Un ampli mercat d’espècies, xerrades gastronòmiques, tallers, actuacions musicals i el tradicional concurs de sals aromatitzades marquen l’agenda de dissabte i diumenge a aquest municipi de l’Anoia. 

Malgrat que han format part de la història gastronòmica de casa nostra des de fa centenars d’anys, les espècies segueixen sent unes grans desconegudes a moltes cuines catalanes. El curri, la cúrcuma, el gingebre, el cardamom o la vainilla són, en canvi, algunes de les referències que ràpidament ens vénen al cap si pensem en espècies. Però cap és d’origen mediterrani. On han quedat l’orenga, el llorer, el safrà, la mostassa, el julivert o l’all?

Amb totes les ganes de demostrar que el Mediterrani és un niu d’espècies poc reconegudes, el Mercat de les espècies d’Argençola dedica la seva quarta edició a les espècies autòctones del nostre país i al consum de proximitat, amb la mostassa com a gran protagonista. Dissabte i diumenge, la vila s’omplirà de parades on es podran comprar tot tipus d’espècies, com ara la mostassa ecològica cultivada a Argençola; a més acollirà actuacions musicals, una exposició dedicada a la mostassa, tallers infantils per aprendre a fer pizza amb farina ecològica i espècies i diverses xerrades temàtiques, entre les quals us destaquem “Les herbes aromàtiques a la cuina: la mostassa”, que farà el professor de gastronomia Jaume Fàbrega, el diumenge a les 12.30 h.

Aquest any tampoc hi faltarà el tradicional Concurs de sals aromatitzades de diumenge al matí, que tindrà un jurat format per cuiners, blocaires gastronòmics i l’ambientòloga, redactora d’Etselquemenges i coordinadora de la secció El rebost, Montse Reus.

En els últims anys, el teff s’està expandint molt gràcies a les seves propietats nutricionals innumerables, entre les quals destaca el fet que no té gluten.

El teff, cereal saludable i lliure de gluten

Es tracta d’una llavor de la família de les poàcies que respon al nom científic Eragrostis tef. És originària d’Etiòpia, on es consumeix des de fa cinc mil anys. El seu conreu ocupa la majoria d’hectàrees cultivables, i representa el 20% del total de la producció de cereal del país. És un cereal que s’adapta molt bé a climes propensos a la sequera i a terrenys àrids, i és resistent a les plagues d’insectes i malalties, per la qual cosa no necessita químics.

El seu nom deriva de la paraula amhàrica teffa, que significa ‘perdut’, en referència a la mida: el gra de teff no supera els 1,7 mm d’alt per 1 mm de diàmetre. Per aquest motiu sempre es fa servir integral, característica que n’incrementa l’aportació nutricional, perquè així es consumeix el midó amb el germen i el segó. La llavor té un rang de colors que va del blanc al marró fosc. Els més comuns són blanc, crema, marró clar i marró fosc o vermell.

Tradicionalment es fa servir el gra fermentat, fet que en potencia les qualitats nutricionals, digestibilitat i redueix els antinutrients. Constitueix un aliment base de la dieta habitual etíop, i és l’ingredient principal en pans (bixxille i kitta), porridge (marqaa), begudes tradicionals com la tella (cervesa opaca) i sopes. La forma de consum més popular és l’injera, una mena de pa de pita més esponjós, elaborat amb teff fermentat durant tres dies, que pot funcionar com a base de l’àpat, per embolicar aliments o com a cullera.

Mèrits nutricionals

l teff representa una font de proteïnes important, sense gens de gluten. Conté els vuit aminoàcids essencials i és comparable amb la proteïna de l’ou, excepte pel contingut en lisina, que és una mica menor, encara que significativament més alt que en la resta dels cereals.

• El gra es compon en gran part de midó, amb característiques similars a l’arròs o a l’amarant, i és una font important d’energia calòrica.
• Té moltes vitamines i micronutrients, entre els quals destaquen el ferro i el calci, encara que també hi ha quantitats importants de magnesi, manganès i potassi.

Des del punt de vista nutritiu, supera altres cereals com el blat, l’ordi, el blat de moro, l’arròs o el mill.

Beneficis per a la salut

En primer lloc és una opció excel·lent per a celíacs, ja que no conté gluten.

Com que té molt de calci, és altament recomanable quan hi ha patologies per deficiència d’aquest mineral, com l’osteoporosi, la descalcificació o la desnutrició. A més, és interessant en etapes de creixement infantil, quan es necessita una aportació alta d’aquest mineral per a un desenvolupament ossi òptim.

Té una influència positiva en pacients amb diabetis tipus 2, ja que té un índex glucèmic molt baix que controla els nivells de glucosa en sang. Cal destacar que aquesta característica, juntament amb l’alt contingut en fibra soluble, fa del teff un producte òptim per a dietes d’aprimament, ja que atipa i treballa com a regulador de la gana.

Fins i tot és interessant per a persones amb anèmia, desgast mental o físic, gràcies al fet que té molt de ferro. Estudis científics relacionen el consum freqüent de teff, i d’una ingesta adequada de vitamina B12, àcid fòlic i vitamina C, amb l’augment dels valors d’hemoglobina en sang, que transporta més quantitat d’oxigen, i millora, així, la qualitat de la sang.

Els esportistes també poden beneficiar-se de les propietats d’aquest cereal. Com que té un índex glucèmic baix, el teff es converteix en una bona font d’hidrats de carboni d’assimilació lenta; per tant, segons les seves característiques, aporta l’energia necessària de manera ràpida i prolongada. Així mateix, tal com hem dit abans, el ferro que conté millora l’oxigenació de la sang i augmenta el rendiment físic.

Usos del teff

El teff és un cereal molt versàtil i resistent. Actualment el seu conreu ecològic s’està expandint per Europa, Amèrica del Nord i el Japó sota la patent de l’empresa Ecosem Europa, que té l’única llicència del Govern d’Etiòpia per produir aquest cereal fora del seu territori, com també per aplicar-lo a productes alimentaris. A Espanya es conrea des de 2010 en camps de Castella i Lleó amb resultats encoratjadors.

Entre els usos més freqüents als quals es destina el teff a Occident destaquen: pa, pans de pessic, batuts dietètics, barretes energètiques, aliments lliures de gluten, productes per a esportistes i fins i tot, farinetes per a bebès.

A casa pot servir com a substitut de farines o llavors, no només pels nutrients que aporta, sinó per la textura gelatinosa que adquireix un cop cuinat, que dóna cos a pastissos, pans, cremes i salses.

Milca Burde Dietista
mburde@etselquemenges.cat

La Pilar Mascó era donant de sang, i quan es va quedar embarassada, els metges li van recomanar que no continués. “Em va saber greu, perquè sempre he volgut fer tasques solidàries, d’ajudar els altres”, recorda la Pilar. Just després, va descobrir el Banc de Llet.

“No n’havia sentit a parlar mai, i de sobte em vaig adonar que era molt important per als prematurs, per als nadons que neixen abans d’hora, i que l’única llet que poden prendre per tirar endavant és la materna”.

La Pilar en va prendre bona nota, i quan va tenir la Nahia, que ara té quinze mesos, va esperar un mes perquè la llet li pugés i també per comprovar que la seva filla creixia bé. Quan ho va tenir tot lligat, es va dirigir a la planta de teixits i sang de l’Hospital Arnau de Lleida (la Pilar és de Guissona), i va omplir tots els formularis per convertir-se en una dida del segle XXI, és a dir, en donant de llet. “La gent em va arribar a preguntar quant cobrava per fer-ho, i jo els responia que ho feia per un motiu solidari”. És més, diu la Pilar, “quan ets mare, i saps que destines tota l’energia perquè la teva criatura creixi sana, entens més la solidaritat, que en aquest cas és donar llet perquè un prematur pugui empènyer la vida amb força”.

Així doncs, la Pilar es va convertir en donant de llet. Ho ha estat durant sis mesos seguits. Omplia deu pots de llet, gràcies a un tirallet manual que li va cedir el Banc de Llet, i quan els tenia plens, trucava perquè un missatger els vingués a buscar. “Cada pot l’havia d’omplir fins a dalt al llarg de 24 hores; quan ja el tenia, el posava al congelador ben marcat amb el meu nom i cognoms i hi indicava la data de l’extracció”.

El missatger, quan li recollia la llet, li donava deu pots més. I així anar fent. “És molt senzill, perquè com més llet donava a la meva filla i jo me’n treia, més llet tenia als pits”. A més, de seguida es va entendre amb el tirallet. “És molt gratificant ser donant de llet, perquè per a la mare que alleta és molt senzill i saps que alhora ajudes tant”.

Aquest ajut, la Pilar el va comprovar a la festa que el Banc de Llet va organitzar el 19 de maig passat. “Hi vaig anar amb la meva parella i amb la Nahia, i em vaig emocionar quan sentia les històries de famílies que han rebut la llet”. Llavors encara es va reconfirmar amb la tasca feta. “La recomano a les mares que alleten, perquè en aquesta vida hem de ser solidaris”, diu la Pilar.

Per altra banda, la Gemma Valeta, directora del Banc de Llet, explica que la llet com la de la Pilar i d’altres donants de Catalunya, es processa, es guarda al Banc de Sang i Teixits, on hi ha el Banc de Llet, i després se subministra als hospitals tan bon punt els en demanen.

Els receptors principals de la llet materna són els prematurs, nascuts amb menys de 22 setmanes, que tenen l’aparell digestiu immadur, i als quals “la llet materna els aportarà defenses que els ajudaran contra complicacions intestinals”, explica la directora. La llet humana és la millor opció en prevenció.

