Acaba el curs i, abans d’encarar les vacances, alguns ja comencem a notar els efectes de l’estrès. Ens baixen les defenses, encadenem refredats, tenim problemes de cabells i de pell i, sobretot, de descomposició; en alguns casos, sabem que tot es resumeix en una paraula: estrès.

Potser ja fa temps que no mengem gluten i que hem reduït aliments inflamatoris, però, malgrat tot, notem que alguna cosa no acaba de rutllar. L’estiu és una oportunitat per frenar la sobreactivitat a la qual ens sotmetem cada dia, però sovint necessitem una ajuda per reduir la sensació de fatiga i per millorar l’estat d’ànim –sovint molt tocat per aquesta sensació d’anar desbordats–; per tant, sembla que ens costi trobar motius per gaudir d’una energia saludable, tot i que hi hagi elements externs que ens hi convidin.

Les vacances no ho resolen tot, i encara menys si hem de seguir tenint cura de petits o grans al nostre càrrec i si, el mes que tenim per davant, no té gaire a veure amb un viatge a Bali sense motxilles ni responsabilitats.

Què són les plantes adaptògenes i com ens poden ajudar en situacions d’estrès?

Us sonen les plantes adaptògenes? N’hem parlat algun cop i cada cop són més conegudes, justament per aquest soroll i estrès de la vida moderna. Les plantes adaptògenes protegeixen contra els efectes nocius de l’estrès, ajuden a reduir la fatiga física i mental i a millorar l’estat d’ànim.

L’any 1958, el doctor Lazarev ja va definir els adaptògens com a compostos que augmenten l’estat de resistència no específica en l’estrès i, després d’unes quantes definicions similars, l’Agència Europea del Medicament i estudis posteriors ja van explicar que els adaptògens són preparats a base de plantes que es fan servir per augmentar l’atenció, resistir a la fatiga gràcies a la regulació de l’eix hipotàlam-pituïtari-adrenal, i prevenir i/o reduir les deficiències i trastorns induïts per l’estrès. Els estudis adverteixen que aquestes plantes actuen sobre els trastorns relacionats amb els sistemes neuroendocrí i immunològic.

Les adaptògenes, aliades en casos d’estrès, fatiga i insomni

Moltes de les plantes que avui coneixem com a adaptògenes les han fet servir la medicina tradicional xinesa i l’aiurveda des de fa milers d’anys. De totes maneres, els adaptògens com a tal tenen origen a l’URSS als anys seixanta: en la medicina de la Unió Soviètica s’incloïen els adaptògens per a diversos usos, com ajudar a recuperar-se després d’intoxicacions, cirurgies, atacs cardíacs o isquèmies, per exemple, o reduir reaccions adverses a la quimioteràpia, entre d’altres.

El 1968 hi havia definides set plantes adaptògenes: l’aràlia, l’Equinopanax, l’eleuterococ, el ginseng, el maral, la rodiola i la Schizandra, en diferents formes farmacèutiques; actualment en són setanta-quatre. El creixement de publicacions des de l’any 2000 ha estat desbordant i s’ha multiplicat exponencialment.

Sovint notem l’estrès per una sensació de fatiga constant i profunda. En altres casos, altera el son i, per tant, les plantes adaptògenes que ens poden funcionar són unes altres.

Com ens pot ajudar cada planta adaptògena?

1. L’Schizandra ajuda a recuperar el benestar físic i mental.
2. La rodiola té un efecte beneficiós en la fatiga i millora l’estat d’ànim.
3. L’eleuterococ contribueix a mantenir nivells alts d’energia física i mental.
4. L’Ashwagandha ajuda a mantenir l’estabilitat emocional; és molt útil en casos d’estrès temporal i relaxa.
5. El maral contribueix a tenir més capacitat de treball mental i adaptació a l’estrès. És una planta molt coneguda en el món esportiu ja que augmenta la capacitat de treball dels músculs esquelètics quan aquests estan esgotats , així com processos anabòlics i adaptogènics.

L’empresa Cien Por Cien Natural té quatre productes de la línia Resiliens basats en plantes adaptògenes: el Resiliens Equilibrio, amb Ashwagandha i camamilla, ajuda l’organisme a gestionar millor l’estrès, a mantenir l’estabilitat emocional i el benestar físic i mental permetent un estat de “tranquil·litat” que ajuda a dormir millor a les nits; el Resiliens Vitalidad, amb extractes secs de Schizandra, rodiola i eleuterococ, redueix la fatiga i millora l’energia. Resiliens deporte, que conté les mateixes tres plantes que Resiliens Vitalitat i inclou el Maral per a mantenir alts nivells de rendiment físic i mental; i per últim, Resiliens Rodiola,  pensat específicament per millorar l’estat d’ànim, reduir l’ansietat i mantenir la claredat mental.

El gerent de Cien Por Cien Natural, Per Björk, ha escollit un fabricant suec, Swedish Herbal Institute, perquè elabori els seus productes, ja que Suècia és líder mundial en l’estudi de plantes adaptògenes, desenvolupa productes basats en aquestes plantes des de 1975 i té resultats àmpliament documentats. Segons explica, aquesta empresa “ens té captivats, perquè el fundador la va muntar per traduir tot el coneixement que tenia de les plantes en diversos formats de molta qualitat per ajudar la gent, i sobretot ven els producte per poder finançar la ciència de les plantes i poder seguir entenent el potencial que tenen les plantes”.

“Els nostres productes porten, a més, vitamines del grup B –perquè també fan bones sinèrgies amb les plantes adaptògenes– i substàncies com la riboflavina, l’àcid pantotènic o la vitamina B6 –que ajuden a normalitzar el metabolisme energètic i a reduir el cansament i la fatiga– i tiamina –que contribueix al bon funcionament del cor i del sistema nerviós–”, afegeix Björk.

L’estiu és el moment perfecte per tastar fruites i verdures noves dels horts casolans, els horts urbans, comunitaris i els mercats locals. La jardineria domèstica és una forma assequible d’afegir més fruites i verdures a la dieta.

Els horts urbans i comunitaris poden ajudar a millorar els nivells d’activitat física, l’accés a fruites i verdures i, fins i tot, algunes evidències suggereixen que augmenten la disponibilitat de fruites i verdures per postres, cosa que promou una alimentació saludable, redueix l’obesitat i millora la salut mental i la connexió social dels qui participen a l’hort. Els mercats locals són una altra manera d’afegir varietat i millorar l’accés a fruites i verdures.

Podríem dir que l’estiu és la bonança, la febre de l’or, l’olla brillant al final de l’arc de Sant Martí per als amants de les verdures. Els productes de temporada tenen unes condicions organolèptiques i una qualitat nutricional superior. Com que són de temporada, ens assegurem que estiguin en el punt més fresc, ja que s’han recol·lectat en el millor moment, cosa que garanteix més concentració de nutrients.

