Quan no podem controlar la quantitat de dolços que mengem i ho fem amb ansietat ens sentim malament, febles i amb poca força de voluntat. Ens en responsabilitzem i llavors entrem en una espiral de culpabilitat i vergonya. Ens prometem que no tornarà a passar, que la propera vegada no serem dèbils, que tindrem més força de voluntat i controlarem la situació. La realitat, però, és que el desig descontrolat i l’ansietat per menjar torna a aparèixer al cap d’uns dies, hores o mesos, i es torna a posar en marxa tot el procés. Llavors, una sèrie de preguntes i retrets ens comencen a rondar pel cap: “Com és possible que m’estigui menjant això si sé que m’engreixaré?”; “Per què hi ha persones que tenen força de voluntat i jo no?”; “Ja ho he tornat a fer, no tinc remei i no canviaré mai”. La pregunta correcta, però, seria: “Per què tinc aquesta ansietat per menjar?”

Image may be NSFW.
Clik here to view.

El cos és molt savi; respon contra els virus, regula tot sol la temperatura corporal, bomba sang constantment, respira gràcies als pulmons, etcètera. Aquest cos enormement savi que tenim també ens envia missatges per ajudar-nos a mantenir l’equilibri, en forma de desitjos i ansietat per menjar. És important, doncs, que quan tinguem una “necessitat” irrefrenable de menjar ens fixem en què mengem, en quines mancances físiques i emocionals tenim, i en com ens comportem en la vida. Els desitjos i l’ansietat per menjar poden indicar moltes coses; algunes de tan simples com gana o set, però també poden ser un signe d’alguna de més profunda. Si feu una dieta sense prou nutrients, per exemple, és possible que desitgeu els aliments que contrarestin la manca de vitamines i minerals.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Però els desitjos i l’ansietat per menjar també poden indicar alguna mancança emocional, i de vegades utilitzem el menjar per omplir un buit provocat per falta d’acceptació, plaer, suport o amor; altres vegades “empassem” menjar perquè és el mateix que fem amb les paraules, o no sabem parar de menjar perquè no estem posant límits en altres aspectes de la vida. Si el cos demana aigua, fruites, verdures, cereals integrals o llegums, està demanant aliment i suport. En canvi, si constantment hi ha la necessitat de menjar aliments ensucrats, salats i greixosos, cal preguntar-se: “Què vol el meu cos físic i emocional, i per què?” A partir d’ara, quan l’ansietat per menjar aparegui, no us jutgeu ni culpabilitzeu; només observeu-vos amb curiositat i preneu-vos-ho com una oportunitat per poder desxifrar els missatges que hi ha darrere d’aquest desig. Només esperant cinc minuts abans de caure en la temptació, podreu adonar-vos de la transitorietat dels desitjos i sensacions, i podreu escoltar i decidir conscientment què és el millor per a vosaltres i el vostre cos.

Image may be NSFW.
Clik here to view.Núria Roura Coach Nutricional
www.nuriaroura.com
Facebook: NuriaRouraCoach
Twitter: NuriaRouraCoach

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Foto: Pau Esculies

La Isabel Ginés, professora de Cuina, tenia migranyes i mals de panxa sempre que menjava fruita, que era molt sovint. Per això, hi va haver un moment que va arribar a pensar que era intolerant a la fructosa. “Em van fer fer la prova de la fructosa, que va consistir a anar-ne bevent cada vint minuts i durant un màxim de tres hores”, recorda la Isabel.

Cada cop que bevia fructosa, havia de bufar, i d’aquesta manera els metges podien dilucidar si la causa dels malestars generals eren per la fructosa. Finalment, la prova va sortir negativa. I ara, mesos després, i amb altres proves també fetes, com la del gluten, el diagnòstic més encentat que li donen és una mala digestió a la fibra, però aquest tema ja pertany a figues d’un altre paner.

El psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer aclareix que la intolerància a la fructosa suposa un problema d’absorció de l’intestí, que no pot amb la fructosa, i llavors acaba passant al còlon, on fermenta, i d’aquí als gasos i a les femtes diarreiques. De fet, “els gasos freqüents, no pudents, és un dels símptomes de la intolerància, que són d’hidrogen, metà i de diòxid de carboni, però, en general, hi ha molts intolerants a la fructosa que no ho sospiten”.

Altres símptomes de la intolerància a la fructosa és la inflor d’estómac, dolors estomacals, moviments intestinals que produeixen sorolls, femtes diarreiques o restrinyemen, nàusees o vòmits.

Verdaguer, quan reconeix aquests símptomes, també recomana la prova de la intolerància a la fructosa, en què els especialistes comproven l’alè després de beure altes dosis de fructosa. “Si fan alè d’hidrogen i de metà barrejats és que la fructosa ja ha arribat al còlon i no l’ha digerit l’intestí”.

La causa de la intolerància és la carència d’una enzima que és l’encarregada de transportar la fructosa a l’intestí. “No se sap per què aquesta enzima desapareix o no funciona, el cas és que la causa que la fructosa no s’absorbeixi”.

A la pràctica, els intolerants a la fructosa no poden menjar fruites ni tampoc altres aliments que porten fructosa, que en són uns quants, ni tampoc d’altres que són hidrats de carboni, però que també deixen hidrogen. “L’hidrogen no té res a veure amb la fructosa, però també dóna còlon irritable, per això tampoc no en poden menjar”.

La solució de tot plegat és, primer, comporvar que l’intestí no fabrica correctament les enzimes que transporten la fructosa a l’intestí. Si és així, “no podran menjar fruites ni altres derrivats de la fructosa, com ara els xiclets, que contenen sorbitol (E-420), i que és un edulcorant fet amb fructosa”.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Hi havia la sospita, i ara ja hi ha estudi científic que ho ha comprovat: “Les criatures entre un i tres anys mengen un excés de proteïnes animals, cosa que provoca que, a partir dels cinc i sobretot dels vuit i nou anys ja tinguin sobrepès o obesitat”.

Ens ho explica el metge Vicente Varea Calderon, cap de la Secció de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició Pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Déu i un dels metges participants de l’estudi, impulsat per Alsalma 2.0 del programa “Alimentando la Salud del Mañana”, que pertany a Danone Nutricia.

Image may be NSFW.
Clik here to view.Varea assegura que fins ara mai no s’havia fet una “fotografia” de la societat infantil de l’Estat entre zero i tres anys, i d’aquí la importància de l’estudi, perquè “és en la primera infància quan s’estableixen els hàbits alimentaris i també el que provoca les repercussions quan són més grans”, explica en declaracions per a Etselquemenges.

Entre els 1.500 infants estudiats, l’estudi ha comprovat que les proteïnes animals són presents en més d’un àpat diari, amb racions que doblen les recomanacions habituals (entre 35 i 40 grams), i que també es prenen més greixos del compte sovint per culpa d’una ingesta excessiva de llet de vaca i de postres làctiques.

Mentrestant, les fruites, les verdures, les hortalisses i els llegums són els grans oblidats, segons l’estudi. “És una llàstima, perquè aquests són els aliments que permeten que l’organisme es mantingui en el seu Ph ideal, alcalí, mentre que les proteïnes animals acidifiquen l’organisme, i per això acaben provocant alteracions metabòliques”.

Una altra conclusió de l’estudi pioner és que hi ha un excés de vitamina A i sodi, mentre que les criatures tenen dèficit de iode, ferro i vitamina D.

Uns bons hàbits per aconseguir una dieta saludable, segons Marta Ramon, cap de la secció d’Endocrinologia de l’Hospital Sant Joan de Déu, passen per planificar els horaris de menjar. “La primera norma és no saltar-se cap àpat”. Per començar, els esmorzars són imprescindibles, perquè, després de tota la nit sense menjar, el cos s’ha de posar en marxa amb una aportació de glucosa que mantindrà actiu el cervell.

“Els casos de sobrepès o obesitat que veig a la consulta són d’infants que no esmorzen, que salten directament del sopar al dinar; és llavors, al migdia, quan tenen molta gana, i mengen massa”.

Així doncs, esmorzar (a primera hora i a mig matí) dinar, berenar i sopar. Els cinc àpats necessaris i amb una característica comuna: menjar equilibrat. “Perquè les criatures entenguin què vol dir, els faig un dibuix i els ensenyo com han de ser els plats, quins aliments han de contenir: verdura i hortalissa (crua o cuita) primer; proteïnes (animals o vegetals) i hidrats de carboni, després”.

L’endocrinòloga reforça les explicacions teòriques amb preguntes “molt senzilles”, matisa: “Què et sembla més saludable un croissant o una poma?” A partir d’aquí, la Marta Ramon els fa saber que, com més processos d’elaboració hagi passat un aliment, menys saludable serà. “Una poma bona no ha passat per cap procés d’elaboració; tan sols l’han hagut d’agafar de l’arbre i llestos”.

Després de les explicacions sobre el menjar, el segon consell és l’esport. “És ideal que facin activitat física diària, que tinguin l’hàbit de caminar, de pujar escales”. Si, a més, “s’enganxen a un esport de competitivitat, perfecte, perquè el ritme de l’activitat els farà fer un canvi radical, ja que s’adonaran que, per rendir, hauran de cuidar l’alimentació”.

D’altra banda, el vocal de la Secció Catalana de Pediatria, Àlvaro Díaz, afirma que “l’excés de pes infantil també és el germen de malalties en adults”, perquè òrgans del cos com el cor, el fetge, les articulacions o els muscles tenen sobrecàrrega. També hi ha altres malalties derivades, com l’arteriosclerosi, la hipertensió arterial, la diabetis mellitus o, també, els atacs de cor.

