És dissabte i en Pau Panxacontent s’ha llevat amb molta energia. Fa dies que vol anar a buscar bolets amb els pares i la seva germana, la Mariona, i per fi ha arribat el dia!

–Mariona, necessitem un cistell per a cada un. Ja tens el teu? –li pregunta en Pau.
–No. M’ajudes a buscar-lo, Pau? –respon ella.
–Sí, és a l’armari. Agafa aquest, que és més petit, i jo portaré el gros. D’acord? –diu en Pau.
–Sí, d’acord –respon la Mariona.

Tots dos germans s’han vestit amb roba còmoda i s’han posat les botes per anar a la muntanya. També han agafat una motxilla cadascun per dur-hi l’entrepà, la cantimplora d’aigua i un parell de mandarines.

–Ja estem preparats, mare! Pugem al cotxe? –demana en Pau.
–Sí, Pau. Recordeu d’agafar un jersei per si refresca a mig matí. Ja ho tenim tot a punt! –respon la mare.

De camí cap al bosc, en Pau diu als pares que vol omplir tots dos cistells amb bolets, castanyes, cireres d’arboç, fulles de colors diferents, pinyes i bastons de mides diferents. Està molt emocionat perquè aquest any la seva classe es diu “La classe dels bolets”, un nom que ell mateix va proposar i que els companys van triar. A més, li ha tocat seure a la taula dels “Pets de llop”, un bolet que té forma de bombeta que, si s’agafa amb força, explota com si fos un pet.

El matí al bosc passa volant. Amb l’ajuda dels pares, en Pau i la Mariona han trobat bolets d’espècies diferents, alguns de bons i d’altres no tant:

–Mireu sota aquest pi! Hi ha un erol de rovellons! Qui m’ajuda a collir-los? –pregunta la mare.
–Jo, jo! –criden en Pau i la Mariona–. Què vol dir erol? –pregunten.
–És una família de rovellons. Veieu que n’hi ha de totes mides? I, probablement, si ens hi fixem en trobarem més! Busqueu per aquell racó, que jo buscaré per l’altre –diu ella.
–Mireu, jo n’he trobat un que no es pot menjar! –els mostra el pare–. Té una anella al peu i és de color vermell. Val més que no el collim i que el deixem on és. D’acord?
–Ostres, pare! Sembla un “bolet dimoni”! –exclama en Pau.
–És veritat! –riu la Mariona.

Mentre els pares continuen buscant bolets, en Pau i la Mariona s’entretenen amb les fulles i els pals que troben a terra. N’han agafat de colors, mides i formes diferents i els han posat a dins del cistell. A més, han trobat un cirerer d’arboç, amb cireres madures a punt per menjar.

–Mmm! Que bones que són! –diu en Pau–. N’agafem unes quantes, Mariona?
–Sí! Jo t’ajudo! –respon.
–Pau, Mariona, ens quedarem una estona en aquest replà per esmorzar i després marxarem cap a casa –els diu el pare.

Tots dos germans aprofiten l’estona de descans per menjar-se l’entrepà i les mandarines i després juguen a indis, a fet i a amagar i a construir una cabana.

–Anem cap al cotxe, que es fa tard i tenim una estona de camí –diu la mare.
–D’acord, mare –diuen–. Què dinarem, avui? –pregunten.
–Doncs… què us semblaria si féssim un dinar de tardor? –els proposa ella.
–Sí! Quina gran idea! Podríem fer servir bolets, cireres d’arboç, mandarines, carbassa, moniatos, castanyes i codony! –proposa en Pau.
–Caram, Pau! Es nota que t’agrada la tardor, eh? –riu la mare–. Encara hi podries afegir caquis, magranes, kiwis i algunes verdures que fins ara no trobàvem al mercat!

Un cop a casa, en Pau i la Mariona ajuden a preparar el dinar: una crema de carbassa amb porro, saltat de bolets amb arròs integral, amanida d’espinacs amb magrana i conill trossejat.

–Mare! Quina bona cara que fa tot això! I quants colors diferents que hi ha a la taula! –diu en Pau.
–Sí! És un dinar de tardor taronja! –exclama la Mariona.
–És veritat, Mariona! La carbassa, els bolets i la magrana són ataronjats. Ens falta la mandarina i el moniato per postres i ja tindrem tot el menú! –somriu el pare.

Bon profit a tothom!

Vaig conèixer en Michel Baylocq a la Universitat d’Estiu de Puigcerdà. Allà vam compartir una jornada excel·lent amb altres productors locals i ecològics amb els quals vam reflexionar sobre el moment que estem vivint de reconnexió amb la natura, amb els aliments saludables i amb les relacions de persona a persona. “Jo estic instal·lat a Martinet, un poble que ha obert les portes a la meva idea i que em dóna molt de suport per treballar en tot aquest tema de l’avet”, m’explica en Michel mentre recorda com va arribar al Baridà. La seva història es remunta a la cuina d’un petit restaurant andorrà on alquimiava els productes del territori per servir-los a taula. Allà és on es va començar a gestar la seva aventura al voltant de la resina de l’avet, que per motius diversos ha acabat migrant cap al Pirineu català.

Lagrimus és un projecte que recupera la tradició pirinenca vinculada a la resina o trementina de l’avet. “Un dia caminava pel bosc i de sobte em vaig trobar un avi que baixava d’un arbre i carregava una saca de pinyes”, ple d’emoció en Michel m’explica com va començar la seva idea nova basada en antics costums locals. I va ser així, gaudint de la companyia del bosc, com en Michel va descobrir un dels secrets de la nostra farmàcia natural, un regal de la natura que ara ell ens vol posar a l’abast. Trobem diferents noms per explicar el mateix, ja sigui xarop d’avet, resina d’avet o trementina, preparat que segurament us sona de la tradició trementinaire, aquelles dones valentes que caminaven i venien els seus preparats per curar ferides, prevenir malalties o calmar dolors. Les coneixeu? Us recomano el Museu de les Trementinaires de Tuixent, a l’Alt Urgell, on descobrireu un món sorprenent al voltant de la medicina natural dels segles XIX i XX.

El xarop d’avet s’elabora macerant les pinyes, brots i branques de l’avet (Abies alba) amb sucre ecològic. És una tasca totalment manual que en Michel organitza amb els veïns de Martinet. “És una manera de donar feina a la gent del poble, penso que té molt de valor crear activitat nova basada en coneixements antics”. Entre els mesos d’agost i octubre es recol·lecten les pinyes verdes, i es trien les més grans i les que han rebut més el sol, que normalment són a uns quaranta metres d’alçada. Per poder-les macerar es traslladen al magatzem, es barregen amb sucre ecològic i es deixen reposar entre vuit i deu mesos en cubells. Aquest procés permet obtenir el xarop, que una vegada macerat caldrà filtrar de manera manual. El Lagrimus, tal com en Michel ha batejat la versió renovada de la trementina, és molt útil per a tot tipus de problemes respiratoris ja que ajuda a expectorar millor. Ho referma explicant-me que “al Berguedà vaig descobrir que els treballadors de les mines el feien servir per eliminar les toxines que la feina a la mina els deixava a l’aparell respiratori”.

A partir del Lagrimus, en Michel està desenvolupant tota una sèrie de productes, tots amb el certificat del CCPAE, que, barrejats, multipliquen les seves propietats. Per exemple, un dels últims maridatges que ha fet és el Lagrimopolis, una barreja de xarop d’avet i pròpolis, que actua com a barrera defensiva per als atacs virals i esdevé un antibiòtic natural. També podeu trobar el sabó Lagrimus, fabricat a partir de resines i olis essencials de l’avet, que li aporten un gran poder cicatritzant i antisèptic, i que es recomana per a cremades i infeccions. Per als més llaminers us recomano els caramels de Lagrimus elaborats a base de xarop i olis essencials de l’avet i sucre ecològic. I un gran descobriment per a la cuina és la crema d’avet, un condiment fabricat a base del xarop i vinagre balsàmic ecològic, molt recomanat per donar un toc dolç i àcid a plats com l’amanida. Mentre m’explica tot aquell ventall de productes m’adono que porta un pot petit de vidre penjat del coll amb un líquid a dins. Un cop acabades les explicacions, ho demano i em respon “és l’última novetat que he presentat a Biocultura de Bilbao: és la resina pura de l’avet. Penjada al coll la vaig inhalant a poc a poc… m’ajudarà a no refredar-me aquest hivern”.

Quan li demano com s’imagina Lagrimus d’aquí uns anys, em mira i, després de sospirar durant uns segons, em diu que “això té molt de futur, és una manera d’acostar la natura i la saviesa dels remeis casolans a la gent; és una revolució”. Així de contundent es mostra amb la innovació de Lagrimus, que entén com una mirada nova al que abans era quotidià. I la realitat l’avala. Cada vegada més restaurants empren els seus productes a les cuines, més botigues li demanen per poder vendre al detall els seus invents i més participa en fires i mercats en què fa d’ambaixador del seu territori i dels seus productes. “Quan vaig a una fira porto un producte, una zona, una cultura… sóc a Itàlia i puc explicar que vinc de Martinet i que Lagrimus és un dels projectes que formen part de Terra de Baridà; és una manera de portar els petits pobles del Pirineu arreu del món”. En Michel s’emociona i jo amb ell. Són aquestes les forces que donen sentit als projectes de desenvolupament rural pensats per a les persones i el territori.

Per poder provar els productes de Lagrimus teniu diferents opcions. Podeu visitar la seva botiga virtual, el podeu anar a cercar a les fires que fa arreu del territori i podeu mirar si a la vostra botiga de barri hi ha els seus productes. Si no els trobeu, sempre podeu recomanar que els provin!

Per a més informació: www.lagrimus.com

La necessitat de triar aliments que ens ajudin a millorar la salut en general i el benestar digestiu en particular s’està convertint en una tendència a l’alça, ja sigui pel plaer de tastar un gust desconegut o per la necessitat imperant d’un canvi d’hàbits alimentaris, per un problema d’intolerància a la lactosa, inflor abdominal, nivells alts de colesterol en sang o diabetis, per citar algunes de les malalties silencioses més habituals avui dia, és a dir, les que fan mal al cos sense símptomes immediats.

És un aliment equilibrat, lleuger i energètic perquè està carregat de nutrients que ajuden l’organisme a reposar forces, i disminueix la sensació de cansament o apatia. Exerceix un efecte reconstituent i vigoritzant al mateix temps que serena la ment i allunya el cansament.

Com que és un cereal integral, els carbohidrats es metabolitzen més lentament, de manera que van entrant a l’organisme a mesura que els requereix, i regula els nivells d’insulina en sang, fins i tot en diabètics. No genera flatulències ni inflor abdominal.

