L’estil de vida actual, amb horaris molt marcats per ocupar-nos de moltes activitats, ha fet que no puguem destinar tot el temps que voldríem a la cuina. Encara que sempre defensem cuinar-nos i fer àpats amb aliments frescos i de temporada, de vegades ens podem beneficiar de productes envasats de llarga durabilitat si sabem seleccionar els més saludables del mercat.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Perquè aquests productes es preservin i ens arribin amb condicions nutritives plenes, es fan servir tècniques de conservació d’aliments que bloquegen l’acció dels agents (microorganismes o enzims) que poden alterar-ne les característiques originàries (aspecte, olor i sabor).

Per això, es fan servir additius, que són totes les substàncies que s’afegeixen als aliments abans de ser consumits, com preservatius per prolongar el període de conservació o saboritzants i colorants per millorar el gust i l’aparença de l’aliment. De fet, la vida útil d’un aliment és més llarga si se sotmet a un procés de conservació.

Additius i conservants: naturals o químics?

Hi ha additius naturals com la sal, el sucre, el vinagre i les espècies naturals, tot i que, malauradament, gran part de la indústria alimentària en fa servir de no naturals, com benzoats, nitrits, sulfits i sorbats, entre altres. D’aquests en preocupa la relació amb substàncies químiques i ingredients artificials. Molts estudis han demostrat que consumir habitualment aliments amb additius té un impacte negatiu en la salut. Segons l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer de l’OMS, alguns mètodes de conservació d’aliments creen carcinògens.

Els fabricants tenen l’obligació d’informar el consumidor a través de l’etiqueta del contingut dels productes alimentaris. El Reglament (UE) núm. 1169/2011 sobre la Informació Alimentària Facilitada al Consumidor, que regula l’etiquetatge, té la finalitat de protegir el nostre dret a una informació verídica.

Tot i això, no tots el productes que trobem al mercat contenen conservants químics. S’ha demostrat que alguns mètodes tradicionals de conservació d’aliments tenen garantia de preservació i qualitat, a més del benefici que no són nocius com alguns dels més recents.

La importància de llegir les etiquetes

És responsabilitat del consumidor llegir-se l’etiqueta per saber el contingut de l’aliment que compra i comprovar si està fet amb ingredients naturals. Els productes alimentaris peribles han de ser conservats a temperatures adequades en règim de fred, però hi ha productes de llarga duració que no necessiten aquesta cadena de fred i que, a més, no contenen conservants artificials. Contra la creença general que els productes que trobem als refrigeradors de les botigues i supermercats són els més naturals i que, precisament, són allà perquè no contenen additius ni conservants, la realitat és que els refrigerats se solen vendre com si fossin frescos quan en realitat no ho són, ja que són plens de conservants o bé generalment han estat sotmesos a processos que destrueixen aquests nutrients.

En canvi, podem trobar productes no refrigerats, a temperatura ambient, amb ingredients naturals i envasats adientment per tal de garantir-ne la conservació sense necessitat d’additius. La garantia són els processos de qualitat en l’elaboració i l’envasament apropiat.

Triar productes de qualitat

Com a consumidor, convé prioritzar la qualitat a través de productes elaborats segons la tradició, amb receptes basades en productes saludables i ingredients naturals, totalment recognoscibles i preparats sense additius químics. Al mercat trobem aliments preservats de forma natural i, en aquest sentit, una bona opció són els productes de La Piara, que estan elaborats amb l’objectiu de mantenir i crear valor nutricional, textura i sabor, cosa també es té en compte quan es fa la conservació del producte.

A La Piara cuinen totes les receptes de manera casolana, senzilla, amb bons ingredients i un procés simple. Després envasen els productes hermèticament i, posteriorment, els sotmeten a la “Ducha María”, amb aigua a 120 ºC, un sistema similar al bany maria tradicional que permet que els productes es conservin durant molt de temps amb les màximes garanties organolèptiques i nutricionals. D’aquesta manera aconsegueixen la màxima conservació sense conservants. És el cas de l’hummus de cigrons de producció ecològica i sense additius i de la col·lecció de patés de verdures 100% vegetals presentats en pots de vidre sense cap additiu.

Contingut exclusiu per socis.

Un cop més, conèixer quins aliments creixen en aquestes latituds en cada època de l’any permet aprofitar-ne al màxim els beneficis i aconseguir el que el cos necessita en tot moment. A més, per descomptat, afavoreix un consum respectuós amb el planeta.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

A l’octubre, la tardor ja s’ha instal·lat, i floreix la necessitat de recollir-se, de consumir aliments que reconfortin, de deixar enrere els crus, que refreden massa el cos, i d’aplicar, en canvi, coccions suaus que facilitin la digestió i aportin calor a l’organisme.

Justament per això és l’època de les carbasses i moniatos, grans aliats de les digestions i, també, d’aliments rics en vitamina C, com les magranes, els kiwis i les primeres mandarines, interessants per alimentar les defenses. Els boscos, per la seva banda, ens regalen bolets, que, a més d’alegrar qualsevol plat de tardor, tenen concentracions molt altes de substàncies protectores que ajuden a prevenir els refredats típics de l’estació.

A continuació, us mostrem una llista de les verdures i fruites que més es veuen aquest mes a les fruiteries i verduleries de proximitat. El territori és ampli i per això és normal trobar certa variació entre l’oferta d’unes i altres.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Durant l’estiu, la pell passa molt de temps en contacte amb el sol. Ens bronzegem i ens trobem més enèrgics. No obstant això, un excés d’exposició solar pot fer malbé el col·lagen de la pell, cosa que la resseca, l’arruga i, fins i tot, la pot tacar. Per això, és molt important fer una exposició solar raonable i tenir hàbits que cuidin la pell per dins i per fora.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Protegir i reparar la pell per dins i per fora

Una alimentació hidratant i rica en antioxidants és un gran aliat per prevenir danys a la pell i evitar que envelleixi. Per exemple, els tomàquets i fruits vermells són rics en licopè, un antioxidant molt potent amb una gran capacitat per protegir la pell. També ajuda molt prendre greixos rics en omega-3, com les llavors i els olis vegetals. I, per descomptat, mantenir-se hidratat al llarg del dia és un dels hàbits que no pot faltar si volem una pell sana i saludable.

Triar bé els productes per a la pell marca la diferència a l’hora de prevenir la degradació dels teixits i reparar, així, l’excés de radiació solar de l’estiu.

S’ha vist que aplicar olis vegetals naturals té resultats excel·lents com a tractament de bellesa, ja que hidraten i nodreixen fins i tot les capes més profundes de la pell, alhora que en respecten les característiques naturals.

Els olis vegetals s’extreuen a partir de fruits o llavors, idealment, per primera pressió en fred, per no malmetre’n les característiques per contacte amb la calor. Encara que tinguin una textura oliosa, no necessàriament generen sensació de greix. De fet, se solen absorbir fàcilment. N’hi ha de molts tipus, però no tots tenen les mateixes possibilitats terapèutiques. A continuació, presentem sis olis dels més interessants per incloure en la cosmètica diària de cara i cos.

1. Oli de marula (Sclerocarya birrea)

Aquest oli vegetal s’obté de l’arbre de la marula, natiu del sud de l’Àfrica.

Conegut com el “miracle africà”, l’oli de marula actua com a hidratant, nutritiu, revitalitzant i antioxidant (té un 16% més d’antioxidants que altres olis, com el d’argània) i és especialment adequat per a pells seques i danyades. Amb una concentració extraordinària en vitamina C, il·lumina i desperta la pell de manera increïble. És molt recomanat per tractar estries, aportar lluminositat i atenuar vermellors i irritacions.

2. Oli de llavors de chía (Salvia hispanica)

S’obté de la pressió en fred de les llavors de la chía, una planta d’origen centreamericà i del centre i sud de Mèxic.

La chía és considerada un superaliment per la seva densitat nutricional i poder terapèutic. Es tracta d’una llavor molt rica en àcids grassos omega-3 i, per tant, amb efectes antiinflamatoris potents. S’ha vist que l’oli d’aquesta llavor és especialment beneficiós per als tipus més sensibles de pell.

3. Oli de rosa mosqueta (Rosa moschata)

Aquest oli vegetal s’extreu de les llavors d’un arbust oriünd de la Patagònia xilena i argentina.

Es tracta d’un dels olis imprescindibles per cuidar la pell, especialment indicat per tractar cicatrius, estries i flacciditat cutània. Per això és un dels protagonistes a l’hora de tenir cura de la pell durant l’embaràs i postpart.

Aquest regal de la naturalesa és, a més, un regenerador cel·lular molt potent, afavoreix la uniformitat del to de la pell, tensa i hidrata l’epidermis i atenua les arrugues. Tot això és gràcies a la seva composició, molt rica en àcids grassos poliinsaturats, relacionats directament amb la síntesi de col·lagen. També és molt ric en vitamines amb capacitat antioxidant, com l’A, C i E.

4. Oli de jojoba (Simmondsia chinensis)

L’oli de jojoba s’extreu de la nou de la jojoba, un arbust originari de les zones desèrtiques entre Mèxic i els Estats Units.

La gran particularitat és que té una composició del 96% de ceramides, una família de lípids que recobreixen les cèl·lules de l’epidermis i ajuden a regular-ne la hidratació de manera intensiva. Com que són molt semblants a les de la pell humana, les ceramides de la jojoba s’absorbeixen i actuen ràpidament. L’oli de jojoba, gràcies a l’àcid linoleic que conté, reestructura i regenera la pell de manera molt efectiva. Com que té vitamina E, ajuda a protegir la pell dels agents externs.

5. Oli de babaçú (Orbignya oleifera)

La palmera de babaçú es troba a l’Amazones i de les seves llavors s’extreu aquest oli vegetal antioxidant i reafirmant, amb propietats similars a les de l’oli de coco.

