Mestissatge, transgressió, atreviment i feina, molta feina. Això és el que volien aportar els creadors de La Criolla, al carrer Muntaner de Barcelona, quan van decidir tirar endavant aquest negoci. ‘Feina’ perquè, des del primer moment que parles amb en Cutxo Suniaga i la Celeste Seoane, t’adones que són uns pencaires, una parella d’amics que fa temps que lluiten i treballen fort per un projecte en què creuen plenament; i també que són gent autèntica.

Van meditar molt el nom que triarien per al restaurant/bar/pastisseria on dinem avui, però es van decantar per La Criolla, primer, perquè “és un nom que engloba gent de moltes procedències, com els qui treballem aquí –en Cutxo, per exemple, és veneçolà, i la Celeste és argentina−, i que creiem que representa també el que viu ara i ha viscut sempre Barcelona, un port històricament important del Mediterrani”; i, segon, per homenatjar un antic cabaret homònim situat al bell mig del barri xino i que es va convertir, segons els cronistes de l’època, en el local més irreverent i explosiu de la Barcelona dels anys trenta. Un reducte de llibertat en moments de repressió. I això és una mica el que ells volien ser, dins d’un barri com és el de Sant Gervasi: “una alternativa diferent, contemporània, per a gent conscienciada, que vol saber què menja, d’on ve el que menja i què li aporta”, relata en Cutxo.

Venien del món de la rebosteria, i després de fer alguns estudis de mercat, van arribar a la conclusió que hi havia la necessitat de crear un espai on el client pogués menjar un producte de pastisseria artesà dins d’un context agradable. “Aquest ambient s’acostuma a trobar més aviat a les cafeteries, que ofereixen producte prefabricat. Per això, aquí, la Celeste s’encarrega cada dia de fer a mà tots els pastissos, galetes, etc.”.

Tenen una gran varietat de tes, a més, i el pa se’l fan dur del forn Sant Josep, que treballa amb farines ecològiques, massa mare i fermentació lenta. Tot això pel que fa als esmorzars, però el cas és que van anar ampliant el servei de cuina fins que van arribar a un menú que canvia cada dia i que està format per dos primers i dos segons elaborats amb producte de temporada i de proximitat i, “en la mesura que podem”, també ecològic, obtingut a través dels pagesos de Gallecs.

Cada dia ofereixen una amanida o una crema –sempre sense lactis−, com la de farigola, collida directament de la serralada del Montsant. I, després, es pot triar entre un plat amb proteïna vegetal i un altre amb proteïna animal, encara que pot variar. Avui, per exemple, hem pogut tastar la gallineta de roca a la planxa amb verduretes cruixents, arròs integral i salsa criolla, i un bon plat de macarrons integrals amb tomàquet i carxofes (un punt picants, però molt saborosos!).

Tot això ho podeu regar amb algun vi biodinàmic disponible a la carta i rematar-ho, esclar, amb les postres artesanes de la casa. “Cada dia treballem cada plat, ens esforcem per preparar menjar molt casolà, sense pretensions, però ben fet i amb bon producte”. Intenten ser conseqüents amb la seva manera de veure el món i miren de presentar sempre opcions saludables i sostenibles.

I, de la mateixa manera que no podem parlar de l’obra de Woody Allen sense tenir en compte la ciutat de Nova York, no podem parlar de La Criolla sense parlar del seu pati. Un pati que queda totalment amagat des de fora. En passejar pel bulliciós carrer de Muntaner, no pots imaginar que rere aquelles portes hi ha un espai tan lluminós, tranquil i verd. Un espai per degustar les petites creacions de la Celeste mentre devores l’últim llibre que t’ha atrapat, per exemple. Proveu-ho.

La Criolla
C/ Muntaner 423
Tel.: 93 362 34 45
Facebook

Expo Eco Salud, el Saló de la Salut i la Qualitat de Vida obre les portes als visitants aquest divendres, 17 d’abril, per convertir-se en el punt de trobada entre professionals, proveïdors i consumidors del món de la cura natural i sostenible de la salut. Durant tres dies, els visitants podran veure desenes d’expositors de serveis vinculats a la salut i productes com ara complements alimentaris, productes destinats a l’alimentació especial, l’alimentació ecològica, la cosmètica i les teràpies naturals.