La seva contribució proteica és baixa, ideal per a processos de desintoxicació o malalties renals, tot i que té una petita quantitat de gluten, fet que cal valorar si hi ha intolerància. Té menys d’un 1% de greix, que és, bàsicament, insaturat, beneficia la salut cardiovascular i la fibra que té ajuda a reduir els nivells de colesterol perjudicial en sang i a incrementar la sensació de sacietat, ideal per al control de pes.

La civada conté un tipus de fibra soluble, els betaglucans, útil per al restrenyiment; actua com a regulador del trànsit intestinal i afavoreix els bacteris beneficiosos. A més, conté mucílags que generen mucoses reparadores dels teixits, i millora les afeccions de la pell, ungles i irritacions del sistema digestiu.

Aporta vitamines B1, B2 i avenina, que actuen sobre el sistema nerviós i exerceixen un suau efecte regenerador i tranquil·litzant, a més de disminuir la sensació d’estrès, insomni, retenció de líquids i tensions digestives d’efecte nerviós.

És un aliment indispensable per a estudiants, esportistes i treballadors que fan un gran esforç físic, ja que té un gran poder hidratant i regenerador cel·lular. Restaura l’energia perduda en el desgast calòric de l’exercici, i regula el nivell de greixos i de la glucosa necessaris per a l’activitat.

És un superaliment per estimular la fecundació, ajuda a l’embaràs i, durant la lactància, incrementa la producció de llet. Estimula la vitalitat en nens, gent gran i convalescents.

Una manera d’integrar aquest producte a la dieta és com a beguda vegetal. Liquats Vegetals, empresa situada al Parc Natural del Montseny, fa anys que produeix una beguda de civada 100% natural, sense colorants, aromes, estabilitzants, ni sucres afegits. Disposa de tres varietats: Yosoy, d’agricultura convencional; Monsoy d’agricultura ecològica, i Almendrola Civada, una beguda d’ametlla i civada. Es recomana com substitutiu a la llet tant a l’esmorzar com a la cuina, com a alternativa a la mantega, llet o crema de llet.

Article escrit per:

Montserrat Rius

Dietista i assessora nutricional de Liquats Vegetals S.A

www.liquats.com

liquats@liquats.com

Les cures preventives diàries, com el raspallat, l’ús de fil dental i la neteja bucal, poden evitar problemes posteriors en dents i genives i són menys costosos i dolorosos que els tractaments odontològics que s’hauran d’aplicar per culpa d’una neteja inadequada o una infecció o inflamació que ha progressat.

Una higiene dental correcta

Els dentistes recomanen raspallar-se les dents després dels àpats, com a mínim dues vegades al dia, per eliminar les restes dels aliments i de la placa bacteriana, que no està composta només de bacteris, sinó que també conté diversos microorganismes com fongs i virus.

Els àcids agressius derivats de restes de menjar que no han estat eliminades de la cavitat bucal acaben agredint l’esmalt dental, que es debilita i es torna més permeable als bacteris causants de la càries i la paradentosi.

Quan comencem la neteja dental

La neteja bucal hauria de començar des de bebès, durant la lactància després de l’erupció de la primera dent. Les genives del bebè s’haurien de netejar amb una gasa després de cada presa durant el primer any de vida. Més endavant, a mesura que el nen creix, la neteja dental pot plantejar-se com una diversió, tenint en compte l’elecció d’un raspall adequat per a cada edat.

Cal cuidar les dents de llet

La idea que les dents de llet no necessiten cap cura especial és un error greu. De fet, les primeres dents d’un nen tenen una influència essencial sobre el desenvolupament de la mandíbula i la posició de les dents futures. Les dents de llet reserven l’espai per a les definitives. Si cauen abans d’hora, les dents veïnes envaeixen el seu espai; el buit s’estreny i la dent permanent que creix després cerca camí creixent de manera incorrecta.

Els estudis disponibles ens mostren diferències significatives en l’edat d’inici de les càries depenent del moment en què els nens comencen a raspallar-se les dents.

1. Inici del raspallat abans de l’any: 12% de càries.
2. Inici del raspallat entre l’any i els 2 anys: 19% de càries.
3. Inici del raspallat després dels 2 anys: 34% de càries.

A partir dels tres anys, el nen hauria de ser capaç de raspallar-se les dents sol, sempre sota la supervisió d’un adult. Aquesta independència en la higiene dental s’aconsegueix amb tècniques de raspallat senzilles com, per exemple, un moviment circular del raspall i amb hàbits rutinaris i divertits compartits amb els pares.

Dentífrics biològics

Els dentifricis biològics s’adapten a les exigències especials de la cura dental dels nens i també dels adults, i s’evita el risc que suposa la seva ingesta en edat infantil.

Les seves fórmules contenen principis actius vegetals, com l’equinàcia, el te verd, l’oli de clavell o l’èster de sacarosa, que contraresten els bacteris que causen la càries i la tosca.

Per cuidar, reforçar i prevenir la inflamació de les genives, els dentifricis biològics contenen mirra, hamamelis i camamilla.

Les bases netejadores utilitzades a base de sílice finament mòlt i sal marina són especialment innòcues.

Els extractes vegetals contenen fluorurs i substàncies minerals en proporcions variables, per la qual cosa la tosca s’elimina de manera suau i benigne, sense fer malbé l’esmalt de la dent.

Logona ha desenvolupat un producte dental específic per a cada necessitat, tant per a adults com per a nens:

• Gels netejadors per a la neteja bucal des de l’inici amb aromes naturals de maduixa o suau oli de menta, depenent del sabor del dentifrici, amb resultats òptims.
• Pasta dental per a dents sensibles, elixir dental refrescant i balsàmic per mantenir un alè fresc agradable i un gel dental amb romaní i sàlvia compatible amb els tractaments homeopàtics, ja que no conté menta.

Logona es basa en els coneixements científics més avançats, així com també en les fórmules tradicionals de la cosmètica de les herbes medicinals per crear la seva línia de cura i neteja dental Logodent.

Pensem en la primavera com la millor època de l’any per fer un detox, però la veritat és que en qualsevol canvi d’estació és bo dedicar-nos uns dies per fer una desintoxicació, una neteja i una posada al punt del cos. La intenció de qualsevol programa de desintoxicació pel que fa a la salut és deixar enrere toxines, greixos, excés de feina, calor, etc.  i afrontar la novetat que ens té preparada l’estació següent amb els ajustos necessaris que requereix el cos en alimentació i estil de vida. En aquest sentit, igual que els arbres, hem de desposseir-nos de les nostres fulles i netejar-nos abans de l’hivern, per això avui volem remarcar dues raons importants per les quals s’ha de fer un detox a la tardor.

1. Segons la medicina tradicional xinesa (MTC) tot a l’univers es regeix per la complementació i interacció de dues energies totalment oposades, el yin i el yang, que es mouen amb cinc classes de moviments diferents representats en la teoria dels cinc elements (la fusta, el foc, la terra, el metall i l’aigua).
Segons la MTC hi ha una connexió entre els diferents òrgans i les estacions, els elements, els aliments, i fins i tot les emocions.

La tardor és l’estació de l’element metall, governat pels pulmons –òrgan de desintoxicació– i l’intestí gruixut. També en la medicina convencional, aquests òrgans estan relacionats amb problemes de la pell –asma, èczema, erupcions, pell seca– i respiratoris. Desintoxicar a la tardor pot alleujar o eliminar aquests símptomes i altres de relacionats amb els pulmons i l’intestí gruixut, com poden ser grips i refredats, causats per l’esforç que fa el cos per expulsar l’excés de moc, les toxines i els greixos inferiors. A més, fer un detox a la tardor mantindrà el sistema immunològic saludable durant aquesta època de l’any i l’hivern. Tant els pulmons com l’intestí gruixut són òrgans relacionats amb les emocions; els pulmons amb la tristesa, la sensació de vulnerabilitat, de falta de protecció i d’instint de supervivència, desig d’abandó, aflicció, malenconia i introversió; i l’intestí gruixut amb la malenconia, la justícia i la inspiració. Llavors, un bon estat de salut d’aquests dos òrgans ens donarà sensació de fortalesa i resistència  enfront de les adversitats, tranquil·litat, pau interior, seguretat, bon humor, alegria, benestar, creativitat i inspiració.

2. Segons l’ayurveda, fer un detox a la tardor serveix per reconèixer que estem massa ocupats, per desaccelerar, i per restaurar el cos. A més, segons l’ayurveda, tota la natura i les persones tenim una relació de tres doshas o energies primàries (Vata, Pitta, Kapha). El dosha Vata s’associa amb els elements d’aire i èter, governa la creativitat i el canvi, i tendeix a créixer i minvar. El dosha Pitta està governat pel foc i l’aigua, l’energia de la transformació, els èxits i el metabolisme. El dosha Kapha s’associa amb la terra i l’aigua, forma arrels, és l’estabilitat i el creixement. Tots tenim una barreja única dels tres doshas, encara que tendim a estar dominats per un segons el moment. Les estacions de l’any també es regeixen pels tres doshas.

Segons la teoria ayurvèdica, després de l’estiu acumulem calor als teixits i ens governa el dosha Pitta, que és calent. Com que a la tardor les fulles s’assequen i el vent comença a bufar, comença a aparèixer el Vata, governat per l’aire i marcat pel canvi, la inestabilitat i l’ansietat. Metafòricament parlant, què passaria si en un incendi hi hagués vent? Cremaria més de pressa, oi? Llavors, segons l’ayurveda, quan la calor acumulada de Pitta s’aviva per Vata, pot conduir a un desgast mental i físic, i es veuen sobretot afectades les glàndules suprarenals i el sistema nerviós, i alguns dels processos de desintoxicació naturals del cos es paralitzen, com per exemple el fetge. Un cop més, veiem que fer desintoxicació a la tardor ens aportarà energia, tranquil·litat, fortalesa per afrontar el que sigui i ajudarem també el fetge a desintoxicar.

En un detox de tardor no poden faltar les fruites i verdures de l’estació, com raïm, pomes, peres, caquis, bleda-raves, col, col arrissada, cols de Brussel·les, coliflor, i també les espècies picants com el gingebre i el pebre negre, que suporten l’element metall, estimulen la digestió i ajuden a assimilar els aliments.

En aquest enllaç podeu trobar una recepta ideal per preparar-vos abans del detox que us tinc preparat per fer en grup i en línia del 17 al 23 de novembre.

