’una copa al dia) poden deixar de tenir la regla (amenorrea) i experimentar trastorns de l’ovulació.

Tabac: Adéu a un vici molt molest, nociu i perillós

L’evidència científica demostra que el tabac perjudica directament la fertilitat. Les substàncies que trobem als cigarrets, moltes tòxiques i cancerígenes (cadmi, plom, nicotina…), tenen un efecte perjudicial en l’endometri (la paret de l’úter) i en la funció ovàrica. El tabac redueix les reserves de l’organisme de vitamines i minerals importants per a la fertilitat, en particular del zinc, el seleni i la vitamina C. També s’ha relacionat amb la manca de moc cervical, que permet que els espermatozous avancin pel coll de l’úter, i afecta el sistema hormonal d’homes i dones.

Els estudis demostren que les fumadores tenen un 40% menys de possibilitat de quedar-se embarassades. Fumar accelera la pèrdua d’òvuls i els danys en l’ADN (el material genètic). Per tant els òvuls no es poden fecundar o hi ha un avortament poc després de la implantació. El tabac escurça la vida reproductiva fins a deu anys. Les dones fumadores que recorren a la fecundació in vitro (FIV) necessiten quasi el doble d’intents per concebre que les no fumadores.

Els homes que fumen tenen un recompte espermàtic d’un 30% a un 70% més baix. També tenen més anomalies en la forma i funció de l’esperma, així com una mobilitat més pobra. Es calcula que, cada any, el tabaquisme és la causa de fins a 120.000 casos d’impotència en homes d’entre trenta i cinquanta anys.

Finalment, cal recordar que els beneficis de deixar de fumar relacionats amb la fertilitat no es comencen a notar fins al cap de dos mesos. Fins al cap d’un any, les exfumadores no tenen les mateixes opcions de quedar-s’hi que les dones que no han fumat mai.

Cafè, te negre, cola, xocolata en excés: Fora la cafeïna de la nostra vida

La cafeïna del cafè és un estimulant que passa a la sang un quart d’hora després de consumir-lo i fa secretar adrenalina, una hormona que ens posa en estat d’alerta (augmenta la pressió sanguínia i la freqüència del batec del cor). Alguns estudis científics han trobat relació entre uns nivells elevats de consum de cafeïna (més de 300 mg al dia) i més probabilitats de tardar més a concebre. Cal tenir present que 300 mg de cafeïna és el que hi ha en dues tasses de cafè o tres tasses de te negre o sis llaunes de refresc de cola o 400 g de xocolata.

Si voleu deixar el cafè, aquí teniu dos articles publicats a Etselquemenges: Com deixar el cafè sense síndrome d’abstinència i el repte Set dies sense cafè.

Deixa de banda l’estrès

Fàcil de dir i molt difícil de fer; ho sabem. Quasi tothom té alguna forma d’estrès. En el que diferim les persones és en la manera de respondre a l’estrès i en els nivells d’hormones d’estrès que generem. Quan l’organisme d’una dona comença a secretar-ne en excés, hi ha una interferència en la secreció de les hormones sexuals i això pot alterar la menstruació i l’ovulació, cosa que dificultarà la concepció. A més, intentar quedar-se embarassada i no aconseguir-ho mes rere mes repercuteix en els nivells d’estrès.

Abans de concebre, i sobretot si hi ha problemes de fertilitat o cal recórrer a tractaments de fertilitat, resulta vital entendre l’estrès, com s’hi ha reaccionat en el passat i avaluar si cal modificar la nostra reacció. Un recurs molt útil és fer psicoteràpia i acumular bones reserves d’energia amb una vida saludable, una bona dieta, dormint vuit hores diàries, aplicant tècniques de relaxació i fent exercici físic amb regularitat (idealment mitja hora al dia, no cal matar-se al gimnàs; també compten les activitats divertides com ballar salsa o swing amb la parella).

Prou contaminació!

És obvi que no podem canviar alguns dels aspectes que contaminen la nostra vida, com ara la pol·lució de la ciutat, el soroll dels carrers o la sobresaturació de radiacions a la qual està sotmès el nostre cos (comptadors nous de la llum, microones, Wi-Fi, antenes de mòbil, estacions transformadores…). Però hi ha petits canvis que podem anar introduint que contribuiran a millorar la salut a la llar. En el cas de l’aigua, podem fer-nos instal·lar a l’aixeta de casa un sistema de tractament per evitar consumir-la envasada en un plàstic que segur que s’ha fabricat amb additius que no coneixem. També podem fer-nos fer una anàlisi geobiològica de casa nostra per aprendre a evitar les radiacions més nocives.

Pel que fa als contaminants que hi ha en l’alimentació, cal tenir present que en l’agricultura convencional es fan servir quantitats d’agrotòxics (adobs químics i pesticides) que, d’acord amb la nostra especialista M. Dolores Raigon, canvien la composició nutricional dels aliments i són altament contaminants. Val més consumir tants productes ecològics com sigui possible i, si no podem fer que tots els que mengem ho siguin, intentar centrar-nos en els d’origen vegetal que és imprescindible que ho siguin i en tots els d’origen animal (per aquest ordre de més a menys concentració de tòxics: pollastre, porc, embotits, ous, vedella, conill i xai). És important comprar els productes animals d’origen ecològic perquè és precisament en el greix on es concentren –biomagnifiquen– els tòxics que es van acumulant al llarg de la cadena alimentària.

Els disruptors hormonals són un tipus de contaminants que interfereixen en la salut reproductiva. Aquest tipus de substàncies els trobem en cosmètics, els estris de cuina i els envasos de plàstic que estan en contacte amb els aliments. Mereix una atenció especial el cas del bisfenol A.