La trobada, que tindrà lloc al recinte de la Fira de Barcelona del recinte firal de Montjuïc, vol promoure l’estil de vida saludable i sostenible i per això, en aquesta 16a edició, ofereix actes paral·lels al desenvolupament de la fira: un simposi de tècniques de massatge, un congrés de teràpies naturals i una àrea pràctica amb demostracions ben diverses, una jornada dedicada a la complementació i a l’alimentació especial, conferències obertes a tots els visitants i tallers pràctics de cuina vegana, esmorzars verds, cosmètica natural o reeducació postural.

En la darrera edició, Expo Eco Salud va aplegar més de 26.000 visitants i 500 expositors.

Quan hi ha un diagnòstic de celiaquia, la primera recomanació que fa el metge és fer una alimentació sense gluten, així que buidem l’armari de la cuina i ens passegem pel passadís dels supermercats a la recerca de productes de dietètica envasats i etiquetats com a “gluten-free”.

És cert que la inflamació intestinal pot millorar, però les incomoditats del sistema digestiu, indigestions, migranyes i falta d’energia no se’n van del tot. I per què ens trobem malament si ja hem eliminat completament el gluten de l’alimentació? La veritat és que consumint productes sense gluten, com pans, pastissos, galetes, pastes, etc., canviem el blat per un altre tipus de cereals o llegums que poden crear una irritació similar a les parets intestinals, un dels quals, i dels més utilitzats a més, és el blat de moro.

L’ús del blat de moro s’està estenent àmpliament en moltíssims dels productes que fem servir o que consumim cada dia. Per exemple, com:

• Farina en la majoria dels aliments processats sense gluten.
• Edulcorant refinat (xarop de blat de moro d’alta fructosa) en molts productes envasats. Recordem l’efecte que té en el cos: intensifica la dolçor dels productes i altera el sentit del sabor i crea addicció i necessitat consumir més dolços, amb la qual cosa promou obesitat, diabetis, desequilibris hormonals…).
• Productes de cosmètica i medicaments.
• Xiclets i llaminadures.
• Envasos i vasos de plàstic.

A més, cal no oblidar que el bestiar criat per al consum s’alimenta, a sobre, de blat de moro.

Sí, ho sé… aquest cereal que fins ara era vist com a alternativa saludable, un ingredient inofensiu per a la salut, també pot ser responsable d’intestí permeable, inflamació i sobrecàrrega. Així que lamento dir que els tacos vegetals que ens preparem amb blat de moro no són tan inofensius com crèiem.

Llavors, quina relació té el blat de moro amb el gluten?

Anem al gra. La majoria dels cereals contenen prolamines, una proteïnes que les plantes fan servir com a protecció contra els depredadors i que ens resulten molt difícils de digerir. Aquestes proteïnes irriten el sistema digestiu i inflamen les parets intestinals; i acaben permetent el pas a l’organisme d’aquestes molècules de proteïnes no suficientment digerides (no seccionades i reduïdes a aminoàcids). Aquesta permeabilitat de partícules de mida i constitució irreconeixibles per l’organisme és el que provoca un estat d’alerta que desencadena una reacció autoimmune que pot traduir-se en símptomes d’al·lèrgia, inflor generalitzada i alteracions gastrointestinals.

El 2012, el diari Plant Foods Human Nutrition va publicar un estudi que demostrava que algunes prolamines del blat de moro (zeïnes) contenen seqüències d’aminoàcids molt semblants a les del gluten del blat (gliadina), que són les responsables d’activar la reacció autoimmune que deriva a celiaquia. L’estudi afirmava que aquestes prolamines del blat de moro poden encaixar i enllaçar-se amb els mateixos receptors autoimmunològics que causen la celiaquia.

