Actualment no és discutible que l’alimentació està clarament relacionada amb la salut i, per això, ha esdevingut el centre d’atenció de moltes persones que volen millorar la seva qualitat de vida, independentment del fet de tenir cap patologia.

Evolucionem cap a una societat cada vegada més sensible al binomi alimentació-salut, en què moltes persones busquen responsabilitzar-se de tenir la millor salut possible ajudant-se d’uns bons hàbits alimentaris. Aquest interès és el que ens uneix amb els nostres lectors i usuaris.

Des d’Etselquemenges, treballem per oferir opcions, idees, recursos i informació per tal que les persones que ens llegeixen puguin fer una dieta saludable i equilibrada. Els nostres articles i cursos no substitueixen, exclouen ni constitueixen cap alternativa a la funció de diagnòstic i tractament de patologies per part dels metges i nutricionistes.

Menjar sense gluten o reduir-ne el consum és una opció personal presa des de la llibertat de cadascú que hem de respectar. Nosaltres oferim a les persones que ens llegeixen eines per aconseguir-ho, mitjançant menús i receptes, i informació suficient per poder estirar el fil si hi ha curiositat per llegir els estudis científics sobre la qüestió.

El nostre “Repte 21 dies sense gluten” té la voluntat d’acostar informació a la població en general i de promoure una alimentació amb aliments frescos, reals i tan poc inflamatoris com sigui possible per tal de mirar de prevenir la inflamació intestinal i problemes importants de salut associats a la permeabilitat intestinal, sempre basant-nos en estudis científics. En cap cas és un curs adreçat a tractar la malaltia celíaca.

Intentem ajudar les persones a trobar-se més bé. Sovint és gent que té molts símptomes inespecífics però que no ha estat diagnosticada de cap patologia concreta i que troba, quan fa certs canvis alimentaris, una millora clara que li permet orientar el camí i que un professional competent la diagnostiqui i la tracti convenientment.

Si fan una revisió de les nostres propostes de menús, veuran que, tot i excloure els aliments amb gluten, hi són presents tots els aliments necessaris per a una dieta saludable i nutritiva. El fet d’estar ben o mal alimentats no depèn de prendre gluten. Cap persona sana que tingui l’hàbit de fer menús com els que proposem tindrà, per aquest motiu, conseqüències negatives sobre la salut.

Responent al seu comunicat, en què s’afirma que el consum de gluten per part de la població general no celíaca no té efectes tòxics o perjudicials demostrats, hem de dir que una dieta saludable, variada, equilibrada i rica en nutrients que prescindeixi dels aliments amb gluten tampoc té efectes tòxics o perjudicials demostrats.

Amb la nostra feina, lluny de contribuir a banalitzar una alimentació sense gluten, tenim l’objectiu de fer que la societat sigui cada cop més conscient que cal una oferta més diversa a les nostres llars i als establiments de restauració, on aliments com el pa, la pasta, les pizzes, la brioixeria i els processats hi són omnipresents. Entre tots podem aconseguir que les persones que, per obligació o per decisió pròpia –per exemple, els familiars dels malalts celíacs, per solidaritat–, hagin de menjar sense gluten no pateixin per les restriccions alimentàries; ans al contrari, volem que tinguin més opcions a l’hora de sortir a menjar fora de casa i que aquesta oferta més variada suavitzi i faci més portable la restricció alimentària permanent que vostès citen com a precursora de trastorns alimentaris.

A més, recuperar una alimentació amb ingredients diversos que, com a societat, a poc a poc havíem anat deixant de banda o incorporar-ne de nous enriqueix els nostres paladars, els nostres camps, la biodiversitat i, fins i tot, la nostra cultura.

Vostès argumenten, per desacreditar la informació facilitada per Etselquemenges, que l’estudi d’Ismael San Mauro “¿Es el gluten el gran agente etiopatogénico de enfermedad en el siglo XXI?” no revisa la literatura amb relació a la població celíaca, amb sensibilitat al gluten i/o al blat no celíaca ni al·lèrgica al blat, cosa que també indiquem a l’article publicat el 14 d’abril de 2020 al nostre web. Precisament el que es diu al nostre web és que aquest estudi revisa la literatura amb relació a pacients no celíacs, no sensibles al gluten i sense al·lèrgia al blat, és a dir, exactament el mateix que diuen vostès. No hi ha contradicció entre el que vostès argumenten i el que hem publicat, perquè estem informant d’un estudi sobre la població general que no té cap d’aquestes tres patologies relacionades amb el gluten, no sobre qui sí que la pateix.

Cap dels nostres lectors llegirà en els nostres articles o cursos que aconsellem consumir productes processats sense gluten amb etiquetes plenes d’ingredients que no són matèries primeres i que l’únic que pretenen és imitar organolèpticament els productes amb gluten. Aquests productes comestibles no figuren dins dels nostres criteris d’alimentació saludable, i són els que produeixen uns hàbits alimentaris incorrectes.

Alhora, tal com hem remarcat durant la promoció i l’execució del curs, en cap cas promovem que s’adquireixin productes amb el segell “Sense gluten” en botigues i supermercats, amb el perill que la població celíaca, en temps de COVID-19, no trobi els productes que necessita. Insistim que, per nosaltres, aquests aliments no han de ser la base –ni tan sols formar-ne part– de la dieta d’una persona que es vulgui alimentar de manera saludable i, en cap cas, els proposem en els nostres menús i receptes. Hem tingut l’oportunitat d’entrevistar persones celíaques que formen part de la vostra Associació que estan a favor de deixar enrere la indústria “Gluten Free” i que estan ajudant la gent a entendre que l’alimentació saludable i sense gluten no té res a veure amb els paquets processats on apareix l’espiga, sinó que hem de menjar, tots nosaltres, verdura, fruita, llegums, cereals i proteïna de qualitat.

Entenem que, quan vostès parlen del greuge econòmic que suposa una alimentació sense gluten pels preus elevats dels productes, es refereixen, per una banda, a la necessitat dels celíacs de vigilar les traces i de comprar productes certificats i en segon lloc, al consum d’aquests productes processats “Gluten Free”, que nosaltres recomanem no consumir en cap cas. En el nostre curs o els nostres articles, en cap cas suggerim que la població en general compri aliments certificats i, quan es fa una dieta sense gluten basada en aliments reals, sense la necessitat de comprar-los certificats, tal com nosaltres proposem, aquest greuge no existeix.

La societat en sortiria beneficiada si s’instés les societats científiques i les autoritats competents no a lluitar contra treballs com el nostre –que contribueixen indubtablement a promoure una alimentació saludable de la població general–, sinó a comprometre’s encara més a lluitar contra els productes comestibles porqueria –que no només no nodreixen, sinó que fan que les persones es posin malaltes–, i que no es deixés que les empreses que elaboren aquests productes fossin tan presents a la societat mitjançant anuncis publicitaris i patrocinis d’esdeveniments, que tenen una via d’entrada directa a les nostres llars i, en especial, una influència molt gran en els nostres infants i joves (que adopten uns hàbits gens saludables, amb conseqüències molt greus).