Article escrit per:

Núria Roura Coach Nutricional

www.nuriaroura.com

Facebook: NuriaRouraCoach

Twitter: NuriaRouraCoach

Una solució ideal és fer la base del remenat amb coliflor; queda boníssim i, a sobre, com que és verdura, és ideal per menjar-lo a la nit, quan hem de prendre menys calories i hem d’evitar la carn. A més, gràcies a la coliflor i als xiitake, tenim un sopar molt ric en fibra, que ens assegura que, l’endemà, el trànsit intestinal funcioni correctament.

Però el més rellevant d’aquest plat és que ens ajuda a evitar refredats, grips i virus, ja que tots els ingredients que conté reforcen el sistema immunitari. A més, els bolets xiitake tenen reconegudes algunes propietats medicinals i anticàncer. La Montse Reus ens explica aquestes propietats –i moltes més– en un article molt extens que inclou altres receptes.

La coliflor, tot i que és blanca, és de la família de les cols, i, per tant, rica en fibra; però també destaca perquè conté moltes vitamines –com la C–, minerals i, com el xiitake, perquè és rica en antioxidants, és un anticancerigen molt potent i reforça el sistema immunitari. A més, com que té vitamines del grup B i a la vegada magnesi, si en mengem al vespre, podem aprofitar-nos de l’efecte relaxant que té sobre el sistema nerviós. Seguint les recomanacions de la xef Montse Vallory i l’especialista Olga Cuevas, per tal que la coliflor preservi la vitamina C, la posarem trossejada en flors grans sobre una cistelleta de bambú o vaporera dins de l’olla de pressió durant 3-4 minuts. Serà un cop barrejada amb els bolets que l’anirem trossejant.

Els alls tendres són un aliment clau en qualsevol remenat. Com a valor nutricional aporten un efecte antisèptic, antibiòtic, bactericida, diürètic i vasodilatador, ideal per al tractament tant d’infeccions com de trastorns metabòlics. Els alls, doncs, també reforcen el sistema immunitari i fan pujar les defenses. A més, tenen uns principis actius anomenats al·licina i al·liïna, que també es troben a la ceba, amb propietats antiinflamatòries, antioxidants i per reduir la tensió arterial. La ceba també és diürètica, serveix com a antibiòtic natural i es fa servir per lluitar contra malalties de l’aparell respiratori o digestiu. A més, cada vegada li atribueixen més propietats antitumorals per inhibir el càncer.

Ingredients (per a dues persones)

• 1 coliflor
• 8 bolets xiitake grans
• 4 alls tendres
• 5 cebes tendres
• Una mica de julivert
• Sal marina sense refinar
• Oli d’oliva

Preparació

1. Netegeu bé la coliflor i talleu-la a flors grans.
2. Netegeu els alls tendres, la ceba tendra i els bolets xiitake.
3. Poseu la coliflor a la cistelleta de bambú o vaporera i, després, a dins de l’olla de pressió durant 3-4 minuts.
4. Talleu els alls tendres ben petits.
5. Talleu la ceba tendra a mitges llunes.
6. Talleu els bolets xiitake a trossos fins i allargats.
7. Salteu primer els alls i la ceba amb una mica d’oli (o aigua) i sal durant uns 5 minuts aproximadament o fins que estiguin daurats. Si s’enganxa, poseu una mica d’aigua en lloc d’oli.
8. Afegiu els bolets xiitake i salteu-ho tot junt 4-5 minuts més.
9. Afegiu la col, remeneu-ho 1 minut més i traieu-ho del foc.
10. Trossegeu-ho perquè s’assembli més a un remenat.
11. Serviu amb una mica de julivert.
12. Opcionalment, afegiu-hi algun tipus de llavor.

La carbassa pertany a l’extensa família de les cucurbitàcies, que inclou més de 850 espècies diferents. De fet, de varietats de carbasses, n’hi ha un munt i cadascuna adaptada a les necessitats del lloc. Algunes són més dolces, d’altres més insípides, de colors que van del blanc al taronja. I és que la carbassa mereix un lloc destacat a la cuina de tardor i hivern, tant per la multitud de plats que permet preparar, com pel seu elevat valor nutritiu. I tot per un mòdic preu! Econòmica, ecològica, nutritiva i curativa la carbassa ho té tot.

La carbassa violí o cacahuet és una de les varietats més habituals

És un esport que s’ha posat de moda perquè molts famosos el practiquen, i que consisteix a caminar com a mínim 45-60 minuts seguits amb una certa postura: esquena recta, abdomen i glutis lleugerament contrets, espatlla enrere, mirant cap endavant i amb un dels peus sempre en contacte amb el terra (d’aquesta manera no hi ha impacte i les articulacions no pateixen tant com quan es corre). Els braços han d’estar en moviment constant perquè els músculs de la part superior del tronc també treballin.

És l’opció ideal per a persones que volen fer exercici i no tenen la forma física adequada per practicar un altre esport més energètic o de més impacte.

La respiració és molt important i també la intensitat, que hauria d’oscil·lar entre el 65-75% de la freqüència cardíaca màxima. Per poder saber quin és aquest percentatge cal conèixer la freqüència cardíaca màxima en nombres absoluts de cada persona a través de la fórmula [FC_màx = 220 – edat] i portar un pulsòmetre que indiqui en tant per cent a quina freqüència es va a cada moment.

Es practica a l’aire lliure i si és en hores de sol aporta vitamina D, relacionada amb el metabolisme del calci i el fòsfor, el moviment muscular correcte i el bon funcionament del sistema nerviós i immune.

Com en tot esport, la hidratació és essencial; per consegüent s’ha de portar a sobre una ampolla d’aigua per evitar la deshidratació; sobretot si es practica en hores puntes de sol.

Si l’exercici dura menys d’una hora, no cal aportar hidrats de carboni durant la pràctica, però en acabar sí. En les hores posteriors no és necessari fer àpats de gran contingut calòric, simplement cal seguir una dieta equilibrada.

Si l’exercici supera l’hora, la persona hauria de consultar-ho amb un dietista especialitzat en esport perquè li programi una dieta segons la duració i la intensitat de l’activitat.

En conclusió, el “powerwalking” és un esport de moda basat a caminar amb una certa postura i intensitat en un temps determinat, amb l’objectiu de fer exercici d’una manera moderada i a l’aire lliure. Si es fa durant menys d’una hora, només cal una bona hidratació durant la pràctica i seguir una alimentació equilibrada sense excés calòric en els àpats posteriors.

Article escrit per:

Laura Soler
Nutricionista
Màster en nutrició de l’activitat física i l’esport (UB)

La Marta és una dona energètica, transmet calidesa, bones vibracions i vitalitat. La seva feina com a actriu la manté ben ocupada entre els escenaris teatrals, els assajos i altres projectes que està gestant. Acaba de representar Timó d’Atenes al Festival Shakespeare i la podrem tornar a veure del 4 al 10 de novembre, també a Barcelona, amb aquesta obra que ara està rodant per diversos indrets catalans. Ens rep unes hores abans de l’actuació, als jardins de la Biblioteca de Catalunya.

Quan vas entrar al món de l'alimentació saludable?

Vaig viure quasi vuit anys amb en Xavier Sabata, reconegut contratenor internacional i gran amic i la Judit Farrés, actriu, músic i gran amiga. Eren els anys d’estudi a l’Institut del Teatre i amb ells vaig començar a interessar-me per l’alimentació saludable i els bons hàbits. Teníem vint anys, però ja procuràvem menjar sa. No cal començar-se a cuidar quan ja ets gran, com més aviat aprenguis a menjar bé, tot això que tindràs guanyat!

I tant!

I en tot aquest descobriment de la cuina saludable i de bons hàbits també va ajudar-nos l’amistat amb en Daniele Rossi, propietari del llavors anomenat Sésamo, restaurant vegetarià pioner a Barcelona del moviment Slow Food Catalunya. Així que les “males amistats” em van despertar l’interès per la cuina i l’alimentació saludable. [Riu.]

“Males amistats"? En tot cas, "bones amistats"!

Sí, la veritat és que he tingut molta sort de saber-me rodejar de gent interessant! I en el món del teatre, les arts escèniques i la televisió, qui més qui menys es cuida per intentar seguir el ritme! És una professió que et demana molta forma física i necessites estar preparat per aguantar hores d’assajos, tensions corporals, nervis; el cos ha de respondre.

Quins canvis alimentaris has fet al llarg d'aquests anys?

Bàsicament he procurat menjar verdura i fruita cada dia, i en gran quantitat. Això és bàsic i ho faig des dels vint anys. També he deixat els refinats (sucre blanc, farina blanca) i consumeixo productes integrals. El darrer punt és intentar no menjar massa carn vermella.

Què t'agrada preparar-te per esmorzar?

El moment de l’esmorzar és el que més m’agrada de tot el dia! Em solc preparar un cafè amb llet de civada i em cuino cereals. Prèviament, prenc fruita.

Quins cereals et prepares?

Compro quinoa i civada i em preparo una espècie de porridge amb llet vegetal. Primer ho bullo tot i després ho barrejo amb la llet vegetal. És nutritiu i molt bo!

De te, també en beus en algun altre moment del dia?

A primera hora necessito un cafè i és l’únic del dia que prenc. Després intento fer infusions sense cafeïna, perquè em costa beure aigua a seques. Això sí, quan faig teatre –entre funció i assajos– en bec molta!

Què has eliminat de la dieta?

Les brioixeries industrials i els fregits; prohibits. A més, a casa som més de mel que de sucre! I si hi ha d’haver sucre, almenys, que sigui morè.

Hi ha cap corrent alimentari que segueixis (vegetarianisme, dieta macrobiòtica, dieta antioxidant) o combines diferents tendències en èpoques diferents?

No segueixo cap dieta al peu de la lletra; intento equilibrar vegetals, proteïnes i hidrats. Però veritablement menjo poca carn i com jo dic –fent broma– de vegades sóc una mica conill! M’encanten els vegetals i veig que em fan molt de bé! Menjo moltes amanides, molta verdura i fruita entre hores. Són vitamines i minerals que van directes a la sang!

Què t'agrada cuinar?

Últimament, des que vaig ser mare, m’he decantat més pels dolços i els pastissos fets a casa. Perquè m’encanta el dolç i al meu fill també! I, la veritat, m’estimo més fer-li jo els pastissos utilitzant farines integrals i pocs greixos.

Explica, explica!

Aprofito la fruita que s’està posant madura i cuino amb productes que conec de locals de confiança i sense mantegues ni sucre blanc. Hi poso sucre morè o mel, cacau en pols, farina de garrofa, canyella…

Prepares sucs de fruita natural al teu fill, també?

Sí! A l’hivern m’agrada preparar sucs de taronja per a tota la família! Però quan és primavera, estiu o tardor hi poso les fruites de temporada! És una bona manera d’acostumar els nens a menjar fruita!

I menja peix, el teu fill?