La calor d’aquesta època de l’any fa que optem per plats més lleugers i refrescants, i per això la naturalesa, que és molt sàvia, ens brinda moltes fruites i verdures riques en aigua que ens mantenen hidratats en aquests dies tan sufocants.

Les fruites d’estiu són albercocs, préssecs, nectarines, prunes, figues, melons o síndries. Entre les verdures de temporada trobarem carbassó, cogombre, tomàquet, pebrot, pèsols i faves.

Hi ha mil maneres de preparar-les: en amanida, en una sopa freda refrescant, en forma de carpaccio, marinades, a la graella, com a acompanyament d’un plat principal. A continuació, dono algunes claus per fer brillar aquests ingredients a la taula aquest estiu:

Els tomàquets

Els tomàquets es troben en el millor moment, sucosos i plens de sabor. Trieu-los brillants, madurs i tasteu varietats diferents per comparar matisos diversos. Podrem fer una senzilla amanida de tomàquet tallat a làmines, amb un bon raig d’oli d’oliva i herbes fresques; o també un gaspatxo clàssic. Per preparar conserves de tomàquet, feu grans quantitats de salsa de tomàquet i guardeu-les en pots al buit per gaudir-ne durant l’hivern.

El carbassó

El carbassó és una hortalissa molt lleugera i suau. N’hi ha de varietats diferents; els més habituals són els verds fosc, que són els típics de la Mediterrània; els clars, amb una pell verda clara gairebé blanca, i els grocs, que són més dolços i amb una textura més tova. Podem aprofitar tant el fruit com les flors i són molt versàtils. Casen molt bé amb herbes com la menta, l’alfàbrega, l’estragó o l’anet. Que siguin aigua en un 95%, els fa ideals per a cremes fredes, amanides fresques a base de tires de carbassó marinades amb oli i llimona, a la graella o laminats sobre una pizza.

Els raves

Rics en ferro i vitamina C. Aquesta verdura cruixent i picant despertarà qualsevol paladar. Els més comuns són els roses per fora i blancs per dins, però n’hi ha de molts colors –morat, verd o groc–, tots amb lleugeres variacions de gust. Es poden servir crus amb un rajolí d’oli i llimona, confitats, en làmines molt fines en amanides, en juliana per a un risotto o rostits uns minuts per transformar aquest toc picant en una verdura dolça i suau.

El cogombre

És essencial a l’estiu per la seva frescor i quantitat d’aigua. El cogombre combina molt bé amb tàperes, anet o cacauets. Una làmina mitjanament gruixuda pot ser la base d’un bon aperitiu: una mica d’hummus i pebre vermell i ja tenim un aperitiu sorprenent per a un sopar amb amics. També apareix en salses a base de lactis, com el tzatziki. Una altra forma de gaudir-ne és en una sopa refrescant amb alvocat, coriandre, alfàbrega i menta, decorada amb uns cirerols. Trieu els de mida mitjana; si la pell resulta molt amarga es pot treure, així com les llavors si fem una amanida o salsa amb antelació.

Els pebrots

Els pebrots, de tots els colors, ajuden a pair i tenen cura de la vista i pell. Es poden tallar en forma de bastons per a una safata d’aperitius deliciosa i atractiva; o es poden rostir i servir amb unes boletes de mozzarella i unes fulles d’alfàbrega fresques, o amb un carpaccio de bacallà. Trieu els més petits parar preparar uns pebrots farcits amb una amanida de quinoa, per exemple.

L’albergínia

Amb aquest color tan profund, l’albergínia és una de les verdures amb més substància. La manera més saludable i digestiva de consumir-la és rostida sencera al forn o a la planxa, perquè no absorbeixi massa greix. Encaixa perfectament amb la resta de verdures d’estiu com el pebrot, carbassó o tomàquet i casa de meravella amb herbes com l’orenga, farigola, marduix o julivert. M’encanta a la graella en sandvitxos, saltada amb tomàquet per a un plat de pasta o cremada/rostida al foc per preparar un deliciós mutabal –paté d’albergínia, tahina, all i llimona– amb la polpa.

La síndria

Hidratant i lleugera. És la gran ambaixadora de l’estiu i una de les fruites més demandades en aquesta època. La síndria, tot i que és aigua en un 92%, té vitamina A, B6, C, calci, ferro i fibra. Trieu-les fermes, pesades i que emetin un soroll buit quan els donem uns copets amb la mà. A més de prendre-la al natural, es pot posar en amanides amb menta i formatge feta, en gaspatxos amb tomàquet, en forma de sorbet o fins i tot al grill queda molt bé. Un suc de síndria, cogombre i menta amb un polsim de picant es convertirà en la vostra beguda preferida aquest estiu.

El préssec

No hi ha res com un bon préssec fresc, madur, sucós i ple de sabor. La seva pell vellutada els fa inconfusibles. Les varietats més conegudes són el de vinya, que és groc per dins i per fora, i el d’aigua, que és més vermell per fora i amb un to pàl·lid per dins. Abans d’arribar al punt de maduresa òptim es poden posar en amanides, rostits a la graella i amanits amb llavors de fonoll, sàlvia, espígol o menta. Quan estan en el punt àlgid, més sucosos, gaudiu-ne tal qual o en gaspatxo, en una crep o en una melmelada casolana; també els podeu afegir a l’aigua per donar-li sabor o congelar-los i després triturar-los per preparar un gelat saludable i rapidíssim.

Les figues

Aquest fruit tan dolç és ric en potassi, calci i magnesi, a més de vitamina K, i aporta molta fibra. Així doncs, ajuda a pair, a controlar el colesterol i té cura de la pell. Trieu-les madures i tingueu en compte que aguanten uns 2-3 dies a la nevera. Les figues són molt delicades, de manera que intenteu que no s’aixafin ni donar-los cops. De receptes amb figues n’hi ha poques, però es poden afegir a les amanides, combinen molt bé amb ruca, escaroles o créixens, a més de fruits secs i tofu, i també podeu posar unes làmines de figues sobre torrades untades amb mató i unes gotes de vinagre balsàmic, o sobre una pizza. Les podeu fer a la graella i servir-les amb carn o peix, o elaborar-ne pans o melmelades.

Quan arriba l’estiu, comencen els dies de platja o de piscina. Si volem gaudir del sol, ens hem de protegir la pell. Les cremes solars són la millor solució per evitar els danys que poden provocar les radiacions ultraviolades.

No obstant això, banyar-nos al mar té conseqüències, ja que els protectors solars es dissolen i centenars d’elements químics acaben a l’aigua i provoquen danys ecològics importants.

Especialment els filtres químics presents en els solars de marques convencionals, com la benzofenona-3 o l’octilmetoxicinamat, són els que més perjudiquen l’ecosistema marí. A Hawaii, per exemple, ja han prohibit aquests ingredients perquè blanquegen els corals.

Per evitar la contaminació, aconsellem cremes solars amb fórmules ecològiques sense filtres químics, perjudicials per a l’entorn marí.

