L’Ella és la nostra bloguer anglesa i, amb només vint-i-dos anys, ja té una visió i un coneixement holístics sorprenents de la salut i l’alimentació, bàsicament a causa de la gravíssima malaltia del sistema nerviós que va tenir fa dos anys durant una llarga temporada i que la va fer estar el 95% del temps al llit sense poder fer res.
Com que la medicina convencional no trobava cura ni solució per al seu cas, va investigar incansablement fins a descobrir el poder de l’alimentació sobre la salut. Al cap de dos anys, i després d’haver deixat de menjar gluten, lactis, productes animals, sucres refinats i tots els aliments processats, pot presumir d’un estat de salut, d’una energia i d’una motivació envejables!

És graduada en Història de l’Art, estudiant d’alimentació naturopàtica i autora del blog Deliciously Ella –que a dia d’avui ja segueixen més de set mil persones cada dia– en què presenta receptes vegetals, lliures de gluten i sucres, però sobretot senzilles i delicioses.
Des del primer moment, va estar encantada de participar en el projecte Boníssim Europa i, durant la nostra estada en terres angleses, va descobrir-nos alguns dels racons saludables –i alhora amagats– de la city i va convidar-nos a casa seva a cuinar i a degustar algunes de les seves receptes.

ELLA

Fes-nos cinc cèntims d'aquesta malaltia que vas tenir.

Vaig tenir una síndrome de taquicàrdia postural, que bàsicament és una disfunció greu del sistema nerviós central. Com que és el que ho controla tot, em produïa dolors crònics fortíssims, arítmies cardíaques, problemes estomacals incomptables, migranyes constants i la llista segueix… No podia fer res, no em podia ni moure, ni pensar. Vaig estar, durant sis mesos, el 95% del temps al llit i hipermedicada.

I què hi deien els metges?

Durant aquests sis mesos em van fer totes les proves i tractaments possibles, i realment no va canviar res de res…

Segons la medicina convencional era incurable, doncs?

Sí… Però jo després d’aquests sis mesos horribles em vaig dir que allò no podia ser, que només tenia vint anys i de cap manera volia passar la resta de la vida en aquell malson. Així que em vaig llegir absolutament tots els llibres que hi ha sobre salut alternativa per trobar-hi solució.

I què vas descobrir? 

Vaig començar a cercar alternatives de salut holística i natural, i de seguida vaig veure que tot em conduïa cap a l’alimentació una vegada i una altra.

En aquest punt va ser on vas radicalitzar l'alimentació?

Sí. De cop i volta vaig deixar el gluten, els lactis, els productes animals, els sucres i qualsevol aliment processat o amb additius químics, que bàsicament són els causants principals de totes les grans malalties d’avui en dia.

És un canvi molt dràstic respecte de la dieta convencional...

Sí. I va ser molt complicat perquè penseu que jo, mai a la vida, havia menjat verdures ni fruites; només menjava pasta, gelats, xocolata, menjar preparat… Va ser molt difícil, perquè no sabia cuinar i no sabia com preparar-me plats que tinguessin bon gust. Al principi només menjava plàtan, maduixes i torrades amb alvocats. Però vaig començar a notar els efectes positius molt ràpidament i això em va encoratjar molt.

Què et va ajudar a saber què podies menjar a partir de llavors?

Kris Carr em va inspirar moltíssim. És una dona que va tenir càncer de fetge, d’estómac, de pulmons… Els metges li havien dit que no es curaria, però ella va decidir deixar-ho tot, viatjar pel món i llegir moltíssim per trobar alternatives. Ha escrit molts llibres per explicar les seves aventures de viatges, com es va iniciar en el món de la cuina vegetal i com es va curar. Té receptes increïbles. Vaig pensar si ella va ser capaç de guanyar el càncer jo també podia guanyar la meva malaltia menjant coses que m’agradessin.

Si hem de jutjar pel teu aspecte actual, aquest canvi d'alimentació tan dràstic et deu haver funcionat molt bé.

Totalment! Al cap de pocs mesos, ja vaig poder deixar tota la medicació que prenia i ara, un any i mig després, em sento realment més bé que mai! Mai m’hauria pensat que només gràcies a l’alimentació arribaria tan lluny; és simplement increïble. Ara només menjo aliments que aporten amor i salut al cos i que em fan sentir increïblement bé, però el millor de tot és que, gràcies a la feina que faig, tot el que menjo és increïblement deliciós!

Com la vius, ara, la malaltia?

Ara sé què la provoca i això m’ajuda molt. M’ho prenc com que sóc un tester per saber si un aliment és saludable o no. El que a qualsevol persona li afectaria i degradaria la salut a llarg termini, a mi m’afecta instantàniament i de manera molt extrema. Sóc un tester de “saludabilitat” dels aliments.

I el blog, com va sorgir?

Quan vaig fer el canvi radical, vaig decidir obrir un blog per ser estrica amb mi mateixa i obligar-me a seguir aquest tipus d’alimentació, i alhora ser molt creativa i constant en generar receptes noves. Per sorpresa meva, el blog ha crescut com l’escuma i, a dia d’avui, ja tinc més de set mil visites diàries i moltíssims missatges de persones amb problemes similars que em fan mil preguntes. M’he adonat que hi ha moltíssima més gent del que em pensava amb problemes amb el gluten, els lactis, la proteïna animal i el sucre… i que busquen alternatives saludables, però que no deixin de ser delicioses ni llamineres.

CUINA

Com definiries la cuina que fas?

Deliciosa, saludable i molt simple, tan fàcil com sigui possible. Vull que tothom es vegi amb cor de provar-ho, que quan ho vegin, no s’allunyin perquè creguin que no ho sabran fer.
El concepte és abraçar els aliments purs, sense processar, sense refinar, provinents del món vegetal. Si menges així, podràs menjar tant com vulguis perquè al cos li encantaran i els processarà molt fàcilment. Però en cap cas poden ser productes amb additius estranys, perquè això farà que els aliments ja no produeixin aquests efectes tan increïbles en nosaltres.

Quins ingredients tens sempre a la cuina?

Dàtils, són el numero u per mi, sempre en tinc; l’alvocat, que m’encanta per fer guacamole; i els moniatos, fantàstics amb canyella i fets al forn.

Un ingredient per descobrir?

El moniato en pastisseria; és súper dolç i proporciona un gust impressionant.

Els teus plats preferits?

Els plats dolços són els que m’agraden més: pastís de xocolata; rawbrownies, fets només amb ametlles, dàtils i cacau –és la primera recepta que vaig fer i m’encanta; sempre que vull fer-me un regal me’n preparo–; el gelat de plàtan; el pastís de pastanaga i els batuts verds.

Dóna'ns idees de snacks saludables.

Fruites deshidratades (figues, dàtils, orellanes) sucades en crema de qualsevol fruit sec: els dàtils farcits de crema d’ametlla i congelats són els meus preferits i són extremadament fàcils de fer i deliciosos. Els plàtans madurs congelats són la base ideal per fer tot tipus de gelats saludables. Sempre hi ha maneres de convertir els teus plats preferits en saludables, només has d’aprendre la manera de fer-ho.

Quins són els trucs per a un bon pastís sense gluten, lactis, ous, ni sucres?

La farina d’ametlla; els plàtans madurs (quan són marrons), que substitueixen els ous i el sucre perquè fan que tot quedi enganxat, i els dàtils (no podria fer pastissos sense).

Quins substitus del sucre fas servir?

La mel, els dàtils, els plàtans madurs, el xarop de dàtil o el d’erable pur (cal vigilar perquè als supermercats normals en venen un que és 10% de xarop i 90% de sucre).

Un consell a l'hora de posar-se a cuinar.

Simplement cal provar-ho. Jo trobo que sempre tot em surt millor del que penso; sempre tendeixes a pensar que se’t trencarà tot i que no quedarà bé, però al final tot funciona perfectament. Cal llançar-se.

Una recomanació de receptes d'inspiració.

M’ha costat molt trobar llibres que veritablement siguin una inspiració, i el que ara ha sortit i m’encanta és el de Green Kitchen stories de David Frenkiel i Luise Vindahl. Un altre referent per mi és Honestly Healthy de Natasha Corrett i Vicki Edgson.

ESTIL DE VIDA

Què és un estil de vida saludable?

Viure realment estimant el que fas, dormir bé, relaxar-se, pensar molt bé què et poses dins el cos, no estar estressat, apreciar cada dia –dedicant-hi temps– tot el que tens.

Explica'ns què vols dir al blog quan parles d'aprendre a estimar el menjar.

Per mi, l’alimentació es tracta d’entendre què menges, de descobrir què és el que et va més bé a tu personalment i, sobretot, apreciar el que més t’agrada i gaudir-ne. En cap cas, segons la meva opinió, té a veure amb el càstig o la privació que les dietes t’obliguen a fer.

Quin consideres que és el problema d'alimentació principal?

Crec que la gent no entén l’alimentació. Sobretot aquí a Anglaterra tothom està obsessionat amb les dietes, però dietes estúpides que no tenen sentit, que tothom segueix, però que mai ningú acaba d’entendre realment… Sobretot ara, amb les dietes low fat i low calories; estan obsessionats només amb les calories i comparen una rajola de xocolata amb un alvocat sense entendre ni tenir en compte la manera com el cos metabolitza i assimila cadascun d’aquests aliments.
En general hi ha una gran manca de coneixement; tothom està molt confós, ningú sap què és realment saludable i per això acaben fent cas del màrqueting de tots aquests tipus de dietes.
La gent està acostumada a menjar proteïna animal tres cops al dia i ni s’adonen ni saben que això no és bo per a la salut i que hi ha alternatives.

Posa'ns algun exemple d'aquestes dietes absurdes.

Abans d’estar malalta vaig fer de model a París durant tres mesos. Ho detestava; vaig arribar a veure noies que menjaven només dues pomes al dia.
La més absurda ara mateix –que en veureu anuncis per tot arreu– és la 5/2; i consisteix bàsicament en què durant cinc dies menges el que vols i, llavors, durant dos dies no menges res. Simplement són coses que no tenen cap mena de sentit. I a Anglaterra ara mateix, als diaris i a tot arreu, hi ha la idea que això és el que cal fer i la gent ho segueix sense plantejar-s’ho. Si realment menges menjar de debò no t’hauràs de veure fent coses ridícules com aquesta.

Quina intenció té ara el teu blog?

Repartir salut i felicitat! És a dir: vull contribuir a educar les persones perquè puguin distingir què els és saludable de debò i què no. D’altra banda, vull ensenyar i demostrar que és molt fàcil cuinar receptes saludables i delicioses. De vegades trobes receptes de cuina saludable, però que són complicades o que fan servir molts ingredients i, a més, difícils de trobar. Jo vull fer receptes que tothom pugui fer; que no vegis com una bogeria si no en tens ni idea o si no has cuinat mai, com jo quan vaig començar. Crec que hi ha molta gent que no sap per on començar ni com fer-ho. Ho vull fer molt accessible i proper.

