1- 12è Congrés de Medicina Integrativa

Cada vegada hi ha més gent que entén la salut i el benestar general des d’una perspectiva integrativa i, si hi ha un esdeveniment que permeti aprendre, tant a professionals com a pacients, més coses sobre les àrees d’interès principals que abraça la medicina integrativa sens dubte és aquest!

El Congrés de Medicina Integrativa, que se celebrarà a Barcelona del 13 al 15 de setembre, està organitzat per la Societat Espanyola de Salut i Medicina Integrativa (SESMI) i la Societat Europea de Medicina Integrativa (ESMI) i reunirà ponents nacionals i internacionals molt rellevants que investiguen i treballen en els camps de la medicina integrativa.

A més de les xerrades, també podreu assistir a tallers i activitats diverses.

Quan?: 13, 14 i 15 de setembre

Lloc: Hotel Barceló Sants

Més informació i inscripcions a: https://ecim2019-barcelona.sesmi.es/

2- All Those Food Market

Arriba l’onzena edició del festival d’artesans i emprenedors gastronòmics de Barcelona. En aquest esdeveniment hi trobareu productors locals, artesans gastronòmics i entusiastes del bon menjar, projectes de cosmètica natural i ceràmiques artesanals, i també una gran oferta d’activitats i tallers per a petits i grans.

Com cada any, el festival reunirà alguns dels restaurants més destacats de la ciutat perquè pugueu dinar, berenar o sopar dins del recinte, en un ambient agradable i relaxat.

Quan?: 14 i 15 de setembre

Lloc: Teatre Nacional de Catalunya

Més informació.

3- Vespre Vegà

Veritas celebra enguany la 10ena edició de la Quinzena Vegana. Enguany el Vespre Vegà, el gran acte de la Quinzena, estarà protagonitzat per Arantza Muñoz, autora del blog Comoservegano, Xevi Verdaguer, psiconeuroinmunòleg especialitzat en medicina integrativa, David Gasol, nutricionista i professor de cuina i Toni Rodríguez, chef especialista en pastisseria i cuina vegana. La taula rodona, dedicada a debatre sobre la dieta vegana estarà moderada per la directora de l’Ets, Núria Coll. El debat acabarà amb un càtering vegà servit per l’ecoxef Mireia Anglada .

Compra la teva entrada!

Quan?: 26 de setembre, de 19 a 21 h

Lloc:  Terra Veritas. Barcelona

4- Endodance

Us agrada el ball i la música? No us perdeu la cinquena edició de la gala Endodance! Aquest esdeveniment té com a objectiu recaptar fons per a la investigació de l’endometriosi, una malaltia crònica que afecta el 15% de les dones. Concretament, els beneficis de l’espectacle es destinaran al projecte d’investigació biomèdica de l’endometriosi que du a terme la Fundació Clínic de Barcelona.

Aquest any, la cantant Beth Rodergas presentarà la gala, que tindrà actuacions de ballarins i artistes de diverses disciplines amb reconeixement nacional i internacional i música en directe de grups del panorama nacional.

Compra la teva entrada!

Quan?: 28 de setembre, a les 19 h

Lloc: Sala Apolo Barcelona

Més informació.

5- Health Hackers Meeting de Xevi Verdaguer

Voleu transformar la vostra salut? Health Hackers Meeting és un esdeveniment únic per aprendre les claus necessàries per tenir bona salut física i emocional gràcies a Xevi Verdaguer, altres ponents col·laboradors i celebritats.

A més, també hi trobareu foodtrucks amb menjar saludable, activitats de ioga i meditació matinal o tallers de preparació de germinats, fermentats, iogurt de coco, pa de fajol i postres.

Un cap de setmana perfecte per començar a cuidar-se després de l’estiu.

 Quan?: 28 i 29 de setembre

Lloc: Mas Les Comelles Parc Cultural (La Garrotxa)

Més informació i inscripcions.

6- Mercat de Mercats 2019

Arriba la desena edició de la gran fira del producte i la gastronomia. Un esdeveniment que ofereix xerrades, ponències, cuina en directe i molt més a càrrec dels paradistes dels mercats municipals i professionals del sector gastronòmic. Núria Coll, directora d’Etselquemenges, participarà a la Taula rodona sobre el món digital i la gastonomia, d’11.30 a 12.30 h.

Quan?: 18,19 i 20 d’octubre

Lloc: Avinguda de la Catedral, Barcelona

Més informació.

7- Cómo Como Festival

Arriba la quarta edició del festival amb un format nou i inspirador en què fusionem l’oci i el coneixement –motiu pel qual naixem amb una segona marca: el Como Talks– amb l’ambició de reunir alguns dels nutricionistes i professionals de la salut de l’Estat espanyol.

A més, al festival també hi trobareu quaranta activitats paral·leles, per a petits i grans, que es duran a terme al llarg del dia; moltes seran gratuïtes. Ben aviat les anunciarem!

Ponents del Como Talks:

• Gabriela Uriarte
• Sergio Espinar
• Esther Vivas
• Carlos Ferrando
• Nerea Zorokiain
• Xevi Verdaguer
• Victoria Lozada
• Paloma Quintana
• Arantxa Areta
• Marc Vergés
• Míriam Tirado

Compra l’entrada i no et quedis sense!

Quan?: 26 d’octubre

Lloc: Campus de la Ciutadella, Universitat Pompeu Fabra.

Més informació a: www.comocomofestival.com

No sé a casa vostra, però per mi sempre ha estat una mica traumàtic el tema de la carmanyola que els meus fills s’enduen a l’escola per esmorzar. Em nego a posar-los galetes o brioixeria i, d’altra banda, tinc la mala sort que no accepten amb massa alegria la fruita i la fruita seca –sempre els n’ofereixo, però moltes vegades torna tal qual.

La carmanyola de l’escola ha de ser, d’una banda, fàcil de preparar –necessito opcions que no impliquin gaire temps a la cuina– i, per descomptat, saludable. A continuació, us explico alguns dels esmorzars que solc posar a la carmanyola dels meus fills, a veure si us serveixen d’inspiració per a les vostres. Són receptes que alguns ja coneixereu perquè estan incloses a Berenars sans, el petit receptari que la Gina Estapé i jo vam fer per EtsNen 3, o en el llibre electrònic Festes infantils, també de la Gina i meu. A baix, als comentaris, podeu compartir també les vostres millors opcions i, així, en comunitat, enriquirem els nostres receptaris infantils!

Blinis amb crema de cacau

El blini és una espècie de crep gruixuda que es pot omplir o menjar sola. La versió que us proposo és força neutra, però si no voleu o no us agrada la crema de cacau per farcir-los, també els podeu fer amb una mica de plàtan i canyella i prendre’ls tal qual.

Si feu els blinis i la crema de cacau, el més pràctic és fer servir dos blinis com a tapes i posar la crema al mig. Una mica com els alfajores argentins.

Tant els blinis com la crema de cacau duren dos o tres dies a la nevera (guardeu-los en envasos hermètics, això sí).

Blinis de civada

Ingredients:

• 85 g (1 tassa) de civada
• 185 ml (3/4 tasses) de beguda vegetal baixa en sucres
• 1 ou mitjà

Elaboració:

1. Escalfeu una paella a foc mitjà.
2. Poseu tots els ingredients al vas de la batedora i tritureu fins que quedi tot ben integrat en una massa semilíquida.
3. Aboqueu una cullerada de massa a la paella per formar un blini d’uns 5 cm de diàmetre, i feu-ne tants com us en càpiguen a la paella.
4. Deixeu que s’infli una mica la massa i gireu-los.
5. Traieu del foc i deixeu que es refredin.
6. Repetiu el procediment fins que s’acabi la massa.

