A Veritas elaboren les coques de Sant Joan seguint la tradició del seu obrador des dels inicis: els ingredients són ecològics i la massa mare és natural i fermentada durant 24 hores. Un treball artesanal en què no tenen cabuda els conservants ni els additius químics.

Què tenen de diferent les coques de Veritas?

• Són les úniques del mercat amb certificació ecològica.
• S’elaboren amb ingredients ecològics i massa mare.
• Porten farines procedents de cereals conreats sense pesticides ni adobs sintètics.
• No contenen colorants ni sucres refinats.
• S’endolceixen amb sucre integral de canya o xarop d’atzavara.

Quines coques ecològiques puc comprar?

Pasta de fullada amb llardons, crema o cabell d’àngel.

Cruixent i rectangular, d’aquesta coca se’n fan tres varietats: amb llardons de porc de ramaderia ecològica, amb crema i amb cabell d’àngel.

Brioix amb pinyons, fruita, ametlla

De gust suau i molt esponjosa, la preferida de les coques de brioix és la de crema i pinyons, seguida de molt de prop per la de crema i fruita, juntament amb la de cabell d’àngel i ametlla. A més, per satisfer la demanda vegana dels clients, s’elabora una coca de brioix deliciosa amb fruita feta només amb ingredients d’origen 100% vegetal.

Cristina García és dietista i coach nutricional, especialitzada en pèrdua de pes i nutrició esportiva. A partir de la seva pròpia experiència en consulta, es va adonar que, per poder perdre pes, cal un acompanyament més profund, que empoderi la persona en el procés de canvi. Des de llavors s’ha dedicat a formar-se i acompanyar els seus pacients amb eines de coaching, i ha vist que s’aconsegueixen resultats molt més satisfactoris.

Fotos: Beth Mägre

La Cristina compartirà amb nosaltres algunes de les seves eines durant el curs “Perd pes, dones 30-40-60”, en un bonus que inclourà vídeos explicatius, plantilles de treball i acompanyament al fòrum.

Cristina, explica’ns com és que has acabat dedicant-te amb tanta passió al coaching.

Durant els meus estudis en Nutrició Esportiva vaig assistir a unes jornades sobre coaching nutricional. Va ser una revelació. Vaig comprendre automàticament que era la peça que em faltava per aconseguir ajudar els meus pacients. Quantes vegades una persona vol perdre pes i no aconsegueix adherir-se als nous hàbits saludables? I fins i tot volent ella perdre pes! Hi ha alguna cosa oculta que li impedeix seguir avançant. Jo sabia que la resposta era allà, i volia poder ajudar.

Així que em vaig embarcar en una nova aventura. Primer vaig fer un postgrau en coaching nutricional i actualment estic acabant un postgrau en autoestima i lideratge personal.

És a dir, que has vist la diferència entre un procés amb acompanyament de coaching i sense.

Sense cap dubte. La sinergia entre dietètica i coaching nutricional és increïble.

Sovint he vist que, després de dissenyar la pauta nutricional, i parlo de vegades d’explicar el mètode del plat saludable i prou, mitjançant el coaching les clientes han baixat 5, 6 i 8 quilos sense tenir sensació de fer dieta.

Podries explicar-nos una mica més com interactuen la dietètica i el coaching?

Sí, i tant. D’una banda, hi ha tot el coneixement de la dietètica que es va transferint a la persona que està en un procés de canvi alimentari. Aquí hi ha l’educació alimentària, les recomanacions nutricionals basades en criteris científics, etcètera.

D’altra banda, hi ha tot l’acompanyament com a coach. En un procés de coaching nutricional, la persona treballa tots els obstacles, els pensaments negatius, l’ambivalència, que és aquest “vull, però no vull” o “vull, però també vull allò altre”, creences limitants que va trobant en el camí cap al seu objectiu determinat.

Llavors el coach no dona pautes per seguir?

Exacte, el coach no dona ni pautes, ni fa recomanacions. El coach acompanya cada persona a trobar les seves pròpies respostes i solucions. I remarco la paraula pròpies.

I com es fa això?

Doncs a través de preguntes que fa el coach perquè la persona tregui aquesta veritat, la resposta autèntica i posi solucions als obstacles. També, es dissenya un pla d’acció orientat a aconseguir l’objectiu.

És fer un vestit a mida exacta on hi ha dues sastres que van sincronitzades. La coach, professional experta en coaching i la persona que fa el procés de coaching, experta en la seva vida. Aquí treballa tothom. Aquí hi ha acció i compromís.

Cristina, has comentat que hi ha pensaments negatius que obstaculitzen la pèrdua de pes.

Sí, cert. La ment genera constantment pensaments, i el 80% són negatius. En un procés de pèrdua de pes, poden sabotejar-nos molt.

Per exemple?

“Això meu no té solució, és genètic”, “No val la pena esforçar-m’hi, perquè em tornaré a engreixar”, “Demà començaré un altre cop la dieta, total ja peso més del compte”, “Un dia és un dia”, “Si em menjo aquesta bossa de patates xips, no passarà res, me la mereixo”, i així fins a l’infinit.

Quina seria la diferència entre un acompanyament psicològic i un acompanyament de coaching?

A part dels estudis per arribar a l’un o a l’altre, la psicologia treballa en teràpies, els traumes del passat per millorar el present. El coach no és un terapeuta, és un acompanyant, un guia. Tracta el present, l’aquí i l’ara enfocat a assolir un objectiu concret. El coach no tracta traumes.

I és molt important com a coach saber derivar la persona a un professional en psicologia si es detecten coses molt enquistades. En el cas de l’alimentació, toca sense cap dubte derivar si s’observa un trastorn de la conducta alimentària.

Quines són les barreres més limitants a l’hora de perdre pes? Són les mateixes per a tothom?

Depenen moltíssim de la persona i les seves circumstàncies. Dit això, n’hi ha alguna que sol aparèixer sovint, com els horaris laborals, la parella o l’entorn familiar, la falta de temps, pensar que menjar saludable és sinònim de “menjar avorrit”.

Molts cops venen determinades per posar el locus de control en tercers i no en la nostra persona.

Parla’ns sobre la força de voluntat. Què et sembla la idea que una dieta fracassa per falta de força de voluntat?

Sobre la força de voluntat, hi ha diversos punts de vista. Fa temps es va fer la prova del marshmallow i es va estudiar que algunes persones tenien més capacitat per retardar la recompensa amb la finalitat d’obtenir-ne una de més gran. Dit d’una altra manera, resistir la temptació immediata, un tros de pastís de xocolata, per obtenir una meta a llarg termini, baixar 5 quilos i posar-me la roba que m’agrada. Estem parlant de plaer enfront de satisfacció.

Un altre punt de vista és que la força de voluntat no existeix, sinó que el que hi ha és prou motivació que empeny al canvi i a aconseguir un objectiu determinat.

I tu, per quin et decantes?

Doncs, bé, jo crec totes dues coses. D’una banda, m’adono que tots tenim força de voluntat. Quantes coses fas al llarg d’un dia i quan acaba la jornada et dius “no em puc creure tot el que he fet avui”? I segurament, si te les mires una per una, veuràs que hi ha una motivació que t’empeny cap a un objectiu. Guanyar diners per viure millor, ajudar els teus fills a construir un futur prometedor, cuinar per a la teva família per cuidar la seva salut i menjar plegats…

Per tant, si la motivació és suficient i s’entrena la força de voluntat, per què hauria de fracassar la dieta? I aquí el treball amb una coach pot ajudar moltíssim.

Fa un temps em vas explicar un tema que em va semblar la mar d’interessant: les fases del canvi i la recaiguda. Podries fer-nos-en cinc cèntims?

Les fases del canvi van ser plantejades per Prochaska i Diclemente. Es tracta d’un cercle amb diverses fases que formen part de qualsevol procés de canvi. Les fases són precontemplació, contemplació, preparació, acció, manteniment i recaiguda.

És molt important entendre en quina fase es troba la persona per poder-la ajudar de la manera més adequada i no generar resistència.

No és el mateix una persona que ve per obligació, derivada per un metge, que una persona que ve per voluntat pròpia amb ganes de poder fer la carrera de la dona amb 4 kg de menys. Pilar, quina persona d’aquestes dues creus que farà millor una dieta pautada?

La persona que vol fer la carrera.

Exacte. Per això les tractarem des d’un punt de partida diferent.

Molt interessant! Moltes dones, quan ja han començat a aprimar-se, ja temen el manteniment i una recaiguda.

I tant. I és per això que és tan important que entenguin que és totalment normal tenir una recaiguda. I entendre que no és sinònim a fracàs. No! Cada vegada ets més prop de l’objectiu.

Imagineu aquest cercle de les fases en forma d’espiral. Cada vegada ets més i més amunt, tens més coneixement, coneixes millor els teus recursos, les teves limitacions i saps millor com superar-les.

Si t’arriba a la consulta una persona en fase de recaiguda què li diries?

Li preguntaria: Què estàs disposada a fer de diferent a partir d’ara?

Sempre convido totes les persones que aconsegueixen perdre pes a tornar a tenir cita amb el seu dietista, el seu coach, cada cert temps per treballar bé el manteniment o detectar la recaiguda tan aviat com sigui possible. Oi que la gent fa revisions anuals amb el dentista o el metge de capçalera?