Beneficis de les cremes solars ecològiques

Els protectors solars naturals bio certificats són la millor opció. No contenen aquests components i actuen com una pantalla física que fa que els rajos rebotin sobre la pell gràcies als filtres minerals (òxid de zinc i diòxid de titani) i no arribin a penetrar-hi.

La marca de protecció solar Alga Maris va ser creada per surfistes sensibilitzats pels efectes del sol a la pell i per la contaminació dels filtres solars al mar. Fan productes formulats amb filtres 100% minerals, exempts de riscos per a la salut i que respecten el medi ambient. Diversos estudis han avaluat la toxicitat d’aquestes partícules minerals en organismes marins i s’ha demostrat que són segures.

A més, els seus productes solars contenen Alga Gorria, un extracte de l’alga vermella de la costa basca que neutralitza els radicals lliures i protegeix les cèl·lules de la pell. Els radicals lliures poden deteriorar les cèl·lules i l’estructura de la pell i causar un envelliment prematur. L’Alga Gorria té propietats molt oxidants, unes cinc vegades més que la vitamina C pura (referent al poder antioxidant).

Alga Maris té una gamma molt àmplia de productes solars per protegir la pell de tota la família de manera natural, amb fórmules no ecotòxiques, sense nanopartícules i resistents a l’aigua.

Com a novetat, aquest any han presentat els seus productes més venuts (esprai solar per a cara i cos SPF 30 i SPF 50) en formats de viatge nous (100 ml), molt més còmodes i pràctics.

“Detox postvacances” és un pla nutricional de cinc dies, estacional, guiat i pensat per eliminar els efectes dels excessos de l’estiu, depurar el cos i crear bons hàbits que perdurin en el temps. Quan comencem el curs ens fem bons propòsits, per tant, pot ser un bon moment per complir allò de “curs nou, vida nova”.

El menú, ideat pel nutricionista David Gasol, es basa en la “cinquena estació”, un concepte de la medicina tradicional xinesa que té molt de sentit en la dieta mediterrània i que parla d’una estació intermèdia entre l’estiu i la tardor. Durant aquesta època hem de preparar el cos per al canvi de temperatura, llum i coccions, per tal que el canvi no sigui tan sobtat per a l’organisme.

En aquesta transició, hi ha aliments essencials, com ara les verdures dolces, taronges –no pas cítrics, compte!–, rodones i d’arrel o els cigrons. Per això, el menú inclou aquests aliments; a més, com que volem depurar l’organisme, tots els àpats són vegans, sense lactis ni gluten. El menú està molt ajustat i calculat per aconseguir desintoxicar-nos i, a més, reeducar l’organisme; per això el proposem durant només una setmana i per això té tan bons resultats.

La cadena catalana Veritas i la valenciana Ecorganic s’han unit en un acord que mantindrà les dues marques i que sumarà valors, coneixement, nombre de botigues i treballadors. Els dos supermercats, líders en els seus territoris, facturaran més de 100 milions d’euros i sumaran 72 supermercats i 700 treballadors.

Com es plasmarà aquesta unió entre Veritas i Ecorganic?

Veritas gestionarà els establiments d’Ecorganic, que tindran una petita participació a Ecoveritas i representació en el seu consell d’administració.

L’aliança arriba després de mesos de converses i coneixement mutu. “La coincidència de valors i compromisos de les dues empreses han estat claus a l’hora de formar el nou grup. L’aliança reforça i amplia la nostra proposta de valor cal al client”, explica el fundador i conseller delegat de Veritas, Silvio Elías.

L’acord enfortirà el canal especialitzat, que està patint els darrers temps per la gran distribució, que aposta per pocs productes i on els valors per l’ecologia són força qüestionables, ja que rebaixar preus és un objectiu que passa per sobre del valor de l’ecològic. Els proveïdors –tant productors com marques– han aplaudit la unió, ja que això els ajudarà a tenir més possibilitats de fer lluir el producte.

Elías creu que “a l’Estat espanyol no es van fer els deures a temps i, quan va arribar la gran distribució, el canal especialitzat no s’havia desenvolupat prou des del punt de vista de la venda al detall. Els darrers temps han tancat molts projectes de botigues eco de proximitat i cal que ens enfortim”.

Ecorganic és un supermercat de referència al País Valencià –amb tres establiments a València ciutat, un a Alcoi, un a Benidorm, un altre a Dènia–, i té un establiment a Bilbao, l’únic que té al País Basc i on Veritas també hi és present.

“Detox postvacances” és un pla nutricional de cinc dies, estacional, guiat i pensat per eliminar els efectes dels excessos de l’estiu, depurar el cos i crear bons hàbits que perdurin en el temps. Quan comencem el curs ens fem bons propòsits, per tant, pot ser un bon moment per complir allò de “curs nou, vida nova”.

El menú, ideat pel nutricionista David Gasol, es basa en la “cinquena estació”, un concepte de la medicina tradicional xinesa que té molt de sentit en la dieta mediterrània i que parla d’una estació intermèdia entre l’estiu i la tardor. Durant aquesta època hem de preparar el cos per al canvi de temperatura, llum i coccions, per tal que el canvi no sigui tan sobtat per a l’organisme.

En aquesta transició, hi ha aliments essencials, com ara les verdures dolces, taronges –no pas cítrics, compte!–, rodones i d’arrel o els cigrons. Per això, el menú inclou aquests aliments; a més, com que volem depurar l’organisme, tots els àpats són vegans, sense lactis ni gluten. El menú està molt ajustat i calculat per aconseguir desintoxicar-nos i, a més, reeducar l’organisme; per això el proposem durant només una setmana i per això té tan bons resultats.

Etselquemenges, la revista digital d’alimentació i salut de referència, celebra aquest 2019 vuit anys d’història i ha tancat l’exercici anterior –de 2018– amb una facturació per sobre del mig milió d’euros.

En només tres anys, l’equip ha crescut fins a la trentena de professionals entre la redacció i La Consulta Nutricional. Aquest 2019, Etselquemenges presentarà el nou web de La Consulta, un servei de nutrició per a empreses anomenat Dükkah i, durant el curs 2019-2020, llançarà deu cursos en línia inèdits.

L’èxit dels cursos en línia d’Etselquemenges 

Des del 2016, Etselquemenges ofereix cursos virtuals de formació per a particulars i, en només tres anys, la secció de comerç electrònic ha agafat embranzida i més d’11.000 alumnes ja han fet cursos en línia de la plataforma.

El curs de més èxit, “Perd pes i guanya salut”, ja acumula quatre edicions, amb més de 3.000 alumnes i amb resultats extraordinaris, ja que la majoria de gent que l’ha fet ha perdut pes i ha adquirit les bases per seguir fent una alimentació sana. Fa poc, Etselquemenges i Penguin Random House han publicat Perd pes i guanya salut, inspirat en el curs. El llibre, a la venda a llibreries i Amazon, s’ha publicat en català i en castellà.