Així doncs, el Banc de Llet subministra la llet materna als hospitals com si fos un medicament. “Quan vam començar el 2011 a Catalunya, ens vam adonar que hi havia un buit, perquè els mateixos hospitals en demanaven perquè els en calia, com és habitual en hospitals de tot el món”.

Després de tres anys, “mig miler de nadons han rebut llet materna del Banc de Llet, i tenim més d’un miler de donants, que ho fan de manera altruista, i que són molt fidels perquè quan tenen la segona criatura es tornen a fer donants”, afirma Valeta.

Tot i això, el Banc de Llet encara necessita donants per cobrir les necessitats dels serveis de neonatologia dels hospitals catalans. Si alletes, donar-ne és molt fàcil. “I com més llet se’n treuen, més en fabriquen elles mateixes”, conclou la directora del Banc de Llet de Catalunya.

–Hi ha molts enciams! –exclama en Pau!
–I també ha sortit alguna mongeta tendra! –afegeix la Clara.
–Mireu quin tomàquet! Aquest ja és vermell! –diu en Gerard.
–I allà hi ha maduixes! –crida la Rita.
–I això és un cogombre o un carbassó? –pregunta la Mireia.

–Anem a pams! –diu en Pere, el mestre.– Miquel, en què et podem ajudar? –li pregunta.

–Doncs necessito un equip de voluntaris que s’encarregui de collir albergínies, cebes, espinacs i tomàquets. I un altre per collir enciams, mongetes tendres i carbassons.

En Pere divideix la classe en dos grups i, seguint les indicacions del senyor Miquel, en Pau i els seus companys cullen tot el que veuen prou madur per posar al cistell. En total, cinc albergínies, tres tomàquets, tres cebes, un manat d’espinacs, quatre enciams, trenta mongetes tendres, cinc carbassons i, fins i tot, alguna maduixa!

–Quanta verdura! –exclama en Pau.
–I què en farem, de tot això? –pregunta la Mireia.– Ens ho menjarem per dinar?

–Més o menys! Ara que ja tenim el cistell ple, m’heu de preparar una sorpresa! –demana el mestre.

–Una sorpresa? Vols que et fem de cuiners?
–Exacte! Heu de pensar quin plat prepararíeu amb tota aquesta verdura que heu collit. No cal que hi siguin totes; amb quatre o cinc n’hi ha prou. Teniu fins demà per pensar-ho! Entre tots, triarem el plat que ens agradi més per cuinar-lo a classe!

“Que divertit!”, pensa en Pau de seguida. Però que difícil! Ell no sol menjar gaire verdura a casa ni tampoc sap com la podria cuinar. Li hauria estat més senzill preparar algun àpat amb arròs o amb macarrons… però amb un cistell de verdura…

A la tarda, en arribar a casa, en Pau dibuixa tots els productes que havien collit a l’hort del senyor Miquel.

“A veure. Tinc albergínies, tomàquets, cebes, espinacs, enciams, mongetes tendres, carbassons i una maduixa… I ha de ser alguna cosa original i bona de gust… Mmm… I si ho barrejo tot com si fos una amanida? I si faig una amanida divertida d’estiu? A veure… i tant! Faré una amanida amb forma de cara somrient: l’enciam seran els cabells; els ulls, dues rodanxes de tomàquet; la mongeta tendra, la boca; l’albergínia, les galtes, i la maduixa, el nas! Una amanida que riu per a l’estiu!”, pensa.

L’endemà, en Pau explica als companys la seva proposta de plat. L’amanida riallera té molt d’èxit i és la més votada!

A l’hora de dinar, la preparen plegats, amb l’ajuda de les cuineres, i se la cruspeixen en un tres i no res!

–A més de ser divertida, aquesta amanida és boníssima! Mai no havia menjat uns tomàquets tan bons! I l’albergínia no és gens amarga! I aquest enciam és diferent dels que he menjat sempre! I la mongeta tendra, poc cuita, m’agrada més! Que puc repetir? –demana en Pau rient.

Local del barri de Gràcia amb cuina vegana per a emportar. Les especialitats són: truita de patata vegana, cookies de nabius, xocolata, nous de macadàmia i flocs de civada, espelta, ordi i coco. Fa plats i postres per endur sense cap component animal, i a un preu d’escàndol: 1,5 € cada ració. Vegeu el reportatge que hem fet a aquí.

Amb el carnet de soci d’etselquemenges us regalaran una de les seves especialitat per una compra mínima de 5 euros: una cookie gegant de nabius, xocolata, nous de macadàmia i flocs de civada, espelta, ordi o coco.

Primer de tot necessitem un bon diagnòstic: saber exactament la causa del dolor serà la clau de l’èxit del tractament. Cal saber la localització del dolor, la intensitat (baixa, moderada, alta), quant de temps fa que dura, si hi ha hagut cap traumatisme…

Un cop ho hem consultat amb el metge i hem fet les proves mèdiques pertinents (radiografies, ressonàncies magnètiques…), classifiquem la lumbàlgia en un d’aquests tres tipus: postural, secundària a un traumatisme o causada per una patologia degenerativa.

Tot i que per curar-les seguirem un procediment determinat per a cada cas, hi ha un tractament comú a totes tres: reforçar la musculatura lumbar i abdominal.

La musculatura abdominal és l’epicentre de la força del cos; necessitem tenir-la forta per mantenir l’equilibri adequat i una bona estabilitat corporal.

Feet wellness

Com podem reforçar la musculatura?

D’una banda, primer l’hem de relaxar!Per això, a Armonic Body, hem creat un massatge únic a Barcelona: hem creat el Feet Wellness, un massatge que es fa en una llitera especial. El terapeuta exerceix, amb els peus, unes pressions a l’esquena i a les cames, controlant la força per tal de desbloquejar les sobrecàrregues musculars i les contractures de les zones treballades.

Gràcies a això aconseguim una pressió profunda però no dolorosa. Mobilitzem molta sang i arribem a les capes musculars més internes; així ràpidament estirem i relaxem la musculatura treballada.

Seguint la filosofia d’Armonic Body, per obtenir els millors resultats combinem diferents tècniques: reflexologia podal, estiraments i massatge circulatori.

És un massatge indicat per a esportistes, quan hi ha sobrecàrrega muscular continuada, lumbàlgies, retenció de líquids, rampes, estrès i insomni.

D’altra banda tenim el Pilates Reformer, una màquina creada per Joseph HubertusPilates, atleta alemany, basant-se en el seu coneixement del ioga, la gimnàstica i la traumatologia.

Cada vegada hi ha més metges i fisioterapeutes que aconsellen el Pilates Reformer per poder millorar les lesions cervicals o lumbars. Però no només se’n poden beneficiar persones amb lesions: el seu sistema de molles i politges proporciona una resistència variable que permet combinar tipus d’exercicis diferents, ideals per millorar la condició física en general.

Entre els beneficis del Pilates Reformer trobem els següents:

• Reforça, tonifica el cos i estilitza la figura.
• Millora l’alineació postural i corregeix els hàbits posturals equivocats.
• Augmenta la flexibilitat, l’agilitat i la sensació d’equilibri.
• Estimula el sistema circulatori.
• Permet prevenir i rehabilitar lesions.
• Gràcies a la respiració i concentració, permet eliminar l’estrès i les tensions musculars.
• Aporta energia i vitalitat.

Armonic Body

c/Valero, 2 baixos. 08021. Barcelona.

Telf: 93.200.94.07 · 607.453.596

L’àvia de Bonnie Ros va morir amb 102 per un trencament de maluc. Aquest fet va fer que l’escriptora i nutricionista comencés a investigar les causes de l’osteoporosi, i va descobrir que la fortalesa òssia es conserva gràcies a un combinat d’exercici, nutrients i l’equilibri del pH.

N’hem parlat sovint a Etselquemenges: per tenir una salut òptima el cos necessita un equilibri apropiat entre els compostos àcids i els alcalins. El problema és que la societat tendeix a consumir molts aliments rics en sucre, en carn o molt processats, cosa que contribueix a acidificar l’organisme.

Aquest llibre, dividit en dues parts, explica els fonaments d’un estil de vida equilibrat segons el pH orgànic, i com un excés d’àcids en l’organisme debilita el sistema immunològic i causa estralls en la salut. La segona part conté més de 140 receptes per preparar tot tipus de plats sans i bons… i un capítol sencer dedicat a postres!

Jo ja tinc a la nevera la taula d’aliments àcids i alcalins que conté el llibre per no perdre’n la pista!

Articles relacionats d’Etselquemenges:

• La importància de l’equilibri del pH del cos
• Com més alcalina sigui l’aigua millor!
• La llimona 

El llibre comença amb el què-qui-com de la diabetis, especialment de la de tipus 2, que Elaine Magee rebateja amb el nom de “diabetis de doble maledicció”, ja que té relació amb una dieta inadequada i falta d’exercici. Segons l’autora, en té la culpa el sistema de vida actual: després de la Segona Guerra Mundial, l’alimentació familiar va passar a ser una tasca de restaurants i grans empreses, i va generar una epidèmia d’obesitat que es va agreujar per l’arribada de l’era tecnològica, que va suposar menys exercici. Així doncs, segons Magee, la clau de tot plegat rau en el fet de recuperar la cuina familiar i d’estar físicament actius.

El llibre també presenta els últims descobriments sobre les causes d’aquesta patologia, els tractaments i la relació que l’alimentació té amb la diabetis.

A més, inclou moltes receptes que, a més de bones, són pràctiques, amb ingredients fàcils de trobar (cosa que no passa amb tots els llibres d’alimentació saludable). També hi ha consells per comprar al supermercat o per menjar fora de casa quan es té aquesta malaltia. Gaudir de la vida i del menjar també és possible amb diabetis.

Consulteu els articles sobre diabetis d’Etselquemenges.