Per sopar, un dels clàssics és amanida lleugereta i peix a la planxa; o sopa amb peix. I sí que li agrada, sí! [Riu.] Per dinar, com que va a la llar d’infants s’emporta el dinar de casa. Li preparem arròs o verdura combinada amb una mica de proteïna animal o vegetal (tofu, seitan). Ara, com que vivim al Montseny, i la carn d’allà és molt bona, ecològica i de molta qualitat, també en mengem de tant en tant.

Quin és el teu hobby antiestrès?

Fa molts anys que surto a córrer i és el meu millor antiestrès! M’ajuda a respirar per ser a l’escenari, m’ajuda a repassar mentalment el text i a gaudir del Montseny! Fins i tot arribo a trobar algun bolet tot corrent! Cada dia surto a córrer tres quarts d’hora i torno renovada cap a la feina! Un altre moment antiestrès és el cap de setmana! Si entre setmana em cuido molt, el cap de setmana em permeto algun petit capritx, com una copeta de vi, o tastar els pastissos del meu fill! Durant la setmana faig bondat, però durant el cap de setmana penso que cal regalar petits plaers al cos, i a mi m’encanta el menjar! El secret és fer que els extres siguin per a moments de celebració!

Cal destacar que, en principi, no cal una preparació física especial, ni tenir una tècnica especialment depurada. Precisament per això es corre el risc de tenir diferents patologies que poden ocasionar molèsties en el futur i que, si no es tracten bé, poden cronificar-se, i comportar l’abandó d’aquest esport.

Els hàbits dietètics tenen un paper fonamental en qualsevol esport. En general, els practicants de pàdel juguen una mitjana de tres a quatre vegades per setmana. Entre setmana, ho solen fer després de la feina. Si no s’ha fet una bona planificació de les ingestes diàries, podem sotmetre al cos a estrès metabòlic, amb el risc de lesió consegüent.

Per al dia d’entrenament, el que hem de tenir d’entrada és una planificació de la hidratació. En aquest article insistirem en aquest aspecte fonamental per a qualsevol pràctica esportiva. És recomanable ingerir 5-7 ml/kg de pes de beguda isotònica abans de jugar i començar el procés 1 hora abans del partit. Per què?

• Aporta hidrats de carboni que mantenen una concentració adequada de glucosa en sang i retarda l’esgotament dels dipòsits de glucogen. Podem prendre begudes amb una concentració d’hidrats de carboni entre el 6-8%.
• Reposa electròlits, sobretot del sodi.
• Per a una reposició hídrica que eviti la deshidratació.

Quant a la composició de les begudes isotòniques cal fixar-se que el tant per cent d’hidrats de carboni no sigui inferior al 5%, ja que seria insuficient, i que tampoc sigui més del 10%, perquè retardaria el buidatge gàstric i l’absorció d’aigua.

Cal seguir hidratant-se durant la pràctica; a vegades amb un glopeig n’hi ha prou per la sensibilitat del gust per la glucosa (s’estan estudiant els mecanismes pels quals això passa). Cada 15 o 20 minuts hauríem de beure entre 150-300 ml de líquid (és important que estigui entre 15 i 21 ºC).

Després del partit, caldria deixar unes dues hores per fer una ingesta sòlida rica en hidrats de carboni acompanyats d’una porció moderada de proteïna i lípids. L’ideal seria una proporció de quatre parts d’hidrats de carboni i una de proteïna.

En aquestes dues hores posteriors al partit, es recomana rehidratar-se amb begudes isotòniques que continguin aproximadament un 8% d’hidrats de carboni.

Si comencem sent conscients que una bona hidratació és fonamental per a la pràctica d’aquest esport, podem evitar símptomes com rampes i futures lesions tendinoses o musculars.

Article escrit per:

Juan Alfonso Rivero Rivera

Màster en Nutrició a l’Activitat Física i l’esport.

Professor i responsable del Centre Holístic Teràpies Naturals

Bachelor of Science in Traditional Chinese Medicine

Ja sabeu quins aliments contenen calci i no passen pels lactis: les algues, la fruita seca, algunes llavors, les verdures de fulla verd o les sardines són grans fonts de calci. Però, hi ha tres preguntes que em faig com a periodista especialitzada en alimentació saludable: Quant de calci necessitem cada dia? Com sabem si estem absorbint bé aquest calci? Què cal tenir en compte per assimilar bé el calci?

Els nostres lectors ja saben que la millor font de calci no és la llet, no només perquè la publicitat ha exagerat el contingut d’aquest mineral, i sobretot absorció, sinó per la seva baixa qualitat, com apunta Paul Pitchford a la “bíblia” Sanando con alimentos integrales, en què publica dades oficials de la quantitat de casos d’americans amb osteoporosi, artritis i dèficit de calci amb dietes riques en llet i derivats.

Les algues són una bona font de calci. Fotos: Pau Esculies. Receptes: Montse Vallory

Què és el calci?

El calci és crucial per a l’organisme i està involucrat en gairebé totes les funcions biològiques i metabòliques.

• Combinat amb el fòsfor forma les sals minerals dels ossos i les dents
• És fonamental perquè la sang coaguli correctament
• Prevé les rampes
• Redueix la tensió arterial
• Prevé l’osteoporosi
• Manté la permeabilitat de les membranes cel·lulars
• Ajuda a l’activitat neuromuscular
• Intervé en el manteniment del ritme cardíac
• Manté la pell sana
• Manté l’equilibri del PH, i protegeix l’organisme d’altres malalties com el càncer
• Durant l’embaràs redueix la incidència de la preeclàmpsia (hipertensió gestacional o augment de la pressió arterial)

Magnesi, vitamina D i més

L’absorció de calci, assegura Pitchford, “requereix d’una quantitat adequada de magnesi, fòsfor, i de vitamina A, C i D. El cos ha de tenir una bona absorció d’aquests minerals i vitamines perquè el calci estigui ben assimilat”.

El magnesi estimula la producció de calcitonina i, per tant, incrementa el calci en els ossos alhora que l’extreu dels teixits. Moltes artritis es caracteritzen per l’excés de calci present en els teixits, mentre que no es té calci als ossos, diu Pitchford.

La clorofil·la es troba en el magnesi, amb la qual cosa la majoria de verdures verdes (plenes de clorofil·la) són fonts valuoses també de fòsfor i vitamina A, que ajuden a metabolitzar bé el calci. I una altra font essencial és el sol, la vitamina D, la coneguda vitamina de la llum. La gent que es passa el dia tancada en una oficina o que, a l’hivern, no surt de ciutats metropolitanes en què gairebé no li toca el sol té més dèficit de calci.

Però encara n’hi ha més. Isabel Fernández, ginecòloga i experta en nutrició ortomolecular i homeopatia, va descobrir en un estudi de fa tres anys que el calci que ingerim habitualment en la dieta moltes vegades no és ni ben absorbit ni ben aprofitat però que hi ha una font molt rica en calci, el corall marí, que és absorbit pràcticament del tot i que, a més, l’organisme accepta molt bé. A part de ser molt ric en calci, el corall marí conté magnesi i més de setanta oligoelements en una proporció molt semblant a la del cos humà i que són fonamentals per als processos enzimàtics de l’organisme. Es va veure que la ingesta de corall marí per part de les dones analitzades, totes seleccionades en etapa menopàusica, reforçava i recuperava l’estructura òssia, i al cap de tres mesos de prendre corall marí matí i nit, es va evidenciar una disminució del risc d’osteoporosi, així com problemes arterials, millora de la funció suprarenal i la funció tiroïdal. Amb la millora del metabolisme de calci, també va millorar el metabolisme del magnesi i altres minerals essencials.

Què és exactament el corall marí?

El Coral Natural és corall marí fòssil, depurat i triturat. S’extreu de mines de corall fòssil, en illes creades per esculls que han estat fora del mar durant molts milers d’anys. “D’aquesta manera aconseguim dos objectius importants, primer que no es faci mal als esculls vius, per la qual cosa el nostre corall marí es produeix de forma sostenible i ha estat atorgat amb els segells EcoSafe i Friends of the Sea, diu Per Bjork, responsable de Cien por Cien Natural, empresa que comercialitza el producte Coral Natural, que respecta la fragilitat dels esculls i el medi ambient dels oceans. Per fer-lo s’utilitzen corals fòssils. Un altre aspecte molt important és que no ha patit la contaminació actual dels oceans, en haver estat fora del mar des de molt abans que l’activitat humana comencés a contaminar els mars. També cal destacar que Coral Natural està envasat sense additius (additius que només serveixen per reduir el desgast de la maquinària d’ompliment), la qual cosa permet dissoldre la pols triturada en aigua o, per què no, com a alternativa a la llet per tallar el cafè.

Fernández va comprovar que “el corall recupera els ritmes biològics, produeix més energia, desacidifica el cos, vital per a la salut en general. De fet és un mineral molt alcalí, el mineral més alcalí de l’organisme.

L’augment de vitalitat també fa que el cos no hagi d’extreure el calci dels ossos per equilibrar el PH, motiu pel qual, amb el temps, apareixen osteoporosi i altres patologies com pot ser l’alopècia.

De fet, hi ha una prova molt nova coneguda com a H.M.S. o Hair Metabolic System, una anàlisi de laboratori que determina el contingut en minerals dels cabells i que permet, entre altres paràmetres, saber les proporcions de calci respecte a altres minerals que tenim al cos (cosa que mostra com l’absorbim i metabolitzem, segons Jesús Domínguez, fisioterapeuta i naturòpata especialista en naturopatia funcional i que, sovint, fa aquest test. “És una informació molt valuosa perquè el contingut de minerals als cabells és el mateix que el contingut en minerals de les cèl·lules del cos”, afegeix Domínguez.

Domínguez afegeix que, pel que fa al calci, és molt important saber que una de les troballes més habituals en un mineralograma és la presència de nivells excessius de calci intracel·lular. Això és degut principalment a una eficàcia disminuïda de l’acció de l’hormona tiroide cel·lularment.

És sorprenent com aquesta elevació dels nivells de calci intracel·lular condiciona, a més d’una eficàcia disminuïda de l’hormona tiroide, tendència a la hipotensió, tendència a la resistència a la insulina situacions compatibles amb un metabolisme alentit.

