Sabíeu que els kiwis no creixen als arbres? Són una planta enfiladissa que durant molts anys va servir d’element decoratiu fins que es va descobrir que sota la pell peluda i poc atractiva hi havia una fruita dolça, àcida i refrescant deliciosa. El kiwi ens pot ajudar a conciliar el son, a depurar l’intestí, a millorar les digestions, a protegir les cèl·lules dels radicals lliures i a prevenir l’anèmia, entre altres propietats que repassem tot seguit.
Bàsicament, els criteris diagnòstics encara no estan consensuats i la malaltia com a tal no té un estatus oficial, si no que pertany a un calaix de sastre anomenat “trastorns de conducta alimentària no especificats”, TCANE.
Tota la informació esbiaixada que hi ha respecte de l’ortorèxia fa que gent que intenta cuidar l’alimentació sense obsessionar-se s’espanti. La majoria dels hàbits dels ortorèxics coincideixen amb els de les persones que intentem fer una dieta saludable, esclar, però amb una diferència fonamental: tot això es fa d’una manera obsessiva sense tolerar alternatives. Consumir aliments ecològics i no menjar carn, per exemple, no són conductes que puguin definir un ortorèxic, ni molt menys. Més endavant veurem algunes preguntes que s’estan fent servir en testos de detecció de l’ortorèxia i que estan proporcionant una relació alta entre la malaltia i diferents conductes dels individus enquestats.
L’ortorèxia és una obsessió per menjar aliments “considerats” sans. La cerca d’una alimentació saludable es converteix en una relació malaltissa amb l’acte de menjar. A mesura que s’obsessionen més i més, els ortorèxics van restringint els aliments que consumeixen perquè no els consideren saludables. També canvien la manera de preparar i de cuinar els aliments i els materials que fan servir d’una manera radical i sense tolerar alternatives ni matisos a les seves decisions. El fet és que la ment d’un ortorèxic inverteix cada cop més temps a aconseguir el seu objectiu, i amb molta probabilitat respondria afirmativament a la pregunta:
“Dediques més de tres hores al dia a pensar en la teva dieta saludable?”
Menjar acaba esdevenint un ritual complicadíssim cada cop més difícil de mantenir. Fins i tot pot anar més enllà de l’alimentació i afectar la roba que es fa servir: teixits orgànics, lliures de tints tòxics. És llavors quan el sentiment de culpabilitat acostuma a aparèixer perquè no es compleixen tot el seguit de normes que es van imposant. Dur a terme tots els requisits construïts entorn de l’alimentació fa que els ortorèxics s’aïllin socialment per tal de no menjar aliments de procedència dubtosa en dinars familiars, a casa d’amics o en restaurants.
“La teva manera d’alimentar-te t’ha aïllat socialment?”
Desenvolupar ortorèxia depèn de molts factors que encara s’han d’estudiar, però hi ha alguns trets que s’han detectat en força pacients. Per exemple, la cerca de sensació de control a través d’una dieta saludable i la recerca de seguretat. També es pot desenvolupar com a mecanisme per amagar-se de la realitat: un fet traumàtic o una situació que no es pot superar. Altres motius que desencadenen una obsessió extrema pel menjar saludable poden ser la recerca espiritual o religiosa a través d’una forma d’alimentar-se pura o sagrada, o també començar amb dietes “curatives” per superar una malaltia que acaben convertint-se en dietes molt limitades.
“A mesura que ha augmentat la qualitat de la teva dieta, ha disminuït el teu benestar?”
L’ortorèxia és una malaltia molt difícil de detectar. Fins i tot l’entorn més proper de l’afectat pot tenir dificultats per adonar-se’n. Per això hi ha casos que es detecten molt tard, quan l’individu està desnodrit i totalment immers en l’afany d’alimentar-se saludablement. En aquest punt cal tractament mèdic per corregir l’estat nutricional del malalt, que pot rebutjar fins i tot fàrmacs o sèrum. Convèncer-lo que la seva conducta l’està perjudicant és una tasca difícil perquè creu que tot el que fa és per salut. De mica en mica, amb l’ajuda d’un psicoterapeuta, haurà de conquerir la seva vida de nou, i desfer-se de les obsessions pel menjar sa.
L’ortorèxia pot ser una malaltia molt greu, però, a hores d’ara, no té una incidència gaire alta. Com ja hem dit, podria ser que la tendència vagi a l’alça, però ens falta una base sòlida per al diagnòstic i, a partir d’aquí, fer un seguiment. Mentrestant, és important remarcar que, sense arribar a nivells patològics, moltes persones s’amoïnen pel menjar i fins i tot poden arribar a angoixar-se. A tota aquesta gent –entre la qual m’incloc jo mateix en alguna etapa de la meva vida– li vull dir que parli amb algun professional o diversos si en té l’oportunitat. Ens poden ajudar moltíssim d’una manera molt senzilla resolent dubtes i preocupacions que moltes vegades no tenen raó de ser.
Tots tenim el dret i hem de tenir la possibilitat d’alimentar-nos d’una manera saludable. Sense pors i sense complicacions. Acostant-nos als aliments amb seguretat i il·lusió.
Bibliografia:
Article escrit per:
Ferran Tusquellas Mateo
Nutricionista-Dietista
ftusquellas@gmail.com
El futbol és, sense cap mena de dubte, l’esport rei en la nostra societat. La gran repercussió mediàtica que té fa que les tècniques audiovisuals que s’apliquen ens permetin mesurar paràmetres com la distància que cada jugador pot recórrer en un partit, entre d’altres. Aquest accés als mitjans d’anàlisi fa que cada vegada hi hagi menys diferències entre els equips. Això s’ha posat de manifest en l’últim mundial de futbol, en què molts partits han hagut d’anar a pròrroga o, fins i tot, a penals per dirimir un guanyador. És precisament en aquests minuts afegits quan hem pogut veure imatges de jugadors fatigats que gairebé no podien córrer. Això es podria haver evitat? Donarem unes recomanacions d’ajudes ergogèniques concretes per a aquest esport que haurien pogut reduir part de la simptomatologia dels jugadors davant d’aquest desgast físic.
Per començar direm que el futbol és un esport acíclic, és a dir, es fa un exercici aeròbic intercalat amb un exercici anaeròbic d’alta intensitat. Un jugador pot arribar a recórrer uns 14 km durant un partit, motiu pel qual és molt important tenir una pauta dietètica que tingui present la despesa calòrica de cada jugador en funció de la posició i el rol que desenvolupa en el joc. Per fer això, cal saber la composició corporal de cada jugador i ajustar la ingesta d’hidrats de carboni, proteïnes i lípids segons les necessitats personals.
Proposem, doncs, el ginseng com a ajut ergogènic
El ginseng és una arrel que les medicines orientals fan servir des de fa mil·lennis. La medicina tradicional xinesa considera el ginseng (Panax ginseng) un tonificant del Qi (és a dir, de la nostra energia). Des de la visió de la medicina moderna, el ginseng potencia el sistema hipotàlam-hipofisari estimulant la secreció de cortisol, una hormona que funciona amb ritme circadià (amb la llum del sol) i que ens permet posar-nos en funcionament al matí. Els nivells alts d’estrès generen un cortisol més elevat. El ginseng potencia el consum d’àcids grassos i augmenta la contractibilitat i l’excitabilitat muscular, però s’ha de prendre de manera moderada perquè, si tenim un índex de cortisol elevat, envellirem més d’hora pel metabolisme oxidatiu.
Hi ha estudis que demostren que prendre més de 200 mg diaris de ginseng durant més de vuit setmanes incrementa el rendiment físic i mental.
En un partit de futbol, el ginseng permet reduir els efectes catabòlics (destrucció muscular) del cortisol, mitigant els senyals de fatiga i millorant la capacitat de resistència aeròbica. Ens fa augmentar la concentració de cortisol en un procés d’adaptació a l’estrès.
Hi ha estudis que demostren que prendre més de 200 mg diaris de ginseng durant més de vuit setmanes incrementa el rendiment físic i mental. El problema, però, radica en què el ginseng és car, i un tractament d’aquest tipus no és a l’abast de totes les butxaques.
Juan Alfonso Rivero Rivera
Màster en Nutrició a l’Activitat Física i l’esport.