“Intentem fer cursos per aprendre a cuinar i per prevenir i millorar malalties molt comunes; sempre intentem oferir cursos que la gent pugui necessitar i alhora també volem sorprendre. Cada cop hi ha més competència i no és fàcil ser pioners i genuïns. Quan vam començar, no estava de moda menjar sa i ara hi ha centenars de blogs, influenciadors i mitjans de comunicació que parlen dia rere dia d’alimentació saludable als seus canals. Afortunadament, som un equip de gent inconformista, àgil i pencaire que intentem treballar amb rigor en tots els projectes que engeguem”, explica la directora, Núria Coll.

La diversificació del negoci 

Etselquemenges ha diversificat el negoci des que va començar. Ja des del primer any va sorgir la idea de fer un model de subscripció que avui ja té més d’un miler de socis amb accés a continguts exclusius, a dues revistes anuals en paper amb articles inèdits i sense publicitat i a descomptes per a cursos i tallers que també promouen, La Consulta i establiments. Després va arribar el contingut patrocinat. “Des del principi, el contingut de marca va funcionar molt bé, ja que som un nínxol, i les empreses saben que aquí hi ha un públic més qualitatiu que quantitatiu, que està conscienciat i que pot ser un molt bon prescriptor”.

Als socis i a la publicitat s’hi van afegir els cursos virtuals, que actualment són la gran força d’Etselquemenges, així com encàrrecs de comunicació per a empreses del sector. L’empresa no té l’esperit d’agència, però sap quina és la realitat alimentària i la del sector i, gràcies als coneixements tècnics i de màrqueting, desenvolupa projectes a mida per a empreses de l’alimentació i la salut natural.

Etselquemenges també té La Consulta Nutricional a Barcelona, organitza cada any el Cómo Como Festival i, ben aviat, presentarà un nou servei de nutrició per a empreses anomenat Dükkah.

Més d’11.000 alumnes han fet cursos a la plataforma i l’any que ve l’Ets llançarà deu cursos nous d’alimentació i salut.

8 anys d’Etselquemenges

Etselquemenges va néixer el 2011 com a revista digital. Des de llavors s’hi ha afegit la versió homòloga en llengua castellana Soycomocomo.es (2013) i, actualment, entre totes dues revistes ja sumen 500.000 visites mensuals de lectors concentrats sobretot a Catalunya, la comunitat de Madrid, la costa de Llevant i les Balears. Fora de la Península, Soycomocomo es visita sobretot a Mèxic, Argentina i Colòmbia.

Actualment, Etselquemenges està format per un equip de vint persones a la redacció, entre periodistes, tècnics, dietistes, dissenyadors, comercials i personal administratiu i una desena de terapeutes que visiten a La Consulta. Fa tres anys, Núria Coll es va associar amb Ivan Millan, que s’ocupa de la direcció tècnica de tots els projectes tecnològics de l’empresa i, plegats, marquen l’estratègia empresarial.

Si vols recordar qui som i tots els projectes que hem fet, fes clic a aquest enllaç.

Durant els mesos d’estiu, si anem al mercat, veurem una gran varietat de verdures i hortalisses que, generalment, pensem que se solen trobar durant tot l’any; però, no es així!

La pastanaga, la remolatxa o la ceba sí que les podem trobar tots els mesos de l’any, però la resta són verdures de temporada d’estiu! A continuació et parlem de les més característiques:

El carbassó

Un 95% del pes del carbassó és aigua i això la converteix en una hortalissa hidratant i agradable per menjar durant els mesos de més calor. A més, també destaca perquè conté molta vitamina C, minerals com potassi i magnesi, betacarotens i flavonoides.

El podem preparar a la planxa, al forn, saltat… però a l’estiu també el podem prendre cru: en forma d’espaguetis –que podem preparar amb un espiralitzador –, carpaccio, cremes fredes  o bastonets per sucar.

Us proposem algunes idees:

• Carpaccio de carbassó amb formatge fresc de cabra o ovella, ruca, pinyons i oli d’oliva verge extra
• Espaguetis de carbassó i poma amb pesto d’ametlles i alfàbrega
• Crema freda de carbassó i chía amb zaatar

A més, el carbassó també ens pot servir per preparar patés vegetals. Si el fem a la brasa, el podem fer servir per elaborar un hummus de carbassó o un paté de carbassó i nous, per exemple. A més, al mercat també hi ha alternatives saludables amb verdures de temporada com aquesta que poden ser una bona alternativa per untar en una torrada de pa 100% integral a l’esmorzar. Estem parlant dels pots de verdures d’El Huerto de La Piara, amb carbassó, carxofes, espàrrecs verds, albergínia i alls tendres.

Els espàrrecs verds

Els espàrrecs tenen força asparagina, un aminoàcid amb efecte diürètic, però també molta  aigua (92%), fibra, vitamines antioxidants i minerals com potassi i sofre. Com que aquest últim mineral forma part dels cabells, la pell i les ungles, resulta beneficiós per mantenir-los saludables.

La fibra dels espàrrecs va molt bé per a la flora intestinal, ja que està formada per fructooligosacàrids, un tipus de fibra amb efecte prebiòtic que contribueix a tenir una microbiota saludable.

Queden boníssims a la brasa o a la planxa i poden acompanyar qualsevol tipus de plat. Ara a l’estiu, fins i tot, són ideals a les amanides o en cremes fredes.

Una idea: amanida de brots variats amb llenties, alvocat, espàrrecs verds, cirerols i maduixes.

L’albergínia

Aquesta verdura d’estiu ens pot anar molt bé si volem cuidar la figura, ja que té poques proteïnes i hidrats de carboni i no conté cap greix!

A diferència de la gran majoria d’hortalisses, no ens la podem menjar crua, ja que se’ns podria posar malament. La podem cuinar al forn o escalivada, a la brasa, a la planxa o saltada i pot complementar molts tipus de plats. Un cop cuita, en podem fer truites, coques de recapte o hamburgueses vegetals, entre d’altres.

Us proposem alguns exemples:

• Albergínies amb crema de iogurt grec i safrà
• Mussaca d’albergínia i carn de vedella ecològica
• Albergínies farcides amb verdures i arròs integral
• Macarrons integrals amb bolonyesa de llenties vermelles i albergínia

Una recepta boníssima per preparar amb albergínia és el babaganuix o mutàbal, un paté vegetal que podem prendre untat per esmorzar, en una amanida o per acompanyar un tall de carn o peix de bona qualitat. El podem preparar a casa –tot i que, sovint, a l’estiu quan tornem de la platja no tenim tant de temps per rostir les albergínies–, o el podem comprar fet. La Piara, per exemple, ofereix un hummus d’albergínia amb tahina 100% natural.