Blat de moro, conreu modificat genèticament

I, per si tot això no fos prou, el blat de moro és un dels conreus més transgènics després de la soja i l’oli de colza. Actualment, la Comissió Europea rep molta pressió per part de la multinacional agroquímica Pioneer Hi-Bred perquè aprovi el blat de moro 1507. Aquest tipus de blat de moro modificat genèticament li permet elaborar una substància tòxica per combatre el trepant, una de les plagues més comunes d’aquest conreu; alhora, aquesta mutació genètica també li permet tolerar el glufosinat, un herbicida de toxicitat aguda. Aquestes mutacions aporten més residus tòxics a la nostra alimentació, cada vegada més processada, i alteren la salut del tracte intestinal.

Per sorpresa, o no, Espanya és el país en el punt de mira de les empreses biotecnològiques com a candidata a conrear aquesta nova varietat de blat de moro.

Sabies que l’alimentació gluten-free no és la solució a la celiaquia ni a la hipersensibilitat al gluten?

Ben aviat, parlarem de com una alimentació basada en productes gluten-free pot empitjorar els símptomes de la celiaquia i inflamació generalitzada tot i no consumir gluten de blat. Estigueu atents!

Bibliografia:

1-Friends of the earth europe: https://www.tierra.org/spip/IMG/pdf/FoEE_briefing_GM_maize_1507_October_2013.pdf

2-PubMed.gov – Cabrera-Chávez F, Iametti S, Miriani M, de la Barca AM, Mamone G, Bonomi F. Maize Prolamins Resistant to Peptic-tryptic Digestion Maintain Immune-recognition by IgA from Some Celiac Disease Patients. Plant Foods Hum Nutr. 2012 Feb 2.

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22298027

3-Gluten Free Society: http://www.glutenfreesociety.org/gluten-free-society-blog/is-corn-gluten-really-safe-for-those-with-gluten-sensitivity/

Fa un dia de sol preciós. La primavera comença a aixecar el vol i els camps, al seu compàs, van avançant en el camí natural de cada temporada. M’espera en David Torrelles, un pagès savi que transmet, en cada paraula i en cada gest, el seu amor per la terra. “Sóc feliç fent el que m’agrada fer, no puc demanar més”, em comenta. Li demano que m’expliqui com ha arribat a tenir una de les explotacions de fruita ecològica referents a Catalunya. “Jo de molt petit ja baixava a ajudar els pares amb les hortalisses i la fruita, i sempre m’ha agradat”. Veig en la seva mirada com viatja temps enrere quan encara era un nen i ja sentia un respecte i admiració profunds per la feina pagesa. Avui en David és, entre altres coses, el president de l’ADV ecològica de Ponent i és, també, membre de la junta rectora del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), com a representant de la pagesia.

En David és fill de Vilanova de Segrià i la seva família sempre ha estat vinculada a la pagesia. Quan va ser el moment de continuar estudiant o de dedicar-se a guanyar un jornal, en David ja va tenir molt clar que la seva vocació era a la terra i no pas en una fàbrica o una oficina. Va ser llavors quan ja va començar a treballar als camps de casa. Eren els anys vuitanta i el desenvolupament agroindustrial es trobava en el moment de màxima penetració a les explotacions agràries familiars. Els agroquímics eren la gran novetat i el coneixement ancestral quedava cada vegada més arraconat i desprestigiat. “Ens va induir la química; si haguéssim fet més agronomia, hauríem anat millor”, m’explica en David mig enfadat. “És com quan et fa mal el cap, i et donen una pastilleta. Però, per què et fa mal el cap? Al camp ens passa el mateix; necessitem fer agronomia per entendre els desequilibris”.

En David, recorda aquells temps en què es tendia a un monocultiu i a treure’n el màxim profit econòmic sense tenir gaire present ni la salut del pagès ni tampoc la de l’entorn. “Els tractaments són molt agressius, ho maten tot… des del sòl fins als ocells que s’hi acosten”. Aquestes són les reflexions que fa en David, i que fan la major part de pagesos i pageses que han viscut la producció intensiva i que un bon dia decideixen, per voluntat pròpia, canviar vers un sistema molt més coherent i saludable.

