L’1 de juliol va entrar en vigor la nova normativa del pa que va aprovar-se el mes d’abril, una actualització necessària per evitar enganys a l’hora de comprar pa integral.

El nou reial decret ha actualitzat les definicions de “pa integral” o “pa multicereals”, així com també les d’altres pans elaborats amb farines que no són de blat. A més, determina com ha de ser l’etiquetatge d’aquests productes per poder ser anomenats com a tal. També ha establert una definició nova de “massa mare”, limita la quantitat de sal afegida i aplica una reducció de l’IVA.

Hi ha establiments, com Veritas, que ja han aplicat els canvis que marca aquesta normativa; no obstant això, n’hi ha d’altres que encara ens poden confondre.

Com ha de ser un pa 100% integral?

La nova definició de “pa integral” determina que només es poden anomenar com a tal els pans que s’hagin elaborat amb farina integral i prou: 100% farina integral; per tant, els pans amb un 30%, 50% o 70% de farina integral no podran fer-ho. A més, és obligatori mostrar aquest tant per cent en l’etiqueta.

Aquest canvi promou identificar els pans integrals de debò, fets amb farina de gra sencer, amb tot el germen i carrega nutritiva (fibra, minerals i vitamines del grup B).

Comprar pa 100% integral si va envasat serà relativament fàcil, no obstant això, pot ser una mica més complicat en forns que no etiqueten o que creen etiquetes pròpies. Elaborar pa amb farina 100% integral sovint és una tasca feixuga, perquè requereix més hores de cocció, puja més a poc a poc, els ingredients són més cars… i per això podem trobar forns que hi afegeixen segó per donar color i fibra en comptes de fer servir farina integral de gra sencer.

Els establiments com Veritas, però, volen ser honestos amb la seva filosofia i preparen el pa seguint la tradició més artesana i amb farines de primera qualitat i integrals, obtingudes de moldre el gra sencer dels cereals. A més, també aposten per farines ecològiques, perquè el segó dels cereals, la part externa, a part de tenir molts nutrients, també és el lloc del gra on s’acumulen més pesticides de l’agricultura convencional.

Com es pot detectar un fals integral?

Per evitar enganys amb el pa integral sense etiqueta, hi ha certs aspectes que podem tenir en compte:

• El fals integral és més blanquinós que el 100% integral i sol tenir puntets del segó afegit. Un pa integral de debò no té puntets de fibra, sinó que té un color molt més homogeni.
• La molla del pa integral és molt més compacta.
• El sabor del pa integral té un punt més àcid que el del fals integral.

A més, els pans elaborats amb farina blanca i segó requereixen menys temps de cocció, ja que es fan molt ràpid. En canvi, el pa integral de veritat demana una cocció molt més lenta. Aquest factor no només depèn del tipus de farina, sinó del tipus de llevat o impulsor.

Els falsos pans integrals, que habitualment tenen més en compte la quantitat i la rendibilitat que no pas la qualitat, solen estar fets amb llevats o impulsors químics, que fan que el pa creixi més fàcilment.

Per altra banda, els pans elaborats amb farina integral i massa mare es preparen d’una manera molt més ancestral. La massa mare és un ferment elaborat amb farina i aigua que es deixa fermentar a temperatures càlides perquè els llevats i bacteris de la farina creixin de manera natural. És, doncs, un ferment natural i no pas químic o industrial, i això requereix més temps de fermentació i una cocció llarga.

La nova legislació també regula el concepte de “massa mare”, ja que, fins ara, la denominació “elaborat amb massa mare” generava certa confusió, perquè hi havia pans que s’etiquetaven com a tal quan en realitat contenien altres impulsors. A partir d’aquest mes, amb l’entrada en vigor del nou decret, el concepte “massa mare” queda restringit només als pans amb aquest ferment natural.

A Veritas treballen amb farines 100% integrals i massa mare i, per això, sotmeten els pans a dues fermentacions, entre les quals hi ha la “maduració” de la massa, que pot durar fins a 24 hores. Es tracta d’un procés necessari perquè el pa tingui la força per adquirir el volum i l’esponjositat desitjats.

Pa integral un 6% més barat

Una altra novetat que beneficia els consumidors és la reducció de l’IVA del pa integral. Amb la legislació anterior, només el pa comú tenia un IVA del 4%, però la nova actualització també preveu que els pans integrals estiguin subjectes a aquest IVA reduït.

Pot ser que hi hagi empreses que mantinguin els preus habituals per quedar-se el marge econòmic del 4 al 10%, però de ben segur que en trobareu d’altres amb pans integrals al mateix preu que els blancs.

Veritas, per exemple, a partir d’avui ja ha rebaixat un 6% el preu de les seves referències: l’artesana integral de 280 i 500 g, la barra integral d’1 kg, el rodó integral de 500 g, el rodó integral sense sal de 250 g i el pa integral a pes.

Es tracta d’una iniciativa fantàstica per promoure el consum de productes integrals i de bona qualitat, que sempre seran molt més beneficiosos per a la salut gràcies a la fibra, vitamines i minerals que contenen.

Així que avui comparteixo una recepta facilíssima, baixa en calories i molt bona que combina meló i cogombre en una sopa freda deliciosa; una idea de sopar estiuenc, molt refrescant, perfecte per combatre la calor aquest estiu.

Meló i cogombre formen un tàndem perfecte nutricionalment, aquí teniu algunes de les propietats més destacades de tots dos:

El meló és una fruita amb molta aigua: de cada 100 g, més de 90 són aigua, cosa que fa que sigui ideal per hidratar-se ara a l’estiu. És ric en fibra, minerals i vitamines, entre les quals destaquen vitamina C, niacina o B3, E, àcid fòlic o B9 i carotens. És una fruita amb poques calories, 26 kcal per cada 100 g, per això està especialment indicada en dietes de control de pes.

El cogombre tampoc es queda curt en propietats: és ric en fibra, en minerals i aporta una bona dosi de vitamines A, B, C i E. És un dels vegetals més rics en aigua (el 96%) i també té poques calories: 16 kcal per cada 100 g.

A mi m’agrada acompanyar aquesta sopa freda amb unes broquetes de boletes de meló amb pernil. El contrast dolç salat i salat d’aquesta combinació clàssica és una delícia. De totes maneres, podeu servir encenalls o daus de pernil, si ho preferiu.

Aquesta sopa freda queda lleugerament cremosa gràcies al iogurt grec, que ajuda a espessir. Podeu fer una versió vegana substituint el iogurt per un de soja o llet de coco, que aportarà cremositat. La menta no és un ingredient imprescindible en la recepta, però hi dóna un toc refrescant i sorprenent.

Suportar la calor aquest estiu, resultarà més fàcil amb aquesta sopa freda tan deliciosa. Fan falta molt pocs ingredients, una bona batedora i menys de cinc minuts per preparar-la, així que vegem la recepta:

Rosa Arnau
@me_gusta_comer_sano / www.megustacomersano.blog

Que aquests últims anys vivim una autèntica onada de despoblament rural ja no ho qüestiona ningú; de fet, en els últims mesos ha saltat a l’agenda pública gràcies a la reacció dels moviments socials en defensa d’un món rural viu.

Aquest despoblament ha estat el resultat de dècades d’una política agrària que ha abandonat l’agricultura i la ramaderia de petita escala i que ha atorgat un poder immens als grans oligopolis, que controlen les entrades del sector agrari, energia, fertilitzants, pinsos, llavors i la distribució alimentària.