Excepcionalment beneficiosos per a la salut, ja que redueixen el risc de tenir malalties cròniques i infeccions.A més aporten molta energia, ajuden a depurar el cos, milloren la salut física i allarguen l’esperança de vida.

Però, i què són els superaliments?

Són fruites i vegetals amb un valor nutricional molt alt que contenen molts antioxidants, proteïnes, àcids grassos essencials, minerals, fibra i altres nutrients essencials beneficiosos per a la salut. El valor nutricional és la relació entre les calories i els micronutrients que aporta un aliment. La majoria dels superaliments contenen molts micronutrients valuosos i ens aporten poques calories. També cal aclarir que, tot i que s’estan posant de moda els superaliments exòtics i amb noms desconeguts, no hem de menysprear ingredients locals que també encaixen en aquesta categoria.

Per protegir la “súper” qualitat i integritat d’aquests nutrients, un superaliment ha de ser orgànic i cru o molt poc processat. L’auge d’aquests aliments ha sorgit també per la moda de l’alimentació raw, que cada vegada té més adeptes i interessa a més gent. David Wolfe, autoritat en el món del raw food i autor de l’autor del llibre Superaliments: the Food and Medicine of the Future, els ha donat a conèixer i n’ha promocionat la comercialització arreu del món.

Cal dir que els superaliments no són un invent modern: han estat font de poder de moltes civilitzacions antigues com ara els maies o els asteques. No obstant això, no cal anar tan lluny per veure els resultats curatius d’aquests aliments tan meravellosos. Actualment, clíniques i centres com ara The Optimum Health Institute de San Diego, CA i el Gerson Institute, amb clínica a Tijuana (Mèxic), ofereixen tractaments alternatius a pacients amb malalties tan severes com el càncer que inclouen una alimentació 100% vegana, amb molts aliments crus i enriquida amb força superaliments.

Per tal de poder parlar ordenadament dels superaliments, els classificarem de la manera següent:

Superaliments verds

Els vegetals són aliments molt nutritius però els de color verd encara ho són més. Els superaliments de color verd tenen una de les concentracions més altes de nutrients fàcilment digeribles, compostos per cremar greixos, vitamines i minerals. Contenen una gran varietat de substàncies beneficioses com ara proteïnes, fitoquímics proactius i bacteris saludables que ens permeten reconstruir teixits musculars, millorar el funcionament del sistema digestiu i protegir-nos de malalties i infeccions.

Els superaliments verds són extremadament rics en clorofil·la –el pigment que dóna el color verd. L’estructura molecular de la clorofil·la és molt similar a la de la sang humana, i s’ha demostrat que consumir aliments rics en clorofil·la fa que la producció d’hemoglobina a la sang augmenti. Uns nivells més elevats d’hemoglobina en sang suposen una sang amb més oxigen (el primer element i el més necessari perquè les cèl·lules del cos puguin prosperar).

Dins d’aquest grup trobaríem tota mena de brots i germinats, vegetals de fulla verda i aliments com el germinat de blat, i les microalgues espirulina i clorel·la.

Fruits i llavors superaliments

Llavors de goji

Aquest grup de superaliments és conegut perquè conté molts antioxidants, que s’encarreguen de combatre els radicals lliures responsables del deteriorament de les cèl·lules i, per tant, de l’envelliment de l’organisme. De manera natural, el cos produeix radicals lliures quan metabolitza els aliments que ingerim, però els que ens han d’amoïnar són els que ens arriben de fora per la contaminació ambiental, el tabac, la radiació i aliments molt processats.

Quan el cos té uns nivells elevats de radicals lliures, el sistema immunològic es debilita i comencen a aparèixer malalties. En la societat actual és molt difícil evitar tots aquests contaminants que ens envolten; per això és molt important prendre força antioxidants a través d’una alimentació rica en superaliments. Vegem alguns d’aquests aliments:

• El cacau cru és possiblement l’aliment amb una concentració d’antioxidants més elevada del planeta: té 14 vegades més flavonoides que el vi negre, i 21 vegades més fitoquímics que el te verd. També és molt ric en magnesi –mineral del qual hi ha dèficit, tot i fer una dieta equilibrada, per la pobresa del sòl de conreu– i ferro –1 ració de faves de cacau (8 unitats o 28 g) ens aporten més del 300% de la dosi diària recomanada de ferro. El podem trobar en formats diferents i va molt bé barrejar-lo als batuts, iogurts vegetals i postres.
• Fruits silvestres com les baies de Goji, originàries de Mongòlia, i el camu-camu i l’açaí, originaris de Sud-amèrica, són fruits molt rics en antioxidants, sobretot en vitamina C (les baies de Goji ens n’aporten 500 vegades més que les taronges), tenen un índex glucèmic molt baix i molta fibra. Es comercialitzen senceres i queden molt bé a les amanides. El camu-camu i l’açaí se solen comercialitzar en pols, que es pot afegir en batuts i sucs verds. Com a fruits silvestres de proximitat i amb unes propietats similars tenim els gerds, les móres i els nabius.
• El coco és un dels aliments amb més electròlits de la natura. Els electròlits són sals ionitzades a les cèl·lules que transporten l’energia dins el cos. Així, l’aigua de coco és la millor alternativa a les begudes energètiques artificials. L’oli de coco també és un superaliment per les seves propietats antibacterianes, antivirals i antifúngiques. Es pot fer servir per cuinar habitualment i sobretot és ideal per al forn, ja que és estable a temperatures altes.
• Les llavors de cànem, de lli ide chía són especialment riques en àcids grassos essencials omega-3 i omega-6. Les llavors de lli i les de chía són especialment riques en fibra soluble, que regula el trànsit intestinal. Les de cànem són una de les millors fonts de proteïna vegetal, ja que contenen tots els aminoàcids essencials i, a més, són molt riques en magnesi i ferro.
• La maca és una arrel originaria del Perú que es fa servir com a complement energètic, ja que aporta forca i resistència; ideal per a esportistes. També té efectes molt positius en el sistema reproductor, ja que regula els cicles menstruals, en disminueix els símptomes i augmenta la fertilitat i la libido. És molt recomanable posar cada dia una o dues culleres de postres dins el suc o batut verd.
• El baobab, el fruit de “l’arbre de la vida”, originari de Sud-àfrica, es comercialitza en forma de pols i té més antioxidants que els fruits silvestres de què hem parlat. És molt ric en fibra soluble, potassi i magnesi. És una de les poques fonts vegetals riques en calci i té cinc vegades més vitamina C que les taronges. Va molt bé per enriquir els sucs verds.

Algues

Les algues són una de les plantes més denses nutricionalment perquè s’enriqueixen de tots els nutrients que troben a l’oceà. Tenen molt iode, que estimula la glàndula tiroides, i ens aporten entre vuit i deu vegades més calci que la llet. La seva millor propietat és la de regular i purificar el sistema sanguini, ja que alcalinitzen la sang i ajuden a eliminar compostos tòxics com els metalls pesats i els residus radioactius del cos.

Les més conegudes i comercialitzades són les següents:

• Alga nori, molt coneguda, ja que és la que es fa servir per elaborar el sushi.
• Alga kelp, la que més es troba als oceans i que se sol comercialitzar com a complement de fibra.
• Alga wakame, d’un color verd fosc, se sol vendre deshidratada. Cal rehidratar-la prèviament i serveix per potenciar sopes, saltats, guisats i plats salats.
• Alga dulse, d’un color vermellós, se sol vendre en flocs. No cal rehidratar-la abans de consumir-la i se sol fer servir per especiar sopes, verdures i amanides.
• Alga kombu, d’un color verd molt fosc, se sol vendre en làmines deshidratades. Serveix per enriquir plats cuinats i per cuinar llegums, ja que els fa més digeribles i redueix les flatulències.

Superaliments apícoles

Els egipcis ja en deien meravelles. A Babilònia els feien servir en les pràctiques medicinals, i els indis en les religioses… I és que els productes apícoles són superaliments de cap a peus.

• El pol·len d’abella és un dels aliments més complet de la natura. És el pol·len que les abelles recol·lecten de les flors en forma de grànuls. El 25% del seu contingut és proteïna vegetal (tant o més que un bistec de vedella), ens aporta més de 25 vitamines i 25 minerals diferents, com també 11 varietats d’enzims actius. És un complement ideal per a persones que necessiten més energia, i molt encertat per als qui tenen al·lèrgies estacionals, ja que ajuda a combatre la sinusitis. El color groc-ataronjat indica que és un aliment molt ric en antioxidants.
• La gelea reial és una substància que segreguen les glàndules del cap de les abelles obreres. L’origen no resulta gaire atractiu, però és l’aliment exclusiu de l’abella reina, que viu quaranta vegades més que les obreres. És molt rica en vitamina B5, coneguda perquè combat l’estrès, la fatiga i l’insomni.
• El pròpolis és la substància que les abelles fabriquen per cobrir el rusc. És molt antisèptic, ja que té propietats antibacterianes, antivirals i enforteix el sistema immunològic. Serveix per fer prevenció en èpoques de refredats perquè redueix la tos, la inflamació del coll i les angines.

Herbes i espècies

Les herbes i espècies han format part durant segles de la saviesa de la medicina natural. El seu gran poder antiinflamatori les inclou dins la categoria de superaliments, ja que la inflamació és considerada un factor clau en el desenvolupament de malalties cardiovasculars, càncer, artritis, entre d’altres.