El pebrot vermell

Si hi ha una hortalissa que destaca per la vitamina C que conté és el pebrot vermell! Perquè us en feu una idea, 100 g de pebrot vermell contenen 131 mg de vitamina C, mentre que 100 g de taronja n’aporten 50. Aquesta vitamina antioxidant intervé en la formació del col·lagen, els glòbuls vermells, els ossos i les dents i afavoreix l’absorció del ferro, el calci i altres aminoàcids dels aliments.

A més, el pebrot vermell també conté provitamina A, vitamina E i vitamines del grup B  i minerals com el potassi, magnesi i fòsfor.

A la cuina el podem preparar al forn o escalivat, a la brasa… però si volem aprofitar la vitamina C l’hem de prendre cru. El podem tallar en forma de bastonets i sucar en patés vegetals, afegir a les cremes fredes d’estiu com el gaspatxo o tallar a daus per posar a les amanides.

El Huerto de La Piara també té una recepta de pebrot vermell, pebrot groc i ceba que pot anar molt bé per solucionar un esmorzar. Una recepta vegana i 100% natural.

El pebrot groc

El pebrot groc també és de temporada i encara que té propietats molt semblants a les del pebrot vermell, el color ja ens indica que els pigments antioxidants que conté són diferents. Els pebrots són rics en carotens, uns pigments vegetals que ens ajuden a protegir l’organisme dels radicals lliures. No obstant això, dins del grup dels carotens hi ha una gran varietat de components que determinen el color de l’aliment: vermell, groc o taronja.

El pebrot groc també el podem menjar cru, en forma de bastonets per acompanyar un hummus o a les amanides, o bé cuit al forn per acompanyar qualsevol plat i, fins i tot, el podem fer servir per preparar patés vegetals per untar, com el muhammara: un paté de pebrot i nous que se sol fer amb pebrot vermell però que també s’hi pot posar el groc i que queda boníssim!

Fotos: Becky Lawton

Esteu en plenes vacances? Acabant-les? Començant-les? O potser us toca treballar –com a mi– i les teniu més endavant… Sigui com sigui, si sou a l’hemisferi superior del planeta, fa calor, i molta.

Quan fem vacances també tendim a llevar-nos més tard i estirem l’esmorzar fins a convertir-lo en un esmorzar-dinar o brunch, en anglès, un terme que defineix la suma de breakfast i lunch. Podeu compondre’l de fruita fresca, sucs amb vegetals, una mica de lactis si en preneu –o les alternatives veganes–, com ara iogurts i formatges, granoles, ous o un altre tipus de proteïna, verdures o hummus, per exemple.

Receptes amb aigua de coco

Si la idea us sembla divertida, us proposo incloure-hi una beguda, un clàssic com el Bloody Mary, però reversionat, amb la beguda de l’estiu: aigua de coco. El mes passat ja vam publicar una llimonada amb aquesta aigua isotònica natural que ha encantat a tothom, per això volem donar-vos més idees.

He de reconèixer que soc molt fan de l’aigua de coco; és la meva beguda preferida per reposar electròlits quan faig esport i quan vaig a la platja. A més us explico una cosa, l’any 2001 vaig participar en el xou Supervivientes, i l’aigua de coco era, en aquella situació d’escassetat, un autèntic mannà. Cada matí, l’esmorzar consistia a agafar un coco fresc dels que queien dels cocoters, obrir-lo i beure’n l’aigua. Era el que venia més de gust. En aquests moments dones gràcies a la mare naturalesa per donar-te el que et fa falta quan ho necessites de debò.

Batalletes a part, he pensat en aquest còctel perquè tinc una amiga a la qual li encanta i que sempre el prepara a l’estiu. De tota manera, a la recepta clàssica hi ha un parell d’ingredients que no encaixen en la meva alimentació, així que vaig decidir fer uns canvis i el resultat ha estat molt bo. Però si no sabeu de que va aquesta beguda, us ho explico.

El Bloody Mary és un famosíssim còctel creat a París fa gairebé cent anys i, des de llavors, segueix sent un aperitiu clàssic d’estiu. Està fet a base de suc de tomàquet i s’hi afegeix vodka, salsa Worcestershire (porta anxoves) i tabasco. En aquest cas, si reemplacem l’alcohol per aigua de coco, ens queda un còctel saludable, refrescant i deliciós per incloure en un esmorzar-dinar.

Sobre els tomàquets, us recomano que aprofiteu aquesta bona època de tomàquets madurs, que a més estan a bon preu, i us prepareu el suc a casa. Si no teniu màquina per fer sucs, tritureu els tomàquets sencers i coleu-los per descartar la polpa. Si no, i com a últim recurs, compreu el suc, preferentment ecològic.

Ara sí, preparem aquesta beguda i gaudim del que ens queda de l’estiu!

L’intestí humà té una superfície aproximada de 200 m². Aquesta àrea tan enorme no només serveix per absorbir nutrients, sinó que, a més, hi habiten prop de cent bilions de bacteris, que coneixem amb el nom de flora intestinal o microbiota.

Els bacteris d’aquesta flora intestinal són essencials per fer la digestió i, a més, fan altres funcions importants. Per exemple, poden protegir-la de bacteris adversos mitjançant diferents mecanismes: competint pels nutrients i els punts d’unió a la paret intestinal, modificant el pH de l’intestí, produint substàncies antibacterianes i influint en senyalitzacions moleculars concretes. Els bacteris intestinals adversos poden formar metabòlits a l’intestí que, de vegades, poden resultar preocupants, com metà i sulfur d’hidrogen.

La composició de cada flora intestinal pot ser molt diferent, ja que depèn de factors diferents. Per exemple, una alimentació desequilibrada (alta en ultraprocessats ​​i refinats), l’estrès, el tabac, els antibiòtics i unes condicions ambientals desfavorables influeixen en la flora intestinal i en l’estat general.

Com podem alimentar la microbiota intestinal

 La fibra fermentable és la que la microbiota pot transformar en àcids grassos de cadena curta com el butirat, un menjar deliciós per als nostres bacteris. Es diferencia de la fibra poc fermentable, que pràcticament surt intacta a través de la femta.

Les fibres fermentables que serveixen d’aliment per als nostres bacteris són:

• Midó resistent: especialment de la patata, però també el podem obtenir del moniato, arròs o llegums. El truc és cuinar aquests aliments i refrigerar-los tota la nit.
• Mucílags de lli o chía. A més d’alimentar la microbiota ajuden a regular el trànsit intestinal.
• Pectina: les millors fonts són la poma i la pastanaga cuita.
• Fructans: porro, ceba, espàrrecs i carxofa.
• Betaglucans: presents en la civada. També ajuden a reduir el colesterol.

Els fermentats, per altra banda, s’han convertit en una gran revolució, ja que tenen efecte probiòtic, cosa que augmenta la diversitat de bacteris sans.