El que tenim a conseqüència d’això –era inevitable– no és un despoblament rural genèric, sinó una desaparició de les persones que es dediquen a l’agricultura i ramaderia familiar i de petita escala, justament les que han mantingut la vida als nostres pobles i la gestió del territori. L’última enquesta de la UE diu que entre els anys 2003 i 2013 l’Estat espanyol ha perdut un 13,4% de les explotacions, i que la població activa en el sector primari és del 3%, la gran part per sobre dels cinquanta anys. No obstant això, la mateixa enquesta també diu que la superfície dedicada a l’agricultura es va mantenir força estable durant el període 2003-2013; la disminució en el nombre d’explotacions implica un augment significatiu de concentració agrària: és a dir, menys finques i cada vegada més grans. I no només això, sinó que aquestes finques i explotacions viuen un procés en el qual estan passant a ser gestionades per societats mercantils i fons d’inversió.

No obstant això, paradoxalment, alhora que ens diuen que el camp no té futur, que no se’n pot viure i que per això la gent ha d’emigrar, veiem que la inversió en agricultura és tendència total a escala mundial, amb rendibilitats molt superiors a altres sectors productius, i a més amb una volatilitat molt més baixa i amb una perspectiva a l’alça a mitjà termini. Entre altres coses perquè cada vegada hi ha més milions de persones que cal alimentar. Sense anar més lluny, les xifres estatals són aclaparadores: per exemple, en agricultura, el valor de la producció, segons dades del Ministeri d’agricultura, ha crescut de 26.148 a 29.031 milions d’euros en els últims deu anys; i a més l’Estat espanyol s’ha convertit en aquests darrers anys en el tercer productor mundial de porc i en el tercer exportador mundial.

El procés de transformació agrària està en marxa; es tracta d’apostar per grans empreses, que acaparin extensions enormes de terra, molt capitalitzades, altament lligades a la gran indústria alimentària i als mercats globals per a l’exportació. Però per fer-ho necessiten eliminar l’agricultura i ramaderia familiar i de petita escala i substituir-la per assalariats. Els agricultors i agricultores, dit en altres paraules, sobren.

Aquests moviments de fons i grans empreses que integren tota la cadena de producció amenacen de transformar el nostre sistema agrari i posar fi a la vida dels nostres pobles; amb la qual cosa Europa passaria de ser una agricultura basada majoritàriament en petits i mitjans agricultors a una altra, altament industrialitzada, sense ells. Perquè aquest procés tingui lloc, necessiten que marxin ja, que els més vells els malvenguin les seves terres i evitar el relleu generacional, perquè és aquí on hi ha el moll de l’assumpte, el control de la terra i els escassos recursos hídrics.

Però no us equivoqueu: en aquest model d’agricultura extractivista, n’hi ha pocs que guanyen, però en realitat va en sentit contrari cap al que no només reclamem organitzacions i moviments socials, sinó institucions internacionals com la FAO, que és reclamar la importància crucial de l’agricultura de petita escala, lligada al comerç local, com a antídot contra processos dramàtics com la crisi climàtica, el despoblament rural, la fam o l’avanç de les malalties lligades a un consum alt d’aliments processats i altament industrialitzats.

No podem parlar d’un procés de despoblament, sinó d’expulsió.

Que l’obesitat és, com molts altres, un problema de classe no és cap novetat.

Segons la darrera Enquesta Nacional de Salut de l’INE, el 28% dels infants i joves entre dos i disset anys de l’Estat espanyol té obesitat o sobrepès. Aquesta xifra, que ha anat creixent sostingudament al llarg dels últims anys i que per si sola ja és prou alarmant, va acompanyada d’una altra dada encara més preocupant: els fills amb obesitat de treballadors no qualificats (un 13,1%) dobla la xifra dels fills amb obesitat de directors i gerents de grans empreses i de professionals tradicionalment associats a llicenciatures universitàries (un 4,9%). És a dir, l’obesitat infantil depèn del nivell econòmic i dels estudis dels pares i mares.

Aquest juliol, també hem vist com un estudi pioner demostrava que l’oferta de menjar porqueria a prop de les escoles és molt més gran als barris de rendes més baixes. Segons l’estudi, el 95% de les escoles madrilenyes tenen diversos locals farcits de brioixeria industrial i begudes ensucrades en un radi de 400 metres, és a dir, a menys de cinc minuts caminant. Però el biaix de classe encara és més contundent: les escoles de barris humils tenen un 62% més botigues d’aquest tipus al voltant respecte de les dels barris de rendes mitjanes; mentre que les escoles de barris de rendes altes, tenen un 41% menys de botigues d’aquest tipus que les de renda mitjana.

Probablement, obtindríem xifres proporcionalment inverses si busquéssim quina mitjana de botigues de fresc i d’establiments especialitzats en alimentació ecològica trobem als diferents barris de les ciutats o a les diferents poblacions. Desconec si ja hi ha dades que ho mostrin, però sembla evident que la concentració de botigues especialitzades en alimentació bio es troba a les zones de rendes mitjanes i altes. I aquesta és només la punta de l’iceberg.

De fet, el problema comença des de ben petits i s’estén a diferents àmbits i estadis de la vida com una taca d’oli. Al seu llibre sobre maternitat feminista Mama desobedient, Esther Vivas explica que la sobirania alimentària ja comença quan som nadons, amb la lactància materna, perquè, sovint, donar el pit o el biberó no és una opció sinó una imposició que depèn, per començar, de l’extensió de la baixa maternal que pugui permetre’s la mare (els sis mesos de lactància exclusiva que recomana l’OMS són impossibles de complir amb els escassos quatre mesos de baixa remunerada). Les mares que no es poden permetre deixar d’ingressar un sou durant uns mesos més es veuen obligades a deixar el pit i a optar per fórmules de qualitats diferents que ofereix la indústria. Així que ja hi som amb les diferències de classe.

L’informe de Justícia Alimentària “Mi primer veneno” ja explicava la diferència abismal entre la composició de dos tipus de potets de fruita per a bebès de les marques Hero i Nestlé, el convencional i l’ecològic. El convencional, molt econòmic, estava compost bàsicament per aigua amb midó, sucres i altres additius. La gamma prèmium, en canvi, molt més cara, estava feta de fruita ecològica en un 100%, sense additius, midó ni aigua. Dit d’una altra manera, i tal com suggereix l’informe, és possible que Hero i Nestlé ofereixin dos productes diferents dirigits a dos públics diferents: un amb un nivell de formació alt i que sol llegir i interpretar correctament les etiquetes dels productes i l’altre, acostumat al menjar barat i de poca qualitat, possiblement convençut que el que compra li aporta tots els incomptables beneficis que li promet la publicitat.

Si seguim estirant, trobarem mil i un exemples que demostren que, si neixes en una família pobra, hispana, afroamericana o asiàtica i amb un nivell educatiu baix (batxillerat o inferior), tens moltes més possibilitats d’acabar fent una dieta alta en sucres, sal i greixos, que no pas si pertanys a una família blanca, rica i amb estudis superiors. És a dir, moltes més possibilitats de tenir diabetis o obesitat infantil, així com un munt d’afeccions i malalties futures directament relacionades.

Menjar sa no ha de ser una opció per als rics. No pot ser que les famílies creguin que els productes processats que donen als seus fills són més saludables que el menjar real que podrien cuinar ells mateixos i que podria ser, a més, més barat. No pot ser que els pares i mares posin el crit al cel quan senten que algú decideix donar cigrons per esmorzar al seu fill en comptes de galetes i cacau en pols.

Democratitzar l’accés al menjar saludable a tots els substrats socials és absolutament imprescindible, però abans cal que en democratitzem el coneixement i la informació.