Sempre que la Yolanda García parla, ens aporta saviesa, serenitat, sentit comú i una visió global per entendre la realitat des de totes les perspectives.

Per ella, el confinament ha estat un “bany de realitat com no havíem viscut mai abans”. En un moment en què pensàvem que controlàvem la situació, el coronavirus va capgirar el món. És una pandèmia mundial i igualitària per a tots els éssers humans en la qual no hi ha nord ni sud, ni rics ni pobres.

La Yolanda ens explica que el confinament ens ha portat a una confrontació, tant individual com col·lectiva que ha pogut afectar l’estabilitat psicoemocional de les persones.

D’una banda, ens ha portat a una confrontació individual, amb nosaltres mateixos. Ens ha tancat a tots a casa i ens ha obligat a parar. Segurament ens ha portat a fer-nos preguntes: com estic amb la parella, quina relació tinc amb els meus fills o com afronto la maternitat o la paternitat. En definitiva, ens ha tornat la nostra vida real sense totes les capes que ens interferien en el dia a dia i “mirar-te implica retrobar-te amb els teus buits i les teves ombres”, assegura la psicòloga.

Les persones que viuen soles, a més, s’han hagut d’enfrontar a la solitud, que tanta por fa. La Yolanda explica que, quan s’entén que és una companya de vida i es mira amb afecte i amb amor, pot donar molts aprenentatges i oportunitats per créixer.

D’altra banda, hi ha hagut una confrontació col·lectiva. Quan ens hem retirat, hem pogut veure com la Terra es regenera i els animals recuperen els seus espais naturals.

Socialment, també s’ha reafirmat la falsa conciliació familiar, que el teletreball és possible (fins i tot amb els fills a casa) i hem pogut constatar el paper essencial de certes professions.

El confinament també ens ha portat por, incertesa econòmica i mort de familiars o amics.

5 claus per afrontar el desconfinament

1-Canviar de llenguatge i de paradigma

Enfocar-nos en la salut i no en la malaltia. És important entendre que el cos tendeix a la salut, és a dir, la pulsió natural de l’organisme és tendir cap a la vida.

A més de qüestions higièniques i de màscaretes o la recerca de vacuna, en cap moment cap organisme oficial ens ha parlat de com cuidar-nos per estar més forts contra el coronavirus.

2-Focalitzar-nos en el terreny i no en el microorganisme

Perquè es desencadeni una infecció hi ha d’haver un microorganisme i un terreny debilitat (més ampli que el sistema immune). Bevem de científics com Pasteur, que se centren en el microorganisme, però altres com Claude Bertrand o Antoine Bechamp donaven molta importància al terreny.

Per tant, hem de deixar de témer tant als microorganismes i enfocar-nos a enfortir l’organisme d’una manera global.

 3-Nodrir-nos en totes les dimensions

• Física: alimentació sana i d’acord a les necessitats personals; prendre el sol per tenir bons nivells de vitamina D, implicada en el bon funcionament del sistema immune; fer esport i respirar de manera conscient.
• Emocional: ens hem adonat que la part social és molt important (compartir, les abraçades i el contacte).
• Intel·lectual: llegint o estudiant. Durant el confinament hi ha molts directes per formar-nos i seguir aprenent.
• Espiritual: plantejar-nos per què som aquí i què aportem al món.

 4-Abraçar la incertesa

Vivim en una falsa idea de control que només intenta camuflar el buit. La Yolanda García proposa: “Hem de viure en el fluir tal com fa l’aigua amb la llei del mínim esforç.” Això no vol dir no treballar, sinó que es tracta de no anar en contra de la teva essència, tal com fa la natura quan l’aigua sempre busca el camí més fàcil per seguir fluint.

A més, un altre aprenentatge que podem copiar de la natura és la cooperació i no-competència. Tots tenim coses per aportar i hauríem d’obrir-nos a viure, a donar, i situar-nos en la salut.

5-Ser adults

Ser adult significa fer-se responsable de la pròpia vida: mirar la meva necessitat, atendre-la en la mesura del possible i deixar de donar les culpes a fora i no situar-me com a víctima. D’altra banda, significa connectar amb la nostra essència i abraçar la veritat. La Yolanda ens explica que fins ara estàvem “anestesiats” amb les compres, els caps de setmana o les vacances d’estiu com els únics moments de satisfacció –estratègies per no enfrontar-nos al nostre dolor. En definitiva, es tracta de viure i no de sobreviure!

També és important deixar de vibrar en la por, i evitar la infoxicació, perquè els mitjans donen una informació parcial i això ens pot debilitar molt.

 Ajudes externes

Un cop hem reflexionat sobre la situació actual i hem vist tot el que podem fer internament, també ens podem ajudar d’alguns complements. La Yolanda parla de tres grups que a ella li han servit molt en consulta:

1-Reequilibrar el sistema nerviós per als moments d’estrès, ansietat, por o nervis.

• Zen Plus: té una sinergia amb adaptògens com Ashwaganda i rodiola, amb vitamines del grup B (en formes bioactives que s’absorbeixen directament sense necessitat que les activi el fetge), gelea reial i L-teanina, útil per a moments amb el cortisol massa elevat. Redueix la irritabilitat nerviosa i l’ansietat alhora que afavoreix un benestar emocional i contribueix a millorar la resistència física i el rendiment cognitiu potenciant la concentració i la capacitat crítica. A més, conté magnòlia i felodendron, que desactiven el mecanisme d’acumulació de greix quan hi ha estrès.
• Dormo8 Complex: conté 6 extractes de plantes seleccionades amb acció ansiolítica, sedant i/o inductora del son, entre les quals destaquen la passiflora, el llúpol i la camamilla. Es completa amb la melatonina –una hormona natural produïda per la glàndula pineal que participa en la regulació del cicle circadià de son-vigília– i el magnesi –el mineral antiestrès que actua sobre el sistema neurològic afavorint el son i el descans reparador.
• Lavanda-Stress: reequilibra el sistema nerviós en estats d’inquietud i estrès mental. A més, contribueix a la relaxació i a mantenir un son saludable. Té un mecanisme d’acció similar a les benzodiazepines (ansiolític o antidepressiu), però sense els efectes secundaris i addictius d’aquestes. És un complement molt simple, però molt efectiu. Com que és un oli essencial emulsionat amb oli d’oliva és fàcil de digerir.