• La cúrcuma és una arrel amb un poder antiinflamatori tan potent com l’ibuprofè; la diferència és que no deixa residus tòxics. És una espècia amb propietats protectores cardiovasculars, hepàtiques, digestives i anticancerígenes. Ajuda a millorar i a eliminar els símptomes de còlon irritable, Chron, artritis i Alzheimer. És molt bo condimentar els plats amb cúrcuma o afegir ½ culleradeta en pols dins els sucs verds.
• El gingebre és una altra arrel amb poder antioxidants i antiinflamatoris. Té un efecte antiemètic i redueix la sensació de nàusees, mareig i vertigen. Pot ser tan potent com la Biodramina. Les seves propietats anitivirals el fan un remei idoni per als mals de coll, refredats, grips i tos expectorant. És ideal en infusió, o afegir un trosset d’arrel dins l’extractor de sucs. Té un gust molt picant, així que un trosset petit com l’ungla del dit polze és suficient.
• El te matcha són les fulles del te verd delicadament mòltes en pols fina. Té unes propietats superiors a la resta, ja que se’n consumeix la fulla sencera i, per tant, ens aporta molts més nutrients i antioxidants que les altres varietats. És un ingredient antioxidant molt potent que ajuda a disminuir el colesterol i el risc de tenir malalties hepàtiques. A mes, conté un aminoàcid únic anomenat L-teanina, que ens aporta energia al cos i ens desperta la ment.
• El reishi és un bolet originari de la Xina amb un efecte tònic i antienvelliment. Promou la circulació sanguínia, regula el metabolisme i el sistema digestiu, combat la fatiga, augmenta l’estat d’alerta, i ajuda a dormir i a descansar millor. A més, enforteix el sistema immunològic de tal manera que les cèl·lules T són capaces de lluitar contra les cèl·lules cancerígenes de manera més efectiva. Això el fa un dels aliments anticancerígens per excel·lència. Se sol prendre en forma de te o també es pot preparar en sopes o saltar com si fos una verdura.
• L’àloe té fama per l’efecte cicatritzant i refrescant en les cremades provocades pel sol, però no només és una meravella de manera tòpica sinó que, ingerida, és una de les millors panacees. És una planta molt alcalinitzant amb propietats antiinflamatòries i anticancerígenes, sobretot del tracte digestiu. També contribueix a regular el sucre en sang quan hi ha diabetis tipus 2 i ajuda a reduir els nivells de colesterol i triglicèrids. Es pot prendre en forma de suc o bé es pot menjar la gelatina transparent de dins les fulles afegint-la a batuts o amanides.

El primer que cal saber és que s’anomena beguda de civada, no llet de civada; ja que etimològicament la llet només pot sortir d’una mama, i les begudes vegetals són això, vegetals.

Quines begudes vegetals podem trobar?

Arran de l’augment de diagnòstics d’intolerància a lactosa que hi ha hagut en els últims anys, cada vegada hi ha més marques i supermercats que ens acosten begudes vegetals diferents. La més coneguda i que trobem a tot arreu és la de soja, després la de civada – que ara fins i tot es pot trobar a Obbio sense gluten–, i la d’arròs. A poc a poc trobem cada cop més les d’ametlles, avellanes, quinoa, espelta, kamut, mill, teff, castanya, xufa, nous, sèsam, gira-sol, coco… Marques com Oatly, La Finestra, Vitariz, Lima, Monsoy i Ecomil són les més bones pel que fa a la quantitat del cereal, la procedència ecològica d’aquest, el sabor i que gairebé no afegeixen res més.

*Cal vigilar si porten sucre; si és així, val més descartar-les (el sucre acidifica el cos, roba minerals als ossos, aporta moltes calories, i és addictiu).

Per on comencem? Quina beguda vegetal és més suau de gust?

L’arròs és el cereal més neutre, no té un gust gaire predominant; per tant, la beguda d’arròs és la que té un gust més neutre, menys dolç o menys fort. És recomanable tastar-les totes en brics petits (o d’un litre si sou molta colla), fins a trobar la que us agradi més.

Quines propietats tenen? Quina és més nutritiva?

Alternar és el més equilibrat.

La de civada és la més recomanada per a persones amb colesterol i amb nervis, estrès, ansietat o que facin dieta. Conté avenina i vitamines del grup B, que ajuden a regular i a tranquil·litzar el sistema nerviós.

La d’arròs, que és la que té un sabor més ben acceptat, és molt indicada per a sistemes digestius delicats, gasos, úlceres, gastritis… Restreny? Si hi ha restrenyiment val més no consumir-ne habitualment. En aquests casos, també va bé l’orxata de xufa, tot i que ve més de gust a l’estiu. Si hi ha problemes digestius greus, però, és preferible la d’arròs.

Les de fruita seca com ametlles o avellanes són molt i molt riques en vitamines i minerals; a més aporten més energia, per tant, per als nens o per als que fem esport serien les més indicades, sobretot perquè la d’ametlles conté més calories que la resta i és un bon reconstituent.

La de quinoa és molt rica en proteïna, ja que és un pseudocereal i conté tots els aminoàcids essencials, però té un gust més difícil. En canvi, les de castanya i xufa agraden molt.

Les de llavors són molt riques en greixos insaturats i minerals.

La de soja és la que conté més proteïnes, ja que és un llegum, i a més conté tots els aminoàcids essencials. Té isoflavones, que ajuden a tranquil·litzar els símptomes durant la menopausa, i lecitina, que neteja les artèries i ajuda a combatre el colesterol. Tanmateix el debat és si té més beneficis que contraindicacions, com veurem més avall. A més, cal consumir-la ecològica per evitar que sigui transgènica.

Foto: Pau Escúlies

Quina s’assembla més a la llet?

No n’hi cap d’igual, són aliments completament diferents; tanmateix, la de soja conté molta proteïna i una mica de calci.

Tothom pot prendre beguda de soja?

Vegem els problemes de consumir soja… (per saber-ne més, cliqueu aquí).

• Conté purines, per tant cal vigilar si es té àcid úric.
• Costa més de digerir. Es tracta d’un aliment cru molt nou al qual no estem encara adaptats i que pot alterar la flora intestinal, sobretot la dels més petits.
• En naturopatia sempre s’ha dit que tant la llet animal com la de soja produeixen mucositat si es prenen cada dia.
• Hi ha estudis que relacionen el consum diari de beguda de soja amb càncer de mama i alteració de la tiroide (hipotiroïdisme, goll) per l’alt contingut en isoflavones. Tanmateix, el nostre psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer, explica que la soja (crua o cuita, no fermentada) només en altes quantitats diàries (més de 4-5) fa augmentar els nivells de IGF-1, una proteïna que augmenta el risc de càncer de mama, endometri, pròstata, tiroides i colon.

Si hem de substituir la llet de vaca que prenem diàriament, val més que no sigui per la de soja, però si n’em de prendre esporàdicament no hi ha cap problema.

Engreixen?

Les begudes vegetals tenen menys calories que la llet semidesnatada de vaca (la més comuna), i també menys greixos, sobretot saturats i colesterol; en canvi contenen més greixos insaturats. El calci que ens proporcionen els lactis animals els podem obtenir del sèsam, el bròquil, els espinacs, el tofu…, i la vitamina D simplement estant una estona al sol.

L’excés de proteïna animal acidifica el cos, sobrecarrega el fetge i alenteix tots els sistemes.

Versions amb calci

Tal com passa amb la llet de vaca, les begudes vegetals ja tenen versions amb calci i amb vitamina D. Són necessàries? No, però ens aporten la tranquil·litat de pensar que obtenim el mateix. De totes maneres, si optem per les no enriquides, la beguda de soja, i sobretot la d’ametlles contenen calci de manera natural.

Cal substituir la llet per una beguda vegetal?

Si la llet se’ns posa malament o tenim al·lèrgia o intolerància, les begudes vegetals seran un bon substitut sense lactosa ni caseïna. En general les pairem millor i no deixaran aquella capa de greix gustós a la boca.

El costum de prendre llet

• Cal recordar que la beguda no té les mateixes propietats que l’aliment original, primer perquè només en conté un 10% (el 90% és aigua i altres ingredients que li donen textura i sabor, com oli de càrtam o de gira-sol, maltodextrina de blat de moro, sal, sucre, xarop d’atzavara o aroma a vainilla) i després perquè el procés de col·lació elimina una part dels nutrients, que a més estan dissolts en aigua.
• La feta a casa sempre serà més nutritiva, tot i que durarà menys dies.
• Les begudes vegetals són una beguda refrescant, més nutritiva que els sucs envasats, que no tenen vitamines i només contenen sucres. Són una bona opció, doncs, a mitja tarda, calentes a l’hivern i fresquetes a l’estiu, o després de l’escola o de fer esport com a remineralitzant (ja que també les podeu trobar en monodosis com si fos un suc).
• Beure un got de llet és un costum no necessari. Hi ha altres alternatives més saludables als esmorzars i berenars de llet amb cereals o galetes o cafè amb llet (ja en parlarem en altres articles). La indústria ens ha creat aquesta necessitat; tanmateix, si voleu substituir-la, ho podeu fer i us servirà fins i tot per cuinar: postres i brioixeria, creps, beixamels i altres salses, purés i cremes de verdures, etc.

Quines begudes vegetals heu tastat i quines us agraden més?

Arribem una tarda de transició dels cultius d’hivern als d’estiu. El contrast del verd intens amb el blau del mar converteixen l’espai (entre Llavaneres i Mataró) en un lloc privilegiat; a més, la proximitat amb el mar fa possible unes condicions molt favorables per conrear tota mena d’hortalisses de temporada. Ens rep en Martí Rosell, un pagès experimentat que combina la feina al camp amb la gestió de botigues de consum ecològic. Ens comenta que té molta sort de treballar la terra; és el que ha fet sempre i el que més li agrada. Mentre passegem per l’hort m’explica que li sap greu que, dels camps agrícoles del voltant, només n’hagin quedat quatre o cinc. “Les terres aquí són de lloguer i molt cares, per això, en aquesta zona predomina la planta ornamental, que dóna més rendiment”. Aquest home tranquil i pausat parla de la seva terra i dels seus cultius amb orgull. La feina al camp és cansada i molt dura, ho sap prou bé, però gaudeix del que fa i de la manera com ho fa, perquè treballa en consonància amb la manera que té d’entendre la vida.