Professor i responsable del Centre Holístic Teràpies Naturals
Bachelor of Science in Traditional Chinese Medicine
Teniu ganes de fer canvis en l’estil de vida i alimentació, però teniu tanta informació que no sabeu per on començar? Teniu poc temps per cuinar, però voldríeu menjar més saludable? Teniu la sensació que cuidar-vos i menjar bé és massa complicat? Doncs millorar la salut a través de l‘alimentació i un estil de vida saludable és molt més fàcil del que sembla; tot és qüestió de començar a fer canvis a poc a poc i d’incorporar petits detalls que, a la llarga, són els que marquen la diferència.
Un organisme sa és el que té un pH de la sang alcalí (el contrari de l’acidesa) i lliure de toxines. És important, doncs, incorporar hàbits que ajudin a alcalinitzar la sang, desintoxicar, depurar, a no generar més residu tòxic dins del cos i també, i molt important, que tinguin cura del cos emocional, mental i espiritual. No importa la dieta –vegetariana, macrobiòtica, crudivegana, omnívora, flexitariana, paleo…–, incorporar els hàbits que trobareu a continuació us farà, sens dubte, unes persones més saludables. Són tan efectius que, si els seguiu, experimentareu beneficis immediats i us donaran l’empenta i la guia per continuar.
Iniciar la jornada tenint cura del cos i el benestar permet continuar el dia alineat amb aquest propòsit. Cal que cadascú trobi la rutina matinera saludable que li agradi i gaudeixi, com podria ser aquesta:
Sopar fort a les deu de la nit ha de començar a formar part del passat o ha de ser un fet puntual, perquè té efectes negatius com ara: poca energia l’endemà al matí i, per tant, necessitat de cafè i de dolç durant el dia; bloqueig i inflamació del fetge i, per consegüent, un organisme intoxicat, àcid i propens a emmalaltir; acumulació de greix, perquè a partir d’aquesta hora ja no es cremen les calories ingerides; problemes per dormir i descansar bé i, per tant, per reparar les cèl·lules, per la qual cosa hi ha un rendiment mental i físic baix; tendència al restrenyiment perquè no se segueix el rellotge biològic i tampoc es deixa que el fetge faci a la nit les funcions de desintoxicació com decidir què es queda i què elimina; i, a sobre, com que ja és tan tard, o bé s’arriba a l’hora de sopar amb massa gana o bé es fan berenars inapropiats buscant energia per aguantar fins al moment de poder sopar. Val més que, si a les set de la tarda teniu gana, ho aprofiteu per sopar i, si més tard teniu un budell buit, mengeu alguna poma o carbassa al forn, per exemple, que són fàcils de pair i a més us relaxarà. No és aconsellable consumir carn a la nit perquè és difícil de digerir, no té fibra, genera molt residu tòxic i acidifica l’organisme. A la secció “Què sopo”, podeu trobar idees de receptes lleugeres, a base de verdura i 100% saludables.
Hi ha moltes opcions per mantenir el cos en moviment: quedar amb un amic per anar a caminar, a córrer o amb bici; fer exercicis a casa seguint el videoblog d’algun entrenador (n’hi ha de ioga, Pilates, exercicis funcionals, etc.); anar a peu a la feina o, com a mínim, una part del recorregut; pujar i baixar a peu totes les escales que trobeu; anar a jugar amb els fills al parc; fer classes de ball, o també fer spinning o alguna activitat dirigida al gimnàs. És important trobar un exercici físic que us agradi, us motivi, us faci sentir bé i s’ajusti a les vostres necessitats i estil de vida; així us vindrà de gust fer-lo i aconseguireu crear un hàbit.
Això vol dir menjar, respirar, treballar, cuinar, parlar, llegir, escoltar, relacionar-se amb la gent, etc. amb consciència plena del moment present. Una actitud mindfulness permet posar tota l’atenció a l’”aquí” i l’”ara”. Quan s’és en el moment present no hi ha espai per a la preocupació, l’estrès, la por o l’ansietat. Això aporta tants beneficis o més que una alimentació correcta, ja que una ment tranquil·la ajuda a ser conscient de les necessitats reals del cos i a deixar enrere hàbits d’alimentació perjudicials que, en lloc de nodrir, fan posar malalt. Es pot començar per fer cinc respiracions mindfulness abans de cada àpat i també quan ens llevem i/o abans d’anar a dormir. Per fer-ho, cal posar-se ben còmode assegut o estirat, tancar els ulls i posar el focus d’atenció entremig, concentrar-se i escoltar les respiracions mentre s’inhala per omplir l’abdomen i s’exhala per buidar-lo al màxim. Fent cinc respiracions d’aquests, ben lentes i profundes, notareu com la ment es va buidant i allibera tensions, pors, estrès, angoixa i preocupacions, i en canvi, sentireu pau i tranquil·litat.
Ja veureu com, incorporant aquests quatre hàbits, començant pel que vulgueu i afegint els altres a poc a poc i al vostre ritme, notareu com us millora la salut. Recordeu que no hi ha pressa, que és millor fer aquest procés de cuidar-se pas a pas i gaudint-lo al màxim.
La macrobiòtica ha sabut trobar una barreja única que ajuda a mantenir el cos fort i sa, equilibra l’energia, tonifica la sang, regula el sistema nerviós, enforteix i calma el sistema digestiu (estómac i intestins) i cuida la pell i el sistema respiratori.
El te mu és una barreja de setze plantes escollides per l’efecte sinèrgic que tenen quan es combinen. Podem trobar pell de taronja, regalèssia (Glycyrrhiza), gingebre, os d’albercoc, canyella, Poria sclerotium (Hoelen), Atractylis, arrel de peònia herbàcia, Coptis chinensis, clau, Panax ginseng, arrel de julivert japonès, arrel d’angèlica, Cyperus, Rehmannia (Shengdihuang) i moutan (Cortex moutan radicis).
La propietat sinèrgica s’ha estudiat al llarg de milers d’anys i s’ha vist que les plantes per separat no tenen el mateix efecte que combinades entre si.
No conté teïna, cosa que permet prendre’l a qualsevol edat sempre que no es tingui hipertensió.
El fundador de la macrobiòtica George Oshawa va crear aquesta barreja de plantes yin i yang que va bé per a diferents disfuncions.
Gràcies al gingebre, el Panax ginseng –que no accelera sinó que ajuda en cas de fatiga, inapetència i debilitat– i la regalèssia, que ajuda en casos de tensió baixa.
A Espanya es pot trobar el te mu de la marca Mimasa, fabricat al Japó, i amb plantes escollides de la màxima qualitat per preservar-ne les propietats i que sigui eficaç al màxim.
Article escrit per Neus Elcacho, dietista
La selecció de varietats de blat amb un contingut alt en gluten ha estat un procés continu en els últims deu mil anys. Els canvis que ha sofert el blat han estat dictats més per raons tecnològiques (optimització de la producció) que no pas nutricionals. Aquests canvis són una explicació possible de l’alta freqüència i l’àmplia gamma de reaccions adverses al gluten, ja que l’aparell digestiu de molts humans no s’hi ha adaptat. A més, el gluten és un component abundant en la dieta de la majoria de poblacions, especialment les europees.
Dins del terme “trastorns relacionats amb el gluten” es reconeixen dues entitats clíniques estudiades i prevalents: la malaltia celíaca (MC) i l’al·lèrgia al blat (AB), que provoquen una varietat de trastorns digestius i extradigestius. No obstant això, el nombre de pacients que no tenen malaltia celíaca ni al·lèrgia al blat però que sembla que milloren amb una dieta sense gluten augmenta considerablement. La sensibilitat al gluten no celíaca (SGNC) és el terme adoptat des de l’any 2012 per descriure aquesta nova entitat clínica caracteritzada per símptomes induïts per la ingesta de gluten. Atesa l’absència de marcadors biològics específics per diagnosticar-la, abans cal descartar la MB i l’AB.
La dieta sense gluten és un factor decisiu per tractar els trastorns relacionats amb el gluten
La SGNC es correlaciona amb la síndrome de l’intestí irritable (SII) i, de fet, es caracteritza per una combinació de símptomes semblants als que manifesten els pacients diagnosticats de SII, com dolor abdominal, alternança diarrea-restrenyiment, inflor… i també altres manifestacions sistèmiques com mal de cap, cansament, dolor en articulacions i músculs, entumiment de les extremitats, dermatitis, depressió i anèmia.