El bisfenol A (BPA)

És un compost químic industrial que es fa servir en molts productes. Forma part del plàstic policarbonat amb el qual s’elaboren ampolles, carmanyoles i altres plàstics. S’hi afegeix com a additiu perquè evita que el plàstic s’esquerdi. També es fa servir en el recobriment interior de llaunes de menjar i de beguda. S’ha documentat que aquesta substància és molt problemàtica perquè migra des del recipient fins a l’aliment que conté. Hi ha estudis que demostren que es tracta d’un contaminant que és a la sang de tota la població europea; i informes importants elaborats amb fons públics demostren els efectes nefastos d’aquest producte en la salut animal i humana, com és el cas de l’informe ANSES (Efectes sobre la salut del BPA).

El bisfenol A és una substància perillosa perquè hi ha evidència que, a petites dosis, ja té un efecte sobre el sistema reproductor: tant pel que fa a l’equilibri hormonal com a malformacions dels òrgans genitals, avortaments espontanis i, probablement, càncer de mama i de pròstata. Per exemple, se sospita que el BPA afecta la maduració i la qualitat dels ovòcits i que l’exposició uterina a dosis baixes d’aquest producte pot donar lloc a futurs problemes de fertilitat de la descendència. En el cas dels homes, les proves en animals han demostrat que afecta negativament la qualitat de l’esperma i que impedeix la implantació de l’òvul fecundat amb aquest esperma. Resulta particularment sospitós que les dones infèrtils i les que tenen endometriosi tinguin nivells més elevats de BPA en sang que les fèrtils i sanes.

El 2011, Europa va prohibir fer-lo servir en biberons i el 2012, a França, l’Assemblea Nacional el va prohibir en qualsevol producte que pugui estar en contacte amb els aliments.

Si com jo, trobeu que tot plegat és prou alarmant i que cal fer-hi alguna cosa, heu de saber que hi ha una iniciativa per prohibir el BPA a qualsevol tipus de material en contacte amb els aliments i begudes a Espanya. Us hi us podeu adherir a través de la pàgina web d’Avaaz, promoguda per l’associació Vivo Sano y Hogar Sin Tóxicos, en la qual també trobareu més informació sobre el tema i un vídeo explicatiu molt aclaridor.

Mentrestant, assegureu-vos de no comprar llaunes, de reduir al màxim el consum d’aigua embotellada i de comprar carmanyoles amb el segell “BPA-Free”. El fabricant català de carmanyoles Valira ha eliminat voluntàriament tot el bisfenol A de la seva línia de productes. És un bon exemple de la manera com la indústria s’avança a les prescripcions legals oferint un producte amb garanties de qualitat i seguretat als consumidors.

Segon nivell: Aliments que cal reduir i evitar

La naturòpata especialitzada en fertilitat natural Yolanda Garcia ens recorda quins aliments dificulten la fertilitat:

• Sucre, farines refinades, brioixeria i productes light. Per exemple, el refresc de cola sense sucre s’endolceix amb aspartam, que és un edulcorant artificial que se sospita que pot originar depressió, excés de pes, infertilitat, avortaments i càncer.
• Mercuri dels peixos i amalgames. Provoca infertilitat, avortaments espontanis i problemes congènits. Val més menjar peixos petits, que estan menys contaminats (sardina, verat…). Entre els peixos més contaminats hi ha el mero, el rap, la tonyina, el peix espasa i els llagostins. Més informació sobre quins peixos son els més contaminats.
•  Els greixos d’origen animal (saturats) fregits i margarines hidrogenades.
• Formatges fets amb llet no pasteuritzada i formatges madurats amb fongs.
• La carn i els lactis convencionals (no ecològics), que contenen hormones que desequilibren el sistema endocrí. Sembla que la galactosa de la llet podria intoxicar els òvuls no fecundats.
• Proteïna animal crua, ja que pot tenir microorganismes i causar infeccions. L’ou cru (que trobem en maioneses, postres), la carn crua (bistec tàrtar) o el peix cru.
• El blat i els aliments amb gluten, perquè poden ser al·lergògens i alterar el cicle menstrual i la producció d’hormones en persones amb sensibilitat. Els celíacs tenen més problemes d’infertilitat.
• La soja, que conté isoflavones que poden alterar el cicle menstrual i inhibir la tiroide (hi ha una relació entre hipotiroïdisme i infertilitat). En l’home, ingerir molta soja pot reduir els nivells de testosterona i provocar disfunció erèctil.
• Els pèsols, que contenen un anticonceptiu natural, la m-xilohidroquinona, que interfereix en l’alliberació dels estrògens i la progesterona. La veritat és que se n’haurien de menjar molts perquè arribessin a ser nocius, però pot haver-hi sensibilitats específiques que facin que no sigui aconsellable consumir-ne si hi ha problemes de fertilitat.
• Aliments modificats genèticament (soja i blat de moro), aliments processats, precuinats amb additius. Mereix un esment especial el glutamat monosòdic, que s’utilitza per potenciar el sabor dels aliments, però que té efectes negatius sobre l’organisme (al·lèrgies, mals de cap, infertilitat).
• La quinina, que trobem a la tònica (beguda refrescant) i que pot provocar problemes congènits i avortaments.

Si voleu assessorament integral per fer una dieta que millori la fertilitat, podeu contactar amb la nutricionista Jordina Casademunt a través del consultori en línia.

Llibres de referència:

• Prepárate para el embarazo. 10 pasos para lograr la máxima fertilidad, de Zita West.
• Quedarse embarazada: Guía para los que quieren tener hijos, de Mariël Croon.
• Fertilidad y concepción. La guía indispensable para concebir un bebé sano, de la doctora Karen Trewinnard.