A part, vull trencar els tòpics que la cuina sana només són amanides o enciams iceberg; en realitat la cuina saludable té a veure amb postres sumptuoses, snacks deliciosos, capricis de tot tipus i bols plens de colors de vegetals increïbles. I tot fet amb ingredients naturals al màxim.

Què diries a una persona que està malalta o desesperada com tu ho estaves, i a qui la medicina convencional no ajuda?

Li diria exactament el que vaig fer: descobreix com i què menjar, aprèn a escoltar-te el cos, a estimar-lo i a tenir cura de tu mateixa.

CULTURA BRITÀNICA

Com es viu la cultura ecològica a Anglaterra?

Molt més avançada a Londres que a qualsevol altre lloc. A la capital pots trobar mercats, botigues especialitzades i restaurants, però els has de buscar, no te’ls trobes al davant. Encara hi ha moltes persones que no ho entenen del tot. I fora de les grans ciutats costa molt encara. Jo he estat vivint aquests últims quatre anys a Escòcia i encara són molt i molt lluny d’aquí.

Adaptes receptes angleses?

Doncs, la veritat és que no, perquè els plats sempre són de carn amb alguna salsa. Gens sa, tot plegat; a part que no inspira i és poc agraït d’adaptar. De la cultura anglesa em quedo amb el procés: el rostit. Ho faig molt, això de rostir tot tipus de verdures.

Com seria una recepta ràpida de rostit?

M’encanten els moniatos, pastanagues, xirivies, pebrot vermell i carbassó. Junts o per separat. Hi poso canyella, pebre vermell i, llavors, herbes provençals, oli d’oliva i sal. Ho poso al forn i torno al cap d’una hora. Absolutament deliciós!

Hem vist, però, que hi ha certa cultura del rawfood.

Sí, cada cop més. M’he adonat que ha sorgit de la necessitat de crear opcions radicalment saludables a la cultura alimentària tan insana que tenim. Començar de zero i fer-ho absolutament tot saludable. Als països mediterranis segurament no teniu aquest afany, perquè ja us alimenteu de molts vegetals i des de sempre heu tingut opcions saludables.

Recomana'ns un lloc per fer un viatge culinari.

Toronto. Hi vaig estar fa poc visitant una amiga i vaig al·lucinar amb la quantitat de restaurants vegetarians, raw i saludables en general que hi ha, i sempre són plens! Mai havia menjat rawfood aquí abans d’anar-hi, i allà és molt popular; tothom menja així i ho troben normal. Realment digne de conèixer.

La Guia Michelin manté la primera estrella als restaurants de km0 Casamar (Llafranc), Capritx (Terrassa), Cinc Sentits (Barcelona), Fogony (Sort) i Lluerna (Santa Coloma de Gramenet). I en dóna la primera a dos restaurants, Les Moles, i l’Ó, que treballen amb producte de km0.

Llobarro de costa amb cous-cous vegetal, flors, brots i ceba de Figueres del restaurant L’Ó.

Les Moles, d’Ulldcona és un dels restaurants que ha rebut la seva primera estrella Michelin. Per a nosaltres, “és un estímul econòmic i publicitari per al restaurant, que està apartat de les grans masses de poblaciones”, diu el cuiner, Jeroni Castell.

Les Moles és un restaurant de nou treballadors, dos són en Jeroni la seva parella, que aposta pel producte de proximitat. “No pertanyem a Slow Food però compartim filosofies, perquè nosaltres creiem fervorosament en el producte de proximitat, i tenim la sort que el nostre voltant és molt ric i variat”. Des del marisc del Delta de l’Ebre, fins als bolets, la tòfona, l’oli, els productes de la caça.

A l’entrada del restaurant, hi tenen un hort, del qual fan servir producte per al restaurant, però, “és clar no tot que en necessitaríem”. Per això, l’adquireixen a productors de la zona.

La seva distinció és el producte de proximitat, i alguna cosa, petita, d’ecològic, “bàsicament és algun vi que tenim”. I com a plat estimat per ser una representació del territori és l’anomenat “Delta de l’Ebre”, que el presenten tal com si fos el mateix paisatge de la desembocadura del Delta.

Un altre, que en Jeroni ressalta, és la Llanda, plat de la postguerra, que ell ha reinventat afegint-hi popets, en comptes de molls, perquè “a casa la mare sempre hi preferia els mollets”.

A Sant Fruitós del Bages, dins del complex Món Sant Benet, el restaurant Ó (sic), que porta per nom la ó de Món, en Jordi Llobet explica que aplica tècnica i creativitat als productes dels horts conreats al voltant del Món Sant Benet. “Les verdures més humils es poden convertir en un gran plat”, diu en Llobet. Per exemple, aquesta mateixa setmana han cuinat unes mongetes de metro, que tenen aquest nom per la seva extensió, amb patates del bufet, amb una papada cuinada a baixa temperatura.

Un altre plat de la seva carta, el llobarro, cuinat amb cuscús vegetal de coliflor, puré d’albergínia (“les últimes que ha collit en Bernat, el pagès de Món Sant Benet), un puré de pastanaga rostida i un puré de nyàmera.

Amb els seus 37 anys, en Llobet creu també que l’estrella Michelin farà arribar comensals al seu restaurant que està situat en una comarca (Bages), que tradicionalment s’ha considerat com de pas però que ara té un altre motiu de pes per fer-hi una aturada.

El restaurant Les Cols, de Fina Puigdevall i Pere Planagumà, manté les dues estrelles i l’esperit saludable a la seva carta que aquest estiu l’ha portat a oferir menús degustació inspirat en el receptari garrotxí amb aliments com el fajol i un predomini dels plats vegetals per sobre dels carnis. Puigdevall explica que ara el consumidor reclama el producte d’horta, el de veritat, l’ecològic i saludable. Els Casals, de Sagàs, que treballen per a l’autosuficiència, també mantenen la seva estrella.

El xef Quim Casellas, del restaurant Casamar, opinava ahir a la nit que a Catalunya hi ha altres estambliments de km0 i de cuina saladuble que l’haurien pogut rebre, com són el Mas de Torrent, d’en Jordi Garrido; La Plaça, d’en Vicenç Fajardo, o Ca La Maria, d’en Martí Roses.

Brotxeta de llagostins amb salsa tàrtara del Casamar

Casellas rebia la notícia del manteniment de la seva estrella Michelin (rebuda el 2011) amb alegria. “Continuaré la meva cuina saludable, amb molta verdura, molt producte local i amb molt aliment ecològic també”, declarava. “Pensa que la finca, la va fundar el meu avi, i jo la mantinc amb la meva manera de cuinar que reivindica l’aliment de proximitat”.

Aquesta setmana, el xef del Casamar té a la carta una tarrina de carn d’olla amb pastanagues i cilantre i el famós plat conegut amb el nom “El niu”, que es tracta d’una cassola tradicional de Palafrugell. “Els peixos com els panegals, les gírgoles, i els plats de caça, també els estem cuinant”, deia.

Mentrestant, a Barcelona, el cuiner Albert Adrià, germà del Ferran Adrià, rebia la notícia de les dues estrelles, una per a cada un dels locals adjacents, situats a l’avinguda Paral·lel, treballant i en ple servei de nit. “No en sabia res, ni ho sospitava, però, és clar, em fa molta il·lusió”, declarava.

El germà petit del Ferran, amb qui es porten sis anys de diferència va deixar de ser l’encarregat de les postres i de la creativitat d’El Bulli quan estava a punt de ser pare (2006). El desig de ser prop de la família el va portar a obrir el 41º, restaurant-cocteleria amb capacitat de 16 comensals; i el Tickets, amb 90 cadires. Sempre els ha qualificat com “ElBulli de barri”, perquè hi fa plats que van fer famós el restaurant de Cala Montjoi de Roses.

Ara bé, la seva inquietud creativa també l’ha fet obrir una vermuteria, el Bodega 1900, al carrer Tamarit de Barcelona, i un restaurant de fusió peruana-japonesa, el Pakta. “Continuarem treballant de valent, però feliços perquè noto que la gent ens aprecia, perquè he rebut més de 100 missatges de felicitació pel mòbil en molt poc temps”, afirmava.

Llistat complet de les estrelles Michelín 2014.

Dissabte, a les 20.00, el festival Film&Cook projectarà a la sala Aribau Club de Barcelona el controvertit documental holandès que explica com una mare decideix alimentar el seu fill amb una dieta estrictament vegana i crudívera.

Fotograma del documental “Rawer”

El crudivorisme és un corrent d’alimentació que defensa una dieta basada exclusivament en la ingesta d’aliments crus, és a dir, aliments que no hagin estat sotmesos a un canvi elevat de temperatura. Des d’aquest punt de vista, la manipulació dels aliments mitjançant el foc o altres formes de cocció altera les propietats nutricionals del menjar fins al punt de convertir-lo en indigest o perjudicial per a la salut de les persones. Basant-se en aquesta teoria, Francis Kenter va decidir que el crudivorisme vegà (aliments crus d’origen exclusivament vegetal) era la millor dieta que podia seguir el seu fill de 5 anys, Tom Watkins, i, des d’aquell moment, la criatura s’ha alimentat només de fruita i verdura crues.

Deu anys més tard, Francis Kenter s’enfronta a metges i assistents socials que la titllen de negligència maternal ja que, segons ells, en Tom presenta clars signes de desnutrició, com ara una alçada inferior a la mitjana dels adolescents de la seva edat. També asseguren que una dieta pobra en calories, proteïnes, calci i certs tipus de greixos pot causar danys irreperables en l’organisme d’en Tom. És per això que han dut la polèmica fins als tribunals amb la intenció de prendre la custòdia del seu fill a la Francis.

Rawer és la segona part de Raw, el documental que ja va sacsejar l’opinió pública holandesa al qüestionar els límits de la llibertat personal i el dret dels pares a escollir l’alimentació dels seus fills. Aquest dissabte, el documental signat per Anneloek Sollart s’estrena a la sala Aribau Club de Barcelona en el marc del festival Film&Cook.

Sovint els infants ens pregunten què hi ha per berenar. A continuació us donem unes petites recomanacions per preparar un berenar saludable.Tradicionalment associem el berenar amb un àpat dolç amb la brioixeria com a protagonista, però sovint aquests aliments contenen una sèrie d’ingredients gens saludables, com ara el sucre refinat o greixos saturats… Si volem practicar una alimentació saludable cal evitar la brioixeria i els sucs convencionals. L’alimentació saludable es practica en tots els àpats. A continuació, us deixem una referències que us poden ajudar a l’hora d’adaptar-vos a les necessitats de l’infant.