La dieta sense gluten és un factor decisiu per tractar els trastorns relacionats amb el gluten, però, fins i tot quan no hi ha raó mèdica ben definida ni l’assessorament preferentment d’un dietista, comença a tenir proporcions considerables en moltes societats occidentals; la nord-americana n’és un exemple.
Als EUA un sector de la població considera que una dieta sense gluten es “cool” i “fashion”. Segons el doctor Fasano, director del Centre per a la Recerca sobre la MC de la Universitat de Boston, aquesta dieta no serveix per perdre pes, per la qual cosa no s’ha de seguir per aquest motiu i, malgrat el que comenten alguns esportistes, no hi ha evidència científica que tingui cap avantatge en la competició.
Tot i que cada cop hi ha més publicacions científiques relacionades amb la SGNC, som probablement al mateix punt on érem fa quaranta anys amb la malaltia celíaca. Hi ha encara molts interrogants per resoldre: la sensibilitat al gluten no celíaca existeix realment? O la causa és, en realitat, una sensibilitat als carbohidrats fermentables que abunden en el blat? La SGNC és una condició permanent o transitòria? El grau de sensibilitat és per a tothom igual o canvia segons les persones? Fins i tot pot canviar en una mateixa persona al llarg del temps? Quina és la prevalença en la població general?…
Com que la sensibilitat al gluten no celíaca és matèria de debat actualment entre científics i suposa un repte nou per als metges i els especialistes en nutrició, hem de ser cauts a l’hora de retirar el gluten de la dieta quan hi ha molèsties gastrointestinals.
S’aconsella no retirar el gluten sense un diagnòstic previ
Si bé se sap que la MC afecta aproximadament un 1% de la població, sembla que hi ha un percentatge comparativament més gran de la població que consumeix aliments sense gluten. Un dels motius d’aquesta tendència, a part de fer-ho perquè està de“moda”, és que cada cop hi ha més gent amb molèsties gastrointestinals que millora si deixa de prendre gluten. Això pot dificultar el resultat de proves mèdiques i de diagnòstics, i pot arribar a emmascarar altres patologies com la mateixa malaltia celíaca. Per tant, s’aconsella no retirar el gluten sense un diagnòstic previ. D’altra banda, si cal fer una dieta sense gluten, ha de ser equilibrada per no acabar amb dèficits nutricionals.
Si no teniu cap trastorn digestiu que us obligui a excloure el gluten, us aconsello no limitar la dieta exclusivament entorn del blat comú. Tenint en compte que és el cereal amb més gluten, que gluten és el que ha canviat més al llarg dels segles –cosa que el fa menys tolerable– i que les investigacions també apunten cap a altres components del blat com a desencadenants de molèsties gastrointestinals, suggereixo una dieta tan variada com sigui possible pel que fa als cereals. Consumiu també pa d’espelta, kamut o xeixa, varietats de blat que mantenen una genètica més antiga i que, per tant, se solen tolerar molt millor; i no oblideu els cereals sense gluten.
Si vols saber més de la salut intestinal, dóna un cop d’ull al curs online que la Victòria Garcia oferirà, des de l’ISMET, del 14 al 28 d’octubre.
Per a més informació:
Article escrit per:
Victoria Garcia Framis
Doctora en Biologia i dietista en la línia ecològica
Vicepresidenta d’ADITEC (Associació de Tècnics Dietistes)
www.nexesalut.es
victoria@nexesalut.es
Vaig conèixer en Josep de Casa Pardet en una fira de productes naturals l’any 2004 i vaig pensar per dins que “si mai tinc un restaurant, aquest serà el vi de la casa”. I ves per on, en obrir l’Espai Tomata, els seus vins van esdevenir protagonistes de la nostra carta.
Casa Pardet va ser el primer celler de les Terres de Lleida a certificar la seva producció de vi amb el segell ecològic del CCPAE. Era l’any 1992 i allò de ser ecològic encara era, en certa manera, anar a contracorrent. En Josep ve de família de vi, vinya i viticultors. A casa sempre han fet vi i ell des de ben petit que remenava als camps i al celler. Per continuar amb la seva vocació i com a bon amant del vi, va estudiar durant cinc anys enologia. Malauradament el record que en té és que la major part de la formació, tant teòrica com pràctica estava orientada a una manera d’entendre el vi allunyada de la seva visió del món. “Només em van ensenyar a fer vins industrials”, explica en Josep mentre repassa la seva etapa d’estudiant.
Durant els primers anys de la dècada dels noranta es va anar incorporant progressivament al celler de casa. Desenvolupa una manera única i molt particular de relacionar-se amb la terra, les vinyes i el celler. “La meva obsessió sempre ha estat mantenir l’extrema naturalesa del producte”. Amb aquesta contundència el que ens explica en Josep és que al vi no cal afegir-li res de res: evoluciona sol i troba el seu camí natural. Des de sempre ha tingut clar que el vi és un aliment, i que el vi, a més d’alimentar el cos, alimenta l’esperit. L’any 1999, i després de conèixer altres productors europeus, comença a aplicar preparats biodinàmics als seus camps. “Vaig anar a una fira de productes ecològics i biodinàmics l’any 1998 a Àustria i vaig descobrir que el que jo feia no era gaire lluny de l’agricultura biodinàmica”.
Va ser així com la tendència natural d’en Josep l’ha portat a elaborar vins sense cap producte afegit, sense filtracions i sense clarificacions. L’experimentació constant al camp i al celler és la que li atorga aquest punt màgic i atractiu, és el que fa que cada ampolla sigui única i albergui un món per descobrir cada vegada que n’obres una. “Buscar l’extrema naturalesa del vi fa que cada any passen coses, ja que el vi fermenta amb llevats salvatges… i això és tota una aventura!”. També remarca que els segells són un pas, un protocol per constatar que les coses es fan d’una manera determinada, però deixa molt clar que la producció respectuosa amb la terra i les persones va molt més enllà de la certificació.
A Casa Pardet trobareu diferents productes, tots elaborats amb el màxim respecte per l’aliment. Tenen most, vermut, vins i vinagres joves, així com reserves de les varietats Cabernet Sauvignon, ull de llebre (Tempranillo) i Chardonnay. Us he de dir que la primera vegada que vaig tastar el vermut, me’n vaig enamorar, vaig quedat totalment corpresa. Està elaborat a partir de Chardonnay i una barreja espectacular d’herbes que el fan exquisit, tant per al paladar com per al batec del cor.
“Els aliments tenen una vibració energètica pròpia i que com més alta és aquesta vibració, més alimenta”
En Josep reitera que “els aliments tenen una vibració energètica pròpia i que com més alta és aquesta vibració, més alimenta”. El convenciment de les seves paraules em fa pensar en què em poso al cos quan bec una copa de vi. Us ho heu preguntat mai? Segons en Josep, amb els vins naturals veure una copa de vi és molt més que ingerir un líquid, és una manera d’aportar al cos i a la ment una energia determinada que s’harmonitza amb la vibració de cada persona.
Quan li demano sobre el futur, pensa durant uns segons i afirma que “és un misteri, és totalment incert. Jo he trobat el meu lloc al món, però no sé quin és el rumb del món”. M’explica que li agradaria col·laborar amb altres pagesos de la zona per poder fer més vins sense additius i compartir l’experiència, però sembla que la majoria dels seus veïns prefereix seguir venent la seva producció a les grans cases comercials que compren el raïm i elaboren el seu vi industrial. També constata que a la seva zona hi ha poques persones joves que liderin experiències agràries. Comenta que el sector està molt envellit i que no preveu que hi hagi cap canvi significatiu. “No sé on són els joves; aquí hi ha terra, però sembla que no tira”.
Si voleu conèixer Casa Pardet de primera mà us recomanem que visiteu el celler, i especialment durant els mesos d’octubre i novembre quan es troba en plena efervescència. Recordeu concertar cita prèvia. Podreu visitar el camp i el celler, conèixer en Pep i comprar els seus productes directament.
Per a més informació: www.casapardet.com
Què és un vi saludable? Per què quan parlem amb els defensors del vi natural argumenten que és millor per a l’organisme i que té més propietats nutritives?
En Josep ens explica que els sulfits bloquegen l’enzim alcohol deshidrogenasa del fetge, que s’encarrega de metabolitzar l’alcohol de forma natural. Quan es prenen vins amb molts sulfits, la metabolització de l’alcohol és més lenta perquè aquest enzim es bloqueja i no pot funcionar de manera harmònica. En canvi, el vi natural té un contingut de sulfits que no el bloqueja i que permet que l’alcohol que ingerim sigui metabolitzat, de tal manera que no ens provoca molèsties a la panxa o al cap.