Lilián Dous és consumidora habitual de Coral Natural. “Vaig començar a consumir-ne perquè m’ho van recomanar com una opció molt senzilla per mantenir la salut. Al principi no notava res, jo creia que tenia una salut de ferro, però al cap d’un temps vaig veure que no era així, encara que no me n’adonava, tenia una pila de problemes de salut, que tot i que no m’impossibilitaven, hi eren. Cada dos anys tenia unes setmanes de dolor terrible perquè se’m formava sorreta al ronyó, era molt propensa als refredats, tenia mals d’esquena més sovint del que era conscient, etc. A poc a poc, Lilián va veure que tot això li havia desaparegut. Els refredats es van reduir, l’esquena ja no li feia mal, i al cap dels anys va anar veient que ja tornava a tenir còlics nefrítics. I per si fos poc, un any després “em vaig veure obligada a passar per una cirurgia per extirpar matriu i ovaris. Vaig començar a preocupar-me pels ossos, ja que no prenc llet, però l’any següent em vaig fer una densitometria i tenia els ossos perfectes. Dos anys més tard me’n vaig fer una altra i la massa òssia havia augmentat. Avui en dia continuo tenint uns ossos en un estat que sorprèn el meu ginecòleg perquè segons ell no corresponen a la meva edat. A mi em demostra que quan em van recomanar prendre Coral Natural em van fer un favor.

Quant de calci necessitem cada dia?

Un cop sabut tot això, ens hem de preocupar d’absorbir-lo bé i de saber la quantitat recomanada de calci que necessitem ingerir, que és d’uns 1000 mg al dia en adults i una mica més en períodes de creixement (infància i adolescència), embaràs i lactància, edat avançada (perquè s’assimila menys), quan hi ha malalties del cor i vasculars incloent hipertensió, patologies òssies i la majoria de trastorns del sistema nerviós. I després hi ha els aliments inhibidors del calci: sucres refinats, alcohol, cafè, medicaments i drogues, molt poc exercici, excés de sal i excés de proteïnes.

Si sou lectors habituals de l’ETS, ja sabeu que l’alimentació pot afectar el benestar tant físic com emocional.

I és que el menjar afecta directament el sistema digestiu; per això és tan important cuidar la dieta i aliments que siguin bons per al cos. Si aconseguim això, regenerarem una bona flora intestinal i tindrem més bones digestions.

Si teniu restrenyiment, colitis o inflor, aquest llibre us serà molt interessant! Per solucionar aquests problemes a llarga durada, Veronique Liegeois, juntament amb una xef experta en bionutrició, ofereix de manera senzilla un centenar de receptes amb els ingredients més adients per al benestar del sistema digestiu. Voleu que us avanci alguns dels ingredients que fan servir? El te de tres anys o el suc de verdures.

Articles relacionats:

• La flora intestinal: un bon escut per a l’esportista
• Solucions per als malestars intestinals
• Fetge i intestins: dos òrgans que els esportistes han de cuidar molt bé

La flora intestinal són els bacteris que viuen a l’intestí.  Per tant, és molt important cuidar-la per evitar malalties i problemes de salut. Però… com ho hem de fer?

Hem de ser conscients que tot el que mengem afecta la flora intestinal, i hem d’aprendre a menjar el que més beneficia el sistema digestiu.

En aquest llibre, la popular model Judit Mascó, amb la col·laboració de la doctora Margarida Mas, ens explica com cuidar la flora intestinal, que defineix com “un nou òrgan del cos”. Lectura amena, amb infografies, consells i dietes, per descobrir tot tipus d’informacions sobre la flora intestinal i com cuidar-la en el dia a dia.

Alguns dels temes que tracta:

• Nosaltres i la flora intestinal
• La flora intestinal: un nou òrgan.
• La flora intestinal i la relació amb les malalties.
• Flora intestinal i símptomes digestius
• Com ens relacionem amb la flora intestinal.
• Guia per cuidar la flora intestinal.

Els sucs de fruita són una solució ràpida i fàcil pels pares per a donar de berenar als seus fills. Alguns compren marques que ja formen part de les llistes negres de productes plens de sucres i aditius però altres dónen un suc pensant que és molt més sa que alguna altra cosa. Mireu però les etiquetes? Un estudi britànic publicat avui al The Guardian o the Independent, alerta que molts dels suposats “sucs saludables” porten tant sucre com una llauna de Coca-cola.

Al nostre país, a diferència del Regne Unit o els Estats Units, no consumim les mateixes marques i afortunadament no ha arribat la moda massiva dels smoothies que venen salut i molts s’elaboren sense seguir cap criteri saludable. Però ja que tenim avui aquest estudi d’exemple, per què no comencem a llegir les etiquetes? L’estudi, que ha analitzat 200 sucs diferents, parla de sucs comercialitzats com a “healthies” i contenen entre 13 i 16 grams de sucre per cada 100 ml, o sigui 5 cullerades de sucre per un got de 200 ml. La Coca-cola en porta 10,6gr per cada 100 ml.

“El pitjor és que la publicitat d’aquests sucs va adreçada a pares i a nens i els apela a fer salut prenent-los”, diu el professor MacGregor. “Hem d’aturar l’epidemia d’obesitat de la infància britànica. El cardiòleg Aseem Malhotra adverteix dels perills en la salut dels nens davant d’aquest consum excessiu de sucre tal i com ens en va parlar, el dr. Ramon Estruc, en aquest reportatge de la Trinitat Gilbert, Cal beure sucs?

*Actualment, al mercat podeu trobar sucs sense sucres afegits i vigileu molt amb els sucs ja preparats que es venen en paradetes amb gots de plàstic o demaneu seriosament informació dels ingredients afegits al venedor. Però sobretot llegiu bé les etiquetes dels sucs de pot que compreu!

Què és un runner i per què necessita controlar els àpats

La paraula runner és la paraula de moda. Tothom en parla a l’oficina i amb la família… Tu també ets runner? Cada vegada som més els aficionats a córrer. I cada vegada més empreses s’apunten a produir productes especials: des de roba fins a pans… És un esport senzill, gratuït i agraït socialment. La majoria, però, no tenen en compte l’alimentació. Córrer, com qualsevol activitat física, té un risc potencial que comença quan no hi ha una preparació, un estat físic bàsic, repòs (dia si dia no), una hidratació correcta o una bona nutrició que ens ajudi a recuperar l’energia, l’oxidació i el desgast muscular.

Quins aliments són bons per a un runner

• Plàtans: porten potassi, que ajuda a la recuperació muscular, i a evitar rampes; ens aporten energia ràpida que ajuda a reposar el glucogen gastat en activitats de fins a 90 minuts que requereixen molta energia.
• Dàtils i castanyes (i altres fruits secs cada dia): rics en hidrats, proteïna, vitamines i minerals. Els dàtils enforteixen els músculs.
• Antioxidants: 2-3 peces de fruita al dia i 2 racions de verdura (si pot ser crua) al dia. Com més es corre, més estrès oxidatiu pateixen les cèl·lules. Hi ha un límit en què l’esport deixa de ser saludable i desgasta el cos.
• Omega-3 (peix blau, nous, lli, chía): ajuda a protegir el cor, que és un múscul que de vegades posem al límit, i a controlar les inflamacions.
• Integrals, germinats d’alfals, i algues: protegeixen la mucosa intestinal per limitar les inflamacions i la reducció immunitària que produeix aquest esport quan es practica amb una intensitat alta.
• Aliments per protegir les articulacions: gelatina i ous, sèsam i cols (calci), peix blau, llegums, fruita seca i llavors (fòsfor), cacau pur (magnesi), i civada (silici). Cal mantenir el pes ideal per no sobrecarregar les articulacions i fer exercicis de força per enfortir-les i protegir-les.

Quanta aigua cal beure

Hem de beure més aigua de la que beuríem normalment perquè la deshidratació arriba abans quan correm: perdem aproximadament un litre cada hora que correm. Hem de prendre aigua abans i després, i, si podem –per evitar flat–, entremig. Per tant, cada hora d’exercici hem de prendre un mínim de 800 ml (4 gots d’aigua) a una temperatura de 15 ºC aproximats. Per exemple, un got cada 15 minuts o prehidratar-se (2 gots abans, 1 got enmig, 1-2 gots després).

Si hi ha molta humitat, pica el sol o és estiu, encara cal més aigua. La falta d’hidratació augmenta la freqüència cardíaca i consumeix més ràpid les reserves de glucogen, que farà que ens sentim cansats abans.

A partir de l’hora d’exercici cal beure begudes que continguin aigua i 400 mg de sodi per litre.

Què cal menjar abans de córrer

Cal menjar hidrats de carboni com a mínim una hora i mitja o dues abans de sortir. Podem prendre cereals integrals com mill, quinoa, civada, arròs, pasta d’espelta integral, pa o torrades sense gluten. Els hidrats de carboni contenen glucosa, que s’emmagatzema en forma de glucogen al fetge i múscul per quan necessitem energia per córrer. Si en prenem massa, ho convertim en greix.

• No s’ha de menjar res difícil de pair.
• Evitar els greixos com la mantega, que alenteixen la digestió i fan que no ens arribi tot l’oxigen necessari als músculs.
• Evitar sucres senzills just abans de córrer que puguin causar hipoglucèmies quan comencem l’exercici.
• Si es corre després de dinar, cal que passin com a mínim tres hores després de l’àpat.
• Cal fer snacks després d’entrenar si encara no és l’hora de dinar o sopar.

Exemples d’esmorzars abans de córrer:

• Cereal de digestió fàcil (arròs, civada, mill, sense gluten), plàtan madur o deshidratat i llet en pols o beguda en pols
• Dues torrades sense gluten (fajol, quinoa) amb hummus i col arrissada

 Què cal menjar després de córrer

• Cal beure aigua i prendre una fruita, o prendre una beguda glucoisotònica (hidrata i a la vegada reposa els dipòsits de glucogen i sals minerals).
• Cal prendre alguna ració de proteïna de digestió fàcil per reconstruir les fibres musculars, en la propera hora.

Exemples de berenars després de córrer:

• Batut de fruita, cereal i proteïna: plàtan, maduixa, flocs de civada i ametlles amb beguda vegetal o llet de qualitat

Foto: Pau Esculies

Què és la famosa finestra anabòlica

És el moment en què el cos està més predisposat a recuperar-se; segons què li donem durant aquest temps, es recuperarà d’una manera o d’una altra. Caldria prendre 3 parts d’hidrat per 1 de proteïna.

Sempre que faig una tirada llarga, tinc molta gana al llarg del dia i, fins i tot, el dia després. Què puc fer per no menjar-m’ho tot i engreixar-me?

Prendre aliments que saciïn molt però sense greix i amb poques calories: integrals, fruites amb iogurt o quefir, gelatina d’agar-agar, púding de chía…

Sóc vegetarià i corro. Em poden faltar nutrients o proteïna?