Els aliments: És més saludable prendre aliments d’absorció lenta com ara pa o fruita. La brioixeria industrial conté sucre ràpid, que pot afectar directament l’estat d’ànim: l’infant pot experimentar eufòria i al cap d’una estona, en canvi, estar de molt mal humor.

1. La qualitat: Sempre que sigui possible tindrem pa ecològic amb llevat mare i fruita ecològica de temporada i proximitat. La qualitat d’aquests aliments és garantia de nutrients però també d’aliments més gustosos i, per tant, més fàcils d’acceptar.
2. L’hora: Agafarem com a referència el moment després de la migdiada. Hi ha infants que dormen més que d’altres; cal respectar el ritme.
3. La quantitat: Pel que fa a la quantitat, cal tenir en compte que el berenar actua com a pont entre el dinar i el sopar; si oferim gaire menjar, a l’hora de sopar no hi haurà gana. Així doncs, valorarem la quantitat que oferim en funció del temps que quedi fins a l’hora de sopar.
4. El moment: Des de petits, i sempre que sigui possible, buscarem l’espai i l’entorn adequats per gaudir del moment d’alimentar-nos, així és com en reconeixem la importància. Podem donar-li un entrepà mentre anem cap a casa, però si aprofitem aquest moment per asseure’ns en un banc, estarem molt més tranquils i podrem compartir el moment. Justament, no és gaire recomanable donar el berenar en moviment, ja que fa treballar massa el cos.

Un cop coneguts els conceptes, valorem totes les opcions que tenim a l’abast:

• Compotes de fruita, fruita fresca amb bastonets de pa, entrepans petits (de formatge, melmelada, compota, tahina, patés de verdures), galetes d’arròs, ocasionalment iogurts, magdalenes, galetes i pastissets casolans. Per beure: aigua, sucs de fruita i llets vegetals.
• Evitarem: el pernil dolç (si volem donar porc, val més introduir-lo a partir dels quatre anys), el pa i la brioixeria industrial, els iogurts ensucrats o amb fruites (és millor menjar iogurt natural i sense fruita, així podrem conèixer el gust i la textura).

El 2010, les baies de goji van viure uns anys de bogeria. A les empreses que les importaven se’ls acabava l’estoc en qüestió de dies i les trameses des de la Xina es multiplicaven sense parar per enviar-ne als herbolaris. Estava justificat que el goji estigués tan ben valorat? En què van quedar les dotzenes de propietats de la baia dessecada del Tibet?

Llavors de goji

En el món de l’alimentació, com en tot, passem per modes més o menys passatgeres. La dieta de la carxofa de la doctora Montse Folch va ser una revolució perquè la Rociíto la va seguir. Però com diu la doctora, “li vaig donar un complement drenant de carxofa, però la clau era seguir una alimentació equilibrada amb proteïna però també amb cereal perquè li agradava molt l’arròs”. Però del complement de carxofa es va passar a creure i a divulgar que havíem de prendre carxofa en vena. Al doctor Miquel Pros també li va passar amb la civada, i el dia que ho va dir a la televisió, se’n van exhaurir les existències dels herbolaris.

L’origen i la qualitat

Fa més de dos mil anys que l’arbust del goji es conrea a quatre mil metres d’altitud i s’utilitza com a aliment i com a planta terapèutica en la medicina tradicional xinesa i tibetana. L’altitud dóna fortalesa a un arbust que viu més a prop del sol i en unes condicions meteorològiques extremes, fet que l’enforteix. Per això s’entén que és només en un lloc com el Tibet on es conreïn les considerades autèntiques i de qualitat. El govern del país, a través del Col·legi Mèdic Tibetà, en controla la producció i comercialització perquè no hi hagi dubte de l’autenticitat. Per això, l’estat mateix manté un acord comercial amb l’empresa que té l’exclusiva per a Occident, que treballava durant un temps sota la marca Tibet Authentic i que avui té la seva pròpia marca, Yuthog, en referència al pare de la medicina tradicional tibetana, nom que s’indica als paquets que en provenen.

Com en tot, la primera cosa que hem de definir és quines baies vam menjar i/o continuem menjant, perquè no és el mateix comprar baies a granel a tres o quatre euros la safata, que comprar baies empaquetades i amb el segell que provenen d’un productor del Tibet, que estan més inflades per la humitat, que quan les mengem no semblen una roca i que tenen un preu força més elevat. Fins aquí, els consumidors podem fer la prova i comparar sense problema.

El goji de qualitat es ven de collita en collita. Es recull entre els mesos de juliol i setembre i la primera collita arriba aquí per Nadal o gener. La vida útil de les baies de collita i les seves capacitats nutritives és d’uns dos anys des del moment de la collita. Cal adquirir-los amb un mínim de tres mesos de vida útil vigent.

Camps de goji al Tíbet

En el mercat podem trobar baies que tenen un consum preferent, ja al paquet, molt més llarg, de tres o quatre anys. A la Xina hi ha un mercat secundari en què es comercialitzen les sobres que no s’han venut durant la temporada. Les assequen in extremis perquè no es podreixin i poden ser les mateixes que posen consums preferents de cap quatre anys, com comenta Per Björk, responsable de Cien Por Cien Natural, empresa que comercialitza les baies de goji del Tibet. Cal vigilar perquè la majoria de les baies que es comercialitzen són de la província Ningxia, al nord-oest de la Xina, encara que s’indica “Himàlaia” com a origen.

D’aquí que Cien Por Cien Natural, l’empresa que comercialitza les baies de la marca Yuthog a Espanya, doni beques cada any a un grup d’estudiants de Medicina Tradicional Tibetana que continuen estudiant antigues tradicions tibetanes com el goji, que es diu que ja era utilitzat per l’emperador xinès Shen Nung el 2.800 aC.

La polèmica de les goji

El 2010, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va denunciar que el goji del mercat espanyol estava contaminat i va demanar a l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) que retirés deu marques del mercat perquè contenien metalls pesants i pesticides. Immediatament l’AESAN va fer un comunicat manifestant que no hi havia risc per a la salut i que no farien res. De fet, molts dels aliments no ecològics que es consumeixen diàriament són plens de metalls pesants i pesticides i, no sabem en quina quantitat ni tampoc, com a consumidors, controlem els límits que posen els organismes per considerar-los innocus. A més, no es van estudiar totes les marques del mercat i van fer servir el rang de pesticides per a una verdura normal i no dessecada. El límit màxim de contaminants es valora en funció del pes del producte en fresc. Quan s’asseca, el pes de l’aliment és molt més baix i, per tant, el factor límit s’ha de multiplicar per cinc, operació que “l’OCU va passar per alt”, segons comenta Per Björk, responsable de Cien Por Cien Natural.

A part dels suposats pesticides, les baies van ser també objecte de polèmica pels múltiples beneficis. Des d’AESAN mateix es va dir que no es podien demostrar científicament tots els beneficis publicitats i alguna veu com el director de l’Institut de Nutrició i Tecnologia dels Aliments de la Universitat de Granada, Emilio Martínez de Victoria, van determinar que tot es devia a un efecte placebo i que les baies tenien els mateixos nutrients que les fruites i les verdures. Els aliments que són molt beneficiosos sovint generen escepticisme: quan les llistes de propietats són eternes i es diu que ho curen tot, s’està fent malbé la imatge d’aquell producte perquè “l’aliment perfecte no existeix i no s’ha d’exagerar”, reconeix Björk. La nutricionista i naturòpata Jordina Casademunt opina el mateix. No hi ha un únic aliment medicinal però cal ser hàbil i incorporar els que tenen tantes propietats com el goji o la clorel·la o les algues AFA. Segurament els enemics apareixen més fàcilment quan s’exageren les bondats, com va passar en aquest cas.

Què té realment el goji?

-La capacitat antioxidant és extraordinària. En el seu llibre Superfoods, David Wolfe, el guru principal als Estats Units del moviment raw food, recomana el goji de manera entusiasta i l’esmenta sempre que fa llistes d’aliments amb beneficis elevats com la maca o l’espirulina.

-Una llegenda que es va formar és que tenen un contingut de vitamina C 500 vegades més alt que les taronges. Per pes, el goji en té unes cinc vegades més. Un 500% no és el mateix que 500 vegades, però algú ho va entendre així. Ara bé, si comparem el consum de goji amb la taronja, que normalment mengem en més quantitat, és molt possible que n’ingerim més amb les taronges simplement perquè en mengem més (això sí, sempre que siguin taronges de qualitat).

-Les baies poden reforçar el sistema immune: el sabor dolç de les baies prové dels polisacàrids, sucres complexos d’absorció lenta; es creu que els efectes positius sobre el sistema immunològic provenen especialment d’aquests polisacàrids.

-Del goji també hi ha estudis sobre el contingut en omega-3 i 6 essencial per a la producció d’hormones i el desenvolupament del cervell. També s’ha vist que té un potencial desintoxicant clar per al fetge i el ronyó i que és molt beneficiós per a la vista.

Arròs amb goji

Un aliment molt complet

-El goji pertany a la família de plantes solanàcies, com els tomàquets, les albergínies i les patates. El seu perfil nutricional és molt diferent d’altres baies, com les maduixes o els nabius. El que motiva al nutricionista David Wolfe quan el defineix com un “superaliment” és que no només conté dues o tres característiques especials, sinó una dotzena. És una font important de proteïnes, ja que conté entre un 12 i un 14% d’aminoàcids, equivalent a la quantitat de proteïna que té un bistec, cosa que no passa amb cap altra fruita coneguda. (En el món vegetal només hi ha més proteïnes en els cereals com la quinoa, alguns llegums, algunes algues i algunes fruites seques com les ametlles.

A més, contenen els ja esmentats polisacàrids que es coneixen com a estimuladors del sistema immune, la betaïna, coneguda per la seva capacitat de desintoxicar el fetge, antioxidants com la zeaxantina i la luteïna, més de vint oligoelements, vitamines del grup B i vitamina C, àcids grassos essencials i diversos fitonutrients més.

Com podem prendre’n?

En un dia prenem probablement uns vint grams de goji com a màxim. Així que, per exemple, en un dia, podem ingerir 10-20 grams de goji al matí, tal com raja o barrejats amb cereals i després menjar llegums al migdia, com un guisat de cigrons, si preferim menjar proteïnes de fonts vegetals.