Descobrir-lo va ser com un somni, una aparició màgica que em va alegrar la setmana i em va omplir la panxa d’aliments plens d’amor.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Bajamar és un poble petit que viu de cara al mar. Anys enrere, quan només hi havia un aeroport a l’illa, va ser un centre turístic important. Avui gaudeix d’aquella vetusta bellesa que també caracteritza destins turístics tradicionals de les nostres costes. Molta gent coneix l’indret per les piscines naturals d’aigua de mar. És un d’aquells llogarets on et sents com a casa. No hi ha massa turisme i els veïns del poble conviuen amb els que decidim gaudir de les vacances al nord de l’illa. Hi ha un carrer que fa molta pujada i al final… el mural d’un lleó ens delata la ubicació del restaurant. M’encanta! Des de fora es veu la cuina i tot el que es cou a dins. És un espai petit, mig amagat, a l’espera que persones com jo se n’enamorin. Somric i, des de la cuina, rebo la mateixa resposta de la Maca, que amb les mans a la massa em convida a passar. La senzillesa que transmet caliu, la bondat de la mirada de qui em rep, tot a la vista, res amagat. M’agrada la transparència de les cuines obertes que conviden el comensal a indagar en els detalls de l’elaboració dels plats i en la matèria primera que es fa servir. L’olor i l’energia que desprèn la cuina els delata: cuinen amb amor aliments plens de vitalitat.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

El restaurant és una idea de la Maca, que des del començament ha estat acompanyada per en Yoyo, un bon amic amb ganes de participar d’un projecte amb compromís social i ecològic. Ella cuina i ell serveix els plats. Tots dos s’hi deixen la pell cada dia per oferir el millor de la seva essència. Seiem tots tres en una de les cinc taules del menjador i la Maca m’explica la forja del seu somni. Ella es va formar en educació ambiental i medi natural. Treballava de tècnica, però sobretot feia hores d’ajudant de cuina per a altres restaurants. Va arribar un dia que va decidir estudiar hostaleria amb la il·lusió d’obrir el seu petit restaurant ple d’amor. El temps va passar i va aprofitar el projecte de final de curs per dissenyar el que avui és El León. “Jo tenia molta por; no havia pensat mai que podria arribar fins aquí, i ara mira, tot en marxa!”. Gràcies a un petit crèdit concedit per la banca ètica Triodos, la Maca va poder arrendar el local i fer les reformes mínimes per poder tenir la llicència. També m’explica molt orgullosa que un bon amic li va regalar unes sessions de feng-shui abans de començar les reformes. Ja us podeu imaginar la màgia de l’espai, un gran regal. Veig en els ulls de la Maca l’esforç i la tenacitat per arribar on és avui, veig també l’orgull i la valentia del seu esperit de lleona. “Jo cuino amb consciència perquè sé la importància de menjar sa; també sé que si jo sóc feliç a la cuina la gent ho rebrà a la taula”.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

La proposta gastronòmica és clara: cuina natural, vegetariana i ecològica. A partir d’aquí combinacions infinites que canvien cada dia. S’hi pot anar sovint perquè no acostumen a repetir plats. La seva oferta de menú és una crema freda o calenta primer, i un plat a escollir o bé un de combinat amb un tastet de cada. Per exemple, avui trobem una crema calenta de pastanaga, carabassa i gingebre, i una sopa freda de meló amb espirulina. Com a segon es pot triar un sol plat o una combinació de les delícies del dia: quiche de pastanaga i bròquil, quiche de pebrot vermell i zucchini negre, barquetes de seitan, croquetes de quinoa, rotllets d’arròs integral i tempeh en salsa amb macarrons de remolatxa i quinoa. Aquests són els plats que avui ofereix El León; demà seran diferents. “Vull que la gent tasti coses; el menjar vegetarià és molt ric i moltes vegades no es coneix”. Em parla també de l’aposta que fa per elaborar postres veganes; era un dels objectius quan va obrir i ara són tot un èxit. Avui ens proposa un pastís vegà de pera i xocolata o un pastís vegà de poma amb base de fajol.

En la seva proposta gastronòmica combina el cereal integral, la verdura en fulla, les algues, la proteïna vegetal, els fermentats, la fruita seca, les llavors i els germinats. Un tresor de restaurant pels que estem acostumats a omplir la panxa amb bons aliments, vaja! I un altre ingredient imprescindible i clau de la cuina d’aquest restaurant és que gairebé tot el que ofereixen és ecològic. Per descomptat les verdures i les fruites, però també el vi i el pa, i fins i tot l’alcohol. Descobreixo una prestatgeria petita amb una ampolla de rom, una de vodka i una altra de whisky, totes tres amb el segell ecològic. També tenen una cervesa artesana que s’elabora a la vora de Bajamar, a la Laguna. Es diu Chutzey, innovadora tant en l’elaboració com en la història que explica cada tipus de cervesa.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

El restaurant va obrir el mes d’agost de 2013 i cada vegada té més clientela. El boca-orella funciona molt bé i tenen comensals amb orígens ben diversos, des dels que hi arriben per casualitat fins als que fan quilòmetres per anar-hi. I és que la qualitat és excel·lent, i el preu, per a totes les butxaques. El vessant social també es nota en la seva proposta gastronòmica, ja que el ventall de persones que poden gaudir del plaer d’alimentar-se des del cor és molt ampli.

Us recomano que reserveu taula perquè només tenen lloc per a tretze persones. Si us quedeu més dies per aquesta zona de l’illa també podeu anar a menjar al Maná, a Puerto de la Cruz, i al Tapaste, a la Laguna. I si voleu acostar-vos a un mercat de productes locals i ecològics, els dissabtes fan el Mercadillo del Agricultor, a Tegueste, on els amics d’El León compren bona part dels productes de proximitat.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Contacte
Avenida el Sol, 13. Tel.: 690 95 73 41.
Tenerife

Des de “L’origen” volem fer d’altaveu de la pagesia que treballa de sol a sol per portar-vos a casa aliments plens de vitalitat i energia.

Comencem el viatge per l’Alt Camp i el Penedès, on trobem els amics que preparen els calçots per a la temporada que ve, Ecocalçots i Hortànic. Aquest cultiu a final de primavera i principi d’estiu descansa per poder agafar força i reprendre el cicle cap a principi de juliol, quan es planten les primeres cebes.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

L’Adrià d’Ecocalçots ens explica que ell planta la “ceba blanca tardana de Lleida”, molt suau i tendra, que és la que, quan arriba el fred i amb la feina corresponent, es converteix en calçot. “Preparem la terra amb forma de cavallons i a la part profunda del solc posem la ceba més o menys a un pam de terra”. L’Adrià, aquesta temporada, s’ha ajuntat amb una altra pagesa d’Aiguamúrcia, la Montse, amb qui compartirà el treball a la terra i també la venda de producte. Pel que fa als camps, aquest any Ecocalçots prepara el cultiu de la nyora, que fa una planta semblant a la d’una pebrotera i es col·loca a la terra en files, una darrere de l’altra a una distància d’uns trenta-cinc centímetres. El destí final de les nyores serà elaborar la famosa salbitxada, la salsa que, a les terres del sud, acompanya els calçots.

Des d’Hortànic també ens expliquen que estan preparant les primeres cebes que posaran a terra per a la temporada del calçot, producte estrella de la seva activitat. A banda, tenen al camp de Pacs les tomaqueres i les carabasseres, que ja se senten com a casa, ben arrelades i amb ganes que la calor comenci a madurar els seus fruits. La terra la tenen ben cuidada i nodrida amb l’ajut d’un biofertilitzant casolà a base de llet fresca de vaca, microorganismes i fems. “Això va de primera; és un adob orgànic que funciona molt i molt bé a les nostres terres”. Pel que fa a la fruita, ja han acabat les cireres i ara entren de ple a collir el préssec de vinya, que estarà llest cap a Sant Joan. Una delícia per al paladar i un gran regal de la natura, refrescant i molt saludable. La Sílvia també ens explica com està “l’hort-laboratori”, unes terres que conreen a Torrelles de Foix on creixen tot tipus de verdures, herbes i flors, com per exemple els enciams llengua de bou i el carxofet. Si el voleu visitar, només cal que us poseu en contacte amb Hortànic a través del seu web.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Dels calçots i la fruita, passem a veure com està la vinya biodinàmica al Celler Finca Parera, un llogaret de món que em té enamorada per la màgia que desprèn quan t’hi endinses. Cada vegada que m’hi acosto sento l’harmonia que emana la gestió biodinàmica aplicada als ceps. En Rubèn la coneix com el palmell de la seva mà i amb la barreja de coneixement científic, la intuïció pagesa i el cop de mà de l’Associació Terra Dinàmica, el resultat segur que serà espectacular. Ara mateix, a Finca Parera estan preocupats pels fongs que podrien atacar els cultius, sobretot pel míldiu (Plasmopara vitícola) i oïdi (Uncinula necator). Per fer-hi front, han seleccionat els brots de cada cep per assecar, amb la ventilació i la insolació, els punts que podrien ser focus d’humitat. Per altra banda, estan pendents de reforçar la lluita amb una aplicació de polisulfur de calci mineral i cua de cavall per protegir físicament la fulla i la flor que ja ha quallat. També segueixen amb la lluita de confusió sexual per al corc del raïm (Lobesia botrana). “Fem confondre el vol de la papallona adulta en edat de zel i, d’aquesta manera, l’insecte volador mascle es confon i no pot realitzar la còpula; d’aquesta manera no hi ha larva i així eliminem el futur corc que podria afectar el raïm”. Veiem que segueixen insistint a protegir el fruit contra fongs varis amb lluites ecològiques i sobretot amb molta previsió del que pugui passar.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Dels ceps ens desplacem a les oliveres, ametllers i cereals que a Belianes té cura en Magí. Al mes de juny, a la vall del Corb, estan al punt àlgid de recollida de cereal. “La collita no és tan bona com esperàvem a l’abril, ni tan dolenta com semblava al maig; amb això vull dir que ens va faltar una mica d’aigua a la primavera”. El cel sempre mana en els cultius de secà, i cal ser pacient davant els canvis atmosfèrics, ja que hi va haver uns quants dies de vent i de temperatures elevades que no els van afavorir. Pel que fa als ametllers, sembla que aquest any portaran bona collita en totes les varietats, tot i que encara cal alguna pluja per arribar a bon port! Finalment, els olivers ja han florit, i ha anat prou bé. Ara estan porgant; algunes flors cauen per diferents motius, i passat Sant Joan ja es començarà a preveure com quedarà la collita. “De manera natural, l’arbre que ha tingut moltes olives l’any anterior, el següent no en tindrà gaires, que és el que es preveu enguany”. En resum, conreus que fan el seu cicle natural a mercè de l’aigua, del vent i el sol, i amb la complicitat d’en Magí i la seva màgia, que permetrà que a final d’any tornem a tenir una altra temporada de molt bon oli ecològic de Juncà.

