El Mildreds és una parada obligatòria si voleu descobrir el costat saludable de la City. Ofereixen cuina internacional vegetariana amb productes locals –el 80% dels quals són ecològics– i amb sensibilitat i opcions per a tot tipus d’al·lèrgies i intoleràncies. Tot això en un ambient molt fresc, actual i clarament obert a tots els públics.
La Katie, la propietària i fundadora, ens explica que el projecte va començar el 1988 amb la idea clara de normalitzar el menjar vegetarià, ja que fins llavors només hi havia restaurants indis o molt hippies. Així doncs, va voler crear-ne un amb menjar quotidià, variat i deliciós, però sense carn ni peix. El resultat és el Mildreds, un restaurant que és vegetarià, però que, si no ho ets, probablement ni te’n adones, i és que la bona atmosfera i la qualitat dels plats esvaeix qualsevol prejudici.
Ofereixen servei ininterromput des de les dotze del migdia fins a les onze de la nit i no es pot reservar taula perquè els agrada que hi hagi un flux constant de gent. Per trobar-hi lloc segur aconsellen anar-hi ben aviat quan obren al migdia, o més tard de dos quarts de deu, si és al vespre. Si no, el més probable és, com ens ha passat a nosaltres, que hi arribeu i que no hi hagi lloc de l’èxit que tenen. Però no us preocupeu, mentre espereu tranquil·lament que quedi una taula lliure estaran encantats de servir-vos a la barra de l’entrada un dels batuts, sucs naturals o còctels ecològics tan deliciosos que fan al moment i dels quals estan tan orgullosos.
Al menjador destaca la gran claraboia central, que inunda la sala de llum natural i dóna espai, tot i el lleuger atapeïment del local. El servei –atent, proper i simpàtic–, majoritàriament, és tot gent jove: és una altra gran virtut que no passa per alt. Un cop instal·lats, veiem que segurament som els únics “turistes” del menjador i que tothom que ens acompanya és gent local que ha decidit triar una opció saludable al barri del Soho de Londres. Satisfets, pensem que és justament el tipus de recomanació autèntica que busquem per a la guia saludable de Boníssim Europa.
La carta està composta per vuit entrants i una dotzena de plats principals, més els plats especials que han preparat aquell dia, que els apunten en una gran pissarra al fons de la sala. Ens sorprèn molt gratament el fet que, de totes les propostes, n’hi ha pràcticament la meitat sense gluten, unes quantes de veganes i també alguna lliure de blat. I, a més, tot està indicat clarament a la carta ja d’entrada. Observem els locals de les altres taules i els seguim: demanem un plat principal, ja que les racions són grans, amb un petit side dish –l’acompanyament– i unes postres per acabar. Els plats no tenen gaires complicacions, però estan fets amb productes de molt bona qualitat i una execució i presentació molt bones.
Ens decantem per l’amanida detox i energitzant de remolatxa, pastanagues, fonoll, llegums germinats, coriandre i llavors torrades amb vinagreta de poma, llima i gingebre; i un curri de moniatos i anacards amb basmati groc, pèsols i salsa de sambal de coco i tomàquet. L’acompanyament, amanida verda –variat de moltes fulles, molt fresques i de primeríssima qualitat–; i unes postres d’arròs salvatge amb llet de coco i salsa de mango i ametlles tan sorprenents com exquisides. Us les recomanem amb majúscules.
En definitiva, una grandíssima recomanació que ens ha sorprès molt gratament i que trenca totalment el prejudici que al Regne Unit no s’hi menja bé. Si visiteu la capital anglesa a la recerca d’opcions saludables, bones, sorprenents i ajustades de preu, heu d’incloure el Mildred’s a la llista.
Carlos Betriu
És el regal de Nadal perfecte per a tothom que coneixeu que consulta sovint Etselquemenges, que divulga l’alimentació saludable, que devora les receptes antigues de la Montse Vallory però que no té accés a totes les noves.
Esther Vivas, periodista i investigadora en polítiques agrícoles i alimentàries.
Mon cor estima un cítric… més dolç que la llimona, més àcid que la taronja i més amarg que totes dues. I és que les substàncies que aporten l’amargor a l’aranja són les que protegeixen el cor, fluïdifiquen la sang i protegeixen l’organisme contra els perjudicials radicals lliures.
Desenvolupament del bebè segons Heidi Murkoff a Què es pot esperar quan s’està esperant (Ed. Medici): Amb la setmana 32 iniciem el vuitè mes d’embaràs. El bebè pesa 1800 grams i fa 47,5 centímetres. Aquests dies, a banda de créixer, s’està entrenant i preparant per al seu gran debut al món exterior. De moment tot és pràctica, pràctica i més pràctica: empassar, fer puntades, succionar, etcètera. Un altre canvi important és que la seva pell ja no és transparent sinó opaca, producte de l’acumulació de greix.
Aquest Nadal volem contribuir a omplir d’alegria la casa d’algun dels nostres lectors i donar-vos idees per regalar salut.Per això, i per gentilesa dels segells Debate, Grijalbo i Rosa dels Vents, us proposem que participeu en el sorteig d’un lot de llibres relacionats amb l’alimentació i la salut. Quatre novetats editorials que ja podeu trobar a les llibreries. La buena onda, de Pere León; Cero gluten, de M. Luisa Barreiro; Saber comer, de Michael Pollan y Menjar per ser millors, d’Adam Martín.
Als Estats Units n’hi ha fins i tot a la sopa, i mai més ben dit, ja que tot restaurant amb consciència de salut, sigui vegetarià o no, ofereix opcions amb aquest vegetal com a ingredient principal. Fins i tot li han dedicat un dia de l’any: el primer dimecres d’octubre celebren el National Kale Day. Botànicament parlant, aquesta planta pertany a la subfamília de les cols Brassica oleracea, de fulles verdes i carnoses. En aquest mateix grup, també trobem hortalisses com el bròquil, la coliflor i les cols de Brussel•les. Nativa de la costa sud i oest d’Europa, actualment es conrea àmpliament a tot Europa, al Japó i als Estats Units gràcies a la riquesa nutricional de les seves fulles amb volants. Es cull durant els mesos d’hivern, entre novembre i març, ja que el clima fred en millora la qualitat del sabor. A Catalunya cada cop se’n troba amb més facilitat.
Per què? Per entendre-ho, cal pensar en una balança. En una banda, tenim la prevenció del sistema immunològic. En l’altra, la capacitat de desenvolupar malalties al·lèrgiques. “Als països industrialitzats, no hi ha infeccions, perquè hi ha molta higiene i prevenció amb les vacunes, i llavors es descompensa la balança i poden desenvolupar-se les al·lèrgies”. També cal afegir que “les criatures que les desenvoluparan seran les que tindran un condicionant genètic previ”.
No més malestar intestinal!
Mireia Segarra
Explica’ns la teva activitat