També podem prendre un grapat de baies al matí i a més elaborar una recepta feta amb les baies, com un arròs amb goji o un tàrtar de goji o aquest crocant de la nostra cuinera Montse Vallory. El contrast també combina bé amb una amanida de ruca i formatge blau o en una compota de pomes i fruita vermella. Quan es vol goji en pols, es recomana congelar les baies abans de triturar-les per evitar que el resultat sigui enganxós.

Aquest any, La Marató de TV3 recaptarà diners que serviran per combatre les malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer, l’esclerosi múltiple o el Parkinson. L’ETS se suma a la tasca de difusió i sensibilització i per això us oferirem dues entrevistes que tractaran de l’alimentació adequada quan tenim aquestes malalties. Avui parlem amb el Doctor Javier Olascoaga, especialista en esclerosi múltiple, una patologia que afecta la gent jove. En Javier ha viatjat a Barcelona per assistir a un congrés de la Societat Espanyola de Neurologia i aprofitem per entrevistar-lo als jardins de l’hotel Juan Carlos I, on s’allotja. Coautor del llibre Alimentación sana para la Esclerosis Múltiple (Algusto Ediciones, 2012), juntament amb Tamara Castillo-Triviño, ens explica com hauria de ser la dieta per prevenir la malaltia i per millorar el tractament dels malalts. En el llibre, a més de consells i detalls sobre com cal alimentar-se, hi ha aplegades una cinquantena de receptes ideades pels cuiners més prestigiosos del país: Joan Roca, Carme Ruscalleda, Nandu Jubany, Arzak i Martin Berasategui, entre d’altres.

Quins vincles s’estableixen entre nutrició i esclerosi múltiple?

La causa de la malaltia segueix sent, avui dia, desconeguda. Els resultats dels estudis consistents avalen que l’atac autoimmunitari pot estar provocat per diversos agents ambientals, en persones amb una susceptibilitat genètica determinada. Factors que podrien afavorir-ne l’aparició són alguns virus com l’Epstein-Barr, el tabac, el dèficit de vitamina D i, des de l’assaig epidemiològic de Roy Swank dels anys cinquanta, es va plantejar que les dietes riques en greixos saturats influïen en una pitjor evolució de la malaltia. Més endavant, l’any 2001, A. Payne va proposar una dieta saludable que augmentés els nivells d’àcids grassos poliinsaturats, per les seves propietats antioxidants i moduladores de la immunitat en pacients d’esclerosi múltiple.

Una dieta incorrecta pot modificar la flora intestinal. I és dins l’intestí on generem la immunitat. Comportaria una dieta incorrecta alteracions immunològiques?

La flora intestinal és una part important de l’anomenada microbiota normal, que s’estén per altres mucoses de l’organisme i per la pell. Els microorganismes que formen part de la flora intestinal (bacteris, fongs i protozous) no només ajuden a digerir els aliments, també actuen com a elements defensius enfront d’altres bacteris patògens, i es constitueixen com un element clau en la immunitat de l’individu. Tradicionalment, s’ha acceptat que l’evolució del sistema immunitari dels mamífers ha estat impulsada per la pressió selectiva imposada per bacteris patògens i avui hi ha investigacions que proposen la microbiota intestinal com a directora del bon funcionament de la immunitat.

Què en sabem avui, sobre aquest tema?

En els últims anys hi ha hagut un gran interès sobre la relació de la microbiota amb les malalties autoimmunitàries. Des de l’any 2010 s’han publicat molts treballs d’investigació que s’han ocupat d’aquest tema. Si bé ja hi havia precedents que proposaven que alguns elements de la microbiota com el Lactobacillus casei podia agreujar la malaltia en models experimentals d’esclerosi múltiple, estudis més recents van en la direcció contrària. Per posar un exemple, hi ha els articles publicats per J. Ochoa-Reparaz durant el 2010 i el 2011. Aquest autor graduat en la Universitat de Navarra i que ha desenvolupat la seva tasca investigadora als Estats Units va descobrir en models animals d’encefalitis autoimmunitària experimental que el Bacteroidis fragilis, un microorganisme de la flora intestinal, en diverses circumstàncies, pot afavorir la secreció d’una molècula de polisacàrid que indueix la producció de limfòcits antiinflamatoris en models animals d’encefalomielitis al·lèrgica experimental. Si aquesta línia d’investigació avança potser en un futur no gaire llunyà coneixerem quina o quines molècules de la dieta poden influir en què el Bacteroidis fragilis o altres microorganismes es comportin d’una manera o d’una altra.

Com s’hauria d’alimentar una persona amb esclerosi múltiple?

En primer lloc, i tenint en compte que una restricció calòrica protegeix contra el dany oxidatiu en models de malalties neurodegeneratives, s’han proposat dietes baixes en calories per frenar-ne la progressió. Els menjars rics en carbohidrats augmenten els nivells d’insulina i estimulen l’expressió de molècules inflamatòries; per tant, seria recomanable que en la dieta de pacients amb esclerosi múltiple la ingesta d’hidrats de carboni fos moderada.

Hi ha pautes alimentàries que poden influir en l’evolució de la malaltia?

Des de l’última dècada del segle XX se sosté que una dieta rica en greixos no saturats procedents del peix i pobre en greixos saturats d’origen animal pot millorar la malaltia. Estudis posteriors determinen que certs aliments com la llet sencera, la mantega, el formatge, carns greixoses o embotits podrien ser nocius per als afectats d’aquesta malaltia. I en aquest moment s’advoca a favor d’una dieta variada que deixi de banda els greixos saturats i que tingui una bona aportació d’àcids grassos poliinsaturats omega-3 i una mica més baixa en omega-6. Si hi afegim l’àcid oleic, polifenols i carotenoides, juntament amb una exposició solar moderada que aconsegueixi la quantitat necessària de vitamina D, i un ambient amb poca pol·lució ambiental, estaríem oferint al pacient d’esclerosi múltiple la dieta i l’entorn ideal.

En quins aliments trobem aquests nutrients?

Els polifenols i els carotenoides es troben en les verdures, fruites, espècies, plantes medicinals i també en l’oli d’oliva verge, el vi. Aquestes substàncies són conegudes per la seva funció antioxidant ja que disminueix l’aparició de radicals lliures. D’aquesta manera es frenaria la possibilitat d’inflamació i dany neuronal. Entre els polifenols no flavonoides destaquen l’hidroxitirosol, present en olives i oli d’oliva verge; el resveratrol, present en el vi negre, la xocolata i els cacauets, entre d’altres aliments. També cal destacar la curcumina del curri i la mostassa. Hi ha altres polifenols flavonoides com la quercetina, genisteina o catequina, que es troben en aliments com la soja, el te verd, les hortalisses, els llegums i la fruita. També és interessant el licopè, un carotenoide amb propietats antiinflamatòries i antioxidatives present en el tomàquet i en algunes fruites com la síndria, l’aranja o l’albercoc.

Entesos.

S’ha demostrat que s’ha d’establir una relació equilibrada entre la ingesta dels àcids grassos poliinsaturats omega-3 i dels àcids grassos poliinsaturats omega-6, ja que un balanç desproporcionat a favor dels últims faria pujar la incidència de malalties cardiovasculars i inflamatòries.

Hi ha, per tant, alguns aliments que caldria evitar…

Sí, els afectats per l’esclerosi múltiple han de limitar els olis com els de gira-sol, blat, soja o sèsam, que són més rics en omega-6. Tampoc no és convenient consumir aliments amb greixos vegetals com les margarines i, encara menys, l’oli de coco, que té un contingut molt alt d’àcids grassos saturats. L’oli d’oliva resulta idoni perquè conté l’antioxidant hidroxitirosol i l’àcid oleic, un omega-9 monoinsaturat.

Quins efectes tenen els aliments antioxidants sobre l’organisme d’un malalt d’esclerosi múltiple?

A final del segle XX es va plantejar la hipòtesi de la importància de l’estrès oxidatiu en els fenòmens d’inflamació i neurodegeneració a través de la producció de radicals lliures i òxid nítric que repercuteixen tant en la inflamació de la mielina com en el dany axonal i neuronal. Els aliments antioxidants haurien de tenir una acció protectora sobre l’escenari en què se succeeixen els esdeveniments, i enfortir la trama cel·lular enfront d’aquesta agressió, però això no s’ha demostrat en assajos clínics amb una metodologia adequada.

Hi ha aliments remielinalitzants?

No s’ha demostrat que una dieta o un aliment específic sigui capaç de remielinitzar. Trobar una dieta amb aquestes propietats seria una fita en la recerca d’una solució definitiva per curar la malaltia. No obstant això, sabem que els aliments amb propietats antioxidants i immunomoduladores situen l’organisme en les millors condicions per fer front a l’autoagressió originada pel procés disimmunitari, i d’aquesta manera s’afavoreix la remielinització endògena, i això vol dir, la capacitat per part de l’individu d’una major activació de les cèl·lules precursores dels oligoendrocits per tal d’evitar i reparar la beina de mielina i a la llarga evitar tant com sigui possible el dany axonal.

S’han fet estudis que han avaluat la influència d’alguns aliments com a elements protectors de les malalties autoimmunitàries. Parlem del consum de greixos procedents del peix.

Els àcids grassos poliinsaturats, com l’omega-3 i l’omega-6 són l’alternativa als greixos saturats d’origen animal en la dieta dels pacients amb esclerosi múltiple. Com que el cos humà no els sintetitza, cal una aportació externa d’aquests components mitjançant una alimentació adequada. El salmó i altres peixos blaus com el verat, el sorell, la tonyina, la sardina o l’anxova són del grup omega-3 i tenen propietats antiinflamatòries i antitrombòtiques, a més  d’antioxidants i neuroprotectores.

Parlem dels complements dietètics. Quins serien aconsellables per als malalts d’esclerosi múltiple?

Hi ha una llarga llista de complements dietètics que prenen o han pres pacients amb esclerosi múltiple per les propietats que tenen, com a teràpia coadjuvant, sense un aval científic. Cal advertir que, de la mateixa manera que se’n coneixen els beneficis potencials, se n’han de conèixer els riscos. D’aquí que no es recomanin de manera general a pacients amb esclerosi múltiple; la dosi ha de ser supervisada pel neuròleg. Com a exemple es pot aconsellar l’oli de fetge de bacallà i peixos blaus amb alt contingut en omega-3 , vitamina A i vitamina D, l’oli de llavors de lli –que conté tant omega-3 com omega-6–, els complements de nabiu –sobretot per a pacients amb problemes vesicals–, la presa moderada de cafè per estimular l’alerta –encara que pot empitjorar la disfunció vesical–, els complements de creatina per a la fatiga –fins a tres grams al dia–, el magnesi per millorar l’espasticitat i, sobretot, el te verd.

Les persones interessades en el llibre poden aconseguir-lo trucant al telèfon de l’associació (91 441 01 59) o escrivint aquí.