A la Torre Dorda s’hi fa horta de temporada i, ara, a la primavera, els camps viuen un moment àlgid. Els productes que més cultiven són els característics del Maresme: la carxofa a l’hivern, i el tomàquet i la maduixa a l’estiu. Ens ensenya algunes de les varietats de tomàquet que podem veure ara a l’hort, la majoria encara verds. “En tenim dotze de diferents, algunes d’antigues com aquest més arrugat que és el cor de bou, el tomàquet negre, el tomàquet blau, que té moltes propietats antioxidants, o la pometa, una espècie molt coneguda aquí al Maresme”. Ens aturem a mirar les coliflors, els bulbs de fonoll o la colrave, una crucífera poc present a la cuina actual malgrat que és molt versàtil.

En Martí sempre ha estat conscient que cal fer molta pedagogia, ja que els primers anys de fer cultiu ecològic havien d’enviar pràcticament el 70% de la producció a França i Alemanya, perquè aquí no hi havia mercat. Amb aquesta finalitat, a la finca s’organitzen jornades de portes obertes, es fan visites guiades per a escoles i també es conserva una “petita parada” per vendre productes de l’hort i contribuir, així, a recuperar la tradició d’anar a omplir el cistell a pagès. La Belén, trempada i decidida, és qui té cura de la parada i atén la gent que hi va a treure el cap; sap traslladar, com cap altra, els canvis que setmana rere setmana es van produint a l’hort.

Tot i la vocació d’home de camp d’en Martí, l’any 2001 va decidir ampliar l’oferta de fruita i verdura que tenien a La Parada del mercat de Mataró i es va embrancar a obrir Món Viu, un supermercat de productes ecològics i de granja. Comenta que no va ser pas una visió de negoci, sinó el fet d’oferir un establiment amb aquestes característiques als seus clients. Quan va sortir l’oportunitat, s’hi va llençar de cap. Ara ja són dues les botigues Món Viu que hi ha a la ciutat i també tenen una carnisseria ecològica: Tocats de l’Ala. “Quan ens ajuntem per Nadal amb la meva companya i tots els treballadors no ens ho creiem; és tota una responsabilitat”, comenta.

El respecte i compromís d’en Martí amb el medi ambient es remunta als anys setanta. En aquell moment, els tractaments que s’aplicaven als camps eren molt agressius perquè van sorgir plagues noves i es van començar a comercialitzar les llavors híbrides, que rendien molt, però que eren poc resistents. Per als pares d’en Martí, i per a la majoria de pagesos, introduir aquests productes va ser una millora. Llavors, ara fa més de vint anys, i després de diverses intoxicacions derivades d’aquelles substàncies, va decidir canviar de rumb. “Volia tornar als inicis, a cultivar com ho feien els meus avis i rebesavis. Volia recuperar un sistema que no forcés tant les plantes i que fossin resistents per si mateixes. De fet, si alteres el cicle biològic de la terra comencen a sorgir problemes que d’altra manera no hi serien”.
Després de tants anys, parla d’aquella època amb un somriure i amb certa nostàlgia, però van ser anys molt durs perquè això de fer agricultura ecològica els venia de nou. “Vam haver de fer de tot per guanyar-nos la vida: netejar boscos, recollir llenya… Després de llegir molt, de fer cursos, d’intercanvis amb altres pagesos, vam anar experimentant i aprenent”. A més, en aquell moment no hi havia el mateix grau de consciència sobre el menjar saludable com ara. “Imagina’t la reacció dels pagesos de la zona quan vam arribar nosaltres. Ens van batejar amb el malnom ‘Els de la sènia de l’herba’. Ara, per sort, les coses han canviat i molts fills d’aquells pagesos volen fer cultiu ecològic”.

Si voleu conèixer en Martí i veure què té a l’hort, podeu anar directament a comprar a finca de la Torre Dorda. El telèfon de la finca és el 93 796 47 19. També podeu trobar carn ecològica a la parada Tocats de l’Ala (Plaça Gran, 8 – Mercat) o visitar les botigues Món Viu (carrer Santa Maria, 9, o carrer Thos i Codina, 51).

Malgrat que el sector ecològic a Catalunya creix exponencialment any rere any, a molts dels que hi tenen el negoci els falta una bona agenda de contactes. Sovint, l’oferta i la demanda no es coneixen i això fa que moltes de les oportunitats de negoci i de competitivitat, tant dels compradors com dels venedors, s’acabin perdent. Molts comercialitzadors i restauradors, per exemple, compren la matèria primera fora de Catalunya per falta de proveïdors, alhora que molts productors ecològics acaben venent al mercat convencional per falta de clients de proximitat.

Amb l’objectiu de corregir aquest desajustament i d’impulsar el sector ecològic al país, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural organitza la primera trobada dedicada en exclusiva a la coneixença de compradors i venedors del sector. Durant tot el matí del dilluns, productors i elaboradors del món bio amb ganes de millorar les seves possibilitats de venda s’entrevistaran amb distribuïdors, comerços, restaurants, allotjaments i tota mena de venedors per tal d’ampliar la seva cartera de proveïdors.

La trobada, que tindrà lloc a la Casa de Convalescència de l’Hospital Sant Pau de Barcelona (C/ Sant Antoni Maria Claret, 171), arrencarà amb una sessió informativa sobre les novetats principals del sector agroalimentari ecològic. Tot seguit, es farà un esmorzar econetworking per enllaçar-lo amb la roda de minientrevistes de cinc minuts de durada entre venedors i compradors. La jornada acabarà amb un dinar de negocis entre tots els participants.

El fetge, l’òrgan principal de depuració, elimina a la primavera les toxines i tensions guardades durant l’hivern fent rebrotar al·lèrgies, problemes de pell i de vies respiratòries. L’arribada d’aquesta estació suposa per al cos un procés d’adaptació dels nous bioritmes, i moltes vegades genera la famosa astènia primaveral (cansament i ànim baix).

Si el fetge està carregat per un excés de proteïna animal, sucres i greixos, aquests símptomes s’accentuaran més que mai. I és que aquest òrgan fa més de cinc-centes funcions, entre les quals hi ha metabolitzar els greixos, convertir glucosa en glucogen, emmagatzemar ferro i depurar toxines.

La vida sedentària, l’estrès i les emocions com els conflictes familiars o laborals també afecten el fetge, i n’alenteixen les funcions –per això, de vegades, davant els disgustos, hi ha persones que veuen alterades les digestions o el trànsit intestinal.

Al seu torn, un fetge inflamat –molt yin– o molt contret –molt yang–, segons el Tao, es relaciona amb generar emocions com l’enuig, la irritabilitat, la frustració i la ràbia.

Per mantenir un fetge saludable hem d’evitar menjar en excés, encara que siguin aliments de bona qualitat i sobretot de nit, que és quan aquest òrgan es regenera. És important reduir el consum de farines, greixos, fregits, sucres i controlar els lactis i la proteïna animal.

De tant en tant, hem de deixar descansar el cos de fàrmacs i suplements. Una dieta depurativa abans de començar l’estació és el més recomanat per començar amb força.

Avui sabem que hi ha certs aliments que ens poden ajudar a mantenir l’equilibri del fetge cada dia, així com accelerar el procés de depuració: les crucíferes, vegetals amargs com les endívies, els espàrrecs i les carxofes, les espècies com la cúrcuma, l’alvocat, les algues, els germinats o el te verd bancha i kukicha, el miso, la umeboshi, i els pickles.

• El miso desintoxica i alcalinitza la sang, aporta enzims vius, molt importants per a l’intestí. Per això, augmenta la resistència davant les malalties, desperta el sistema nerviós sense excitar-lo, i evita la sensació de cansament. Per veure realment aquests beneficis es recomana prendre’n fins i tot cada dia.
• Una o dues umeboshi a la setmana nodreixen el fetge gràcies al seu sabor àcid. Aquesta pruna actua com a emulsionant dels greixos pesats que el sobrecarreguen i afavoreix la digestió de les proteïnes. A més té un gran efecte alcalinitzant.
• Una cullerada de pickles al dia depura el cos, especialment els intestins, ja que aporta enzims perquè el trànsit intestinal funcioni correctament.

És bo tenir en compte l’índex d’histamina que estem consumint. L’excés d’histamina al cos és responsable moltes vegades d’aquests quadres al·lèrgics.

Si no hem arribat a temps de fer una dieta depurativa preventiva i l’alimentació rica en depuratius ens queda curta, la complementació natural ens pot ajudar a alleujar certs símptomes propis de l’al·lèrgia, l’astènia o la baixada de defenses a la primavera.

El DHA –que activa la producció de prostaglandines i eicosanoides–, té un efecte antiinflamatori davant les al·lèrgies primaverals. També fa pujar l’estat d’ànim. Per això és interessant prendre un omega-3 amb la concentració més alta possible de DHA.

D’altra banda, en cas d’astènia primaveral, a més de nodrir-nos millor, és important sortir més a l’aire lliure, practicar exercici físic i entaular més contacte social.

• Trobareu totes aquestes ajudes a http://mimasa.net/ i http://www.ifigen.net/
• Per a saber més sobre l’astènia primaveral http://www.etselquemenges.cat/nutricio-esportiva/primavera-epoca-de-canvis-al-cos-9744
• I com combatre l’al·lèrgia primaveral http://www.etselquemenges.cat/alternativa/la-millor-nutricio-per-combatre-lal%C2%B7lergia-primaveral-9035

“Això és or, xata!”, va exclamar el rei Jaume I, el Conqueridor, quan després de la dura batalla una noia li va oferir llet de xufes. Descobrim si el monarca tenia raó i per què l’orxata de xufa és una beguda vegetal amb propietats nutricionals de primer ordre.