Formaràs part del curs “Perd pes, dones 40-50-60”. Explica’ns què tens preparat per a les nostres alumnes.

Ha, ha, ha! Guardaré el secret.

Provarem algunes eines del coaching per entendre millor què és i veure tot el potencial que té. Treballarem plegades 4 eines per liderar la baixada de pes amb una mica més d’autoconeixement. Convidaré totes les dones apuntades a dedicar-se l’estona de treballar les eines com un moment especial i únic, on tot queda fora i ella mateixa és el més important.

I donaràs suport a les nostres alumnes durant les dues setmanes de curs, oi?

Donaré suport en aquells dubtes que puguin sorgir entorn de les sessions de coaching. Considero un privilegi tenir aquesta confiança mútua.

Quan comença el bon temps i la calor, l’aperitiu se sol convertir en el moment estrella del dia. Gairebé tothom associa l’aperitiu amb cervesa, patates xips, peix fregit, unes broquetes o tapes variades. El problema és que no sempre és el més saludable. Per això avui volem compartir 6 aperitius saludables per a aquest estiu. Us assegurem que, a més de menjar saníssim, els vostres convidats se’n lleparan els dits.

Ara que encara és una mica complicat trobar terrasses disponibles, una alternativa genial és preparar vermuts o aperitius a casa. Si quedeu amb amics, podeu anar cada setmana a casa d’algú diferent i fins i tot organitzar algun concurs d’aperitius saludables. A gairebé tothom li agrada participar en aquest tipus d’esdeveniments i segur que algú acaba sorprenent amb unes grans habilitats culinàries (i potser aquest algú sou vosaltres). Nosaltres us donem algunes idees perquè deixeu volar la imaginació.

6 aperitius saludables per a aquest estiu

1-Canelons freds amb hummus i tomàquet

Ingredients:

• 1 tassa d’hummus
• 1 carbassó
• Talls de pernil dolç
• Germinats al gust
• Sal
• Escuradents

Recepta:

1. Renteu bé el carbassó. Amb l’ajuda d’un pelador feu tires fines de dalt a baix. Descarteu la part central i guardeu-la per a altres preparacions.
2. Talleu el pernil de la mateixa mida que les tires de carbassó. Col·loqueu les tires de pernil damunt de les de carbassó.
3. Afegiu-hi una culleradeta d’hummus i germinats. Tanqueu-ho donant-hi forma de caneló i poseu-hi un escuradents perquè no es desenrotlli.

2-Delícies de tonyina i cogombre

Ingredients:

• 1 cogombre a rodanxes gruixudes
• 225 g de tonyina crua per a sushi (prèviament congelada)
• 1/4 de ceba tendra, a rodanxes
• 30 g de iogurt grec
• 1 c.s. de salsa sriracha
• Sal
• Alga nori a trossets i llavors de sèsam (per decorar)

Recepta:

1. Talleu la tonyina a trossets petits i poseu-la amb la ceba tendra en un bol.
2. Afegiu-hi el iogurt, la salsa sriracha i sal al gust. Barregeu-ho bé.
3. Poseu les rodanxes de cogombre sobre una safata i, sobre cada rodanxa, una cullerada de la mescla de tonyina.
4. Opcional: decoreu-ho amb més salsa, sèsam i alga nori.

3-Increïble salsa de feta i iogurt

Ingredients

• 150 g de formatge feta
• 1 tassa de iogurt grec
• 1/2 gra d’all
• Anet fresc
• Menta fresca
• Sal i pebre
• 1 c.s. de maionesa
• Pela d’1 llimona

Recepta:

1. Barregeu tots els ingredients en un processador d’aliments fins que quedi una textura cremosa.
2. Serviu en un plat amb un rajolí d’oli d’oliva, llavors de sèsam torrades i caiena en pols.
3. Acompanyeu de pa de pita o bastonets de verdures crues.

4-Endívies farcides d’hummus amb curri

Ingredients

• 2 endívies
• 1 tassa d’hummus
• 2 c.s. de llavors de magrana
• Pela de llimona
• Curri

Recepta:

1. Separeu totes les fulles de les endívies i col·loqueu-les sobre una safata.
2. Afegiu una cullerada d’hummus a cada fulla, curri al gust i llavors de magrana.
3. Decoreu amb un rajolí d’oli d’oliva i pela de llimona.

5-Cigrons especiats cruixents

Ingredients

• 400 g de cigrons en conserva escorreguts
• 1 c.s. d’oli d’oliva
• 1 c.p. de pebre picant
• 1/2 c.p. de caiena
• 1 c.p. de comí en pols
• 1/2 c.p. de coriandre en pols
• Sal i pebre

Recepta:

1. Preescalfeu el forn a 190 ºC.
2. Eixugueu els cigrons al màxim.
3. En un bol afegiu-hi els cigrons, l’oli i les espècies. Barregeu-ho tot fins que quedi ben integrat.
4. Poseu els cigrons sobre paper de forn en una safata per al forn.
5. Cuineu-los entre 15 i 20 minuts. Remeneu-los i cuineu-los 15 minuts més o fins que estiguin cruixents.
6. Deixeu que es refredin i serviu-los tal qual. 

6-Patacons saludables amb hummus de carxofa

Ingredients

• 1 plàtan mascle
• OOVE
• Hummus de carxofa
• Sal

Recepta:

1. Preescalfeu el forn a 200 ºC.
2. Peleu el plàtan mascle i talleu-lo a rodanxes gruixudes (entre 1 i 1,5 cm). Poseu-lo en un bol.
3. Afegiu-hi un raig d’OOVE i sal i remeneu-ho fins que tot quedi ben impregnat.
4. Poseu els trossos de plàtan mascle en una safata de forn sobre paper de forn.
5. Cuineu uns 10 minuts aproximadament o fins que estiguin lleugerament daurats i tous per dins.
6. Aixafeu-los amb un corró o un got pla. Hi podeu tirar un altre rajolí d’oli per sobre. Torneu a posar-los a la safata i cuineu uns minuts més fins que estiguin ben fets.
7. Traieu-los del forn i serviu-los amb hummus de carxofa.

En algunes receptes, fem servir hummus, ja que és una forma fàcil i senzilla d’incorporar llegums i proteïna a la dieta. Quan tenim una mica més de pressa o menys ganes de treballar, optar per un hummus preparat pot ser de gran ajuda.

La Piara ofereix una gamma de deliciosos hummus ideals per incorporar en qualsevol aperitiu. Tots estan fets amb ingredients 100% naturals i prou. Els Hummus de La Piara no necessiten cap mena d’additiu, ja que es conserven gràcies a la dutxa maria, un sistema similar al tradicional bany maria que permet conservar les receptes sense la necessitat d’additius. Entre d’altres trobareu:

• Hummus (versió clàssica)
• Hummus amb curri
• Hummus de carxofa amb olives negres
• Hummus d’albergínia amb tahina

“El que mengem els americans ens està fent emmalaltir a gran escala, però a Washington, aparentment, no li importa”, escriuen tot d’un plegat Catherine Bourdeau i Helena Bottemiller, en un reportatge a quatre mans publicat a Politico. No és una investigació periodística qualsevol. El text, titulat “Com Washington manté Amèrica malalta i grassa”; ha merescut el guardó  en l’apartat de “Salut i Benestar” de James Beard Foundation, organització  reconeguda mundialment com els “Òscar de l’alimentació”.

Accelerant el temps de l’any 2020 amb un gràfic que inclou les causes principals de mort de la població mundial, queden ben clares dues coses. La COVID-19 ha fet estralls a totes les classes socials i a totes les edats, i la malnutrició segueix sent un virus inexplicablement invisible per les autoritats competents. “Estudiar la relació directa entre dieta i salut és una ocurrència que no s’han molestat a fer, ni tan sols s’han preocupat a realitzar un seguiment detallat de la quantitat total de diners que es dedica anualment a aquesta matèria”, denuncien les periodistes. Perquè, en comparació amb moltes altres àrees de recerca, la nutrició segueix sent la germana petita de la investigació científica. No pas per l’excel·lent treball dels nutricionistes, sinó per la ceguera patològica dels dirigents que no han volgut veure que darrere de moltes malalties s’hi amaga una dieta deficient.

Però posem exemples concrets. L’any 2018, l’Institut Nacional de Salut americà (NIH) va invertir 1.800 milions de dòlars en investigació nutricional. Dit d’una altra manera, poc menys del 5% del pressupost total. El Departament d’Agricultura (USDA) tres quarts del mateix o encara pitjor. L’any 2019 va dedicar 88 milions de dòlars, poc més del 7% del seu pressupost global, a la nutrició humana. “Això significa que l’any passat van gastar aproximadament 13 vegades més per millorar la productivitat de l’agricultura que no pas intentant millorar la salut dels nord-americans, o a respondre preguntes sobre què hauríem de menjar. La ciència nutricional s’ha convertit en una prioritat tan ínfima, que l’única instal·lació oficial per a estudis de nutrició controlats es manté en suspens”.