2-Greixos

Omega Mood-EPA: és una combinació de lípids marins concentrats amb alt contingut en EPA (1.000 mg), complementat amb 100 mg de DHA, extrets de diverses espècies de peix salvatge. Hi ha estudis que indiquen que, per a les alteracions d’estat d’ànim, és molt eficaç una proporció més alta d’EPA amb relació a DHA (idealment, de 6: 1). La depressió té un component inflamatori i els omegues ajuden a reduir aquesta inflamació. És important aportar greix per suportar l’estrès durant el confinament i també per al procés de desconfinament.

3-Probiòtics

Pro-Urgency: és un psicobiòtic amb 50.000 milions de soques probiòtiques que ajuden a restablir la microbiota intestinal. És especialment interessant en el tema que abordem perquè treballa amb soques que donen suport al sistema nerviós (Lactobacillus rhamnosus, L. helveticus i L. longum) i que ajuden a reequilibrar estats d’ànim transitoris com la depressió o l’estrès.

Els Elliot’s Pancakes ja són famosos a casa i en fem cada cap de setmana. Només porten ous, plàtans i flocs de civada, bàsicament. Com que sé que també us encanten, he preparat una versió més especial amb cacau cru en pols i maduixes dins de la crep americana.

Foto i recepta: Being Biotiful

Com que porta cacau cru en pols, he modificat una mica la recepta original perquè quedin igual d’esponjoses i saboroses, ja que el cacau, en rebosteria, absorbeix molt de líquid. Unes creps saludables, sense farines refinades ni sucres afegits.

El truc per afegir les maduixes a les creps americanes és tallar-les a rodanxes fines i incorporar-les quan apareguin bombolletes, no abans; si no la crep pot quedar una mica crua per dins. Ideals per esmorzar, com a snack o berenar. Aviso que volen!

Serviu-les amb iogurt grec, xarop de dàtil i més maduixes.

Chloé Sucrée, creadora del blog i instagram Beingbiotiful

Temps d’amanides variades i alguna crema freda, no hi ha res com menjar lleuger a l’estiu. Només hem de vigilar com se’ns posen els crus i, si ens inflen, donar-los un cop de calor, sobretot per al sopar, que és quan baixa la força digestiva.

Al juny apareix per fi el carbassó, el pebrot i el tomàquet, que tant de joc donen a la cuina. I ens deixen algunes verdures primaverals, com la carxofa (de pressa, encara en queden algunes!).

Comencen a arribar els fruits vermells o de bosc, tan plens de polifenols. Gerds i nabius són els primers. Però, compte, també se’n van aviat, així que no us despisteu perquè després es troben a faltar. Al mercat encara hi ha maduixes, però ja és hora d’acomiadar-nos-en fins a l’any que ve.

Els polifenols són substàncies molt antioxidants i antiinflamatòries que, a més, tenen un gran poder prebiòtic.

A continuació presentem una llista de les fruites i verdures que hauríem de tenir a taula al llarg d’aquest mes. El nostre territori és molt ampli i això fa que hi hagi petites variacions entre les zones més càlides i les més humides i costeres.

Us poso breument en context. La cantant britànica Adele, que havia tingut durant anys un problema d’obesitat, va publicar fa uns dies una foto seva en què surt molt prima. A partir d’aquesta foto, evidentment, tothom volia saber quin era el secret d’un canvi com aquell. I la resposta és la dieta Sirtfood.

Vegem quines són les característiques d’aquesta dieta miraculosa, nascuda al Regne Unit per a les famoses, i que promet deixar-te molt prima en un tres i no res.

Una dieta molt antioxidant

Hi ha un grup de 7 proteïnes, conegudes com a sirtuïnes (SIRT), que es troben a l’organisme i que, segons l’evidència científica, tenen capacitat de regular el metabolisme cel·lular, millorar els nivells d’inflamació i elevar l’esperança de vida.

Al seu torn, hi ha aliments que aconsegueixen incrementar l’expressió o activació d’aquestes proteïnes al cos. Són els anomenats sirtfoods. Es tracta, en general d’aliments molt rics en una substància antioxidant anomenada resveratrol. I, a més, tenen la capacitat d’activar l’skinny gen o gen de la primesa.

La llista top 20 de sirtfoods inclou:

• Col kale
• Vi negre
• Maduixes
• Ceba
• Soja
• Julivert
• Oli d’oliva verge
• Xocolata negra (85% cacau)
• Te matcha
• Fajol
• Cúrcuma
• Nous
• Ruca
• Xili
• Api
• Dàtils Medjool
• Xicoira vermella
• Nabius
• Tàperes
• Cafè

Llevat que em proposeu fer vinoteràpia, trobo molt saludable incorporar en els nostres plats aquests sirtfoods. Diguem que fins aquí anem bé: tenim una llista d’aliments que, a més de ser accessibles en aquestes latituds, ens ajuden a retardar l’envelliment. Ara bé, com ens ho fem per aprimar-nos menjant-ne? Arriba la part més controvertida del cas.

La restricció calòrica

La dieta Sirtfood, que també es coneix com a dieta Sirt-1, a més de basar la pauta en el consum de sirtfoods, proposa restringir calories de manera important. La idea és que, durant uns quants dies, la persona redueixi dràsticament la seva ingesta calòrica diària i combini els sirtfoods en forma integral i en forma de sucs (els sucs tenen molt de protagonisme en aquesta tècnica).

No és que jo estigui en contra de la restricció calòrica en si. De fet, aquesta pràctica, ben plantejada, ha demostrat que té molts beneficis: millora la capacitat cognitiva, prevé la sarcopènia, retarda l’osteoporosi, reforça la salut intestinal, protegeix de possibles problemes metabòlics i cardiovasculars, entre molts altres aspectes positius.

Però la restricció calòrica, perquè sigui beneficiosa, ha de ser controlada. Quan es fa durant molt de temps o de forma molt abrupta (per exemple, reduint la ingesta a 1.000 kcal, com proposa la dieta Sirtfood per als primers dies), els efectes poden ser perjudicials per a la salut, ja que l’aportació energètica i nutricional a través de l’alimentació no és l’adequada.

Una forma alternativa per fer això de manera moderada és saltant-se un àpat, per exemple, com planteja el dejuni intermitent. I, molt important, quan es fa una restricció calòrica és fonamental vetllar per la densitat nutricional dels aliments que es prenen i no només mirar si contenen un nutrient en concret.

El perill del nutricionisme

Un dels grans reclams dels promotors de la dieta Sirtfood –a més de la promesa de perdre 3 quilos en una setmana– és que es tracta d’una dieta que “a diferència d’altres dietes que centren l’atenció en el que hauries d’excloure, la dieta Sirtfood se centra en el que hauries d’incloure”. [1]

Centrar una dieta en el consum de determinats aliments, sense tenir cura dels aspectes generals –el patró dietètic– és un dels perills actuals de la nutrició. En la nostra cultura de l’abundància, preferim afegir que renunciar. De fet, crec que aquesta ha estat una de les grans victòries de la indústria alimentària.