Crema de cacau

Aquesta recepta és una autèntica i deliciosa “nocilla” sana.

Ingredients:

• 140 g d’avellanes lleugerament torrades
• 3 dàtils Medjool sense pinyol
• 70 ml de beguda d’avellanes (podeu fer servir una altra beguda vegetal, però amb la d’avellanes el resultat queda més aconseguit)
• 1 c.p. de vainilla en pols
• 1 c.s. de cacau pur en pols

Elaboració:

1. Traieu la pell de les avellanes tant com us sigui possible.
2. Tritureu les avellanes fins a aconseguir una consistència de crema per untar.
3. Afegiu-hi el cacau, la vainilla i la beguda d’avellanes i seguiu triturant.
4. Afegiu-hi els dàtils i tritureu fins que quedi tot ben integrat.
5. Reserveu a la nevera.

Boletes energètiques de llimona

Són genials per preparar i reservar a la nevera (aguanten uns quants dies). Els infants, amb un parell o tres, en solen tenir prou, perquè són denses.

Ingredients:

• 150 g d’ametlles pelades
• 50 g de coco ratllat
• 1 c.s. d’oli de coco
• Ratlladura d’1 llimona
• Suc de llimona
• 4 dàtils Medjool sense pinyol

Elaboració:

1. Poseu tots els ingredients excepte els dàtils en el got de la batedora i tritureulos fins que quedi tot ben integrat.
2. Afegiu-hi els dàtils i tritureu-ho més.
3. Feu boletes de 2 a 3 cm de diàmetre amb les mans humides.
4. Arrebosseu les boletes amb coco ratllat.
5. Claveu els bastonets a les boletes perquè quedin com xupaxups.
6. Reserveu a la nevera.

Fruits secs banyats

Aquesta és de les opcions més fàcils i agraïdes de totes. És més adequada per a l’hivern, per evitar que la xocolata es fongui.

Ingredients:

• 1 grapat (uns 20 g) d’ametlles, avellanes, nous o el fruit sec que més us agradi
• 20 g de xocolata negra del 80% o més

Elaboració:

1. Col·loqueu la xocolata en un bol i desfeu al bany maria.
2. Retireu del foc i afegiu-hi els fruits secs. Amb una cullera, remeneu bé els fruits secs perquè s’impregnin bé de xocolata
3. Retireu els fruits secs i col·loqueu sobre una superfície antiadherent. Deixeu refredar.

Pa de plàtan

Soc fan d’aquesta recepta, que agrada tant a grans com a petits. És de la Gina i us l’explico a continuació. I, molt important, es pot tallar a llesques i congelar. Només cal treure les llesques una estoneta abans de consumir-les.

Ingredients:

• 250 g de farina d’ametlla
• 3 plàtans madurs
• 2 ous
• Canyella al gust
• 1 c.p. de bicarbonat
• 1 c.p. de vinagre de poma
• Opcional: nous trossejades, panses o llavors de xocolata.

Elaboració:

1. Preescalfeu el forn a 180 ºC.
2. Tritureu tots els ingredients –excepte els opcionals– fins a aconseguir una massa homogènia.
3. Afegiu els ingredients opcionals i barregeu amb la massa.
4. Unteu un motlle rectangular amb una mica d’oli de coco verge i aboqueu-hi la massa. Enforneu-ho uns 40-45 minuts. Retireu el pa del forn i deixeu-lo refredar una mica abans de reservar.

Bastonets de pastanaga amb hummus

Ja sé que no és la proposta més original, però la comparteixo perquè de vegades ve de gust alguna cosa salada i aquesta idea és força fàcil de transportar i molt nutritiva. Als meus fills els encanta i el que sobra de l’hummus gairebé sempre queda per a l’aperitiu o per sopar.

Les pastanagues es tallen a bastonets i l’hummus es prepara en dos minuts, com us explico a continuació.

hummus

Ingredients:

• 2 tasses de cigrons cuits
• 4 c.s. d’oli d’oliva verge
• 1 c.s. de tahina
• ½ c.p. de comí en pols
• Suc d’1 llimona
• Una mica de sal marina sense refinar

Elaboració:

Tritureu tots els ingredients fins que quedi una textura homogènia.

Voldria fer un últim apunt necessari. Per mi, l’alternativa més natural, nutritiva i ràpida és sempre una peça de fruita de temporada, acompanyada d’un grapat de fruits secs (ametlles, nous, avellanes…). Com us explicava, a casa meva no és el més fàcil d’oferir i per això m’he hagut de buscar la vida, però si és una opció que agrada, ni ho dubteu! Té energia i nutrició de sobres. Això sí, no hem de confondre la peça de fruita amb els sucs envasats, que són una opció molt menys interessant, ja que porten molt de sucre i gairebé sempre reben tractaments tèrmics que en destrueixen les vitamines.

També són bones opcions una mica de truita del dia anterior, unes olives, un ou dur, un entrepà amb un bon pa i pernil o paté vegetal.

L’esmorzar que fan els nens a mig matí és un moment de recàrrega energètica important, ja que per a ells l’escola suposa un esforç físic i mental. És clau triar aliments que els donin energia estable i alhora siguin nutritius per al cervell.

Ànims, que és una feina de formigues, però val molt la pena. I, un cop més, si teniu alguna recepta per compartir, no dubteu a escriure-la als comentaris.

Etselquemenges i l’empresa PiLeJe organitzen la primera matinal probiòtica, el proper dissabte 28 de setembre al matí.

La jornada se centrarà a parlar de la importància dels probiòtics per resoldre molts dels malestars més habituals, com ara el restrenyiment o la diarrera.

El diàleg permanent entre l’intestí i el cervell fa que sigui indispensable tenir cura de les emocions. Durant el matí entendrem els factors del dia a dia que poden desequilibrar l’intestí. Però, a més, parlarem de bacteris i virus, de la síndrome de l’intestí irritable, i molt més, en el debat posterior amb la directora de l’Ets, Núria Coll.

Els laboratoris PiLeJe és pioner en l’estudi dels probiòtics, fa i publica des de fa anys diversos experiments sobre les soques probiòtiques, tant sobre la resistència que tenen davant de diferents condicions fisicoquímiques (viabilitat, resistència a diferents mitjans, per exemple) com sobre l’impacte que tenen sobre la salut. D’aquesta manera, contribueix a fer avançar la investigació científica en aquest camp. La gamma de productes Lactibiane és número 1 en vendes a l’Estat espanyol.

Després de la xerrada i el debat, les dietistes de l’equip Gina Estapé i Pilar Rodrigáñez serviran un ‘brunch’ probiòtic a tots els assistents i s’entregaran les receptes que es tastin.

L’acte no serà enresgistrat.

Organitza

L’alvocat és una superestrella a les xarxes socials i, fins i tot, en els últims anys s’han creat Avocado Bars (restaurants que serveixen tots els plats amb alvocat). La seva textura greixosa i saciant, que combina tan bé tant amb dolç com amb salat, així com les propietats beneficioses que té per al sistema cardiovascular, fa que cada vegada ens enamori més.

El de palma és l’oli que més es fa servir arreu del món. Cada any es destrueixen milions d’hectàrees de boscos per cultivar-ne. L’expansió de monocultius intensius, com les plantacions de palma, especialment al sud-est asiàtic, s’ha associat amb la desforestació dels boscos tropicals, l’apropiació de terres pertanyents a comunitats autòctones, abusos contra els drets humans i la mort d’animals de diferents espècies. En el cas de l’alvocat, la situació no s’allunya gaire d’aquesta.