Que ningú caigui en el parany d’una lectura fàcil, la descoberta d’ambdues investigadores no pretén esgarrapar diners a l’agricultura per traspassar-los a la nutrició. No va per aquí la cosa. Aquestes dades serveixen per destapar les cartes marcades d’una partida manipulada per qui hauria de garantir les normes del joc. És una radiografia crua de com la Casa Blanca està deixant que la nutrició dels nord-americans agonitzi amb o sense mascareta i amb o sense distanciament social. Mentrestant, el president que xisclava als quatre vents “Make America great again” segueix més preocupat per la salut de McDonald’s o Coca-Cola que no pas de buscar solucions per rebaixar el cost econòmic per curar les malalties derivades de la nutrició de 328 milions de persones.

I és que el buit de publicacions nutricionals rellevants és un fet innegable. Un espai que ha ocupat amb diligència la indústria alimentària, finançant estudis parcials on la ferum del màrqueting s’olora en cada paraula i on el conflicte d’interessos esquitxa qualsevol conclusió final. “Els estudis dietètics són la brometa freqüent: un dia el cafè és saludable, el següent no; el vi negre és bo per al cor, o potser no; el formatge és una font saludable de proteïnes i calci o una sobredosi perillosa de greixos i sal”, diuen les periodistes.. És aquesta ambivalència la pitjor amenaça per la credibilitat de la bona nutrició en comparació amb la nutrició “patrocinada”.

En definitiva, a Can Trump tenen els recursos, el coneixement, els professionals i els diners per resoldre la crisi d’obesitat i, inexplicablement, no posen fil a l’agulla. Les males llengües han trobat una teoria convincent: com als Estats Units no hi ha sistema sanitari que valgui sense una bona cobertura mèdica, molta gent prefereix passar la malaltia a casa per no pagar una factura indecent a urgències d’un Hospital. Per aquesta raó, i no pas cap altra, les periodistes defensen que l’administració sembla que vulgui més malalts crònics i menys persones sanes.

A casa nostra ens posem les mans al cap escoltant aquesta aberració, sense ser conscients que els arbres no ens deixen veure el bosc. Fent una ullada a l’última Enquesta Nacional de Salut, les dades de la prevalença d’obesitat en adults no enganyen. Des de l’any 2001, homes i dones som una mica més obesos cada any que passa. Tot i ser un fet que ens preocupem més pel que mengem, aquesta dedicació de temps i energia del ciutadà no va acompanyada del suport econòmic perquè els científics puguin desxifrar tots els secrets de la dieta que cura en contraposició a la dieta que mata. I un bon científic sense aixopluc econòmic és com un cervell sense cames.

Tal com deixa ben clar el Libro Blanco de la Nutrición en España de la Fundació Espanyola de Nutrició “sis dels set principals factors de risc de mortalitat prematura a Europa (Pressió sanguínia, colesterol, índex de massa corporal, ingesta insuficient de fruita i verdura, inactivitat física i abús de l’alcohol) estan relacionats amb els estils de vida, especialment amb els hàbits alimentaris (…) Per abordar aquest problema, tant l’Organització Mundial de la Salut com la Comissió Europea, advoquen per un enfocament integrat, amb la implicació de les parts interessades en l’àmbit europeu, nacional, regional i local.” Fins a quin punt la implicació a tots els nivells està essent eficaç? Com es gasten els diners públics destinats a la nutrició? I més important encara, qui ha rebut diners de la partida del pressupost destinada a la investigació nutricional en els últims anys? Al tancament d’aquesta columna, ni l’Agència Catalana de Salut ni el Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya ni l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició han volgut respondre a aquestes preguntes concretes.

La sensació és que més d’un polític o intermediari amb poder de decisió encara no té clar que resoldre la malnutrició no implica adquirir hàbits alimentaris saludables. Més enllà d’excepcions meravelloses com la Fundació Alícia o el Basque Culinary Center, fan falta més centres d’investigació nutricional amb vocació social i diners per estudis rigorosos. Fins i tot el PREDIMED, segurament l’estudi clínic més prestigiós sobre les dietes del Mediterrani, tant pel que fa a l’envergadura (7447 persones) com pels anys d’observació (de 2003 a 2010), va fer marxa enrere en les seves conclusions finals ara fa dos anys. Els autors van reconèixer errors de disseny de l’estudi i van corregir les conclusions editant els percentatges d’èxit inflats. És a dir, l’estudi nutricional “perfecte” deixava veure les costures de la imperfecció. Un cop més, la credibilitat de la investigació nutricional trontollava.

A hores d’ara, és adient proposar un vall de noms aprofitant la repercussió mediàtica de l’article recentment guardonat de Politico. Què passaria si el titular patís una lleu metamorfosi dels noms dels llocs que fa referència pels que correspondria aquí? La cosa quedaria més o menys així: “Com Madrid manté a Espanya malalta i grassa”. És torn del lector valorar si dit així és una mentida flagrant o una veritat incòmoda. Ara bé, que ningú pregunti a un nutricionista, que la ganyota d’angunia i la pell freda eriçada el delatarà sense obrir boca.

Una de les formes que fan servir molts virus i bacteris perquè el sistema immunològic no els reconegui és desenvolupar una capa protectora d’àcids grassos i fosfolípids (el mateix tipus de greixos que tenim de forma natural a l’organisme i que constitueixen les membranes de les cèl·lules). Així, aquests patògens oportunistes viatgen tranquil·lament esperant el moment d’infectar les cèl·lules més vulnerables.

Àcid l’àuric, antiviral i antimicrobià natural

Sempre tenim present prendre complements que estimulin les defenses, però per què no ens plantegem la possibilitat d’atacar directament el patogen per tal de transformar-ne la naturalesa i permetre que el sistema immunològic es defensi de manera natural?

Doncs bé, s’ha vist que el glicerol monolaurat (GML) o monolaurina és un derivat de l’àcid làuric present de forma natural en el coco i en la llet humana, amb activitat antiviral i antimicrobiana ja demostrada des del 1966. És a dir, quan ingerim àcid làuric produïm monolaurina de manera endògena, que és la forma més activa a l’hora d’eliminar virus i bacteris. La monolaurina desfà els lípids i fosfolípids que envolten l’estructura de l’agent patogen i, per tant, el desintegra; si parlem del seu efecte antimicrobià, interfereix en la replicació cel·lular i evita que les cèl·lules patògenes i invasives es multipliquin.

Comparativament, l’àcid làuric té més activitat antivírica i antibacteriana que altres triglicèrids de cadena mitjana (presents en l’oli de coco), com l’àcid caprílic (amb propietats antiinflamatòries) o l’àcid mirístic.

També s’ha trobat evidència científica a l’hora d’inactivar o eliminar fongs, llevats o paràsits com la Candida albicans o la Giardia lamblia.

La FDA americana considera una substància segura (GRAS) i no tòxica la monolaurina, que és efectiva davant d’una gran varietat de microorganismes i que tot sembla indicar que no crea resistències víriques ni bacterianes.

Resistències a antibiòtics i a antivirals

La resistència a antibiòtics s’ha convertit en un problema global de salut pública que no para de créixer. No només els bacteris desenvolupen resistència als antibiòtics, sinó que molts antivirals també, com per exemple al virus Herpes simplex de tipus 1 com a resultat de l’ús abusiu de l’aciclovir.

Per aquest motiu es recomana anar al metge abans d’automedicar-se amb qualsevol classe d’antibiòtic o antiviral oral, ja que, un cop creada una resistència, es complica trobar un tractament efectiu.

Aliments amb àcid làuric

Tal com hem comentat, l’oli de coco, la crema de coco i els productes a base de coco són fonts excel·lents d’àcid làuric i altres àcids grassos de cadena mitjana. Tot i que és un àcid gras saturat, com que té una longitud de molècula mitjana és més digestiu i únic; per això té aquesta similitud amb els greixos de la llet materna.

És cert que l’àcid làuric de l’oli de coco s’absorbeix ràpidament i és transportat a la mitocòndria perquè formi ATP, amb la qual cosa és menys probable que s’emmagatzemi a l’organisme com a greix. Al contrari, s’ha vist que pot ser de gran ajuda per accelerar el metabolisme basal (activa la termogènesi) i transformar-se directament en energia.

Cal remarcar que l’oli de coco és un àcid gras saludable que no té efectes negatius en nivells de colesterol i altres greixos en sang; és més, ajuda a augmentar els nivells de colesterol bo (HDL) i a reduir els nivells del dolent (LDL).

Complement amb àcid làuric

La monolaurina, doncs, és una elecció excel·lent per combatre infeccions o per prevenir-les.

El distribuïdor Solaray ens presenta Monolaurin, un complement alimentari amb un contingut mitjà per càpsula de 500 mg de monolaurina (Gliceril monolaurate [GML]) amb una posologia d’una càpsula dues vegades al dia amb els àpats o amb un got d’aigua. És segur en infants de 3 a 10 anys amb una dosi inferior a 500 mg al dia.

En cap cas, però, els complements alimentaris s’han de prendre com a substituts d’una dieta variada i equilibrada.

Encara hi ha moltes persones que creuen que no es poden preparar dolços sense sucre, o que si hi posen poc sucre ja n’hi ha prou. Doncs no, hi ha vida al món dels dolços més enllà del sucre. Ni cal posar-hi xarops ni panela. Poden quedar igual de flonjos, igual de saborosos, igual d’adorables.

Com puc substituir el sucre per menjar dolços sans?