Està demostrat que com a mínim un 80 % de la salut no depèn directament de la genètica, sinó de factors mediambientals, com la dieta. Amb trenta anys podem tenir una edat biològica de seixanta anys pel que fa a reproducció, i viceversa. L’estrès sostingut  és el causant principal de problemes d’infertilitat. Els sistemes de reproducció assistida són una sortida i una esperança per a les parelles que no poden tenir fills. Conjuntament i paral·lelament a aquests tractaments, podem afegir-hi la medicina integrativa, una proposta que fa que la reproducció assistida tingui més èxit i que ajuda el pacient a prendre part activa del procés terapèutic. “En general, les pacients que acostumen a complementar els tractaments convencionals amb tècniques naturals són dones de quaranta anys amb reserva ovàrica baixa que ja han fet diversos cicles de reproducció assistida i estan esgotades, abatudes i que, a més dels problemes de salut ginecològica (del sistema reproductiu, miomes, ovaris poliquístics, endometriosi…), també tenen problemes de salut sistèmica (asma, hipotiroïdisme, problemes digestius…).” Aquest és el perfil més comú, ens comenta l’Esther Ibarrola, professional del centre naturISTHAR. Després hi ha moltes variants. Tant ella com l’Oliver Ernst, del mateix centre, amb el títol d’Expert en Medicina Reproductiva Aplicada a la Medicina Xinesa per la prestigiosa Associació Alemanya de Medicina Reproductiva (DGRM – Deutsche Gesellschaft für Reproduktionsmedizin), ofereixen un enfocament de salut natural i holístic que engloba i avalua els aspectes físics, emocionals i energètics que afecten el funcionament normal de l’organisme i especialment les funcions reproductives d’homes i dones.

Així doncs, la pregunta és clara: Per què és bo acompanyar la reproducció assistida d’altres tècniques integratives?

“El que pretén la medicina integrativa és que, a més de superar la infertilitat, la persona estigui en condicions físiques i psíquiques òptimes”, ens comenta l’Esther, “i també vol ajudar a optimitzar els cicles de reproducció assistida i a minimitzar els riscos secundaris derivats de la teràpia d’hormones”. A Alemanya hi ha moltes clíniques que treballen la reproducció assistida amb medicina integrativa. És el cas d’un dels hospitals més prestigiosos, l’Hospital Universitari de Bonn, que té una càtedra d’endocrinologia i ginecologia reproductiva. Aquests centres tenen un equip d’acupuntors i de fitoterapeutes especialitzats en medicina xinesa que tracten tots els pacients que han de recórrer a la reproducció assistida. A més, han creat un grup d’especialistes europeus en medicina integrativa reproductiva, del qual l’Oliver Ernst forma part. Cada vegada es dóna més importància al fet que el pacient entengui la malaltia que té perquè pugui prendre part activa en el procés terapèutic, i que es responsabilitzi de la seva salut. Això incideix positivament en la salut física i psíquica i ajuda a reduir dràsticament les taxes d’abandonament per estrès i altres factors de risc, com per exemple desenvolupar un quadre depressiu. Molts estudis mostren que aquests tractaments milloren significativament les taxes d’implantació tant en cicles frescos com en cicles de crioconservació (embrions congelats) en dones de 35 a 39 anys. És el cas de l’estudi Paulus del 2002,  que va demostrar que les pacients que rebien acupuntura abans i després de la transferència milloraven les taxes d’implantació en un 50%.   L’Esther ens ho diu ben clar: “Els beneficis d’oferir medicina integrativa en un centre de reproducció assistida són molts. D’una banda, es redueix la taxa d’abandonament per estrès; s’aguanten molt més i més bé els cicles acumulatius i hi ha més possibilitats d’aconseguir un embaràs”. “Podria explicar molts casos que han millorat combinant la reproducció assistida amb els nostres tractaments, però recordo particularment el d’una noia que tenia endometriosi de grau 4, el més greu. El diagnòstic mèdic deia que un ovari havia deixat de funcionar a causa de la malaltia i de les intervencions quirúrgiques, i que estava a punt de perdre l’altre. Era professora d’educació física i feia un any que estava de baixa pel dolor, que era molt intens; a més, tenia càndides de manera recurrent. Va venir al nostre centre desesperada perquè la volien tornar a operar, amb el risc de perdre definitivament tots dos ovaris. Va ser imprescindible recórrer a la dieta, la complementació, la fitoteràpia i l’acupuntura. Li van fer un tractament molt intensiu i el primer que va començar a notar era que tenia menys dolor. Finalment, van desestimar la intervenció. Va fer un cicle de reproducció assistida amb estimulació ovàrica i van funcionar tots dos ovaris! El resultat va ser un embaràs de bessons amb òvuls propis. També recordo el d’una dona de quaranta anys amb reserva ovàrica baixa que els metges van derivar a ovodonació; a més, feia un tractament antidepressiu. Al cap d’uns mesos de tractar-la amb medicina integrativa, va començar sentir-se més animada i els testos hormonals que serveixen per valorar la funció ovàrica van demostrar que s’estava restablint. Així doncs, va poder fer un altre cicle de reproducció assistida i va tenir una filla amb òvuls propis. El que vam aconseguir en aquests dos casos va ser restablir i regenerar les funcions ovàriques, que estaven suprimides del tot o gairebé.”

Els objectius de les teràpies naturals per a la infertilitat

Un dels objectius principals de les teràpies naturals en els tractaments per infertilitat és estimular la capacitat d’autoregulació i regeneració que té l’organisme. D’una banda, es tracta de tenir cura dels hàbits de vida amb una bona nutrició amb complements nutricionals i fitoteràpia; i, de l’altra, ajudar a recuperar l’equilibri energètic amb tècniques com l’acupuntura.