Creixement de la demanda de l’alvocat associada als monocultius

La comercialització d’alvocat va pujar a l’Estat espanyol durant l’any 2018 a 74 milions de peces (19 milions d’unitats més que l’any 2017). És un dels deu països amb nivells d’importació més alts.

Com ens agrada el guacamole i l’alvocat sobre una torrada amb ou escumat, oi? Bé, doncs aquest boom amaga un problema molt gran: és una fruita originària de zones càlides i humides, com les zones on hi ha els boscos tropicals més importants del món. Les zones de cultiu actuals (proveïdors) són sobretot a Mèxic, Perú i Xile (TradeMap, 2018).

Problemes del cultiu de l’alvocat

L’impacte ambiental de la producció d’alvocat, igual que la d’altres cultius tropicals com els de cafè, oli de palma o sucre, té condició de monocultiu. I això afecta a molts nivells:

• Flora i fauna: No pot coexistir amb altres arbres i plantes, de manera que cal eliminar-los sistemàticament, amb la desforestació consegüent. Cada any es perden entre 600 i 1.000 hectàrees de bosc per aquest motiu, segons dades de l’Institut Nacional d’Investigacions Forestals, Agrícoles i Ramaders (INIFAP). Però a més, la Secretaria d’Urbanisme i Medi Ambient de Michoacán estima que els cultius il·legals d’alvocat són d’unes 20.000 hectàrees més. Moltes són en zones que abans eren boscos o selves.
• Temps de cultiu (desgast del subsol): Heu intentat plantar i fer créixer algun cop un alvocat? Deveu haver vist que és realment difícil i demana molt de temps. L’alvocat necessita assentar-se al terreny durant anys abans de començar a produir en grans quantitats (perquè surti l’alvocat calen entre cinc i sis anys) i, durant aquest període, treu els nutrients al sòl, de manera que cal posar-hi adobs químics.
• Ús de pesticides: Els monocultius estan més subjectes a plagues perquè no tenen altres plantes ni fauna que els ajudi a combatre-les; això requereix l’ús massiu de pesticides, que afecta encara més la flora i fauna de la zona (com és el cas de la papallona monarca de Mèxic) i contamina les aigües, els horts i la població local. L’ús indiscriminat de plaguicides a la zona alvocatera de Michoacán implica que s’hi aboquin 450.000 litres d’insecticides, 900.000 de fungicides i 30.000 tones de fertilitzants cada any.
• Ús d’aigua potable: L’alvocat necessita una quantitat immensa d’aigua per viure (característica que el fa molt poc sostenible per ser cultivat a gran escala: per a 1 kg calen fins a 8 l d’aigua). Un cultiu d’alvocat demana gairebé el doble d’aigua que un bosc bastant dens, cosa que significa que arriba menys aigua als rius de muntanya, dels quals depenen boscos i animals. Tota aquesta aigua s’inverteix perquè els europeus ens cuidem menjant alvocat (també als Estats Units i al Japó hi ha un consum important) i fa que una part important de la població de Xile no en tingui (en aquest país l’aigua és de propietat privada: qui la paga es queda amb tot el dret a accedir-hi i pot desviar els rius).
• Preu, robatoris i màfies: La proliferació de l’«arbre d’or» i el preu elevat del seu fruit no ha passat desapercebut per als lladres, que hi han vist una mina. Per això, el problema de furts d’alvocats a la zona de la Marina Baixa no deixa de créixer i de restar rendibilitat a l’agricultor.

Malgrat tot el que passa al món relacionat amb incendis provocats per poder plantar determinats aliments en benefici dels humans i l’augment de consciència sobre les accions que podem emprendre (donar a associacions, fer pressió compartint notícies i etiquetant influenciadors i mitjans, votar a partits que puguin ajudar, reduir encara més el consum de carn…), sempre hi ha gent que diu: “Au, va, que al final no podrem menjar res”. És una afirmació molt inconscient: el món s’esgota i l’estem matant. Cada vegada hi ha menys aigua potable, més desastres naturals i més calor. Cada decisió compta, perquè som una suma de molts. Comenceu a poc a poc. Però comenceu.

1. Teniu costum de mirar d’on ve la fruita i la verdura que compreu? Doncs amb els alvocats és important fer-ho: compreu-los de proximitat (els cultius a l’Estat espanyol és concentren a Màlaga, amb 6.200 hectàrees, i Granada, encara que també hi ha zones productives a l’Algarve portuguès, Cadis, Alacant i València).
2. Penseu que quan demaneu alvocat en un restaurant no sabeu d’on ve.
3. Planteu un arbre d’alvocats

Si en voleu saber més:

• https://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-37581668
• http://www.biodiversidadla.org/Noticias/La-guerra-por-el-Aguacate-deforestacion-y-contaminacion-imparables
• https://www.intagri.com/articulos/frutales/el-aguacate-en-latinoamerica-parte-uno
• https://www.youtube.com/watch?v=lWqUSGJg1eU
• http://www.fao.org/3/a-i5588e.pdf
• https://interactive.pri.org/2018/10/amazon-carbon/business.html
• https://elpais.com/elpais/2019/02/06/inenglish/1549467945_461680.html

Enguany, Veritas organitza la desena edició de la seva tradicional Quinzena Vegana amb tot un seguit de tallers de cuina vegana que es duran a terme del 16 al 26 de setembre.

Si voleu consumir més proteïna vegetal, no deixeu escapar l’oportunitat d’aprendre a cuinar-la amb aquests tallers monogràfics:

• “Menjar vegà per emportar-se a la feina. Carmanyoles equilibrades” amb Alf Mota
• “Dinars vegans ràpids i deliciosos” amb Míriam Fabà
• “Dolça temptació vegana” amb Glòria Carrión
• “Afegeix probiòtics al menú diari de manera fàcil i equilibrada” amb Mireia Anglada
• “Com cuinar el tempeh: idees ràpides, senzilles i nutricionals per a la teva salut” amb Mireia Anglada

La cirereta d’aquest esdeveniment és el Vespre Vegà, una taula rodona sobre la dieta vegana que estarà protagonitzat per Arantxa Muñoz, autora del blog “Comoservegano”; Xevi Verdaguer, psiconeuroimmunòleg especialitzat en medicina integrativa; David Gasol, nutricionista i professor de cuina, i Toni Rodríguez, xef especialista en pastisseria i cuina vegana, i que serà moderat per la directora d’Etselquemenges, Núria Coll.

En acabar l’acte, que serà el 26 de setembre de 19 h a 21 h a Terra Veritas de Barcelona, hi haurà un càtering vegà servit per l’ecoxef Mireia Anglada.

Materials descarregables

Al seu web us podeu descarregar la Guia vegana, que inclou una gran varietat de productes d’origen vegetal, amb les propietats i les indicacions per cuinar-los. També s’ha confeccionat un menú vegà setmanal per donar idees i pautes per programar els àpats, a més de compartir receptes veganes delicioses.

L’arbre d’on surten –Carya illinoinensis o pacaner– és una espècie nativa del sud-est dels Estats Units; de totes maneres, ara també es cultiva a Malta, Sud-àfrica, Azerbaidjan, la Xina, Austràlia, Ucraïna, el Brasil i altres països de l’Amèrica del Sud. A més, sembla que també comença a naturalitzar-se en algunes zones al sud de l’Estat espanyol.

La closca de les pacanes és ovoide i es pot trencar amb un trencanous, igual que la de la nou comuna; no obstant això, com que té una superfície llisa –a diferència de la resta de nous– sol ser més complicat. Per això, la majoria d’establiments les solen vendre pelades. Les nous en si són de color canyella i tenen una superfície suau i brillant marcada per tres o quatre costelles de poc relleu. Per dins, si les partim, tenen un color més clar.