L’orxata la reina de les begudes refrescants mediterrànies

El secret d’aquesta beguda deliciosa rau en la xufa (Cyperus esculentus) a partir de la qual s’elabora. Es tracta d’un tubercle de la família de les Cyperácees emparentada amb la planta del papir. El cultiu de la xufa és mil·lenari i es remunta l’època de la civilització egípcia –s’han trobat restes de xufes a les tombes dels faraons– i a la península Ibèrica va arribar gràcies als musulmans, que la van introduir a la zona del Llevant.

L’orxata és la reina de les begudes mediterrànies: per una banda va ser alabada i batejada pel rei Jaume I; per l’altra els reis Carles I i Carles II la feien servir per guarir problemes intestinals. Atenció, però! L’orxata autèntica conté només aigua, xufa i un endolcidor (opcional). Res més!

Defugiu dels preparats convencionals amb molts afegits –conservants, proteïna de llet, lactosa– fets a partir de xufes tractades amb agrotòxics. Us aconsellem que consumiu només orxata elaborada a partir de xufes ecològiques.

Propietats nutricionals

L’aportació calòrica de l’orxata també depèn de la quantitat de sucre afegit. Així, un got d’orxata (250 ml) aporta 170-180 kcal, més o menys com un got de llet sencera (164 kcal).

L’avantatge és que no té lactosa i, per tant, les persones amb intolerància a aquest sucre de la llet la paeixen bé. La composició de l’orxata de xufa (1):

• 79% d’aigua, perquè es tracta d’una beguda.
• 17% d’hidrats de carboni (principalment en forma de midó de la xufa) i dels sucres afegits. La quantitat de sucres varia segons la preparació; els valors se situen normalment entorn d’un 10-17% de sucres (2). La xufa no conté fructosa, així doncs les persones amb intolerància a aquest sucre en poden prendre sense patir, sempre que no s’hi afegeixi sacarosa o fructosa després per endolcir-la.
• 2,7% d’olis (principalment el 77% monoinsaturats, entre els quals destaca l’àcid oleic, que protegeix el sistema cardiovascular ajudant a millorar el perfil de greixos de la sang (3).
• 1,2% de proteïna. Destaca perquè és font d’arginina, un aminoàcid essencial en la infància i precursor d’un compost (l’òxid nítric), substància fonamental per al bon funcionament del sistema nerviós, vasos sanguinis (vasodilatador) i sistema immune (3).

En relació amb les vitamines i minerals, un got d’orxata (de 250 ml) ens aporta (1):

• Vitamina B1: aproximadament el 5% de les necessitats diàries d’aquesta vitamina, indispensable per obtenir l’energia a partir dels hidrats de carboni i per al funcionament correcte del sistema nerviós i del cor.
• Vitamina B3: un 2% de les necessitats diàries d’aquesta vitamina que intervé de manera important en el metabolisme energètic i en els processos de síntesi de les hormones esteroïdals i en la desintoxicació.
• Baix contingut en sodi (22 mg): per tant, les persones amb hipertensió en poden prendre.
• Conté força potassi (3% de les necessitats diàries) i fòsfor (12% de les necessitats diàries). El potassi és un electròlit que trobem dins de les cèl·lules i és important per a la hidratació cel•lular, el funcionament del múscul esquelètic i cardíac i el sistema nerviós. El fòsfor forma part de l’os i també és present en les molècules que gestionen l’energia cel·lular (ATP).
• Zinc: amb un got cobrim el 23 i el 31% de les necessitats diàries de zinc dels homes i dones, respectivament. Es tracta d’un mineral que forma part dels enzims relacionats amb el sistema immunològic, el metabolisme dels hidrats de carboni i dels àcids nucleics. Un dèficit de zinc disminueix les defenses del cos.
• Magnesi: amb un got, cobrim el 9 i el 12% de les necessitats diàries de magnesi dels homes i dones, respectivament. Es tracta d’un mineral implicat en molts processos de l’organisme, com l’activitat muscular esquelètica i nerviosa. També és important per mantenir l’estructura òssia.

Si comparem l’orxata amb la llet de vaca, veurem que la primera conté més ferro, zinc i coure que la segona; i la mateixa quantitat de magnesi.

Per tant, l’orxata de xufa es pot considerar una beguda nutritiva de primer ordre que podem disfrutar tant a l’estiu fresqueta com a l’hivern calentona. Per últim, ens agradaria recalcar que, gràcies a la seva composició, resulta una beguda ideal per oferir als nostres infants quan tenen desig de dolç sobretot en substitució d’altres begudes refrescants processades.

Fonts d’informació:

(1) Taula de composició de l’orxata disponible a la base de dades del BEDCA (Base de Datos Española de Composición Alimentaria): http://www.bedca.net/bdpub/index.php

(2)  Taules comparatives de la composició de l’orxata a partir de diferents fonts disponibles en aquesta publicació http://www.chufadevalencia.org/bd/archivos/archivo47.pdf

(3) Article La Horchata de chufa: propiedades saludables i de prevención de enfermedades digestivas escrit pel Dr. Miguel Bixquert Jiménez. Cap del servei de Digestiu de l’Hospital Arnau de Vilanova (València). http://www.chufadevalencia.org/bd/archivos/archivo52.pdf

L’orxata, la beguda mediterrània refrescant per excel·lència, a més de ser deliciosa, destaca pels següents efectes beneficiosos sobre l’organisme i perquè estimula canvis vitals reconeguts des de fa segles. Vegem-ho:

Efectes sobre l’organisme

Prevenció de malalties cardiovasculars Pel tipus de greixos que té l’orxata de xufa –un 77% dels quals són monoinsaturats, en concret l’àcid oleic, el mateix de l’oli d’oliva– s’argumenta que podria regular els greixos en sang, i contribuir a augmentar el colesterol HDL (el bo) i a reduir l’LDL i els triglicèrids (els dolents) (1). A més, el tipus de fibra que conté (fibra soluble) sembla que també podria ajudar a reduir el colesterol. Empíricament s’ha demostrat que l’oli de xufa té bones propietats antioxidants i, per tant, preventives de l’envelliment cel·lular i del dany cardiovascular (2).

Contribueix al bon estat del sistema immunitari La xufa és rica en un aminoàcid relativament poc freqüent en productes vegetals, l’arginina, un aminoàcid essencial en l’etapa de creixement perquè ajuda al desenvolupament correcte del sistema immunitari immadur dels infants. A més, és precursor de l’òxid nítric, una substància que participa en la transmissió del senyal nerviós, la dilatació dels vasos sanguinis i la modulació del sistema immunològic, sobretot l’intestinal (3).

Propietats antibacterianes Existeixen estudis que mostren l’activitat antibacteriana de l’extracte de xufa gràcies als fitoquímics que conté (com els alcaloides, flavonoides, fenols, tanins, terpenoides i glicòsids) (4). En concret sembla que és útil per combatre els bacteris que causen problemes intestinals com ara les diarrees del viatger o la salmonel·losi (Escherichia coli, Staphylococcus aureus, Salmonella sp, entre d’altres) o fins i tot algunes de l’aparell respiratori i urinari (Klebsiella pneumoniae, Proteus vulgaris ) (5).

Propietats prebiòtiques La xufa té un 10% de fibra, però en l’orxata es redueix a l’1%; així, amb un got, tindríem aproximadament 2,5 g de fibra principalment soluble, que és la que té més capacitat prebiòtica (alimenta la flora intestinal sana) (3) i redueix la reabsorció del colesterol secretat per la bilis i evita que torni al torrent sanguini).

Estimuladora del sistema digestiu Els enzims que conté (amilasa i lipasa) faciliten la digestió dels hidrats de carboni i dels greixos respectivament: alleugen les molèsties de la dispèpsia flatulenta i eviten el meteorisme (3). Aquestes propietats només es conserven intactes si l’orxata no porta sucre i no ha estat sotmesa a temperatures altes (UHT, pasteurització, esterilització).

Precaucions

Algunes persones haurien d’anar en compte alhora de prendre orxata, en els casos següents:

• Diabètics: han d’evitar les que porten sucre perquè un vas pot tenir fins a 40 g d’hidrats de carboni (midó i sacarosa), per tant més de dues racions (6). Pot alterar els nivells de sucre en sang.
• Al·lèrgia: tot i que no és habitual. Les revistes mèdiques especialitzades han descrit un parell de casos (3) d’al·lèrgia alimentària amb reaccions d’hipersensibilitat cutània i bronquial. Tot i així, les persones amb al·lèrgia a altres fruits secs han de vigilar perquè algunes orxates poden contenir traces de fruita seca i llavors (6).
• Bebès: l’orxata de xufa no és un aliment apte per a bebès (6). Però sí adequada per als infants a partir de l’any (sempre i quant no tinguin al·lergies a fruits secs).

Canvis vitals Més enllà del que diuen les publicacions cinetífiques occidentals, des d’altres orientacions terapèutiques s’atribueixen propietats a les xufes i la seva orxata que revisem tot seguit. La medicina tradicional xinesa Utilitza la xufa per tractar els problemes d’estómac i de fetge. Pel seu sabor i textura, l’orxata de xufa té propietats saciants, tranquil·litzants i calma el desig de dolç. A més, li atribueixen les accions següents:

• Regulador intestinal: astringent (en cas de diarrea), carminatiu (ajuda a pair), protector estomacal, tonificant de l’intestí. Bona per alleugerir els còlics (7).
• En la dona: estimula la producció de llet (galactagoga) i ajuda a regular la menstruació (emmenagog) (7).
• Propietats afrodisíaques: li han atribuït aquestes propietats de forma empírica, però sembla que la raó és que té molt de zinc, oligoelement imprescindible per al desenvolupament testicular, la formació i mobilitat d’espermatozous (espermatogènesi) (8).