L’oli de babaçú és una mantega que s’absorbeix amb rapidesa i suavitza i hidrata de forma excel·lent. És molt eficaç per tractar pells inflamades, amb èczema i picors, i al Brasil tradicionalment s’ha fet servir per a problemes cutanis. Ajuda a suavitzar i a hidratar la pell seca i a equilibrar la humitat de la pell greixosa sense deixar una brillantor oliosa, motiu pel qual és apte per a tot tipus de pells.

6. Oli de macadàmia (Macadamia ternifolia)

La nou de macadàmia és originària d’Austràlia, encara que també es conrea a Amèrica i Sud-àfrica.

Com que té àcid oleic omega-9 i àcid palmitoleic omega-7, presenta propietats suavitzants i calmants. Conté molts antioxidants i vitamina E, que actua com a regenerador cel·lular i, a més, prevé l’envelliment cutani i tracta les estries.

Aplicats sobre la pell, aquests olis vegetals són alguns dels que ens aporten més beneficis per aconseguir una cura efectiva i duradora després dels mesos de molta exposició solar. Hi ha, així mateix, molts més olis i actius també molt convenients per a la salut cutània; la clau és aprendre a combinar-los per aconseguir la millor sinergia.

La marca Freshly Cosmetics ha revolucionat l’univers de la cura de la pell amb productes que combinen aquests olis vegetals i altres ingredients naturals, molt nutritius, en fórmules úniques, cuidades i específiques per resoldre els diferents problemes de la pell. Es tracta d’una marca que ha apostat per la innovació i per la cosmètica natural.

Entre els seus productes de més èxit hi ha el Red Velvet Oil Serum i el Golden Radiance Body Oil, específics per a la cura de cara i cos, respectivament.

El Red Velvet Oil Serum és un oli de nit que combina els sis olis vegetals ja esmentats i nou més que també nodreixen i milloren l’aparença de la cara, juntament amb cinc actius naturals que tracten arrugues, línies d’expressió, cicatrius, taques, vermellors, inflamacions, irritacions i èczemes. Es tracta d’un oli que s’absorbeix ràpidament i que torna la vitalitat i lluminositat a la cara.

Per altra banda, el Golden Radiance Body Oil és la combinació perfecta dels olis vegetals més nutritius i dues tecnologies de microalgues que actuen com a reductors, anticel·lulítics, tracten estries i cicatrius i donen un aspecte radiant a la pell. El Golden Radiance Body Oil té un perfum cítric i floral a la vegada, subtil però absolutament addictiu.

Cuidant el medi ambient

Freshly Cosmetics ofereix productes naturals aptes per a vegans, saludables i, a més, sostenibles. El compromís amb el medi ambient va des de la formulació de productes a base d’ingredients obtinguts de forma respectuosa amb la terra, fins a l’elaboració d’embalatge reutilitzable i reciclable.

Freshly Cosmetics, lluny de conformar-se amb revolucionar la cosmètica natural, a més col·labora amb l’organització We Forest. Com? Per cada 50 € (sense IVA) gastats en Freshly Cosmetics, es contribueix a plantar un arbre. Els arbres s’estan plantant en zones que han estat desforestades, com les del Brasil i Zàmbia, per lluitar contra el canvi climàtic i refredar, així, el planeta. Des de l’any 2016, Freshly Cosmetics ha plantat més de 45.000 arbres.

L’activitat diària en una ciutat obliga a fer molts desplaçaments, tant individuals –per anar a treballar, a l’escola, a comprar, a fer vida social…– com col·lectius, de transport de mercaderies i altres de necessaris per a l’activitat econòmica que es desenvolupa en l’àmbit urbà. La manera de moure’s és un factor determinant per determinar la qualitat de vida de la ciutat.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

En aquest sentit, la contaminació de l’aire urbà és un problema seriós que, afortunadament, preocupa les institucions, ja que el trànsit intens, a més de fàbriques que emeten sense control, converteix l’aire de ciutats en autèntics núvols de fum i, en molts casos, els nivells de partícules contaminants sobrepassen el límit de seguretat per a la salut que marca l’OMS.

A més, l’efecte de la contaminació atmosfèrica a les ciutats s’estén pels corrents d’aire a les poblacions properes, que també es veuen afectades i perjudicades, encara que no siguin les causants directes d’aquesta contaminació.

Per això, les administracions públiques elaboren polítiques de mobilitat sostenible que se centren a reduir la congestió de les vies –alhora que es redueix el consum de combustibles contaminants– impulsant l’ús de vehicles de propulsió alternativa, els desplaçaments a peu, en transport públic o en bicicleta, racionalitzant el transport de persones cap a les grans ciutats a través del carril VAO…

Què és la mobilitat sostenible?

La mobilitat sostenible neix de la preocupació pels problemes mediambientals i socials que, a partir de la segona meitat del segle XX, va ocasionar el creixement de les ciutats per culpa de l’arribada massiva de població provinent de zones rurals i pel creixement econòmic, que dona pas a un model de transport urbà basat en el cotxe particular.

Aquest model de transport contamina l’aire, implica un consum excessiu d’energia, té efectes sobre la salut de la població i satura les vies de circulació, cosa que fa que calgui trobar alternatives que ajudin a pal·liar aquests efectes negatius i a idear un model nou de ciutat sostenible.

Quines actuacions es fan per promoure la mobilitat sostenible?

Totes les que ajuden a reduir els efectes negatius de la contaminació i la saturació en les grans ciutats, ja sigui des de l’àmbit particular –conscienciant i sensibilitzant la població–, o del de les empreses, administracions i altres agents socials.

Què podem fer individualment?

Responsabilitzar-nos del problema i canviar hàbits per alleugerir la càrrega contaminant:

• Desplaçar-se a peu
• Fer servir la bicicleta com a transport
• Agafar el transport públic en lloc del cotxe sempre que sigui possible
• Compartir cotxe per anar a la feina o a estudiar

Aquestes decisions, a més de beneficiar la salut, representen un estalvi i eviten moltes emissions nocives de contaminants que provenen dels vehicles de motor.

I altres sectors?

• Empreses i altres agents socials:
  • Desenvolupar tecnologies que ampliïn les opcions de mobilitat sostenible, com ara vehicles elèctrics, híbrids…
  • Fomentar i fer servir energies alternatives
  • Fer un consum racional dels recursos energètics
• Àmbit públic:
  • Impulsar un model de transport públic eficient per millorar la competitivitat del sistema productiu, amb prou mitjans que cobreixin distàncies cada cop mes llargues
  • Millorar la integració social de la ciutadania amb una accessibilitat més universal
  • Incrementar la qualitat de vida de la ciutadania
  • Aportar més seguretat en els desplaçaments
  • Possibilitar una ordenació del territori i una organització socioeconòmica que s’adapti a les necessitats del ciutadans

Precisament, amb motiu de la Setmana Europea de la Mobilitat, la Generalitat de Catalunya ha celebrat, del 16 al 22 de setembre, la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Aquest esdeveniment s’ha convertit en una tradició des que l’any 1999 es va organitzar per primer cop el Dia sense Cotxes; el 2001 la celebració es va estendre a una setmana.

Aquesta vegada, amb el lema “Camina amb nosaltres”, s’han organitzat tot un seguit d’activitats per conscienciar del fet que la mobilitat sostenible és saludable i econòmica impulsant l’ús dels mitjans de transport sostenibles i, en particular, el transport públic, la bicicleta, la mobilitat a peu i els vehicles elèctrics. L’objectiu era sensibilitzar de l’impacte negatiu que tenen la contaminació atmosfèrica i la congestió sobre el sistema respiratori i cardiovascular, i erradicar el sedentarisme i la inactivitat física.

En total, s’han organitzat 700 activitats, com pedalades populars, cursos per aprendre a anar en bicicleta o saber arreglar-la, caminades, col·loquis sobre mobilitat o la festa Adiscap per la diversitat funcional, cursos de fotografia o curses populars, entre moltes altres.

Una altra mesura de la Generalitat és controlar els nivells de contaminació, de manera que, quan se superi el límit establert i les previsions no indiquin millora, es declari un “episodi de contaminació atmosfèrica”.

D’altra banda, l’Ajuntament de Barcelona, amb el lema “Qualitat de l’aire”, ha tret una ordenança per regular una zona de baixes emissions dins de la ciutat (ZBE 2020), per tal de protegir l’atmosfera en una àrea que inclou Barcelona i municipis circumdants a les rondes, on es restringeix progressivament la circulació dels vehicles més contaminants. La idea és que, dins d’aquesta zona i en els dies de màxima contaminació, no hi circulin vehicles sense l’etiqueta de la DGT. A més, quan s’activi un episodi de contaminació, s’incentivarà l’ús del transport públic reduint preus (T-Aire).

En resum

La contaminació i la mala qualitat de l’aire que respirem a les ciutats té, com a causa principal, la circulació dels vehicles de motor. Per això és molt important i necessari adoptar mesures i hàbits col·lectius que contribueixin a reduir les emissions contaminants, si volem una ciutat que ens permeti tenir una bona qualitat de vida. La lluita contra la contaminació és una tasca que afecta tothom, tant particulars, com empreses, organismes públics i altes agents socials.

El setembre (i principi d’octubre) és l’època que més m’agrada de l’any, sens dubte. El temps en general és més agradable, les temperatures són bones, podem gaudir una mica més del sol i de la seva tan preuada vitamina D.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Fotos: Becky Lawton

A l’hort orgànic on compro també noto el canvi. Cada vegada hi ha menys préssecs i més raïm, menys albercocs i més magranes, figues, peres… I com que alguns aliments tenen una vida molt curta, com les figues, per exemple, he volgut fer-ne servir en aquesta proposta d’esmorzar.