Ja fa un temps que corre per les xarxes i els grups de WhatsApp el menú infantil de l’Hotel Mirasierra de Segòvia, amb un plantejament que és un despropòsit total. Una de les màximes és que l’alimentació no pot ser ni un premi ni un càstig.

Doncs, en aquest hotel hi ha dues opcions de menús infantils en clau de “bo” i “dolent” que atempten contra l’educació nutricional i la criança respectuosa:

• “Menú per a nens que es porten bé”: el menú infantil clàssic amb croquetes i nuggets.
• “Menú per a nens que es porten malament”: una opció saludable amb verdura i peix.

Quins missatges donen?

• Que la verdura i el peix no agraden als infants i que, per això, el dinar serà una penitència si es porten “malament”. En canvi, si es porten “bé”, podran gaudir d’arrebossats, refinats i sucres, entre d’altres.
• Que els nens han de menjar diferent que els adults.
• El moviment i la llibertat són actituds incorrectes. Segons l’experta en criança Míriam Tirado, no es pot pretendre que criatures de tres o quatre anys seguin a taula sense moure’s. De fet, durant la primera infantesa (0-6 anys) no poden estar asseguts tot un àpat com els adults.

Quines opcions hi sol haver en els menús infantils?

En general, els menús infantils són un desastre nutricional amb opcions molt poc saludables i una absència total de verdura i fruita.

Per primer, pasta refinada com macarrons, espaguetis o lasanya. I per segon, arrebossats, que sovint no són ni casolans –sinó congelats–, com els nuggets, les croquetes o els calamars a la romana acompanyats, òbviament, de patates fregides. Sempre amb el quetxup com a gran element per sucar i omplir de color el plat.

Les postres són dolços carregats de sucre: gelats, natilles o flams, entre altres “exquisideses”.

Què podem fer quan anem a un restaurant?

Hem de recordar que els infants aprenen per imitació i que menjar en família és clau per al seu desenvolupament. Així que és molt important que els progenitors siguin un model de bons hàbits per als fills també quan mengen. També hi ha d’haver una coherència entre el tipus d’alimentació que seguim a casa i la que fem quan sortim, sense obsessionar-nos, perquè la rigidesa tampoc no és sana.

Encara que els menús infantils siguin un crim nutricional, no hem de desistir. Hem de reclamar que s’incloguin opcions sanes, perquè és una qüestió d’oferta i demanda. Si molta gent ho demana, es plantejaran que hi ha una necessitat que han de cobrir.

Fins que això no passi, tenim diverses opcions. Si cadascú vol demanar un plat, podem demanar mitges racions per als més petits amb plats de la carta. Una altra alternativa és compartir plats entre tots, tant entrants com principals. És fàcil incorporar verdura, perquè en molts restaurants la podem trobar entre els primers plats –amanides, escalivada o graellada de verdures.

Finalment, hem de tenir clar que no hi ha una dieta especial per a infants, que a partir dels dos anys poden menjar com un adult saludable. A més, el menjar ha de ser un plaer i no hem d’estigmatitzar certs aliments. No els hem de transferir els nostres prejudicis cap a un menjar determinat.

Pel que fa al moviment, vivim en un món adultocèntric i pretenem seguir fent el mateix que abans de tenir fills sense pensar que, per a ells, pot ser molt avorrit i poc estimulant estar asseguts en un bar o un restaurant sense poder-se moure. A la ciutat, hi ha locals que són kidsfriendly amb espai de jocs. Quan fa bon temps, els caps de setmana podem sortir a fer un pícnic o una barbacoa i gaudir de l’aire lliure. També hi ha masies o restaurants que tenen parcs o jocs a fora i n’hi ha, fins i tot, que tenen animals de granja. Pensem en ells i en les seves necessitats i tots ens ho passarem millor.

M’agrada incloure diverses racions de peix blau a la setmana, i el salmó és una manera fantàstica de fer-ho, ja que l’omega-3 que conté té propietats antiinflamatòries. Això resulta molt interessant per combatre totes les patologies que tenen un component inflamatori.

A més, el salmó combina perfectament amb el paté de remolatxa, les nous de macadàmia i l’all negre: una autèntica combinació guanyadora de nutrients. Vegem-ho. La remolatxa és molt rica en àcid fòlic i antioxidants, les nous de macadàmia són riques en minerals com potassi, calci i fòsfor, així com riques en greixos saludables, i l’all negre és un superaliment de cap a peus.

Tampoc hi poden faltar les fulles verdes, per això prepararem una bona amanida de ruca, rica, entre altres coses en vitamina K, necessària per mantenir una bona salut dels ossos. Per acompanyar l’amanida de ruca farem servir figues, aprofitant que aviat s’acaba la temporada, cosa que aportarà un extra de fibra, vitamines i minerals.

Sens dubte, aquest salmó arrebossat no deixa indiferent, no només perquè queda molt saborós per dins sinó també per l’embolcall cruixent de fora. Us asseguro que amb aquest sopar no trobareu a faltar els arrebossats mai més.

María Corbalán
Dietista

mariacorbalan.com / @mariacorbalan_

Algunes amigues o mares i pares de l’escola em demanen, any rere any, idees de menús saludables per fer a casa. En realitat, em demanen que els expliqui com m’organitzo i com planifico els menús. No és tan fàcil fer un sopar equilibrat i variat si l’alimentació saludable no és una prioritat. De totes maneres, encara que no ho sigui per a tothom, al final, cal parar-hi una mica d’atenció si no es vol acabar obrint la nevera i improvisant qualsevol cosa per sopar, per a nosaltres i per als nostres fills, cosa que desespera igual. Però ho entenc i m’he sentit igual molts cops. Pensar el menú cada dia, planificar, anar a comprar i cuinar és una motxilla enorme i una feina que hem de fer cada dia, tots els dies de l’any. Per això ens agrada tant anar a restaurants, coi!

Per tant, zero culpes. Entre la sortida de l’escola, el berenar, les extraescolars, el bany i les interrupcions, la vida ja és prou complicada per pretendre excel·lir cada dia a la cuina.

De totes maneres, us explico el que he fet aquest inici de curs per si us pot ser útil. El primer dia em vaig imprimir el menú dels bessons, que és diferent del de la filla gran, que fa P5, perquè són dues escoles públiques diferents i tenen dues empreses concessionàries diferents. Però com que no vull fer més d’un menú, baso els sopars en funció dels dinars de P1. Això no ho fan totes les famílies, que sovint no saben què han menjat els fills aquell dia i és molt fàcil que acabin repetint menú. És molt útil, per tant, imprimir el menú i tenir-lo a la nevera; això ens permet decidir de manera més visual com podem equilibrar dinars i sopars.

L’equilibri que busco, però, dista molt del que es diu des dels centres educatius, que sovint pequen d’excés de proteïna animal –que en general ofereixen molts dies– i, a sobre, les recomanacions que fan per sopar inclouen més proteïna animal. No té gaire sentit si calculem que necessitem prendre cada dia un gram de proteïna per cada quilo de pes. Per tant, un nadó de quinze quilos en té prou amb un tros de pollastre de 50 grams, que en té 15 de proteïna. I no només el peix, els ous i la carn tenen proteïna, sinó que els vegetals, llegums i cereals, també. Per això és tan recomanable compensar els sopars amb llegum i cereal integral.