Per aconseguir-ho, calen més impostos per als productes insans, però també menys impostos per als frescos de primera necessitat. Cal regular d’una vegada per totes la publicitat enganyosa i la informació de les etiquetes. Cal regular l’ús dels termes falsos i ambigus com “100% natural” o “sense additius”. Calen ajudes per impulsar els negocis i la indústria d’aliments saludables. Calen dietistes i nutricionistes als CAP i als hospitals. Cal una oferta alimentària sense processats, basada en aliments reals i ben equilibrada als menjadors escolars públics i privats, als centres sanitaris, a les residències per als avis, a les cantines de les empreses… Cal plantar cara a la indústria alimentària.

Encara que el vídeo brolli de les aigües tenebroses de Twitter, l’opinió d’un pagès de cinquena generació cal escoltar-la amb els sentits ben predisposats a rebre una cura d’humilitat històrica. L’Abel Peraire, de Prats de Lluçanès, s’arremanga per fer autocrítica a l’ofici vocacional que tant estima i deixa en evidència els que antropomorfitzen els drets dels animals segons bufa el vent. 

Un dels pagesos més ben parits que tenim, és l’ @AbelPeraire.
Parla per boca de molts de nosaltres en aquest vídeo.
Assaltar granges familiars no és cap heroïcitat: fil👇 pic.twitter.com/YgpbjZt1k4

— GPS Grup de Pagesos S… (@PagesosGPS) 15 de julio de 2019

La metxa es va encendre amb un nou atac d’un grup animalista a una petita granja de vaques lleteres. Va ser llavors que l’Abel va dir prou i es va autogravar: “El problema és a qui ataca el moviment animalista. No som prou valents per entrar a un hipermercat i fotre tota la llet a terra? No som prou valents per no deixar descarregar les tones de carn, fruites i verdures al Port de Barcelona? Anem a un pagès, que l’únic que pot tenir és una hipoteca. Aquí sí que som valents”. Visualitzar el llegat del pastor, que diria el bo de l’Albert Pla, versus el legat de les grans cadenes de supermercats és caure en un parany.

Tan sols els herois amagats entre camps llestos per segar es mantenen ferms i no estan disposats a rendir-se a l’evidència del capital quan la butxaca és buida a finals de mes. Rebutjar els supermercats, girar la cara al lobby de la indústria càrnica i no deixar-se atrapar pels llargs tentacles del diner fàcil té evidentment una part de valentia, però també una part innegable d’insensatesa malaltissa. “Sense els pagesos el territori no es mantindria viu”, diu l’Abel mirant a càmera amb el bestiar de fons.

Perquè l’Abel és conscient que el sistema de cria intensiva és el càncer dels ramaders que ha fet metàstasi granja a granja i bèstia a bèstia. N’és conscient, que el seu vídeo viral ens està ensenyant l’únic pecat dels que, a aquestes alçades, seguim menjant carn. I és que la necessitat de consumir carn de manera saludable no és tan sols viable, és l’única manera de seguir defensant-ne el consum sense agafar-se els dits. No és un error de redacció: menjar carn i salut són compatibles encara que els preceptes de l’OMS sembla que diguin tot el contrari.

Tots els que volem seguir menjant carn enguany hem d’emmarcar el vídeo d’aquest pagès osonenc, perquè subratlla el nostre pecat i el retret etern dels vegetarians als omnívors. Abans que res, hem de saber que no podem ni cal menjar carn cada dia. Si no hi ha tall al plat un migdia, no cal començar a suar; l’endemà tornarà a sortir al sol. Seguidament hem d’aprendre a llegir la lletra petita quan comprem carn. On comprem la carn? A una cadena de supermercat o a la carnisseria del barri? De quin sistema de cria prové? Intensiva o extensiva? Puc assegurar que he comprat carn saludable? L’animal s’alimenta amb pinsos ecològics o amb pesticides? Com s’ha sacrificat l’animal? Se’n respecta al màxim el benestar i té una mort indigna? I per últim, però no menys important: Quan fa que no pregunteu al botiguer per la traçabilitat de la carn que compreu?

Com molt bé diu el grup de Ramaderes de Catalunya, “seguim insistint en la necessitat d’un canvi de model a la ramaderia, que maximitzi el benestar animal, sostenible, mediambientalment respectuós i enfocat a generar productes de qualitat: carn, llet, productes làctics, llana i cuirs”.

Perquè es pot menjar carn de moltes maneres, però només ens en queda una de vàlida, ètica i saludable. Cada tros de carn que mengem sense seguir aquests preceptes és una plantofada a la salut i a l’economia de ramaders com l’Abel, que haurà de fer a contracor un altre vídeo per tornar-nos a deixar en evidència. Com diu l’Albert Pla als versos finals d’“El legat del pastor”, hi ha dues coses a la vida que deixa abans de la mort: “La pastora de la serra i un ramat de cabres sueltes”.

És cert que cada vegada hi ha més consciència del perill que representa l’ús irresponsable de plàstic, i també cada vegada es tendeix més a optar per alternatives a la bossa de plàstic de tota la vida.

El plàstic és per tot arreu i, com bé explica la Marta Costa en aquest article, la prova és que la bossa de la brossa que s’omple més ràpidament és sempre la dels envasos. Es tracta d’un material tòxic que pot actuar com a disruptor endocrí, sense esmentar que cada any mata milers i milers d’aus i animals marítims.

Com explicàvem en aquest article, tot i que és important, no n’hi ha prou reciclant i ja està i, a més, és un procés molt costós. I el pitjor: només el 10% del plàstic que llencem al contenidor groc s’acaba reciclant efectivament.

La compra en clau eco

Moltes botigues i supermercats ja han fet el pas cap a les bosses de compra sostenibles. Comença a ser inacceptable fer servir cinc minuts un objecte que després contaminarà el planeta durant quinze generacions, com a mínim.

Hi ha diverses opcions disponibles per transportar la compra de manera més sostenible per al planeta: les bosses reutilitzables (tela, arpillera o ràfia, entre d’altres), les fabricades amb materials degradables o compostables (com la fècula de patata o blat de moro, o les de paper-fusta). En el pitjor dels casos, pagarem cinc cèntims d’euro per una bossa de plàstic de tota la vida (tant de bo aviat estiguin prohibides del tot). No obstant això, seguim trobant per tot arreu les bosses de rotllo típiques de la secció de fruita i verdura, com a única forma d’endur-nos aquests aliments; o pitjor, peces de fruita i verdura en safates de porexpan i embolicades en plàstic. Com declara Costa, no val comprar eco envasat en plàstic d’un sol ús.

Supermercats Veritas: pioners a eliminar bosses de plàstic

Bossa compostable de Veritas, elaborada amb blat de moro

Fa gairebé deu anys que, conscients de la necessitat de reduir i eliminar el plàstic d’un sol ús, els supermercats Veritas han reemplaçat les bosses de plàstic de la caixa. En canvi, l’empresa ha apostat per bosses compostables, elaborades amb blat de moro, que tenen un cost de cinc cèntims d’euro.

“Cap llei ho exigia, però no podíem oferir bosses de plàstic per convicció. Amb aquesta iniciativa hem estalviat al món més d’onze milions de bosses de plàstic i això ens converteix en el primer supermercat que elimina les bosses de plàstic”, afirma el director general de Veritas, Silvio Elías.

Un altre gran pas que ha fet Veritas en la guerra contra el plàstic, va ser l’any 2016 quan va substituir les bosses de rotllo per a la fruita i verdura per bosses compostables; sens dubte, la gran assignatura pendent de la majoria dels supermercats.

Però no s’acaba aquí. Veritas es marca dos reptes ambiciosos en matèria de sostenibilitat: l’any 2019 preveu eliminar els plàstics afegits dels productes que depenen directament de la seva gestió i el 2022 vol arribar a tenir una petjada de carboni positiva.