La dieta, la complementació nutricional i la fitoteràpia, una eina imprescindible

Quan pregunto a l’Esther quin pes té la dieta en els centres de reproducció assistida, em contesta que cap. La nutrició té un lloc molt marginal en aquest tipus de tractaments. Fins i tot em comenta que, aquest any, van participar com a ponents en un congrés mèdic a Itàlia sobre endometriosi, que afecta molt la fertilitat, i van veure que la dieta era dels últims punts que es tocaven. “Evidentment, si una dona té diabetis gestacional, ràpidament li proposen una dieta, però en canvi això no es té gens en compte quan hi ha problemes de fertilitat”, comenta l’Esther. “Tot i això, a poc a poc, la nutrició concebuda en el vesant occidental des del punt de vista bioquímic pren cada vegada més força”. La veritat és que molts centres de reproducció assistida ja donen, de manera rutinària, complements nutricionals generals com ara antioxidants, àcid fòlic, L-carnitina i omega-3. En canvi, la nutrició especialitzada en dietètica orientada a la reproducció és gairebé inexistent en clíniques, congressos i fòrums europeus. De totes maneres, l’Esther i l’Olivier sempre han fet dietes personalitzades per als pacients, i han treballat intensament des d’aquest enfocament, que anomenen dietètica energètica. En el cas de la fitoteràpia, ho fan amb plantes adaptògenes i tòniques que ajuden a eliminar toxines i a potenciar l’energia, ja que aporten fitonutrients de gran interès –com els fitoestrògens de la soja, els bioflavonoides cítrics, els salvestrols de la fruita vermella i molts més, que ens ajuden a regular processos que manifesten, per exemple, fogots, sagnats menstruals irregulars, dolors amb la regla, mobilitat baixa dels espermatozous… En general, la limitació més gran a l’hora d’aplicar una dieta i una complementació nutricional és que els complements no són medicaments, ni tampoc substitueixen una dieta equilibrada. Una altra realitat és que molts pacients es pensen que, amb una dieta equilibrada, ja n’hi ha prou, però no és veritat. “Si una pacient té un dèficit sever de vitamina D, no en tindrà prou menjant més ou fresc  i prenent el sol; necessitarà un complement ric en aquesta vitamina. La complementació és necessària per corregir dèficits de certs nutrients. Un cop superades aquestes resistències, podem educar i aportar a la dieta aliments i nutrients que l’enriqueixin i l’ordenin, i també eliminar o reduir els aliments o hàbits poc beneficiosos o perjudicials (cafè, alcohol, menjar ràpid…).” L’Esther i l’Oliver sempre demanen als pacients que vinguin amb un diagnòstic mèdic, informes i analítiques. Si no en tenen, els deriven perquè els en facin, ja que treballen de manera integrativa. Un cop tenen totes les dades, valoren l’estat de la salut amb les eines de la medicina xinesa: prenen el pols, fan una lectura de la llengua, palpen l’abdomen. Després prescriuen la complementació, la fitoteràpia –amb plantes occidentals i xineses– i la dieta individualitzada. No treballen segons un protocol ni donen cap tractament concret: cada cas és diferent i pot variar moltíssim. Per exemple, se sap que el ferro i el zinc són molt importants, però sempre intenten veure quins nutrients necessita particularment cada organisme. “Trobem força persones amb molts problemes digestius, a més dels ginecològics; en aquests casos acostumem a plantejar una dieta hipoal·lergògena amb un consum restringit d’aliments que contenen gluten, lactis, dolços i, en alguns casos, fruita seca, però no sistemàticament, sempre segons cada cas… Eliminar per eliminar no. Al contrari. Creiem que la millor dieta és la variada, i no som tan bel·ligerants amb els greixos saturats, que tan mala fama han agafat els últims anys. Per exemple, recomanem menjar fetge de bona qualitat. És una llàstima que, per culpa dels escàndols alimentaris, ja no es mengi fetge, perquè és un aliment molt ric en ferro. Antigament, les dones de les tribus, quan gestaven, en menjaven perquè era un aliment molt nutritiu. També apostem per l’ou fresc de bona qualitat, que és molt ric en vitamina D. Creiem en les dietes variades; i fem restriccions alimentàries de manera puntual. Els aliments rics en greixos saturats, en petites quantitats, aporten beneficis. També recomanem menjar fruita seca i llavors oleaginoses pels greixos insaturats que contenen.” “També hi ha molts pacients que fan dietes veganes o vegetarianes molt descompensades i que, per exemple, necessiten més proteïnes, àcids grassos omega-3, ferro i vitamina B12.”

Ou al vapor en fulla de col. Foto Pau Esculies

Prioritzar sempre els aliments frescos

“Com a norma general, no volem angoixar els pacients amb la dieta perquè sabem que es troben en un moment molt delicat de la vida i que ja tenen prou despeses econòmiques i preocupacions. Tot i això, sempre prioritzem que consumeixin aliments frescos de màxima qualitat i acabats de cuinar. Això sí, els diem que evitin els congelats, perquè, tot i que conserven la mateixa estructura bioquímica, no tenen les mateixes característiques energètiques que un aliment fresc.”

L’equip del portal aterra divendres a la 29a edició de la fira per donar a conèixer un projecte ambiciós que vol convertir-se en un dels mitjans de referència en castellà en l’àmbit de la salut i l’alimentació saludable d’arreu del món.

¿Cómo comes?, eslògan de Soycomocomo

Com ja us anunciàvem la setmana passada, des del dijous 14 i fins al diumenge 17, Madrid reuneix productors, distribuïdors i consumidors del món bio sota el sostre de la Feria de Madrid en el gran esdeveniment de l’any del sector: la Fira BioCultura. Una gran festa dels productes respectuosos amb les persones i el medi ambient i del consum responsable que ha desplegat més de 700 expositors i que aspira a esdevenir la fira internacional referent del sud d’Europa del sector ecològic.

I, com no podia ser d’altra manera, a la cita no hi faltarà Soycomocomo. Divendres, la directora de la primera revista digital de salut i nutrició saludable, natural, ecològica i compromesa, Núria Coll, acompanyada de l’equip comercial de SCC, aprofitarà l’ocasió per presentar en societat el projecte nascut ara fa un mes a la xarxa als més de 80.000 visitants que es preveu que visitaran la fira madrilenya.