Propostes de sopars

A casa farem:

• Els dilluns –que dinen arròs i ou–, soparem verdura i llegums, per separat o en un estofat.
• Els dimarts –que dinen verdura i carn–, farem arròs de verdures i peix blau. També ho faig aquest dia perquè sé que els dimarts la peixateria és oberta i que, com que recullo jo els nens d’escola, podrem passar-hi.
• Els dimecres –que dinen pasta i formatge– menjarem verdura a trossos i hummus i/o ou.
• Els dijous –que dinen llegums i peix– soparem crema de verdures i hamburgueses vegetals o croquetes de mill o ou.
• Els divendres –que dinen sopa i pollastre–, soparem arròs amb llenties i verdura.

Aquest esquema de dinars i sopars el tinc en una aplicació de notes del mòbil per si no el recordo, ja que em va bé per tenir ordre i planificar la compra, un altre essencial per no tenir un atac de pànic davant d’una nevera buida.

I tingueu una cosa en compte: segons l’alimentació saludable que difonem a Etselquemenges cal tenir un molt bon proveïdor de fruita i verdura, ja sigui una cooperativa de consum o una botiga amb producte sobretot local i de temporada i poc més. El rebost el podeu tenir permanent i, si no teniu temps de coure llegums, tenir-ne en conserva. Personalment no tinc mai temps de cuinar per avançat, però si cal faig xocolata saludable amb avellanes, cacau, dàtils i llet de civada a les nou de la nit o a les set del matí. El pitjor que pot passar és que el soroll desperti els veïns, però, a casa, amb tres nens petits, hi ha d’haver un engranatge constant per tenir opcions saludables sempre a mà. Gràcies, veïns, per comprendre-ho!

Com són els berenars de l’escola?

Els berenars que proposa l’escola tampoc em semblen del tot bé, ja que només els donen plàtan dos dies a la setmana. Cap altra fruita! Em sembla incomprensible en un país que té fruites delicioses totes les estacions de l’any. A més, en aquests berenars, hi ha lactis dia sí i dia no, i s’abusa del pa. Per tant, en els berenars de les cinc he d’evitar l’entrepanet perquè tinguin una dieta més variada i no els surti el pa per les orelles.

De fet, una de les coses més difícils d’aplicar, sobretot en el cas dels més petits, és que mengin variat. No podem dir que els nostres fills mengen verdura si només els donem patata i mongeta tendra; no podem dir que mengen fruita si només tasten el plàtan. No podem dir que tenen una dieta variada, si l’únic cereal que mengen és blat i/o arròs blanc. Ara que ve la tardor –el dia 1 d’octubre publicarem els bàsics de fruita i verdura del mes–, veureu que tenim moltes verdures disponibles i ajustades de preu –perquè són de temporada– per fer receptes noves. Aquest és el sentit del nostre web o dels cursos que fem: que la gent descobreixi més varietat d’ingredients i receptes. I, si no, que els ho diguin als alumnes del curs “Perd pes i guanya salut”, que han après a esmorzar diferent i tenen tantes eines que no troben a faltar el pa.

He de dir també que el menjar de les escoles bressol municipals de Barcelona –a casa hem passat per tres bressols diferents i, en algun cas, hem conegut a fons les cuines dels centres– han millorat molt. El darrer any s’han pres decisions contundents com ara eliminar del tot el sucre, ja que abans es donaven galetes i  coca, per exemple. I bona part dels aliments són ecològics. Ara, però, caldria que hi hagués més verdura i sobretot reduir l’excés de lactis i de bastonets de pa.

L’endometriosi és una malaltia inflamatòria crònica que actualment afecta un 5-20% de les dones en edat fèrtil. Així, es calcula que, a l’Estat espanyol, hi ha uns dos milions d’afectades.

L’endometri és el teixit que forma la part interna de l’úter, una capa que durant el cicle menstrual experimenta certs canvis fisiològics i que té un paper clau en l’embaràs. Quan hi ha estrògens, l’endometri creix i es fa més gruixut perquè, si hi ha fecundació, serà l’encarregat d’acollir i alimentar l’embrió. En cas contrari, si no hi ha embaràs, es desprèn i s’elimina en forma del que anomenem menstruació.

Quan una dona té endometriosi, aquest teixit –l’endometri– apareix fora de l’úter. Els focus més freqüents són la zona pelviana, els ovaris, les trompes de Fal·lopi, l’intestí o la bufeta. No obstant això, també pot aparèixer en altres zones com els pulmons, el sistema renal o, fins i tot, el cervell. Durant la menstruació, aquestes parts de teixit endomètric també es desprenen i sagnen; aquest fet provoca un dolor que pot arribar a ser incapacitant. A més, alhora, el cos també ataca aquests teixits que han migrat a llocs on no els toca ser, cosa que causa inflamació i genera alteracions als òrgans afectats.

La simptomatologia és molt heterogènia i depèn de cada cas, però els símptomes més freqüents són dolor molt fort durant la regla i/o abans, també durant l’ovulació, sagnats abundants, infertilitat, dolor durant o després de les relacions sexuals, ciàtica, inflamació abdominal (l’anomenada endobelly), nàusees i cansament,  entre d’altres. La Maria Camps, afectada d’endometriosi, membre d’Endodance i protagonista d’un dels capítols del Click Natural, explica que hi ha diferents tipus de dolor: “De vegades, és un dolor sec, com un apunyalament i, d’altres, semblen contraccions: un mal molt fort que augmenta i disminueix constantment i que pot durar hores”. A més, a part de la zona de l’úter, el dolor també pot aparèixer als òrgans amb endometriomes –quistos– o adherències –ja siguin provocades per la malatia mateix o per les cirurgies–: com, per exemple, a la bufeta, als intestins o al còlon, cosa que pot generar problemes a l’hora d’orinar o d’anar de ventre, respectivament.

Tota aquesta simptomatologia genera molta incomprensió social. “Quan expliques que tens regles molt doloroses, sempre hi ha algú que et diu que la regla també li fa mal i que no es queixa tant. Però és que, quan tens endometriosi, el dolor ultrapassa els dies de la regla; pots arribar a tenir mal cada dia, com era el meu cas, o segons l’esforç que fas. A més, és un dolor que no remet amb analgèsia simple; de vegades ni amb fàrmacs més forts, i et veus obligada a anar a l’hospital perquè no pots fer vida normal. Tot plegat sovint costa d’entendre des de fora”, explica la Maria.

Moltes dones experimenten els primers símptomes des de la primera menstruació; no obstant això, el problema és que molts cops es detecta tard. Hi ha casos en què passen anys fins que arriba el diagnòstic; i això no ajuda, perquè la malaltia avança i s’agreuja. Com abans es comenci a tractar, millor.

Causes de l’endometriosi

En general, mèdicament no hi ha una explicació concloent sobre l’origen d’aquesta patologia. No obstant això, hi ha especialistes com la doctora Annalisa Di Rocco, ginecobstetra amb màster en psiconeuroimmunologia clínica, que tenen clar que la base de l’endometriosi és una inflamació de baix grau. “L’excés d’exposició als xenoestrògens de tòxics ambientals com els pesticides, el bisfenol del plàstic, aliments processats o productes que provenen d’animals hormonats, entre d’altres, alteren el cos, la microbiota intestinal i vaginal, i es genera una inflamació crònica de baix grau”. I si, a més, l’estat del sistema immunològic no és òptim –perquè no mengem prou bé i no ingerim les vitamines, els minerals o els aminoàcids que necessitem– el cos no es desinflama correctament, explica la doctora.

En general, el primer que es fa en medicina al·lopàtica és donar anticonceptius orals per millorar la simptomatologia de les pacients. De totes maneres, el tractament no pot ser això i prou! Ha de ser més global.