La recepta d’avui en realitat és de… galetes! Però no són dolces, ni porten farina; són de “formatge” vegà, ideals per endur com a snack si esmorzem més tard o per començar el dia amb energia i sense sucre.

Us explico el que porten:

• Farina de coco: com molts ja sabeu, no conté gluten (no deriva de cereal) i resulta molt útil quan restringim cereals, ja que serveix per preparar pans o galetes.
• Greix vegetal: una margarina bio rica en oli d’oliva permet aconseguir un bon resultat.
• “Formatge” vegà: en proposo un a base de fruita seca d’alguna botiga bio. N’hi ha d’artesans molt bons! També n’hi ha amb base d’oli de coco i midó; més econòmics que els altres.
• Llevat nutricional: accentua el gust, recorda el “formatge” i a més aporta vitamina B12. No s’ha de confondre amb el llevat de cervesa. El que farem servir avui és un cultiu que passa per diferents processos que el converteixen en inactiu (al revés del que passa amb el llevat de cervesa), una cosa que interessa si hi ha càndides, ja que no fomenta que creixin.
• Crema vegetal: com la nata làctia, però amb base vegetal.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

El resultat són uns crackers cruixents i amb gust de formatge. Si, per exemple, us agrada molt el formatge, però sou vegans o teniu intolerància a la lactosa, aquestes galetes són ideals.

Vist el llistat d’ingredients podem dir que aquestes galetes salades són compatibles amb:

• dieta vegana, dieta vegetariana
• dieta FODMAP
• dieta cetogènica (només si fer servir “formatge” vegà sense midó i crema vegetal de fruits secs)
• dieta sense gluten
• dieta sense lactis
• dieta anticàndides

Per acompanyar-les, podeu recórrer a les figues, que estan delicioses i són de temporada, o posar-hi una confitura de fruita natural sense sucre, o tahina. O simplement menjar-les tal qual amb un paté vegetal o amb alvocat. Estic segura que us encantaran!

Aquest any més que mai, s’ha generat una mobilització contra els envasos de plàstic amb campanyes virals com #DesnudaLaFruta, perquè només se’n recicla un 10%. Com deia Marta Costa en la seva editorial, la major part del plàstic s’acaba acumulant en grans abocadors de deixalles o bé inunda i contamina els oceans.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Un estudi recent de Rezero, la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable denuncia que s’han detectat substàncies procedents d’envasos de plàstic a l’orina.

Per aconseguir més impacte, es va demanar a vint personalitats del món de la cultura i de la ciència –com l’actriu Sílvia Abril, el catedràtic de salut pública Miquel Porta o el meteoròleg Francesc Mauri– una mostra d’orina per tal d’analitzar-la en busca de plàstics.

El resultat ha estat aclaparador. En un 100% dels casos s’han detectat tots els components freqüents en envasos de plàstic que s’analitzaven: 15 compostos anomenats ftalats (que es fan servir perquè el plàstic guanyi flexibilitat) i 12 fenols (com el bisfenol A, el metilparabèn o el propilparabèn, entre d’altres).

Concretament, en el cas del bisfenol A, s’ha comprovat científicament que és un disruptor hormonal i que, per tant, pot provocar alteracions metabòliques, com ara obesitat infantil.

Precisament, en aquesta entrevista que va fer per a Etselquemenges l’any 2016, Miquel Porta ja parlava sobre la relació entre els tòxics i certes malalties.

“Arribem a la llibertat mitjançant la simplicitat “diu Satish Kumar al seu llibre La simplicitat elegant. Segons ell, per aconseguir la llibertat a través d’una vida de simplicitat és important parar atenció a tres àmbits de l’existència: la Terra, l’ànima i la societat. De tota manera, viure simplement no és senzill; sovint ens compliquem la vida pensant en el que podria haver estat i no va ser o en el que serà i encara no és. Pel que fa a la dieta, molts cops i sense adonar-nos-en, ens entossudim a seguir dietes de gurus que semblen infal·libles i gairebé ens obsessionem a imitar consells que es posen de moda en lloc d’aprendre a escoltar el nostre cos i saber simplement què és el que més ens convé.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Comencem per una alimentació acord amb cada estació, basada en ingredients senzills i cuinats de forma simple i és probable que ens sorprengui amb resultats deliciosos i fins i tot elegants.

Diria que la mongeta tendra és una de les verdures més cuinades en gairebé totes les cases; un bàsic, vaja. Quan pregunto als pacients quines verdures consumeixen, gairebé sempre surt i gairebé sempre va acompanyada de patata (una mica per camuflar-la, em sembla!), i moltes vegades massa cuita. Tot i que és cert que aquesta verdura la trobem al llarg de tot l’any, la temporada natural va des del mes de maig fins a octubre. Així doncs, he aprofitat les últimes fresques de l’estació per acomiadar-me d’aquesta verdura tan universal i moltes vegades tan poc valorada, amb una recepta de gust intens i sense camuflatges.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Quant a les propietats nutricionals, cal destacar el potassi, que conté en quantitats elevades, i el sodi present en nivells baixos, cosa que ens pot ajudar a regular els líquids de l’organisme. A més, són una font important de vitamina C, un antioxidant molt potent capaç de neutralitzar radicals lliures i de prevenir l’envelliment cel·lular. Gràcies a la fibra soluble que contenen, són una bona opció per regular els nivells de colesterol, així com per millorar el trànsit intestinal. Trieu les més fermes –en doblegar-les es trenquen fàcilment– i amb un color viu i brillant i, sobretot, consumiu-les tan aviat com pugueu. Si les coeu al dente, segur que us sorprendrà el sabor suau amb un toc dolç que tenen. Per a aquesta recepta, les he escaldat i després les he saltat amb ghee de cabra. Hi he afegit un toc cruixent amb ametlles laminades i torrades i les he acompanyat d’una salsa de iogurt d’ovella deliciosa i cremosa. Serveixen per acompanyar els millors plats o per lluir com a protagonistes, amb una simplicitat elegant.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Encara que la nutrició i la dietètica són disciplines que no paren d’evolucionar, cada cop sabem més coses d’alimentació saludable. Tenim clar que les verdures i les hortalisses han de ser la base de la dieta, que necessitem proteïna de qualitat (animal i/o vegetal), que els cereals han de ser integrals i no pas blancs, i sabem que els greixos no poden ser refinats, sinó de primera premsada en fred o provinents de fonts naturals com l’alvocat, les olives o els fruits secs.

Però, quan es tracta de l’alimentació dels mascotes, ho tenim igual de clar?

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Com ha de ser l’alimentació de les mascotes?

A les botigues especialitzades d’animals podem trobar una grandíssima varietat de pinsos –per a petits, per a grans, per a problemes de salut digestius, urinaris, metabòlics…– i de moltes gammes diferents. Sovint ens atabalem i acabem comprant les marques més conegudes o comercials, però… us heu parat a llegir-ne les etiquetes?

Si ho feu, us sorprendrà veure que, sovint –i especialment en els pinsos més barats–, els primers ingredients que hi apareixen són grans o derivats dels cereals, soja i greixos vegetals. Si els gats i els gossos són carnívors, com és que els pinsos contenen aquests ingredients? Segurament com a estratègia per poder abaratir costos. És important, doncs, que, quan comprem pinso, mirem les etiquetes: les marques d’alimentació per a mascotes que indiquen tots i cadascun dels ingredients a l’apartat de composició solen ser més transparents, a diferència de les que fan servir termes genèrics com “greixos vegetals”, “cereals” o “derivats càrnics”. És evident que aquests tipus de pinsos no són els més fisiològics per als animals.

Si volem alimentar les mascotes de manera saludable hem de triar pinsos amb les característiques següents:

• Que la proteïna animal sigui el component principal, ja sigui carn o peix i, si pot ser, de bona qualitat.
• Que preferentment no contingui certs cereals que són més difícils de digerir i que, a més, no són un aliment fisiològic per a les mascotes: blat, blat de moro o soja. L’arròs és una excepció, perquè és un cereal fàcil de pair.
• Que tingui greixos de bona qualitat, com l’oli de salmó o l’oli de krill (d’origen marí), rics en omega-3. Un bon equilibri entre omega-3 i omega-6 (oli de gira-sol) té un efecte antiinflamatori i protegeix l’organisme de la mascota.
• Que no porti transgènics. Habitualment la soja i blat de moro que contenen els pinsos ho són.
• Que no contingui conservants, colorants ni saboritzants afegits.

A més, hi ha marques, com Retorn, que també inclouen prebiòtics per cuidar la flora intestinal.

Quin menjar compro? Sec, Semihumit o humit?

Aquest és un dels altres dubtes més freqüents, ja que, quan anem a comprar, podem trobar aliments secs (el pinso), amb una humitat del 14% o menys; semihumits (pinso amb una croqueta més tendra que el sec), amb una humitat del 14-60%, i els humits, amb una humitat del 60% o superior, que solen ser les llaunes. Quina opció és la millor?

Seria ideal fer una dieta variada perquè la mascota gaudeixi menjant! Per tant, el millor és combinar l’alimentació seca o semihumida amb la humida, ja que aporten beneficis diferents i alternar-les ofereix la possibilitat d’augmentar la varietat d’aliments dins la dieta de l’animal. L’alimentació humida aporta més aigua i, per tant, hidratació, augmenta la dilució de l’orina i evita els temuts càlculs renals. A més, també potencia el sabor del menjar. L’alimentació seca, en canvi, té un efecte beneficiós per a la dentadura, ja que ajuda a eliminar les restes de menjar i la manté més neta. A més, l’alimentació semihumida té una textura més tendra i suau, i resulta més fàcil de mastegar.