• Xucrut: col fermentada
• Envinagrats: hortalisses com pastanaga, raves, ceba o cogombres
• Quefir d’aigua: fet amb aigua, sucre i ferment
• Kombutxa: te fermentat
• Pruna o pasta d’umeboshi
• Vinagre de poma no pasteuritzat: és ric en enzims que ajuden, sobretot, a pair els llegums
• Hatcho miso no pasteuritzat
• Shoyu

La importància dels probiòtics

És molt important mantenir un bon equilibri i una composició òptima dels microorganismes de la microbiota intestinal. Aquí entren en joc preparats especials (els coneguts probiòtics) amb bacteris viables presents de forma natural a l’intestí, com els cultius de lactobacils i bifidobacteris. En aquest sentit, la supervivència d’aquests cultius de bacteris quan passen per l’estómac i l’intestí prim és decisiva per a una possible colonització.

Certes fibres poden ajudar a fer que els cultius colonitzin l’intestí, ja que les fan servir com a aliment i, per tant, com a base de creixement. Els bacteris adversos gairebé no aprofiten aquestes fibres, de manera que ho tenen més complicat per reproduir-se. D’aquesta manera, es pot alterar l’equilibri de la flora intestinal.

Bio Lacto + Bifido és un complement de Raab Vitalfood que compleix aquestes dues premisses. Conté lactobacils i bifidobacteris actius, així com les fibres vegetals d’atzavara, baobab i nyàmera. Es tracta d’una formulació patentada de qualitat orgànica superior, fruit d’un projecte de recerca i desenvolupament de quatre anys. Conté sis cultius de bacteris especials que toleren bé el suc gàstric i l’àcid biliar i que s’adhereixen bé a les cèl·lules de la mucosa. De fet, el projecte també es va centrar a aconseguir una taxa de supervivència elevada a les condicions del sistema digestiu.

En moltes anàlisis de laboratori es va treballar per harmonitzar els bacteris de forma òptima entre si i a combinar-les amb les fibres d’atzavara, baobab i nyàmera, que són usades com a base de creixement constant, i així garantir aquesta supervivència. És recomanable prendre diàriament Bio Lacto + Bifido de Raab com a complement, i no només quan prenem antibiòtics o després de fer-ho.

Sempre està present en l’imaginari, apareix repetidament en la literatura de ficció i en el cinema futurista; tard o d’hora, l’alimentació quedarà reduïda al banquet dels astronautes: amb una pastilla màgica o dues al dia en tindrem prou per obtenir tots els nutrients necessaris.

És evident que per a això cal molta ciència i progrés; no és fàcil inventar un comprimit d’aquestes característiques, però tenim un exèrcit de multinacionals –liderades per Bayer i DuPont– treballant decididament pel bé de la humanitat. De moment, el pas previ a la fabricació de les pastilles màgiques passa per treballar  –amb fons de la Fundació Gates, entre d’altres– en el que s’anomenen “els cultius biofortificats”, és a dir, aconseguir, a partir de tecnologia genètica o altres fórmules, augmentar el contingut d’uns quants nutrients en uns quants cultius seleccionats. És una fotografia impactant: tot el planeta fet un monocultiu únic tan nutritiu que, amb una monodieta globalitzada, permetrà que tothom s’alimenti de manera suficient. Salivera.

El màrqueting fa temps que presenta aquesta tecnologia i és habitual sentir a parlar o llegir sobre les bondats de l’arròs daurat, la superbanana o el blat de moro taronja per lluitar contra les deficiències nutricionals en moltes zones empobrides del planeta. L’arròs daurat, del qual s’ha parlat molt però que segueix sense sortir dels laboratoris, és un bon exemple d’una mala estratègia. A l’Àsia –com diu l’informe de Grain– la revolució verda als anys setanta va introduir un grapat de varietats d’arròs, cosa que va reduir a gairebé zero les més de 110.000 varietats d’arròs que es conreaven fins llavors; però sobretot va modificar una dieta basada en diversos aliments (mandioca, blat de moro, mongetes, moniatos…) a menjar sempre i tres vegades al dia arròs, arròs i arròs. Aquesta és la causa de les seves deficiències alimentàries: l’homogeneïtzació de la dieta. Encara que a ningú se li escapa el perquè de les energies que es van posar a l’hora d’expandir aquests cultius: com que eren llavors patentades, els ingressos dels seus “inventors” s’han superfortificat.

Val la pena no abaixar la guàrdia, perquè encara que som moltes les persones que defensem que una dieta variada, rica en verdures, fruites, llegums, nous, una mica de proteïna animal i grans sencers és la millor manera de rebre els nutrients necessaris, la globalització fa que els sistemes alimentaris locals desapareguin; i, sense aquests sistemes ni la cultura que incorporen, s’obren les portes a aquestes falses solucions tecnològiques.

És a dir, més que aliments fortificats el que cal és enfortir els sistemes alimentaris locals.

Aquestes petites joies vermelles ja es trobaven de manera silvestre a l’Europa medieval, on es feien servir com a remeis medicinals i com a tint per fer pintures i manuscrits de l’època.

Es creu que el gerd vermell (Rubus idaeus L.) va ser cultivat per primer cop a Grècia i que van ser els romans qui van escampar-ne les llavors arreu d’Europa. Més tard, va arribar també a l’Amèrica del Nord i, a final del segle XIX, ja hi havia més de vint varietats diferents, que avui es comercialitzen arreu del món. Actualment, els productors mundials de gerds més importants són els països de l’est d’Europa i els Estats Units.

Sovint, el fruit del gerd es confon amb la mora. Per diferenciar-los cal tenir present que el gerd té forma de petit receptacle còncau, és a dir, és buit per dins, mentre que la mora és un fruit compacte sense orifici central.

L’obesitat infantil és un dels grans focus que cal abordar en termes de prevenció de salut. En els últims anys, cada cop hi ha més infants amb sobrepès i obesitat i això suposa un gran problema, ja que l’obesitat infantil està associada a grans complicacions per a la salut, com la diabetis o les malalties cardiovasculars. Segons dades de l’OMS, l’any 2016 hi havia 41 milions de nens i nenes a tot el món amb sobrepès o obesitat i, si es mantenen les tendències actuals, la xifra podria augmentar fins als 70 milions l’any 2025. Concretament, al nostre país, quatre de cada deu nens pesen més del compte; això ens situa entre els països europeus amb més sobrepès i obesitat infantil.

L’estil de vida dels infants d’avui en dia ha canviat (i empitjorat) dràsticament en comparació amb el dels nostres avis i besavis quan eren petits. Actualment, els productes ultraprocessats formen part del dia a dia alimentari i les pantalles (televisió, ordinadors, tauletes i telèfons mòbils) ocupen gran part del temps lliure, cosa que fomenta el sedentarisme i disminueix la pràctica d’activitat física. Aquest estil de vida influeix directament en les xifres de sobrepès i obesitat.