És veritat la llegenda d’en Popeye? Realment els espinacs tenen tant de ferro que augmenten la massa muscular com passava al mariner dels dibuixos animats? Descobrim-ho.

Es creu que els espinacs (Spinacia oleracea) són un cultiu originari del sud-oest asiàtic i que els àrabs van introduir-los a la península Ibèrica al segle XI. Es van estendre per Europa durant els segles XV i XVI, i es van popularitzar molt a Holanda, Anglaterra i França. Més endavant, van arribar a Amèrica, on es van popularitzar a la dècada dels anys vint i, durant els trenta, el personatge de còmics Popeye en va fer un símbol de la seva força. L’única referència de la raó per la qual els espinacs fan fort en Popeye la trobem en una vinyeta en què explica a la seva xicota, l’Olívia, que tenen molta vitamina A, però mai fa referència al ferro. És un mite que es va crear més endavant i que no té fonament real, perquè, de fet, els espinacs no destaquen especialment per això. Resulta curiós descobrir com es va crear aquest mite, que es basa en diferents equívocs.

Desenvolupament del bebè, segons Heidi Murkoff a Què es pot esperar quan s’està esperant (Ed. Medici): “Durant aquesta setmana el bebè creix de manera espectacular. Encara guanyarà entre 1.300 i 2.200 grams abans de néixer, però només aquests dies augmentarà més d’un quilo. Pel que fa a la mida, oscil·la entorn dels 45 centímetres (gairebé la que tindrà quan neixi). A banda de créixer en volum i llargada, aquests dies també incrementen –a tota velocitat– les connexions neuronals (se’n creen trilions!). A més, el bebè és capaç de posar en marxa tota aquesta xarxa de connexions, perquè ja processa informació, segueix la llum i percep senyals amb els cinc sentits! Com apunta Murkoff, també dorm durant estones més prolongades –sobretot de somni REM. De ben segur que la mare notarà quan està despert (i fa puntades) quan dorm (i es mostra tranquil)”.

Alimentació de la mare: Em cal més ferro?

Durant el tercer trimestre és molt habitual que les gestants hagin de prendre un suplement de ferro. És realment necessari prendre’l o amb una alimentació equilibrada n’hi ha d’haver prou? Yolanda Garcia, psicòloga i naturòpata especialista en infància i maternitat i professora d’Embaràs i Alimentació a l’IPF Sanitària Roger de Llúria apunta algunes qüestions.

Segons Garcia, la decisió de “donar suplements de ferro ve marcada pels nivells d’hemoglobina en sang de la mare. Durant l’embaràs hi ha un increment de la volèmia, és a dir, creix el plasma sanguini –el volum de la sang– i, per tant, hi ha una hemodilució –augmenta el líquid– i la sang és més fluida. Es tracta d’un fet fisiològic que fa més fluïda la comunicació dels aliments entre la placenta i el nadó. Però encara que sigui un fet fisiològic, l’increment del volum de la sang provoca que, a les analítiques, l’hemoglobina aparegui més baixa i, per tant, es tendeixi a complementar sistemàticament, fet que no sempre és necessari”, diu l’especialista.

Quan cal un suplement de ferro? Per a Garcia, abans de donar suplements extra de ferro, cal comprovar els nivells de ferritina –les reserves de ferro– de la gestant i valorar la dieta qie fa, així com altres paràmetres de salut: “Si bé és cert que durant l’embaràs incrementen les necessitats de ferro, també ho fa la capacitat de l’organisme d’absorbir-lo dels aliments. El ferro és important i és bàsic tenir-ne reserves, però en excés pot ser tòxic“, apunta. Segons Garcia no és recomanable donar complements de manera sistemàtica : “Cal estudiar cada dona en particular”, puntualitza.

Suplements i suplements: Si fos convenient donar un complement de ferro, és important escollir-lo amb criteri. “N’hi ha que es donen de manera indiscriminada. A més de no aconseguir que siguin absorbibles, ocasionen moltes molèsties estomacals i de trànsit intestinal”. Si cal prendre ferro, diu Garcia, és important “que sigui un suplement ben dissenyat i que incorpori, a més del ferro, els anomenats amics del ferro que n’afavoreixin l’assimilació”.

Aliments que aporten ferro: Fruita seca, pèsols, faves, sardines, cereals com la quinoa o el búrgul, algues, llavors de carbassa, verdures de fulla verda frondosa (espinacs, col, fulles de nap, etc.), la patata –al forn amb pell– i el gall dindi. Garcia recomana també considerar l’aigua de mar: “És un aliment molt interessant que cal tenir en compte”, conclou.

Atenció: La informació d’aquesta secció és genèrica –tant pel que fa a l’evolució del fetus com a l’alimentació de la mare i la complementació nutricional. Per tal de tenir un assessorament directe, resoldre dubtes o qüestions es recomana consultar el ginecòleg o un nutricionista especialitzat.

La tardor és una època de l’any en què s’ajunta el canvi d’estació amb l’estrés de la feina i de l’escola. La conseqüència de tot això és que el sistema immunitari es veu debilitat i està més exposat a bacteris i virus, com el de la grip estacional, que aprofiten per atacar-nos i fer que patim un procés gripal o, fins i tot, el mateix virus de la grip.

Foto: Núria farregut del blog spanishrecipesbynuria.com

Tot i que els símptomes són molt similars –febre, esgarrifances, mal de cap, dolor d’ossos, mal muscular…– la intensitat és la diferència. Tots estem exposats durant uns mesos al virus de la grip estacional.

Conseqüències a la vida qüotidiana

Les conseqüències d’agafar el virus passen factura a la vida quotidiana, tant d’adults com de nens. Una febre alta pot fer que no anem a treballar o a l’escola, que ens hàgim de quedar al llit, que hàgim de deixar els nens amb una altra persona… En definitiva, absentisme escolar i professional.

Per què serveix la febre en tot aquest estadi?

Cal aclarir que la febre és una resposta del sistema inmunitari, que detecta el virus de la grip com a agressor i allibera anticossos per combatre’l. Tenir febre no és perjudicial; al contrari, ens demostra que l’organisme funciona bé, per tant val més que faci el seu curs i que intentem pal·liar els símpromes derivats de la millor manera possible.

Els primers símptomes

Davant dels primers símptomes d’un refredat, el primer que hem de fer és fer repòs i evitar que augmentin. Podem prendre medicaments al·lopàtics, però si ho fem simplement reduïrem la simptomatologia i dificultarem la tasca del fetge; per tant, una bona alternativa és recórrer a productes naturals que permetin estimular l’organisme perquè afronti el refredat. A més, una bona alimentació amb productes de temporada és una eina afegida que ajudarà a estimular les defenses. Consumir productes que enforteixin el sistema respiratori i els pulmons en si ens permetrà mantenir l’energia i la vitalitat, i eliminar la calor del cos (per exemple, sopes d’algues). Prendre aliments amb propietats antibiòtiques, com l’all o la ceba, també pot ajudar. Cal evitar beure llet calenta, encara que sigui el que ens vingui més de gust, perquè augmenta la producció de moc. Una alternativa és prendre infusions, si volem, amb una cullerada de mel.

Com estimulem i enfortim el sistema inmunològic?

Primer de tot, cal dir que el ritme de vida actual ajuda a debilitar les defenses. Una mala alimentació, l’estrés, el poc temps que dediquem a descansar, no fer exercici físic, entre d’altres, desgasta l’organisme i ens fa més propensos a agafar virus i infeccions. Així doncs, una bona manera de començar a evitar possibles infeccions és donar importància al que ens aporta una base sòlida per tenir una bona salut.

Per tant… quina seria la conclusió?

No som conscients de la importància que té adoptar uns hàbits de vida saludables per evitar moltes malalties, en aquest cas processos gripals i grip. Una bona alimentació que reforci la flora intestinal per evitar que creixin microorganismes patògens, respectar les hores de son –que és quan el cos repara les cèl·lules–, fer exercici físic de manera habitual… Tot això i més fa que estimulem de manera natural el sistema inmunològic. Paral·lelament ens podem ajudar de complements com els que hem dit abans, que ens permetin estimular les defenses, en situacions determinades en què les tinguem afectades, per tal de no desencadenar qualsevol procés víric o bacterià i plantar-li cara.

Farmacia Internacional recomana:

Defenses: per reforçar el sistema inmunològic recomanem Immunilflor vials; un al dia i al matí, si pot ser en dejú, millor. Si ja han aparegut els símptomes d’un procés gripal recomanem prendre un gram de vitamina C al dia, al matí, i completar el tractament amb una cullerada al matí i una altra a la nit de xarop Propolaid Propolis Balsam. Si hi ha molta secreció bronquial, pot ser útil prendre dues perles d’all tres vegades al dia. Respecte a canvis en l’alimentació que poden ajudar, hi ha substituir la llet calenta per infusions com les que hem dit abans segons la simptomatologia i educorades amb mel i no pas amb sucre blanc refinat.

Per a més informació de productes / Marques comercials:

• Esi Trepatdiet Immuniflor Mini Drink 12 vials
• Esi Trepadiet Immunilflor 30 càpsules
• Esi Trepatdiet Echinaid Urto 30 càpsules
• Esi Trepatdiet Propolaid Propolis Balsam xarop 200ml
• Zeus Immuno-5 Max sobres
• Soria Natural Composor 8 Echina Complex-Inmunosor 50cc
• Vogel all pur en perlas 120 perles
• Solgar Cat’s Claw càpsules
• Sura Vitasan Astragalus

Mireia Segarra

Farmacèutica a Farmacia Internacional i especialista en nutrició ortomol·lecular.

Per a més informació de productes i/o consultes:
Info@farmacia-internacional.net
www.farmacia-internacional.net
https://www.facebook.com/Farmacia.Internacional.es

El vegetarianisme està acceptat per als adults, però quan una criatura confessa que és vegetariana, tot són recels. Dietistes, nutricionistes i metges especialitzats expliquen si una criatura que s’alimenti de fruites, verdures, ous i llet pot tenir cap mancança nutricional.El metge naturista Pedro Ródenas és vegetarià des de petit. Els seus fills, també. Bé, en Jan (setze anys) en fa tres que va decidir fer un pas més enllà. “Havia sentit a parlar del veganisme, i em vaig començar a documentar”, diu. També ho va consultar al seu pare. “Tenia clar que era una opció més saludable i, a més, concordava amb el meu pensament de respectar els animals”.

Jan i Pedro Ródenas

Així doncs, fa tres anys, va voler ser vegà, és a dir no menjar cap aliment que provingui de l’explotació dels animals. “I el mateix dia que ho va decidir, ho va començar a practicar”.