El més convenient és donar-los el menjar humit al matí o a la nit, perquè no es quedi gaire temps a la menjadora i no es faci malbé. Això sí, el menjar humit, igual que el pinso, ha de ser de bona qualitat! Amb ingredients naturals i fisiològics.

Retorn, per exemple, té una gamma de llaunes i mousses d’alta qualitat per a gossos, preparades amb pollastre, xai, peix o ren; i una gamma de llaunes naturals per a gats, elaborades amb tonyina, gambes, musclos, sardines, salmó, pollastre, conill o vedella. Un cop obertes les llaunes, és possible identificar els ingredients que contenen, ja que estan trossejats i no pas triturats!

Si voleu començar a donar una alimentació més sana i natural a la vostra mascota, és recomanable que no feu el canvi de cop, sinó gradualment, per tal d’ajudar el sistema digestiu de l’animal. El període ideal de transició i adaptació és de set a catorze dies. Podeu començar barrejant un 75% del pinso habitual amb un 25% de Retorn i, a poc a poc, augmentar el percentatge fins a arribar al 100%.

Cuideu la salut dels peluts!

Arriba la tardor i, per tant, productes de temporada que de ben segur que estaveu esperant! El moniato, la carbassa, els bolets, la xirivia, la magrana, les figues, el caqui, la xirimoia, les castanyes… Aliments de colors intensos, sabors deliciosos i carregats de nutrients.

En aquest quadern hem recopilat quinze receptes perquè pugueu aprofitar molts d’aquests aliments que trobem durant els mesos de tardor. Hi ha esmorzars, dinars i sopars!

1/15 Yellow Porridge

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Recepta: Adriana Ortemberg / Fotografia: Becky Lawton

Ingredients

• 1 tassa de llet d’arròs i cúrcuma
• ½ tassa de flocs de civada sense gluten
• Per acompanyar: pera, gerd i magrana; xocolata negra trossejada i ametlles trossejades

Elaboració

1. Poseu la llet i la civada en un cassó a foc mitjà.
2. Remeneu mentre es cuina lentament fins que es converteixi en una preparació cremosa.
3. En el fons d’un bol o un pot, poseu xocolata trossejada i aboqueu el porridge calent per sobre. Tireu-hi fruits secs picats per sobre.
4. En un altre recipient, aboqueu el porridge i escampeu-hi la fruita fresca.

És un plat fantàstic per menjar a mig matí a la feina o per després d’entrenar.

Per si de cas, també podeu portar una mica més de llet, perquè es va espessint.

2/15 Moniato chai

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Recepta: Adriana Ortemberg / Fotografia: Becky Lawton

Ingredients (per 1 ració)

• 1 cullerada plena de puré de moniato (o de carabassa)
• 1 culleradeta de barreja d’espècies mòltes (per exemple, clau, gingebre, canyella i cardamom)
• 1 tassa de beguda vegetal (al gust)
• 2 dàtils sense pinyol (és opcional, només si es vol més dolçor)
• 1 cullerada rasa de te negre, te verd o rooibos

Elaboració

1. En un pot, poseu la beguda vegetal amb les espècies i els brins de te fins que arribi al punt d’ebullició. Retireu, tapeu i deixeu reposar.
2. Coleu la infusió i aboqueu al vas d’una batedora, afegiu-hi el puré de moniato, els dàtils i tritureu fins a aconseguir una barreja homogènia.
3. Serviu immediatament i, si ho voleu, afegiu-hi una mica més de barreja d’espècies per sobre.

Per a un dia amb moltes presses, podeu fer servir una bosseta de te chai i barrejar-la amb la resta d’ingredients de la recepta, però queda molt millor preparat de l’altra manera. 

3/15 Rissoto de fajol amb rovellons i carbassa

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Recepta i fotografia: Cristina Arroyo

Ingredients (per a 2 persones)

• 1 tassa de fajol
• 2 tasses d’aigua mineral
• 1 tassa de rovellons trossejats
• Ceba tendra
• 1 gra d’all
• ¼ tassa llet per muntar de coco
• Sal marina
• Un tros de carbassa
• Oli de pipes de carbassa extracció en fred bio
• Cibulet fresc
• Julivert fresc

Ingredients per al cruixent

• Pipes de carbassa torrades
• Comí en gra
• Cúrcuma
• Nous del Brasil

Elaboració

1. Pinzelleu una olla baixa amb oli d’oliva i salteu-hi la ceba tendra amb una mica de sal marina i fins que estigui picada. Afegiu-hi l’all picat i els bolets trossejades i espereu que deixin anar l’aigua i es daurin lleugerament. Afegiu-hi el fajol i torreu-lo fins que adquireixi una mica de color i comenci a desprendre aroma. Això n’intensificarà el sabor.
2. Afegiu-hi l’aigua mineral i deixeu coure a foc mitjà, durant uns 25 minuts. A mitja cocció, afegiu-hi la llet vegetal de coco i barregeu-la bé amb la resta d’ingredients. Quan estigui gairebé sense aigua, cobriu amb la picada de pipes de carbassa torrades, nous i espècies prèviament triturades (al gust!) i apagueu el foc perquè s’acabi de coure amb la calor residual.
3. Per acabar, escampeu el cibulet i el julivert picats per sobre i afegiu-hi encenalls de carbassa i un bon raig d’oli de pipes de carbassa.

4/15 Moniatos a l’estil Hasselback

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Recepta i fotografia: Cristina Arroyo

Ingredients (per a 3-4 persones)

• 5-6 moniatos mitjans
• Rossinyols (o altres bolets de temporada)
• Oli d’oliva
• Alls tendres
• 1 grapat d’avellanes
• ½ c.p. de pebre negre mòlt
• 1 pessic de sal marina
• 1 pessic de pebre vermell
• 1 pessic de cúrcuma
• Un grapat de fulles de menta fresca

Elaboració

1. Preescalfeu el forn a 185 ºC. Renteu els moniatos i feu rodanxes fines només per la part de dalt. El truc és posar-los entre dues culleres de fusta, així el ganivet no anirà fins a baix. Poseu els moniatos en una safata de coure, ruixeu amb oli d’oliva, una mica de sal i pebre i amb la part tallada cap amunt i enforneu uns 45 minuts.
2. Mentre es fan els moniatos, prepareu el saltat amb una mica d’oli d’oliva i primer ofegueu una mica els alls tendres ben picats, després afegiu els bolets trossejats i les avellanes picades, un pessic de pebre vermell i una mica de cúrcuma durant uns 15 minuts .
3. Per servir, poseu a cada plat un parell de moniatos i, per sobre, repartiu una mica de saltat de bolets i les fulles de menta fresca ben picada.

5/15 Naps rostits amb vinagreta de magrana i nous

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Recepta i fotografia: Cristina Arroyo

Ingredients (per a 4 persones)

• 600 g de naps (poden ser de colors diferents)
• 100 g de nous picades
• 1 c.p. de gingebre en pols
• 1 c.p. de cúrcuma en pols
• 1 c.p. de comí en pols
• 1 c.s. d’oli d’oliva
• Fulles de menta fresca
• 1 magrana desgranada

Per a la vinagreta:

• 1 c.p. de mel
• 2 c.s. vinagre de poma
• Ratlladura d’1 llimona bio

Elaboració

1. Renteu els naps (no cal que els peleu, si són ecològics), trossegeu-los al gust (jo els he tallat en làmines més aviat fines, de manera que serà menys temps de forn que si es tallen més gruixuts) i poseu-los en una safata de forn. Preescalfeu el forn a uns 180 ºC. Ruixeu amb oli d’oliva i les espècies en pols i barregeu. Enforneu uns 15 minuts fins que els naps estiguin tous; afegiu-hi les nous i deixeu al forn uns 10 minuts més.
2. Mentrestant, elaboreu la vinagreta barrejant els ingredients. Fora del forn, barregeu els naps i les nous amb els grans de magrana, la vinagreta i trossets de fulla de menta fresca. Serviu-ho acompanyat d’amanida o, si voleu que sigui un plat més complet, amb quinoa o un llegum.

6/15 Crema de moniato al romaní

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Recepta i fotografia: Cristina Arroyo

Ingredients

• 3 moniatos mitjans
• 1 c.s. d’oli d’oliva
• 1 ceba mitjana
• 2 grans d’all
• 1 c.s. de romaní fresc picatmoni
• la ratlladura d’una llimona
• 2 tasses de brou de verdures
• 1 tassa d’aigua mineral
• Una mica de nata líquida vegetal per decorar (jo l’hi he posat de coco)

Per les crackers al romaní:

• 2 coquetes integrals (jo les he agafat de civada i espelta)
• 1 c.s. d’oli d’oliva
• 2 c.s. de romaní fresc picat
• 1 c.p. d’all en pols
• Una mica d’aigua per hidratar les coquetes

Elaboració

1. Escalfeu l’oli en un cassó i salteu els moniatos, la ceba i l’all durant uns 10 minuts.
2. Afegiu el romaní picat, la ratlladura de llimona, el brou de verdures i l’aigua. Porteu a ebullició i abaixeu el foc, cuineu uns 15 minuts i tritureu fins a aconseguir una textura suau.
3. Decoreu cada tassa o bol amb un rajolí de nata líquida.
4. Per les crackers de romaní: Talleu les coquetes a tires mitjanes amb un ganivet o un tallapizzes. Hidrateu una mica amb aigua. Barregeu l’oli, el romaní i l’all en pols en un bol i impregneu les coquetes. Preescalfeu el forn a 210 ºC. Escampeu les tires sobre una safata de forn amb paper per coure, procurant que no quedin enganxades. Coeu-les al forn a 210 ºC a altura mitjana durant 10 minuts o fins que es daurin i quedin cruixents.