Per dir-ho d’una altra manera, el resveratrol dels aliments no m’ajudarà gens si abans no he decidit deixar de banda l’alcohol o els snacks. Hi ha un treball previ, profund, que s’ha de fer abans de posar-nos a menjar alegrement aliments funcionals.

Les dietes miraculoses estan predestinades al fracàs

I és que no hi ha dietes miraculoses bones. Una dieta per perdre pes –per més resveratrol que tingui– ha de ser un procés saludable. Tindrà dèficit calòric? Probablement. Però si aquest dèficit calòric no es controla, en quantitat i qualitat de nutrients, podem pagar un preu alt: des d’un efecte rebot fins a un grau de desnutrició.

No perdrem tots els quilos que volem de cop i volta. Hem d’entendre que aprimar-se és un procés. Un procés que ha de ser saludable, és a dir, que ens ha de fer sentir més vitals, descansar millor, tenir la pell més bé, anar bé al bany, i millorar els marcadors de salut en general.

No dic que no es pugui agafar un bon ritme a l’hora de perdre pes, i tant que es pot!, però això depèn molt de cada cas. Les persones amb sobrepès, per exemple, solen perdre’n més de pressa al principi. Però sempre, sempre, ha de ser un procés respectuós amb la biologia de la persona.

I, finalment, una dieta que té èxit, a més de permetre’ns perdre pes i sentir-nos bé, és la que aconsegueix convertir-se en hàbit. Això és impossible si ens centrem a comptar calories i molt menys a passar gana, per més resveratrol que ingerim. Una dieta que m’obliga a pesar aliments i a fer comptes complicats té tots els números per ser un fracàs a mitjà termini. I, el pitjor és que tot l’esforç esgotador, que em relaciona de manera obsessiva amb el menjar, aviat pot desembocar en un efecte rebot, en què recupero el que havia perdut –o, fins i tot, una miqueta més– i, a sobre, em deixa amb la sensació que no puc, amb un regust de frustració.

Si esteu interessades a perdre pes, us convido al meu nou curs online “Perd pes, dones 40-50-60”, que està plantejat perquè aconseguiu resultats duradors i us sentiu, alhora, més vitals. No té un nom nou i de moda, però tampoc té efecte rebot.

[1] Goggins A., Matten G., 2016. The Sirtfood diet: the revolutionary plan for health and weight loss. Yellow Kite.

Fer del kombutxa una beguda saludable i alhora deliciosa era el repte principal de Kombutxa Mūn Ferments, que ja és la beguda de molta gent! Passeu per la botiga en línia de Kombutxa i gaudiu d’un 15% de descompte en qualsevol beguda o lot amb el cupó:

KOMBUTXAETS15

La botiga virtual més gran amb productes d’alimentació, complementació i higiene personal. Entregues en 24-72 h.

Si formeu part de la Comunitat Etselquemenges, teniu un 5% de descompte en totes les compres amb el codi

NATURITASETS5

EMLIFE és un propòsit, una forma de vida conscient, microorganismes beneficiosos per a la vida. Probiòtics líquids ecològics per a tu, la teva família, la teva mascota i la teva llar. Producció pròpia a Pharma Biozyme LAB. Passeu per la botiga en línia d’Emlife i gaudiu d’un 10% de descompte amb el cupó:

EMLIFEETS10

Bioherbarium és una botiga electrònica de cosmètica ecològica. Les millors marques de cosmètica bio certificada i maquillatge ecològic, saludable i sense ingredients tòxics.

Si formeu part de la Comunitat Etselquemenges, teniu un 10% de descompte en tots els productes de la botiga amb el codi

BIOHERBAETS10

El millor web de petits i grans electrodomèstics per seguir una alimentació saludable. Són un referent i el millor lloc on trobar les marques de confiança per poder cuinar amb estris de cuina elaborats amb materials ecològics i sense tòxics.

Si formeu part de la Comunitat Etselquemenges, teniu un 5% de descompte en totes les compres amb el codi

CONASIETS5

La botiga de productes Low Carb Premium que esperàveu per comprar alimentació baixa en carbohidrats.

Especialistes en alimentació cetogènica. Productes prèmium exclusius.

Si formeu part de la Comunitat Etselquemenges, teniu un 5% de descompte en totes les compres amb el codi

KETOETS8

Arriba l’estiu i, ara més que mai, tenim la necessitat d’exposar-nos a la llum solar, prendre el sol, sortir a l’aire lliure i bronzejar-nos per sentir-nos atractius i saludables. Però, per què ens bronzegem?

Doncs perquè l’exposició a la llum solar fa que la pell produeixi més melanina i s’enfosqueixi. La funció de la melanina és protegir-nos dels rajos ultraviolats, que poden cremar la pell i, amb el temps, reduir-ne l’elasticitat i fer que envelleixi abans d’hora. El melanòcit, la cèl·lula productora de melanina, sintetitza la melanina, que és un pigment que emmagatzema en una mena de contenidors anomenats melanosomes, que el transporten als queratinòcits, que són cèl·lules epitelials. Els queratinòcits es van descamant contínuament, així que el bronzejat marxa a mesura que aquestes cèl·lules arriben a la superfície i cauen. Això dura uns vint-i-vuit dies, el temps que tarda la pell a descamar-se.

Beneficis i perills del sol

La llum solar és essencial per als éssers vius i té efectes positius com els següents:

• Un efecte psicoestimulant, gue millora l’ànim.
• A partir d’un derivat del colesterol i per acció dels rajos UVB de la llum solar, la pell de l’ésser humà sintetitza vitamina D3, indispensable per a la salut (òssia, immunitària, de la pell…).
• Efectes terapèutics per a segons quines malalties de la pell, com la psoriasi, vitiligen…

Però també té un costat perillós, i és que fer una sobreexposició i no protegir-nos adequadament origina un efecte acumulatiu dels rajos solars amb unes conseqüències negatives com, per exemple:

• Cremades
• Fotodermatosi
• Insolació
• Fotoenvelliment (envelliment induït pel sol)
• Fotosensibilitat
• Inducció al càncer

Les taques a la pell (lentigen solars, melasmes, efèlides), elastosi solar (pell arrugada, més gruixuda i aspre) són símptomes molt comuns del fotoenvelliment. Vegem en què consisteixen:

• Efèlides (les pigues): són unes taques petitones, normalment apareixen en persones amb la pell molt clara i que es cremen fàcilment. De fet, és una reacció defensiva davant la llum ultraviolada, són benignes i hi ha una predisposició genètica.
• Lentígens solars: vulgarment són el que coneixem com a “taques de l’envelliment”, són més grans que les efèlides i poden aparèixer cap als trenta o quaranta anys, es localitzen a les zones més exposades al sol (cara, mans) no desapareixen a l’hivern i no són cancerígenes, però sí que són un indicador que hi ha hagut una sobreexposició solar i que s’ha produït un fotoenvelliment (dany causat per l’efecte acumulatiu dels rajos UV). En aquest procés es produeixen radicals lliures i oxidació que fan malbé la cèl·lula.
• Melasma: considerada també com una expressió de fotoenvelliment, apareix a les galtes, part superior del llavi, front i barbeta. Es coneix també com a “màscara de l’embaràs” o “cloasma”. Evoluciona crònicament durant anys i reapareix o empitjora amb l’exposició solar.