En Pedro és al seu costat escoltant-lo, i diu que ell sempre s’ho havia plantejat però que mai no havia tingut la força de voluntat per fer aquest pas. “Quan surts fora de casa, si hi ha formatge, n’acabo menjant per exemple”. En canvi, en Jan té la voluntat per emportar-se el menjar de casa si sap que, fora, no trobarà res per menjar. Si els amics volen fer un entrepà, ell en demanarà un de verdures. Si algú li demana, explica que ell és vegà, però tampoc no en fa bandera. No ho va explicant constantment.

A l’institut, fa dos anys, comenta ara el pare, va fer un power point a l’hora de tutoria per explicar tot els arguments que l’havien portat al veganisme. En Jan procura ser coherent amb els seus pensaments, i no porta sabates ni cinturons de pell o de cuir o cap peça de roba que s’hagi produït gràcies a l’explotació animal. És una filosofia de vida, que comença pel menjar, però que va més enllà. I la intenció última és viure en un planeta millor

En Jan va participar en un documental, en què els joves volen sembrar consciència.

A principi d’aquest curs, i per la pressió social, el pare, en Pedro Ródenas, va pensar a fer una anàlisi completa a en Jan. “L’únic que va sortir baix va ser la vitamina D, que, en el seu cas, és pel poc contacte amb el sol, perquè els adolescents passen hores a casa estudiant i jugant”. La resta d’indicadors eren perfectes.

La dietista i nutricionista Irene Gelpí va decidir ser vegetariana quan tenia vint-i-cinc anys. Ara bé, va rebre tanta pressió familiar per no menjar carn, que va decidir estudiar nutrició per documentar-se amb profunditat. De seguida es va reafirmar en aquesta opció.

“Hi ha un mite desmesurat amb l’aportació de ferro de la carn, quan, en realitat, no és cap garantia tenir-ne per molt que en mengis”. En aquest punt, el metge Pedro Ródenas assegura que els estudis analítics de persones vegetarianes evidencien que tenen aportacions de ferro altes, perquè “els vegetals , encara que continguin un ferro que s’absorbeixi menys, en són molt rics i cobreixen les necessitats de l’organisme”.

Una altra qüestió important és entendre bé l’alimentació vegetariana (si inclou lactis i ous es diu ovolactovegetariana; si només inclou productes vegetals, vegana). “Ser vegetarià no vol dir menjar hidrats de carboni refinats, farines blanques i brioixeria industrial, perquè llavors sí que hi haurà mancances nutricionals. Si la persona vegetariana no és conscient de la seva salut, i basa la dieta diària en hidrats de carboni refinats, i amb un contingut baix de fruita i verdura, de segur que acabarà amb mancances nutricionals”.

Una alimentació vegetariana equilibrada, tant per a criatures com per a adults, hauria d’incloure llegums tres o quatre cops per setmana; ous, de dos a quatre per setmana, i un làctic per dia. Diàriament, els àpats han d’estar formats per fruita, verdura, cereals i fruits secs oleaginosos crus (ametlles, avellanes, nous, per exemple) i fruita seca dolça (orellanes, figues, prunes, dàtils, panses…).

Finalment, Gelpí recorda que, antigament, a pagès les criatures menjaven carn un o dos cops a la setmana, o encara molt menys. “L’obsessió per la ingesta de carn és moderna; jo sempre recomano el llibre Líberase de la proteinomanía, de Marc Ams, per trencar tots els mites que s’han difós erròniament”. A més, segons afirma, és més perillosa una dieta elevada en proteïnes animals (que pot derivar en moltes malalties degeneratives), que qualsevol variant de les dietes vegetarianes que hi ha. 

El Banc dels Aliments organitza la cinquena edició d’un cap de setmana destinat a recaptar queviures com oli, llet, llegums o conserves de peix per distribuir-los a les persones més necessitades de casa nostra. L’acció es durà a terme simultàniament en més de mil punts de recollida escampats per tot el territori català.

Gran Recapte 2012

Actualment, es calcula que un 20% de les persones que viuen a Catalunya ho fan en situació de pobresa. Moltes, com ara famílies, persones de la tercera edat o parelles joves, no tenen recursos per poder fer més d’un àpat al dia. La situació, agreujada pel context de crisi econòmica, ratlla l’alarma social a més de posar en risc l’estat de salut de tots els que la pateixen i que no tenen accés a cobrir necessitats bàsiques com ara l’habitatge o una alimentació correcta.

Davant d’aquest context crític, el Banc dels Aliments posa en marxa la cinquena edició del Gran Recapte d’Aliments, una acció que vol recollir el màxim d’aliments possibles per poder-los fer arribar a les persones que viuen en condicions de pobresa i d’exclusió social.

Divendres 29 i dissabte 30, 15.000 voluntaris a peu de mercats i supermercats i repartits per centenars de municipis de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, recaptaran tots els aliments que els consumidors els ofereixin. Els aliments més adequats per oferir al Gran Recapte són tots els que es puguin conservar a temperatura ambient durant uns mesos i que es presentin en un envàs segur, com ara ampolles d’oli, brics de llet, cereals, llegums o conserves de peix.

En l’edició de l’any passat, el Gran Recapte va recollir un total de 2.727.000 quilos d’aliments. Basant-se en l’èxit de les edicions anteriors, aquest any el Banc dels Aliments es marca la fita dels 3.000.000 quilos. Els ajudem a aconseguir-ho?

És el primer restaurant ecològic de Sabadell i l’oferta és 100% vegetariana i vegana. Els menús de migdia de Vita Viridis són ben únics ja que ofereixen un sol primer, un segon, beguda i postres. És com anar a casa l’àvia: arribes, t’asseus i et porten el que hi ha. A la nit hi ha carta i d’entre la varietat de plats hi trobaràs, a més, ingredients ecològics i provinents dels millors productors i pagesos del país.

Amb el carnet de socis d’etselquemenges, tindreu un 10% de descompte sobre el preu de carta i un 50% en el menú infantil. 

Són nous, són joves, són família i s’hi estan deixant la pell. És una història que es repeteix i que avui ens porta a Sabadell, on dos germans, en Joan i en Carles Casadevall, acompanyats de pares i parelles, van decidir ara fa un any capitalitzar l’atur per fer realitat Vita Viridis (‘Vida verda’), un restaurant que ofereix cuina 100% vegetariana i 85% ecològica. No és l’únic vegetarià de Sabadell però sí que és el primer que dóna protagonisme al fet que els aliments siguin ecològics, de proximitat-temporada i de qualitat. Això vol dir, per exemple, que ara a l’hivern hi ha carbassa i col a molts plats i que no hi trobareu mangos o kiwis.

A banda d’aquest afegit saludable imprescindible que va més enllà de les ofertes vegetarianes i veganes que hi ha arreu, la cuina del Vita també prioritza el producte. Per això, és vital conèixer els productors i el seu mètode de treball encara que no tinguin el segell d’ecològic, com és el cas de la pasta que s’hi serveix, que és d’un elaborador artesà proper. La resta, tot eco. Els cereals, són de La Garbiana, els gelats de Bodevici, el pa de la Fleca Tascó d’Igualada… L’arròs integral és del Molí del Rafelet del Delta, l’únic molí de fusta, artesà i familiar del Delta i que difícilment, per la capacitat de producció, pot abastir a restaurants. Però la Luciana Areces és molta Luciana. És una apassionada d’aquest món i té un coneixement del sector i del producte extraordinari. Sap quines són les millors marques de cada aliment i viatja els quilòmetres que faci falta per veure com es cultiven i s’elaboren per tenir garanties del procés i avaluar-ne després la qualitat organolèptica. Tenen una estima especial pel Delta perquè els germans hi anàvem de petits. Per això també tenen un licor que no trobareu fàcilment a la província de Barcelona: els Segadors del Delta, elaborat artesanalment i que destina un 1% dels beneficis a la protecció del Parc Natural del Delta de l’Ebre. La verdura els la serveix diàriament un pagès eco de Castellbisbal, la Masia Ca N’Oliveró. I un apunt molt important per al consumidor: “La soja, si no és ecològica i francesa, no la compro”.

La Luciana és argentina i parella d’en Carles, un dels dos germans. La seva consciència per l’alimentació saludable ve de fa anys. Avui “sóc de les que cada dia llegeix Etselquemenges i miro desenes de documentals d’aquests que et posen els pèls de punta i surts del cine que ja no voldries menjar carn mai més. Ha, ha, ha”. El pare de la Luciana, en Daniel, és a la cuina amb l’Anita, la mare dels dos germans. Vaja! Consogres als fogons! Ell havia treballat a restaurants com el Matilde o el Charlotte de Sant Cugat i l’Anita sempre ha tingut una mentalitat molt oberta. M’explica que en Carles havia tingut problemes importants de salut quan era petit i que no hi havia manera que en Joan mamés. Així que el seu sentit comú la va portar a alimentar-los d’una manera determinada, amb una tendència accentuada cap al vegetarianisme i la macrobiòtica i cap al menjar de veritat i no l’industrial. “Els feia mastegar molt. No ho sé. Va ser segurament l’instint de mare de veure que el meu fill no millorava i no vaig parar de buscar i buscar i finalment vaig haver de cercar-ho fora de la medicina més ortodoxa.

El menú és aquest i punt

La gran diferència que observo del Vita respecte d’altres locals és el menú del migdia. No és que sigui un menú curt, és que és un menú únic, amb un primer, un segon, la beguda i les postres. “Això ens va molt bé per poder ajustar preus, perquè no hem de comprar de tot i esperar veure què demanen. A més, la xifra de comensals ja la comencem a tenir força clara i estable. La gent ja sap que funcionem així i, per això, cada dia pengem el menú al Facebook. Així, el client ja sap què oferim i decideix si li ve de gust venir. Però la majoria arriba i s’asseu sense saber què hi haurà. És com anar a casa de l’àvia. Algun dia, excepcionalment, pregunten: ‘Ai, per curiositat: què hi ha avui?’”. Aquest menú ja comença a tenir adeptes per convertir-se en un take away. “Tenim un veí que ve gairebé cada dia a buscar el menú i se l’emporta a casa. És un home que ha estat molt malalt i que ara s’ha de cuidar i, com que no té temps perquè treballa molt, li preparem el dinar”. En canvi, a la nit, al restaurant, hi ha carta.