A BioCultura Madrid, Soycomocomo donarà a conèixer el seu compromís amb la divulgació de nous hàbits de vida saludables que ens ajudin a tenir bona salut i a tractar i evitar tota mena de malalties i mals relacionats amb l’alimentació. Seguint els passos d’Etselquemenges, l’homòleg català de SCC, el portal és una aposta moderna i innovadora amb el repte de divulgar un model nou de producció i de consum just, responsable, saludable i sostenible.

Cafè + dònut; cafè amb llet + croissant o ensaïmada; tallat + napolitana de xocolata. Un clàssic. De bon matí, les cafeteries i els bars poblen els carrers amb cartellets i pissarres amb aquest tipus d’ofertes. Una opció fàcil i també, no ens enganyem, econòmica. Però, i si anem més enllà de la cafeïna, els lactis i el sucre refinat de la pastisseria industrial i ens decidim a esmorzar d’una altra manera, més sana, a començar el dia en verd? Això és el que ens ofereix Green Shots, la flamant nova botiga de sucs de Barcelona, que va obrir les portes fa només uns mesos, aquest juny passat.

I la millor carta de presentació que podria tenir és la Montse Gómez, que em rep a les nou del matí plena d’energia i amb una rialla contagiosa. Em parla de l’origen i dels primers passos de la botiga amb passió i també amb optimisme. Abans de començar aquesta aventura era professora de ioga i va viatjar diverses vegades als Estats Units a fer-hi alguns cursos. “A Manhattan trobava una botiga de sucs verds a cada cantonada. M’encantaven, i em feien sentir tan bé que vaig pensar, com és que això no ho trobo a Barcelona? I m’hi vaig llançar.”

Els seus són sucs fets al moment, 100% naturals. No fan servir HPP (tractaments per alta pressió) ni fruita congelada. Al contrari, tant la fruita com la verdura són fresques, és a dir, mantenen totes les propietats, i també són ecològiques o de proximitat (ho compra tot a La Tavella i a Hortec, a més de BioSpace). A més a més, i com a mostra de coherència amb la línia que vol que tingui la botiga, tant els envasos de plàstic que fa servir com les canyetes són biodegradables i compostables.

Si fem un cop d’ull a la carta de sucs, podem veure que hi ha més d’una desena de possibilitats per triar. La clientela, però, sovint tendeix a decidir-se per opcions conservadores, «segures», per dir-ho d’alguna manera. “Al principi, quan oferies un suc verd a la gent deia que semblava radioactiu!”, m’explica la Montse entre rialles. “Quan em pregunten què porta el suc, sempre deixo els espinacs o les verdures que contingui per al final, perquè si ho dic al principi, fan: ‘Mmm… val més que em posis un suc de taronja!’. Els que hi afegeixen poma o préssec ja són uns atrevits!”

També n’hi ha que li demanen consell sobre quin és el millor suc que poden prendre segons el problema que tenen: contra el refredat, un bona dosi de Coldfighter –amb equinàcia, gingebre, pinya, taronja i julivert–; si van fluixos d’energia, un Green Energy –amb poma, pera, plàtan, mango i espirulina. A mi, però, m’han robat el cor especialment el Pink Punk –amb maduixes, pinya, remolatxa, poma i gingebre– i l’estrella de la casa, el Green Summer, que porta espinacs, poma, pinya i menta. La Montse pensa que, de fet, no s’ha desviat gaire de la feina que feia abans: “Estic en la mateixa línia, la de cuidar la gent, però des d’un altre costat, des de l’alimentació”.

Reprenent el que dèiem al principi, Green Shots no només ens permet començar la jornada d’una manera més saludable, sinó també continuar-la i acabar-la, ja que a part dels sucs, a l’obrador de la botiga també s’hi cuina. Fan menús de migdia a preus econòmics que podeu menjar allà mateix o emportar-vos; i si no us voleu moure de casa sempre us quedarà el servei a domicili.

A part dels sucs, des de bon principi van servir sushi vegetarià, que té dues variants, el Súper Green, amb arròs integral i alvocat, pastanaga, enciam, cogombre i alga nori; i el Súper Green Tuna, que també porta tonyina blanca. Amb el pas de les setmanes, però, la Montse es va adonar que al migdia, a l’hora de dinar, era quan tenia més feina i s’ha anat adaptant a les necessitats dels clients preparant cada cop més coses. He de destacar la gamma de sandvitxos gurmet que tenen –no us perdeu el Mediterranian Pastrami i l’Olivada Tuna–, fets amb pa artesanal del Turris. Tenen molt d’èxit, també, les diferents quiches vegetals i les pizzes, fetes totes amb farina integral. Els amants de les cremes, i més ara que arriba el fred, és imprescindible que tasteu la seva crema de carbassa amb topping de pipes, coco o ceba caramel•litzada.

A vegades costa canviar d’hàbits, menjar torró a l’estiu, gelats a l’hivern… Però jo us recomanaria que féssiu com un grup de professors de ioga que va visitar fa poc la botiga a última hora per fer unes rondes de sucs de Happy Hour. És a dir, canviar el xip. “En lloc de prendre gintònics, venien a desmelenar-se amb uns sucs!”, explica la Montse. Ja sabeu què cal fer, doncs, passeu pel Green Shots i desmeleneu-vos! *

* Amb la compra d’un suc, els socis d’Etselquemenges us emporteu de regal una magdalena amb llavors i espirulina.

De les pastanagues només en mengem una part; l’altra, les fulles, la desaprofitem. I el mateix passa amb les carxofes, els porros, els alls tendres o, fins i tot, amb les fulles verdes dels enciams, les escaroles i les fulles de fora dels bròquils i coliflors. La Irene Gelpí, autora del llibre A la cuina, tot s’aprofita (Columna) dóna els trucs per cuinar-ho tot i no llençar res.

Quan teniu l’escarola i l’enciam a les mans, què feu de les primeres fulles verdes? Les llenceu? “Quina llàstima, perquè són les fulles que han rebut més sol, les que tenen més calci i més ferro, i que són molt bones sofregides, en truites, com a verdura, posades a l’olla per fer brou o convertides en crema”, explica la Irene Gelpí, dietista i nutricionista. Menjades crues són amargants, sí, és cert, però no per això s’han de llençar directament, perquè d’entrada hi ha diversos plats que les fan sublims.