7/15 Crema de xirivies

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Recepta i fotografia: Cristina Arroyo

Ingredients

• 2 xirivies
• ½ porro
• 1 l de brou de verdures
• 1c.p. de kudzú (Pueraria Lobata)

Crostons de cigrons:

• 1 pot petit de cigrons cuits bio
• 2 c.s. de barreja d’espècies en pols; jo he fet servir curri, gingebre, pebre vermell, all en pols, orenga i alfàbrega. (Reserveu-ne una mica per a la decoració.)
• 1 c.s. d’oli d’oliva
• Suc de ½ llimona

Elaboració

1. Per fer la crema, netegeu les xirivies amb un raspall de verdures i trossegeu-les. Poseu-les en una cassola i afegiu-hi el porro picat. Aboqueu-hi el brou, saleu-ho i porteu-ho a ebullició. Diluïu la culleradeta de kudzú en aigua freda i afegiu-lo a la crema. Deixeu coure a foc suau durant 25 minuts. Tritureu i reserveu.
2. Preescalfeu el forn a 200 ºC. Esteneu els cigrons en una safata de forn coberta amb paper d’enfornar. Torreu-los 10 minuts. Mentrestant, barregeu les espècies amb el suc de mitja llimona, una cullerada d’oli d’oliva i sal en un bol gran. Barregeu bé els cigrons amb la pasta d’espècies. Torneu-los a posar al forn ben estesos i enforneu-los uns 15 minuts més, movent-los de tant en tant i vigilant que no es cremin. Cal treure’ls quan estiguin cruixents. Reserveu.
3. Serviu la crema en bols individuals i afegiu-hi els crostons de cigrons al gust i decoreu amb una mica de pols d’espècies.

8/15 Moniatos farcits

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Recepta i fotografia: Chloé Sucrée

Ingredients

• 2 moniatos mitjans nets i tallats longitudinalment pel mig
• Oli d’oliva
• Pessic de sal

Pel farciment:

• 1 cullerada d’oli d’oliva
• 1 ceba vermella picada
• ¼ tassa/30 g de pinyons
• 1 porro gran tallat a rodanxes
• 2 grapats d’espinacs baby
• 1 tassa/165 g de cigrons cuits i escorreguts
• 80 g de formatge feta esmicolat

Per la salsa:

• 4 cullerades d’oli d’oliva
• ½ gra d’all ratllat
• 4 culleres de suc de llimona
• Pessic de pebre de Caiena
• 2 culleres d’herbes fresques picades (julivert, anet, alfàbrega, etc.)

Elaboració

1. Escalfeu el forn a 210 ºC.
2. Poseu els moniatos tallats de cap per amunt en una safata amb una mica d’oli d’oliva i sal. Enforneu uns 30 minuts o fins que estiguin fets.
3. Mentrestant, escalfeu l’oli d’oliva a foc mitjà en una paella i caramel·litzeu la ceba uns 8 minuts sense que es cremi.
4. Afegiu els pinyons i torreu uns 3 minuts.
5. Afegiu el porro tallat a rodanxes fines i cuineu uns 8 minuts o fins que estigui translúcid.
6. Afegiu els espinacs baby i cuineu 3 minuts més.
7. Afegiu els cigrons escorreguts i el formatge feta, pebre i sal.
8. Per fer la salsa, barregeu tots els ingredients en un bol.
9. Obriu una mica cada moniato i ompliu amb la barreja de porros, cigrons i feta. Serviu amb una mica de salsa per sobre.

Si ho voleu, podeu substituir la salsa per algun pesto.

9/15 Crema dolça de tardor

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Recepta i fotografia: Cristina Manyer

Ingredients (per a 3 persones)

• 600 g de coliflor, neta i tallada a flors
• 250 g de ceba seca, tallada a daus
• 120 g de castanyes cuites*
• 100 g de xirivia, tallada a daus
• 60 ml d’aigua de mar
• Oli d’oliva
• Aigua mineral
• 3 ous

* Es poden comprar ja cuites o bé bullir-les 20 minuts (prèviament s’ha de fer un tall al mig de la castanya), deixar refredar una mica i pelar de seguida: resulta molt més fàcil treure la pell.

Guarnicions

• Llavors de rosella
• Oli d’oliva
• Brots de ruca
• Castanya picada
• Pebre acabat de moldre

Elaboració

1. Poseu a escalfar 1 c.s. d’oli d’oliva en una cassola; afegiu-hi la ceba i salteu-la amb una mica de sal durant uns 4-5 minuts. Si cal, afegiu-hi aigua mineral per evitar que es cremi.
2. Afegiu-hi la coliflor, la xirivia, l’aigua de mar i aigua mineral fins a cobrir només 1/3 de les verdures. Bulliu a foc mitjà i tapat durant 15-20 minuts o fins que les verdures estiguin ben tendres.
3. Bateu juntament amb les castanyes cuites i pelades fins a aconseguir una textura fina i cremosa. Si cal, ajusteu la textura amb més aigua mineral.
4. Torneu a posar la crema a la cassola i porteu a ebullició amb compte de no esquitxar-vos. Abaixeu el foc i afegiu-hi les clares. Remeneu enèrgicament fins que surtin uns fils blancs, que indiquen que les clares ja estan cuites.
5. Serviu la crema ben calenta amb les guarnicions i el rovell d’ou a sobre. Deixeu reposar 2 minuts perquè la mateixa calor de la crema cogui lleugerament el rovell.**

** Prendre el rovell poc cuit és la millor manera de menjar-lo; així evitem que el colesterol s’oxidi.

10/15 Pasta amb salsa cremosa de carbassa i bolets

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Recepta i fotografia: Iosune Robles i Alberto Aragón

Ingredients (per a 2-4 racions)

Per a la salsa:

• 150 g de carbassa crua
• 65 ml de llet vegetal sense endolcir (per exemple, de soja)
• 2 cullerades de llevat nutricional o llevat de cervesa
• 1 cullerada de tahina o de oli d’oliva verge extra
• 1 culleradeta de vinagre de poma o suc de llimona
• 1/2 culleradeta d’all en pols
• 1/4 culleradeta de sal
• 1/8 culleradeta de pebre negre mòlt

Per a la pasta:

• 150 g de pasta (per exemple, de fajol)
• 300 g de bolets trossejades
• Julivert fresc picat al gust

Elaboració

1. Trossegeu la carbassa a daus i cuineu-la al vapor durant uns 15 o 20 minuts o fins que estigui tendra. També la podeu bullir.
2. Cuineu pasta seguint les instruccions del paquet. Escorreu-la, renteu-la i reserveu-la.
3. Poseu els bolets trossejats en una paella. Es pot fer amb aigua, però també s’hi pot afegir un rajolí d’oli d’oliva verge extra. Reserveu.
4. Quan la carbassa estigui a punt, poseu-la en una batedora de vas amb la resta d’ingredients de la salsa i bateu fins que estiguin ben integrats. També podeu fer servir una batedora de mà, tot i que la textura no quedarà tan fina.
5. Aboqueu la salsa en una olla o paella i cuineu-la a foc mitjà-alt fins que estigui calenta; afegiu-hi la pasta, remeneu i cuineu 1 o 2 minuts més.
6. Serviu la pasta amb els bolets saltats per sobre i amb una mica de julivert fresc al gust per decorar.
7. La pasta es pot guardar a la nevera en un recipient hermètic durant 4 o 5 dies.

11/15 Carbassa farcida amb verdures i llevat nutricional

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Recepta i fotografia: Núria Roura

Ingredients

• 2 carabasses (jo he usat de la varietat violí)
• Porro
• Pastanaga
• Mongeta verda
• 2 cullerades de llevat nutricional
• Sal marina sense refinar
• Oli d’oliva verge extra de primera premsada en fred

Elaboració

1. entar bé les carabasses i la resta de verdures.
2. Escalfar el forn a 220º.
3. Buidar les carabasses, reservar-ne allò que se’n pot aprofitar per al farciment en un bol gran (la polpa) i col·locar les closques en una safata qui pugui anar al forn.
4. Tallar totes les verdures ben petites (la resta de la carbassa, el porro, la pastanaga i la mongeta). Reservar-ho al bol juntament amb la carbassa.
5. Salar les closques de la carbassa.
6. Amanir el farcit de la carbassa amb la sal, l’oli d’oliva i el llevat nutricional.
7. Amb l’ajuda d’una cullera, farcir les carabasses amb les verdures de manera que quedin molt plenes perquè un cop cuites el farcit es reduirà.
8. Posar-ho al forn i deixar-ho aproximadament 30-40 minuts, però sempre controlant-ho. Depenent de com sigui el forn, mirar si val la pena no posar la funció de coure per la part de dalt perquè no es cremin les verdures.
9. Es pot menjar calent o a temperatura ambient.