Actuem, tenim el poder

L’única manera de revertir la situació d’alarma mediambiental que hi ha al voltant del plàstic serà fent un ús més responsable com a ciutadans del planeta Terra. A més d’apostar per un ús més raonable del plàstic en el dia a dia, és fonamental que exigim a les botigues que ens facilitin bosses de compra reutilitzables, biodegradables o compostables, o que només comprem en establiments que ofereixen aquesta opció. Com a consumidors, tenim el poder d’aconseguir que, per fi, desapareguin de la circulació les bosses de plàstic, que han fet tant de mal al planeta i que són un disbarat total i absolut.

Contingut exclusiu per socis.

El tema dels antibiòtics segueix sent motiu d’anàlisi. Segons les dades sobre el consum d’antibiòtics publicats el 2016 pel Ministeri de Sanitat, l’Estat espanyol ocupa un dels primers llocs del món en consum d’aquests medicaments.

En cap cas, doncs, vull fer apologia dels antibiòtics ni generar malentesos. Tampoc soc metge, que és el professional que ha d’aportar més informació i donar-nos la recomanació individualitzada. Per tant, la informació que he volgut recollir en aquest article no és més que això: informació recollida per experiència personal i professional com a dietista.

És l’antibiòtic l’única solució per al sobrecreixement bacterià?

El tractament més eficaç quan hi ha sobrecreixement bacterià (SIBO), i que té més suport científic i mèdic, és l’antibiòtic rifaximina (Spiraxin). Té pocs efectes secundaris, és fàcil d’absorbir i es potencia amb la bilis; i actua de manera localitzada a l’intestí prim.

A causa de símptomes recurrents, alguns pacients necessiten repetir el tractament antibiòtic; en aquest cas, se suggereix rotar els antibiòtics per evitar que s’hi desenvolupi resistència. En tot cas, sempre ha de ser un metge qui els prescrigui de forma individualitzada i considerant els riscos d’un tractament prolongat, com són diarrea per irritació, infecció per Clostridium difficile o càndida, resistència bacteriana.

Si es detecta metà en el test d’alè de lactulosa (vegeu el primer article sobre SIBO), es proposa combinar rifaximina amb neomicina.

També hem de tenir en compte, però, l’augment de casos de resistència als antibiòtics. L’estudi “Review on Antimicrobial Resistance” encarregat pel Govern britànic, advertia que deu milions de persones podrien morir abans del 2050 per l’augment de la resistència als antibiòtics. Dos vehicles importants de transmissió de la resistència a aquest antibiòtic són la carn d’au de corral i la del porc, sense oblidar-nos de l’aigua que bevem (en contacte amb l’orina d’aquests animals), encara que siguem vegetarians.

Antibiòtics i prou?

De totes maneres, els antibiòtics no van a l’arrel del problema, a la causa; per tant, és imprescindible acompanyar-los d’una dieta i d’altres recomanacions:

La primera opció de dieta és la dieta de carbohidrats específics (SCD), que elimina tots els carbohidrats complexos: cereals, llegums, sucres, i patates i moniatos. És com una espècie de dieta paleo, ja que podem menjar carns, peixos, ous, vegetals i fruites amb poc sucre.

La segona opció de dieta recomanada és la Gut and Psychology Syndrome (GAPS), que elimina cereals, llegums, lactosa i edulcorants, menys la mel. A més, consta de tres parts: dieta, desintoxicació i complementació amb probiòtics, àcids grassos essencials, vitamina A i enzims digestius.

Una tercera opció és seguir la dieta FODMAP (oligosacàrids fermentables, disacàrids, monosacàrids i poliols). Fa uns anys en parlava en un reportatge que vam preparar conjuntament amb el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer, però en els últims anys s’han fet molts més descobriments que hi estan relacionats.

La idea és fer primer una fase d’eliminació, i reintroduir gradualment alguns aliments en una fase posterior de millora.

La meva proposta és fer una dieta preliminar baixa en FODMAP, sense sucre, mel, melasses, xarops, lactosa, edulcorants com sorbitol o xilitol, ni tampoc llegums, fruits secs, all, ceba, pebrot, carxofes, cols, espàrrecs ni xampinyons, i en general reduint tots els cereals (sobretot blat) i lactis. Prenent això com a base, es revisen tots els altres aliments per veure quins poden anar bé i quins no en cada cas, i s’elabora conjuntament un menú personalitzat in situ amb proposta de plats i combinacions i adaptat a les necessitats i estil de vida personals.

Treballar l’estrès i les emocions és imprescindible per al tractament i gairebé més important que la dieta. L’estrès redueix la producció d’àcid clorhídric, la motilitat intestinal, i augmenta la inflamació i permeabilitat intestinal. Si la inflamació no disminueix i el nervi vague està actiu tota l’estona, els bacteris del còlon pujaran de manera constant cap a l’intestí prim (vegeu el primer article sobre SIBO).

Relacionat amb l’estrès, és molt important dormir bé. Els desajustos en els ritmes circadians s’associen amb taxes més altes de trastorns intestinals com síndrome de l’intestí irritable i disbiosi (desequilibri de la microbiota). A les persones amb problemes digestius, no els van bé els torns nocturns. A part de cuidar els hàbits de son i de sopar poc i d’hora, pot ajudar prendre un complement de melatonina (3mg/nit) i prendre una mica el sol al llarg del dia.

Així doncs, també és clau ajudar a la motilitat natural dels intestins, i aquí l’exercici físic hi té un paper important. Amb el temps, el sedentarisme (si en 168 hores només ens en podem moure tres, per exemple) frena aquest moviment peristàltic i afavoreix la colonització bacteriana. Si el metge sospita que hi ha problemes, pot recomanar procinètics per millorar la motilitat.

Hi ha procinètics naturals amb efectes secundaris mínims, com Iberogast o Mix Gases de Phytobiopole.

I si no podem prendre antibiòtics?

Penseu en les persones que tenen candidiasi vaginal o genital recurrent i que recauen en prendre antibiòtics, o en les persones al·lèrgiques o que tenen diarrea o molts problemes digestius quan en prenen, o en les persones que hi tenen resistència. Hi ha altres opcions?

En aquests casos o quan els símptomes són molt clars (vegeu el primer article sobre SIBO), però el pacient no té accés a la prova diagnòstica, els comprimits d’oli essencial d’orenga com a antibacterià natural són una bona ajuda extra, però només temporalment.

Altres antibacterians naturals a part de l’orenga són els següents:

• Artemisa o herba de Sant Joan
• Boswellia serrata
• Berberina
• Extracte de fulla d’olivera
• Lapatxo

Sempre s’han de prendre seguint les recomanacions específiques d’un professional de la salut expert en la matèria.

En molts casos es recomana acompanyar els antibiòtics al·lopàtics d’antibiòtics naturals per assegurar que fem una neteja correcta de SIBO.

Per altra banda, és important acompanyar el tractament d’antibiòtics i dieta baixa en fermentació d’un protocol antiinflamatori natural per millorar la mucosa, el terreny on viuen els bacteris, i ajudar a fer que la porta de l’intestí prim al còlon tanqui correctament. Per això es recomana també reduir lactis (per la caseïna), cereals, sucre i soja, així com afegir algun complement per regenerar la mucosa si hi ha símptomes d’hiperpermeabilitat o irritació o en tenim proves. Un complement molt beneficiós en aquests casos és la L-glutamina. Es recomana començar amb dosis petites (1-2 grams/dia de glutamina en pols separat del menjar), i elevar la dosi fins a 10-15 grams si el fetge la tolera bé (per exemple, amb tres preses diàries de 3 grams).

SIBO i vegetarians

Si teniu SIBO o ho sospiteu i sou vegetarians o vegans, i acabeu de llegir les recomanacions de dieta, segurament ho deveu veure tot molt negre.