Noves dades de la Fundació Gasol

A principi d’aquesta setmana, la Fundació Gasol ha presentat els resultats de l’estudi PASOS (Physical Activity, Sedentarism and Obesity in Spanish Youth), un projecte d’investigació en què han participat 3.803 infants i adolescents i que ha avaluat, per primera vegada, l’activitat física, el sedentarisme, l’estil de vida i l’obesitat de la població infantil entre els 8 i els 16 anys.

L’estudi ha revelat dues dades alarmants: d’una banda, que el 63,6% dels infants i adolescents no compleix els requisits de l’OMS de fer un mínim de 60 minuts d’activitat moderada o vigorosa al dia. Aquest percentatge és més gran entre els participants de secundària –de 12 a 16 anys– (72,4%) que no pas entre els nens i nenes de 8 a 11 anys que fan primària (55%). D’altra banda, l’estudi PASOS també ha mostrat que un 54% d’infants i adolescents entre 8 i 16 anys no compleix les recomanacions d’ús de pantalles entre setmana. L’OMS recomana no passar més de 120 minuts davant del televisor, l’ordinador, les tauletes o el mòbil; no obstant això, la mitjana a Espanya és de 179,1 minuts al dia. Aquestes xifres augmenten durant el cap de setmana, quan s’arriba als 282 minuts diaris.

Són dades força preocupants, ja que impliquen que tot el temps que els més petits passen mirant la tele, jugant a videojocs o fent servir el mòbil estan asseguts, fent vida sedentària i, com a conseqüència, això agreuja el sobrepès i l’obesitat.

La Fundació Gasol, impulsora de l’estudi, vol situar els resultats obtinguts com a punt de partida perquè es duguin a terme actuacions per fomentar la salut infantil i insta a elaborar un pla nacional contra l’obesitat infantil que ha d’incloure un reforç de les hores d’exercici físic a les escoles i també educació nutricional.

El fetge és el gran depurador de l’organisme i, a més, fa més de cinc-centes funcions diferents; una de les principals és filtrar la sang. La filtració de toxines és essencial, ja que la sang que ve dels intestins conté molts bacteris, endotoxines bacterianes, complexos antigen-anticòs i altres substàncies tòxiques. Quan el fetge funciona bé, neteja el 99% dels bacteris i les toxines en una primera fase; en canvi, quan el fetge està afectat, com passa en els casos d’alcoholisme, el pas de toxines es multiplica per deu.

Sense necessitat que el fetge estigui greument afectat, hi ha molts factors que determinen que no funcioni bé: una ingesta abundant d’aliments de poca qualitat (processats i refinats), l’estrès laboral i/o emocional o l’exposició a tòxics poden sobrecarregar-lo. Una alimentació amb un contingut alt en antioxidants protegeix el fetge i el manté saludable i els aliments amargs ajuden a netejar-lo.

La congestió hepàtica disminueix la capacitat del fetge a l’hora de netejar hormones i tòxics i de produir bilis. La primavera i la tardor són les estacions idònies per fer una depuració del fetge, però si hi ha congestió hepàtica no cal esperar; l’important és millorar-ne la funcionalitat.

Com podem saber que tenim el fetge sobrecarregat?

Si teniu diversos d’aquests símptomes, potser teniu el fetge congestionat i seria interessant fer una depuració hepàtica.

• Acne, psoriasi o dermatitis seborreica
• Problemes al·lèrgics, com rinitis o asma
• Mals de cap
• Dolors menstruals
• Problemes reumatològics
• Problemes digestius, com digestions lentes i pesades o hemorroides
• Obesitat i cel·lulitis
• Problemes relacionats amb el retorn venós, com varius, retenció de líquids o hemorroides
• Alguns tipus de depressió i insomni i el caràcter colèric

En general, davant de qualsevol patologia crònica, sempre hem de pensar en una neteja hepàtica com a inici de la teràpia.

Kyolic 105 Cleanse

Ens podem ajudar de Kyolic 105 Cleanse, que té combinació única d’actius amb propietats antioxidants que donen suport a la desintoxicació en les diferents fases de la funció hepàtica. També té un efecte hepatoprotector i és un antioxidant molt potent contra els radicals lliures.

Conté extracte d’all envellit, extracte de card marià, extracte de llavor de raïm, extracte d’escorça de pi, te verd, glutatió, seleni i vitamines A, C i E.

Chlorella Plus

La clorel·la és una alga d’alga dolça de color verd blavós. Nutricionalment, aporta vitamines del grup B; clorofil·la –interessant quan hi ha l’anèmia, perquè té una estructura similar a l’hemoglobina–; aminoàcids; àcids grassos i factors de creixement (CGF).

Principalment, té una acció desintoxicant: a la membrana cel·lular té microfibres de cel·lulosa i un derivat dels betacarotens (esporopol·lenina) amb capacitat de captar els tòxics procedents dels aliments de forma irreversible, ja que els elimina a través de la femta. Hi ha estudis que confirmen aquesta capacitat de captació de dioxines, metalls pesants com el mercuri, pal·ladi, cadmi i plom i derivats de medicació, que circulen per l’intestí. Alguns estudis comenten que una administració a llarg termini de més de sis mesos permetria captar els tòxics acumulats en teixit adipós i en articulacions.

A més, regula el sistema digestiu, aspecte molt important en una depuració:

• Reverteix el restrenyiment crònic, ja que aporta fibra i modifica la microbiota intestinal gràcies al seu efecte probiòtic.
• Estimula la regeneració cel·lular de la mucosa i afavoreix la cicatrització d’úlceres gàstriques o duodenals per l’efecte dels factors de creixement, vitamina A i clorofil·la.
• Reverteix l’halitosi, per l’efecte antibacterià de la clorofil·la.

Uns altres beneficis que proporciona aquesta alga es relacionen amb el sistema circulatori –incrementa la producció de cèl·lules sanguínies, disminueix la taxa de colesterol– i el sistema immunitari –augmenta l’activitat de macròfags pels CGF.

En qualsevol cas, un dels principis més importants de la desintoxicació és que primer hem de netejar l’intestí amb Chlorella Plus i, més endavant, el fetge amb Kyolic. Necessitem tenir un intestí net, erradicar patògens i reintroduir els bacteris beneficiosos mitjançant probiòtics. Així, la desintoxicació hepàtica serà molt més efectiva, perquè, si no, el fetge seguirà rebent tòxics de l’intest

El 2012 uns investigadors de la universitat d’Iowa ja van trobar evidències del poder que té de la pell de la poma a l’hora de cremar calories gràcies a la presència d’una substància, l’àcid ursòlic, capaç de prevenir malalties com l’obesitat, la diabetis o les patologies hepàtiques, entre d’altres.

L’àcid ursòlic és una substància triterpenoide, lipòfila, que es troba a les capes ceroses de la pell de les pomes i que té una acció antioxidant, anticancerígena, antidiabètica, cardioprotectora, hepatoprotectora i preventiva de la degeneració muscular.