La Irene té idees per esprémer el suc de tots els aliments, i comença a enumerar-los l’un darrere l’altre. Se sorprèn que n’hi hagi que no es coneguin, que no hagin passat de pares a fills. “A mi m’ho ha explicat la meva mare i la meva sogra; són de la cuina tradicional. També n’hi ha d’altres que sé per la pràctica, sobretot la vegetariana, la meva opció des dels vint-i-cinc anys”.

La crema d’enciam és fàcil de preparar. Bulliu les primeres fulles amb aigua mineral, tritureu-ho, i hi afegiu uns dauets del formatge que us agradi. Ja teniu un primer plat nutritiu. Com el podeu condimentar? Amb sal, sí, però la Irene proposa una altra idea. Quan heu pelat els carbassons, no llenceu les peles, fiqueu-les al forn fins que quedin cruixents. Després, assequeu-les a la finestra de la cuina o en un lloc adequat. Quan siguin seques, les tritureu fins que siguin farina. Ja teniu una mena de sal de carbassó molt perfumada, ideal per a les amanides, les cremes o per als plats que vulgueu.

Més. Les fulles de les pastanagues, els calçots, els alls tendres, els raves, les remolatxes i els troncs dels calçots també són útils. Els troncs de les carxofes cal pelar-los i després, juntament amb les fulles de les pastanagues i dels calçots, tallar-los ben petits per sofregir-los amb oli. “Jo ho afegeixo al farcit de Nadal que ens en va sobrar, i així tinc un preparat que puc afegir al plat que vulgui: un arròs, una fideuà, un plat de pasta o una pizza, que jo faig llescant una barra de pa, posant-hi a sobre el farcit de fulles amb panses, prunes,  orellanes i pinyons, oli, sal i pebre, formatge, orenga, un raig d’oli… i al forn”.

Al llarg de la setmana, segurament també bulliu o feu al vapor verdures o altres vegetals. La Irene proposa anar guardant les aigües de les coccions, que podeu anar ajuntant sense cap problema i conservar durant una setmana a la nevera. “Amb aquests brous, podeu fer molts plats, des d’una sopa senzilla amb una pasta que agradi fins a fer un cuscús, que serà molt més gustós que fet amb aigua”. Si les aigües de les coccions sobrants ens semblen pobres, es poden fer més consistents amb un sofregit de tomàquet i ceba i també una nyora. No és recomanable guardar-les més d’una setmana a la nevera; “llavors val més congelar-les”.

Per esprémer més els vegetals, una última idea: rotllets amb farcits. Les fulles tendres de les parres, si n’hi traiem els nervis i les escaldem, són ideals per farcir amb aliments que ens agradin, com ara un arròs bullit. “La fulla de la parra permet fer un embolcall fàcil, i el seu gust, amb el farcit a dins i al forn, és molt gustós i nutritiu”. De fet, les fulles de tots els vegetals es poden aprofitar a la cuina. Un gaspatxo mateix amb una fulla de la tomaquera té un gust més potenciat.

Els llegums o els arrossos que ens hagin sobrat es poden aprofitar per fer-ne truites. Les truites d’arròs o de mongetes són exquisides. I la pasta sobrant es pot reconvertir en un púding. Per fer púding de macarrons, calen dos ous i un quart de litre de llet. Ho heu de batre enèrgicament i condimentar-ho al gust. Ho aboqueu als macarrons, i ho coeu dins el forn al bany maria; és a dir, el recipient dels macarrons amb els ous i la llet es col·loca dins d’una olla amb uns dits d’aigua. També es pot introduir al forn. El cas és que la preparació quedarà com una mena de flam espès i esponjós de macarrons.

I, per acabar, les pells dels peixos també tenen un bon ús a la cuina, sobretot les gruixudes, com les dels bacallans o les orades, que la Irene reconverteix en xips després de sofregir-les. A la cuina, no es llença res, perquè tots els aliments tenen una vida nutritiva.

Mentre la dietista i nutricionista Irene Gelpí advoca per no llençar cap part dels aliments, el cuiner del restaurant danès Umami Gabriele Rizzo explica que al món no fan falta aliments, sinó que s’han de saber cultivar i menjar. “Si enviem ajudes humanitàries a l’Àfrica no fem gaire cosa”, assegura.

Segons el cuiner Rizzo, “el que cal és anar a l’Àfrica per ensenyar a cultivar els horts“, només així es podrà eradicar la fam al món. Justament aquest projecte, el de crear horts a l’Àfrica és en el qual va treballar mentre estudiava a la universitat de l’Slow Food.

Rizzo també creu que “al món desenvolupat es llença molt de menjar, i que cal conscienciar la gent per comprar menys, per saber cuinar millor”.

En aquest sentit, Ignasi Puig i Maria Mestres, de la Fundació Ent de gestió ambiental, comenten la bona acollida del projecte de comunicació “Malbarates o aprofites”, que han portat a terme amb l’Ajuntament de Cornellà, l’escola Maristes de Lleida, Espai Rural Gallecs, El Plat de Gràcia i l’Obra Social Caritat. “Amb aquesta campanya hem distribuït aliments frescos, de circuits curts, que no van empaquetats, i que necessiten un consum ràpid”, diuen. L’avantatge d’aquestes donacions és que han estat aliments de primera necessitat i saludables, com fruites i verdures. La idea de fons era donar una segona vida als excedents d’aliments frescos per a la població amb risc d’exclusió social. “El Plat de Gràcia organitza menjars populars amb excedents d’aliments de mercats que ells mateixos recullen; d’altres han estat la distribució de menjar que provenia d’excedents del menjador d’una escola”, tal com es poden veure en els vídeos de divulgació que la Fundació Ent ha difós.