De fet, són els casos més difícils per als dietistes, perquè tot el que menja el pacient és susceptible de ser fermentat per un bacteri, cosa que representa un bufet lliure per al SIBO. Hi ha pacients que volen incorporar alguns aliments de font animal per poder disminuir llegums i cereals de manera temporal i n’hi ha d’altres que recorren als antibiòtics.

És el cas de la coneguda Rawvana (explicàvem el seu cas en el primer article), que no va obtenir resultats del tractament fins a quatre mesos més tard i que ho va aconseguir deixant de ser crudivegana temporalment. Molts seguidors se li van tirar a sobre. En la literatura científica mèdica sobre SIBO no hi ha cap connexió directa entre la malaltia i la manca d’aliments d’origen animal a la dieta. Per tant, no és que incorporar aquests aliments millori la condició, sinó que ajuda a treure’n d’altres que sí que perjudiquen sense que hi hagi dèficits nutricionals o una pèrdua de pes important.

Es poden prendre probiòtics i menjar fermentats quan hi ha SIBO?

Sembla lògic que, si tenim un sobrecreixement bacterià, no ha de ser beneficiós afegir més bacteris com a tractament.

El consum crònic de complements probiòtics pot produir una colonització ectòpica de bacteris a l’intestí prim que desencadeni SIBO si no es té en compte la resta de causes (vegeu el primer article sobre SIBO).

Tanmateix, un cop s’ha fet el tractament amb antibiòtic, és bo analitzar la microbiota del còlon (amb una prova de femta que quantifiqui i qualifiqui els bacteris) per veure si és prou bona i ajudar-la amb probiòtics específics per evitar problemes posteriors, sobretot per bacteris més problemàtics.

Els probiòtics o fermentats amb bacteris com Lactobacillus tenen un efecte protector com a força propulsiva que limita la capacitat dels bacteris per colonitzar l’intestí prim.

Volem agrair a Grupo Cinusa per les esplèndides investigacions i formacions que fan cada any en matèria de problemes digestius.

Si volem fer una alimentació saludable és indispensable consumir fruites; amb les hortalisses, haurien de constituir la base de l’alimentació. Són riques en vitamines, minerals, fibra, aigua i antioxidants i tenen poques calories. Per aquest motiu, són bones per reduir el risc de determinades malalties cròniques, com ara l’obesitat.

Segons les recomanacions de la Generalitat de Catalunya, la fruita i la verdura es pot consumir en qualsevol àpat del dia. Concretament, podem menjar fruita tant per esmorzar, com a mig matí o mitja tarda i també per postres és la millor opció; especialment, perquè així no prendrem postres molt calòriques i poc nutritives.

A l’estiu hi ha moltes fruites que ens aporten hidratació i micronutrients. Les podem afegir a les amanides, per fer-les més fresques i lleugeres, o al gaspatxo, per fer varietats de nectarina, préssec, cirera, maduixa o síndria, per exemple.

Propietats de la fruita

• Vitamines: especialment vitamines A, C, E i del grup B.
• Minerals: principalment potassi, magnesi i fòsfor.
• Aigua, en una proporció molt alta, que aporta hidratació.
• Antioxidants: neutralitzen l’acció dels radicals lliures, que causen els processos d’envelliment. És el cas dels antocians (típics de les fruites vermelles, com nabius, gerds o cireres), resveratrol (raïm), flavonoides (poma i pera) o compostos fenòlics (pera, préssec, taronja, aranja o maduixes).
• Glúcids: especialment fructosa, però també glucosa o sacarosa (sucres simples d’absorció ràpida).
• Fibra soluble: sacia i fa que els sucres s’absorbeixin una mica més lents que si fem un suc de fruita, on queden lliures.

Destaquem les propietats i beneficis de les principals fruites de producció local catalana:

Paraguaià i nectarina: rics en vitamina A, potassi, magnesi, seleni i zinc. Són molt fàcils de pair, contenen antioxidants (àcids fenòlics) i, com que tenen força potassi i sodi, són recomanables per a persones amb hipertensió o problemes cardiovasculars.

Poma: aporta vitamina C i potassi. És una fruita excel·lent per refrescar el fetge i la vesícula. És rica en pectina, un tipus de fibra amb efecte prebiòtic que beneficia la composició de la microbiota intestinal –especialment si està cuinada o en forma de compota–, ajuda a reduir els nivells de colesterol i a eliminar els metalls pesants. També conté quercetina, un flavonoide amb propietats antioxidants.

Pera: rica en vitamina A, vitamina B, magnesi i potassi. Aporta fibra prebiòtica (pectina), que ajuda a reduir el colesterol i nodreix la microbiota intestinal. També té molts antioxidants (flavonoides, polifenols i compostos fenòlics). Com que té potassi, contribueix a reduir la pressió arterial i, així, a millorar la hipertensió.

Beneficis de comprar fruita catalana

La fruita catalana destaca per la seva qualitat, sabor i frescor. Catalunya és una gran productora de fruita, especialment la zona de Lleida pel que fa al préssec, nectarina, poma i pera. Tenim un sector potent, segurament dels més potents d’Europa, i aquestes espècies són apreciades arreu.

La nostra fruita la conreen productors locals, que la cullen al punt òptim de maduració i, per arribar fins als consumidors catalans, no ha hagut de fer un gran viatge perquè s’ha produït aquí. La fruita de proximitat es tradueix en un consum més sostenible, ja que genera menys emissions de CO₂ i menys despesa d’energia per transportar-la. Tot això es percep en el gust, aroma i qualitat. Té una frescor que la fa diferent.

Per això, és important mirar sempre l’etiqueta per saber la zona de producció. De fet, és obligatori que els comerços indiquin on s’ha cultivat com a garantia per al consumidor per tal que pugui triar de manera conscient si opta per producte local.

Comprar i ingerir fruita catalana aporta beneficis, no només pel que fa als bons hàbits alimentaris d’una dieta associada a productes de qualitat i directament vinculats a la dieta mediterrània, sinó també i, especialment, perquè és un bé essencial per a la població, ja que contribueix al reequilibri territorial de Catalunya i ajuda a la pagesia local. A més, permet conservar el paisatge rural i mantenir els camps vius, que compliran la seva funció de producció.

Trobareu més informació al web de la campanya.

Tal com diu la Barcelona Slow Good Guide 2019, El Gat Blau, situat a l’esquera de l’Eixample de Barcelona, és un restaurant indispensable per moltes raons: preus assequibles i matèries 100% sostenibles, una carta amb plats vegetals i omnívors que permet arribar a molt més públic, canvi diari del menú del migdia, cuina sense fregits i gran selecció de vins ecològics de diverses denominacions d’origen.

Al capdavant hi ha el xef Pere Carrió, creador d’una cuina sostenible, amb ingredients de proximitat, de temporada, ecològics i de comerç just al capdavant d’El Gat Blau.

Carrió, defensa una cuina sense fregits, una oferta de primers plats de la carta amb predomini d’un sol tipus de verdura –que ha de ser la part principal del plat i no un acompanyament–, una cuina sana i equilibrada sense renunciar al gust i al plaer, cuinar només amb oli d’oliva verge extra.

Carrió ressenya cada plat de la carta segons si totes les matèries primeres són ecològiques (toteco: tots els productes són ecològics, però no tots són de proximitat) o són de proximitat (Km0: tots els productes són de proximitat i ecològics amb certificat o sense).

La filosofia que vol transmetre El Gat Blau fa que tingui una relació molt estreta amb cada proveïdor: Can Galderic (especialista en fruita seca i llavors), La Selvatana (iogurts i llet ecològica), La Cleda (formatges), El Tros d’Ordal (verdures, hortalisses i fruites de proximitat i temporada), la Llotja de Barcelona i de Vilanova (peix), El Salt del Colom (vedella ecològica), Cal Tomàs (embotits i carn ecològica), Cal Pauet (xai ecològic, biodinàmic i farines), Ecopollastre (pollastre ecològic), El Rull de Can Mas Pons (ous ecològics), l’arròs de l’Estany de Pals, cigrons i llenties de l’Anoia, entre d’altres.