• Essència pura de vainilla
• Canyella
• Peça de fruita
• Goteta o punteta de cullereta d’estèvia
• Fent servir una farina més suau, com la d’arròs integral o civada
• Cal vigilar amb el dàtil. Entre la farina, la fruita i el dàtil, al final hi ha molt de sucre, encara que no sigui refinat. Si podeu, estalvieu-vos-el.

Amb el sabor dolç passa una mica com amb el consum de sal: com més en prenem, més en necessitem. I és que aquests dos sabors ens manipulen paladar i fan que deixem de notar la resta de sabors (i de gaudir-ne).

A mi em passava: sempre m’ha costat prendre fruita, i abans estava completament enganxada al sucre. A poc a poc vaig acostumar-me a menjar diferent i ara gaudeixo moltíssim del dolç de la fruita. Em sembla realment dolça i abans em semblava molt insípida!

És normal tenir ganes de dolç quan es té la regla?

Durant la fase menstrual i premenstrual, les dones podem ser més susceptibles a menjar més i a tenir ganes de dolç. El cos es prepara per a la pèrdua (o per a l’última oportunitat d’aconseguir un embaràs) i vol agafar reserves (i no sembla que hi pugui haver millors reserves que el sucre pur!). Així que, per una banda, és lleugerament normal. Per altra, podria indicar un desequilibri hormonal (un excés d’alguna hormona en concret) que s’hauria de revisar amb un nutricionista, PNI o ginecòleg integratiu i resoldre amb dieta i complements, si calgués.

Sí que és cert que la majoria de les vegades la necessitat de dolç és purament emocional. En parlo als meus dos llibres: el dolç té connotacions de cuidar-se, de protecció, de sensació que tot anirà bé, de confort, de plaer, d’amor… i quan aquestes emocions i sensacions essencials fallen, podem acostumar-nos a “substituir-les” o a omplir els forats que deixen amb dolç.

2 receptes d’snacks dolços

Si ens n’adonem i treballem aquesta relació i dependència, podem substituir els dolços convencionals per dolços més saludables, si pot ser sense sucres, com dèiem. Avui compartiré dues de les receptes que cuino més a casa i que tenen més èxit.

Encara que el contacte de la pell al sol és necessari per sintetitzar la vitamina D, si ens excedim, augmenta el risc de melanoma. Ara bé, què hauríem de tenir en compte a l’hora de triar el protector solar?

En els últims anys hem après que és molt important que la crema de protecció solar no deixi residus a la pell, perquè absorbeix moltes de les substàncies tòxiques que donen tanta feina als òrgans de neteja. Però hi ha un altre aspecte que ha estat poc atès –i que ja no podem ignorar– i és que el producte també hauria de ser respectuós amb el medi ambient.

Fora tòxics de l’organisme!

La pell és l’òrgan d’absorció més extens. Tant l’alimentació com les substàncies a les quals exposem la pell, si són de mala qualitat, poden generar dany oxidatiu i sobrecarregar el fetge i altres òrgans emuntoris.

En aquest sentit, és fonamental que les cremes que fem servir continguin ingredients d’origen bio i que siguin certificades. Això ens donarà la garantia que els ingredients que contenen no resulten perjudicials per a la nostra salut.

Filtres solars químics o físics?

Un altre criteri important que hem de tenir en compte a l’hora de triar una crema solar és que sigui de filtre físic. Sabeu quina diferència hi ha entre els filtres químics i físics? Bàsicament és que, mentre que els físics actuen, per mitjà de minerals, com si fossin una pantalla o escut que reflecteix la llum, els químics s’absorbeixen i això, a la llarga, pot afavorir la disrupció endocrina.

Els disruptors endocrins o hormonals són molècules capaces de mimetitzar les hormones i, d’aquesta manera, alterar el funcionament correcte de l’organisme. Això pot afectar negativament la nostra salut hormonal i d’altres sistemes, com el nerviós i l’immunitari. Malalties com la fibromiàlgia, la fatiga crònica o la sensibilitat química múltiple s’associen a la presència d’aquesta mena de substàncies circulant pel nostre organisme.

Si, a més, es tracta de filtres químics convencionals, tenim un problema afegit: la contaminació de les aigües de la mar i els efectes nocius sobre els coralls.

Alguns filtres solars posen en perill els fons marins

Fins fa poc no ens havíem plantejat triar un filtre solar en termes mediambientals. Però resulta que el 25% de la crema solar que s’aplica al cos va a parar a l’aigua després d’un bany de 20 minuts. Cada any s’aboquen un total de 14.000 tones de crema solar als nostres mars.

Com indiquen alguns estudis, els filtres químics i l’òxid de zinc es dissolen a l’aigua i provoquen l’emblanquiment i la mort dels coralls en poques hores. S’estima que actualment el 10% dels esculls de corall del món estan amenaçats per aquest motiu.

Entre les opcions de protecció solar que trobem al mercat, una de les nostres grans favorites és la de la marca de cosmètica ecològica Cattier, que, a més d’adaptar-se a tots els tipus de pell, fins i tot als més sensibles, vetlla per la conservació dels fons marins.

Cattier, experta en formulacions orgàniques per a la cura de la pell des de fa més de 50 anys, ha llançat una línia de 6 productes, “Cosmos Organic i Vegan”, que respecta els seus valors fonamentals: la cura protectora de la pell per a tota la família, amb fórmules innovadores i ingredients que cuiden la pell i respecten el fons marí.

La nova línia solar de Cattier aposta per productes 100% minerals (filtres físics) i biodegradables en més del 89%. A més, el 95% dels ingredients són d’origen natural i no contenen nanopartícules, i això garanteix que no penetri en l’epidermis.

Les cremes solars Cattier tenen, així mateix, textures lleugeres, de ràpida absorció (el tacte no queda enganxós!) i amb una fragància molt suau. A més, la seva fórmula inclou un còctel reparador a base de tres olis essencials bio: lli, càrtam i maracujà, amb acció hidratant, nutritiva, antioxidant i regeneradora. La nova línia solar Cattier aporta cura i plaer sensorial.

Podeu triar entre diferents graus de protecció, amb color o sense i en esprai o crema. Tots els productes són aptes per a embarassades i hi trobareu una formulació especialment dissenyada per a nadons, hipoal·lergògena, resistent a l’aigua i fàcil d’aplicar.

La nova línia solar de Cattier ha obtingut les certificacions Cosmos Organic i Vegan i la distinció Ocean Protect pel seu compromís amb l’ecosistema marí.

Entenguem primer de què parlem. La grassofòbia és una expressió que al·ludeix a la por o desgrat exagerat al sobrepès propi o al d’altres persones. Quan es tracta del propi, pot afavorir una distorsió que condueixi a un trastorn de la conducta alimentària. Quan es refereix al d’altres persones, hi ha implicades actituds negatives o d’intolerància cap a elles com, per exemple, la discriminació o la burla.

Últimament, el tema de la grassofòbia s’ha instal·lat acaloradament a les xarxes, com un problema real que s’ha de combatre. Ho considero molt oportú i necessari. De totes maneres, el discurs d’algunes de les persones que batallen contra aquest tipus de violència –del qual gairebé sempre som víctimes les dones– ha pres en alguns casos un tint polèmic: el de promoure cossos obesos.

Cànons de bellesa que ens oprimeixen

La societat patriarcal en què vivim ens ha imposat a les dones uns cànons físics molt difícils de complir i que, a la gran majoria de nosaltres, ens oprimeixen. No en tinc cap dubte: ho veig al meu voltant, ho visc en primera persona.

Rebel·lar-se contra aquesta imposició em sembla una necessitat i una obligació perquè nosaltres i també les futures generacions puguin viure més lliurement, tenir més autoestima, gaudir més dels seus cossos.

Que ens sentim malament per tenir pèls a les cames, que ens hàgim d’amagar els pits perquè hi tenim estries després de la lactància, que hàgim d’anar a la perruqueria cada tres setmanes perquè ens han crescut els cabells blancs o que arribem a posar-nos malaltes per estar primes no està bé. Això hauria de canviar. I encara més si, a sobre, va acompanyat d’estigmatització.

És la solució promoure cossos obesos?

L’altre dia llegia a una influencer que convidava a “posar de moda” les talles XXL, que parlava de l’activisme gras i que ensenyava orgullosa el seu greix abdominal. I mostrava, de pas, que bé que s’ho passava menjant brioixeria sense preocupacions. A mi això també em grinyola, si sóc honesta. Em sembla una aportació irresponsable, sobretot per part de persones que són models per a molta gent, igual que fer apologia d’un pes per sota d’uns nivells saludables. Arran d’algunes publicitats amb models que tenien sobrepès, es van fer estudis que observen com aquest tipus de missatge pot influenciar i fins i tot modelar els comportaments de grup, i fomentar el descuit dels hàbits saludables.

I, compte, que no penso pas que la salut física d’una dona estigui garantida si compleix unes taules de pes i altura. Moltes dones de constitució gran no compleixen els cànons socials de bellesa imposats i, no obstant això, tenen una salut física excel·lent: són vitals, tenen força i gairebé mai es posen malaltes.