Segons explica la doctora Di Rocco, els anticonceptius orals també formen part del grup dels xenoestrògens; per tant, quan en prenem, sobresaturem encara més el sistema d’hormones i afegim més substàncies químiques al cos. A més, amb els anticonceptius “no donem al cos la informació necessària per recuperar l’eix hormonal, sinó que tapem la causa. Pot semblar que la pacient millora però, en realitat, no es frena la malaltia, perquè, un cop més, s’ataquen els símptomes però no les causes.”

Per fer front a les causes reals de la patologia, “és molt important tenir en compte que la pacient no és un úter, sinó un esser humà i que, per tant, hem de tenir en compte les seves emocions, sentiments, alimentació i estil de vida”, recalca la doctora Di Rocco.

Actualment se segueix operant d’endometriosi però s’intenta deixar per quan no hi ha més alternatives, ja que amb la cirurgia es minva la reserva ovàrica i, a més, es creen més adherències.

La importància de l’alimentació

L’alimentació és molt important a l’hora de tractar l’endometriosi. Com que és una patologia inflamatòria, és clau determinar què mengem per tal de disminuir la inflamació i l’estrès oxidatiu.

Cal recordar que els aliments que prenem habitualment tenen un gran impacte en nosaltres. N’hi ha que poden generar inflamació i d’altres que contenen substàncies que ens poden ajudar a combatre-la. Per això, en cas d’endometriosi, és recomanable evitar els productes processats, els sucres refinats, les carns vermelles i les carns de mala qualitat, el cafè, els lactis (especialment de vaca), les farines refinades i els cereals amb gluten. En general, cal disminuir el consum de cereals, ja que interessa rebaixar la càrrega glucèmica de la pacient.

En canvi, cal potenciar el consum de fruites i verdures –perquè contenen moltes vitamines, minerals i antioxidants–, el peix blau petit –per l’omega-3– i aliments com la cúrcuma –amb grans propietats antiinflamatòries i antioxidants.

La Maria, tal com ens explica en el capítol sobre endometriosi del Click Natural, va canviar completament la dieta i, actualment, conviu amb l’endometriosi sense pràcticament cap símptoma. “Quan recordo com vaig arribar a estar i ho comparo amb ara, no m’ho puc creure. Em van dir que sempre estaria igual, que no hi havia cap pastilla per treure el mal que tenia i que cada dos anys m’haurien d’operar. Tenia mal cada dia, des que em llevava fins que me n’anava a dormir, i, de vegades, fins i tot em despertava a la nit amb un mal com si m’haguessin clavat un ganivet.”

Una alimentació neta i saludable també és molt important per millorar l’estat de la microbiota intestinal i vaginal, que en la gran majoria de casos està alterada.

De totes maneres, l’alimentació no ho és tot. Si mengem perfectament, però no cuidem altres aspectes importants com l’estrès o l’exercici físic, no abraçarem tots els focus d’acció necessaris.

L’estrès i les emocions

Per la doctora Annalisa Di Rocco, l’estrès és un dels grans aspectes que cal tenir en compte quan hi ha endometriosi i aconsella una cosa molt important però sovint oblidada: “Cal gaudir de la vida i del que tenim. Les expectatives ens fan molt de mal i fan que ens enfoquem més en el que no tenim que no pas en el que sí que tenim; això, generalment, crea molta ansietat. L’agraïment és una de les coses més grans que hem de tenir.”

A més, la doctora també fa èmfasi en la importància de l’acompanyament emocional. En casos d’endometriosi “sovint darrere hi ha una nena ferida que ha patit un trauma durant la infància” i, per això, recomana fer teràpia, però no qualsevol! “Amb la psicoteràpia llarga es reviu massa el problema i alterem els nivells de cortisol; i això no interessa. Cal una teràpia breu i efectiva, perquè la dona, des d’una visió adulta, entengui la situació que va viure de petita”.

Reeducació del sistema nerviós

Quan hi ha dolor crònic i sostingut en el temps, apareix una hipersensibilització del sistema nerviós. Les zones del cervell dedicades al dolor s’hipertrofien i, com a conseqüència, reben més senyals de dolor, reaccionen de manera més ràpida davant els estímuls i, fins i tot, poden arribar a fer que estímuls no dolorosos puguin arribar a ser-ho.

Per això hi ha especialistes que parlen d’una reeducació del sistema nerviós. En aquest aspecte, activitats com el ioga o els abdominals hipopressius poden ajudar a reforçar el múscul i a millorar el dolor. L’acupuntura també és un bon coadjuvant del tractament.

Tot això sense oblidar que és molt important nodrir i reparar el sistema immunològic, i donar-li els nutrients que necessita perquè pugui desinflamar l’organisme tot sol.

Festival de dansa per a l’endometriosis

Us agrada el ball i la música? No us perdeu la cinquena edició de la gala Endodance! Aquest esdeveniment té com a objectiu recaptar fons per a la investigació de l’endometriosi, una malaltia que afecta el 15% de les dones. Concretament, els beneficis de l’espectacle es destinaran al projecte d’investigació biomèdica de l’endometriosi que du a terme la Fundació Clínic de Barcelona.

Aquest any, la cantant Beth Rodergas presentarà la gala, que tindrà actuacions de ballarins i artistes de diverses disciplines amb reconeixement nacional i internacional i música en directe de grups del panorama nacional.

Hora i lloc: 28 de setembre, a les 19 h a la Sala Apolo Barcelona
Més informació a: http://endodance.com/
Compra la teva entrada a: https://www.sala-apolo.com/es/evento/5-endodance-2019

Un exèrcit de Gretes Thunberg i el canvi climàtic seria una reminiscència del passat en un tancar i obrir d’ulls. Seria el camí més ràpid per guanyar la guerra contra l’escalfament global amb el permís de les grans potències mundials o sense. Per aconseguir-ho, faria falta un petit gran detall: clonar fins a la sacietat la mediàtica adolescent de setze anys amb autisme. Si amb el seu compromís ha aconseguit que el món l’escolti fent vaga escolar cada divendres, què farien un milió tres-cents mil “soldats” menors d’edat amb la mateixa convicció que la jove danesa d’ulls blaus que no agafa avions per no embrutar l’atmosfera de diòxid de carboni?

La xifra d’un milió tres-cents mil no és arbitrària. Són els àpats que se serveixen a diari als menjadors de les escoles sueques. Al centre del país escandinau, i més concretament a la ciutat d’Uppsala, hi ha la Nannaskolan, un centre educatiu de primària que, per segon any consecutiu, ha guanyat el premi de “Millor restaurant escolar” que entrega White Guide Junior “pel seu brillant compromís, pels seus mètodes educatius sòlids i per la seva estranya habilitat de crear un tot on el menjar és el centre de l’aprenentatge”.

És precisament aquest “crear un tot on el menjar és el centre de l’aprenentatge” que desperta una curiositat inusitada entre el món periodístic. És inevitable voler saber què passa dins el micromon d’aquella escola exemplar. I és que un sisè sentit fantasieja amb la idea que, si totes les escoles del món seguissin aquest model, potser el canvi radical en el model alimentari que reclama l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) seria un objectiu realista.

El menjar del Nanna Bistro –així s’anomena el restaurant escolar– l’elaboren cuiners professionals que han treballat en restaurants convencionals. Serveixen plats sostenibles amb la idea de generar el mínim impacte ambiental. Sempre hi ha opcions vegetarianes, un bufet d’amanides i pa artesanal fet a la cuina. Com que menjar i entorn són inseparables, el menjador està decorat per decoradors professionals que volen potenciar les habilitats dels estudiants.