Del secà de la plana de Lleida marxem arran de mar cap al Maresme. A Argentona, la Marta i l’Andreu comencen a anar de bòlit amb la campanya d’estiu. “Just la setmana passada vam acabar d’enllestir la preparació del cultiu de la tomaquera, un dels més importants  de la temporada d’estiu”. A La Nansa planten unes mil cent tomaqueres de quatre varietats diferents. N’hi trobareu tres d’antigues: rosa de l’etern, pometa i poma ple; i una d’híbrida: la ligúria, que és un cor de bou que es fa molt bé a les terres maresmenques. Pel que fa al maneig, per no haver de desherbar contínuament, posen paper a la base de les tomaqueres, i en comptes de canyes les lliguen amb pals i fil, per assegurar una bona ventilació. També fan pastanaga, i no es poden despistar gens perquè sinó se’ls escapa d’herba! I pel que fa als carbassons, la Marta ens explica que s’han de collir gairebé cada dia perquè sinó es fan monstruosos, com la mongeta tendra, que si no es vigila es grana en excés. A banda, també estan fent modificacions al reg per no tenir ensurts a mitja temporada si es queden sense aigua, ja que en depenen totalment. Posen dues bombes noves, una per extreure aigua de la bassa i una l’altra per poder pujar aigua del pou. “Necessitem que tothom entengui la nostra feina i que, quan són a taula i mengen verdura, valorin el fet que hi ha tota una sèrie de gent que ho fa possible. Que no són màquines expenedores de carbassons o tomàquets i que hem de fer un consum responsable i de proximitat perquè sinó d’aquí a quatre dies no quedaran pagesos”. La Marta reitera que cal que la gent que consumeix entengui la feina al camp. Penso que és l’única manera d’apreciar i valorar el producte local, ecològic i de temporada que experiències com la de La Nansa ens porten a taula. Quan compreu tomàquets, penseu que hi ha una infinitat de tasques associades al conreu que l’han fet possible. I que tota aquesta feina la fan persones com la Marta i l’Andreu, que es deixen la pell cada dia per alimentar-nos des de l’arrel.

De vora el mar tornem a l’interior per saber com estan els pollastres ecològics de la granja del Molí de Bonsfills. La Pilar ens explica que, a Vallmanya, les darreres pluges de primavera han fet créixer molt l’herba i els matolls, al mateix temps que ha començat l’estiu sobtadament amb una pujada forta de temperatura. Aquest temps fa que els pollastres surtin als patis; els encanta amagar-se entre els matolls i sota els arbres, i sempre busquen l’ombra per fugir del sol estiuenc. Quan fa tanta calor, cal obrir bé totes les finestres i trapes dels galliners perquè hi hagi una bona ventilació i els animals no pateixin. “Com més avança l’estiu, els pollastres trien per sortir ben d’hora al matí i als capvespres; són espavilats i no volen passar calor!”. A Vallmanya també estan pendents de què passa amb la guineu. Sembla que aquesta primavera passada ha estat especialment activa, i ha fet molts forats per entrar als tancats. Esperem a l’estiu estigui una mica més tranquil·la!

Image may be NSFW.
Clik here to view.

I des de la Catalunya interior ens desplacem a les comarques gironines per saber com evoluciona el projecte Eco’s, d’ous ecològics, que tot apunta que va creixent i consolidant objectius, segons ens explica l’Albert. “Nosaltres seguim endavant i sense parar. El projecte Eco’s té molt bona rebuda i ja tenim quatre granges recuperades i dues més per d’aquí a final d’any”. Quedo parada de la tasca social que estan fent amb la recuperació de granges i la feina que donen a persones que no veien cap futur. En tots els casos són explotacions agràries que ja havien plegat o que estaven a punt de fer-ho, i que, gràcies a començar a produir ous ecològics, han tingut la viabilitat econòmica que els mancava. Per exemple, a Mas Frigola (Forallac), en Salvi, pagès de tota la vida en perill de desaparició, ha recuperat l’alegria del camp veient com la seva feina té un sentit i un valor. A Can Cornellà (Riudellots de la Selva), trobem una petita masia familiar on les gallines estan donant feina a la mare de la família. O el cas de Mas Pradells (Meliana), on recuperen una nau de xais antiga amb un refugi en desús de l’època de la Guerra Civil, que avui en actiu dóna feina a un jove tècnic agrari. Així anirà creixent la família de granges d’ous ecològics que donen sentit a una activitat agrària tradicional, que compleix un objectiu social molt clar i que arriba directament al consumidor final. Per assegurar la viabilitat dels projectes s’han engrescat amb PlantemBio, una xarxa de pagesos locals que treballa amb uns calendaris programats i gestionats per fer créixer el teixit agroecològic i fomentar que cada vegada més famílies puguin viure del camp i tirin endavant. Motius per ser optimista!

Fins aquí el viatge que ens presenta aquest estiu. La calor ha arribat de cop a principi de juny i ha despertat els cultius perquè vagin donant fruits al llarg dels mesos de bonança. Els animals es refugien de la calor i cerquen espais per airejar-se i estar resguardats. I els ceps, ametllers i oliveres treballen per donar molt bon fruit quan sigui el moment. Amb tot, una feinada sense descans de les persones que treballen la terra i ens porten els aliments a taula. Des de “L’origen” els tornem a agrair la constància, paciència i esforç; sense aquesta gesta, nosaltres no podríem nodrir-nos amb aliments vius. Molts ànims, bona feina i molt bon estiu!

Tot això fa que al final acabem agafant qualsevol cosa que hi ha a la nevera i improvisem el sopar. El resultat: constantment sopars rics en calories i greixos, i pobres en vitamines i minerals.

Els anuncis a la tele no ajuden a donar-nos un bon exemple de sopars sans (“esmorza i sopa cereals amb llet”) ni les dietes hipocalòriques sense cap tipus d’individualització que ens dóna el metge de capçalera o que trobem a les revistes de moda i del cor (fruita i iogurt per sopar, o bé un batut substitutiu dels àpats o bé una amanida o un tros de peix).

Perquè un sopar sigui sa, cal que tingui tres ingredients bàsics: una part de verdura o amanida, una part de proteïna, i una part d’hidrat de carboni.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

“Ui, quant de menjar!”, em diuen sempre. “No m’engreixaré si menjo tot això?”.

Aquesta combinació no vol dir que hàgim de fer dos o tres plats, sinó que el plat que fem, de la mida que ens vingui de gust (o que ens diguin), haurà de tenir aliments d’aquests tres grups. Podem per tant menjar l’equivalent a un plat de postres o de tres plats; dependrà de la gana que tinguem i de l’energia que hàgim gastat.

Cal recordar que després anirem a dormir; no necessitem, doncs, gaire energia, sinó restablir la utilitzada i nodrir les cèl·lules.

No és bo arribar a l’hora de sopar amb tanta gana; cal fer un bon dinar –també amb ingredients d’aquests tres grups d’aliments– i berenar com a mínim un cop (en un altre article ja parlarem de quins són els berenars que hem de fer els adults).

Entre les verdures, doncs, podrem triar entre mil i una varietats: enciams, escarola, endívia, créixens, ruca, tomàquet, cogombre, pastanaga, mongetes verdes, espinacs, bledes, ceba, espàrrecs, remolatxa, pebrot, carbassa, albergínia, carbassó, porro, api, rave, nap, col, coliflor, bròquil, pèsols, carxofes… I les podem barrejar amb germinats i bolets.

Al grup de la proteïna podrem trobar: carn, peix, ous, llegums, seitan, tofu, tempeh, quinoa, amarant, fajol.

• La carn no és gaire recomanable per sopar perquè costa de pair, sobreexcita i pot perjudicar la qualitat del son i provocar malsons.
• El fajol és de naturalesa calenta; cal prendre’l, per tant, només els dies més freds de l’hivern.
• Els llegums són difícils de pair; per tant només són apropiats a l’hora de sopar si es té el sistema digestiu fort i són molt cuits, en forma de crema de llenties vermelles, per exemple.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Foto: Pau Esculies. Col farcida de quinoa, mill i alga dulse

Al grup d’hidrats de carboni hi ha pa, pasta, arròs, altres cereals com el mill, i la patata.

• El mill és fàcil de pair.
• La civada ajuda a calmar el cos i el sistema nerviós.
• L’arròs basmati integral és el més depuratiu.