És evident que un cos sa no té a veure –moltes vegades– amb un cos prim. De vegades, tot el contrari. Només heu d’investigar una miqueta sobre què és ser TOFI i els riscos que això implica. Així doncs, de la mateixa manera, tampoc crec que sigui una bona idea promoure un estereotip de cos a l’altre extrem i uns hàbits de vida que també impliquen uns quants problemes de salut: una dona i qualsevol persona amb obesitat té més risc cardiovascular, un sistema immunitari alterat, tendirà més fàcilment al sedentarisme i també a problemes de tipus neurodegeneratius. Una persona amb obesitat té menys qualitat i esperança de vida.

Filem més prim

Ni grassofòbica, ni promotora de cossos obesos. M’encanten les corbes de les dones –crec que són un símbol de sensualitat del qual hauríem de sentir-nos orgulloses–, però també crec que cal vetllar per un estat de salut que naturalment s’associa a una composició corporal adequada i que s’aconsegueix amb una dieta saludable i una vida activa.

Totes tenim un cos –amb una constitució determinada: més malucs, menys malucs, més pit, menys pit, cames més llargues, o més curtes…– i no hauríem de tenir la pressió d’assemblar-nos a les models de les revistes ni molt menys ningú ens hauria de fer sentir malament per no complir uns cànons de bellesa ridículs. Això és indiscutible.

Filem més prim, combatem la grassofòbia i també tots els maleïts mandats físics que se’ns imposen, però busquem una solució que no impliqui tenir com a model un tipus de cos que signifiqui més problemes de salut. I, de pas, deixem de parlar tant del cos que hauríem de tenir i parlem més de què podem fer per estar sanes, per tenir una bona composició corporal, per estar vitals, encara que tinguem una esquena ampla, cel·lulitis o estries. Estimem els nostres cossos i cuidem-los.

D’aquí a uns dies començarem un nou curs online per perdre pes, dedicat a dones de 40 anys en endavant. La intenció que tinc és que aconseguim una composició corporal que ens permeti sentir-nos vitals i que eviti tots els problemes associats al sobrepès i l’obesitat.

Volem agradar-nos, però no a qualsevol preu i, per això, la meva proposta és que aprenguem una manera d’alimentar-nos, conscients del moment que estem vivint i que ens permeti cuidar-nos millor i estimar-nos més, sense cànons.

Concedir-me un caprici el cap de setmana em sembla… gairebé una obligació! Vivim a un ritme frenètic entre estudis, feina, relacions socials i obligacions diverses en general. Ens ho devem! Però llavors ens preguntem: Però això no farà que el meu estil de vida saludable se’n vagi en orris? O tots els meus esforços al gimnàs? Òbviament això depèn del caprici. Avui us n’ensenyo un que no només no ens perjudicarà sinó que ens beneficiarà per totes les propietats que té la carbassa.

La carbassa, aquesta hortalissa tan versàtil i de vegades menyspreada perquè no sabem com fer-la servir, és plena de vitamines i minerals, com la vitamina A, que contribueix a millorar pell, mucoses i sistema immunitari.

Sonia Aparicio, creadora de ‘Little Paleo‘

En els darrers tres mesos, hem patit un procés traumàtic en el qual hem hagut d’assumir moltes veritats que fins ara no veiem o no volíem veure. En un moment d’emergència climàtica, la natura ens ha forçat  a recloure’ns a casa. De mica en mica, tornem a una certa normalitat, però molta gent ara mateix ens plantegem de fer canvis vitals i viure d’una manera més conscient tenint més cura de nosaltres i del planeta.

Potser ens hem adonat que hem estat mitja vida pendent dels altres, de la feina, empesos pel corrent en un estat d’estrès constant i el cos ens demana a crits un canvi. Doncs ara és el moment d’obrir una nova etapa i gaudir cada dia sent conscients que les nostres petites passes ens fan avançar cap a un món millor. El poder del canvi és a dins nostre!

Per això us recomanem el programa Life Reset a la natura, que us donarà eines per aprendre a cuidar-vos millor i crear hàbits saludables nous al Cerdanya Ecoresort, un hotel ecològic de 4 estrelles amb spa, horts propis i un enfocament cap a la salut i el benestar.

Banys de bosc

 Apreneu hàbits saludables en contacte amb la natura

Aquests programes es basen en el contacte amb la natura aprofitant tot el seu poder terapèutic per fer un treball d’atenció plena, i de gestió de les emocions, activitat física de baixa intensitat a la natura, tallers i classes d’alimentació saludable, massatges i tractaments de benestar, i sobretot, una alimentació molt vibracional, de proximitat i ecològica amb verdures dels seus horts de permacultura. Per tant, durant el retir, s’aprofita l’efecte depuratiu i antiinflamatori dels aliments.

Cada Life Reset té una masterclass sobre nutrició i Etselquemenges n’ofereix dues: el dia 4 de juliol amb Marc Vergés, nutricionista de La Consulta d’Etselquemenges, i el dia 29 d’agost amb Núria Coll, directora d’Etselquemenges. Tots dos parlaran sobre les bases de la dieta saludable, però Vergés aprofundirà sobre la dieta antiinflamatòria i farà també unes pinzellades de fitoteràpia.

Marc Vergés i Núria Coll oferiran xerrades sobre alimentació saludable

Què inclou el reset?

Life Reset és molt més que una estada a la natura. El programa complet són nou dies i vuit nits, però també és possible fer un tastet amb menys nits.

A banda de l’allotjament en Pensió Completa, en el programa complet hi trobaràs tot això!

• 2 Conferències sobre alimentació saludable de l’equip d’Etselquemenges
• 2 Tallers de Cuina saludable
• 4 Excursions guiades a la natura i als horts
• 1 curs d’introducció al Mindfullness
• 2 Banys de bosc terapèutics
• 1 Sessió pràctica de Mindfullness a la natura
• 1 Sessió de Mindfullness a la natura amb gestió de les emocions: Respiració, pensaments i emocions
• 1 Concert d’Harmònics
• 1 Conte Meditatiu amb sons
• 1 Xerrada de Fitoteràpia
• 1 Sessió de Biomagnetisme
• 1 Sessió d’Hort-teràpia
• 3 Tractaments al Centre Wellness d’una hora cadascun amb Emocosmètica, la cosmètica que equilibra les emocions
• 1 Sessió de Nordic Walking
• 1 Sessió de Pilates, 1 d’aiguagym i una d’estiraments
• 1 Massatge de fisioteràpia de 25 min
• 1 Sessió de sensibilització al hatha ioga
• 1 Taller de Mindful Eating
• Entrada diària al Circuit Spa panoràmic
• 1 Dietari amb pautes
• 1 Dossier de pautes alimentàries saludables i receptes
• Subscripció durant 6 mesos a la Comunitat Etselquemenges per a seguir aprenent sobre alimentació saludable

Si no us podeu organitzar per marxar tants dies, hi ha la Fórmula Llibertat, amb dues nits d’estada mínima i prou. Els caps de setmana tenen la temàtica de salut i nutrició o de mindfulness i són a càrrec d’Edgar Tarrés.

Després de tants dies de reclusió, el cos necessita connectar-se a la natura, necessita un Life Reset!

Més informació a www.lifereset.cat  i a www.cerdanyaecoresort.com

Contingut exclusiu per socis.

Parlem amb Carolina Harboe per descobrir si la dieta cetogènica és una moda o té un caràcter més profund. Per fer-ho, primer hem de conèixer quatre pinzellades sobre el funcionament del nostre metabolisme.

Com funciona el nostre metabolisme

“El nostre metabolisme és realment màgic i funciona sense que entenguem com ho fa”, assegura la Carolina. Per explicar-nos de manera clara i senzilla de quina manera funciona, la Carolina ens posa en situació i ens remet als nostres avantpassats, que es considera que feien un ús més eficient de l’energia, la qual cosa va establir les bases del metabolisme actual.

Quan el cos percep un excés d’energia, l’emmagatzema en forma de glucogen (hepàtic o muscular) o de greix, que cremarem quan necessitem energia. De manera natural, quan tenim glucosa en sang, el cos la prefereix i l’usa en lloc dels greixos.

No obstant això, podem flexibilitzar aquest ús i ensenyar al cos que pot fer servir tant les reserves de glucogen com les dels greixos com a energia i recuperar la flexibilitat metabòlica dels nostres avantpassats, que hem anat perdent.

Quan vivíem en coves, no podíem obrir la nevera i menjar el que volguéssim. Al contrari, durant aquest període, sortíem a caçar, menjàvem en quantitats enormes, omplíem reserves, però, potser després passàvem dies i dies sense menjar. Això implicava passar períodes de dejuni en els quals el cos, de manera eficient, cremava greixos i glucosa indistintament. Per aquest motiu l’ésser humà va sobreviure.

Què passa avui dia? Ara vivim en la societat de l’opulència, en la qual és habitual menjar de manera constant, entre 5 i 6 vegades al dia, sense deixar pràcticament gens de temps al metabolisme per descansar. Això fa que el cos estigui lligat a menjar glucosa durant tot el dia per tenir energia. “Ens hem convertit en cremadors de glucosa”.

No obstant això, si aprenem a fer servir els greixos i la glucosa de manera indistinta aconseguirem perdre aquesta dependència. I aconseguirem mantenir l’energia estable en qualsevol moment, encara que no tinguem accés a menjar de manera constant. Com diu la Carolina, “tenir aquesta flexibilitat és brutal, és llibertat, és no haver de lligar-te a estar menjant constantment”.