Els factors que n’acceleren l’aparició són l’exposició a la radiació UV i les hormones femenines, encara que investigacions recents ens diuen que la llum visible també hi té alguna cosa a veure.

Prevenció i protecció

Per prevenir els efectes nocius del sol i protegir-nos-en, és bàsic fer-ho des de dins i triar, a més, un bon protector solar tòpic.

Per reparar des de l’interior, OlioVita Sun de Vitae ens protegeix amb antioxidants com l’extracte d’aranja i romaní i hidrata i regenera totes les capes de la pell gràcies a l’extracte d’arç groc, ric en omega-7.

L’oli d’arç groc s’obté de les baies i les llavors. Les llavors són molt riques en omega-6, omega-3, i omega-9. I l’oli que s’obté del fruit representa la font més important d’omega-7. Com que és tan ric en omegues ajuda a alentir l’envelliment de la pell madura, i també protegeix la pell del fotoenvelliment i dels efectes negatius dels radicals lliures.

De fet, OlioVita Sun protegeix la pell dels rajos UVA, UVB, IR, ajuda a disminuir els efectes del fotoenvelliment i les taques solars, i també ens ofereix protecció davant d’al·lèrgies, cremades solars, vermellors i dany oxidatiu gràcies als polifenols dels extractes de l’aranja i el romaní. A més aporta hidratació, nutrició, elasticitat i fermesa a la pell. També conté vitamina D, indispensable de prendre de manera externa si no ens toca el sol com a mínim 30-45 minuts a la setmana, ja que uns nivells òptims d’aquesta vitamina afavoreixen una bona salut de la pell i en general. A més, els protectors solars tòpics impedeixen que l’absorbim.

Hem esmentat els efectes nocius del sol a la pell, però si hi afegim factors com la contaminació, l’estrès, el tabaquisme i una dieta baixa en fruita i verdura anirà molt bé aportar un extra d’antioxidants.

La magrana és un nutrient amb molta capacitat antioxidant i, a part de ser un antiinflamatori sistèmic i protector cardiovascular, també està indicada per a l’envelliment de la pell.

Granasol de Vitae conté magrana, de fet n’inclou un extracte estandarditzat concentrat mitjançant la fermentació in vivo per assegurar que s’absorbeix millor. Aporta també un concentrat de saüc i extracte d’arròs, tots dos amb una gran activitat antioxidant. És ric en vitamina C, que ajuda a fer que el sistema immunitari funcioni com toca, i en betacarotè (provitamina A), que protegeix la pell i mucoses de les agressions externes.

Recordeu: prevenció i protecció des de dins per assegurar la salut de la pell.

El musclo és, sens dubte, el marisc més econòmic, fàcil de trobar i senzill de preparar, perfecte per a un sopar ràpid de juny si us ve de gust alguna cosa sana però no teniu ganes de complicar-vos a la cuina.

El toc fresc de la salsa verda amb alfàbrega, l’aromàtica estrella de l’estiu, farà que aquests musclos siguin una bona opció també per a aquests sopars d’estiu amb família o amics (en grups reduïts, enguany) que tant ens agraden.

Es poden servir freds o calents, fins i tot preparar-los el dia abans. De tota manera, mireu de cuinar-los el mateix dia que els compreu, com a màxim l’endemà.

Si ha de ser un plat principal, calculeu mig quilo de musclos per persona. Si ha de ser un aperitiu, amb uns 250 g per persona n’hi haurà prou.

Els musclos són una bona font de vitamina B12, vitamina C, ferro, fòsfor, calci, potassi, iode, magnesi i seleni.

Laura García

www.bylauragarcia.com / @bylauragarcia

Avui en dia, moltes persones tenen problemes relacionats amb el sistema digestiu. I no només intestinals, sinó que trastorns com la dispèpsia, reflux i acidesa estomacal, gastritis, flatulències, restrenyiment, patologies autoimmunes com el Crohn, colitis ulcerosa o litiasi biliar, per exemple, són cada vegada més comuns.

El fetge, l’òrgan emuntori per excel·lència

El fetge, òrgan essencial per a la vida, també intervé en la funció digestiva, però per mantenir la funcionalitat hepàtica en condicions òptimes, les depuracions per mitjà de liquats o sucs verds no són la solució.

L’alimentació és especialment important, ja que el funcionament del fetge està lligat als aliments que ingerim diàriament. Aquestes són algunes pautes que cal tenir en compte:

• No ha de tenir tòxics i s’ha de basar en aliments tan poc processats com sigui possible.
• Aplicar coccions que ajudin a preservar el màxim de nutrients i que vagin d’acord amb la naturalesa de cada persona.
• Seleccionar verdures amargues i depuratives que potenciïn la salut digestiva i hepàtica. És important tenir present que tot l’organisme està interrelacionat i que moltes de les funcions com la digestiva i hepàtica depenen estretament les unes de les altres.

El fetge s’encarrega de filtrar la sang que ve del tracte digestiu i de la melsa abans d’enviar-la a la resta de l’organisme; actua depurant tant substàncies externes (xenobiòtics com alcohol, medicaments, additius, tabac, pesticides, herbicides) com substàncies fruit del metabolisme (urea, purines, àcid úric, histamina, entre d’altres); té un paper clau en la desintoxicació hepàtica mitjançant la fase I (conversió de les toxines en substàncies hidrosolubles per fer que siguin més fàcils d’eliminar i que siguin menys tòxiques) i fase II (procés de conjugació a través del qual diferents enzims afegeixen una molècula al metabòlit intermedi i el converteixen en hidrosoluble, és a dir, fàcilment eliminable); sintetitza àcids biliars per la descomposició dels greixos en àcids grassos i elimina toxines liposolubles; intervé també en la síntesi de proteïnes (albúmina, globulina, hemoglobina, fibrinogen, protrombina, etc.) i també de colesterol; sintetitza i actua com a dipòsit de glucogen per regular la glucèmia sanguínia, etc.

Com podem ajudar a millorar les funcions hepàtiques i digestives?