Brandada de coliflor amb envinagrats i olives

Els bàsics del restaurant, com l’oli d’oliva verge extra i el pa, són uns clàssics que es mereixen el valor que els correspon: parlem de l’oli de L’Olivera de Vallbona de les Monges i del pa de la Nani Moré, elaborat exclusivament per a El Gat Blau (farines 100% ecològiques i massa mare).

Les tècniques culinàries que aplica el xef es basen en cuina al forn (un de vapor i un en sec), planxa, wok, macerats, escalivats, fermentats i envinagrat, entre d’altres. Així evita els fregits i tota la gran quantitat d’oli que comporta aquest tipus de cocció.

La sostenibilitat es tradueix en aquesta compra directa al productor, que redueix intermediaris i, per tant, el consum de petroli. El peix prové de llotges properes, no de piscifactories, mai d’espècies en perill d’extinció i està pescat amb mètodes sostenibles. L’ús de parts no nobles dels animals i cuinar amb peixos de roca, petits, poc habituals i amb peix blau permet, no només una cuina sostenible, sinó també poder oferir menús ecològics amb un preu ajustat. El cafè, la xocolata i els sucres són de Comerç Just i d’Alternativa3 de Terrassa.

Hummus de mongeta del ganxet i alls negres

Els migdies d’entre setmana, el restaurant ofereix un menú ecològic i econòmic anomenat Fórmula Eco, que permet triar un primer plat entre quatre opcions, totes sense proteïna animal; un segon plat entre quatre opcions més, amb proteïna animal i vegetal; i unes postres. També hi ha l’opció de fer dos primers o un sol plat. Qualsevol tipus de menú inclou aigua, beguda, postres o cafè.

El més original d’aquesta Fórmula Eco² és que una de les quatre opcions entre els segons plats rep el nom de La Petjada: un plat format per proteïna vegetal (llegums majoritàriament) i un hidrat de carboni (cereals, arròs…). Combinant llegums i cereals absorbim tots els aminoàcids essencials i mengem un segon plat vegetarià nutricionalment equilibrat. Carrió defensa que, “si els que no som vegetarians prescindim de menjar carn i peix alguns dies a la setmana, reduirem la nostra petjada ecològica.

Si voleu retrobar la cuina de l’àvia reversionada, no podeu deixar de visitar El Gat Blau.

De documentals de nutrició n’hi ha moltíssims, però hem fet una selecció dels que pensem que són indispensables per tenir consciència de l’impacte que el que mengem cada dia té en nosaltres o en el planeta.

Quan arriben els mesos de sol i platja i les vacances d’estiu, tothom té pressa per perdre els quilos de més acumulats durant l’any. L’operació biquini guanya popularitat i molts mitjans de comunicació s’omplen de trucs i dietes que prometen un cos enlluernador. Però malgrat les promeses, les dietes miracles no existeixen i sovint fan passar gana i generen un efecte rebot.

Si volem aprimar-nos i, concretament, perdre greix de manera sana, cal adoptar hàbits de vida saludables que perdurin a llarg termini: alimentació sana, exercici físic, disminuir l’estrès, dormir bé o mantenir una bona hidratació, entre d’altres.

Avui us expliquem quatre trucs que us ajudaran a aprimar-vos més fàcilment:

Mantingueu la insulina a ratlla

El greix s’emmagatzema dins les cèl·lules en forma de triglicèrids i, perquè l’organisme pugui mobilitzar-lo i cremar-lo, cal l’acció d’un enzim que s’anomena lipasa sensible a hormones (LSH) que ajuda a trencar les unions que conformen els triglicèrids i que permet que els àcids grassos passin a la sang. Un cop al torrent sanguini, els greixos són transportats fins a un múscul que requereixi energia i cal que entrin a la mitocòndria per ser oxidats.

Hi ha moltes hormones que interfereixen en els nivells de LSH i una de molt important és la insulina, que la inhibeix. Quan tenim alts nivells d’insulina en sang, no només el greix no es mobilitza sinó que s’afavoreix l’efecte contrari, ja que la insulina activa la lipoproteïna lipasa (LPL), un enzim que té com a objectiu acumular greix.

L’alimentació és el factor principal que regula els nivells d’insulina en sang i, per tant, en funció del que mengem afavorirem la pèrdua de greix o no.

Els aliments processats, els refrescos, les farines i els sucres són els aliments que cal evitar principalment si volem disminuir el greix corporal. Són productes amb una càrrega glucèmica alta i, per tant, generen que el pàncrees alliberi molta insulina per poder compensar-la. Cal potenciar una alimentació tan natural com sigui possible a base de verdures i hortalisses, proteïna de bona qualitat, hidrats de carboni complexos i greixos saludables.

Mengeu tres cops al dia

Si la insulina inhibeix la producció de LSH, la recomanació oficial de menjar cinc o sis cops al dia no és una bona idea si volem cremar greix, especialment si els àpats són rics en hidrats de carboni. Si mengem tan sovint, és més fàcil que els nivells d’insulina en sang estiguin elevats de manera constant i que, per tant, els greixos de dins les cèl·lules no es mobilitzin.

Si volem cremar greix, és molt més interessant menjar tres cops al dia.

Potser pensareu que passareu gana, però això no ha de ser així! Si els plats contenen proteïna de qualitat i greixos saludables, augmenteu els nivells de sacietat i arribareu a l’àpat següent sense morir-vos de gana.

Feu exercicis de força

Exercitar els músculs ajuda a perdre greix, ja que són els teixits del cos que consumeixen més energia. Per tant, si desenvolupem i mantenim una bona musculatura, podrem perdre pes de manera més senzilla i eficient que si només ens dediquem a fer sessions de càrdio (córrer a la cinta o fer el·líptica).

Això no vol dir que no hàgim de fer exercicis aeròbics; també poden ser útils! No obstant això, sempre obtindrem resultats millors si els combinem amb exercicis de força.

Els exercicis tipus HIIT, que consisteixen a combinar períodes breus d’exercicis d’alta intensitat amb petits descansos, són els que donen millors resultats a l’hora de cremar greix, ja que el cos detecta que el nivell d’intensitat és màxim, interpreta que està en perill i allibera hormones (com l’adrenalina, entre d’altres) que fomenten la pèrdua de greix, fins i tot hores després d’haver acabat de fer exercici.

Descobreix la L-carnitina

La carnitina és una molècula que se sintetitza a partir de dos aminoàcids essencials –la lisina i la metionina–, i que té la funció principal d’ajudar els àcids grassos a creuar la membrana de la mitocòndria per ser oxidats dins seu.

L’organisme pot sintetitzar-la, principalment al fetge i als ronyons, i també la podem obtenir a través de la carn de vedella, i en quantitats més moderades, de la carn de porc, de pollastre i peix.

De totes maneres, hi ha situacions que poden generar un dèficit d’aquesta substància, cosa que fa recomanable prendre un complement nutricional de carnitina, ja que hi podria haver disminució de la producció d’energia i un augment del teixit adipós. Les raons d’un dèficit d’aquest tipus són variades:

• Error genètic en la síntesi de carnitina
• Malabsorció intestinal
• Mala alimentació amb dèficit de lisina i metionina
• Problemes hepàtics i renals que n’afectin la síntesi
• Defectes en el transport des del fetge i els ronyons als teixits receptors
• Augment de la demanda de carnitina per culpa d’una dieta rica en greixos, de l’estrès o del consum de certs medicaments (anticonvulsionants).