Els hauríem de triar sempre integrals, que tenen més vitamines, minerals i fibra, que ens va bé per regular el trànsit intestinal, per alimentar la flora i per millorar el sistema immunitari i el digestiu. A més, el cereal integral no engreixa i el blanc sí: el primer fa que la glucosa entri a la sang a poc a poc. Així doncs, atipa més i no es converteix en greix tan fàcilment.

Si estem controlant el pes, no podem prendre massa hidrats per sopar. N’hem de menjar menys que per dinar i sempre en funció del pes, l’exercici i altres factors com l’estat del sistema nerviós.

Si fem exercici cada dia (i sobretot els nens i adolescents) no podem deixar de banda aquest grup d’aliments: necessitem recuperar el glucogen que hem gastat.

Fem postres?

Si digeriu bé, podeu fer una fruita o un iogurt desnatat i sense sucre. Si us heu atipat força i ja heu pres tres peces de fruita durant el dia, no cal. Les infusions sense teïna –que no ajuda a l’hora d’anar a dormir– són totes benvingudes.

Sopars que hem d’evitar:

• Fruita i iogurt
• Got de llet amb cereals
• Pa amb tomàquet i embotit
• Amanida iceberg variada
• Salsitxes de Frankfurt
• Pasta blanca a la bolonyesa o a la carbonara

Idees de sopars saludables i bons:

Sempre amb verdura o amanida + proteïna + hidrat:

• Sopa de col, mongetes blanques i espelta
• Carxofes amb salsa de cúrcuma i lli i hamburguesa de bacallà i mill
• Fonoll rostit i broquetes de tempeh amb pa integral
• Crema de civada i verduretes a l’oli d’alfàbrega i ous escalfats
• Sopa de miso amb daikon, pastanaga, mongeta verda i kombu amb cabell d’àngel integral i papillota de rap
• Pizza marinera de polenta amb sardines, wakame, pebrot i carbassó
• Sopa de quinoa, amarant, alga dulse i pastanaga
• Sopa refrescant d’ordi i verdures i seitan amb espàrrecs

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Foto: Pau Esculies

Sopars fàcils i ràpids:

• Carbassó a la planxa amb cuscús integral (es cou en 1 minut) i seitan amb ceba a la planxa (es fa en 3 minuts)
• Crema de verdures i patata (triturat de la verdura sobrant d’un altre dia) i truita de bolets
• Crema de verdures preparada amb ou dur ratllat i pa sec a daus
• Espinacs a la planxa (3 minuts), salmó i patata al vapor
• Bròquil i patata a l’olla a pressió i tempeh a la planxa amb all
• Salsitxes de tofu amb arròs basmati integral (es pot coure el diumenge i guardar en una carmanyola) i amanida de canonges, ruca, i remolatxa
• Escalivada amb torrada integral i bacallà amb porro i ceba

A pocs llocs podreu trobar plats preparats elaborats a la botiga mateixa, amb matèries primeres ecològiques, i que estiguin tan bons com a la botiga Obbio. Trobareu cremes de verdures, hummus, paté de llenties, albergínia farcida de tempeh, llegums cuits, hamburgueses de cereals i verdures, amanides amb proteïna i cereal, etc.

Què és la hidratació?

El terme hidratació prové del vocable grec hydros, que significa ‘aigua’; per tant podem entendre que hidratem el cos prenent aigua. Així doncs, si l’element que ens hidrata el cos és l’aigua, podem entendre que la resta de begudes ens hidrataran per l’aigua que contenen.

Image may be NSFW.
Clik here to view.L’aigua és font de vida i és essencial per a la hidratació del cos. És l’hidratant per excel·lència; el més sa i el més natural. Una bona hidratació és important per a la salut física i mental.

El cervell es compon d’un 90% d’aigua, la sang d’un 83%, la massa muscular d’un 75% i els ossos d’un 22%, així que podem afirmar que l’aigua és un dels components principals del cos humà. Per assegurar el bon funcionament dels òrgans i cèl·lules és molt important mantenir-lo ben hidratat en tot moment.

Consells per hidratar el cos

Per poder hidratar el cos, cal consumir aigua; però també altres aliments, com la fruita, la verdura o les begudes, ens aporten l’aigua que necessitem.

1. Beure força aigua. Ja hem vist que el cos humà està principalment compost d’aigua, que perd fàcilment amb la suor, l’orina… Per això hem de reposar-la per mantenir-nos hidratats i en bona forma. La quantitat ideal seria un mínim de dos litres d’aigua diaris.
2. Prendre begudes variades: a més d’aigua, infusions, refrescos, sucs, lactis, begudes vegetals, etc.
3. Consumir aliments amb aigua. Beure aigua no és l’única forma d’hidratar-nos. També es beu i es menja! Podem proporcionar aigua al cos a través de fruites i vegetals.
4. Evitar l’alcohol. Les begudes alcohòliques causen deshidratació ja que tenen efecte diürètic.
5. Evitar la cafeïna. També el consum de cafè, te i refrescos pot ressecar l’organisme.
6. Evitar la sal. A part de provocar molta set, un excés de sal pot provocar hipertensió i problemes cardíacs.

Motius per hidratar el cos correctament

1. Per mantenir la salut.
2. És molt important sobretot per als qui fan una activitat física.
3. Per evitar lesions.
4. Perquè les funcions vitals es desenvolupin correctament.
5. Per no tenir deshidratació o cop de calor.
6. Per evitar la retenció de líquids.
7. Per diluir millor les sals minerals, que el cos absorbeix més fàcilment.
8. Per millorar la circulació sanguínia.
9. Per proporcionar al cos dels minerals i oligoelements necessaris.

Image may be NSFW.
Clik here to view.Quins són els col·lectius amb més risc?

1. Nens
2. Gent gran
3. Embarassades
4. Lactants
5. Esportistes

Els bebès excreten una gran quantitat d’orina perquè tenen els ronyons immadurs; a més no ens poden dir la set que tenen i tenen una taxa de superfície corporal més alta, cosa que fa que perdin més aigua i siguin més sensibles a la calor.

La gent gran, a diferència dels nadons, amb l’edat, tenen la funció dels ronyons reduïda. A més, el mecanisme que regula la sensació de set es pot danyar i no perceben la set d’una manera tan eficaç. Tenen menys aigua al cos i a més alguns no beuen la quantitat que els fa falta.

Les dones embarassades necessiten estar ben hidratades per l’augment de volum sanguini. L’aigua ajuda a mantenir el líquid amniòtic, a més d’evitar infeccions urinàries. A més és bo per combatre la deshidratació que podrien causar els vòmits i contribueix a evitar el restrenyiment.

Què passa si no ens hidratem bé?

1. No oxigenem els òrgans de forma correcta.
2. El cos s’esgota i perdem nivells de força i resistència muscular.
3. Pertorbem el funcionament correcte de l’organisme.
4. Perdem gana.
5. Notem malestar corporal i fatiga.
6. Ens costa concentrar-nos.
7. Patim somnolència.
8. Tenim més risc de caigudes.
9. Som més propensos a tenir infeccions del tracte urinari.
10. Apareixen malalties dentals.

Així que hem d’aprendre a escoltar el cos quan demana aigua, a entendre que la sensació de set és la manera que té de demanar-nos líquid, que l’aigua és l’element principal que compon l’organisme, i que les seves pèrdues constants a causa de les funcions vitals, fa que hàgim de reposar-la, sobretot ara que ve la calor. Mantenir un nivell d’hidratació adequat és imprescindible per a la supervivència, la salut, el rendiment físic i mental. I recordeu: ingeriu aigua fins i tot si no teniu set.

Respecte del risc cardiovascular, s’ha vist que consumir vi en poca quantitat augmenta el colesterol bo (HDL) i disminueix l’agregació plaquetària. Això podria disminuir el risc d’angina i infart cardíac. En un estudi fet per l’equip del doctor Malinske el 2004, es va observar que el consum baix d’alcohol (1-3 copes/mes) o moderat (1-6 copes/setmana) disminuïa la mortalitat per risc cardiovascular en homes hipertensos. El 2014, l’equip del doctor Blomster va obtenir resultats similars amb diabètics tipus 2.

Image may be NSFW.
Clik here to view.Però, compte, en tots els estudis s’ha comprovat que a partir d’un nivell de consum d’alcohol (el més acceptat és més de 6 copes a la setmana) el risc cardiovascular no millora, sinó que empitjora; genera hipertensió arterial, hipertrigliceridèmia, obesitat, insuficiència cardíaca, entre d’altres.

Respecte del risc de desenvolupar diferents tipus de càncer, s’ha observat una relació lineal amb el consum: com més alcohol, més risc. Així es relaciona amb càncer de faringe, laringe, esòfag, mama, fetge, intestí, etc. (Estudis de Stockel 2002, Tramacere 2010, Feduko 2011, Seitz 2012, monografia 96/2010 de l’Organització Mundial de la Salut, entre d’altres).

Tornant a la pregunta inicial, l’art de degustar el vi inclou tots els sentits –vista, oïda, gust, olfacte i tacte–, que generen sensacions i evoquen i provoquen records. Per tant, la deglució és poc important en aquest procés. Si parlem de risc cardiovascular, el benefici més alt es trobaria entre 1 i 6 copes de vi a la setmana; si parlem de risc cancerigen, com menys consum millor, i sobretot clarament per sota de 6 copes de vi a la setmana.

Segons la doctora Nichols de la Fundació Britànica del Cor, mitja copa al dia seria la dosi diària per minimitzar el risc d’emmalaltir. I què es considera una copa de vi? Doncs la comunitat científica fa els estudis de consum amb 148 ml. Per tant, no val una copa de futbol.