Per menys de deu euros al migdia i quinze o vint a la nit, al Vita Viridis, ara en aquesta època, us oferiran sopes de miso, de ceba, cremes de verdures, cremes de llegums, llenties estofades amb verduretes i fredolics, raviolis de carbassa i formatge, arròs integral saltat, que “els nanos es mengen molt i molt bé”. Notareu perfectament la qualitat de l’arròs, que cuinen al dente i que ni s’enganxa, ni queda farinós ni es desfà. També hi ha creps amb col i ceba, patés vegetals o formatges vegans elaborats amb ametlles i anacards, croquetes de xampinyons, de pebrot amb tofu, de patata, carbassa, porro i tahina, mussaka, cuscús, escalopa d’albergínia, hamburguesa de soja, etc i les quantitats són generoses. A tall d’exemple, el plat de tallarines és de 200 grams. Les patates especiades de la casa, una versió personal de les braves, tenen molt d’èxit, i també les postres, com el niu d’espaguetis frescos fets amb pasta de farina o qualsevol dels pastissos casolans de pastanaga, garrofa o carbassa. És un restaurant vegetarià que no s’excedeix amb salses, cremes ni maioneses de soja alternatives a la llet, tendència d’aquest tipus de locals. “A més, només la meitat de la clientela és vegetariana; l’altra meitat és gent que es vol cuidar i menjar menys carn i coccions més saludables. Com que a Sabadell, i en aquesta zona en concret, no hi ha gaires opcions, alguns han vist la llum”, m’explica tota la família. A més, hi ha una sala de jocs per a nens, on algú d’ells sempre està disposat a fer de cangur mentre els pares acaben de menjar, i un bany molt ampli amb canviador.

El Vita Viridis és un restaurant nou que haurà de treballar fort en una zona de Sabadell propera al centre, però un punt solitària. El boca-orella serà fonamental i sembla que comença a funcionar perquè, tres mesos després d’obrir, i de la inversió inicial, no han hagut de posar-hi més diners. De moment, el conegut portal de restaurants vegetarians d’arreu del món Happycow ja els posa quatre estrelles. Ànims a tots els emprenedors que estiguin rumiant obrir un establiment similar: hi ha molts buits encara al mapa català. Us ho diu una persona que en busca i en visita un

Els socis d’etselquemenges teniu un 10% de descompte sobre el preu de carta i un 50% en el menú infantil. Consulta’l.

Té un poder edulcorant tres-centes vegades superior al del sucre, té moltes propietats medicinals i es pot cultivar a casa. En aquest article, t’ho expliquem tot sobre l’estèvia: on es pot trobar, per a què és beneficiosa, què aporta, com es cuina i molt més! No us ho perdeu! Té un poder edulcorant tres-centes vegades superior al sucre, se li atribueixen moltes propietats medicinals i, des del 2011, ja es comercialitza en molts països de la Unió Europea. Ens referim a l’Stevia rebaudiana, una planta originària de l’Amèrica del Sud que va arribar a la península al segle XVI i va ser estudiada pel metge i botànic valencià Pere Jaume Esteve, de qui pren el nom. Segons explica Claudi Mans, professor d’enginyeria química de la Universitat de Barcelona (UB), “amb un procés d’extracció amb l’aigua, purificació de l’extracte i posterior recristal·lització, s’extreuen els glucòsids d’esteviol, com ara el rebaudiòsid A, amb una puresa del 95% o més”.

Després de llargs estudis sobre si és tòxica, finalment “el novembre del 2011, la Unió Europea va acceptar els glucòsids d’esteviol com a additius edulcorants amb el número E-960” fet que ha generat que, només durant el 2012, apareguessin al mercat europeu vuitanta edulcorants amb estèvia, cinquanta productes de xocolata, quaranta-cinc refrescos i vint-i-cint productes làctics. Què porten aquests productes exactament?

De sortida al supermercat

Per tal de comprovar-ho, dissabte a la tarda fem una sortida al supermercat. Ens aturem al departament de sucres i comprovem que, al costat del sucre refinat, hi ha molts productes elaborats amb estèvia en formats diferents –líquida, en gota a gota, càpsules o sobres individuals. La majoria de marques destaquen que endolceix sense aportar calories, fet que, atrau la curiositat de molts compradors que encara no n’han sentit a parlar.

A l’etiqueta d’un d’aquests productes –“Estèvia en càpsules de la marca Natreen”– s’informa el consumidor dels components: lactosa, edulcorant (glucòsids d’esteviol), agent de càrrega (carboximetilcel·lulosa sòdica reticulada), L-Leucina, edulcorant (sucralosa): “Com que l’estèvia té un poder edulcorant tan fort, les marques l’han de barrejar amb altres substàncies per poder-li donar forma i presentar-la en càpsules o en sobres”, apunta el professor Mans.

Estèvia versus estèvia

Miquel Guerrero és gerent d’Ecoreciclat (www.ecoreciclat.info) i des del 2009 és importador i distribuïdor de productes elaborats amb estèvia: “En general es tendeix a afegir més pa que formatge. Ens venen estèvia però cal mirar en detall els ingredients perquè de pura en solen incorporar molt poca”, apunta.

Les fulles de l’estèvia estan compostes principalment per dos sucres o components: el rebaudiòsid A i l’esteviòsid. El primer és el principal responsable de la dolçor mentre que al segon li atribueixen moltes propietats medicinals, tot i tenir un punt més amarg: “Els nostres articles incorporen sempre tots dos sucres i tenen certificació d’agricultura ecològica del Departament d’Agricultura dels USDA. En l’etiquetatge dels productes no només s’informa dels ingredients sinó del percentatge d’estèvia que incorporen”, explica. Ho comprovem amb l’SteviaPure de la marca Be Sweet que porta: estevioglucòsids (amb rebaudiòsid A en un 90%), bicarbonat sòdic, àcid cítric, estearat de magnesi. Sense edulcorants de lactosa o sintètics.

“Els nostres articles tenen proporcions diferents de rebaudiòsid A i de steviòsid segons el que es necessiti. Per als qui no vulguin trobar aquest gust de regalèssia poden triar el nostre “xarop d’estèvia”, per exemple, format pràcticament al 100% per rebaudiòsid A”, explica.

Bona per a tot

Fa catoze anys que Josep Pàmies, agricultor de Balaguer i autor de “La dolça revolució”  va descobrir-ne les propietats una mica per casualitat. Des d’aleshores no només en consumeix a diari, sinó que en cultiva, la promou i en fa difusió: “És una planta que regula el sucre de la sang, redueix la pressió arterial, regula l’aparell digestiu en general, actua favorablement en moltes persones amb ansietat, redueix el greix en persones obeses, és antioxidant i diürètica”, afirma. “A més també està indicada per a la càries dental ja que té acció antibacteriana. Recentment s’ha comprovat que millora les funcions cognitives i, per tant, és indicada en persones que necessiten millorar la memòria, la concentració i l’aprenentatge”, explica.

Tot i que la comercialització de la planta no està acceptada pels organismes internacionals, en Josep assegura que molts estudis científics –publicats al PubMed Us National Library of Medicine National Institutes of Health– n’avalen les propietats medicinals: “Només cal veure la quantitat de testimonis que ens arriben a la Dolça Revolució i que expliquen com els ha ajudat consumir-ne. A mi mateix m’ha rebaixat la hipertensió”, apunta.

Com consumir-la

Segons en Josep, el més econòmic és tenir una planta a casa i mastegar un parell o tres de fulles al matí i en dejú: “Es poden empassar sense problema. Qui vulgui fer prevenció, amb una fulla, ja en tindrà prou”, explica. També es pot prendre en infusió o bé fent-se a casa l’edulcorant líquid: “Posem a bullir durant 5 minuts 100 grams d’estèvia en 5 litres d’aigua. Ho deixem bullir 5 minuts i després que reposi. Ho colem i ho deixem a foc lent fins que s’evapori l’aigua. El xarop que ens quedarà al final és l’estèvia”, apunta.

Productors catalans

Avui dia consumir productes locals, de proximitat i/o ecològics elaborats amb estèvia és senzill. A Les Eroles(Empordà) elaboren i comercialitzen melmelades amb estèvia des del 2007, quan la Glòria Juanals en va descobrir les propietats: “Elaborem la melmelada amb la fulla seca per tal d’oferir als clients totes les propietats de l’estèvia”, explica. “Sempre fem servir producte local i de temporada i en fem barreges que surten boníssimes. Ara que som a la tardor elaborem la de codony i pera!”, explica.

De les 120 melmelades que produeix Les Eroles, vint són amb estèvia: “També informem de les proporcions de sucre perquè els diabètics ho tinguin en compte”, apunta.

Propers a Les Eroles, a Osona, hi trobem Stevia Osona, una empresa familiar creada fa tres anys per en Ferran Hortal que comercialitza productes elaborats amb estèvia i amb la planta mateix: “Tenim una plantació d’unes sis mil plantes a la comarca d’Osona. Fabriquem xocolata, melmelades, productes de pastisseria, etcètera. Venem en línia, a la nostra botiga de Manlleu i a fires, actes, etcètera”, explica.

En Miquel, informàtic, va arribar a Cornudella l’any 1992 per fer treballs forestals. Provinent de Sant Adrià del Besòs, tenia molt clar que volia un altre paisatge per a la seva vida. L’any 1995, amb la Montse, pedagoga, vinguda també del Barcelonès, va a viure a Cornudella de Montsant, i el 1998 es fan càrrec plegats d’un servei de masoveria a l’Ermita de Santa Magdalena, propietat de l’Ajuntament d’Ulldemolins, a la falda de la Serra de Montsant. Després de quatre anys, i amb la vinguda de la Montsant, la segona filla, fan cap a Ulldemolins per mirar d’oferir als seus fills un entorn de socialització millor. “Vam venir a Ulldemolins a aprendre de la gent d’aquí. De vegades hi ha persones que vénen de fora que tenen moltes ganes de dir a la gent del país com han de fer les coses”, comenta en Miquel. Ells s’han sentit ben rebuts i ja formen part del poble des de fa anys.

Les feines de treballs forestals d’en Miquel cada vegada es fan més feixugues i complicades amb la canalla. Per buscar una certa estabilitat laboral i seguir vinculat a la terra, l’any 2009 demana l’ajut d’incorporació a l’activitat agrària. Sense una base territorial pròpia, van arrendant parcel·les properes a Ulldemolins que acaben certificant amb el CCPAE, plantejament que van tenir clar des del principi, per respectar els ritmes de la terra, recollir l’experiència dels pagesos que els han precedit i poder oferir aliments de qualitat i saludables. La Montse i en Miquel tenen avellanes, ametlles, oli, llegums, cereals, alls, cebes i tomacó, tot amb el certificat ecològic.

Van començar venent a majorista, però de seguida es van adonar que no podia ser que els oferissin uns diners que sovint no cobrien ni les despeses de producció, i que el preu final a les botigues fos tan diferent del que els pagaven els intermediaris. “Formem part d’un sector creixent de productors que ens volem desmarcar de l’elitisme que sembla que hagi d’anar associat amb el consum de productes ecològics i estem treballant per oferir als consumidors uns aliments de qualitat, produïts de manera ètica i sostenible, a un preu just per al productor i assequible al consumidor”. La Montse, incorporada a l’activitat agrària familiar el 2011 fruit de les retallades a Ensenyament, ens explica que la intenció és poder viure íntegrament dels ingressos que els proporcioni l’agricultura.