Cal no passar gana i assegurar-se d’aportar al cos l’energia que li cal. És bo prendre un aliment proteic en cada àpat, i també variar de proteïnes (llegums, tofu, seitan, tempeh, quinoa, fajol, soja texturitzada, fruita seca). Els cereals han de ser sempre integrals (per la fibra, les vitamines i els minerals); també és adient menjar fruita seca, llavors (sèsam pel calci, lli per l’omega-3, carbassa i cànem pel zinc), molta fruita (sobretot cítrics per absorbir el ferro) i verdura (sobretot cols pel calci, i remolatxa).

Els complements van bé?

Podem trobar diferents tipus de complements: batuts proteics i d’hidrats, barretes, càpsules, gels, pols per a fer begudes iso, hipo o hipertòniques, etc.

La combinació d’ingredients dels complements no solen ser gaire naturals ni recomanables: sucres senzills com la fructosa, sèrums de llet, aminoàcids, edulcorants, conservants…

L’excés de fructosa porta molts problemes al fetge i, en aquests casos, sol ser difícil de digerir. Hi ha marques com Nature’s Plus que vigilen tot això i proporcionen productes naturals i ecològics. En el cas de les begudes isotòniques i els gels, encara falta que marques ecològiques i més naturals hi apostin, ja que són necessaris quan correm més d’una hora.

Cal vigilar molt amb l’excés d’aminoàcids dels complements perquè donen molta feina al fetge i als ronyons. Si al llarg del dia fem una dieta amb la proteïna necessària no cal complementar.

Les begudes energètiques, per altra banda, no són bones per a l’esport.

Les càpsules de sals minerals i les begudes isotòniques són una bona opció per solucionar la pèrdua de sodi que hi ha durant els entrenaments i curses. Ens en podem fer nosaltres i estalviar-nos diners i additius.

Recepta de beguda isotònica natural:

Per a un litre: suc de 2 llimones, aigua mineral, sal de l’Himàlaia, mitja culleradeta de bicarbonat sòdic i una cullerada de sucre de coco. Bateu tots els ingredients i conserveu-ho fresc.

Els gels són naturals i saludables?

Els gels eviten aquell moment de fatiga de la cursa que sol haver-hi al cap de mitja hora de córrer. Són un xut de sucres senzills, però no duren gaire estona. És bo triar sempre els que tenen diferents sucres senzills, i no només un.

Podríem substituir-los per un suc natural, però no és tan pràctic en curses de llarga durada.

Per què és dolent córrer en dejú?

Si no tenim prou reserves de glucogen al múscul (no hem pres hidrats de carboni) el cervell ho notarà i ens enviarà un missatge de fatiga, que augmenta el risc de lesions.

Per altra banda, disminueix la massa muscular i el sistema immunitari pateix.

Com es poden evitar les rampes o adormiments a mitja cursa?

Les rampes solen donar-se per una falta de potassi, magnesi o sodi o per una mala petjada, que fa que anem pressionant o posant massa tens un nervi. Podem millorar-ho menjant aigua amb sodi, fruita seca cada dia i visitant un podòleg especialista, o canviar de vambes i mitjons.

El ‘pa runner’ és el millor per córrer, tal com diuen?

Podríem dir que de pa en té ben poc: conté a més de farina integral de blat, segó, fibra de poma i llavors sense moldre. Tot això junt en un mateix aliment pot produir una mala digestió, gasos, diarrea…

A més, conté soja no ecològica, proteïna aïllada de soja, blat i tramús; una barreja de proteïna que, tot i que molta gent pensa és bona quan es fa esport, no és així. Cal augmentar els hidrats, i el pa normal (si pot ser integral i elaborat amb massa mare) ja fa aquesta funció.

N’hi ha que sostenen que és impossible sortir-se’n amb una paella d’arròs integral. Si se segueix fil per randa la recepta tradicional, el gra d’arròs integral acostuma a quedar dur. Així que el mite que una i altre puguin combinar-se ha anat creixent.

El xef Quim Marqués, del restaurant El Suquet de l’Almirall i de l’acabat d’inaugurar Paella Bar Boqueria, afirma que cada dia en prepara més als seus restaurants. “Especialments els clients nord-americans i també del nord d’Europa són els que més ho demanen, perquè confessen ser vegans i vegetarians, i, per tant, l’arròs integral entra dins de la seva dieta habitual”.

El cas és que amb l’arròs integral cal més paciència. “Com amb tots els ingredients que es cuina, cal conèixer-lo bé”. Per fer-ne una paella, caldrà més quantitat de fumet del que és habitual amb un arròs blanc, i alhora serà molt important que la cocció no sigui a fort viu, sinó baix o mitjà.

Encarà més. Si en les receptes tradicionals de paella, hi ha marcat una quantitat exacta de fumet, en les d’arròs tradicional no només s’hi haurà d’abocar des del bon principi, sinó que també caldrà fer-ho quan es vegi que l’arròs l’ha xuclat. Dit d’una altra manera, serà necessari abocar-hi fumet dues vegades. L’última, al final de la cocció.

El resultat és una paella d’arròs melós, “que és a mig camí entre la paella i l’arròs sucós”. “Per a aquest arròs melós, les verdures de temporada i també els bolets hi fan de molt bon acompanyament, i just és així és com el preparem nosaltres”.

Finalment, la dietista-nutricionista Jordina Casademunt, especialitzada en alimentació saludable, explica quins són els beneficis de l’arròs integral davant de l’arròs blanc.

1. L’arròs integral té més fibra.
2. Té més vitamines i minerals.
3. Té una gran capacitat saciadora, de manera que fa literal la frase que assegura que “menys és més”.
4. Manté nivells de glucèmia més constants que’arròs blanc, que dóna molta energia de cop, però després baixa en picat. En canvi, amb l’arròs integral es manté més hores i constantment. Per això és ideal per als esportistes, i per a la població en general.
5. És un cereal amb una alta digestibilitat.
6. No conté gluten.
7. Té molta versatilitat a la cuina; permet plats saborosos, des de les tradicionals paelles fins a postres. Els rissottos serien una de les poques excepcions, perquè la seva elaboració no combina amb les caractéristiques del cereal integral.
8. És ideal per fer cremes de cereals per als nadons, però també per preparar cremes de cereals per als esmorzars de les criatures, perquè tinguin concentració durant el dia. És a dir, que pot convertir-se des del plat d’un esmorzar fins al d’un sopar.
9. És fàcil de cuinar, malgrat que té una cocció més llarga que la de l’arròs blanc.

La cuina crudivegana (o raw) està de moda. Darrerament viu una fase d’eclosió 2.0 que l’ha dut a ser objecte d’anàlisi i difusió a revistes digitals, portals i blogs. Tanmateix, on ha desenvolupat més el seu potencial és a les xarxes socials, gràcies a la força visual, a la vivesa magnètica dels colors i a la composició −sempre original i atractiva− d’aquest tipus de cuina. Els lectors de l’Ets, de fet, ja hi esteu familiaritzats gràcies a la nostra nutricionista Carla Zaplana, que ha anat desgranant els seus coneixements en diferents articles de la revista. Avui, però, passem de la teoria a la pràctica: ens plantem a Girona i visitem l’únic restaurant 100% crudivegà de Catalunya: el Bionèctar Organic Art Food.

El local és un espai realment privilegiat, no excessivament gran però molt acollidor i lluminós, amarat de colors càlids. S’hi respira calma, tranquil·litat. És un restaurant crudivegà, però també és la seu de l’escola de cuina Crudivegània i del centre de ioga Om Shanti de Girona, que tenen al capdavant la cuinera i nutricionista Eva Roca.

Fa dos anys va començar l’aventura de Bionèctar perquè va veure que hi havia una necessitat, que hi havia gent que volia fer salut de veritat però que no li agradava prou cuinar o no tenia el temps o la disponibilitat per fer-ho a casa. El motor principal que la va moure, però, va ser la voluntat “d’ensenyar, de compartir i de difondre de quina manera ens hem d’alimentar per estar sans”.

I per l’Eva, l’única manera de fer-ho és nodrir-nos correctament a través de l’alimentació viva, la que ens ofereix la mare Terra i la que ens fa arribar intactes tots els nutrients i enzims. “Les tendències vegetarianes o veganes neixen més a partir d’un respecte cap a tots els éssers, i també d’un interès per dur una vida més saludable, sense intoxicar-se amb la carn, però no hi ha una intenció de nutrició real”. Els nutrients i els enzims dels aliments, explica l’Eva, s’esvaeixen amb la cocció i, per tant, “ens alimentem sense nodrir-nos. Per això hem arribat a aquests nivells de malaltia”, perquè no donem al cos el combustible que necessita i per altres factors aliens a l’alimentació, esclar, com la contaminació o la concentració electromagnètica.

L’Eva és contundent sobre què cal fer per reconduir els hàbits alimentaris: “S’ha de desaprendre tot el que ens ha dut fins aquí, que és càncer als quaranta anys. No volem això, oi? Doncs canviem-ho”. Hem de començar per no fer cas de la televisió, “perquè els anuncis estan finançats per les empreses que ens estan matant”, i per deixar d’anar als supermercats convencionals, “perquè és exactament el mateix. Hi ha qui està contra les farmacèutiques, però continua menjant carn de súper, que també és plena d’hormones i antibiòtics. Tot és una cadena, si la volem tallar hem de tallar amb tot”. I destaca, sobretot, que cal que centrem els esforços en els nens, en les escoles, perquè “s’hi expliqui la veritat: què passa quan es couen els aliments, què cal menjar, quines són les millors combinacions d’ingredients, etc.”.

Mentre parlem, he pogut entreveure alguns plats de les taules veïnes, servits a comensals que sembla que obrin més els ulls, no sé si sorpresos, o simplement admirats per la varietat de colors i de formes. “Pel sol fet de menjar tots els colors de l’arc de Sant Martí ja podem gaudir d’una alimentació equilibrada”, remarca l’Eva. I és ben bé el que ens disposem a fer, ja que ens ha arribat el torn: comencem per una sopa detox amb col kale, api, alvocat, llimona, coriandre i all i una amanida de tots colors amb sèsam i germinats −molt rics en vitamines i minerals, amb moltes propietats nutritives− per anar despertant els sentits. “He experimentat amb el meu cos que aquesta és l’alimentació que et fa estar al cent per cent, amb tot el potencial. El menjar amb vida et dóna vida”.

Continuem amb dues de les especialitats de la casa i que tenen més èxit entre els clients, la pizza crudivegana, amb salsa de tomàquet sec, formatge d’ametlla i bledes de colors sobre una base de gra de fajol germinat, carbassó i llimona; i el que a partir d’avui és sens dubte el meu plat crudivegà preferit: la lasanya. A la cuina crudivegana la pasta s’acostuma a fer amb carbassó i les fines capes de col lila, salsa de tomàquets secs i guacamole es fonen a la boca en una combinació deliciosa. Si podeu, no deixeu de tastar les croquetes, que volen ser una versió més saludable i extremadament proteica de les clàssiques croquetes de l’àvia, en aquest cas amb llavors de carbassa i de gira-sol, gra de fajol germinat, curri i hortalisses de temporada, acompanyades d’unes llesques de pa esseni.