A més de fer una alimentació saludable sense agrotòxics i de temporada, algunes plantes són excel·lents a l’hora de proporcionar equilibri i harmonia al sistema digestiu de diverses maneres:

• Afavoreixen el procés de la digestió
• Calmen els possibles espasmes
• Protegeixen i regeneren mucoses digestives
• Donen suport a les glàndules annexes com el fetge (totes les funcions), el pàncrees i la vesícula biliar
• Afavoreixen la microbiota intestinal

Cal afegir també que una planta amb propietats colerètiques (que estimula la producció biliar) i/o colagogues (que actua sobre la secreció biliar) facilita la digestió de lípids i, per tant, també és digestiva, alhora que ajuda a desintoxicar i activar el drenatge hepàtic (protecció hepàtica).

Extractes herbaris indispensables per a la salut hepàtica i digestiva

1. Card marià (Sylibum marianum): l’antioxidant silimarina (manté nivells de glutatió i superòxid dismutasa) ajuda a protegir les cèl·lules del fetge d’una infecció, redueix la inflamació i afavoreix la regeneració cel·lular. S’uneix a la membrana cel·lular externa inhibint l’entrada de toxines.
2. Carxofa (Cynara scolymus): gràcies al seu contingut en cinarines i flavonoides, ajuda a l’excreció hepàtica dels greixos, estimula el flux biliar i protegeix les cèl·lules hepàtiques del dany oxidatiu.
3. Bròcoli (Brassica oleracea var. Italica): conté principalment isotiocianat, conegut com a sulforafà. Aquest component té diferents propietats:

• Indueix l’activitat enzimàtica de la fase II en el fetge, alhora que ajuda a mantenir la funció saludable de les cèl·lules del còlon.
• Pot augmentar la quantitat d’enzims antioxidants de la família glutatió-S-transferasa i inhibir altres enzims de citocrom P-450, de manera que afavoreix la regulació de la fase I.
• Té un efecte antioxidant més prolongat en el temps i eficaç i activa gens implicats en la protecció davant de qualsevol agent antioxidant.

4. Wasabi (Wasabia japonica): funciona com a antioxidant en activar el factor nuclear NRF2, proteïna bàsica que regula l’expressió de proteïnes antioxidants que protegeixen del dany oxidatiu provocat per inflamació, alhora que regula l’expressió d’enzims desintoxicants i antioxidants de la fase II. El rizoma és interessant, ja que conté diversos isotiocianats.
5. Dent de lleó (Taraxacum officinale): actua com a diürètic natural; ajuda a corregir la hipofuncionalitat hepatobiliar afavorint el flux biliar; afavoreix la secreció de gastrina (hormona que estimula la producció de l’àcid clorhídric i pepsinogen a l’estómac), de manera que millora les dispèpsies; facilita la digestió de greixos i promou el confort digestiu.
6. Coralet (Berberis vulgaris) conté berberina, que ajuda a disminuir l’estrès oxidatiu hepàtic. Estimula les secrecions de les glàndules digestives i normalitza la funció del tracte intestinal.
7. Esquisandra (Schisandra chinensis) és una planta que la medicina tradicional xinesa fa servir com a antioxidant i adaptogen. Augmenta l’activitat enzimàtica de depuració de fase II; dona suport a la funció del fetge augmentant el glutatió hepàtic; promou el creixement d’hepatòcits i de la salut de les cèl·lules hepàtiques.

Quin complement alimentari pot donar suport dualment a la funció hepàtica i digestiva?

La combinació de tots els extractes anteriors la podem trobar a Ultra Liver Support, de Douglas Laboratories®, que juntament amb l’extracte de nabiu (Vaccinium myrtillus, antioxidant) ens proporciona, gràcies al seu contingut en coralet i dent de lleó, un confort digestiu i una ajuda perquè el fetge i la vesícula biliar funcionin com cal. Es recomana també en casos d’estrès i d’hàbits alimentaris poc saludables.

La posologia és de dues càpsules al dia, preferentment abans d’anar a dormir.

No és apta per a infants ni dones embarassades o en període de lactància. En cas de prendre medicació, és recomanable consultar-ho amb el metge per evitar qualsevol interacció.

Dimecres passat va tenir lloc la xerrada “El futur és ecològic o no és”, moderada per Núria Coll, directora d’Etselquemenges. Va ser un espai de reflexió amb dos grans experts: María Andrés, periodista i directora de l’Oficina del Parlament Europeu de l’Estat espanyol, i Fernando Valladares, ecòleg i investigador del CSIC, que ens van presentar dos enfocaments complementaris sobre la problemàtica de la pèrdua de biodiversitat i la seva relació amb la recent pandèmia de la COVID-19.

Imatge de la campanya de Etselquemenges en motiu del Dia Mundial del Medi Ambient

Europa cap a un model econòmic més verd

Aquesta pandèmia ens ha deixat molts temes de reflexió i grans preguntes: Què ens ha fet arribar a aquest punt? Què hem d’aprendre d’aquesta situació? Què podem fer de manera individual a partir d’ara?

María Andrés explica que la Unió Europea té com a prioritat número u el medi ambient i la seva conservació després de veure que el 93% dels ciutadans consideren la lluita contra el canvi climàtic i la degradació del medi ambient la seva màxima preocupació.

Per fer front a aquesta preocupació, l’11 de desembre, es va presentar el Pacte Verd Europeu; un full de ruta per dotar la UE d’estratègies i accions per arribar a una economia sostenible i transformadora amb l’objectiu final d’aconseguir emissions zero per a l’any 2050. Un gran repte!

Les 6 prioritats principals del Pacte Verd Europeu

Aquest objectiu de fer d’Europa el primer continent climàticament neutre el 2050 comporta aplicar grans canvis al nostre model econòmic basant-se en 6 línies principals:

     1. Energia neta
Potenciar les energies renovables. Els sectors claus són el tèxtil, l’electrònic, el plàstic, la construcció i el transport.

     2. Indústria sostenible
Promoure una indústria molt més sostenible, amb maneres noves de produir, que aconsegueixi reciclar molt més i que potenciï l’economia circular.

     3. Construcció eficient
Apostar per edificis intel·ligents molt més eficients energèticament per reduir la despesa energètica.

     4. Mars nets
Actualment ja hi ha una llei per evitar i erradicar de manera progressiva els plàstics d’un sol ús.

     5. De la granja a la taula
Les estratègies a l’àmbit de l’agricultura a curt termini, per a l’any 2030 són:

• Potenciar l’agricultura ecològica, sostenible i respectuosa amb el medi ambient fins a arribar a cobrir el 25% del territori agrícola europeu.
  Paradoxalment, l’Estat espanyol és el país europeu amb més superfície destinada a l’agricultura ecològica, però, per contra, és un dels països que menys consumeix aquests productes.
• Reduir els plaguicides químics i més perillosos al 50%.
• Reduir les pèrdues de nutrients del sòl sense alterar-ne la fertilitat al 50% i reduir l’ús de fertilitzants almenys un 20%.
• Rebaixar l’ús d’antibiòtics en agricultura i pesca un 50% per reduir la resistència antimicrobiana derivada del seu ús excessiu per protegir la salut humana i animal.