El dèficit de carnitina produeix símptomes com fatiga muscular, rampes o envelliment prematur.

Restaurar els nivells de L-carnitina fa que els greixos siguin usats com a font d’energia, cosa que redueix la fatiga muscular i el temps de recuperació després de fer exercici; d’aquí que sigui un complement recomanat entre esportistes i persones actives.

A més, si el complement de carnitina va acompanyat de colina, com el nou producte de Raab Vitalfood, l’efecte encara és més potent, ja que la colina és un nutrient que contribueix a fer que el metabolisme dels greixos sigui òptim.

Originaris de l’Índia, els aloo tikki o pastissos de patata consisteixen bàsicament en una
massa de patata barrejada amb herbes, verdura i espècies molt aromàtiques. Se solen
fregir en vanaspati (oli vegetal), però jo en faig una versió una mica més saludable, ja
que els passo per la planxa amb ghee. Sense gluten, ou ni lactis, resulten ideals per a un
dinar d’estiu informal o fins i tot per portar a la platja o d’excursió. A l’Índia normalment
s’acompanyen amb chutney de tamarinde o altres salses com coriandre-menta. Jo he
triat la salsa preferida de la nostra infància –el quètxup!– en versió casolana, que, a més
de ser boníssima, conté tants antioxidants que deixarà de formar part de la llista de
negra d’aliments pocs saludables.

Buscant reversionar receptes del món, moltes vegades em sorprenc com, amb algun petit canvi, molts plats que de per si ja són deliciosos es converteixen, a més, en més digestius, lleugers o fins i tot terapèutics.

Amb la patata, per exemple, la forma de cuinar-la pot ser determinant per potenciar una de les millors virtuts que té: el midó resistent; un dels aliments preferits dels bacteris beneficiosos intestinals. Amb un simple truc de cuina, la patata es converteix en més sana i lleugera i actua com a prebiòtic; increïble però cert! No m’estendré sobre els beneficis de la patata, que són molts i que teniu recollits al tercer número de la versió en paper de la revista. Amb aquests pastissets tindreu l’èxit garantit, ja que, a més de lleugers, són molt aromàtics per la combinació de les espècies, el coriandre i la llima.

Si ja no trobeu pèsols frescos, els podeu fer servir congelats de bona qualitat; aporten una sorpresa deliciosa i cruixent a l’interior i són ideals per compensar el desgast de la calor sufocant gràcies a la vitamina B1, que ajuda a combatre la fatiga i aporta energia.

I què en penseu de preparar a casa les salses per a les barbacoes, amanides o entrepans, com podria ser un quètxup casolà? Els més petits –i no tan petits!– s’acostumaran a sabors més naturals i a més s’hi pot afegir un punt de picant saludable. Aprofiteu l’època d’esplendor dels tomàquets i recordeu que, per triar un bon tomàquet, és imprescindible l’olfacte: si fa olor dolça, intensa, una mica acre i fins i tot picant; si us entren ganes de clavar-li una mossegada i fins i tot us emociona, sens dubte és un bon tomàquet.

De vegades passa que, quan marxem de vacances, resulta difícil mantenir els bons hàbits. Els horaris es tornen més flexibles, no cuinem a casa i no sabem on comprar ni tampoc aconseguim tan fàcilment els aliments que solem menjar normalment.

Afortunadament, amb un mínim de previsió és possible cuidar l’alimentació. La clau: endur-se alguns bàsics de casa i combinar-los amb aliments frescos. A continuació, us proposem cinc exemples saludables que podeu tenir en compte durant les vacances.

5 conserves saludables que fan més fàcils les vacances

1-Llegums cuits de pot

Són un gran recurs quan la tarda s’ha estirat i no hem tingut temps de preparar el sopar. Salteu algunes hortalisses de temporada amb un bon oli d’oliva verge i, cap al final de la cocció, afegiu-hi els llegums perquè s’impregnin els sabors. Sal, pebre i –vet aquí– tots a la taula!

2-Olives

També salvadores, sobretot per fer temps quan el menjar es fa esperar. Picar olives és una opció excel·lent, ja que són un gran aliment probiòtic i una font de greix saludable que ajuda a saciar. A més, donen vida a qualsevol amanida i, en general, agraden a grans i petits.

3-Peix blau petit

Una altra de les conserves més interessants per endur-se de vacances. Els pots de peix són una manera fàcil de satisfer la quota d’omega-3. Pot ser verat, sardines o bonítol del nord; sempre millor en pot de vidre, per evitar els tòxics de les llaunes.

4-Tomàquet triturat

Per al dia que toca pasta, un bon tomàquet triturat permet elaborar una salsa amb hortalisses o, per què no, una samfaina estiuenca que podem acompanyar amb un ou a la planxa; o amb un parell.

5-Hummus

No hi ha res més versàtil. Són l’acompanyament perfecte en qualsevol dels àpats: per acompanyar una torrada al matí o unes verdures al migdia o a la nit. I, per descomptat, són l’snack perfecte juntament amb uns bastonets de pastanaga o api a qualsevol hora. A més, és una manera molt senzilla d’incorporar vegetals.

La Piara té quatre varietats d’hummus, totes elaborades amb ingredients de màxima qualitat i sense conservants. El clàssic de cigrons, que és una font excel·lent de proteïna vegetal i que no falla mai; l’hummus de carxofa i olives negres, que, a més d’un sabor deliciós, és una manera fantàstica de prendre verdures a qualsevol hora del dia; el d’albergínies i tahina, que és molt cremós i que té una combinació d’ingredients deliciosa que no deixa indiferent; i l’hummus de curri, exòtic i alhora molt saludable.

Tots seran els nostres aliats per mantenir bons hàbits d’alimentació en aquestes vacances. No porten gluten ni lactis i són 100% vegans.

Triar productes de qualitat

És molt important fer una selecció que tingui en compte aspectes com, per exemple, la quantitat d’additius de la conserva, el tipus de greixos que porta o si té sucres afegits. Per a això, és absolutament indispensable mirar les etiquetes. Entre els ingredients hauríem de trobar el que busquem i no una infinitat de noms o codis que no sabem què volen dir.

Gràcies al seu mètode de conservació Ducha María –sistema semblant al tradicional bany maria–, els hummus de La Piara no necessiten conservants per no fer-se malbé. Això permet aconseguir un producte 100% natural, elaborat a partir d’aliments frescos, com fet a casa.

Quan aneu de vacances sempre teniu la sensació que us heu descuidat alguna cosa? Voleu marxar uns dies però seguir menjant de forma saludable per principis o salut?

Farem un repàs tant si marxeu en cotxe o caravana, o com si aneu a un càmping, a un apartament o a un hotel i us voleu preparar alguna cosa a l’habitació. Què us podeu emportar per seguir menjant bé? I per si us trobeu malament? Què és el que no us podeu descuidar de cap manera?