El menú setmanal és del tot evocador. No hi ha el clàssic primer, segon i postres. La dieta de la setmana es basa en el que “Avui és correcte”. Ni ahir ni demà; aliments d’aquí i ara. Això implica una consciència superior, perquè sempre és molt millor aprendre alimentació saludable menjant que a través d’una assignatura d’educació alimentària en horari lectiu. L’escola defensa que l’alumnat aprèn conceptes com estacionalitat i frescor dels aliments mentre menja. És a dir, la gana els fa entendre la lliçó sense mestres, exàmens ni obligacions immediates. Prou de repetir com lloros que amb el menjar no s’hi juga.

Nannaskolan

Un exemple: de dilluns a divendres mengen boles de patata amb melmelada de nabius, guisat de cigrons amb poma, albercoc i blat de moro, bistecs de mongetes sobre mongetes vermelles i negres, pasta d’herbes, crema d’alfàbrega i remolatxa, tapsi (guisat de verdures), coliflor amb crema de coco i búrgul, enchiladas amb mongetes i formatge o un nasi goreng amb salsa d’all. Menjar saborós amb molt poca proteïna animal, però amb tota l’energia calòrica que cal per arribar al final del dia.

La idea de crear una assignatura d’educació ambiental i alimentària és un tema recurrent que torna cada setembre amb l’inici de les classes. Potser és un tòpic aprofitar la bona feina dels països escandinaus per menysprear els descuits del països llatins, però és que aquest cas és flagrant. Mentre que a Suècia les escoles reben premis pel seu compromís verd, aquí ens donem cops a l’espatlla si amb prou feines els nens aprenen la piràmide dels aliments. Mentre que a Suècia els infants fan una dieta basada en vegetals locals, aquí tenim dificultats per convèncer l’escola pública que organitzar excursions al McDonald’s amb –oh, sorpresa!– el consentiment de les famílies no és la millor idea del món, tal com denuncia l’informe anual “Mi primer veneno” de Justicia Alimentaria. Mentre que a Suècia els més petits entenen que hi ha ingredients que abunden a l’estiu i que desapareixen del bosc a l’hivern, aquí preferim inflar-los de congelats, fregits, carn vermella i sucres presents tot l’any al supermercat.

Sembla un conte de ciència-ficció alimentària, però a la primera reunió de famílies i mestres de totes les escoles públiques s’hauria d’exposar d’entrada aquest dilema alimentari amb dues opcions de menú escolar. L’opció A, basada en ingredients i receptes elaborades per accelerar la destrucció del planeta, i l’opció B, basada en ingredients i receptes que ajuden a regenerar-lo. Potser seguiríem sense tenir un exèrcit d’1,3 milions de Gretes, però la pròxima generació d’adults segurament no tindria la sensació que el món se’ls està escapant de les mans.

El proper dissabte 26 d’octubre, el Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra reunirà alguns dels grans referents del país del sector l’alimentació ecològica i saludable. L’esdeveniment es dividirà en tres grans zones: el Como Talks, el Como Market i el Como Food.

Como Talks

Noms com Xevi Verdaguer, Míriam Tirado, Esther Vivas, Gabriela Uriarte o Sergio Espinar omplen un cartell inèdit de xerrades que es poden adquirir individualment o bé amb descompte, si es compren abonaments a comocomofestival.com

Paral·lelament als Como Talks, l’organització del festival ha ideat més de 40 activitats gratuïtes més per a petits i grans que ocuparan quatre aules de la universitat. Entre moltes altres coses, es farà ioga per a adults i per a petits, sessions de mindfulness i xerrades de primer nivell en què es posaran sobre la taula alguns dels grans debats del moment com ara l’abús del plàstic, la reducció de residus, l’interès pel veganisme per reduir els problemes de sostenibilitat del planeta o l’evidència científica de la relació de la contaminació amb malalties actuals, com l’obesitat infantil.

En aquestes activitats hi col·laboren organismes com ara l’Agència Catalana de Residus, l’Hospital Sant Joan de Déu, Ecoembes i l’Institut de Salut Global de Barcelona i també empreses com Veritas, que presentarà nous projectes sostenibles i solidaris.

Como Market

El festival tindrà, com cada any, un Market d’expositors que enguany presenta noves apostes empresarials dins el sector saludable, com ara Emlife, el primer probiòtic líquid registrat amb certificat ecològic; Casa Vimet, cistelles setmanals basades en la dieta mediterrània; Runakay, una nova gama de begudes ecoveganes amb superaliments a base d’ametlles, quinoa, fruites i endolcides exclusivament amb dàtil, o Carolina Honest, una nova generació de galetes integrals sense oli de palma ni sucres refinats i produïdes a petita escala.

El festival obrirà portes a les 10 h i s’allargarà fins a les 22 h. Més informació a comocomofestival.com

El nou curs escolar, que deixa enrere la piscina, la platja, la fi de la dictadura del despertador i les llargues hores de sol, ens fa reprendre les relacions escolars, les motxilles, els quaderns i el pupitre.

Deixem la descurança de tot un estiu d’esbarjo i tornem a entrar en l’estructura dels hàbits escolars. En aquest punt, les famílies hem de cuidar al màxim l’alimentació, no només perquè els fills creixin bé en general, sinó també per garantir-los un desenvolupament cognitiu que els permeti ser capaços de superar els reptes intel·lectuals d’aquest nou curs escolar.

En aquest sentit, triar una alimentació adient que, d’una banda, potenciï les funcions cerebrals i, per tant, ajudi a l’aprenentatge i, d’altra, asseguri un bon creixement esquelètic i salut òssia, és una tasca que hem de dur a terme les famílies, que hem de saber quins són els nutrients principals que intervenen en el coeficient intel·lectual per tal de preservar la capacitat d’aprenentatge i memòria dels més petits. Així doncs, us parlarem de dos nutrients indispensables: l’omega-3 i la vitamina D.

Omega per al cervell i la vista

Els àcids grassos omega-3 són imprescindibles per a un bon creixement del cervell, del sistema nerviós i de la vista.

Les recerques demostren que milloren la capacitat intel·lectual dels infants i protegeixen la bona salut mental. Afavoreixen l’aprenentatge, redueixen l’ansietat, combaten la depressió, milloren la memòria, la vista i la concentració.

Els principals àcids grassos omega-3 són el poliinsaturat eicosanpentaenoic (EPA) i l’àcid docosahexaenoic (DHA). El DHA té un paper important en el desenvolupament del cervell des del període perinatal –és a dir, el tercer trimestre de gestació– fins a l’adolescència.

Estudis de neuroimatgeria (tècniques per obtenir imatges del sistema nerviós central) han demostrat que, durant la infància i l’adolescència, les regions frontals corticals desenvolupen la funció de l’atenció i l’execució. A més, les regions frontals maduren la connectivitat amb les estructures límbiques com l’amígdala, que modulen l’estat de l’humor. Per això, la deficiència de DHA durant les diferents fases del creixement del cervell té conseqüències sobre la seva estructura i augmenta les probabilitats de desenvolupar disfuncions cognitives i símptomes psiquiàtrics al llarg de la vida.

Vitamina D, ossos forts i sistema immunitari en forma

La vitamina D, juntament amb el calci, permet construir uns ossos forts i també exerceix un paper important en la salut del cor i a l’hora de combatre infeccions. Els nens necessiten vitamina D per desenvolupar el seu sistema esquelètic. La vitamina D també ajuda els ossos a curar-se després d’una lesió o d’una operació.