Tingueu sempre present que de vins amb sulfits n’hi ha amb moltes concentracions diferents. Recordeu que a l’article “Què és un vi saludable”, explicàvem les diferències entre el vi ecològic, biodinàmic i natural. Per tant, de beuratges amb base de raïm en trobareu per a tots els gustos. El que us recomano és que tasteu i observeu com us amareu amb el vi. Per mi, la millor manera de dir que un vi és bo o no és reconèixer l’efecte que té sobre el nostre cos físic, energètic i mental. Salut!
A cinc minuts de l’estació de rodalies i al bell mig del centre de Cardedeu s’erigeix una bonica edificació de principis del segle XX. Té un hort esplèndid, més de 1. 500 metres quadrats i, des del 2011, és el motor d’EsBiosfera, un projecte educatiu, social, ambiental i gastronòmic.
En Jordi Bonet i la Gemma Velasco, que ja s’ocupaven des de feia un temps de l’hort i gestionaven una cooperativa de consum, van decidir fer un pas més, no produir tant i dedicar-se al que realment volien fer: formar. “Volíem ser agents de canvi, generar i transmetre coneixements entorn de l’agricultura ecològica, l’autosuficiència i l’ecologia urbana, perquè creiem que la societat ha de canviar”, explica en Jordi. Això els va impulsar a crear una escola, que a hores d’ara imparteix una trentena de cursos.
Aprendre a tallar-se un mateix els cabells, fer-se la roba, reciclar i reformar mobles vells, reparar coses bàsiques de la llar, elaborar pa artesanal, saber fer sabons o cremes corporals, i un llarg etcètera. Aquestes són algunes de les coses que es poden aprendre a l’escola, gràcies a divuit professors que col·laboren en el projecte. L’objectiu d’en Jordi i la Gemma és fer de catalitzador cap a “models de producció i consum més sostenibles, saludables i amb sentit”. Per això, a principis de l’any passat es van plantejar un repte més en aquesta direcció: obrir un petit restaurant al jardí de la casa.
El restaurant obre durant els mesos d’estiu i primavera i té com a base fonamental els productes que cultiven a l’hort, és a dir, com diuen ells, “de Cm0”. Així, els carbassons o les remolatxes només han de recórrer vint metres des del camp fins al plat. En aquest hort han recuperat varietats antigues i hi podem trobar (i tastar) més d’una dotzena de tipus de tomàquets i enciams diferents. Tot ecològic, de proximitat i de temporada. “Amb això som radicals, molt guerrers. Els tomàquets no arriben a les nostres amanides fins al juliol, per exemple. Ha de ser la natura la que marqui els temps de la carta i no al revés”.
Fora dels productes de l’hort, i davant del dilema local contra ecològic, en cas que no puguin ser totes dues coses, aposten sempre per la proximitat. “Si no, per nosaltres, tota l’ecologia es perd pel camí. Potenciar el que és local es convertirà en ecològic amb el temps”.
La carta canvia cada mes, o fins i tot cada setmana, segons el que tenen a l’hort. I així ho expliquen als clients. Explicar per què tenen unes coses determinades i no unes altres no és el que els mou. “El que ens agrada és fer pedagogia, que la gent ens escolti i en sigui conscient. Si no, no tindríem un restaurant, perquè no som restauradors de vocació. La Gemma i jo vam estudiar Química, perquè te’n facis una idea”.
Els agrada matisar que no són exactament un restaurant vegetarià –de fet, no ho posa enlloc−, sinó que fan “una cuina mediterrània amb vegetals”. Segons la gana que tingueu, podeu triar entre menús diferents que combinen amanides espectaculars com la “Mil meravelles de tomàquet” o les barquetes d’enciam amb daus de remolatxa, poma i avellanes torrades i hummus de Gallecs; amb coques i quiches diferents com la de fulla verda i bolets amb fos de formatge. I tapes saludables, també; com les boletes de patata amb farcit de formatge de cabra al pebre vermell, el saltat de pasta amb albergínia i gírgoles de castanyer o els triangles de formatge amb melmelada de tomàquet i chutney de verdures.
I per beure, a més de cerveses artesanes, us podeu animar a tastar el cava de saüc, que és 100% artesanal, esclar!
EsBiosfera
C/ Lluís llibre, 29. Cardedeu.
Tel.: 627333829
Facebook EsBiosfera
Hi ha enzims que produeix el cos mateix, però que amb l’edat i l’estrès té menys capacitat de sintetitzar. I n’hi ha d’altres que es troben, per exemple, en aliments crus, fruites i verdures però que, en el moment de cuinar-los, es perden.
Descobriu més a fons els enzims, com són d’importants, en quins aliments es troben, com estan vinculats amb l’energia i l’envelliment… Hàbits saludables per millorar la qualitat de vida…
Però, sobretot, feu-ho d’una manera pràctica i adaptada al cos!
Montse Folch explica els quatre tipus principals de cossos (body type) i l’alimentació que necessita cadascun. La clau: personalitzar les proteïnes basant-nos en els aliments que tenim a l’abast, en la dieta mediterrània.
Folch també inclou receptes específiques per augmentar la reserva enzimàtica i retardar, així, l’envelliment i prevenir malalties. Perquè disposeu de totes les eines per planificar, de manera eficaç, la dieta diària.
Aprofundiu més sobre els enzims:
La enzima prodigiosa <
El factor microbio y las enzimas sanadoras
Enzims: petites, grans espurnes de vitalitat!
Batut verd amb germinats
El menjar d’ara no és com el dels nostres avantpassats. I és que el menjar ha canviat… però el sistema digestiu no.
La modificació dels aliments ve donada per l’alteració genètica provocada per l’agricultura -com en el cas d’alguns cereals-, o bé per la cocció a altes temperatures, que modifica l’estructura de les proteïnes. Per això potser no digerim del tot les proteïnes, i s’altera l’equilibri de la flora intestinal i es passa d’una flora de fermentació (fisiològica) a una de putrefacció (no fisiològica).
La filosofia de Jean Seignalet és una dieta basada en aliments que no estiguin modificats, i que per tant siguin totalment assimilables:
• Exclusió de pràcticament la majoria de cereals.
• Fora la llet animal i derivats.
• Consum preferent de productes crus (més del 70% de la dieta hauria de ser crua, i Jean Seignalet insisteix en una preparació dels aliments tan senzilla com sigui possible.).
• Ús d’olis verges, obtinguts per primera pressió en fred.
• Prioritat als productes biològics.
• Consum freqüent de probiòtics.
Aquestes són algunes de les idees claus de La alimentación: la tercera medicina, basat en l’experiència de més de 400 pacients.
A l’ETS hem parlat sovint de Jean Seignalet, sobretot en articles relacionats amb cuina crua. És un bon moment per rellegir-los!
Per què hi ha tanta intolerància al blat?
Liquats vegetals: bones alternatives a la llet de vaca
Nutrició ortomolecular: la “medicina” del futur immediat
Crudivorisme, dieta per a primavera-estiu o vaga de fogons
Valérie Cupillard
Foto: Núria Roura
Quan la meva mare es va posar malalta i ni tan sols els pegats de morfina li alleujaven els dolors, vam anar a visitar en Xevi Verdaguer. Gràcies a ell vam saber que el fetge de la meva mare no metilava prou –entre altres coses– i que, per això, tenia un excés d’histamina. Des de llavors, he viscut la recuperació de la meva mare, he experimentat també beneficis en la meva pròpia pell gràcies a una dieta baixa en histamina i he vist recuperacions increïbles en els meus clients.
La histamina és una molècula vital, necessària per a la vida. És una amina biògena que es forma en els aliments per acció d’enzims dels microorganismes a partir dels aminoàcids precursors. La histamina, que es troba en tots els aliments en més o menys mesura, ja siguin d’origen animal o vegetal, també ha de ser metabolitzada per poder ser eliminada per l’orina. El problema apareix quan l’organisme té baixa activitat de l’enzim principal encarregat de metabolitzar la histamina ingerida, la diaminooxidasa (DAO), o bé una metilació lenta del fetge. El DAO es troba majoritàriament a la mucosa intestinal i, si té una activitat baixa, la histamina s’acumula. Quan hi ha una desproporció entre la histamina ingerida i la capacitat de metabolitzar-la, la histamina passa a través dels intestins al torrent sanguini i s’acumula al plasma i teixits, i és llavors quan apareixen els efectes adversos.