Bàsics per menjar i beure

• Potet d’oli d’oliva extra verge (i sal)
• Plats, coberts, gots (i fregall i sabó per rentar-ho tot), d’un material que es pugui rentar, reutilitzar i que no sigui de plàstic
• Ampolles sense BPA
• Bossetes per embolicar (de cotó o cera d’abelles; no paper l’alumini)

Idees per menjar durant el viatge

• Entrepà amb pa de qualitat o crep de fajol amb pollastre, ou dur o paté vegetal i cogombre i tomàquet (és recomanable no posar-hi fulla ni alvocat, perquè no solen aguantar bé; ni tampoc sardines o anxoves, perquè fan molta olor)
• Carmanyola amb saltat de quinoa o pollastre i verdures
• Carmanyola amb hummus i bastonets de verdura (api, pastanaga, cogombre, pebrot)
• Carmanyola petita amb cirerols o pèsols tendres
• Plàtans
• Fruita seca
• Boletes energètiques

Idees per picar entre hores

• Galetes o barretes fetes a casa
• Xips de verdures fetes al forn (kale, remolatxa, moniato o xirivia)
• Fruita deshidratada
• Compotes envasades
• Fruits secs variats
• Pipes de gira-sol i carbassa

Menjar per no haver de comprar un cop de vacances (si són destins cars o poc segurs)

• Gotets d’arròs o quinoa precuinada
• Pots de llegums cuits
• Pernil ibèric al buit
• Pa (estil pa de motlle o un de carbassa que aguanti)
• Gaspatxo envasat
• Llet d’ametlles en pols
• Superaliments: cacau en pols per donar gust i energia, maca en pols per donar energia, cúrcuma com a antiinflamatori… (és bona idea endur-se una barreja de pols depuratives per després d’àpats més festius)
• Una batedora portàtil de got (si teniu espai)
• Pasta miso

Intenteu evitar llaunes (per estalviar-vos el possible traspàs de metalls).

Espècies bàsiques (si aneu de càmping o a un lloc molt car, com Islàndia)

• Orenga
• Julivert
• Farigola
• All o ceba en pols

Farmaciola/necesser d’olis essencials

• Barreja per evitar picades i per calmar-les: oli d’ametlles amb àloe, oli essencial de citronella, d’arbre del te, de camamilla i de lavanda
• Oli essencial d’arbre del te: infeccions a la boca, símptomes d’alguna malaltia infecciosa (constipats)
• Oli essencial d’eucaliptus llimona: mal de coll, dolor muscular, cops
• Oli essencial d’espígol: per a picades o ferides

Està desaconsellat ingerir olis essencials sense l’orientació ni la prescripció d’un especialista. Sempre els hem de diluir en un oli vegetal (ametlles, per exemple). La dissolució ha de ser, aproximadament, un 2% d’oli essencial i un 98% d’oli vegetal, menys el d’espígol i el d’arbre del te.

Bossetes d’infusions

• Barreja digestiva (anís estrellat, fonoll, menta…)
• Barreja respiratòria per a refredats o al·lèrgies (eucaliptus, fonoll, gingebre, regalèssia…)
• Te verd o matcha
• Sàlvia per al mal de regla
• Infusions de regalèssia en cas de baixades de tensió

Complements

• Carbonat de magnesi en pols, en cas que costi anar al lavabo quan s’és fora de casa
• Comprimits d’orenga per combatre gasos per culpa del canvi de dieta o en cas de febre o refredat, per exemple
• Grup de vitamines B per evitar que ens piquin els mosquits
• Gingebre en pols per al mal de panxa, marejos o mal el coll
• Si teniu tendència a tenir mal de coll sovint, emporteu-vos un esprai amb pròpolis
• Probiòtic, si aneu a un país on sigui més fàcil agafar una gastroenteritis
• Planta hepàtica, si heu de fer algun àpat més festiu
• Enzims digestius si us soleu trobar malament quan mengeu fora de casa
• Melatonina o complex amb barreja de plantes relaxants si us costa gaire agafar el son

Compte amb certs multivitamínics, perquè, per exemple, hi ha llocs on està prohibit portar més vitamina C del que marca la legalitat del país (si porteu un pot d’1 g de vitamina C, per exemple)

Cosmètica

Recomano reutilitzar pots petits i, cada cop que sortiu de viatge, omplir-los amb productes ecològics que tingueu a casa; i així estalviareu moltíssim plàstic i us assegureu què us poseu a la pell i cabells:

• Xampú sòlid
• Condicionador
• Gel de dutxa o sabó sòlid
• Pasta de dents sòlida
• Raspall de dents (i fil dental)
• Desodorant sòlid
• Crema hidratant
• Protector solar +50
• Hidratant corporal

Per a l’avió

• Crema hidratant o mascareta hidratant
• Bàlsam labial i col·liri hidratant
• Coixí per al coll si són més de 3 h
• Mitjons i/o manta petit, si aneu vestits molt d’estiu

Naturitas, el mercat web especialitzat en productes d’herbolari, complements alimentaris i de cosmètica natural, s’ha aliat amb el supermercat ecològic Biospace per vendre productes frescos bio. Inicialment ofereixen més de 500 productes frescos (lactis, fruita i verdura, carn i xarcuteria, i postres vegetals) que ja estan disponibles a la nova secció de frescos de Naturitas.

Tots els articles de la nova categoria de productes frescos de Naturitas tenen la certificació d’agricultura o ramaderia ecològica, que assegura que s’han produït de manera respectuosa amb el medi ambient, el benestar animal i els productors.

Com gestionar la comanda

El client només ha de triar i rebrà la comanda de productes frescos abans de la una del migdia del següent dia laborable. L’enviament és gratuït a partir de 45 euros de compra en productes d’aquesta categoria i el servei de productes frescos està disponible per a tot el territori espanyol peninsular.

Aquesta col·laboració amb Biospace, el supermercat ecològic més antic de Barcelona –que va ser fundat fa més de vuitanta anys–, permet a Naturitas seguir consolidant-se com el supermercat virtual de referència en el sector biològic i orgànic al sud d’Europa, amb un catàleg de més de 15.000 productes amb aquesta certificació.

Naturitas, que actualment té presència a l’Estat espanyol, Itàlia, França i Portugal, va tancar el 2018 amb una facturació de més de tretze milions d’euros, el doble que l’any anterior. Fa poc, el mercat web va anunciar que posava en marxa un centre logístic a Massanes (Girona) que gestiona una mitjana de trenta mil enviaments mensuals. En els propers mesos, el mercat web de productes naturals incorporarà una línia de productes per a vegans en col·laboració amb Heura. 

El fetge sobrecarregat millora amb una depuració hepàtica, per això els menús proposats són els mateixos.

Què us demana el cos amb aquestes temperatures tan altes? Sobretot, beure, oi? Líquids per recuperar el que perdem amb tanta calor. I posats a demanar, millor que ens hidratin, ens refresquin, que siguin bons i que entrin en la categoria de “saludables”. Cap a aquí precisament apunta aquest esmorzar, a començar qualsevol matí d’estiu amb una de les millors llimonades que hàgiu tastat mai.

Fotos: Becky Lawton

L’ingredient estrella és una genialitat de la naturalesa: l’aigua de coco, provinent de cocos joves, que són els que tenen més contingut líquid. Cal no confondre-la amb la llet de coco, que és un producte que s’obté de liquar i filtrar la polpa del coco. L’aigua és molt més interessant des del punt de vista nutricional.

Potser per a nosaltres és un producte de moda, nou, trendy, però als països tropicals tenen molt incorporat el consum de coco, no només per refrescar-se amb l’aigua sinó també perquè es tracta d’un aliment amb propietats terapèutiques, tant que és conegut com “l’arbre que dona el necessari per viure”.

El que destaca més és que conté molts electròlits, és a dir, minerals com potassi, sodi, calci, magnesi i manganès, entre els més rellevants.

Aquest còctel mineral ajuda a mantenir una bona salut cardiovascular, a rebaixar la tensió arterial i prevé la deshidratació. Aquest últim punt ha fet que no només sigui molt recomanable tenir-lo en compte quan hi ha temperatures molt altes, sinó que també ha guanyat molts adeptes en el camp esportiu. Mantenir un nivell d’electròlits correcte ajuda a reduir la fatiga, l’estrès i la relaxació muscular.

Ens mirem la recepta? Només cal aigua de coco, llima (també pot ser llimona), una mica d’endolcidor i te matcha (per aportar una mica més d’antioxidants).

Us encantarà començar el dia amb un got d’aquesta llimonada!