El punt final el posem amb les postres, un rawnie amb gelat de plàtan i un pastís de pastanaga que faran les delícies dels més llaminers. “Però en aquest cas, sense remordiments! Perquè no porten ni sucre, ni gluten, ni farina. Perfectes per al nostre cos”, diu l’Eva amb una rialla. També aprofita per explicar-nos que tot el que se serveix a Bionèctar és 100% ecològic i lliure de gluten, lactis, soja, sucre i begudes “tòxiques” com el cafè i l’alcohol. Com que pensa que els requeriments del CPAE no són prou estrictes quant a ecologia, gestiona el seu propi hort a l’Empordà, on la terra és conreada sense químics ni pesticides i tenint en compte tot el sistema i les energies de l’univers. “És el que s’anomena agricultura biodinàmica, perquè té en compte tot el cosmos, no només la planta”.

A més d’un bon àpat, al Bionèctar també hi podeu fer un bon te eco i biodinàmic, sucs o batuts frescos o un esmorzar sa i nutritiu. I si necessiteu preparar algun esdeveniment i voleu que sigui ben viu i saludable, tenen servei de biocàtering disponible!

Bionèctar Organic Art Food
C/ Francesc Eiximenis, 8 (Girona).
Tel.: 872 030 194.
Facebook Bionèctar

El menjar cru, els superaliments, les herbes medicinals, l’aigua i la tecnologia avançada són els ingredients principals per mantenir-nos sans i joves durant tota la vida. Aquesta és la gran premissa que defensa David Wolfe, tot un referent mundial en el camp de l’alimentació crudo-vegana, la salut, el benestar i el creixement personal. I això és precisament el que ve a explicar-nos a Badalona el proper cap de setmana, dissabte 22 i diumenge 23 d’octubre, en la seva primera visita al país, organitzada per l’empresa catalana de productes d’alimentació saludable, i pionera en raw food, Vegetalia. Dos dies en què aprofitarà per donar-nos moltes eines sobre com podem preparar aliments sanadors des de casa.

Montse Reus, ambientòloga, redactora i responsable de la secció “El rebost” d’Etselquemenges, ha tingut el privilegi de poder conversar directament amb Wolfe uns dies abans de l’esdeveniment. En l’entrevista, que podreu llegir a EQM aquest proper dilluns, Wolfe reflexiona sobre la importància de l’alimentació i l’impacte, tan positiu com negatiu, que pot arribar a tenir en la nostra vida. Fugint dels dogmes, Wolfe ens parla des de la seva pròpia experiència i fa afirmacions tan contundents com ara que “menjar patates i carn cada dia pot ser tant dolent com mantenir una dieta vegana quan tens dèficit nutricional”.

Si voleu assistir a l’esdeveniment del reconegut divulgador nord-americà i autor de llibres com Eating for Beauty o Nature’s first Law podeu comprar les entrades des del web http://www.rawfooddietforlife.com/davidwolfebarcelona/.

David Wolfe és una màquina de comunicar, desprèn energia i optimisme. De mirada penetrant, veu rotunda i amb les idees clares, és un autèntic guru mundial en alimentació crua i superaliments. Fa més de vint anys, va decidir adoptar una dieta crudivegana i voltar pel món aprenent com nodrir-se de manera saludable. L’expectativa és que Wolfe ompli el Centre de Convencions de Badalona els propers dies 21 i 22 de novembre amb més de tres-centes persones entusiasmades per veure’l. Compartirà amb l’audiència la gran quantitat de coneixements i experiència que acumula a les espatlles i té previst exposar els aspectes clau que fan possible gaudir de salut, benestar i longevitat.

Hi conversem i ens revela alguns aspectes que fa poc han fet que es qüestionés la viabilitat a llarg termini del tipus de dieta que seguia fins ara.

Hola, David. Quin tipus d’alimentació defenses i com has arribat fins aquí?

La primera cosa que voldria aclarir és que no defenso cap tipus concret d’alimentació, sinó que el que proposo són aliments saludables, majoritàriament crus però no una dieta en concret. Defenso una educació alimentària innovadora basada en la meva experiència personal de més de vint anys recopilant coneixements arreu del món. Aquest és el fet definitori i sorprenent de les meves conferències.

Em vaig iniciar en el món de l’alimentació crua fa dues dècades, vaig començar menjant així: molts sucs verds, alvocats, quantitats ingents de verdures crues… I l’augment d’energia que vaig notar em va transformar.

Així doncs, què menges per esmorzar, dinar i sopar?

És difícil de respondre perquè depèn del que tinc disponible en cada lloc i moment. Per exemple avui mateix, el que estic menjant és un concentrat de baies salvatges de bosc de Finlàndia amb suc de taronja. Em dóna molta energia! I també menjo plàtans i molt raïm. En aquests moments menjo molta fruita i verdures bàsicament. També m’agrada molt el te de chaga, un bolet medicinal i xocolata.

I quan surts a sopar fora?

No surto a sopar fora; de fet no acostumo a sopar gaire. Ahir, per exemple, vaig menjar alguns cogombres i tomàquets amb oli verge d’oliva. Bàsicament, la meva dieta és molt mediterrània.

Creus que una alimentació crudivegana o crua és bona per tothom? I durant tot l’any, fins i tot en els mesos de fred?

No, definitivament no. Pot ser una gran eina per aprendre, i ha estat una part molt important de la meva vida. Però hi ha nutrients que obtens dels aliments crus i d’altres que obtens d’aliments diferents. Pel que fa al fred, hi ha molts factors que intervenen en la generació de la calor corporal de cadascú i no hi ha gaire gent que sigui capaç de generar prou calor interna per aguantar tot el fred de l’hivern només menjant aliments crus. Ho he après al cap dels anys d’experimentar-ho.  Quan la temperatura exterior és de -20 ºC i només menjava cru i vegà, m’escalfava amb tes calents (especialment el que ja he comentat de chaga).

Creus que la dieta crudivegana és adaptable a les persones amb símptomes de debilitat i de fred? O amb sistemes digestius febles? Com faries la transició d’una alimentació cuinada a una de crua?

Les transicions s’han de fer pas a pas i a poc a poc. Per alimentar-te amb aliments crus primer has de construir la capacitat digestiva per assimilar-los. No pots començar amb molta fibra, has de començar amb aliments fàcils de digerir com ara les baies del bosc i després anar augmentant la proporció de verdures crues.

L’alimentació crua s’ha d’adaptar a cada persona. Per exemple, en el meu cas incorporo molt d’oli vegetal i moltes baies. Molts superaliments són exactament així, grans concentrats de nutrients dels quals no cal consumir-ne gaire quantitat. Els superaliments poden ajudar molt en aquesta transició, ajuden a fer el salt de cuinat a cru, i són molt millors que la complementació.

Creus que es pot mantenir una dieta crua a llarg termini?

No, no es pot menjar durant gaires anys només cru i vegà perquè poden aparèixer deficiències. Els aliments crus són molt importants i en diferents etapes vitals poden ajudar molt. Aquesta és l’experiència que he pogut recopilar al llarg d’aquests anys; conec els dos vessants de l’alimentació crua: el bo i el dolent. I és precisament sobre aquests temes que parlo a les conferències. L’alimentació crua és una eina per descobrir com et funciona l’organisme, t’ensenya què necessites menjar.

Què em pots dir de les possibles deficiències d’una dieta crua i vegana com ara les de vitamina B12, vitamina D, àcids grassos omega-3 i proteïna? Quina solució proposes?

El problema és més aviat amb la dieta vegana, més que no pas amb la dieta crua. En la dieta vegana hi ha dèficit de vitamina B12 segur. I tots aquests dèficits que comentes s’han de tenir en compte. A més, la manca de colesterol, per exemple, és un altre aspecte que cal tenir en compte; hi pots arribar més aviat o més tard però afecta l’equilibri hormonal. Defenso més una dieta vegetariana que no pas una de vegana. La dificultat més important que trobo amb l’alimentació vegana és que no és gaire bona per al sistema nerviós. És bona per a altres sistemes de l’organisme però no per a aquest. Menjar carn i patates cada dia pot ser tan dolent com mantenir una dieta vegana quan tens dèficit nutricional.

La solució pot ser suplementació o tornar a consumir aliments d’origen animal de qualitat com ara mantega, formatge, ous… I evitar problemes de dèficits. L’experiència mil·lenària dels ioguis és un exemple clar que a una dieta vegana cal incorporar-hi productes d’origen animal de tant en tant. Per aquesta raó hi ha el ghee (mantega clarificada), que és pur colesterol i molt important per mantenir l’equilibri hormonal.

Wolfe recomana afegir a la dieta productes com el Ghee i l’ou en alguns casos. Foto ou: Pau Esculies

L’alimentació crua implica dedicar més temps comprar aliments frescos i a processar-los (com ara fer servir una màquina per deshidratar-los) que una alimentació cuinada convencional?

El menjar és una bona cosa a la qual dedicar temps i energia. Un dels reptes actuals és la necessitat de més educació alimentària sobre la importància del què mengem, la qualitat que té, la manera com fem el menjar. Passar més temps a la cuina i menys davant de la tele, l’ordinador o treballant és una bona manera de millorar la salut. Aquesta idea és bàsica en l’alimentació mediterrània: no menjar ràpid durant els àpats; gaudir. I, sí, deshidratar aliments ha tingut un pes important en la meva vida. És una bona manera d’augmentar la varietat de plats en l’alimentació crua. En qualsevol cas, passar més temps a la cuina preparant aliments sanadors és una molt bona estratègia vital.

I si no tens gaire temps, com t’ho fas per incorporar cuina crua a l’alimentació?

La gent que està massa ocupada per cuinar pot optar per contractar un xef especialista en cuina crua. Hi ha molts bons xefs d’aliments crus. És una bona inversió. Has de tenir clares les prioritats, i si dónes valor al menjar has de canviar actituds malsanes que hi puguis tenir. El menjar pot ser una eina per curar molt potent o pot ser la cosa més perillosa que facis a la vida.

I de l’epidèmia de diabetis, hipertensió, hipercolesterolèmia al món modern, què en penses? Creus que menjar cru pot ser una solució?

Si adoptes l’estil de menjar crudivegà durant uns anys pots corregir aquests problemes. Seria una mena de neteja que pots aplicar durant un temps (5-10 anys) en què també aprens què necessites. Després, pots fer el canvi a una dieta saludable de manteniment al llarg de la vida afegint productes vegetarians a la dieta crua.