Si tenim prou vitamina D, absorbim un 30% de calci net via intestinal, encara que la xifra pot arribar al 60-80% durant els períodes de creixement actiu. Com sabem, la vitamina D és una prohormona essencial per absorbir el calci a l’intestí de manera correcta.

La vitamina D, a més, afecta les cèl·lules del sistema immunològic; això podria explicar com la vitamina D regula les reaccions immunitàries que s’han implicat en malalties autoimmunes. De quina manera? Doncs la vitamina D afecta un mecanisme en el sistema immunològic del cos: la capacitat de les cèl·lules dendrítiques per activar les cèl·lules T. En les persones sanes, les cèl·lules T exerceixen un paper crucial per ajudar a combatre les infeccions. Les cèl·lules T s’activen gràcies a la vitamina D; si hi ha un dèficit, poden seguir adormides i no defensar adequadament el cos dels patògens invasors.

Per altra banda, els nivells de vitamina D repercuteixen en l’estat d’ànim i la conducta. En un estudi fet per científics de la Universitat d’Oakland, es va descobrir que la vitamina D regula la conversió de l’aminoàcid essencial triptòfan en serotonina, i es va estudiar com pot influir això en el desenvolupament de l’autisme, sobretot en infants amb dèficit de vitamina D.

Molts trastorns clínics, com el d’hiperactivitat amb dèficit d’atenció, el bipolar o la depressió, comparteixen nivells baixos de serotonina en el cervell. Aquest estudi de la Universitat d’Oakland explica que la serotonina és un modulador important de la funció executiva, el control d’impulsos, l’entrada sensorial i el comportament prosocial i vincula la producció i funció de la serotonina a la vitamina D i els omega-3. Així doncs, suggereix que aquests nutrients tan importants donen suport a la funció cerebral i afecten la manera com ens comportem.

L’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) adverteix que avui dia no es pren prou omega-3 i vitamina D. Afegir un complement d’omega-3 a la dieta dels més petits pot ser una estratègia per moderar els efectes adversos d’un dèficit, sobretot a causa del desequilibri entre els àcids omega-3 i omega-6 de les dietes actuals, que són riques en l’últim i deficients en el primer.

Les alternatives nutricionals

Incorporar aliments amb prou quantitat d’aquests nutrients és necessari perquè els infants afrontin el curs amb seguretat.

Podem trobar àcids grassos omega-3 en l’oli de lli, el peix blau, els fruits secs (nous), el marisc i llavors com la chía i la de lli.

Pel que fa a la vitamina D, és important prendre el sol a diari –de manera moderada durant les hores més intenses– i reforçar la dieta amb aliments com peix blau, marisc, fetge de pollastre o vedella, ous, bolets, germen de blat i alvocats.

En resum, podríem dir que la salut i el creixement dels més petits són una de les preocupacions principals de les famílies. Els aliments que prenguin ara influiran a llarg termini en la seva salut. Els àcids grassos omega-3 i la vitamina D són essencials per millorar la funció cognitiva i el comportament quan hi ha certs trastorns cerebrals.

La marca Möller’s té un producte anomenat Möller’s Omega-3 Gominolas que conté els mateixos àcids grassos omega-3 i vitamina D que l’oli de fetge de bacallà; és a dir, components nutricionals saludables essencials sense colorants ni edulcorants artificials perquè els infants creixin i es desenvolupin de manera correcta.

Actualment, dins del món de l’alimentació saludable, trobem una gran varietat de productes innovadors que prometen grans beneficis per a la salut. No obstant això, no sempre cal anar a buscar ingredients per cuidar l’organisme! Si redescobrim la cuina dels nostres avantpassats, també veurem que hi ha receptes ancestrals que amaguen grans propietats. Un bon exemple és el brou d’ossos, un brou que es prepara amb aigua, ossos grans d’animals, verdures i condiments, i que tradicionalment ja es feia servir quan hi havia alteracions intestinals.

Es tracta d’una recepta que, amb els anys, semblava oblidada, però que s’ha redescobert i revaloritzat fa poc gràcies a les propietats nutricionals que té.

El brou d’ossos com a font de col·lagen

El brou d’ossos aporta una gran quantitat de proteïnes molt biodisponibles i d’alt valor biològic, ja que proporciona tots els aminoàcids essencials que el cos necessita en quantitats adequades.

Concretament, el brou és ric en glicina, prolina i lisina, tres aminoàcids que ajuden a sintetitzar el col·lagen. La lisina és un aminoàcid essencial que intervé en la producció d’enzims, hormones i anticossos que poden inhibir algunes infeccions per virus (com l’herpes), i entre moltes altres propietats hi ha la de promoure la formació de col·lagen i impedir que es deteriori.

La glicina i la prolina no són essencials, ja que tenim la capacitat de sintetitzar-les de manera endògena, però, consumir aliments rics en aquests aminoàcids és beneficiós com a aportació addicional, ja que el cos no les produeix en tanta quantitat per cobrir la síntesi de col·lagen diària. A més, cal tenir en compte que, amb l’edat, la síntesi endògena de col·lagen va disminuint i, per tant, és beneficiós assegurar la ingesta d’aquests tres aminoàcids per mantenir-ne la producció.

En aquest cas, el brou d’ossos és un recurs natural ideal perquè és fàcil de preparar i prendre.

A més, també és font de minerals i vitamines B6 i B12.

Beneficis del col·lagen

Quan prenem brou d’ossos i proveïm glicina, prolina i lisina al cos, el cos pot utilitzar-les per sintetitzar col·lagen, una proteïna amb un gran ventall de funcions importants:

• Articulacions. El col·lagen ajuda a disminuir el dolor articular i pot millorar els símptomes de l’artritis. A més, el brou d’ossos també conté glucosamina i condroïtina, unes substàncies que també ajuden a mitigar el dolor.
• Pell. Amb l’edat, cada cop es perd més col·lagen i això es reflecteix en l’aparició de les línies d’expressió facials. Per això, assegurar els aminoàcids necessaris per sintetitzar-ne podria reduir els signes d’envelliment.

A més, gràcies a la glicina, el col·lagen també ajuda a descansar, ja que millora la qualitat del son i redueix la fatiga.

Com es prepara el brou d’ossos?

Preparar el brou d’ossos a casa és molt senzill, ja que no és complicat de fer ni cal tenir ingredients estranys: només ossos grans (que poden ser només de vedella, porc i/o pollastre), aigua, verdures i condiments. Aquí podeu veure la recepta.

L’únic problema que pot haver-hi, i pel qual moltes persones no en fan, és que té un procés lent de cocció. Per preparar-lo, primer cal rostir els ossos al forn durant 45 minuts i, després, cal cuinar-ho tot durant 24-30 h en una olla de cocció lenta o unes 6 h en una olla normal. L’olla de cocció lenta és més pràctica perquè permet no haver d’estar pendent del procés; si no, és complicat deixar el foc encès tanta estona.

La bona notícia és que Suravitasan ha comercialitzat un format de proteïna de brou d’ossos en pols! Es tracta d’un producte d’alta qualitat obtingut a partir dels ossos d’animals bovins alimentats de pastures de Nova Zelanda i cuinat de manera tradicional a foc lent. A més, disposa del certificat ISO 17025, que assegura que no conté antibiòtics ni hormones.

El brou d’ossos en pols ens pot servir per augmentar el valor proteic de sopes, estofats o salses de manera fàcil i senzilla, així com també el podem barrejar amb aigua calenta i prendre com a brou. Si en volem afegir 30a altres preparacions, l’únic consell és remenar alhora que s’aboca el producte a poc a poc, per evitar que es formin grumolls.

Mai havia estat tan fàcil beneficiar-nos de les grans propietats del brou d’ossos!