Pot ser que el seu nom no ens resulti gaire atractiu, sinó el contrari; pot ser que quan intentem fer-nos la idea de què pot ser aquest concepte nou ens vingui una mena de rebuig… però és un dels trend topics als Estats Units i ja fa temps s’ha començat a escampar arreu del món.  La seva popularitat no només s’ha vist reforçada pel fet de ser rutina diària de celebrities de Hollywood com Gwyneth Paltrow, Megan Fox o Oprah Winfrey, sinó pels mil-i-un beneficis del consum de vegetals destacat per doctors i personalitats del món de la nutrició tan reconeguts com el doctor Walker, pioner en el camp dels sucs vegetals i la salut nutricional, i el doctor Campbell, professor emèrit en Bioquímica de la Nutrició a la Universitat de Cornell, NY i autor de “L’estudi de la Xina”, considerat obra de referència en el món de l’epidemiologia.

Suc amb vegetals de fulla verda

Però, què són els sucs verds? Són sucs fets amb vegetals de fulla verda (espinacs, enciam, créixens, col arrissada, fulles de mostassa, ruca, bledes, julivert…) i un toc de dolçor procedent de la fruita. Aquest elixir senzill, natural i deliciós ve carregat de nutrients fàcilment absorbibles per l’organisme, de substàncies que ajuden a processar els greixos, i de vitamines, minerals, enzims i fitonutrients que protegeixen i enforteixen el cos. Si ho mirem amb més detall, podem destacar algunes contribucions dels sucs verds a la salut:

1. Còctel de vitamines i minerals. Quantes vegades hem sentit a dir que “cinc al dia” és la recomanació de fruites i verdures per cobrir les necessitats de micronutrients de l’organisme? Però, de fet, ben poques persones hi arriben. Els vegetals de fulla verda són uns dels aliments naturals amb més densitat nutricional del planeta; això vol dir que amb un simple suc verd al dia podem arribar a assolir els nivells de micronutrients recomanats per l’ADA (American Dietetics Association) i la FESNAD (Federación Española de Sociedades de Nutrición, Alimentación y Dietética). Tot i la gran aportació dels sucs verds, no hem d’excloure els vegetals de la resta dels àpats, sinó el contrari.
2. Efecte basificant. La sang té un pH natural de 7,35 -7,45, lleugerament alcalí, ja que 7 és un estat neutre. En el seu llibre The pH Miracle, el doctor Robert Young diu “el nivell de pH dels fluids del cos afecta cada una de les cèl·lules. Per tal de completar els processos metabòlics, el cos necessita un ambient alcalí. Un estat d’acidificació constant malmet els teixits del cos i interromp tota activitat i funció cel·lular, des del batec del cor fins a l’activitat neuronal del cervell. Amb altres paraules, un estat àcid és l’arrel de totes les malalties.” Els vegetals i fruites madures són els únics aliments naturals que tenen un efecte clarament basificant sobre el cos; per això és tan important que siguin presents cada dia a la dieta.
3. Oxigenació de la sang. Els vegetals de fulla verda són molt rics en clorofil·la, el pigment vegetal que els dóna el color verd. A principi de segle XX, el doctor Richard Wilsstatter, químic alemany, va descobrir que l’estructura molecular de la clorofil·la i l’hemoglobina, la proteïna encarregada de transportar l’oxigen de la sang a totes les cèl·lules del cos, eren gairebé idèntiques. Aquesta semblança fa que, quan ingerim clorofil·la, es converteixi ràpidament en hemoglobina i, conseqüentment, augmenti la capacitat d’oxigenació de la sang. L’oxigen és l’element més important per mantenir les cèl·lules vives i en funcionament.
4. Regulació del trànsit intestinal. Tot i que no solen aportar gaire fibra –ja que, per fer els sucs, descartem la polpa i la pell dels vegetals i fruites–, són un bon aliat quan hi ha tendència al restrenyiment. Segons el model de liquadora, els sucs sortiran amb més grumolls o menys, que són bàsicament fibra que estimularà encara més els moviments intestinals. Ara, si comenceu amb els sucs verds, tendiu a tenir el ventre inflat o patiu de còlon irritable, val més colar bé el suc abans de beure’l. De totes maneres, sigui com sigui, aconseguireu més regularitat.
5. Retard de l’envelliment. Els sucs verds són una gran font d’antioxidants. La funció principal dels antioxidants és combatre els radicals lliures, que són molècules que malmeten les cèl·lules del cos i n’acceleren el procés d’envelliment. Els radicals lliures són residus naturals dels processos metabòlics de l’organisme, però també ens poden venir de factors externs com ara la contaminació, el tabac, els aliments cremats i els fregits. Seguir un estil de vida saludable i incrementar el consum de vegetals i sucs verds es veurà reflectit en una pell més brillant, tonificada i jove.
6. Xut d’energia. Us lleveu cada matí amb la necessitat urgent de prendre una bona tassa de cafè per poder “funcionar”? Prepareu-vos un bon suc verd i veureu com se us obren els ulls de cop. Com que és líquid, el cos no ha de fer cap procés de digestió; és a dir, tots els nutrients del suc passen directament a la sang i proporcionen una sensació revitalitzant i d’energia momentània i sensacional.

Tot el que necessiteu per gaudir d’aquests beneficis, i molts més, és una liquadora i vegetals frescos; així que no teniu excusa. Recomano, tant com sigui possible, comprar vegetals orgànics per garantir una qualitat més bona del producte i prevenir la ingesta de substàncies químiques, com pesticides i herbicides que es fan servir en l’agricultura convencional. El suc estàndard que prenc cada matí i que animo a tastar és el següent:

Ingredients: (per 1 persona)

Els sucs de la Carla

• 1 poma
• 2 branques d’api
• ½ cogombre
• ½ llimona amb pell
• 2 grapats d’espinacs frescos
• 4 branquetes de julivert
• 1 trosset de gingebre (de la mida d’una ungla del dit polze)

Preparació:

1. Netegeu conscientment tots els vegetals i passeu-los per la liquadora.
2. Filtreu el suc amb un colador per separar-ne les restes de polpa (opcional).
3. Preneu-vos el suc de manera pausada i mastegant-lo, no pas de cop.