Com explica en Xevi Verdaguer, també hi ha altres factors que poden afectar negativament els nivells d’histamina, com la ingesta d’algun dels medicaments que inhibeixen l’activitat de l’enzim DAO (antidepressiu, antiparkinsonià, antituberculós, mucolític, expectorant, antipalúdic, antibiòtic, antihipertensiu, analgèsic, antiemètic, antiarrítmic, antihistamínic, antiulcerós, bronquiolític, diürètic, tranquil·litzant, relaxant muscular, antiasmàtic) o bé factors patològics (sobretot quan hi ha malalties inflamatòries intestinals).
L’aparició dels símptomes no està lligada al consum d’un producte concret, sinó que pot associar-se a una gamma molt àmplia d’aliments amb continguts variables d’histamina, i fins i tot pot aparèixer després de prendre aliments amb nivells baixos d’histamina, ja que el problema apareix amb l’acumulació d’histamina en el temps, no per ingesta puntual. Això fa difícil establir una dosi màxima tolerable.
La simptomatologia més destacada és migranya, dolor crònic, fibromiàlgia, dolors musculars, marejos, còlon irritable, restrenyiment, diarrea, mal d’estómac o flatulència, entre altres.
La simptomatologia més destacada és migranya, dolor crònic, fibromiàlgia, dolors musculars, marejos, còlon irritable, restrenyiment, diarrea, mal d’estómac, flatulència, sensació d’inflor, nàusees, sensació de sacietat, trastorns cutanis (pell seca, atòpica, psoriasi, urticària, picor, dermatitis, edemes), desajustos hormonals (amenorrea, síndrome premenstrual, ovaris poliquístics, infertilitat), dolors osteopàtics (sobretot d’esquena i columna), dolor als teixits tous, i astènia o sensació de cansament injustificat.
El millor tractament per a la histaminosi és seguir, en general, una dieta amb aliments baixos en histamina. A part de la dieta, com explica Verdaguer a la conferència “El dolor crònic i la migranya”, en el tractament de la histaminosi també es complementa amb magnesi, vitamina B6, B12, B9, colina, inositol, metionina, betaïna, SAMeE, vitamina C, vitamina B6, piridoxal-5-fosfat + zinc + coure (3-6 mg/dia durant 6 setmanes) o DAOsin.
Si creieu que podeu tenir un excés d’histamina és important que us poseu en mans d’un professional per saber l’arrel del problema, que us indicarà la millor manera de tractar-lo i us dirà si cal que us prengueu complements i quins en concret. Per exemple, prendre DAOsin serviria a les persones amb un dèficit d’aquest enzim, però no si hi ha metilació hepàtica baixa o lenta.
Els aliments rics en histamina més destacats (el que cal evitar) són els que tenen més de 20 mg de l’amina, els aliments que alliberen histamina i també els que són rics en altres amines biògenes, com la putrescina i la cadaverina, que poden provocar una saturació del DAO i impedir que aquest elimini la histamina dels aliments.
Així, hi ha uns aliments que haurem de treure de la dieta durant un temps, com ara embotits, porc, pernils (cru, cuinat o salat), tots els fumats, mortadel·la, salami, xoriços, alcohol (cava, vi, cervesa), cafè, te, formatges (excepte el fresc de cabra o ovella), peix blau en conserva (tonyina, verat, anxoves), productes vegetals fermentats (xucrut), soja i derivats, vinagre (sobretot balsàmic), quètxup i tomàquet, patates, espinacs, bledes, pebrot, albergínia, marisc, xocolata, alvocat, fruita seca, blat (gluten), taronja, llimona, mandarina, pomelo, kiwi, pinya, papaia, gerds, plàtan, maduixa, prunes, sucre blanc, sucres refinats i artificials, clara d’ou, cigrons, olives i bolets que no siguin frescos.
En canvi, s’ha de fer una dieta en aliments baixos en histamina, com llegums (excepte cigrons), qualsevol verdura menys les comentades, llets vegetals excepte la de soja, garrofa en lloc de xocolata, pa de quinoa, d’espelta, d’arròs o de fajol, infusions en lloc de cafè o te, peix blanc fresc en comptes de peix blau en conserva, xai, vedella, conill, senglar, pollastre i gall dindi; les algues també van bé; per endolcir es pot fer servir estèvia, mel, melasses, suc concentrat de poma o sucre integral de canya o de coco; iogurt d’ovella o cabra i el formatge fresc també d’ovella o cabra, i fruites com ara poma, pera, mango, coco, litxis, magrana, raïm, meló, síndria, fruites del bosc, figues, préssec, cireres, albercoc i nectarines.
Després d’aquesta explicació, comparteixo una recepta que ens agrada molt a la meva mare i a mi, tant per senzillesa, com per sabor i per la sensació reconfortant que deixa. A més, és ideal quan hi ha ganes de dolç i després d’una jornada de feina intensa. Espero que la gaudiu.
Ingredients Preparació Recordeu que és important posar-vos en mans d’un bon professional per tal que faci un bon diagnòstic i seguiment.
Espaguetis de carbassa amb espàrrecs
En molts dels meus tallers em fan la mateixa pregunta: podré seguir menjant cru durant la tardor-hivern? Oh, mare meva! Què faré?, em quedaré satisfet?
En primer lloc sempre contesto: Abans de preocupar-te, despreocupa’t! La ment, que sempre s’avança, de seguida fa conjectures. Si fa mesos que seguiu aquest tipus d’alimentació, el cos s’està regulant, per la qual cosa no podeu saber com se sentirà quan comenci el fred.
En segon lloc dic: I què hi ha de dolent a escalfar l’aliment? Les vitamines i enzims es destrueixen a temperatures superiors de 45 ºC i nosaltres no solem ser capaços de posar-nos a la boca un mos que superi aquesta temperatura. Per tant, si volem preservar la vitalitat de l’aliment que ingerim: cuinar no, però escalfar sí.
Hi ha maneres diferents de fer-ho:
Escalfar els aliments crus no és l’única opció per mantenir el cos calent. Tot seguit comparteixo 10 consells per mantenir-nos calentons durant les époques de més fred.
Estar sa no és només una qüestió d’alimentar-se d’una manera determinada, és més aviat una qüestió d’equilibri entre tots els aspectes de la vida; així doncs, tenir cert grau de flexibilitat té un paper molt important en la salut. No hem de forçar-nos, no hi ha res de dolent a completar l’alimentació crudivegana amb algunes verdures al vapor, germinats saltats i algun cereal cuinat com a blat negre o mill, que escalfen moltíssim l’organisme. Mentre l’aliment cuinat no cobreixi més d’un 25% dels plats diaris, continuarem obtenint els beneficis d’aquesta alimentació viva.
Així doncs, aquesta tardor-hivern no hi ha cap motiu pel qual hàgim de deixar de fer una alimentació basada en aliments crus si és que la tolerem bé i ens fa sentir amb gran vitalitat i salut.
M’espera la Teresa Casasas, la jove entusiasta que ha fet de l’afició del seu pare la seva nova professió. La Tere és infermera i actualment combina la feina de les abelles amb la de la cura de les persones. La seva família sempre havia tingut ruscs, gallines, conills, horta… tot el que en una casa de pagès és digne de compartir. Els pares s’hi dedicaven d’una manera amateur fins que, una vegada jubilats i en certa manera cansats de la feina, van decidir plegar. En aquell moment va ser quan la Tere va veure l’oportunitat de fer un pas més enllà i activar d’una manera més professional el seu vincle amb els mel·lífers. “El meu pare va posar les abelles l’any 1969. Ell era paleta i era la seva manera de distreure’s; jo l’ajudava, i quan va decidir plegar vaig pensar que jo també ho podria fer”, recorda la Tere mentre m’ho explica serenament.
Era l’any 2009 quan van fer el traspàs generacional de competències. El pare de la Tere feia un maneig molt artesanal i respectuós, fet que va facilitar el compliment dels requisits de la certificació del CCPAE. “Els primers anys van ser molt durs perquè la certificació t’obliga sobretot a portar molt al dia la traçabilitat. Va ser un esforç que ara agraeixo enormement, em facilita molt la feina i me l’ordena!”.