Destaca la necessitat de potenciar la dieta saludable, a través de la creació d’un entorn alimentari saludable, per evitar les 950.000 morts atribuïbles a dietes poc saludables que s’estima que hi ha a la UE.

Perquè l’elecció saludable i sostenible sigui la més fàcil possible s’han marcat com a objectiu millorar l’etiquetatge dels aliments per facilitar la tasca als consumidors, intensificar la lluita contra el malbaratament alimentari i apostar per la recerca i innovació.

     6. Millorar la biodiversitat
Protegir la biodiversitat de sòls i mars amb els objectius següents:

• Considerar un 30% de la superfície europea com a zones protegides.
• Apostar per una agricultura ecològica.
• Frenar la disminució de pol·linitzadors animals, imprescindibles per a més del 75% dels cultius.
• Reduir a la meitat l’ús de plaguicides.
• Restablir la condició de com a mínim 25.000 km dels rius de flux lliure.
• Plantar 3 milions d’arbres.

Vivim una situació mediambiental poc sostenible

Fernando Valladares, ecòleg i investigador del CSIC, va afirmar, de manera clara i contundent, que actualment estem davant d’una situació ambiental insostenible: “Dels 9 límits d’estabilitat planetària que avaluen l’estat del sistema Terra i que, si els superem, poden posar en perill l’habitabilitat del planeta, actualment ja n’hem depassat 4 de manera profunda i en algun cas, de manera irreversible.

• La pèrdua de biodiversitat
• El canvi climàtic
• Les emissions de nitrogen i fòsfor
• La capa d’ozó

“Ara és un moment clau per reflexionar sobre el medi ambient i la diversitat; no és un tema frívol, ja que d’això depèn la nostra salut i fins i tot la nostra supervivència com a espècie”, sentencia Valladares.

La falta de biodiversitat com a desencadenant de les pandèmies?

L’evidència científica indica que la biodiversitat mediambiental és la millor vacuna per afrontar futures pandèmies. No és una vacuna perfecta, ja que no evita al 100% les infeccions d’origen animal que passen a l’espècie humana –zoonosi–, però sí que és una vacuna que redueix el risc d’infecció i que actua com a barrera de protecció inespecífica; ens protegeix de patògens que ni tan sols sabem que hi són.

En ecosistemes sans, els hostes i els patògens troben un equilibri; l’hoste és capaç d’emmagatzemar molts patògens sense que l’arribin a matar, ja que l’existència dels últims depèn del fet que el primer continuï viu. Aquesta coevolució és un engranatge fi i feble que demana un temps evolutiu i que és molt fàcil de trencar.

Un ecosistema equilibrat, complex i saludable és el que té una gran diversitat d’espècies, així com una gran diversitat genètica, on tenen lloc tots els processos naturals perfectament regulats entre si. Aquests ecosistemes ideals esmorteeixen el risc de zoonosi controlant i reduint la probabilitat que es pugui disparar la població d’un determinat patogen i desencadenar una pandèmia.

El trencament de l’equilibri dels ecosistemes

L’espècie humana, per l’activitat econòmica que té i la gestió dels ecosistemes que fa –reduint i eliminant espècies–, ha trencat aquest equilibri i la capacitat dels ecosistemes d’autoregular-se, i per tant s’ha perdut aquesta protecció enfront de les pandèmies.

La COVID-19 és un crit d’alerta –igual que altres catàstrofes naturals a les quals hem hagut de fer front en aquests últims anys– que ens recorda que la biodiversitat ha de ser la nostra prioritat absoluta.

A més, Valladares sentencia: “El medi ambient i la biodiversitat tenen moltes funcions que encara no entenem i que, només quan deixen de funcionar, ens adonem que són molt importants i que tenen molt d’interès.”

La nostra biblioteca immunològica

Un altre factor que ens afebleix davant de possibles virus i bacteris patògens és la reducció de la nostra biblioteca immunològica. El sistema immune funciona emmagatzemant en la seva memòria totes les trobades amb patògens que té al llarg de la vida: els antígens. Aquesta biblioteca de record de patògens és efectiva i enriqueix la capacitat que tenim d’interactuar amb l’entorn de forma equilibrada.

La tendència de la societat actual a ser asèptica –amb menys contacte amb el medi ambient– empobreix el nostre sistema immune, redueix la nostra biblioteca immunològica de registres i disminueix així la variabilitat d’antígens que ens protegeixen.

Ha arribat el moment del canvi profund!

Periòdicament, la societat humana s’adona de la importància que té el medi ambient, però ara és el moment d’implicar-nos-hi de debò. Segons Valladares, “tenim la capacitat, tenim el coneixement, però ens falta la implicació de tothom per posar-lo en relleu.”

“Amb la tecnologia ens hem cregut que ho podem controlar tot, però realment el que ha fet és separar-nos de la realitat. Enfront del canvi climàtic i les pandèmies, ens hem adonat que som molt petits. Hem d’evitar que es desencadenin problemes en comptes de buscar solucions i, per fer-ho, hem de partir d’un canvi social molt profund.”

Valladares recorda que, “governamentalment, tenim moltes eines i estratègies mediambientals: l’agenda 2030, el Pacte Verd Europeu, la Transició Ecològica del Ministeri Espanyol, la Llei del canvi climàtic… De totes maneres, fins que no considerem que el medi ambient és una inversió en comptes d’un cost no avançarem cap a una solució.”

“El progrés no passa per ser tecnològic; la maduresa de la societat es demostrarà quan, podent viatjar molt i per molt pocs diners, decidim no fer-ho. Aquesta és la maduresa que hem de buscar com a societat i que ens costa tant de trobar.”

Tenir la valentia individual i col·lectiva per fer front al canvi profund, a l’alçada del desafiament que vivim.

Petites llums d’esperança

María Andrés, directora de l’Oficina del Parlament Europeu d’Espanya ens explica que, arran de la crisi sanitària de la COVID-19, es comencen a veure espurnes d’aquest canvi profund a les institucions. “Els plans de recuperació econòmica postpandèmia a Europa es condicionen al fet que tinguin un component verd associat als objectius del Pacte Verd Europeu.”

Hem d’entendre la crisi com a oportunitat per espavilar-nos i establir les bases d’un canvi social que no acaba d’arribar. S’han reunit els ingredients de preocupació, de maduresa, de col·lectivitat i de globalitat per adonar-nos de l’enorme desafiament que tenim al davant.