Què és la dieta ceto i en què es basa?

La Carolina ens diu que la dieta cetogènica és, senzillament, una dieta molt alta en greixos, amb un consum normal de proteïnes i molt baixa en carbohidrats (màxim uns 30 g al dia aproximadament). Com que és tan baixa en carbohidrats, no hi haurà glucosa en sang i, en canvi, farem servir els greixos com a font d’energia.

Quan cremem els greixos que entren a través de l’alimentació, entrem en cetosi, període en què l’organisme produeix cossos cetònics, encarregats de proporcionar-nos l’energia necessària i nodrir el cervell. Aquí resideix el secret terapèutic de la dieta cetogènica.

Quan el cervell crema glucosa, tenim pujades i baixades d’energia. No us ha passat mai que, després d’haver menjat un entrepà i un suc per esmorzar, teniu una energia increïble, però a mig matí us baixa moltíssim? Això seria un exemple molt clar de pic i caiguda de glucosa. “En canvi, quan el cos crema cossos cetònics, hi ha un alliberament constant d’energia. I això es tradueix a estar més estable emocionalment i amb més claredat mental”, explica Harboe.

És la dieta cetogènica per a tota la vida?

La dieta cetogènica es pot dur a terme durant períodes de temps llargs, es pot perioditzar (és a dir, entrar en cetosi i sortir-ne a temporades) i fer-ho de manera vegetariana o vegana.

Tot i que es pot fer durant força temps sense problema, cal tenir en compte un aspecte: les primeres setmanes se solen perdre alguns quilos, però quan fa diverses setmanes que mengem així, el cos, molt intel·ligent, comença a notar un estrès prolongat i desperta la memòria de moments de fam o guerra. Així doncs, augmenta el cortisol, que fa pujar l’emmagatzematge de greix (que se sol acumular al voltant de la cintura en forma de flotador).

Com ho podem revertir?

Fent carbs-ups; és a dir, sortint de la cetosi. Com? Incloent una mica més de carbohidrats de l’habitual a la dieta (mig moniato o dos grapats de quinoa, per exemple) i després tornant a entrar en cetosi. Així el cos es relaxa, entén que estar en cetosi és una elecció personal i que no passem per cap període complicat.

Per a qui és la dieta cetogènica?

A més de per perdre pes (motiu pel qual es va fer famosa), aquesta dieta inicialment es va descobrir per tractar problemes d’epilèpsia. Tot i que actualment l’evidència científica mostra que pot ser útil per a múltiples patologies com l’autisme, la inflamació (ajuda a fer desaparèixer els pics d’insulina, mantenir l’energia estable i reduir el grau d’inflamació), problemes oncològics (les cèl·lules canceroses no es poden alimentar de cossos cetònics), fetge gras, estats de depressió (en nodrir el cervell també generem canvis en la microbiota i en millorem la composició) o tractar problemes de candidiasi o migranyes, entre d’altres.

Malgrat que és molt beneficiosa, com ja hem dit, com que és molt alta en greixos i molt saciant, a algunes persones els pot resultar complicat arribar als requeriments diaris per falta de gana. De la mateixa manera, és molt fàcil deshidratar-se (per això és molt important beure més aigua) i, en conseqüència, perdre minerals. Per això, prendre complementació per poder seguir-la de manera adequada sempre és una bona alternativa.

KetoLiving de Nature’s Plus és una línia que ha nascut amb l’objectiu d’oferir complements necessaris per contribuir de forma equilibrada a aconseguir els objectius de la dieta keto i assegurar uns bons nivells de nutrients, vitamines i minerals, afavorir el manteniment normal de les glucèmies i contribuir a un metabolisme energètic òptim.

Entre la seva gamma de productes, trobem batuts nutritius, cremosos i deliciosos, baixos en sucres, alts en greixos i a fonts de proteïnes de bon valor biològic. Aquests batuts s’adapten a l’estil de vida ceto, ens solucionen i complementen un àpat i estan reforçats amb enzims digestius i probiòtics per facilitar la digestió.

També és interessant prendre complements alimentosos específics, tant per aportar els nutrients essencials, vitamines, minerals i antioxidants, com per mantenir a ratlla l’ansietat pels sucres i hidrats de carboni, sobretot a l’inici de la dieta.

En qualsevol cas, si es pateix alguna malaltia o alguna situació especial sempre recomanem consultar primer amb un especialista qualsevol canvi d’alimentació dràstic que vulguem fer.

*Si ja ets soci de l’Ets, rebràs les instruccions per correu electrònic.

Moltes famílies afronten aquests dies la seva “nova normalitat”, que no només implica respectar la distància social, dur la mascareta i rentar-se les mans sovint, sinó també aprendre a gestionar els pocs ingressos que ara tenen per cobrir les necessitats bàsiques com l’habitatge o l’alimentació a causa de l’impacte econòmic de la COVID-19.

El dret a una alimentació adequada, autònoma i digna i no només poder menjar és un dels drets establerts en la Declaració dels Drets Humans de 1948. Diu: “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ella i la seva família, la salut i el benestar, especialment pel que fa a alimentació, vestir, habitatge, assistència medica i serveis socials necessaris”.

Cuidem la salut del nostre futur

Dins d’aquest marc, on la crisi econòmica afecta una gran part de la nostra societat, els infants tenen dret a una protecció especial, ja que es troben en una etapa crucial i hem de garantir que es puguin convertir en adults plenament desenvolupats i sans.

Hi ha una relació directa entre el nivell econòmic i l’obesitat. Com menys recursos, més obesa és la població, ja que s’acaba consumint habitualment aliments ultraprocessats rics en sucres, greixos no saludables i un excés de snacks, refrescos, brioixeria, pasta… que poden comprar a preus molt reduïts. Això va en detriment d’un consum freqüent de fruites, verdures i productes integrals.

En aquests casos, l’obesitat va associada a una malnutrició oculta, una manca de vitamines i minerals que deriva d’aquesta alimentació desequilibrada i sense aliments frescos. En la crisis econòmica del 2008 ja es va observar un increment en la malnutrició infantil perquè va créixer el nombre d’infants que no tenien accés a una alimentació prou equilibrada i rica.

I és que l’obesitat en la infància i l’adolescència té conseqüències greus tant a curt termini com a llarg. Els infants obesos tenen moltes probabilitat de desenvolupar diabetis de tipus 2, hipertensió i dificultats per dormir i, a llarg termini, esdevenen adults amb més risc de tenir afectacions cardiovasculars, problemes articulars i, fins i tot, de mort prematura.

L’alimentació saludable no és cara

Des de l’Ajuntament de Barcelona s’ha elaborat un material pràctic adreçat a famílies amb infants de 18 mesos a 18 anys, especialment amb dificultats econòmiques, que orienta i fa recomanacions per preparar amb autonomia àpats diaris saludables i econòmics.

L’objectiu final de la Guia d’alimentació saludable i econòmica per a les famílies amb infants és esdevenir una eina útil perquè les famílies puguin gestionar d’una manera àgil i fàcil el dret a una alimentació adequada amb un pressupost reduït.

Conté consells generals sobre alimentació, propostes de menús variats, equilibrats, a bon preu i per a tot l’any, la llista de la compra segons els membres de la unitat familiar i algunes receptes. Tot sota la premissa: “Seguir una dieta saludable no és sinònim de gastar gaires diners.”

Les bases de la dieta saludable

Les bases generals d’aquesta guia i que s’han tingut en compte per elaborar aquests menús són:

• Potenciar el consum de fruites, verdures, llegums i fruits secs. Si pot ser fruites i verdures de temporada, ja que solen ser més econòmiques.
• Comprar a granel per poder ajustar les quantitats i evitar que es facin malbé aliments.
• Apostar per aliments proteics com els ous i els llegums.
• Reduir el consum de carn vermella processada.
• Reduir el consum de sal i sucres afegits.
• Reduir el consum d’aliments processats.
• Aprendre trucs i hàbits de compra per estalviar i adaptar els àpats a cada temporada.

Potenciar la cuina de reaprofitament

A part dels dos tipus de menús diferenciats per edats –per a infants de 18 mesos a 3 anys i de 3 anys en endavant–, que són una molt bona base per organitzar menús saludables de temporada a bon preu, la guia aporta idees per potenciar la cuina de reaprofitament.

Aquest tipus de recursos i hàbits no només ens ajuden a reduir la despesa en alimentació sinó que també tenen un impacte mediambiental a l’hora de reduir residus. Alguns exemples són preparar caldos a partir de restes de carn, peix i verdures, aprofitar la carn dels brous per fer-ne croquetes, fer torrades o crostonets amb les restes de pa dur, aprofitar les restes vegetals de fruites i verdures per fer salses i cremes, per exemple.

Heu tastat el gaspatxo de mongetes seques? O sabeu fer una coca de recapte? Aquestes són les receptes que trobareu a la guia: plats sans, equilibrats i a bon preu que seran la delícia de petits i grans.

El planeta ens ha donat un bon toc d’alerta; si no el cuidem i en tenim cura els ecosistemes es desequilibren i, a llarg o curt termini, ens afecta. Ha arribat el moment d’apostar per un model de creixement nou construït sobre normes ètiques i respectuoses amb el medi ambient.