Mecanisme d’acció

Sembla que els beneficis de l’àcid ursòlic van més enllà de la pèrdua de pes, i que podria ser un tractament contra el càncer, la diabetis, les malalties cardiovasculars, neurodegeneratives, hepàtiques i les infeccions bacterianes i víriques.

Els mecanismes d’acció de l’àcid ursòlic són diversos i podrien estar relacionats amb:

• La modulació de la inflamació en la regulació del factor nuclear-kappa B (NF-kB), mediador de la resposta immune.
• La millora en la senyalització de l’apoptosi i mort de les cèl·lules canceroses.
• L’augment de la senyalització d’insulina en el teixit adipós.

Fonts d’àcid ursòlic

Trobem àcid ursòlic a les pomes, majoritàriament a la pell, a les peres, als nabius, a la pell del raïm, a les algues i també a les fulles de diverses plantes com el romaní, el marduix, l’espígol, la farigola i l’orenga.

Beneficis de l’àcid ursòlic

1. Diabetis i obesitat

Un estudi recent ha avaluat els efectes beneficiosos de l’àcid ursòlic en pacients amb síndrome metabòlica que van prendre’n 150 mg al dia abans d’esmorzar durant dotze setmanes.

L’àcid ursòlic fa que el múscul esquelètic capti millor la glucosa i redueix la resistència a la insulina, cosa que regula l’entrada de la glucosa en les cèl·lules.

No només s’ha registrat una disminució del pes sinó una reducció dels nivells de triglicèrids i colesterol total, un augment de la concentració d’HDL, el colesterol bo, i una baixada de la concentració plasmàtica de leptina, que sol estar alta quan hi ha sobrepès i obesitat.

 2. Creixement de greix marró

El greix blanc emmagatzema calories mentre que el greix marró genera calor en resposta a l’estímul del fred i ajuda a cremar l’excés de calories.

La mala notícia és que molts de nosaltres tenim greix marró quan naixem, però l’anem perdent al llarg de la vida.

L’àcid ursòlic activa els receptors del factor de creixement insulínic IGF-I i promou el creixement del greix marró.

3. Protector en malalties cardiovasculars i del sistema nerviós

L’ús d’àcid ursòlic s’associa amb una freqüència cardíaca més baixa, una reducció de l’oxidació lipídica, de la hiperplàsia de l’íntima dels vasos sanguinis i una inhibició dels paràmetres inflamatoris relacionats amb l’aterosclerosi com la IL-6 i el PCR.

 4. Acció sinèrgica de l’àcid ursòlic i la metformina

L’àcid ursòlic administrat amb metformina o amb gliclazida –medicaments hipoglicemiants que es fan servir en la teràpia de diabetis de tipus 2– millora significativament la sensibilitat a la insulina.

Així mateix, combinar metformina i àcid ursòlic millora els nivells de sucre en sang si comparem els efectes del medicament administrat de forma individual.

5. Inhibidor de l’aromatasa

L’àcid ursòlic pot inhibir l’aromatasa, l’enzim que fa que la testosterona es converteixi en estrogen i que s’expressa sobretot en el teixit adipós. Per aquesta raó, podria ser útil en la teràpia de patologies relacionades amb un excés d’estrògens.

 6. Protector hepàtic

Pel que fa al fetge, l’àcid ursòlic millora l’esteatosi grassa no alcohòlica, disminueix la síntesi de triglicèrids al fetge i inhibeix l’acetil-CoA carboxilasa, l’enzim relacionat amb la síntesi endògena de greixos.

L’àcid ursòlic és un agent protector enfront de la fibrosi hepàtica i indueix la mort de cèl·lules de carcinoma hepatocel·lular.

 7. Càncer

Una de les característiques distintives de la transformació a cèl·lula maligna és l’afectació dels mitocondris, orgànuls de les cèl·lules que tenen com a funció principal la producció d’energia mitjançant el consum d’oxigen i el control sobre la seva apoptosi o mort cel·lular.

El mitocondri és un dels objectius de les teràpies en el tractament del càncer, perquè la seva activitat es veu afectada quan la cèl·lula sana es torna tumoral.

La relació de l’efecte anticancerigen de l’àcid ursòlic i la seva acció de protecció cap als mitocondris s’està revisant.

8. Protecció davant de la tuberculosi i la toxoplasmosi

L’àcid ursòlic i l’àcid oleanòlic, un altre triterpè de la mateixa família, s’han utilitzat en un estudi en vitro en macròfags, glòbuls blancs amb funció fagocitària, infectats in vitro amb Mycobacterium tuberculosis.

Aquests triterpens van reduir el creixement de Mycobacterium en macròfags, van estimular la producció d’òxid nítric i d’espècies reactives d’oxigen que tenen acció bactericida.

Alguns treballs d’investigació suggereixen que l’àcid ursòlic pot ser eficaç com a immunomodulador i com un possible agent candidat per desenvolupar nous fàrmacs contra la toxoplasmosi, que causa infeccions lleus i asimptomàtiques, però que durant l’embaràs pot afectar el fetus i generar malformacions greus.

 9. Salut de la pell

L’àcid ursòlic, a més, té aplicacions cosmètiques: evita les arrugues i el fotoenvelliment.

És capaç d’incrementar els nivells de ceramides i queratinòcits, i afavorir, així, la regeneració de la barrera hidrolipídica de la pell.

Conclusions

L’àcid ursòlic és un compost d’origen vegetal amb moltes aplicacions terapèutiques. Els estudis se centren en el paper que pot exercir pres com a complement per tractar i prevenir el càncer, i també en la teràpia complementària per al sobrepès i l’obesitat.

El meu consell, a partir d’ara, és consumir una poma ecològica cada dia perquè es compleixi la cèlebre dita anglesa.

Tot i que avui dia és possible consumir qualsevol fruita o verdura tot l’any, saber quins aliments es cullen en cada moment és fonamental per dos grans motius. D’una banda, perquè ens permet fer un consum local, sostenible per al planeta, ja que evitem desplaçaments innecessaris que generen una gran contaminació ambiental. Així mateix, afavorim un model de producció que beneficia petits productors locals. D’altra banda, perquè ens permet oferir a l’organisme el que li cal, ja que la natura ens ofereix el que necessitem segons les condicions climàtiques.

Al setembre comença el que la medicina tradicional xinesa anomena cinquena estació, que es troba entre l’estiu i la tardor, i en la qual preparem el cos per entrar en els mesos de fred. Per això, la terra ens ofereix les primeres carbasses i moniatos, i també comença a ser més limitada l’oferta de fruites, tan presents durant l’estiu. El color taronja comença a predominar, amb la seva dolçor característica i amb la seva capacitat per relaxar el sistema nerviós.

A continuació, us mostrem les verdures i fruites que més es poden trobar durant aquest mes a les fruiteries i verduleries de proximitat. El territori és ampli i, per això, és normal que hi hagi certa variació.