El doctor Knapton de la Fundació Britànica del Cor va concloure que “beure amb moderació ofereix certa protecció davant de la malaltia cardíaca, però no és una llum verda per començar a beure, ja que hi ha maneres millors de protegir el cor, com una dieta equilibrada, fer exercici amb regularitat i deixar de fumar”. A més, cada persona cal avaluar-la de manera individual, tenint en compte si té alguna malaltia, si pren alguna medicació o qualsevol altre estat de salut que calgui tenir en compte abans de prendre alcohol.

Una situació en la qual habitualment es consulta és en l’embaràs. Les recomanacions científiques actuals avalen que mentre s’està embarassada és millor no beure alcohol, especialment durant el primer trimestre pel risc d’avortament o de part prematur, i durant tot el període pel risc de baix pes, alteracions anatòmiques, dificultats de creixement i aprenentatge del nounat, entre molts altres trastorns.

En cas de dubte sobre l’estat de salut i la possibilitat de beure vi sempre val més consultar-ho amb el metge.

Image may be NSFW.
Clik here to view.Xavier Orpella
Metge especialista en Salut Laboral i Promoció de la Salut
Correu: info@etselquemenges.cat

Bibliografia

1. Organització Mundial de la Salut. International Agency on Cancer Research. Monografia 96.
2. Nichols M, Scarborough P, Allender S, Rayner M.. What is the optimal level of population alcohol consumption for chronic disease prevention in England? Modeling the impact of changes in average consume levels. BMJ open 2012, 2: e000957.
3. Gaziano M, Gaziano T, Glynn RJ, Sesso HK, Ajani UA, et al.. Light-to-moderate alcohol consumption and mortality in physicians health study enrollment cohort. J Am Coll Cardiol 2000;35:96-105
4. Camargo CA, Hennekens CH, Gaziano JM, Glynn RJ, Manson JE, Stampfer M.. Prospective study of moderate alcohol consumption and mortality in us male physicians. Arch Intern Med 1997; 157: 79-85.
5. Malinski MK, Sesso HK, Lopez-Jimenez F, Buring JE, Gaziano M.. Alcohol consumption and cardiovascular disease mortality in hypertensive men. Arch Inten Med 2004; 164:623-628
6. Blomster J, Zoungas S, Chalmers J, Li Q, Chow C, Woodward M. et al.. The relationship between alcohol consumption and vascular complications and mortality in individuals with type 2 diabetes. Diabetes Care 2014; 37: 1353-59
7. Cancer research UK: Alcohol and cancer the evidence. www.cancerresearchul.org 6/2014
8. Mayo Clinic. Heart disease. www.mayoclinic.org. 6/2014
9. National Institute of Cancer, USA. www.cancer.gov. 6/2014
10. Monografia IARC/OMS 2010. http://monographs.iarc.fr/ENG/Monographs/vol96/mono96.pdf
11. National Health Service UK. http://www.nhs.uk/conditions/pregnancy-and-baby/pages/alcohol-medicines-drugs-pregnant.aspx#close

Participa al Verkami d’Escuracassoles

Image may be NSFW.
Clik here to view.Puc menjar meló, cogombre i carbassa tant a l’estiu com a l’hivern? Si ens fixem en l’oferta dels mercats i establiments convencionals podríem pensar que tots tres productes es cultiven i es cullen durant tot l’any, però només cal parar atenció a la procedència. La majoria són productes d’agricultura intensiva i d’hivernacle o vénen de ben lluny, a vegades fins i tot de l’altra punta de món. Aquest transport de mercaderies, a més de deixar una petjada ambiental molt important i ser, per tant, poc sostenible, desafavoreix el consum i la producció local. Si a tot això hi sumem la necessitat del cos de consumir determinats aliments que ens refredin o ens aportin calor segons les condicions ambientals, ja tenim tots els arguments per optar per un consum de productes de proximitat i de temporada, és a dir, els pilars que fonamenten la filosofia de l’slow food.

Però, què es cull, a casa nostra, al mes de juny, a principi d’estiu? I al mes de setembre? I al desembre? Malgrat que pot semblar fàcil, ben pocs són capaços de determinar amb exactitud la temporada de cada aliment. Per ajudar-nos amb aquest embolic i contribuir a fer més sostenible el nostre consum neix el projecte Escuracassoles, un calendari de cuina que cada setmana mostra els aliments que es troben el un moment òptim i que ara llança un Verkami per poder finançar la impressió de la seva segona edició, la de l’any 2015.

L’Escuracassoles està inspirat en el moviment Slow Food, té la participació de cooperatives d’economia solidària com La Ciutat Invisible o Cevagraf i es defineix com un projecte de “cultura lliure i col·laborativa”.

Tot els qui feu una microdonació a l’Escuracassoles rebreu el calendari 2015 amb una recepta senzilla per cada setmana de l’any ideada amb productes de temporada de l’horta, de la terra i del mar i un espai on podreu anotar la llista de la compra per fer un consum més responsable.

Reutilitzar les ampolles de plàstic que trobem a les botigues d’aliments no és recomanable, ja que contenen components químics que poden ser perjudicials per a la salut. El BPA és un component químic que porten alguns plàstics i que, en determinades condicions, migra als aliments o begudes. Diferents estudis parlen de la perillositat d’aquest component tan difícil d’eliminar que s’acumula al cos. Per tant, per un principi de precaució recomanem triar un tipus d’ampolla sense BPA. El vidre és un material molt adequat, ja que no reacciona en contacte amb els aliments, és reciclable, transparent i fàcil de netejar. El problema pot ser el pes i que és fràgil.

La Flaska és una ampolla de vidre amb disseny personalitzat i un protector de neoprè o silicona que la protegeix dels cops; és de vidre gruixut resistent i lliure de tòxics. Image may be NSFW.
Clik here to view.El Tritan és un tipus de plàstic lliure de BPA molt resistent i dur, lleuger i transparent. Gràcies a la seva qualitat i atoxicitat, Aladdin, empresa especialitzada en ampolles i contenidors d’aliments, el fa servir per fer ampolles funcionals amb un disseny atractiu. Image may be NSFW.
Clik here to view.Amb Tritan també podeu trobar ampolles amb filtre de carbó actiu, com l’ampolla Brita Fill&Go, que elimina el clor i impureses de l’aigua. Image may be NSFW.
Clik here to view. L’acer inoxidable és un material apropiat per estar en contacte amb els aliments, ja que no allibera components tòxics, és molt resistent, higiènic i dura molt. Cal no confondre’l amb l’alumini, metall pesant no recomanable per a la salut, amb el qual estan fetes moltes ampolles d’excursionisme. L’acer inoxidable és també molt adequat per fer termos, ja que manté les begudes tant calentes com fredes. Els termos Aladdin i Stanley són molt resistents als cops i mantenen els líquids freds o calents fins a 24 hores en les condicions més extremes. Image may be NSFW.
Clik here to view. Image may be NSFW.
Clik here to view.Silvia Ferrer Dalmau-Nitid Arquitectura I Ecologia I Salud Assessora a René electrodomèstics 

Fa un any la Mireia va anar a recollir la seva filla a l’escola i la mestra li va explicar que volia sensibilitzar els nens i nenes en la importància de no llençar menjar. “La manera de fer que els nens fossin més conscients d’aquesta realitat era demanant-los si volien un entrepà sencer o només mig, perquè molts acabaven llençant-ne la meitat a les escombraries perquè no se l’acabaven”. Aquest comentari va inspirar el projecte ‘Espigoladors’. Fa uns mesos, aquesta entitat juntament amb altres organitzacions i persones van crear la Plataforma “Aprofitem els Aliments” i el mes de febrer passat van presentar el manifest  “Prou Malbaratar Aliments“. Havent visitat diversos menjadors socials, la Mireia va conèixer la Sílvia. “Mare de dos fills i aturada, la Sílvia anava diàriament al menjador social i, per necessitat, era una ‘espigoladora’ d’aliments als contenidors”. La idea de la Mireia Barba va ser crear una empresa que recollís la verdura i fruita que els supermercats o agricultors descartaven “perquè no l’havien venut o perquè no era visualment prou bonica” i empoderar col·lectius en risc. El projecte ‘Espigoladors’ ha estat seleccionat en el programa d’emprenedoria social de La Caixa 2013.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Mireia Barba, responsable del projecte ‘Espigoladors’. Espigoladors és una de les entitats impulsores de la Plataforma ‘Aprofitem els Aliments’.

Espigolar vol dir aplegar, agafar d'aquí i d'allà... 

Sí. Espigolar vol dir recollir les restes que han quedat de la collita i és un “ofici” ancestral, protagonitzat per dones majoritàriament.

 Vosaltres aplegueu dues coses interessants: menjar susceptible de ser llençat i persones en risc d’exclusió social, empobrides i mal alimentades... 

Volem recuperar l’activitat, l’ofici i la dignitat dels primers espigoladors. Ara, sovint s’amaguen, perquè senten que han perdut l’autoestima i la  dignitat. El projecte vol sensibilitzar i educar sobre dos missatges: el primer, transmetre la recuperació del valor dels aliments i concebre les minves alimentàries com un recurs i no com un residu. Cap aliment en bon estat hauria de ser considerat un residu! I, el segon, promoure un canvi d’enfocament que tendeixi cap a una cultura d’aprofitament dels recursos tant de persones com d’aliments, destacant les plenes capacitats que té cadascú i tancant el cercle amb sentit.

 Quin és el model que plantegeu? 

El projecte té quatre objectius principals: recuperar fruita i verdura que es malbarata; inserir i generar oportunitats per a persones en risc d’exclusió social; formar i sensibilitzar sobre la importància de gaudir d’una alimentació sana; i proveir d’aliments sans, saludables persones que no hi tenen accés.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

 Interessant!