Com a consumidors tenim la força per impulsar les empreses compromeses amb la nostra salut i la de l’entorn; les que aposten per productes que no malmeten els ecosistemes, potencien el reciclatge i aposten per la sostenibilitat social i mediambiental de la seva marca.

5 claus per netejar cuidant el planeta

A l’Estat espanyol es fan servir més de 1.200 tones de productes de neteja a l’any entre detergents, rentavaixelles i productes d’higiene, i molts fan malbé sòls, rius o mars. Cal exigir productes que entrin en el marc de les cinc bases d’una compra responsable per tal de reduir el nostre impacte i preservar la biodiversitat dels ecosistemes.

1.    Ingredients naturals i biodegradables

Els sabons i detergents tradicionals tenen ingredients nocius per al medi ambient, com els fosfats, que provoquen creixements descontrolats d’algues que malmeten l’equilibri dels ecosistemes i provoquen les anomenades marees vermelles.

Apostant per productes amb ingredients naturals, renovables i biodegradables i evitant sabons i detergents amb productes químics tòxics ajudem a reduir l’impacte mediambiental que tenen.

2.    Envasos biodegradables, reciclables o reutilitzables

Al mar es llencen cada any milions de tones de plàstic que destrueixen l’ecosistema marí i que acaben als nostres plats en forma de microplàstics. Molts d’aquests envasos són substituïbles per envasos de materials biodegradables d’origen vegetal, com la fècula de la patata, el midó del blat de moro o el midó de la canya de sucre, que, en descompondre’s, no perjudiquen l’ecosistema marí.

Cal potenciar els envasos reutilitzables amb una llarga vida útil i apostar per envasos reciclables i reciclats, que ajuden a reduir la sobreexplotació de petroli, un recurs natural limitat i contaminant.

En definitiva, no només cal que ens fixem en els ingredients, sinó també en els envasos dels productes que adquirim; cal evitar els que tenen embalatges exteriors innecessaris, exigir els que, quan es degraden, no ens fan mal ni a nosaltres ni a l’entorn i apostar sempre per la regla de les 3R: reduir, reutilitzar i reciclar.

3.    De comerç just

Com a compradors tenim una gran responsabilitat. Cada cop que comprem un producte afavorim l’empresa que hi ha al darrere i els valors que predica. Cal ajudar les empreses que recorren als canals de comerç just: les que beneficien les poblacions d’origen de les matèries primeres i aposten per la justícia econòmica social.

4.    Compromís real: més enllà del discurs, passar a l’acció

Hi ha projectes i organitzacions que ajuden el planeta a contrarestar els danys derivats del consum descontrolat i de l’ús de productes que malmeten el nostre entorn.

Les empreses membres del projecte “1% for the Planet” es comprometen a donar l’1% de la facturació a accions destinades a protegir el planeta. Amb cada compra es col·labora directament en projectes que ajuden a mantenir els ecosistemes.

5.    Certificats ecològics

Els sabons elaborats a partir de productes naturals amb criteris ecològics són innocus tant per a nosaltres com per a l’entorn.

El certificat Ecocert Cosmos Organic per a productes de cosmètica ecològica i natural i Ecocert Ecodetergent per a productes de neteja garanteixen procediments de fabricació ecològics tant del producte com de l’embalatge, un ús responsable dels recursos naturals i la verificació de la composició amb una transparència total sobre els ingredients. Per tant, els productes certificats són una ferma garantia de qualitat davant del consumidor compromès.

Dins el marc d’una economia social i respectuosa amb el medi ambient trobem dues marques de productes d’higiene corporal i de la llar que permeten cuidar-se i netejar sense perjudicar els ecosistemes i que, a més, participen en el projecte “1% for the Planet” per retornar a la Terra una petita part del que li prenem donant suport a projectes que protegeixen la biodiversitat dels ecosistemes.

Per a la higiene corporal, Douce Nature, que es declara com una marca amb un gran compromís mediambiental i social, té una extensa gamma de xampús, gels de dutxa, productes d’higiene i desodorants a base d’ingredients naturals d’origen controlat i comerç just així com envasos ecoresponsables i 100% d’origen vegetal.

Les seves fórmules arriben a tenir un 99% d’ingredients naturals i estan certificades per Ecocert Cosmos Organic, que, amb una transparència total en l’etiquetatge, garanteix que aquests productes cuiden tant la pell com el planeta.

Per netejar la llar sense embrutar l’entorn, Ecodoo ofereix una gamma completa de productes ecològics que cobreixen totes les tasques domèstiques continguts en embalatges reciclats i reciclables així com fórmules biodegradables amb ingredients d’origen natural. El segell Ecocert Ecodetergent garanteix uns processos de fabricació i uns productes respectuosos, sense derivats del petroli, sense colorants i sense perfums de síntesi.

Amb cada decisió i amb cada petit gest augmentem o reduïm el nostre impacte sobre el medi ambient. Ja ha passat el temps de reflexionar, cal actuar i responsabilitzar-se de totes les decisions per aconseguir el futur que volem.

Carbassa, síndria, cogombre, ceba, api, nap i germinats. Tot aromatitzat amb alfàbrega i marinat amb suc de llima, aranja i kombutxa. Una elecció perfecta per servir com a entrant o com a acompanyament de plats una mica contundents i així, de pas, ajudar a pair.

De vegades penso que em torno una mica boja pensant a innovar amb receptes basades en vegetals per fer-los més atractius. Però confio cegament que són els aliments que ens poden salvar la vida (i el planeta!). I sovint, encara que ens costi reconèixer-ho, no són prou presents a la nostra dieta.

Els nostres avantpassats vivien d’acord amb els ritmes de la naturalesa i, gràcies a aquesta connexió profunda i orgànica, van desenvolupar tècniques culinàries que els permetien adaptar-se als canvis d’estació sense deixar de nodrir-se.

Ceviches, amanides o escabetxos són plats que a l’estiu ens nodreixen, refresquen i satisfan. El cebiche s’hauria originat a la cultura Mochica, al litoral del Perú, fa més de dos mil anys. Es diu que, en aquella època, es preparava un plat a base de peix fresc que es cuinava amb el suc fermentat de tumbo (Passiflora mollisima), una fruita local. Però més endavant es va aplicar la tècnica del cebiche per preparar-lo amb fruites, molt comuna al nord de Colòmbia, on preparen cebiche de mango verd.

El poder de l’àcid i del picant

Al suc àcid amb el qual es marina el cebiche resideix tot l’encant i la potència d’aquest plat. El sabor àcid és hepatoprotector, ens ajuda a metabolitzar greixos, genera bilis, baixa la temperatura del fetge i millora la digestió.

El toc picant és també fonamental, però es pot triar des del més suau com el pebre vermell dolç, fins a l’opció més potent. El sabor picant activa el foc digestiu, millora el funcionament dels intestins i ajudar a desfer-se de mucositats.

He deixat la carbassa macerant durant unes hores amb el te kombutxa per intensificar-ne el sabor i potenciar així els bacteris beneficiosos. Betacarotens, licopè, vitamina C, antioxidants… una mescla refrescant i amb factor de protecció alt per augmentar la capacitat de les defenses de manera natural i mantenir-nos plens de vida aquest estiu.

Menjar bé, fer exercici físic i descansar prou són aspectes imprescindibles per tenir una bona salut. Però també és cert que, de tant en tant, ens pot venir de gust quedar-nos asseguts al sofà sense fer res, passar-nos una bona estona mirant la televisió o canviar l’amanida de sempre per una pizza o una gran hamburguesa.

Avui us volem ensenyar que, encara que moltes d’aquestes preparacions d’entrada puguin tenir connotacions negatives, podem transformar-les en plats plens de nutrients, fàcils de preparar i, el millor de tot, deliciosos.

El cap de setmana és moment de gaudir i deixar-se portar (sempre amb moderació, això sí). Així que us fem quatre recomanacions perquè prepareu uns plats boníssims per a tota la família.

Aquest cap de setmana, pizza!

Cada vegada és més fàcil reversionar els plats i crear preparacions delicioses i alternatives saludables i aptes per a tothom.

En concret, la pizza és un dels plats més compartits a les xarxes, i podem trobar-ne versions de tota mena: des de pizzes amb varietats de farines diferents, fins a d’altres amb bases fetes de vegetals com la coliflor i fins i tot fruits secs. Totes aquestes pizzes són boníssimes i totalment recomanables. No obstant això, també és cert que demanen una mica més de temps a la cuina i de vegades ens ve de gust relaxar-nos i no complicar-nos la vida.

Una alternativa ideal és comprar una base de pizza i afegir-hi les guarnicions que ens agradin més. I vet aquí la clau de la recepta. Aquestes guarnicions poden convertir el nostre plat en una bomba calòrica sense gaires nutrients per oferir o en una font de vitamines i minerals. Voleu saber com?

Simplement fent servir ingredients de qualitat i molts vegetals. El millor de fer pizza a casa és que podem saber exactament què hi posem. Triar una salsa de tomàquet adequada, un formatge de qualitat i molts vegetals convertiran el nostre plat en l’estrella de la nit.