En la tradició mediterrània A la nostra regió, la xufa i la seva orxata s’han fet servir des de fa segles per combatre les inflamacions de les vies respiratòries i les molèsties estomacals. Ho recull el metge del rei Carles I, el doctor Andrés Laguna, al segle XVI (3) i el professor de botànica Pius Font i Quer (l’any 1956) en recopilar la informació tradicional sobre les plantes medicinal en la publicació Plantas Medicinales: el Dioscórides Renovado, quan diu que l’orxata de xufa és calefaccent i dessecant, expel·leix les flatulències, fortifica les entranyes, alleugereix els còlics, provoca l’orina i la menstruació i és bona per al vertigen i l’atordiment de cap. S’utilitza algunes vegades com a col·lutori per a les úlceres de boca.

Fonts d’informació:

(1) Article Posibles beneficios de la horchata de chufa en la prevención de la arteriosclerosis escrit pel Profesor Fco. Martínez Vall, Titular de Medicina. Universitat de València. Especialista en Endocrinología y Nutrición. http://www.chufadevalencia.org/bd/archivos/archivo46.pdf

(2) Article sobre les propietats antioxidants de la xufa. The in vitro and in vivo antioxidant properties of Cyperus esculentus oil http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23138226

(3) Article La Horchata de chufa: propiedades saludables i de prevención de enfermedades digestivas escrit pel Dr. Miguel Bixquert Jiménez. Cap del servei de Digestiu de l’Hospital Arnau de Vilanova (València). http://www.chufadevalencia.org/bd/archivos/archivo52.pdf

(4) Article sobre l’activitat antibacteriana d’extractes de diferents plantes africanes, entre elles, la xufa. Antibacterial activities of the methanol extracts of seven Cameroonian dietary plants against bacteria expressing MDR phenotypes. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23961425

(5) Article sobre l’observació fitoquímica de l’activitat antibacteriana de la xufa. Phytochemical observation and antibacterial activity of Cyperus esculentus L. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3336333/pdf/ASL-28-16.pdf

(6) Article de divulgació de les propietats de l’orxata: http://www.botanical-online.com/chufa_horchata.htm

(7) Cyperus esculentus consultat a: http://www.plantasutiles.info/plut.html

(8) Article sobre el paper del zinc en el tractament de la subfertilitat masculina: Tratamiento con ácido fólico y zinc en hombres subfértiles. http://www.scielo.org.ve/scielo.php?pid=S0048-77322008000300007&script=sci_arttext

La xufa és una planta poc competidora en les fases inicials de creixement; per això cal escardar (treure males herbes i preparar el terreny) manualment o mecànicament (en ecològic) o bé fer servir herbicides (agrotòxics) per facilitar el desenvolupament dels cultius en els estadis inicials (en cultiu convencional) (1).

Us recomanem que, si no voleu consumir xufes tractades amb productes tòxics per al medi ambient i per a vosaltres, només adquiriu xufes i orxates ecològiques. A més, el cultiu de la xufa té tendència a acumular els tòxics del terreny, i de fet per això es fa servir per descontaminar els sòls (2); per tant, convé evitar de totes totes les versions no ecològiques de l’orxata i la xufa.

El mercat ens ofereix opcions diferents per poder gaudir d’una orxata ecològica i saludable:

• Elaboració a partir del remull de les xufes ecològiques de Món Orxata amb diferents aparells (com ara el senzill Chufamix o liquadores vegetals més sofisticades). Podeu veure exemples al web de Conasi http://www.conasi.eu/buscar?orderby=position&orderway=desc&search_query=horchata&buscartop=Buscar
• Elaboració d’orxata a partir de concentrat d’orxata ecològica de Terra i Xufa: http://www.horchatashisc.com/terra-i-xufa
• Orxata ecològica ja preparada. La casa Amandin disposa de dos tipus d’orxata ja preparada, la clàssica i la versió endolcida amb xarop d’atzavara perquè té menys índex glucèmic (no fa pujar tant els nivells de sucre en sang) i només conté un 5% de sucres.
• Orxata ecològica endolcida amb estèvia de les gelateries Bodevici, un vici a l’abast dels que han de restringir la ingestió de sucres però no volen deixar de degustar una orxata dolceta i artesanal http://www.etselquemenges.cat/descomptes/bodevici-gelateria-iogurteria-100-ecologica

Receptes d’orxata i amb orxata per a tothom, tot l’any

L’orxata és una beguda vegetal que podem prendre freda a l’estiu i calentona a l’hivern, i com a ingredient de mil i una receptes tot l’any.

És un aliment mediterrani, de proximitat, ecològic, saludable i nutritiu que podríem prendre sempre en lloc de begudes refrescants processades i industrials, sobretot en el cas dels infants a partir de l’any. Sopa de xufes amb pastanagues

• 50 g de xufa de València ecològica 20 g d’oli de coco verge ecològic
• 1 pastanaga gran
• ½ l d’aigua mineral
• ¼ l de vi blanc dolç
• 1 dl de “nata” de llet d’arròs ecològica
• Sal i pebre

Preparació

1. Netegeu bé les xufes i poseu-les en remull 48 h amb aigua mineral.

2. Coeu-les bé amb aigua mineral fins que estiguin tendres. Reserveu el caldo.

3. Peleu una pastanaga i talleu-la a rodanxes, salteu-la amb l’oli de coco, afegiu el vi i reduïu, afegiu la “nata” d’arròs, salpebreu i aparteu del foc.

4. Tritureu les xufes a la batedora amb el seu caldo, feu una crema i barregeu-la amb les pastanagues. Poseu-la al punt de sal i coleu-la.

Recepta d’orxata endolcida amb estèvia al toc de canyella

• 1 l d’aigua mineral per remullar les xufes
• 1 l d’aigua mineral per fer l’orxata
• 225 g de xufa de València Ecològica
• 3 g d’herba d’estèvia en pols
• 1 pessic de canyella en pols ecològica

Preparació

1. Poseu en remull les xufes 24 h abans.

2. Ompliu el recipient de la batedora amb la xufa remullada i mig litre d’aigua nova; introduïu la batedora i bateu d’1 a 2 minuts. Afegiu el polsim de canyella en pols i deixeu macerar la barreja 30 minuts.

3. Coleu amb un colador ben fi i feu pressió amb la mà de morter. Afegiu la resta d’aigua.

Xocolata de xufa

• 250 g de xocolata ecològica negra amb un mínim de 70% de cacau
• 3 dl de xufa seca ecològica triturada (la xufa s’ha d’haver hidratat prèviament en aigua durant 24 h)

Preparació

1. Tritureu la xufa.

2. Foneu la xocolata dins d’un recipient al bany maria.

3. Barregeu la xocolata fosa amb la xufa fins que tingui una bona consistència.

4. Poseu la massa en una safata de forn amb paper de cuinar, fent que tingui un 1 cm de gruix.

5. Deixeu refredar a la nevera.

6. Talleu la xocolata en trossos.

Flam d’orxata de xufa amb nabius

• ½ l d’orxata de xufa ecològica
• 100 g de nabius
• 4 ous
• 1 pessic d’estèvia en pols (opcional)

Preparació

1. Bateu els ous amb l’orxata i el pessic d’estèvia.

2. Poseu els nabius a la flamera i a continuació l’orxata batuda amb els ous.

3. Poseu al bany maria a foc lent fins que qualli, uns 40 minuts, depenent del recipient i de la temperatura.

4. Deixeu refredar, passeu una punta de ganivet pel voltant i passeu-ho al plat.

Panets de pessic d’orxata de xufa amb cobertura de xocolata

• 330 g de farina ecològica integral (de fajol, d’espelta…)
• 200 g de sucre de canya de rapadura ecològica
• 3 ous
• 100 ml d’orxata de xufa ecològica
• 100 ml d’oli de gira-sol ecològic de primera pressió en fred Ratlladura de taronja ecològica
• 1 sobre de llevat en pols
• 1 rajola de 100 g de xocolata ecològica negra amb un mínim de 70% de cacau

Preparació 

1. Poseu en un bol els ous amb la ratlladura de taronja i bateu bé.

2. Afegiu el sucre i barregeu bé. Afegiu l’orxata i l’oli i torneu a barrejar bé. Afegiu la ratlladura de taronja.

3. Tamiseu la farina i el llevat i barregeu.

4. Aboqueu la massa al motlle, que poder haver folrat amb paper de cuinar perquè no se us hi enganxi el pa de pessic.

5. Poseu el pa de pessic al forn, preescalfat a 220 ºC, i deixeu-l’hi 40 minuts aproximadament; deixeu-lo refredar.

6. Foneu la xocolata al bany maria. Talleu el pa de pessic en porcions i recobriu-lo amb xocolata.

Creps de fajol farcides de crema d’orxata de xufa

Per a les creps

• 1 vas d’orxata de xufa ecològica de 250 ml
• 4 cullerades soperes de farina
• 100 g d’oli de coco 2 ous

Ingredients per a la crema d’orxata

• 1 vas d’orxata de xufa ecològica de 250 ml
• 1 rovell d’ou
• 1 cullerada rassa de farina d’arròs
• La pell d’una llimona Xocolata negra ecològica de bona qualitat amb un mínim de 70% de cacau
• 3 cullerades soperes de coco ratllat

Preparació

1. En un recipient poseu tots els ingredients per fer la crep i bateu bé perquè no quedin grumolls. Reserveu la barreja a la nevera uns 15 minuts i mentrestant prepareu la crema.