Volem oferir una alternativa als productors i venedors que generen excedents d’aliments o minves proporcionant-los una solució coherent amb el medi ambient i amb l’entorn social, contribuint a potenciar la seva responsabilitat social d’una manera alineada a la seva activitat i col·laborant amb una entitat sense afany de lucre que aposta per un model transformador. Una part dels aliments que recuperarem els canalitzarem cap a menjadors socials, i donarem accés a aliments sans, saludables i nutritius als usuaris i l’altra part els transformarem en diversos productes de qualitat (sucs, salses, cremes i melmelades).

Tindreu nutricionistes o especialistes per elaborar els productes que voleu comercialitzar?

Estem creant un comitè assessor del qual ja formen part, entre d’altres, l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona, la reconeguda cuinera Ada Parellada i la Fundació La Caixa.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Un enciam espigat d’un hort comunitari podria servir per dur-lo a menjadors socials, perquè conserva tots els nutrients malgrat que comenci a espigar-se.

D’on recollireu els aliments i com connectareu els agricultors i comerciants de queviures amb els col·lectius més desafavorits?

Els productes els recollirem inicialment de grans superfícies, cooperatives, mercats majoristes i d’agricultors. L’objectiu és recollir fruites i verdures que es descarten ja sigui per un descens en les vendes, per excedents de producció, perquè la fruita està madura i el consumidor ja no la vol comprar o per qüestions estètiques. En aquest últim cas, parlem de patates massa grans i amb formes rares, de pastanagues trencades, de plàtans amb punts negres, etc. Totes aquestes fruites i verdures es poden menjar, són aptes per al consum i conserven tots els nutrients intactes, però “són lletges”. Espigoladors vol destacar d’aquests productes creatius i de gran personalitat tot el valor que contenen, que és molt, des d’un punt de vista alimentari, mediambiental i socioeconòmic.

Una idea que serviria per frenar part del malbaratament alimentari de la societat... 

Sí! Les dades són esborronadores: a Catalunya es van malbaratar l’any 2010 262.471 tones d’aliments, 35 kg per habitant i any! I l’Estat espanyol és el sisè país de la Unió Europea que malbarata més menjar. Estem parlant de 7,7 milions de tones l’any i això representen 163 quilos de mitjana per persona/any, en un país en què hi ha entre 3 i 4 milions de persones que passen gana.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Quin desastre! 

S’està desaprofitant menjar en un estat excel·lent perquè en alguns casos no té l’aspecte que hauria de tenir! La nostra finalitat és lluitar contra el malbaratament alimentari, que representa un problema ètic, social, nutricional, mediambiental i econòmic. Les conseqüències van més enllà dels impactes socials tan evidents que comporta. Tot el procés de producció, emmagatzematge i transport deixa una petjada ecològica important. Quan llencem menjar també estem llençant els recursos que hem destinat a la producció d’aquests aliments (sòl, aigua, energia) i estem contribuint indirectament a augmentar les emissions a l’atmosfera.

Quan començarà a estar actiu Espigoladors? 

Ben aviat! Durant aquest mes de juliol iniciarem una prova pilot que constarà de diverses fases amb l’objectiu de comprovar, pas a pas, el model de funcionament del projecte i el model de negoci, per tal de fer-lo sostenible. És un projecte innovador, transformador i al mateix temps ambiciós; per aquest motiu pretenem anar incorporant els diferents eixos de manera progressiva.

 Amb quins obstacles us heu trobat? 

En aquests moments necessitem una cuina i un magatzem a Barcelona.

Heu visitat alguns locals? 

Sí! Hem visitat escoles que han tancat i hospitals que tenen molt d’espai a la cuina. Estaríem parlant d’una cuina que, ara per ara, estigués infrautilitzada, si pot ser amb registre sanitari. Som conscients que hi ha molts recursos infrautilitzats o que estan tancats però ens falta saber com arribar a contactar-hi.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

A Espigoladors no només voleu evitar el malbaratament d’aliments, sinó que voleu aprofitar –també- recursos materials i espais que es troben en desús i que podrien ser molt útils…

Totalment cert! Espigoladors és un projecte 100% amb filosofia d’aprofitament. Aquesta és la base per a l’eficiència i el residu zero. Volia agrair a totes les persones i entitats que han posat un granet de sorra i que continuen col·laborant fent possible que aquest projecte sigui una realitat a punt d’engegar una prova pilot.

De quina manera integrareu els col·lectius desafavorits en la vostra empresa? 

Un punt diferencial del nostre model és la voluntat de fer partícips de tot el procés persones en risc d’exclusió, empoderant-los per tal que puguin generar-se oportunitats i recuperar la vàlua com a treballadors i treballadores. Volem integrar-los en tot el circuit, tant en la recollida com en la producció. Espigoladors pretén fomentar la dignitat de les persones, la confiança i l’autoestima de manera inclusiva i transformadora.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Què hauríem de fer per no malbaratar tants aliments? 

Quatre coses ben senzilles: planificar els menús i els àpats que farem; anar a comprar amb una llista; optimitzar l’ús de la nevera i comprar tant com sigui possible a granel i fresc (sense embalatge) i sense deixar-nos enlluernar per ofertes que ens fan comprar més producte del que necessitem. Per exemple, si dilluns mengem verdura, aprofitar el brou per fer unes llenties amb arròs l’endemà. O fer truites i pizzes artesanals de tota mena amb restes d’hortalisses, llegums o tall que tinguem a casa.

Alguns additius i conservants podrien ser disruptors endocrins, unes substàncies que poden actuar com a falses hormones i perjudicar la salut. Per aquesta raó, França prohibeix l’ús de BPA, un plastificant, en tota la cadena alimentària a partir del 2015, però la UE no es decideix. El programa Quèquicom de TV3 ha dedicat aquesta setmana un programa especial d’una hora a aquesta contaminació invisible.

La consistència, forma i olor de la femta ens donen pistes per saber si aquest procés s’ha fet correctament o no. Com han de ser les caques? Han de tenir forma cònica, ser d’un color entre groc pàl·lid i marró fosc –tot i que dependrà del que s’ha menjat entre 16 i 24 hores abans–, no han de quedar enganxades al vàter i el culet no s’ha d’embrutar.
Direm que un nen va restret quan disminueix el nombre de vegades que fa caca, o quan la femta és dura i hi ha dificultat per evacuar-la o fa mal. No es pot establir les vegades que s’ha de fer caca, perquè depèn de l’edat i de cada nen, però seria desitjable entre una i tres vegades al dia a partir dels dos anys. Abans de parlar de les causes, m’agradaria explicar com funciona l’últim tram del budell. La motilitat del còlon (el budell gruixut) depèn d’una organització molt complexa en què l’efectora és la musculatura involuntària (múscul llis). El final del còlon, que anomenem recte, té un esfínter format per l’esfínter anal intern (múscul llis i involuntari), responsable en un 80% del to de l’esfínter, i l’esfínter extern (múscul estriat i voluntari), que permet contraure el recte de manera voluntària. Image may be NSFW.
Clik here to view. El recte té el paper de reservori de la femta. Les seves fibres viscoelàstiques li donen capacitat d’adaptar-se a un volum important i, a través d’uns receptors nerviosos, transmet el desig de defecar. Així doncs, la distensió del recte origina el desig que provoca la descàrrega amb la relaxació de l’esfínter anal intern. La contracció voluntària de l’esfínter anal extern permet mantenir la continència fins que desaparegui el desig de fer caca; llavors apareix la retenció. La relaxació de l’esfínter anal intern (RAI) és innata; en canvi el reflex anal voluntari (RAV) és adquirit i, per tant, après (normalment a partir dels 2 anys). Així doncs, direm que la defecació comença amb la sensació de desig produïda per la distensió de la paret del recte que es produeix a través de conduccions nervioses amb la relaxació de l’esfínter anal intern.

Per què apareix el restrenyiment?

De causes n’hi ha diverses però el resultat és l’acumulació i/o retenció de femta, que es torna dura, seca i ampla i produeix la distensió del to del recte, on s’acumula (s’esllenega). El nen no té la sensació de tenir el recte ple i no sent la necessitat de buidar. Quan ho fa, té mal i això cronifica el cercle. Hi ha tres períodes en què el nen és més susceptible: fase de deslletament, retirada del bolquer, començament de l’escola.

L’alimentació. Mal hàbit dietètic

.Un excés d’aliments refinats, enllaunats, menjar sempre restes de la nevera, congelat o envasat –que comporta carència de nutrients. .Un excés de sal (snacks), cereals refinats, carn, formatges o enfornats i falta de fibra farà que les femtes siguin massa seques i poc hidratades. .Un excés de refinats, lactis tous, iogurts, xocolata, dolços, begudes ensucrades farà que el budell s’infli amb massa gasos i perdi to. L’ideal és fer una alimentació equilibrada a base de cereals integrals, que ens aporten molta fibra (*), llegums, verdures del temps, fruites i fruits secs. Si l’hàbit alimentari és molt dolent no serà fàcil canviar, però a poc a poc hem d’aconseguir l’equilibri per tal de recuperar el budell d’una manera més fàcil. Mentre entrenem el nou hàbit el podem ajudar prenent més biota natural (pickles) o be complementar. També és important millorar el desordre en l’horari, defecar cada dia, mastegar bé i sobretot no forçar a menjar si no hi ha gana. També s’ha d’evitar picar entre àpats.