El negoci dels Juice Bars o establiments que ofereixen una carta de sucs vegetals ha crescut exponencialment als Estats Units durant la darrera dècada, i ara ja en comencem a rebre els esquitxos ben a prop de casa. Cada dia s’obren més comerços enfocats a promocionar el benestar que ofereixen, com és el cas de Green Shots, un establiment nou situat al carrer París núm. 201 de Barcelona, on serveixen sucs ecològics acabats de fer. El seu suc Perfect Detox és ideal per enfortir les defenses i prevenir refredats, ara que n’és temporada, i el Supershot és ideal per netejar i depurar el cos. Si encara no ho heu fet, apunteu-vos al nou moviment i regaleu-vos salut!

Article escrit per:

Carla Zaplana

Carla Zaplana
Nutritionist & Health Coach
Web: www.carlazaplana.com
Facebook: Carla Zaplana – Holistic Balance
Twitter: CarlaZaplana

Arribo a una d’aquelles finques en què es nota la recuperació de l’essència pagesa, on els camps parlen per si mateixos en expressar tota la vivacitat que els fruits de temporada mostren a cada moment. Em reben en Joaquim, pagès a punt de jubilar-se, i l’Octavi, el seu jove, que es dedica a la part comercial. Tots dos estan implicats en l’explotació familiar conjuntament amb el fill d’en Joaquim, que també es diu Joaquim. És una finca reconvertida per recuperar l’autèntic valor dels cítrics abans que la industrialització fes de la pagesia una màquina de produir aliments. “Per mi ha sigut un retorn a la joventut, tornar a sentir l’olor i el gust de les taronges”, diu en Joaquim. És emocionant com identifica amb la manera de produir dels anys seixanta el que ara coneixem com a agricultura ecològica. “En aquell temps ja eren ecològics”, afirma. És molt enriquidor sentir les paraules sàvies d’una persona que va aprendre a conrear sense la mà dels productes químics ni de la maquinària, que ha desenvolupat la major part de la seva carrera professional a l’agricultura convencional, i que durant els últims anys de la seva tasca pagesa ha recuperat de nou tot el que havia après de jovenet.

L’agressivitat del mercat majorista i el tipus de producció intensiva van anar desanimant la família a continuar treballant els camps de manera convencional. Des de l’any 2008 han anat reconvertint la finca fins ara, en què tots els camps que treballen estan certificats pel CCPAE. Són pioners en el sector tradicional, ja que van ser innovadors a engegar el camí cap a la producció ecològica i també a diversificar les varietats tant de mandarina com de taronja. “Volem cobrir tota la temporada de cítrics per oferir als nostres clients qualitat des de l’inici fins al final”, diu l’Octavi. La mandarina es cull d’octubre a abril, i la taronja de novembre a maig, sempre que la climatologia ho permeti. Tots dos em repeteixen que el camp és viu i que un mateix fruit no serà igual a principi de temporada que al final, ni acabat de collir que al cap d’uns dies. “L’agricultura és un ésser viu, canvia a cada moment tant al camp com a la taula”. M’agrada aquesta idea vital que manté l’energia en cada aliment. És d’agrair que la pagesia mantingui aquesta il·lusió perquè ens arribi a casa la fruita fresca i saborosa.

Pel tal de garantir la qualitat durant tot el procés, l’any 2010 l’Octavi va crear Ecoebre, una distribuïdora de producte ecològic per vendre directament a les persones que han de consumir els aliments. “Vam voler evitar els intermediaris que no tenien escrúpols i vendre directament a les botigues, cooperatives de consum i particulars”, explica. Tancar el cercle és un bon remei per poder mantenir la qualitat sense haver d’apostar per la quantitat. A més, l’engranatge industrial tracta els aliments amb molt poc respecte, sense cura. Es busca el color uniforme, la durabilitat a les cambres i la perfecció en la forma. Per aconseguir-ho, els processos són agressius i fan perdre la qualitat de la fruita. Per sort, l’agricultura ecològica garanteix que els productes arribin a la persona que els ha de consumir sense ser manipulats amb gasos, abrillantadors o estabilitzants. “La fruita ecològica manté les propietats i per això s’ha de menjar tan fresca com sigui possible”, diu l’Octavi. A SAT Varsella tenen molta cura que cada setmana arribin caixes noves; prefereixen enviar comandes més petites, però més sovint, per poder assegurar la qualitat de la fruita que estan venent.

Quan els pregunto com veuen el futur, es mostren ambivalents. D’una banda, assumeixen les dificultats de tirar endavant en un moment de crisi com l’actual, i al mateix temps són conscients que cada vegada hi ha més persones que valoren els productes ecològics. “Els clients que ens compren són fidels, un cop han tastat aquest producte és difícil que canviïn”, afirma l’Octavi. A més, des de SAT Varsella, treballen conjuntament amb l’Associació de Productors i Elaboradors de Producte Ecològic de les Terres de l’Ebre per teixir aliances i fer arribar els seus productes a les persones que els valoren. Confien que treballant plegats arribaran més lluny i podran fer valdre de nou l’ofici de pagès.

Si voleu tastar les mandarines o les taronges només cal que us poseu en contacte amb l’Octavi trucant al telèfon 93 419 90 53  o escrivint un correu a comandes@ecoebre.cat. Ell mateix us informarà de quina és la millor manera perquè els cítrics ecològics arribin a casa vostra. És una bona oportunitat ara que ha començat la temporada. Aprofiteu-la!

Per a més informació: www.ecoebre.cat

Amb la compra d’un suc, els socis d’Etselquemenges us emporteu de regal una magdalena amb llavors i espirulina.