12/15 Nyoquis de carbassa

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Recepta i fotografia: Núria Roura

Ingredients

• 600 g de carbassa (la carbassa de la foto, un cop pelada i sense les llavors, pesava exactament això)
• 225 g de farina d’arròs (deixar-ne una mica més per enrotllar)
• 2 C de llinosa mòlta
• 8 C d’aigua de qualitat
• 15 g de sàlvia fresca picada fina
• Una mica de nou moscada
• Una mica de sal marina sense refinar
• 1 C d’oli de coco
• Abundant aigua de qualitat per bullir

Per a la salsa

• 2 C d’oli de coco
• 2 dents d’all sense el cor
• 180 g de tomàquets cherry
• 5 g de sàlvia fresca
• 1/8 de tassa d’aigua de qualitat
• Una mica de sal marina sense refinar

Elaboració

1. Preescalfar el forn a 175 °C.
2. Pelar la carabassa, treure les llavors i tallar-la a mitges llunes. (Es poden guardar les llavors i germinar-les).
3. En una safata de forn, posar una cullerada d’oli de coco i la carbassa. Posar-ho al forn durant 30 minuts o fins que la carbassa estigui tova. També podem fer la carbassa al vapor. Tant si es fa d’una manera com de l’altra, és important no cuinar-la massa perquè si no es farà massa aquosa.
4. Deixar refredar la carbassa. Un cop freda, retirar-ne l’aigua o l’oli que hagi pogut deixar anar i batre-la.
5. Deixar la llinosa mòlta en remull amb 8 cullerades d’aigua durant 15 minuts perquè es faci com una pasta.
6. Afegir la pasta de llinosa, la nou moscada, la sal, la sàlvia fresca picada i la farina d’arròs integral al puré de carbassa i barrejar bé tot junt.
7. Escampar una mica de farina d’arròs integral sobre el marbre de la cuina o una superfície.
8. Agafar una petita quantitat de la massa, aproximadament ¼ d’una tassa, donar-li la forma de salsitxa (vegeu la foto) i després tallar-la a trossos perquè quedi la forma de nyoqui de la mida que desitgem.
9. En una paella fer la salsa. Posar l’oli de coco i l’all picat a foc viu, quan l’all ja estigui una mica rossejat afegir la sàlvia, els tomàquets cherry picats i una mica de sal. Anar afegint una mica d’aigua i deixar que es vagi absorbint i la salsa es redueixi.
10. En una olla, posar abundant aigua de qualitat a bullir. Quan l’aigua bulli, posar-hi els nyoquis per parts perquè no s’enganxin. Deixar-los uns 2 minuts aproximadament, retirar-los i afegir-los a la paella de la salsa. Deixar coure durant uns 30 segons remenant suaument per aconseguir que la salsa s’integri als nyoquis.
11. Servir immediatament i gaudir-ne.

13/15 Hamburgueses de moniato

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Recepta i fotografia: Núria Roura

Ingredients (per a 4 hamburgueses)

• 2 moniatos grans o 4 de petits/mitjans
• 2 C de farina d’arròs integral (o de quinoa/fajol)
• 2 C de puré de tomàquet natural i sense sucres
• 1 C de tahina sense torrar
• 1 llimona
• Coriandre fresc tallat ben petit
• 2 dents d’all sense el cor i trossejats petits
• Oli d’oliva verge extra ecològic de primera premsada en fred
• 1 c de cúrcuma
• Sal marina sense refinar
• Pebre negre acabat de moldre
• Mesclum de fulla verda
• 1 alvocat

Elaboració

1. Preescalfar el forn a 200º.
2. Posar aigua abundant a bullir per poder fer els moniatos al vapor.
3. Pelar els moniatos, tallar-los a trossos mitjans i col·locar-los a la vaporera.
4. Fer els moniatos al vapor durant 20 minuts aproximadament.
5. Col·locar els moniatos en un plat gran per poder-los aixafar amb una forquilla.
6. Un cop aixafats, incorporar primer el puré de tomàquet i barrejar. Després l’all trossejat ben petit, el coriandre, el suc de la llimona, la tahina i, finalment, la sal i el pebre. Barrejar-ho tot molt bé.
7. Donar forma a les hamburgueses amb les mans.
8. Enfarinar una mica les hamburgueses perquè quedin més cruixents.
9. Posar les hamburgueses al forn a 200º durant aproximadament 20 minuts.
10. Servir les hamburgueses amb una mica de mesclum i alvocat, amanit amb una mica d’oli d’oliva i, de manera opcional, amb sal marina sense refinar o, simplement, amb una mica de suc de llimona, una mica de tahina, mostassa ecològica o amb vinagre d’umeboshi. Això és totalment personal!

14/15 Sospir de tardor

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Recepta i fotografia: Consol Rodríguez

Ingredients

• 2 xirimoies grans
• 2 C d’oli de coco
• 2 C de xarop de flor de coco

Elaboració

1. Tallar les xirimoies per la meitat i amb una cullereta buidar les dues meitats de polpa amb les llavors en un bol. En un altre bol, anar col·locant la polpa lliure de les llavors que hem anat traient amb l’ajut dels dits.
2. Col·locar la polpa de la xirimoia en una batedora de got amb l’oli de coco desfet al bany maria o a la deshidratadora a una temperatura de 38 ºC.
3. Batre la polpa de la xirimoia i l’oli de coco fins a obtenir una crema molt suau d’una textura similar a la crema pastissera.
4. Decorar al gust copes o gots amb el xarop de flor de coco i, seguidament, servir la crema de xirimoia.
5. Deixar reposar a temperatura ambient si la de la cuina és fresca, o a la nevera durant unes dues hores perquè la crema qualli.

Servir amb fulletes de plantes aromàtiques fresques al gust: menta, alfàbrega, orenga…

15/15 Crema de tardor amb nata d’ametlles

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Recepta i fotografia: Consol Rodríguez

Ingredients (per a 2 persones)

Per a la crema

• 1 remolatxa gran
• 1 pastanaga gran, morada o taronja
• 1 caqui ben madur
• 1 magrana, desgranada
• 2 figues ben madures

Per a la nata d’ametlles

• 1/4 T d’ametlles crues pelades
• 1/4 T d’aigua filtrada o de deu
• 1 llimona, el suc
• 1 pessic de nou moscada, acabada de moldre
• 1 pessic de sal

Per decorar

• Un grapadet de bolets (xiitake, maitake, trompetes de la mort, camagrocs…)
• 1 llimona, el suc
• 1 pessic de sal
• 2 C d’oli d’oliva verge extra de primera premsada en fred

Elaboració

1. Talleu els bolets a trossets i barregeu-los amb el suc de llimona, la sal i una cullerada sopera d’oli d’oliva.
2. Feu un petit massatge amb els dits fins que els bolets s’estovin i deixeu macerar mentre prepareu la crema.
3. Renteu la remolatxa i la pastanaga i raspalleu-les amb un raspall per netejar verdures.
4. Talleu-les a trossos grans i afegiu-los a una batedora de vas.
5. Afegiu les figues i el caqui amb la pell, però obriu-lo primer per assegurar-vos que no hi poseu també les llavors, massa dures per triturar bé amb la batedora.
6. Afegiu els grans de magrana, però reserveu-ne uns quants per decorar.
7. Bateu la crema fins a obtenir una textura ben suau, i serviu en plats o bols.
8. Per fer la nata, combineu tots els ingredients en una batedora de got i bateu-los fins a obtenir una mescla molt suau i sedosa.
9. Decoreu les cremes amb la nata d’ametlles, l’oli d’oliva, els grans de magrana reservats i els bolets al gust.

“Detox tardor” és un pla nutricional de cinc dies, estacional, guiat i pensat per eliminar els efectes dels excessos de l’estiu, depurar el cos i crear bons hàbits que perdurin en el temps. Quan comencem el curs ens fem bons propòsits, per tant, pot ser un bon moment per complir allò de “curs nou, vida nova”.

El menú, ideat pel nutricionista David Gasol, es basa en els aliments que ens ofereix la terra a la tardor. Durant aquesta època hem de preparar el cos per al canvi de temperatura, llum i coccions, per tal que el canvi no sigui tan sobtat per a l’organisme.

En aquesta estació, hi ha aliments essencials, com ara les verdures dolces, rodones i d’arrel, taronges –no pas cítrics, compte!– o els cigrons. Per això, el menú inclou aquests aliments; a més, com que volem depurar l’organisme, tots els àpats són vegans, sense lactis ni gluten. El menú està molt ajustat i calculat per aconseguir desintoxicar-nos i, a més, reeducar l’organisme; per això el proposem durant només una setmana i per això té tan bons resultats.

La tornada a l’escola, juntament amb l’arribada de la tardor, representa un esforç tant per a pares com per a fills, que passen moltes hores a les aules –un espai tancat– i, a més, estan en contacte continu amb altres companys. Això –juntament amb els canvis bruscos de temperatura de la nova d’estació, que afavoreixen el contagi de gèrmens i l’aparició de virus i infeccions com refredats i grips– representa tot un desafiament per al seu sistema immunològic.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

En aquest sentit, la preocupació de les famílies no és només estar pendents que els més petits tinguin tot el que necessiten per al curs que comença, sinó que no es posin malalts i tinguin l’energia necessària per desenvolupar-se físicament i emocionalment i rendir bé acadèmicament.

En tot això és fonamental la salut intestinal. Avui dia se sap que els bacteris que poblen l’intestí –també coneguts com a microbiota– fan moltes funcions útils per als hostes, com produir pèptids antimicrobians, fabricar vitamines, àcids grassos de cadena curta, descompondre la fibra dietètica i fabricar més del 80% dels neurotransmissors del cervell. A més, els bacteris regulen els nivells de vitamina A activa en l’intestí, cosa que protegeix la microbiota d’una resposta immune hiperactiva, causant de les malalties autoimmunes, tan esteses avui dia.

Per tant, tenir un intestí sa amb la comunitat de bacteris equilibrada repercuteix òptimament en el sistema immune, en la conducta i en l’estat d’ànim.

Quins altres nutrients cal tenir en compte?

D’altra banda, cal destacar que és molt important tenir uns nivells adequats de vitamina D, directament relacionada amb el desenvolupament dels músculs i el sistema immunològic, i que també ajuda a mantenir l’equilibri de la microbiota intestinal. Una deficiència de vitamina D disminueix la producció de defensines, molècules antimicrobianes essencials per mantenir la flora intestinal saludable.

Els estudis apunten que és possible relacionar una deficiència de vitamina D amb una reducció de memòria i deteriorament cognitiu, fins i tot troben relació també amb certs patrons de comportament com el TDA, un estat d’ànim baix i malalties mentals com esquizofrènia o depressió.

Així mateix, els estudis demostren que els àcids grassos omega-3 intervenen en el desenvolupament i rendiment cerebral durant l’embaràs, la primera infància i la infantesa, períodes de ràpid creixement del cervell. Actualment se sap que és un nutrient fonamental per a una salut, desenvolupament i funcionament normals.