La ingesta de fibra adequada (vegeu taula*)

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Les emocions: el restrenyiment emocional

El paper de les emocions és molt important perquè els budells tenen certa analogia amb el cervell. La medicina tradicional xinesa diu que l’aparell digestiu és el nostre segon cervell; per tant, la seva salut influeix en el sistema nerviós. Les emocions són energia i es manifesten físicament als budells; així, les emocions tòxiques irriten el budell i les emocions agradables permeten recuperar-ne el funcionament i l’equilibri. S’ha demostrat que una gran part de la serotonina de l’organisme està vinculada a les cèl·lules nervioses que controlen l’aparell digestiu; per això després d’un bon àpat ens sentim relaxats. On sentim les emocions? A la panxa.

És freqüent que el nen es queixi de la panxa quan està nerviós per alguna cosa o té problemes emocionals (no digereix bé les emocions): l’inici del curs escolar, la pèrdua d’un familiar o mascota, un canvi de casa, el naixement d’un germà, el procés de separació dels pares, els crits a casa… Tot el que el fa sentir insegur crea estrès i pot influir en l’acte de defecar: no voler deixar anar, tancar-se en si mateix, la por… moltes vegades es materialitza en restrenyiment. Per això, si pensem que l’alimentació del nostre fill és adequada, cal estar atents i esbrinar què li passa, què li fa por.

Un altre moment molt important és la retirada del bolquer. Si ho fem només perquè ens ho diuen a l’escola, però el nen no està preparat per fer-ho, hi pot haver un restrenyiment molt sever. És una etapa de canvi, un pas endavant a l’hora de fer-se gran i responsable, i a vegades aquesta exigència de control quan no s’hi està preparat fa por, i aquesta por que se li escapi o de no saber-ho controlar, fa que voluntàriament tanqui l’esfínter i comenci el cercle viciós (dolor, por, negativa a defecar). La salut de l’aparell digestiu és molt important no només per tots els nutrients que ingerim, sinó per mantenir correctament la flora intestinal, tan necessària per pair bé. Només un 5 % del restrenyiment infantil té causa orgànica –malaltia celíaca, fibrosi quística, malalties neurològiques, entre d’altres–; la resta està vinculada a una mala alimentació o a circumstàncies mentals i emocionals. El nen s’ha d’enfrontar al món i ha d’aprendre a gestionar les emocions. Els pares tenen un paper molt important en els moments de canvi mantenint la calma i entenent que forma part del seu procés d’evolució. Hem d’ajudar-los a digerir bé el procés. Si els ho expliquem, els parlem del que sentim i del que passa, ho digeriran molt millor.

Image may be NSFW.
Clik here to view.Anna Bonamusa Ventura
Pediatra homeòpata.
Professora d’alimentació conscient.
www.atelierdelasalut.com www.alimentacionbioeneergetica.com

Les espècies –tothom ho diu– són molt sanes, però a vegades encara se’ns resisteixen!

Aquestes tres autores ens ho posen molt fàcil. La feinada grossa ja l’han feta elles, cuinant més d’un centenar de plats per poder valorar-ne els resultats i arribar a les vuitanta receptes que ens proposen. Mestissatge amb els cinc sentits assegurat.

A més d’aquest receptari, al llibre també hi trobem informació botànica de les plantes que produeixen les espècies, la seva història, les reaccions fisiològiques del cos per la seva acció…

Què us semblaria menjar una amanida d’espinacs i mango amb vinagreta de gingebre, uns espaguetis amb all caramel·litzat, una truita amb farcit de samosa i botifarra negra, o un pastís de cafè i cardamom? Viatge a l’Índia, al Marroc… a través de la cuina?

Articles relacionats:

Fines herbes, herbes i espècies
El fonoll 
El julivert 
Compte amb el picant calent

L’obesitat, la diabetis, les malalties de cor, de cervell i alguns càncers sovint són fruit del nostre estil de vida i de dietes poc saludables. I és que moltes vegades no ens fem preguntes bàsiques, com “què hi ha al nostre menjar i d’on ve?”, “Com es va criar el vegetal o l’animal que estic menjant?, prenia medicaments?”,

L’autor d’aquest llibre ens explica com es va convertir en una persona més sana, impactat després de la mort del seu pare. I ens posa exemples com aquest: les patates xips Pringles ja no poden anomenar-se ‘patates fregides’ a Europa perquè en realitat porten només un 42% de patata. Per descobrir aquest ‘menjar fals’, com el defineix Zenn, una bona regla d’or és: “Si no pots pronunciar el nom dels ingredients … no t’ho mengis”.

Però hi ha molts més continguts en aquest llibre. Si haguéssim de buscar-li titulars sensacionalistes i d’estil ‘Teletienda’, podríem dir…

• Com revertir l’edat cronològica deu anys.
• Tres coses simples que pots fer per posar-te en forma i mantenir-te prim per sempre.
• Allarga la teva vida quinze anys.
• Descobreix el motiu pel qual la majoria de les persones se senten cansades i en mal estat.
• Afegeix vigor i passió a la teva vida sexual.

Bé, aquests són els titulars que n’extrec jo. I tu?

Image may be NSFW.
Clik here to view.

foto: Núria Roura

Divendres passat, una amiga amb qui havia quedat per sopar em va deixar plantada a l’últim moment. Us ho podeu imaginar? M’havia posat fins i tot maquillatge, rímel i pintallavis (ecològic i sense parabens, esclar) i el meu súper vestit sexy. A més, tenia una gana voraç perquè salivava només de pensar en el sopar que ens esperava. Així que la situació era la següent: tenia una gana increïble i m’havia de preparar alguna cosa saludable per menjar –això per mi és innegociable–, ràpida i sense embrutar-me, perquè ja que m’havia posat guapa, com a mínim volia aguantar el maquillatge i el vestit una hora més (he, he, he!).

Com que aquest tipus de situacions ja m’han passat altres vegades –és el què hi ha quan tens molts amics artistes– m’he convertit en una dona força previsora. I vosaltres també ho podeu ser. Què és ser previsora? Primer de tot, sempre tinc alguna verdura fresca; sempre. D’altra banda, tinc un armari de la cuina dedicat a fruita seca i llavors (de sèsam, carbassa, gira-sol, chía, lli, cànem); algun pot de llegums o verdures cuites ecològiques per poder-me fer un plat de mongeta verda amb un bon hummus en un moment, per exemple; i tinc un racó de l’armari destinat a superaliments com el llevat nutricional. Els superaliments contenen més nutrients per caloria que la majoria d’aliments, i tenen moltes vitamines, minerals, antioxidants i enzims, així que m’asseguren una bona aportació de nutrients de manera fàcil i còmoda per a dies amb poc temps o plats improvisats (i també per afegir sabor i plaer organolèptic als plats).

Tornant a la sortida frustrada: “I ara què menjo?”, vaig pensar. Així que me’n vaig anar cap a la cuina per veure quina verdura fresca em quedava. Com he dit, sempre tinc alguna coseta, però tenint en compte que era divendres i que faig la compra setmanal de productes frescos els dissabtes, tampoc tenia gaire varietat. Em quedava un carbassó, un alvocat i tres pastanagues.

Veient els ingredients que tenia, vaig visualitzar el plat molt ràpidament: faria uns espaguetis amb el carbassó, trossejaria la pastanaga ben petita per donar un toc cruixent al plat, i amb l’alvocat –que amb la gana que tenia me l’hauria menjat tot– aportaria el punt cremós i la “dolçor” que buscava després de la plantada de la meva amiga. A més, podia afegir-hi una mica de llevat nutricional, per gaudir del sabor tan especial que té, una barreja de nous i formatge fumat i vinagre d’umeboshi. A banda d’imaginar-me que el plat quedaria deliciós, nutricionalment era un àpat ideal, perquè el carbassó aporta un hidrat de carboni amb poques calories i ben lleuger; la pastanaga té betacarotens i prepara la pell per a l’estiu; l’alvocat i l’oli d’oliva són greixos molt saludables; el llevat nutricional aporta vitamines del grup B, proteïna i fibra; i el vinagre d’umeboshi ajuda a digerir amb més facilitat.

Què va ser el millor del sopar improvisat? Que a part de preparar-lo en 10-15 minuts com a molt, el vaig gaudir al màxim. He de reconèixer que és un dels meus plats preferits actualment, perquè sempre que me’l menjo el gaudeixo moltíssim, i a la vegada em sento neta, el digereixo bé i sé que estic alimentant el cos amb nutrients de bona qualitat. Sovint me’l preparo per dinar: només afegint-hi llegum o cereal integral i algun tipus de llavor, tinc un plat únic ben complet, saludable, energètic i nutritiu. És genial! I, ara a l’estiu, és un plat ideal per dur a la piscina, a la platja o d’excursió.

Us animeu a fer aquest sopar tan ràpid i deliciós? Us explico els passos i els ingredients que necessiteu. És ben fàcil:

Ingredients

• 1 carbassó
• 1 alvocat
• 3 pastanagues
• 1 cullerada sopera de llevat nutricional
• Oli d’oliva (de bona qualitat, és a dir, de primera extracció en fred i ecològic)
• Vinagre d’umeboshi (o sal marina sense refinar)

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Preparació

• Renteu molt bé les verdures –jo ho faig sota l’aixeta d’aigua filtrada per osmosi–, per no haver pelar les pastanagues ni el carbassó (si són ecològics).
• Agafeu un plat i l’Spirali (la màquina de fer espaguetis de verdures). Feu els espaguetis de carbassó de manera que ja caiguin directament al plat.
• Partiu les pastanagues per la meitat de dalt a baix, i cada meitat també per la meitat. A partir d’aquí, trossegeu-les ben petites. També podríeu picar-les amb la batedora, o bé ratllar-les. Afegiu les pastanagues als espaguetis.
• Obriu l’alvocat i talleu-lo a trossos.
• Afegiu l’alvocat als espaguetis i remeneu bé.
• Afegiu el llevat nutricional.
• Amaniu amb una miqueta de vinagre d’umeboshi i oli d’oliva. Si no teniu vinagre d’umeboshi, podeu fer una vinagreta amb oli d’oliva, sal marina sense refinar i una miqueta d’aigua.
• Barregeu-ho tot bé i… a gaudir! ☺

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Article escrit per: Núria Roura

Malgrat ser “naturals”, el plom, l’arsènic, el cadmi o el mercuri, poden ser dolents per a la salut, especialment si l’exposició és llarga o a dosis altes.