I a les persones amb problemes intestinals greus (com ara malalties autoimmunes com el Crohn o la colitis ulcerosa) la dieta crua els pot aportar beneficis?

Aquestes persones poden trobar millores si incorporen aliments que siguin més fàcils de digerir com ara liquats verds. I quan t’enfrontes a malalties autoimmunes hi ha alguns detonants que es poden arribar a apagar amb la dieta, però això no vol dir que tot el menjar cru sigui apropiat per a totes les persones amb aquestes malalties. Les fruites toves (com ara les baies i fruites del bosc, els plàtans) acostumen a ser ben tolerades en aquests casos.

La meva experiència és que en els casos de malalties intestinals autoimmunitàries, l’aigua calenta salada amb sal marina de qualitat (m’ensenya un paquet de sal no refinada d’Islàndia) acostuma a ajudar molt a calmar i a curar el budell. Així, un te calent amb un toc salat pot reconfortar molt aquestes persones.

I sobre el càncer i l’alimentació crua, què en penses?

L’alimentació crua pot ser una de les millors opcions davant d’una malaltia que posi en joc la vida, com el càncer, sempre que sigui un tipus d’alimentació crua terapèutica: molta fulla verda, germinats, hidratació, el tipus adequat de sal marina… Amb aquest tipus d’alimentació pots “netejar” i “refer” els teixits i sistemes. Al cap d’uns anys, un cop la persona ja ha passat per aquest procés i l’ha superat, llavors és millor adoptar una dieta de manteniment amb més varietat d’aliments i preparacions.

I l’alimentació dels nens?

Crec que en la dieta dels infants hi ha d’haver aliments d’origen animal i ecològics com ara l’ou, la mantega i el formatge. Especialment des dels tres anys fins a l’edat adulta. He conegut nens saludables i forts que han crescut amb una dieta crua, però incorporant aquests aliments per no tenir dèficits. Els nens necessiten més densitat nutritiva i energètica, per això també pot ser que necessitin menjar cuinat. Tenen un ritme metabòlic més elevat. Per exemple un aliment molt apropiat per a ells és el moniato cuit.

Wolfe recomana moniato cuit pels infants i xocolata crua per tothom

Aprofitant que ets un expert en superaliments, voldria resoldre dubtes que ens han fet arribar els lectors sobre alguns: És veritat que la maca només es pot prendre com a màxim durant tres setmanes seguides?

Sí, perquè la maca crua és una herba salvatge, és molt potent i farmacològicament activa. Pot semblar que no, quan la fas servir per empolsinar tots els batuts i amanides, però cal anar amb compte. S’han de fer tandes de tres setmanes de maca i una o dues sense. Si la maca és en forma de gelatina o cuita llavors es pot incorporar cada dia perquè no té efectes tan potents.

L’alga espirulina pot causar taquicàrdia i desvetllament en determinades persones?

L’espirulina pot ser un estimulant potent per a algunes persones. Aquest efecte té a veure amb la gran quantitat de proteïnes i d’aminoàcids que conté. Alguns d’aquests aminoàcids poden tenir efectes psicoactius. El problema amb la nutrició és quan es comença a generalitzar o a pensar que tothom reacciona igual. Personalment puc prendre espirulina, però no puc prendre algues verd-blaves perquè per a mi són massa fortes; per això són superaliments, perquè són molt potents i potser no són bons per a tothom.

Les llavors de chía s’absorbeixen només mòltes o també remullades?

Les llavors de chía remullades surten tal com entren i només s’aprofiten una petita part dels nutrients. Per extreure’n tots els nutrients les has de moldre o bé tenir una batedora molt bona que aconsegueixi partir-les.

Quin és el superaliment amb més poder desintoxicant?

L’alga clorel·la i l’àloe. L’alga clorel·la conté molts nutrients fàcils de digerir i, a més, és l’aliment amb més clorofil·la (en té quaranta vegades més que el germinat de blat o wheatgrass. Per això és molt indicada per ajudar a fer front a les toxines de la vida diària (fum dels cotxes, dels avions, radiacions, metalls pesants…).

L’àloe té un gran poder laxatiu i netejador, alhora que té un gel nutritiu molt beneficiós per al sistema immunitari del budell. L’àloe és especialment recomanable quan es tenen malalties inflamatòries intestinals com les que hem comentat abans (Crohn i colitis ulcerosa).

L’alga clorel·la i l’aloe vera són per Wolfe els superaliments amb major poder detox

A la cuina catalana, durant l’hivern, hi ha la tradició de fer guisats, sopes, caldos de llarga durada a foc molt baix. Què en penses?

Si fa tants anys que es fa és perquè té una base beneficiosa. Defenso tots els tipus de cuina saludable i tradicional. I les coccions suaus poden tenir molts efectes positius en els aliments.

L’alimentació crudivegana és la més sostenible des del punt de vista ambiental?

Sí que ho és, però no significa que sigui la millor alimentació possible per a tothom en tot moment.

Què fas per contribuir a un món millor?

He fundat una organització sense ànim de lucre anomenada “Plantar arbres fruiters” (http://www.ftpf.org/) que té com a objectiu aconseguir plantar divuit bilions d’arbres fruiters i medicinals arreu del món, així com promocionar activitats de mitigació del canvi climàtic, promocionar l’enfortiment de les comunitats rurals i millorar la qualitat de l’aire, el sòl i l’aigua. Ja hem plantat mig milió d’arbres al Brasil, l’Índia, Amèrica Central, Hawaii, l’Àfrica i els EUA.

Arribo a l’Hotel Monegal, on m’esperen en Josep Pintó i la Patrícia Miralles, que juntament amb altres pagesos i pageses del poble són els responsables que puguem tornar a gaudir de l’aroma, la textura i el sabor de les pomes ecològiques fetes a muntanya. Els miro als ulls i veig l’esperit viu de les persones que sempre pensen que hi ha esperança, que el futur es llaura a cada moment i que no vindrà mai ningú a treure’ns les castanyes del foc. “Volem viure aquí i volem que les properes generacions tinguin motius per quedar-s’hi”. Els impulsors de la poma de muntanya són persones valentes que confien en la vida als pobles petits, que quan somnien els visualitzen actius i que en el seu dia a dia es deixen la pell per allò que senten que és just. M’hi sento com a casa.

El cultiu de la poma a les zones de muntanya ha estat actiu fins que l’accelerat procés d’industrialització del sector agrari va prioritzar la quantitat davant la qualitat. Abans les pomes es feien a muntanya, ja que era l’hàbitat idoni perquè es desenvolupessin en condicions òptimes. És un cultiu que necessita fred i que requereix ambients d’alçada per tal d’obtenir pomes de primera qualitat. A partir dels anys seixanta la lògica dels cicles de la natura va quedar arraconada pel monopoli de la dels beneficis econòmics i el desenvolupament agroindustrial. “Amb bones dosis d’agroquímics les pomes es poden conrear a qualsevol lloc; si demanem a un pagès de la plana de Lleida quants tractaments a l’any fa als seus camps, quedaríem esgarrifats”. En Josep i la Patrícia són enginyers agrònoms i saben molt bé com es produeixen les pomes convencionals que acaben als prestatges de la gran distribució. Aquest fet els va esperonar a produir una poma bona, sense agroquímics i de proximitat.

El projecte de poma de muntanya neix d’una inquietud compartida amb altres veïns de Sant Llorenç de Morunys. Va ser l’any 2010 que van començar a donar voltes a la idea de plantar pomes; i dit i fet, l’any 2012 ja hi havia els primers arbres fruiters als camps del poble. Les persones impulsores van crear l’Associació Agrària Ecològica Poma de Muntanya per tal de portar a terme un projecte integral capaç de dinamitzar el territori sempre mantenint la fidelitat a l’entorn natural, la tradició pagesa i la salut de les persones. Van començar l’any 2012 set socis de Sant Llorenç de Morunys amb dues hectàrees conreades, i avui ja són dotze socis de diferents comarques de muntanya catalanes i unes catorze hectàrees conreades. “Al poble hi havia terres on feia quaranta anys que no s’hi plantava res; tot erm. Nosaltres hem volgut donar-hi vida real creant una activitat econòmica viable”. L’associació té per objectiu fomentar el conreu de la poma i facilitar-ne la gestió des de la producció fins a la venda del producte final, per així vetllar per la viabilitat de les finques noves que s’han començat a conrear.

La Patrícia i en Josep em parlen del conreu, del que sabien fa uns anys i de tot el que han après en els darrers. “El primer que vam fer va ser contractar un tècnic especialista en producció ecològica perquè ens ajudés a prendre decisions”, emfatitza en Josep. M’alegra saber que és l’Andreu Vila qui vetlla per una bona gestió tècnica dels camps. És vital que els projectes que es visualitzen a mig termini tinguin unes bones bases que els permetin avançar, i en aquest sentit estic convençuda que la de la producció la tenen en bones mans. “Nosaltres o érem ecològics o no érem; aquesta decisió va ser totalment ideològica”. Tots els productors de l’associació certifiquen les pomes amb el CCPAE. Aquest fet els uneix i al mateix temps els obre un mercat que actualment està en expansió i que reclama producte bo a preus justos. M’agrada quan en Josep i la Patrícia m’expliquen la seva aposta per una agricultura de vida i no de mort. “La producció convencional mata tot el que li molesta i només deixa el fruit que anirà al mercat; en l’ecològic mantenim la vida i l’equilibri entre els cultius, els insectes, les plagues, els ocells… és una agricultura de vida!”.

Per tal de treballar la identitat del producte i donar la possibilitat d’integrar com més persones millor, des de l’Associació Agrària Ecològica Poma de Muntanya han fet un plantejament obert basat en tres criteris: de muntanya, ecològica i local. Els dos primers són iguals per a tots els productors de poma que vulguin unir-se al projecte. El tercer és el que diferencia l’origen geogràfic de cada poma i de cada zona de producció. Comparteixen etiqueta i logotip, però cada zona té denominació específica. “Volem que tot el que pugui passar a més de set-cents metres hi passi. Com més productors siguem, més moviment crearem i més sentit tindrà la nostra aposta”. Amb aquesta claredat, en Josep obre les portes de bat a bat a totes les persones que vulguin produir d’una manera responsable i respectuosa pomes a les zones de muntanya.

Si voleu tastar les pomes de muntanya, les trobareu a diferents botigues locals de la zona del Solsonès, a algunes botigues ecològiques de Barcelona com Biospace o bé també les podeu encarregar enviant un correu a info@pomademuntanya.cat. Aquest any ja en queden molt poquetes, tot i així, afanyeu-vos que encara sou a temps de tastar-les!