Li demano que m’expliqui quina és la diferència entre una mel convencional i una d’ecològica. N’enumera cinc. La primera és que no es poden aplicar tractaments químics agressius. Es veu que hi ha un paràsit anomenat Varroa –que la gran majoria d’apicultors tracten amb productes químics que no estan permesos pel CCPAE– que debilita les abelles i les fa molt més sensibles a altres virus o malalties, i és per aquest motiu que per norma general es fa un tractament preventiu. L’apicultura ecològica aplica pocs productes i molt específics. Segons la Tere, “després de quatre anys sense tractar-les tant, les abelles són més valentes i fortes”. La segona és que els ruscos ecològics s’han de situar a una distància mínima de tres quilòmetres de radi d’una font de contaminació no autoritzada. Per exemple, ella va haver de canviar els ruscos perquè tenia un camp de golf a la vora en el qual s’apliquen insecticides i es rega amb aigües freàtiques.
“Després de quatre anys sense tractar-les tant, les abelles són més valentes i fortes”
La tercera és que, quan es dóna d’alta una explotació apícola ecològica queden prohibides les fumigacions des de l’aire en aquesta zona. Per tant, allà on hi hagi ruscos ecològics no hi hauria de passar mai una avioneta a llençar productes químics des del cel. La quarta és que la cera que s’afegeix als ruscos ha de ser de procedència ecològica. Es veu que a Catalunya no hi ha cap estampador de cera ecològica i, fins ara, l’ha hagut d’anar a buscar a estampar a Astúries. Els primers anys havia de comprar la cera fora de Catalunya, perquè aquí no n’hi ha d’ecològica. A partir d’aquest any, la Tere ja es farà la seva pròpia cera, que es lamina a Astúries, ja que aquí encara no n’hi ha cap de certificat en ecològic. El cinquè és que l’abella no es pot alimentar de sucres afegits, només de la seva pròpia mel i, quan hi ha condicions climatològiques extremes, es pot complementar la seva alimentació ajudant-la amb mel ecològica certificada d’altres explotacions.
Aquestes cinc diferències deixen molt clar què és i com es fa el maneig amb els ruscos ecològics, i també ens donen pistes de les pràctiques poc respectuoses amb les abelles i l’entorn que es practiquen en algunes explotacions apícoles.
Personalment no sabia que, en la producció convencional, les abelles s’alimenten amb sucre. “Els donen sucres perquè així poden retirar més mel dels panells. Però elles treballen per recol·lectar la mel i el que no té sentit és que mengin sucre; és una falta de respecte per la seva feina!”. La Tere m’explica que normalment ella els deixa la meitat de la mel que fan; l’altra meitat és la que comercialitza. Aquest tipus de maneig implica que la producció és molt més baixa que en una explotació convencional, fet que encareix el preu final del quilo de mel.
Actualment, la Tere mena unes cent seixanta arnes. És ella qui se’n cuida, només amb ajuda puntual en els moments de més feina, i un cop de mà del seu marit en la part més administrativa i sobretot en la tasca comercial. La seva idea seria anar augmentant i arribar a tenir-ne unes dues-centes o dues-centes cinquanta. “M’agradaria vendre eixams, crec que és un món que a molta gent li agradaria conèixer de més a la vora, malgrat que sigui de forma amateur”. També m’explica que, amb els ruscos que té ara, la mel se li acaba a meitat de temporada, i que li agradaria poder oferir sempre la seva producció. Com que ara per ara no ho pot fer, el que fa és vendre “mel de selecció”, una mel que ella selecciona d’apicultors ecològics de confiança i que comercialitza sota la seva marca, sempre amb la identificació del lloc de floració.
Quan li demano que és el que més li agrada de la feina amb les abelles, em respon que “són apassionants, són molt treballadores, molt espavilades, ordenades i metòdiques”. Veig en els seus ulls la poesia que traspua mentre pensa en les abelles; reflecteix una mirada quasi tant poètica com el nom de la mel: Llàgrimes de Ra. “Ra era el déu del sol i, segons un antic mite egipci, les abelles eren les seves llàgrimes, eren les missatgeres dels déus, caient com llàgrimes a terra”. Segurament, quan tasteu la mel hi trobareu tots aquests matisos màgics!
A Llàgrimes de Ra produeixen tres tipus de mel: mil flors, castanyer i romaní. Els ruscos estan repartits entre el Brull, Seva i Viladrau, al Parc Natural del Montseny, i la zona de Casserres al Berguedà. Aquestes mels les podeu trobar a diferents botigues, ja que molta de la producció la comercialitza Hortec a través dels seus canals de distribució i venda. També en podeu trobar a Vic a les botigues l’Arrel, Mas Jalec, Herboristeria Sant Ponç, i a la parada de Sambucus al mercat, així com a la zona del Vallès a De Mica en Mica Eco. Evidentment, podeu anar a fer una visita a la Tere i comprar mel; llavors també us oferirà pol·len fresc i cera. Una meravella! Li podeu escriure un correu a tcasasas@gmai.com o trucar al telèfon 630 479 396.
Entre les teràpies alternatives i les noves maneres de conviure amb els processos de malaltia, hi ha un corrent que ha agafat força en els últims anys: fer servir les picades de les abelles per guarir alguns tipus d’infermetats.
La recerca científica és limitada, tot i que està documentat que antigues cultures com la grega, l’egípcia, la maia o l’asteca ja feien servir el verí de les abelles per remeiar dolors i malestar. Segons l’Associació d’Apicultors Gironins Associats, “l’apiteràpia és l’ús terapèutic principalment d’apitoxines (verí d’abella) i altres productes de les abelles, com la mel, el pol·len, la gelea reial i el pròpolis amb fins terapèutics i preventius”. Els defensors d’aquesta tècnica asseguren que el verí de l’abella conté vuitanta substàncies diferents molt beneficioses per a l’organisme, com ara la melitina i l’apamina, dos antiinflamatoris molt potents; la dopamina, que millora la tensió arterial, o la fosfolipasa, un vasodilatador excel·lent.
He conegut aquesta tècnica perquè la Tere ven abelles per a usos terapèutics. Personalment no tinc més informació, però us convido a indagar-hi si ho considereu interessant.
Entrar a Green Shots és com entrar en un temple ple de color i energia positiva. Van obrir aquest estiu i, encara que la seva especialitat són els sucs elaborats al moment amb fruita i verdura fresca i ecològica, també fan menús de migdia amb un preu molt bo.
Sushi vegetarià, quiches i pizzes vegetals fetes amb farina integral, amanides, sandvitxos gurmet amb olivada, tofu, pastrami, espinacs, etc. I per postres, pastissos casolans com el de pastanaga, per exemple.
Àpats gustosos i lleugers amanits amb una varietat molt àmplia de sucs, entre els quals us recomano especialment el Pink Punk. Atreviu-vos-hi!
Per la compra d’un suc de mida petita, els socis d’Etselquemenges us emporteu un suc dels grans!
Varietats de tomàquet
Justament al Marroc, l’Observatori del Deute en la Globalització i la revista Soberanía alimentaria han fet un estudi sobre com s’hi produeixen i la conclusió clara és que són tomàquets carregats d’injustícies socials.
Mònica Vargas, investigadora de l’Observatori, que ha estat al Marroc i ha fet entrevistes a testimonis i al sindicat Federació Nacional del Sector Agrícola (FNSA), les enumera una per una:
Per cultivar els tomàquets, i també altres hortalisses, com pebrots i cogombres, cal una sobreexplotació hídrica, perquè es conrea en un territori àrid; per conseqüent es deixen de cultivar altres aliments de l’alimentació del país, com per exemple, el blat. “Llavors s’entra en un pou sense fons, perquè el Marroc es veu obligat a comprar el blat de França, perquè no en té”.
Tot plegat provoca el dèficit alimentari del Marroc, amb xifres estudiades i clares segons l’Observatori.
La temporada de tomàquets als hivernacles d’Almeria i del Marroc (que copia el model d’Almeria) comença tot just ara. A Catalunya, ja s’ha acabat o és a punt de fer-ho, segons informen pagesos locals.
Amb les amigues intento dosificar-me i no ser un corcó de l’alimentació saludable. De vegades penso que Etselquemenges és el que és perquè la mateixa gent que fem la revista no aconseguíem fer proselitisme entre els nostres i necessitàvem un públic que ens fes cas!