Volen vendre el seu producte d’una altra manera per no dependre de les subvencions. “Creiem que haurien d’estar destinades a introduir millores i no a compensar els preus baixos que marquen els grans reguladors dels mercats” asseveren plegats. Part de la seva producció la venen a particulars, a la Cooperativa Gent del Camp de Tarragona, al Brot i a altres experiències agràries properes que ofereixen cistelles. També porten producte a una botiga d’Ulldemolins, que té una part de la clientela que no consumeix ecològic però que valora els seus productes per la qualitat i el gust. Amb tot, confien en l’intermediari ètic que sàpiga posar en valor els seus aliments i pugui dedicar-se dignament a la distribució fent arribar els aliments a les persones que els demanden.

La Montse i en Miquel encaren el futur amb il·lusió i molta feina encara per fer: ja tenen avançades les obres al costat de casa per disposar d’un magatzem més gran, amb obrador propi, i que aprofitaran per fer un petit espai de venda directa. Estan dissenyant la seva pròpia campanya de micromecenatge per tal de poder començar la comercialització al detall de la fruita seca partint de la seva base actual de clients i amics, ja que segons diuen, l’alternativa que ofereixen les entitats financeres majoritàries són molt lluny de respondre a les necessitats reals de petites empreses com la seva. “Nosaltres no tenim un problema de venda, tenim un problema de producció” em comenten convençuts. Quina base més bona per a un futur que albiren ple d’oportunitats per seguir vivint del que els agrada: lligats a la natura i oferint aliments saludables. Trobareu la Montse i en Miquel als telèfons 977 56 18 71 i al 630 67 04 56, i a ecomontsant@gmail.com. També a la pàgina 67 del llibre De Montsant a taula, catàleg de productors, una iniciativa del Parc Natural del Montsant.

Per a més informació: www.ecomontsant.blogspot.com.es

A Etselquemenges hem parlat sovint de la importància de l’equilibri del PH del cos i dels aliments alcalinitzants. Per anar bé, el gran percentatge del que mengem ha de ser alcalí, i només una petita part, àcid.

Però encara ara a moltes cases predomina l’alimentació àcida, és a dir, amb molta carn i proteïnes, lleguminoses seques, formatges forts i brioixeria industrial amb molta farina blanca i sucre refinat.

Marc Ams sosté en aquest llibre que l’enverinament proteic és la causa bàsica de la majoria de les malalties.

Per això, afirma, cal intentar fugir de la proteinomania i adoptar una dieta equilibrada, hipoproteica, més alcalina i hidratada, amb molta fruita i verdura fresca, amb més proteïna de fonts vegetals que animals.

Llegeix un cas real:

Articles relacionats:

Consumeixes prou proteïnes?

Proteïna, quina?

Quan triem un producte, li donem suport i, de retruc, a l’empresa que l’ha produït i a l’entorn econòmic i social en què ha estat elaborat. Així és com construïm el món en què vivim.

Aquesta publicació posa en dubte tota la cultura de baix cost: outlets, marques blanques…Perquè vendre més barat implica produir més barat i, per tant, reduir la qualitat de les matèries primeres, deslocalitzar, tenir mà d’obra més barata… L’alternativa? Canviar el producte que escollim, consumir-ne menys o deixar de consumir-ne… Sigui com sigui, l’important és ser conscients de la decisió que estem prenent.

Darrere d’aquest llibre hi ha la filosofia de consum Knowcost, que proposa consumir com pensem, coneixent els costos visibles del producte (el preu de venda al públic) i també els costos indirectes, que no es veuen però que paguem tots: el cost de l’estat del benestar i el cost del planeta.

A Etselquemenges hem tractat sovint aquesta temàtica. Recuperem alguns articles relacionats amb el consum i d’altres que expliquen com el sector agrari busca vies de progrés noves (la producció ecològica certificada n’és una):

Grups de consum: jo decideixo

Les cooperatives de consum ecològic

Per què costa el que costa l’ecològic?

Consum responsable

La pressió arterial baixa pot tenir mil i un efectes, com ara desmais, suor freda o marejar-se després d’haver-se aixecat de cop. La pressió arterial baixa es pot combatre amb una alimentació adequada, assegura el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer. “L’important és discernir què provoca a aquella persona una pressió arterial baixa, perquè, a partir d’aquí, pot seguir unes pautes a l’hora de menjar”, diu. Hi ha diverses raons.

Un bacteri a l’estómac, anomenat Helicobacter Pyloris. “Afecta gairebé un 50% de la població”, comenta Verdaguer. Provoca cremors d’estómac, diarrees, reflux i també un estat general nerviós. Però sovint no avisa amb cap d’aquests símptomes digestius i només provoca pressió arterial baixa. Per comprovar exactament que aquest n’és el motiu, cal fer un test, anomenat ureasa, que revela si la pressió baixa arterial la provoca aquest motiu. “Si no se sap, la tendència habitual és que la gent es prengui un cafè o coca-cola per fer-la pujar, però llavors es pot acabar provocant una llaga”. En canvi, si el test revela que el bacteri n’és la causant, cal prendre antibiòtics naturals, fets amb all i amb extracte de llavors d’aranja. Una altra opció és menjar dosis altes de xiitake i de bolet carner (Hericium erinaceus), i també incrementar la ingesta de cítrics, canyella, regalèssia, aranyons i de bròquil.

Pau Esculies. Te Kukicha amb regalèssia i pell de mandarina, recepta de Montse Vallory

La falta d’hidratació. L’aigua de baixa mineralització deshidrata i llavors la pressió arterial baixa. “La solució és beure’n dos litres, però de mineralitzada; és a dir evitar marques com Bezoya, Lanjarón, Aigua de Ribes, que poden anar bé per altres motius, i optar per les aigües amb mineralització alta, com Solan de Cabras i Sant Aniol”. Hi ha un truc per comprovar si s’està deshidratat, que és posar-se dempeus, comprovar que les venes del dors de la mà s’inflen i es fan visibles. Llavors aixecarem el braç fins que la mà és a l’alçada de l’espatlla. Si les venes marcades desapareixen quan la mà està aixecada, ens indica que el cos està ben hidratat. Si, en canvi, continuen marcades, és que hi ha deshitració. La solució és senzillament hidratar-nos, beure dos litres d’aigua mineralitzada, menjar fruita i verdura i evitar aliments i begudes diurètiques (com ho és la cua de cavall), perquè fan que el cos es quedi sense aigua.

La poca ingesta de sal. L’alimentació sense sal provoca miccions més freqüents i far baixar la pressió. Per retenir més l’aigua al cos, cal optar amb moderació per aliments amb sal, com les algues.

La sobremedicació. Els medicaments, especialment els antidepressius o els vasodilatadors, provoquen deshitració i, per consegüent, hipotenssió. Les drogues també ho fan.

Les baixades de glucosa. Les dietes basades en sucres, edulcorants, hidrats de carboni de farines blanques i alcohol donen energia immediata però al cap de poc temps, una hora aproximadament, fan hipoglucèmies, i per consegüent, baixades de pressió arterial. La solució en aquesta situació és regular la ingesta de sucre, optar per cereals integrals i prendre aliments que fan pujar la pressió, com ara la regalèssia (vegeu a la foto un te kukicka amb regalèssia i pell seca de mandarina de la cuinera Montse Vallory), la canyella, l’estèvia i el fenigrec. De manera que si mengem arròs blanc o amanides pasta de farines blanques, ho podem acompanyar de fenigrec i canyella, per exemple. O si prenem un suc de fruita o un pastís, posar-hi estèvia. En aquest cas concret, una dieta rica en líquids i en proteïnes, no provocaria hipoglucèmia, ni, per tant, pressió arterial baixa.

L’embaràs. L’únic remei contra la baixada habitual de la pressió arterial que provoca l’embaràs és beure aigua mineralitza o bé una beguda isostònica feta amb aigua de mar barrejada amb aigua de mineralització baixa (sic).

L’estrès i l’ansietat mantingut en el temps. És segurament el motiu més habitual d’hipotensió. El cortisol, hormona d’estr`rs, es pot deixar de fabricar en situacions d’estrès permanents provocat per una fatiga de les glàndules suprarenals. Si no hi ha cortisol, llavors baixa la pressió arterial. Per saber si és exactament aquest el motiu, es pot fer una anàlisi a partir de la saliva, per comprovar l’índex de fatiga o d’estrés adrenal. La solució és prendre ginseng o altres plantes amb propietats adaptògenes i sobretot, prendre’s la vida d’una altra manera.

La histamina excessiva a la sang. L’alimentació rica en histamina (vegeu la llista) és vasodilatadora i, com a conseqüència, fa baixar la pressió arterial. També acostuma a passar trenta minuts després després d’haver fet exercici físic intens, que és quan al cos hi ha més histamina. La solució és incrementar els aliments sense histamina.

La xef Carme Ruscalleda acaba de convertir-se en la més premiada del món per la Guia Michelin, perquè el restaurant Sant Pau de Tòquio ha recuperat la 2^a estrella Michelin.

Suquet d’escamarlans amb castanyes i carbassó

Dos anys després, la guia Michelin torna a atorgar-los la segona estrella, que els havia donat des dels inicis del restaurant, la propera primavera farà 10 anys. Durant tot aquest temps, sense adonar-se, Ruscalleda confessa que ha anat fusionant les dues cuines, la japonesa i la catalana. “M’atreu la gastronomia japonesa per la manera com enfoca la salut, perquè té com a bandera ser saludable sempre”.

Ella hi ha aportat molts aliments que els japonesos no coneixien, com l’oli i el pa. “Els ha agradat, i gairebé es pot dir que el mengen com si fos una llaminadura, fins al punt que els n’hem de retirar perquè, si no, no continuarien menjant la resta de plats preparats”.

Curiosament, a Sant Pol de Mar, Carme Ruscalleda també ha aportat plats japonesos. “Avui mateix estrenem els aperitius de desembre, i un és un xampinyó marinat amb miso, que té la mossegada del bolet embolcallat amb el sabor del miso”. A Barcelona, la setmana passada, durant The Shopping Night Barcelona, el restaurant Moments (dins de l’Hotel Mandarín) va repartir més de 2.000 racions de dashi amb romesco.

I a tot plegat, cal afegir que la xef també ha fet d’amfitriona a Tòquio dels vins catalans i els caves, que són amb els quals marida la proposta de plats del Sant Pau japonès.