Les nostres guarnicions preferides

Els vegetals poden donar un toc meravellós a qualsevol plat. Simplement es tracta de trobar la combinació que ens agradi més i deixar volar la imaginació. Això sí, recomanem incloure com a mínim tres vegetals diferents a les pizzes (i la salsa de tomàquet no la comptabilitzem com a vegetal) perquè, com més varietat, més nutrients hi haurà.

• Pebrots: donen un sabor dolç i molt agradable. Tenen força vitamina C, provitamina A, contenen substàncies protectores de la mucosa gàstrica i compostos protectors del cor. S’hi poden afegir crus, escalivats o com vulgueu. Per a un toc encara més festiu, podeu combinar pebrots de tots els colors (verd, vermell, taronja i groc).
• Bolets o xampinyons: són bons per a la circulació, tenen efectes antioxidants i acció immunomoduladora. Hi ha moltíssims tipus de bolets que poden convertir una pizza en un plat exquisit. Què us sembla una pizza blanca amb bolets, ceba i ruca?
• Ceba: l’ingredient que no hi pot faltar. Destaca per les seves propietats antibiòtiques, perquè ajuda a combatre els refredats i perquè és rica en vitamines i minerals. S’hi pot afegir crua, escalfada, caramel·litzada o com agradi més.
• Espàrrecs: destaquen perquè són diürètics i aporten fibra saludable per a la flora intestinal. A més, són alts en vitamines C, E i provitamina A, potassi i sofre.
• Fulles verdes: ruca, espinacs, canonges… qualsevol fulla verda pot acabar-hi de donar el toc final. Aportar algun vegetal cru i fresc és ideal si volem un extra de nutrients.
• All: un altre dels aliments estrella gràcies al seu aromàtic sabor i a les seves propietats antibacterianes. Heu provat d’infusionar all amb bitxo per fer un oli picant? Afegiu-hi algunes herbes fresques com a alfàbrega o orenga per donar-hi un toc encara més especial.
• Tomàquet fresc: a la majoria de pizzes sol haver-hi salsa de tomàquet, però posar-n’hi de cru també és una opció interessant, ja que les vitamines que manté (la vitamina C) són diferents de les que trobem en la versió cuinada (potencia la provitamina A).
• Carxofes: aquesta hortalissa tan deliciosa conté força fibra soluble, és depurativa i enforteix el sistema immunològic. Una forma fàcil d’incorporar-la és en conserva. La combinació de carxofes, ruca i olives negres és fantàstica.
• Carabassó: deliciós i refrescant, aquest vegetal és molt versàtil. Té molta vitamina C, efectes beneficiosos per a la vista i afavoreix la flora intestinal. El podeu tallar a làmines amb un pelador per fer-lo ben vistós i atractiu. Queda molt bo amb pesto, fulles verdes i uns dauets de tomàquet.

Realment podríem incloure moltíssims més vegetals, però hem compartit amb vosaltres alguns dels que donen més bons resultats. També recomanem posar-hi fulles fresques o espècies, ja que aporten propietats molt beneficioses i interessants. L’alfàbrega fresca, el romaní o l’orenga hi queden la mar de bé. 

I si no em ve de gust pizza?

Si teniu ganes d’un plat encara més ràpid i que estigui a punt en pocs minuts, què us sembla menjar piadines? La piadina és una massa fina ja cuita d’origen italià que s’assembla a les fajitas o tortillas. A Itàlia se les mengen com a acompanyament de plats o hi unten cremes o formatges, encara que també es poden plegar per la meitat i farcir amb el que vulguem.

Per preparar-les, simplement les hem de cuinar un minut per cada costat, farcir-les amb els ingredients que ens vinguin més de gust i enrotllar-les o plegar-les. Seguint les bases de la pizza (sempre hi ha d’haver presència vegetal), algunes de les nostres mescles preferides són:

• Hummus, verdures al forn (carbassó, pebrot, ceba, espàrrecs…) i romaní fresc.
• Fulles verdes variades, alvocat, ceba, tàperes, salmó fumat i formatge mascarpone.
• Ceba vermella, cors de carxofa en conserva, mató, canonges, oli i vinagre balsàmic.
• Fulles d’espinacs, olivada negra, formatge mozzarella, tomàquets secs, orenga fresca i tires de pollastre.

Una altra opció boníssima és menjar-ne per esmorzar o berenar. Podeu fer qualsevol de les versions anteriors i, si us ve de gust menjar dolç, podeu posar-hi una base de crema d’ametlles, plàtan a rodanxes, nibs de cacau pur i canyella. Segur que no us decebrà.

A Biocop tenen alguns productes ideals per preparar totes aquestes receptes. Hi trobareu:

Base de pizza de blat espelta massa fina. Aquestes bases tenen una massa cruixent, estan elaborades amb mescles de farines d’espelta integrals i blanques, amb oli d’oliva verge extra i són aptes per a vegans. Són ideals per cuinar tant al forn com a la paella. Si les volem fer a la paella, simplement hi hem de col·locar la base de la pizza, posar-hi els ingredients a sobre, tapar-la i escalfar-ho tot entre 3 i 5 minuts a foc mitjà. La pizza estarà a punt quan els ingredients estiguin calents; i si hi ha formatge, quan estigui fos.

Piadines i mini piada. Són molt flexibles i ideals per preparar a la planxa o paella antiadherent. Només cal escalfar-les per cada costat durant 1 minut i afegir-hi el que vulguem, sigui dolç o salat. Hi ha diferents alternatives per triar com la piadina de blat espelta, la piadina de blat Khorasan KAMUT® i les últimes novetats de la marca: la piadina de blat espelta elaborat amb 50% de farina integral i llavors i la mini piada de blat espelta elaborada amb 50% de farina integral. Igual que les masses de pizza, són aptes per a vegans.

I, a més, trobareu altres ingredients deliciosos com olivades o salsa de tomàquet, ideals per posar sobre qualsevol de les masses.

Coneixent el dret de tota la població a governar, fer servir, ocupar i gaudir de les ciutats o pobles on habiten; sent necessari promoure noves fórmules d’economia caracteritzada per la desmercantilització dels béns; sabent de la importància de conservar la diversitat biològica i regenerar de manera necessària els ecosistemes; apel·lant al dret de tota persona a tenir accés físic als mitjans per obtenir una alimentació adequada així com al dret dels pobles a definir polítiques per garantir aliments nutritius i culturalment adequats, es disposa:

Article 1r Crear el Sistema d’Hortes Agroecològiques Municipal (SHAM) per implementar la producció hortícola, distribució, consum i compostatge, al poble o ciutat corresponent.

Article 2n Aquesta llei donarà lloc a la creació d’un sistema publicocomunitari que agruparà les categories d’hortes següents:

1. L’Horta Pública Demostrativa, amb finalitat didàctica per a la població sobre els processos naturals del cultiu, collita d’aliments i compostatge de residus.
2. L’Horta Pública Productiva, per proveir aliments a diferents equipaments dels serveis socials del municipi, que donarà feina a població en risc d’exclusió.
3. L’Horta Comunitària, és a dir, les hortes autogestionades, de barri o comunals, que volen incorporar-se al Sistema d’Hortes Agroecològiques.

Article 3r Totes aquestes hortes hauran de destinar, en la mesura de les seves possibilitats, un espai als bancals per conrear els vegetals corresponents, un espai per germinar llavors, un compostador, accés a aigua potable, un bany químic, una farmaciola de primers auxilis i un espai per guardar les eines. Es valorarà que s’hi instal·lin refugis per a insectes, nius per a ocells o ruscos d’abelles.

Article 4t Qualsevol de les modalitats de SHAM estaran disponibles perquè el veïnat pugui dipositar-hi la seva matèria orgànica i que així pugui ser compostada i reutilitzada per millorar el sòl cultivable.

Article 5è Els excedents de la producció de les hortes agroecològiques seran donats a menjadors comunitaris que prestin serveis socials al barri.

Article 6è La gestió agroecològica d’aquest SHAM ha de seguir les pràctiques habituals d’aquest model productiu, és a dir, adaptar-se als cultius de la zona respectant els cicles estacionals, a partir de llavors locals no patentades i sense ús cap de pesticides o fertilitzants inorgànics.

Article 7è En conseqüència, el municipi es compromet a protegir tot el sòl (encara que millor anomenar-lo terra) que actualment no estigui construït i que sigui apte per regenerar-se i convertir-se en horta. L’autoritat competent es mantindrà dinàmica i activa per expropiar l’ús de qualsevol terreny apte, tant de propietat pública o privada, que no es facin servir per a altres destinacions. Seran inclosos en aquests aixecaments les propostes que sorgeixin també de les associacions i col·lectius de barri.

Article 8è El municipi es compromet a crear una taula publicocomunitària a la qual dotarà de suport econòmic, infraestructura i suport tècnic i operatiu per conformar i sostenir el SHAM.

Disposició final: Aquesta llei es posa en marxa de manera immediata amb la finalitat de recuperar la cultura rural que no s’hauria hagut de perdre mai, de desenvolupar polítiques públiques municipals valentes i compromeses amb la sobirania alimentària.

Amb la seguretat que només així el futur serà possible, bonic i verd, se signa el decret llei.

(*) Inspirat en el moviment ProHuertas de Buenos Aires i l’Hort Popular La Corretjola a Manresa, alliberat fa poc de les urpes de la SAREB.