Hem de saber que, de llegums, no n’hem de menjar un plat fondo ple a vessar
Una conversa recurrent que sempre tenim és el tema dels llegums. Estem totes sempre molt capficades amb el pes, i elles, que ho estan especialment, associen els llegums a l’antidieta. Saben que les dietes riques en proteïna animal aprimen i, com que no valoren la salut en un primer moment, es decanten per fer tall a cada àpat. Més enllà dels problemes greus que provoca un excés de consum animal –entre els quals hi ha el sobrepès i l’obesitat!– i que sovint expliquem a la revista, el que m’inquieta és que segueixin eliminant els llegums del menú setmanal perquè es pensen que engreixen.
Hem de saber que, de llegums, no n’hem de menjar un plat fondo ple a vessar. A més, com que a moltes persones els provoquen flatulències, un plat d’aquestes dimensions els dissuadirà de repetir un altre dia perquè quedaran ben inflades i els costarà molt de digerir. Ja sigui perquè costen una mica de pair o pel tòpic que engreixen, les amigues no són pas les úniques que n’han deixat de menjar. A la dècada dels seixanta, es consumien 40 grams diaris de llegums, i la corba ha anat disminuint fins als 12 grams diaris, una misèria si fem cas de les recomanacions dels nostres nutricionistes i de les organitzacions internacionals. Aquests mateixos experts insisteixen que, perquè la dieta sigui equilibrada, cal menjar llegums, obligatòriament, per prevenir malalties cardiovasculars o càncer, ja que, gràcies a la quantitat important de fibra que contenen, no només milloren els intestins sinó que redueixen el colesterol i, per tant, totes les malalties que se’n poden derivar. La fibra soluble que tenen els fa ideals per millorar el trànsit intestinal i per als problemes de còlon o per prevenir el càncer de mama. Són un aliment-medicament, vaja! I a més són boníssims!
A Catalunya, a més, tenim la sort de disposar de les botiguetes de llegum cuit. No podem posar l’excusa ni dels diners –una ració individual de llegum cuit costa entre 0,90 i 1 euro– ni del temps, perquè tenim aquesta santa tradició que hi ha establiments, als mercats sobretot, que cuinen olles immenses de llegum a primera hora del matí. A sobre, com que cada cop estem més conscienciats, hi ha parades que ara ja no tenen només mongeta, cigró i llentia, sinó llenties pardines, soja verda i fins i tot azuki! I segur que cada cop hi haurà més botigues de llegum cuit que faran llegum ecològic. Aquesta ha de ser l’exigència del sector. Hi ha botigues ecològiques que venen llegum cuit i ja ho fan, perquè treuen el llegum sec de les marques bio que venen a la mateixa botiga.
Una ració de llegums de 70 grams de pes sec aporta 188 calories, mentre que un entrecot fet a la planxa en pot tenir 212. A més, els greixos dels llegums són 0,9 grams, només 0,2 dels quals són greixos saturats, mentre que l’entrecot té 10,5 grams de greix, 5 dels quals són saturats! Ah! i n’hi ha prou amb un grapat cuit. Amb una amanida i una ració de llegum cuinat amb cullera o una amanida de llenties com a plat únic, ja tenim àpat! I si el llegum atipa, les meves amigues no necessitaran aquell flam per postres o aquell pastisset a mitja tarda, que és el que les engreixa, ara que no em senten!
Ara que ja ho heu llegit perquè us preocupava si engreixaven, sisplau, torneu a llegir atentament la primera part de l’article. Estar prim no vol dir estar saludable!
La dieta mediterrània ha tingut durant molts anys una copa de vi a la piràmide nutricional per les seves propietats nutricionals.
El vi negre conté sobretot potassi, fòsfor, magnesi, antioxidants i un component molt conegut: el resveratrol. Aquesta fitoalexina, que a més de ser al raïm podem trobar a les ostres, els cacauets i les nous, millora la circulació sanguínia i millora el metabolisme del colesterol; per tant, podria ajudar a prevenir els problemes cardíacs.
L’altra beguda típica a tot el món és la cervesa. A Espanya prenem cada any 46,3 litres de cervesa per càpita enfront dels 10 litres de vi.
És molt rica en vitamines del grup B, potassi i polifenols, és diürètica i ens aporta energia.
L’alcohol s’ha de prendre només de manera esporàdica i màxim 1 o 2 copes. Les persones amb hipertensió, diabetis, triglicèrids, úlceres, còlon irritable, gastritis, Dones amb nivells alts d’estrògens, o regles i intestins irregulars, l’han de controlar molt més.
Fa tenir panxa? Tot i que el vi conté més alcohol que la cervesa, els dipòsits de greix localitzats a la zona de la panxa augmenten més quan bevem cervesa, segons un estudi publicat a la European Journal of Clinical Nutrition. O sigui que sí, prendre molta cervesa fa tenir panxa cervesera. La corba de la felicitat ho pot semblar només mentre som molt joves; a la llarga prendre alcohol cada dia multiplica el risc de tenir fins a 200 malalties, entre les quals hi ha asma, migranyes, malalties neuronals com la demència, osteoporosi i càncer.
La perillositat del greix abdominal o visceral (que se situa al voltant dels òrgans vitals) amb el qual està relacionat l’alcohol es pot vigilar calculant l’índex de cintura-malucs. Cal agafar una cinta mètrica i mesurar-se els malucs i la cintura. Per saber el perímetre de la cintura cal mesurar 5 cm des del melic cap amunt; i per saber el dels malucs, s’ha de mesurar per sobre la part que sobresurt més del cul. Un cop tinguem les dues mesures, cal dividir la mida de la cintura per la dels malucs. En homes no ha de passar el valor de 0,9; i en dones, el de 0,8.
La cervesa sense alcohol és, doncs, una bona solució; i l’Estat espanyol és el primer país europeu en consum d’aquesta cervesa. També podem optar per fer servir vi o cervesa per cuinar. La cocció volatilitza l’alcohol i ens proporciona un aroma únic al plat. La cervesa, per exemple, combina molt bé amb les carns, amb salses amb mel, i a la massa de la pizza casolana, que queda més cruixent. El vi, per altra banda, ens pot ajudar a caramel·litzar el suc del que estiguem cuinant a la paella.
Els catalans som els que més vi prenem a l’Estat espanyol. Cal triar, doncs, sempre vins ecològics com Lovamor o Brut21, vins naturals com Viña Enebro, Dido DO Montsant o El Pino Rojo. També hi ha cerveses ecològiques com Toc d’Espelta que a més es fa a Catalunya, i naturals com l’Oko-Krone o la Muller’s Lagerbier.
El cultiu del raïm i la civada (o espelta) ecològics no inclou pesticides ni altres químics perjudicials per a l’entorn ni les persones que es bioacumulen al cos. Contenen més vitamines, minerals i antioxidants, ja que el cultiu s’ha fet amb més cura i temps. A més, el procés de recol·lecció, elaboració i embotellament segueix uns paràmetres regulats pel CCPAE.
Com que moltes vegades som més de beure vi i cervesa fora de casa (vi als restaurants i cervesa als bars), trobareu establiments per beure vins i cerveses ecològics o naturals al mapa de restaurants catalans eco que tenim a l’ETS. I si voleu descobrir més marques de vins elaborats a Catalunya, visiteu http://www.etselquemenges.cat/vins-saludables.
En aquesta fase de la vida, l’organisme necessita rebre ajudes en forma de nutrients específics que equilibrin i aportin energia, ja que la medicina i els medicaments ni són capaços d’explicar el perquè de tanta malaltia moderna, ni guarir de manera definitiva les patologies que ens afecten més habitualment (diabetis, autoimmunes, cardiopaties…).
Es creu que, quan un es fa gran, ja no es pot fer res per disminuir els efectes del temps en l’organisme; però això no és així, si ens fixem en les zones blue del planeta, on se superen els cent anys (el que jo anomeno, la quarta edat) amb facilitat i amb bona qualitat de vida. Si mantenim uns bons hàbits alimentaris i de salut (exercici), podrem gaudir d’una jubilació plena i merescuda, sense deixar passar les oportunitats que la vida ens ofereix; passejar per la muntanya, caminar per la platja, gaudir dels néts, compartir moments amb els amics o procrastinar sense haver de pensar en les limitacions d’una salut mediocre.