Caminem entre els camps i continuo aprenent coses noves; m’encanta! M’ensenya alguns dels mètodes biològics que fan servir per tenir les plagues controlades, mirem les fulles dels arbres i em mostra un petit animalet verd que després serà depredat per un altre animalet, seguint així un cicle natural que s’equilibra en consonància amb la vida d’aquell llogaret. M’agrada entendre l’harmonia de la finca en què cada ésser viu desenvolupa una funció. Realment tenim al davant una agricultura de vida, de respecte i de vitalitat, davant d’una producció agressiva que ho acaba matant tot menys el fruit. “Veus aquesta terra; aquí sota hi ha un pam de sòl fèrtil ple de vida. Necessitem una bona terra per tenir uns arbres sans que facin bona fruita”. M’emociono escoltant al David; és aquesta l’agricultura que vull per al meu país i són aquests els fruits que vull menjar-me en arribar a casa.

Li demano que m’expliqui quina fruita té i quan la comença a collir. “El primer que collim són les nectarines, per Sant Joan”. Ens acostem fins al camp de nectarines, que tot just acaben de perdre la flor i que ja comencen a deixar veure el fruit. És una boleta petita, que en els propers tres mesos esdevindrà una fruita excel·lent. Aquest és un dels motius pels quals he volgut acostar-me a un camp de fruita a la primavera. Per saber com els fruits que vénen a l’estiu, abans han estat flor i de la flor han passat per tota una sèrie d’estadis evolutius fins que és el moment de collir. “Mira les abelles, que contentes que van”, em diu en David mentre les guaitem. Estic envoltada de camps plens de vida, d’una terra forta i activa que treballa en consonància amb els cicles naturals i d’una saviesa pagesa forjada a base de l’experiència de moltes generacions mirant el cel i la terra.

Després de collir les nectarines per Sant Joan, hi ha un parell de setmanes en què no hi ha fruita, fins a meitat de juliol, que ja es comencen a collir les varietats més primerenques de préssec, pera i poma, que aniran donant fruits fins al començament de la tardor, quan també es collirà el raïm. Recordeu que cada varietat té el seu cicle i que, per aquest motiu, es poden collir peres al juliol i al setembre, en funció de la varietat que sigui. Per exemple, en David té quatre varietats diferents de poma i quatre de pera. Aquest és un dels trets diferencials entre una explotació ecològica diversificada i una de convencional, que se centra en molt poques varietats per tal de fer més quantitat d’una sola cosa. “Jo ja fa temps que vaig apostar per tenir diferents tipus de fruita i d’arbres; és la manera de poder oferir més producte i de tenir la finca més diversificada”. D’aquesta manera en David pot posar al mercat molts tipus diferent de fruita amb la característica comuna d’haver estat produïdes amb tècniques respectuoses que fan que el fruit final sigui molt més saludable i nutritiu.

Pel tal d’unir esforços i arribar així a més persones que puguin consumir aquests productes, en David i tres companys més s’han unit per crear una marca conjunta. Tots fan fruita ecològica d’una qualitat excel·lent i s’ha posat d’acord per crear la marca Bio-bo.cat. “Hi ha coses que va molt millor fer-les entre uns quants, i ara volem vendre amb aquesta marca tots junts”. És la manera de poder compartir despeses de transport, d’emmagatzematge o de muntatge, i també de tenir un suport per a algunes tasques que són més feixugues o complexes. Bio-bo són en Carles Vilarnau, de Raimat (Segrià); en Josep Ramon Magrí, d’Ivars de Noguera (Noguera), i en Manolo Mejías, de la Bordeta (Segrià). La fruita, tant la del David com la de Bio-bo, la trobareu a moltes botigues ecològiques, sobretot de Barcelona i l’Àrea Metropolitana. També venen molta fruita directament a cooperatives de consum ecològiques i altres entitats que els compren directament i fan comandes conjuntes. Així que el proper dia que veieu una caixa negra amb la senyera i el logo de Bio-bo, ja sabreu que menjareu la fruita d’uns pagesos convençuts de la seva feina i de la salut de les persones que l’acabem gaudint.

Demano a en David com veu el futur. Tranquil i pausat, reflexiona sobre la necessitat de tornar a fer agronomia i que els futurs pagesos puguin dedicar-se a treballar la terra i no tant a gestionar protocols de fitosanitaris. També m’explica la davallada de gent jove que treballa al camp i de com cal que aquesta tendència es reverteixi. “Als joves els dic que facin ecològic, que la resta no té futur”, em diu amb un somriure sincer.