Com a suport a la funció cognitiva dels nostres fills hi ha els complements de Cien por Cien Natural: Ginkgo100®, que permet augmentar el flux de sang al cervell, de manera que també creix la quantitat d’oxigen i energia disponibles per a aquest, i Cognitril®, que ajuda a millorar el rendiment intel·lectual. Conté extracte de Bacopa Monnieri, avalat per estudis que han obtingut resultats positius en nens amb TDAH.

Com podem ajudar a reforçar el sistema immune dels fills?

És important ressaltar que totes les respostes del sistema immunològic demanen diversos nutrients i, principalment, energia del metabolisme. A l’hora d’ajudar els més petits cal tenir present:

• No donar antibiòtics si no cal; quan ho sigui, sempre pautats. Els antibiòtics són una amenaça per a l’equilibri de la microbiota intestinal, ja que, tot i que eliminen els bacteris patògens responsables del quadre infecciós, com a efecte secundari també provoquen canvis en les comunitats microbianes que beneficien l’intestí.
• Anar amb compte amb altres medicament. Un estudi recent publicat a la revista científica Nature ha trobat que l’ús habitual de medicaments com l’omeprazol, antihistamínics, analgèsics i antipsicòtics pot afectar el microbioma.
• Cuidar l’alimentació. És bo incloure més aliments d’origen vegetal que nodreixin els bacteris beneficiosos de l’intestí. Cal incorporar sovint aliments com cereals integrals, llegums, fruits secs, tubercles, hortalisses i fruites. Tots són aliments prebiòtics perquè també serveixen d’aliment als bacteris bons. Així mateix, és molt interessant prendre aliments rics en vitamina D, com peix blau, bolets, fetge de conill i vedella, ous i iogurts.
  Tampoc hem de descuidar la importància dels àcids grassos essencials omega-3, que, juntament amb la vitamina D, són fonamentals per millorar la funció cognitiva. Trobem una gran reserva molt biodisponible d’aquests àcids grassos tan beneficiosos en el krill antàrtic (Euphausia superba). La firma Cien por Cien Natural ens ofereix l’oli de krill NKO®, que conté l’oli extret en fred. Conté EPA i DHA –per ajudar a millorar funcions cognitives com la concentració, habilitats de planificació i d’enfocament–, a més d’una quantitat destacada de colina –que facilita l’absorció intestinal– i astaxantina, un antioxidant molt potent.
• Repoblar la colònia de bacteris intestinals beneficiosos. Ho podem fer amb aliments probiòtics, sembrant nosaltres mateixos els bacteris amb aliments fermentats com iogurt, quefir, xucrut, alguns derivats de la soja (miso, tempeh) o te kombutxa, entre d’altres. No obstant això, per assegurar-nos que els bacteris que prenem arribin en condicions adequades a l’intestí gros –que és on es trobaran amb els seus companys i actuaran–, val més prendre’ls en forma de complements alimentaris amb probiòtics.
  Es comercialitzen en formats diferents, però cal tenir present la importància de la idoneïtat i la qualitat del producte: no tots serveixen de la mateixa manera. Ens hem d’assegurar que compleixin unes garanties de qualitat mínimes, com que totes les soques bacterianes siguin humanes, que siguin adequades segons el rang d’edat –ja que les necessitats no són les mateixes per a un nadó, un nen o un adolescent– i que la tecnologia usada per produir el producte en garanteixi la qualitat.
  Com a referència, l’empresa Cien por Cien Natural, amb la tecnologia Cryogenic®, ofereix tot un seguit de possibilitats adaptades a les diferents etapes de la vida com:
  • ProbiTec®Niños 1: per a infants de 0 a 3 anys; contribueix al desenvolupament òptim de dents i ossos, ajuda a reduir els còlics infantils i equilibra el sistema immune.
  • ProbiTec® Niños 2: per a nens de 3 a 13 anys; amb bacteris acidolàctics, ajuda a prevenir la dermatitis atòpica, al·lèrgies i immunitat en general i també la diarrea.
  • ProbiTec® Complet: per a adults i nens a partir de 13 anys.

En resum, hi sol haver un desequilibri en els bacteris intestinals quan hi ha trastorns digestius; també s’ha relacionat amb malalties que, aparentment, tenien poca relació amb l’intestí, com la dermatitis atòpica, l’obesitat, la diabetis tipus 2, el fetge gras no associat a l’alcohol i fins i tot la depressió i l’autisme. Per tot això, és bo incorporar en l’alimentació diària de tota la família la màxima varietat d’aliments d’origen vegetal. Els probiòtics i els aliments fermentats, d’altra banda, són un bon aliat per a la salut intestinal en situació d’estrès. I finalment, però no menys important, cal no oblidar-se dels àcids grassos essencials omega-3 i de la vitamina D.

El moviment de Menjar Real (#menjardeveritat, #comidareal, #eatrealfood #realfood) defensa la idea de tornar a alimentar-se amb aliments tal com els trobem a la naturalesa o al mercat, o com s’alimentaven les nostres besàvies. L’objectiu és basar l’alimentació en ingredients que després nosaltres “processem”.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

En les últimes dècades, els productes industrials han substituït els aliments reals en el carro de la compra perquè simplifiquen enormement la preparació del menú diari, tot i que això va en detriment de la salut. Amb l’objectiu de vendre, la indústria alimentària elabora productes comestibles amb quantitats ingents d’ingredients nocius per a la salut –com sucre, farines refinades, additius innecessaris (com el glutamat monosòdic) i greixos de pèssima qualitat– que donen molta palatabilitat, són barats i generen addicció. I nosaltres, per voler estalviar temps, els comprem.

No tots els productes processats són insans

Tot i que l’ideal és processar els aliments a casa, hi ha una realitat difícil d’evitar i és que avui en dia cada vegada costa més dedicar temps a preparar els àpats. Què podem fer? Com podem seguir alimentant-nos de manera saludable i natural en aquesta “era del sense temps”?

Segurament haurem de buscar un terme mig entre el temps que “perdem” comprant i cuinant i el temps que “guanyem” amb menjar ja processat. Però, a més, és molt important detectar i triar productes alimentaris en què el processament industrial no hagi empitjorat la qualitat nutricional de l’aliment de manera substancial.

Carlos Ríos, en el seu llibre Come Comida Real. Una guía para transformar tu alimentación y tu salud*, classifica els aliments o productes en mínimament processats, bons processats i ultraprocessats. Resumint, podem parlar d’ultraprocessats ​​(dolents, dolentíssims) i de processats permesos per al consum diari.

Processats permesos

Aquí hi ha productes que, seguint la classificació de Ríos, estan pràcticament sense transformar o que han estat sotmesos a una transformació que no n’ha modificat la qualitat. En aquest cas, el processament és bàsicament per facilitar-ne el consum, fer-los més segurs o duradors.

Vegem alguns exemples concrets (la llista pot ser més llarga):

• Oli d’oliva verge
• Vinagre que no sigui de Mòdena
• Llegums cuits de pot
• Miso
• Tamari
• Peixos enllaunats
• Xucrut
• Xocolata pura (amb un mínim de 80% de cacau)
• Cacau pur en pols
• Tomàquet triturat de pot
• Olives i altres confitats (cogombres, cebetes)
• Olivada
• Begudes vegetals sense sucres afegits
• Llet i iogurts (naturals, enters)
• Tahina o altres cremes de llavors/fruits secs
• Pasta de farina integral o de llegum
• Cafè, te, infusions
• Fruita seca (panses, dàtils…)
• Mel crua

Alguns d’aquests exemples són especialment interessants perquè preparar-los enterament requereix invertir molt de temps i/o estris especials. L’exemple típic són els llegums de pot o les sardines de llauna. L’oli d’oliva verge o la mel són exemples d’aliments que difícilment es poden elaborar a casa.

Els ultraprocessats, en canvi, són productes comestibles en què l’aliment ha quedat pràcticament amagat darrere d’una sèrie d’ingredients que l’han transformat del tot. Com he dit, en general es tracta d’ingredients molt poc nutritius, barats i ultrapalatables. A més, són productes que solen necessitar algun tipus de claim o aval confús que ens pot portar a consumir-los pensant que ens faran pujar les defenses o que els nens creixeran més sans, per exemple. Alguns exemples: salses, snacks salats tipus patates xips, pizzes industrials, embotits, refrescos, brioixeria o galetes, per exemple. “Els ultraprocessats ​​abasten gairebé el 80% dels comestibles que es venen als supermercats”, explica Ríos.

El menjar processat és més barat

Això és relatiu. Si bé és cert que la indústria alimentària s’ho ha fet venir bé perquè els seus productes siguin molt econòmics per al consumidor final, la realitat és més complexa. Per començar, sempre que veiem un producte excessivament barat hauríem de plantejar-nos la possibilitat que dins de la cadena de producció hi hagi algú que estigui treballant en condicions poc justes, o que els recursos naturals estiguin sent explotats de forma molt intensiva. D’altra banda, el dany a la salut que produeix un consum excessiu d’aquest tipus de producte exigeix ​​una despesa en tractaments que no és fàcil de monetitzar, però que és real.

Les malalties anomenades occidentals o de la modernitat, com la diabetis tipus 2, l’obesitat o el risc cardiovascular, estan directament vinculades a la manca d’exercici físic, a l’estrès i a un tipus d’alimentació amb massa productes ultraprocessats. Com diu Michael Pollan en les seves regles bàsiques per aprendre a menjar bé, “paga més i menja menys”.

Llegir les etiquetes no és difícil

I és absolutament necessari, si volem triar el que consumim, si volem guanyar temps amb els productes processats sense perdre salut pel camí. Les etiquetes tenen dues parts principals que podem revisar: els ingredients i la informació nutricional, però, si no us voleu complicar la vida, us animo, com a mínim, a llegir els ingredients.