Image may be NSFW.
Clik here to view.Els metalls tòxics són metalls pesants que s’usen en productes casolans, com paelles antiadherents, ceràmica vidriada, pesticides, sabons, joguines de plàstic (2), ombra d’ulls (3) i pintallavis (4). També a la pintura de les cases d’abans del 1978 (plom) (5), el menjar (els peixos, les plantes i els animals absorbeixen cadmi de l’ambient), el fum del tabac (6), el plom dels carburants, l’aigua de l’aixeta (encara que sigui potable), alguns medicaments (especialment els que regulen la pressió sanguínia), les vacunes, el mercuri dels peixos contaminats i, naturalment, de les amalgames dentals (metàl·liques).

Els metalls pesants poden ser inhalats, menjats o absorbits a través de la pell.

Com pot la toxicitat per metall pesant afectar el sistema reproductiu?

L’estudi esmentat afirma que si l’home o la dona han estat exposats a cadmi, les possibilitats d’embaràs poden retardar-se.

Altres metalls també poden influir en la fertilitat. Com més plom hi hagi en la sang d’un home, més temps necessitarà per embarassar la seva dona, ja que el plom disminueix el recompte espermàtic i també redueix la mobilitat de l’esperma. El plom i el cadmi poden afectar els nivells d’hormones sexuals de la dona, per la qual cosa la concepció pot ser més difícil.

Però el rei dels metalls pesants és el mercuri. On hi ha metall pesant normalment també hi ha mercuri. Els símptomes de la toxicitat del mercuri poden ser molt variats, ja que pot afectar gairebé totes les cèl·lules del cos. Normalment els símptomes predominants dependran del punt feble genèticament.

El mercuri també pot dificultar la concepció, provocar avortaments espontanis i naixements prematurs. El mercuri disminueix els nivells de zinc, la qual cosa disminueix els nivells de progesterona en les dones i de testosterona en els homes. La progesterona és necessària per portar un embaràs a terme. Defectes de naixement, especialment relacionats amb el cervell i la capacitat d’aprenentatge, poden ser causades per mercuri, ja que pot passar a través de la barrera placentària i la barrera hematoencefàlica (sang-cervell) contràriament al que es creia abans. Disminució de la libido (gana sexual) i símptomes premenstruals són alguns exemples dels problemes que poden ser causats per una intoxicació per mercuri.

Poden els nadons absorbir el mercuri de les mares?

S’ha demostrat en estudis amb animals i amb humans que el mercuri pot travessar la barrera placentària. De fet, s’emmagatzema en els fetus abans que en la mare. També es pot transmetre a través de la llet materna. El mercuri de les amalgames s’emmagatzema en la llet materna i en el fetus en nivells fins a vuit vegades més alts que el que s’emmagatzema en els teixits de la mare.

Quins altres tipus de símptomes poden ser causats pel mercuri?

La candidiasi crònica està associada amb intoxicació amb mercuri, que actua com un antibiòtic i, com els antibiòtics convencionals, mata també el bacteri amic de la flora intestinal que ens ajuda a controlar el creixement d’aquest fong. Cal sospitar intoxicació per mercuri si realment després de diversos tractaments la càndida no remet.

A més el mercuri pot ocupar els receptors cel·lulars que haurien d’estar ocupats per altres minerals necessaris per a la salut. En aquest cas, encara que no hi hagi una deficiència en els nivells sanguinis de tals minerals, hi ha la simptomatologia com si n’hi hagués, ja que el mineral en concret no pot arribar a fer la seva funció.

Els símptomes que poden ser causats per una deficiència de minerals que han estat desplaçats pel mercuri inclouen:

• Magnesi: irregularitats en el ritme cardíac, retracció de les genives.
• Ferro: anèmia.
• Coure: anèmia, disfunció tiroide, digestió deficient.
• Zinc: anorèxia nerviosa, pèrdua d’olfacte i gust, pèrdua de gana, disminució de la libido, símptoma premenstrual.
• Iodo: disfunció tiroide.

Problemes de tiroide o toxicitat per mercuri?

Problemes de tiroide com una baixa temperatura corporal poden millorar quan el metall pesant és eliminat del cos. Una baixa temperatura corporal és un signe d’una hipofunció de la tiroide, i moltes persones han estat medicades amb hormones tiroides quan la causa del problema era la intoxicació per mercuri.

La tiroxina pot tancar el cicle natural de feedback de la glàndula pituïtària i la seva producció de TSH (thyroid stimulating hormone). Aquest tancament pot provocar efectes adversos en la resta del sistema endocrí.

Quins símptomes mentals són causats per toxicitat per mercuri?

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Com que és tan soluble, pot ser fàcilment absorbit pel sostre de la boca, la qual cosa significa que és ben a prop de la part posterior de la glàndula pituïtària. Els símptomes mentals de toxicitat que afecten la part posterior de la pituïtària inclouen depressió, timidesa, còlera, fòbies, ansietat, disminució de la libido, indecisió, falta de seguretat en un mateix, compulsions, canvis d’humor.

El mercuri tendeix a acumular-se en tots els teixits, però especialment al cervell, on és emmagatzemat preferentment en la glàndula pituïtària i a l’hipotàlem.

El mercuri inhibeix els efectes de certs neurotransmissors:

• Dopamina: controla el dolor, el benestar.
• Serotonina: relaxació, dormir, benestar.
• Adrenalina: energia i histamina.
• Noradrenalina, melatonina: cicles de son.

La inhibició d’aquests neurotransmissors poden provocar sentiments de depressió i pèrdua de motivació.

Com es pot saber si hi ha intoxicació per metall pesant?

• Anàlisi de sang: el resultat no és gaire fiable ja que només mostra el que passa al cos en un període de temps curt i no representa un temps adequat per determinar si hi ha intoxicació. Si a la sang hi hagués fluctuacions de minerals/metalls gaire grans, podríem emmalaltir greument i fins i tot morir. Hi ha substàncies per mobilitzar el mercuri (productes farmacèutics com el DMSA i el DMPS) però tenen efectes secundaris importants.
• Anàlisi d’orina: el resultat no és gaire fiable pel mateix motiu.
• Anàlisi de cabells, ungles o altre teixit: és una manera excel·lent de determinar la quantitat de metalls tòxics al cos i també per mesurar la falta de minerals.
• Kinesiologia
• Test de bioressonància o màquina mora: veure descripció en http://www.acupuntura-barcelona.net/terapia-con-biorresonancia-mora/

Com es poden eliminar els metalls pesants del cos?

Gran part dels metalls pesants es dipositen al sistema nerviós, ronyons, fetge, glàndules renals, tub digestiu, hipotàlem, hipòfisi, sistema límbic, tiroide, ganglis espinals, medul·la espinal i cervell, ossos i articulacions. Principalment afecta òrgans com fetge, ronyons i cor i a tot el sistema nerviós inclòs el cervell.

Hi ha substàncies naturals com la clorel·la, el coriandre, l’all, N-acetilcisteïna, metil-sulfonil-metà, que tenen la funció de mobilitzar els metalls pesants per expulsar-los a través dels excrements. És important dosificar bé les dosis d’aquests productes per inhibir la reabsorció de les toxines i empitjorar la patologia inicial.

Si hi ha infertilitat per causa desconeguda i/o avortaments recurrents i es vol saber si pot ser per nivells alts de metalls pesants, podeu consultar a través de la pàgina http://www.acupuntura-barcelona.net/contacta/

“Aquest article és merament informatiu i no intenta fer diagnòstic, oferir tractament mèdic o nutritiu ni reemplaçar cap tractament mèdic o nutricional. Cal consultar amb un terapeuta qualificat o nutricionista abans de prendre aquests productes”.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Article escrit per:

Cristina Mora

• http://holyhormones.com/wp-content/uploads/downloads/2010/03/HEAVY-METALS-AND-FERTILITY1.pdf
• (1)http://ehp.niehs.nih.gov/wp-content/uploads/2012/11/ehp.1205301.pdf
• (2) Occupational Safety & Health Administration. Chemical Identification, Production and Use of Cadmium. http://www.osha.gov/pls/oshaweb/owadisp.show_document?p_id=818&p_table=PREAMBLES Accessed February 23 2012.
• (3) Sainio EL, Riitta J, Hakala E, Kanerva L. Metals and arsenic in eye shadows. Contact Dermatitis. 2000; 42(1): 5-10.
• (4)U.S. Food and Drug Administration. Lipstick and Lead: Questions and Answers. http://www.fda.gov/cosmetics/productandingredientsafety/productinformation/ucm137224.htm   Accessed February 23 2012.
• (5) U.S. Consumer Product Safety Commission. CPSC Announces Final Ban on Lead-Containing Paint: Release # 77-096. http://www.cpsc.gov/cpscpub/prerel/prhtml77/77096.html.  Published September 1977.  Accessed February 23 2012.
• (6)Office of the Surgeon General. Consequences of Involuntary Exposure to Tobacco Smoke: Report of the Surgeon General, U.S. Department of Health and Human Services. http://www.surgeongeneral.gov/library/secondhandsmoke/factsheets/factsheet9.html.   Revised January 2007. Accessed February 24 2012.