Per a més informació: www.bio-bo.cat

La Christine és una xef crudivegana titulada pel Culinary Arts Institute de Califòrnia que defensa amb amor i convicció la cuina saludable basada en plantes i sense productes d’origen animal. Autora del blog CRUA raw gourmet cuisine, ha viscut molts anys a Barcelona, on s’ha endinsat en la cultura gastronòmica del nostre país.

En Pau, que coneixereu per les delicioses fotografies que fa de les receptes setmanals de la Montse Vallory, és un fotògraf amb una sensibilitat especial cap a la cuina saludable i amb un llarg recorregut en aquest camp.

A RohVegan, la Christine i el Pau s’uneixen per oferir-nos un tresor culinari i fotogràfic: un llibre de receptes crudiveganes amb pretensions artístiques que assaborirem pels ulls i pel paladar.

Com neix la idea de fer aquest llibre?

Christine (C): Durant la meva estada a Califòrnia, vaig aprendre a fer versions raw de plats de tot al món i vaig experimentar amb les receptes clàssiques catalanes i mediterrànies. Un cop aquí, em va començar a rondar pel cap la idea de fer un llibre, però volia il·lustrar-lo amb imatges potents que aconseguissin transmetre emocions. I va aparèixer en Pau!

Pau (P): Sí, jo estava buscant estilistes i cuiners per col·laborar amb mi en els meus projectes de fotografia de cuina, i una amiga em va parlar de la Christine Mayr. Vam començar a fer fotos de les seves receptes i a experimentar, i la sintonia va ser tan bona que de seguida vam començar a crear el contingut d’aquest llibre. Vam fusionar la seva cuina amb el meu treball fotogràfic.

Per què dieu que és un slow book?

C: Perquè és com la cuina crudivegana, que s’ha “cuinat” a poc a poc i s’ha de “consumir” amb calma: cal assaborir-lo com una experiència gastronòmica especial. És un llibre que ha tardat anys a veure la llum, i ha estat després de molta feina. Vaig fer receptes per a la família, amics, clients… sense la pressió d’una editorial. I les fotos estan fetes igual: amb tota tranquil·litat i en un ambient molt agradable a l’estudi del Pau, amb aliments que ens regalava la família o petites botigues de confiança. De fet, només quedàvem quan ens anava bé a tots dos!

P: Hem gaudit de la feina i hem aprofitat els recursos que teníem, reciclant atrezzo, etc. És un llibre fet amb consciència ecològica i local, amb molt de respecte cap als productes de temporada.

Què té de diferent aquest llibre en relació amb un altre de receptes crudiveganes?

P: Per mi és un diari íntim; vull dir que és un treball fotogràfic personal i poques vegades puc combinar un projecte d’un llibre de receptes amb un treball meu personal.

C: El llibre ofereix moltes receptes inèdites, que ningú ha preparat abans. S’inspiren en viatges, en estades arreu del món i també en la meva infantesa a Munich.

Com ara quines?

C: Hi ha receptes inspirades en gastronomies de cultures molt diferents. Però, per la meva connexió amb Catalunya, hi ha diverses receptes catalanes adaptades al cru, com ara sobrassada sense carn, mel i mató, paella, coca de recapte, allioli, salsa romesco o panellets. També en destacaria la influència italiana. Però la majoria dels ingredients es troben a tots els països, excepte algun en particular, com ara les nyores per a la salsa romesco.

Més enllà del raw, quin tipus d’alimentació defenses, Christine?

Defenso la cuina vegana i sana, basada en plantes, sense productes animals, i amb consciència d’on vénen els productes i els ulls oberts per veure que el medi ambient ha arribat al seu límit i que cal consumir productes de temporada i propers. Evitant bosses de plàstic i productes envasats, comprant en botigues petites i a granel… Podem fer tantes coses! Podem intentar fer un hort urbà propi, al balcó, a la terrassa, en zones determinades de la ciutat, etc.