Vegem resumidament què cal mirar en els ingredients. El primer, la quantitat: no hi hauria d’haver més de tres o cinc ingredients. En general, com més ingredients, més probabilitat que l’aliment real quedi amagat. A més, cal vigilar que no hi hagi gaire sucre, farines refinades o olis vegetals refinats. Com que els ingredients van en ordre segons la quantitat, el que cal controlar és que cap estigui en les primeres posicions. Si comprem xocolata, per exemple, és molt important trobar el cacau abans que el sucre en el llistat d’ingredients. Si no, no estem comprant xocolata.

Un altre filtre que hauríem d’aplicar a l’hora de triar processats és que entre els ingredients no hi hagi additius innecessaris, que són els que van precedits de la lletra E. Principalment hem d’evitar els que porten E621, que és el glutamat monosòdic, un potenciador del sabor potencialment neurotòxic, present sobretot en olives. Amb la sal també cal anar amb compte; el millor és salar els aliments amb sal marina i sense refinar.

Baseu l’alimentació en menjar real, sense processar, fresc, sense etiquetes i complementeu-lo (no el desplaceu!) amb aliments processats que simplifiquin el dia a dia, triats amb consciència i llegint les etiquetes. Si sabeu triar bé, la vostra alimentació no se’n ressentirà.

* Aprofito per recomanar el llibre de Carlos Ríos, que val molt la pena: és directe, àgil, rigorós i ple de sentit comú.

Barcelona serà la capital mundial de l’alimentació saludable l’any 2021. El nomenament s’ha fet en el marc d’una trobada entre les ciutats signants del Pacte de Milà a Montpeller, ja que la ciutat comtal és, des de fa quatre anys, una de les dues-centes ciutats que participen en aquest pacte internacional que vol promoure models agroalimentaris sostenibles, justos i saludables i que rep el suport de la FAO (Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura). Aquest acord es basa en tres eixos: promoure la dieta saludable –sobretot entre els més petits– i la lluita contra el canvi climàtic i donar impuls al comerç petit i als productors.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Què pensa el sector d’aquest anunci?

Hem parlat amb quatre veus de referència que treballen diàriament per promoure i divulgar una alimentació saludable, sostenible i justa. 

Núria Coll, directora d’Etselquemenges i del Cómo Como Festival

És una oportunitat perquè l’Administració i la ciutadania es prenguin aquest tema seriosament i no només hi dediquem esforços empreses i entitats privades. Què pot fer l’Administració? Algunes idees.

1. Promoure més i millor l’alimentació saludable entre els infants amb una assignatura curricular des de l’Educació infantil.
2. Millorar urgentment el menjar dels hospitals públics.
3. Promoure l’alimentació local i ecològica. Ens hem emmirallat en el concepte ecològic, però si el producte ve de lluny té un impacte desastrós per al planeta. No només hem de mirar el que comprem sinó on ho comprem. Si volem preservar els nostres agricultors i ramaders, cal apostar per la producció local; i si és eco, millor.
4. Aplicar les recomanacions d’organismes com l’ISGlobal sobre contaminació atmosfèrica (Anglaterra ha prohibit construir escoles a certa distancia del trànsit rodat i ja hi ha evidència científica sobre l’impacte neurològic i metabòlic que la contaminació té en els més petits).
5. Una altra idea és promoure estudis i subvencions per a investigació: cal que la societat valori dades fiables sobre l’impacte que té una dieta inadequada en la salut de les persones.
6. Fer campanyes de comunicació exigents i rigoroses i amb el mateix impacte que tenen les del tabac o dels accidents de trànsit. Si continuem dient que som un país que fa una dieta mediterrània i seguim pensant que no mengem tan malament, no podrem avançar. Hem de fer autocrítica i adquirir coneixements profunds sobre alimentació saludable. Només amb el coneixement podrem avaluar que la gran majoria de la població encara no s’alimenta adequadament. La gent té la percepció que menja i es cuida millor del que ho fa.
7. Entendre les demandes de la societat i promoure idees que estiguin en sintonia amb la motivació dels ciutadans. Si la gent té sensibilitat per l’emergència climàtica i el veganisme, fer accions que apuntin cap a aquesta direcció.

Gustavo Duch, coordinador de la revista Sobirania Alimentària 

Des dels moviments agroecològics de la ciutat s’ha estat empenyent a favor d’aplicar el Pacte de Milà a Barcelona. La capitalitat és una bona notícia que ha d’estimular encara més que es generin polítiques alimentàries a Barcelona que afavoreixin circuits alimentaris de proximitat nous i la sobirania alimentària.

Esther Vivas, periodista i activista

El fet que Barcelona sigui la capital mundial de l’Alimentació Sostenible el 2021 no pot quedar-se en un eslògan, sinó que ha de ser una oportunitat per fer polítiques públiques que signifiquin un avanç real en l’accés a aliments locals, del camp, de qualitat i ecològics per al conjunt dels habitants de la ciutat.

Això vol dir promoure la venda d’aquests productes als mercats municipals, apostar per crear mercats de pagès, que la restauració dels centres que depenen de l’administració local, començant pels centres escolars, ofereixi aliments de Km0, del camp i bio, que hi hagi una aposta clara per recuperar zones verdes que puguin ser utilitzades com a horts urbans.

Javier Guzmán, director de Justícia Alimentària

Em sembla una molt bona notícia que farà més visible com n’és d’important l’alimentació i serà una oportunitat perquè molta més gent s’apropi i obtingui més informació i coneixement. També serà un moment perquè les organitzacions com la nostra reivindiquin amb més força la necessitat de fer polítiques públiques cap a la transició alimentària justa, sana i sostenible i incidir perquè es materialitzin per tal d’evitar que aquesta iniciativa quedi en un simple aparador i una operació de màrqueting. Aquest és el risc més gran.

La tardor és una estació de l’any que m’encanta, sobretot culinàriament, ja que arriba la temporada de la carbassa, la magrana, els caquis, el moniato, les castanyes… Són aliments que em fascinen i que m’agrada que no faltin en les receptes que faig.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

La gran majoria són rics en betacarotens, amb funció antioxidant. Són precursors de la vitamina A, que, com ja sabeu, escasseja en la nostra dieta. Aquesta vitamina controla el sistema immunitari, de manera que un dèficit ens exposa a problemes de salut. Durant aquesta època, per tant, és essencial que no ens falti per tal de no agafar ni un refredat. Es troba principalment en les fruites i verdures de color taronja. Aquesta vitamina també intervé en la visió i és imprescindible per al bon funcionament de les mucoses i la pell, per al creixement dels ossos i per a la reproducció.

En aquest cas, us vull parlar de la carbassa, una verdura amb molta aigua (90% aproximadament) que aporta carbohidrats en forma de midó, per tant d’absorció lenta, a més de proteïnes i greixos poliinsaturats. Rica en fibra (22%), també conté vitamina C, i B6, B2, B9, K, B5, manganès, coure, potassi i magnesi.

En aquesta recepta, la carbassa va combinada amb el carbassó, però podríem posar-hi altres verdures, com coliflor, pastanaga, bolets… i fer servir aliments de temporada.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Image may be NSFW.
Clik here to view.Alba Barbero
Dietista-Nutricionista

@albabarberochef

El proper dissabte 26 d’octubre, dins del marc del Cómo Como Festival, la nutricionista Victoria Lozada oferirà una xerrada sobre trastorns de la conducta alimentària i explicarà com l’alimentació pot ser un element clau per tractar pacients amb anorèxia, bulímia o ortorèxia. Victoria Lozada, coneguda a les xarxes socials com a “Nutrition is the new black”, té gairebé 180.000 seguidors a Instagram gràcies a un discurs realista i planer i a una gran capacitat divulgativa.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Lozada explicarà com l’alimentació pot ser un element clau per recuperar-se, i que pot ser paral·lel a un tractament psicològic de professionals especialitzats. Per a la directora del festival, Núria Coll, “els trastorns de la conducta alimentària són un tema que fa molt de temps que volíem abordar, ja que no sempre és fàcil arribar a aquest segment de la població ni trobar la manera d’atraure l’interès de les persones afectades”.

Les xarxes i els grups perillosos

La xerrada està pensada perquè persones joves afectades –o no– per un TCA sentin el discurs d’una dona jove que sap entendre el seu moment vital. També s’adreça a pares, mares i professionals de la salut. Durant la xerrada, que pretén ser participativa i que es planteja com una teràpia de grup, la nutricionista alertarà del perill que suposen les xarxes socials, on es donen consells sense cap mena de sentit i on circulen grups perillosos –com “Pro Ana”– que recomanen mètodes perillosos per no tenir gana i aprimar-se i que tenen un gran èxit entre noies de dotze a divuit anys.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Imatges de l’Instagram de Victoria Lozada

Menjar sense control i l’ortorèxia, els trastorns més habituals actualment

La xerrada abordarà també un dels temes que Lozada veu més en consulta actualment i que és fer-se un tip de menjar, sovint de menjar porqueria, sense control, en poc temps i de manera recurrent. Aquesta conducta, també catalogada com a trastorn, genera sobrepès en moltes noies i s’ha de diferenciar de la gana emocional o d’un desig puntual, que “les persones ens hem de permetre per tenir una bona relació amb el menjar, lluny de l’obsessió i gaudint d’aquestes excepcions”.

Lozada també parlarà del trastorn més emergent els darrers anys: l’ortorèxia, és a dir, l’obsessió per cuidar-se i menjar sa. “No sé si abans hi havia tants casos com ara o passaven més desapercebuts, però tinc molts casos a consulta i el comportament obsessiu és molt semblant al d’altres trastorns de la conducta alimentària i també es pot tractar.