Tots tenim una salut determinada: els uns més bona, els altres no tant… Però tots podem millorar-la o, si més no, evitar que es deteriori ràpidament. L’alimentació és clau per frenar l’avanç de patologies o per prevenir-les, així com per aconseguir una disminució de la polimedicació a la qual més del 60% dels més grans de 55 anys està sotmès (estatines, aspirines, ibuprofens, antiàcids, antidepressius, hipoglucemiants…). Molts d’aquests medicaments consumits crònicament no només no són saludables, sinó que poden afavorir que el cos no es recuperi o que encara empitjori més. És el cas dels antiàcids, que disminueixen l’absorció de vitamines liposolubles o minerals tan importants com el magnesi; o del paracetamol o l’ibuprofè, que pot esgotar enzims hepàtics i digestius que alteraran inevitablement les digestions i, per tant, la salut; o els antidepressius, que indueixen al suïcidi; o les estatines, d’eficàcia dubtosa, i que augmenten les possibilitats de desenvolupar càncer, segons ha publicat el Medical British Journal, o destruir les fibres musculars cardíaques.
Estatines, aspirines, ibuprofens, antiàcids, antidepressius, hipoglucemiants… Molts d’aquests medicaments consumits crònicament no només no són saludables, sinó que poden afavorir que el cos no es recuperi o que encara empitjori més.
La fitoteràpia i els aliments ens ofereixen la possibilitat d’abordar els problemes de salut que puguem tenir amb més tolerància i seguretat; i els podem prendre durant força temps si cal (amb supervisió d’un professional).
Anem a pams. Si preneu antiàcids, substituïu-los per una cullera de postres de kudzú dissolta en una infusió de camamilla abans o després dels àpats o els medicaments que prengueu. Així, no interferim en nutrients importants com la vitamina E, imprescindible per, entre altres coses, millorar la salut ocular (cataractes o degeneració macular). La vista necessita antioxidants com la vitamina C, el zinc o el manganès, que activen enzims que frenarien l’evolució de la malaltia ocular (SOD, catalasa o glutatió peroxidasa). També necessitem W3 per frenar la degeneració i el Ginkgo biloba per potenciar la microcirculació ocular. Si els prenem tots dos, millorarà tot el sistema circulatori i se’n beneficiarà tot l’organisme.
Si parlem de deteriorament, hem de parlar de la memòria i de la capacitat del cervell. Disminuïm el consum de carn vermella per no fer pujar l’homocisteïna en sang, ja que augmenta el risc de tenir demència, accidents cerebrovasculars o cardíacs o fins i tot Alzheimer. Potenciem el consum de vitamines que neutralitzarien l’homocisteïna: B6 (aus de corral, llevat de cervesa, col arrissada o arròs integral), B9 (mongeta verda, alvocat, préssec ous del grup 0) i B12 (ous del grup 0, peix blau petit, quefir de cabra o marisc). Eviteu aliments que augmentin la glucosa excessiva en sang, ja que això perjudica la irrigació cel·lular i irrita les artèries: pa blanc, pasta refinada, brioixeria, sucre o refrescos. En canvi, hem de potenciar el consum del greix que necessita el cervell: la colina, que podem trobar en cacauets, soja, ous del grup 0, col arrissada i peix blau. És bo acompanyar aquests aliments o d’altres amb pebre i cúrcuma per evitar inflamacions i protegir la destrucció de neurotransmissors vitals per a la memòria, com l’acetilcolina. Fer exercici millora la memòria i la capacitat intel·lectual, com demostren molts estudis fets amb esportistes d’arreu del món.
A més, no hem d’oblidar el sistema renal, on hi ha la veritable fortalesa i energia del cos humà. Problemes renals com la hiperplàsia benigna de pròstata (HPB), infeccions renals o prostatitis poden afectar el sistema immune.
Si evitem estar grassos (evitar el gluten) i fem exercici, reduirem un 20% la possibilitat de tenir infeccions urinàries o HPB. És bo equilibrar la relació dihidrotestosterona-testosterona, ja que disminueix moltíssim les possibilitats de tenir HPB. Per fer-ho podem menjar cebes, bròquil, espinacs, mongeta verda, pebrot verd, julivert, cibulet, fonoll, taronja, nabius, poma, maduixa, magrana, pol·len o fajol; i beure te verd en comptes de cafè.
I aprofitant que parlem del sistema immune, hi ha pocs virus i bacteris que no es vegin perjudicats pel consum de vitamina C (bio-acerola) o sucs verds amb llimona. També augmentaran el sistema immune els betacarotens, com els de la pastanaga, fulles verdes, crucíferes o pèsols germinats.
Vosaltres podeu triar si aneu per sempre més a la farmàcia per subvencionar els lobbies farmacèutics i cronificar la medicació que preneu, o subvencionar la vostra salut amb aliments, herbes i complements naturals que afavoreixin l’organisme per recuperar l’equilibri i l’energia necessària.
I ja que parlem de subvencionar, no seria just i lògic que l’Estat subvencionés (amb els impostos que paguem tots) la teràpia que doni més confiança i tranquil·litat a cadascú tal com passa en països seriosos on preval la salut del ciutadà i no la satisfacció de les empreses farmacèutiques?
Per acabar, us recordem la importància de beure aigua de qualitat (de mineralització molt dèbil o amb filtre si és de l’aixeta) fora dels àpats, fer combinacions d’aliments que potenciïn bones digestions (amanida o verdura primer i després proteïna o cereal integral amb llegum), prendre oli de gira-sol de primera premsada cru i combinar-lo amb el d’oliva (que sí que es pot cuinar), desconfiar dels additius alimentaris (són més verinosos del que semblen), mantenir-se actiu i exercitar la ment fent cursos de cuina, tallers de punt, ajudar en projectes socials, aprendre a jugar a escacs i sobretot fer exercici, que té beneficis inqüestionables (caminar, nedar, ballar o fer tai-txi), i finalment fer coses de manera diferent de com les solem fer: rentar-se les dents o cordar-se la camisa amb l’altra mà, agafar camins diferents per anar a la feina…
Espero i desitjo que amb aquests consells doneu molta guerra durant força temps.
Bibliografia
Article escrit per:
Marc Vergés
Graduat en dietètica i nutrició i diplomat en nutrició humana per la Universitat de Barcelona. És especialista en dietoteràpia i en medicina naturista i, en concret, en ayurveda. Té també un màster en fitoteràpia.
Un any més, Manresa es disposa a viure un cap de setmana sostenible i ecològic. Del divendres 17 al diumenge 19 d’octubre, el recinte de la Fira de Manresa serà el punt de trobada entre consumidors, productors, artesans i distribuïdors de tot tipus de productes i de serveis saludables.
La diversitat dels expositors de la fira reflecteix la bona salut de què gaudeix el sector ecològic a casa nostra i demostra com la producció sostenible guanya terreny cada vegada en més àmbits: productes agroalimentaris ecològics, matèries per a la producció agrària ecològica, higiene i cosmètica natural, tèxtil, tractament i purificació de l’aigua, solidaritat i comerç just, turisme rural i sostenible, entitats educatives o administracions ambientals configuren l’aparador de l’Ecoviure Manresa 2014.
A més dels expositors, el programa de la fira inclou jornades tècniques (com ara la de l’”Autoproveïment d’aliments a Catalunya i la sobirania alimentària”, a càrrec de Pep Tuson, o la de “La cara amable de les males herbes. Usos alimentaris, medicinals i ornamentals de les plantes adventícies”, a càrrec d’Alícia Cirujeda), activitats divulgatives (com la conservació de llavors o la fabricació de sabó a partir d’oli de cuina), exposicions, tallers per infants i adults i demostracions de cuina amb productes ecològics (com ara cupcakes ecològics o degustació de xocolata ecològica i de comerç just), activitats que acabaran acompanyades d’un tast d’allò que s’hagi cuinat.
Els que es vulguin quedar a dinar dissabte o diumenge, tindran la possibilitat de tastar el menú ecològic cuinat amb energia solar que se servirà a l’espai exterior del recinte.
L’entrada a Ecoviure Manresa és gratuïta. Per a més informació, visiteu el web d’Ecoviure.
Si organitzeu fires, mercats, tallers, cursos, seminaris, xerrades o qualsevol activitat vinculada amb el món bio i saludable, poseu-vos en contacte amb nosaltres i l’afegirem a l’agenda que publiquem cada divendres. Promocioneu-vos i ajudeu-nos a ser presents a totes les comarques! Escriviu-nos a mcosta@etselquemenges.cat
Explica’ns la teva activitat