Feu córrer el missatge perquè arribi a tothom; no només els polítics tenen responsabilitats, hem de ser nosaltres qui aprenguem a viure d’una altra manera posant el focus en el que és realment important.

Has notat que últimament t’engreixes amb més facilitat?

I que et costa molt aprimar-te?

Els quilos de més se t’han acumulat a la panxa?

Fa un temps que aprimar-te ja no et resulta tan fàcil. De fet, tot el contrari. Fins i tot sembla que l’aire t’engreixa. Ni et planteges menjar com la resta de la família. I també és probable que ara tinguis una panxa que abans no tenies.

Però, a més, durant aquest temps pot ser que et notis més cansada o desanimada, i veure o sentir que tens sobrepès empitjora el teu estat d’ànim, cosa que desencadena un cercle viciós. Com un peix que es mossega la cua.

Per què et passa això? A partir dels 40 anys aproximadament comencen a posar-se en marxa –de forma fisiològica– alguns canvis hormonals que afecten directament la nostra composició corporal i que ens fan acumular greix, principalment a la panxa. Aquest procés s’accentua força cap als 50 i els 60 anys.

Podem fer-hi alguna cosa? I tant que sí! I molt!

Veuràs que no et cal deixar de menjar, ni tampoc resignar-te a fer àpats avorrits. Si saps quins són els aspectes de la dieta que has de tenir en compte per modular els estrògens i millorar la composició corporal, veuràs que és possible perdre pes i alhora recuperar la vitalitat que havies perdut. T’adonaràs fins i tot que alguns dels esforços que feies no tenien sentit i que és possible aprimar-se gaudint.

El curs que et proposem és una versió actualitzada del famós “Perd pes i guanya salut” –amb el qual més de 3.000 persones han aconseguit aprimar-se–, però diferent: en aquesta edició hem conjugat les eines més potents per perdre pes amb les pautes fonamentals per modular els canvis hormonals que afecten la nostra composició corporal a partir dels 40 anys.

Entendràs què és el que passa en la teva vida i, només així, podràs protagonitzar el canvi que desitges amb tantes ganes. A més, et proposem fer-ho en comunitat, amb altres dones que estan passant pel mateix període. La nostra experiència en els cursos anteriors ens fa tenir la certesa que en companyia és molt més fàcil.

Un cop més, la dietista Pilar Rodrigáñez conduirà el curs i et proposarà una forma d’alimentar-te que no té res a veure amb aquestes dietes avorrides i insostenibles. La Pilar t’explicarà fil per randa per què has guanyat pes o et costa perdre’n i quins aspectes de la dieta has de cuidar. A més, t’acompanyarà en tot moment per resoldre dubtes, plantejar alternatives i donar-te ànim.

El nostre intestí l’habiten cent bilions de bacteris que viuen en simbiosi amb el nostre cos; depenen de nosaltres per alimentar-se i multiplicar-se i la nostra salut depèn directament i indirectament de quants n’hi ha, de la diversitat que tenen i de l’equilibri que mantenen entre si.

Els beneficis intestinals del butirat

Constantment sentim que la fibra és essencial per a la nostra microbiota intestinal i per extensió, per a la nostra salut en general. Però sabem exactament per què?

Hi ha molts tipus de fibra alimentària amb acció prebiòtica; la inulina, els oligosacàrids o el midó resistent, entre d’altres, però independentment de la mena de fibra prebiòtica que ingerim, com que no tenim els enzims apropiats per digerir-la, arriba sense ser plenament processada al nostre intestí gruixut i són els bacteris intestinals qui l’han de degradar completament.

Les substàncies de rebuig del procés de fermentació bacteriana de la fibra prebiòtica –els seus metabòlits–, són els àcids grassos de cadena curta (AGCC), unes substàncies molt beneficioses per al nostre intestí.

Els principals AGCC produïts pels nostres bacteris són l’acetat, el propionat i el butirat. Els dos primers passen directament a la circulació sanguínia i es fan servir en els teixits perifèrics, mentre que el butirat interfereix amb les cèl·lules epitelials del còlon.

Els principals beneficis del butirat per a la nostra salut intestinal són:

• Nodreix la mucosa intestinal i reforça la funció de barrera de l’intestí
  Manté les unions estretes de l’intestí, i evita la permeabilitat intestinal.
• Dona suport al sistema immunitari
  Manté el sistema immunitari sa i ajuda a lluitar contra els bacteris nocius. Es considera que entre el 60-80% del sistema immune del nostre cos és a l’intestí.
• Representa la font d’energia principal de les cèl·lules del còlon
  Així com la glutamina és molt important per a les cèl·lules de l’intestí prim el butirat ho és per a les cèl·lules del còlon o colonocits; és la seva font d’energia principal. Aproximadament entre el 60-70% de la seva energia procedeix del butirat.

Qui pot prendre complements de butirat?

Ara sabem que, per tenir una microbiota saludable, hem de cuidar-la i alimentar-la amb fibres prebiòtiques provinents de fruites i verdures per aconseguir, entre d’altres, els productes de la seva fermentació. Però què passa si no podem consumir prou fibra?

Ara al mercat trobem complements amb els compostos actius producte de la fermentació de les fibres prebiòtiques per part dels bacteris intestinals com és el cas del butirat; els complements coneguts com a postbiòtics.

Totes les persones que fan una dieta baixa en FODMAP o una dieta pobra en fibres fermentables, així com les que volen preservar la integritat de les parets del seu intestí i millorar l’absorció de nutrients poden ajudar-se dels complements de butirat.

També poden beneficiar-se del butirat les persones amb disbiosi intestinal; els principals bacteris productors de butirat són el grup dels bacteris firmicutes, deficitaris en molts casos de disbiosi.

És el moment dels postbiòtics!

A més al mercat ara hi ha el complement Permeabiane Butirato LP de Pileje, un postbiòtic pensat per a totes les persones que, amb l’alimentació, no poden assegurar una ingesta suficient de fibra per “alimentar” els seus bacteris intestinals o per a persones afectades de disbiosi intestinal que volen beneficiar-se dels efectes protectors del butirat.

Així com en el cas del consum de probiòtics és molt important fer servir el gènere, l’espècie i la soca adequada en cada ocasió, en els postbiòtics ens hem d’assegurar que el sistema d’alliberament permet fer arribar el principi actiu a la zona de l’intestí que ens interessa.

La formulació de Permeabiane Butirato LP de Pileje amb la tecnologia de microencapsulat patentat permet un alliberament prolongat que assegura que el butirat no serà absorbit a l’intestí prim i que arribarà al còlon intacte per ser alliberat en la dosi necessària per actuar eficaçment enfront de les cèl·lules que més se’n beneficien, els colonocits.