2. Poseu un cassó a foc lent i afegiu-hi quasi tot el vas d’orxata, la pell de llimona i el rovell batut. Remeneu bé fins que es barregi tot.

3. Barregeu l’orxata restant amb una cullerada rasa de farina d’arròs, procurant que es dissolgui bé, i afegiu a la barreja que teniu al foc sense parar de remenar.

4. La crema s’anirà espessint a poc a poc. Quan tingui la consistència de les natilles, retireu del foc i deixeu refredar. Després poseu la barreja a la nevera, on encara s’espessirà més.

5. Traieu la barreja de la massa que heu fet de la nevera.

6. Poseu al foc una paella amb una cullerada petita d’oli de coco i quan estigui calenta afegiu-hi la barreja, movent la paella perquè s’estengui bé per tota la base.

7. Espereu que es dauri per una banda i, quan la crep es desenganxi, gireu-la. Retireu en un plat i feu més creps.

8. Repartiu la crema d’orxata per sobre, doblegueu per la meitat.

9. Decoreu el plat amb xocolata negra que prèviament haureu fos amb una mica d’oli de coco.

10. Decoreu amb coco ratllat per sobre.

Conclusió

L’orxata de xufa és una beguda vegetal amb propietats nutritives excel·lents sempre que sigui ecològica i amb poc sucre afegit. La podem incorporar al llarg de tot l’any als esmorzars o berenars de petits i grans per gaudir d’un aliment nutritiu, de proximitat i molt més saludable que els sucs de fruites envasats o les begudes refrescants.

Fonts d’informació:

(1)  Article La chufa: introducción histórica i cultivo. http://www.chufadevalencia.org/bd/archivos/archivo55.pdf

(2) Articles sobre l’absorció dels contaminants presents al sòl per part de la planta de la xufa Bio-monitoring for uranium using stream-side terrestrial plants and macrophytes http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22318309 i Phytoremediation of Cd, Cr, Cu, Mn, Fe, Ni, Pb and Zn from aqueous solution using Phragmites cummunis, Typha angustifolia and Cyperus esculentus. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21972504

 “L’orxata no és un refresc d’estiu, sinó una alternativa a la lactosa”, explica la Berta Escoda, d’Amandin, empresa que fa sis anys va treure al mercat orxata ecològica en bric; i en fa dos, la beguda de xufla endolcida amb xarop d’atzavara.

La prova que l’orxata és una alternativa a la lactosa és l’ús versàtil que té a la cuina: el pa, l’arròs i els flams, per exemple, es poden fer amb orxata ecològica. “És una altra manera de prendre orxata amb tots els beneficis i no només durant un període estacional”.

Quant a la beguda de xufla endolcida amb xarop d’atzavara, Escoda aclareix que no pot rebre el nom d’orxata, perquè no conté sucre. “Nosaltres en volíem fer sense sucre blanc, i vam comprovar que amb el xarop d’atzavara tenia molta qualitat, però llavors la vam haver de comercialitzar amb un altre nom”.

A l’hora de defensar l’orxata ecològica enfront de la convencional, Escoda tan sols recomana fixar-se en l’etiqueta de les industrials convencionals i llegir les quantiats d’E (és a dir, additius) que contenen i comparar-la amb una etiqueta d’ecològic. “Per això, l’orxata ecològica té tant de gust, perquè conserva al màxim les propietats de la xufla”.

Tria de la xufla. Empresa Terra i Xufa.

En aquest sentit, Enric Navarro, de Terra i Xufa, assegura que “l’additiu principal de les orxates convencionals industrials és el caseïnat sòdic, derivat de la caseïna de la llet, que la legislació europea prohibeix com a additiu, però que, en canvi, està permès aquí per fer orxata”.

A Terra i Xufa, per no haver de fer servir additius, van crear l’orxata concentrada, que es prepara a casa amb una cullerada de concentrat de xufla i quatre d’aigua. “L’aigua reconstitueix les propietats de la xufla, i just per això és la que en concentra més el sabor i les propietats”. A més, l’avantatge és una data de caducitat llarga, de tres anys, sense conservants ni colorants.

Per altra banda, Paco Planells, copropietari amb Enric Navarro de Terra i Xufa, explica que fa deu anys que van començar amb els cultius ecològics de xufla a la comarca de l’Horta Nord (País Valencià). “No fer servir fertilitzants químics ni tampoc herbicides, perquè ho substituïm per mètodes naturals, com trampes per als possibles patògens que puguin afectar el cultiu”. També combaten les plagues amb altres espècies animals, com ara marietes o abelles.

Ara bé, de tots els sistemes, el de les trampes és el més efectiu: “Hem creat uns dispositius lumínics que atrapen els possibles insectes que afectarien la xufla, perquè hi queden enganxats”, conclou Planells.

És una tarda de pluja no prevista a Madrid. Així que l’aigua trunca els plans quotidians de molta gent: es buiden els carrers, i s’omplen els bars. Ens citem al Federal Café (Plaza Comendadores, 9) un local que, pels finestrals enormes que té, sembla creat per a dies assolellats. Malgrat això, és ple a vessar: mares amb nadons, solitaris amb la tauleta a la mà o grups d’universitaris fent un cafè poblen el local. Elena Furiase (Madrid, 1988) arriba sorpresa, també, per aquesta pluja insolent que posa, irremeiablement, la ciutat cap per avall. S’asseu, somriu i demana aigua mineral amb un tall de llimona.

Tots els convidats d'aquesta secció identifiquen clarament el moment que va marcar un abans i un després en la seva alimentació. Quin va ser el teu?

Jo mai he estat dins del cànon habitual de bellesa; sempre he tingut tendència a engreixar-me i tota la vida he estat mig a dieta. En un moment determinat, vaig començar a menjar molt malament, i vaig desenvolupar una anèmia terrible. La meva tia Rosario [Flores] em va parlar d’una clínica a Saragossa que feia anàlisis d’intolerància alimentària. Això va ser el començament de tot.

Hi vas anar?

Sí. Jo tenia, a més de l’anèmia, unes digestions molt pesades, encara que mengés poc; i m’adormia per les cantonades. Després de l’anàlisi d’intoleràncies, et donen una llista d’uns cinc-cents aliments i et diuen els que no pots menjar i els que pots menjar poc. Has de seguir aquestes recomanacions durant un any, i després fer-te una altra vegada l’analítica.

Quins aliments se’t posen bé i quins no?

Les albergínies no puc ni tocar-les; el blat, poc i integral; el tomàquet, molt poc; l’espàrrec i l’all, gens; la carn, fora, ni porc ni vedella. Mira que a mi m’agrada la carn, però… Tampoc puc beure llet de vaca, ni tan sols de soja, encara que sí que tolero bé el formatge de vaca i el d’ovella. El de cabra no.

Et trobes millor?

Vaig començar al setembre, i sí que em sento molt millor. L’anèmia ha millorat considerablement. Em noto amb molta més energia. Els aliments que prenc són els aliments que se’m posen bé, que digereixo bé.

Enyores cap aliment?

Sobretot les patates i els ous!

Deus haver descobert aliments nous…

Sí! La quinoa! No la coneixia i ara en prenc molta. A casa fem croquetes de quinoa, hamburgueses de quinoa… És una passada! Em faig hamburgueses de quinoa, hi poso formatge, xampinyons, enciam, pa de blat de moro… i sembla una hamburguesa normal! A més, com que visc amb el meu germà i amb la meva mare [Lolita] els obligo a menjar el mateix… [Riu.]

Llegeixes obsessivament les etiquetes al súper?

I tant, ara m’hi fixo molt per descartar el que puc comprar i el que no. Busco amb lupa si conté ou, blat…

És fàcil compatibilitzar aquesta manera d'alimentar-te amb la teva professió?

Sí, en el meu cas és molt fàcil, perquè són aliments que es troben on sigui. Tot i que en un còctel, un lliurament de premis o en un rodatge m’ho haig de saltar. Els esmorzars en aquest tipus de llocs sempre inclouen brioixeria, pa normal… No em deixa gaire marge. I a l’hora de menjar, si hi ha arròs i ous amb patates, doncs intento inclinar-me per l’arròs, no menjar pa…

Com esmorzes ara?

Prenc pa de blat de moro torrat, oli de gira-sol, perquè no en puc prendre d’oliva, sal iodada, una mica de gall dindi… Suc de mandarina, o una mica de pinya. De taronja no puc menjar-ne cada dia perquè és molt àcida.

Influeix el que mengem en l’estat d'ànim?

Jo crec que els estats d’ànim depenen d’altres coses. El que mengem influeix en l’organisme, però considero que no en les emocions.

Ha canviat gaire la teva manera de comprar?

Realment no, perquè no menjo res estrany. És molt senzill trobar productes sense gluten i la informació detallada sobre el que porta i el que no. La part dolenta és el preu… No puc comprar galetes d’herbolari, haig d’anar a les grans superfícies. Crec que si aquests productes fossin més econòmics, més gent se sumaria a menjar millor i més sa.

Cuidar el que menges… ho vius com un esforç?

Al principi no, estava molt motivada. Feia fotos de les meves pizzes de blat de moro i les penjava a Instagram. Però ara començo a veure-ho com un sofriment, de vegades. El que menjo és molt bo, però de vegades tinc “mono” de coses que no puc menjar. Si arribo a aquest punt, m’ho menjo i fora culpabilitat. La culpa és un sentiment molt absurd. De l’error se n’aprèn i punt.

Però val la pena aquest esforç?

Sí, sí, per descomptat. Em trobo molt bé. Fa un parell d’anys vaig estar molt malament per l’anèmia i això em va afectar en molts aspectes, però ara em trobo molt bé; no ho deixaria. Quan arribi setembre, repetiré les anàlisis. I tant.