Com ho fèieu per combinar cuina i fotografia a les sessions?

P: Les fotografies dels plats i tot l’estilisme el fèiem des del meu estudi a Gràcia, prop del Parc Güell. La resta de fotos d’exterior, amb gent, horts i paisatges, estan fetes a la regió de Lleida, on viuen el meu pare i la meva àvia. Amb la Christine, quan teníem una inspiració, quedàvem i fèiem fotos fins que ens en cansàvem, sense planificació. A més, totes les fotografies estan fetes amb llum natural. Per l’estilisme he fet servir atrezzo principalment reciclat, com ara fustes antigues, coberts i plats.

C: Sí! I hem tingut la sort que hem connectat des del primer dia en la manera com vèiem les fotos i els recursos que podíem fer servir. Era elaborar les receptes, comprar ingredients, preparar plats i començar les sessions al seu estudi. Amb complicitat i entusiasme! Han estat unes sessions amb un punt d’espontaneïtat, adaptant-nos a la llum natural que teníem en cada moment. I el resultat… salta a la vista!

Cap anècdota curiosa?

C: Un dia vam fer una sessió a casa d’en Pau. Van venir els fills del meu marit, en Gerard i en Pau. Nosaltres menjàvem i tastàvem les receptes, i en Pau feia fotos, que van quedar divertides i espontànies, però han quedat a l’arxiu privat! [Riu.]

Per què són tan importants les fotografies en aquest llibre?

C: Les fotos transmeten tota l’emoció i el sentiment que volia expressar. En Pau, amb llibertat i creativitat absolutes de qui estima la fotografia gastronòmica ha aconseguit posar en imatges les meves receptes; a més, hem intentat presentar l’essència dels autèntics protagonistes d’aquest estil de cuina: les fruites, les verdures, la fruita seca, les llavors, les algues, els bolets i els condiments. Les receptes i els productes estan fotografiats amb un afecte extrem. Amb el llibre a les mans, t’adones que les receptes i les fotos fan un tàndem perfecte.

P: En aquest cas, les fotos són tan importants com les receptes. Més enllà de ser un simple receptari, es tracta d’un llibre maco i de qualitat per poder gaudir mirant les imatges. Hi ha un treball fotogràfic i d’estilisme artístic; hi ha bodegons i retrats de fruites i verdures de gran sensibilitat.

Pau, com a fotògraf, cal combregar amb el que fotografies?

P: En aquest cas, del tot. Jo tinc molta vinculació amb l’alimentació saludable; de fet, és la meva especialitat com a fotògraf. Faig fotos a cuiners, a nutricionistes i a revistes del món de l’alimentació saludable. M’interessa molt aquest tema i tot el que aprenc ho aplico a mi mateix.

Tu també ets crudivegà?

P: M’agrada aquesta cuina i filosofia, però, si m’he de posar una etiqueta, diria que actualment sóc més aviat flexiterià.

Tornem al llibre. Per què només el podem trobar en alemany, tot i que conté receptes catalanes i les imatges són de camps catalans i productes locals?

C: Fa cinc anys que vaig presentar aquest projecte a editorials de Barcelona que trobaven interessant la cuina que faig, però que no es van atrevir a fer el pas. A Alemanya, en canvi, fa dos anys, quatre editorials em van demanar propostes de diverses idees. Allà, el coneixement de la cultura vegana i crua està molt més estès. Les llibreries són plenes de llibres d’aquesta temàtica. Llavors vaig pensar presentar el nostre projecte tan acabat com fos possible, segons les nostres il·lusions: receptes originals, fotos fantàstiques i un disseny editorial molt treballat gràcies a Capellades Disseny. Va ser així com finalment s’ha editat a Suïssa, en alemany, per al mercat suís, alemany i austríac. La porta per editar-lo en català, castellà o anglès és oberta…

P: El nostre desig, per descomptat, és que, en un futur, es faci la versió en altres llengües.

Tant de bo! De moment, des d’aquí, on el podem trobar?

C: De moment, a falta de presentar-lo a la premsa a Alemanya, en algunes llibreries i per Internet des de l’editorial AT Verlag.

P: I també per Amazon! (A través d’aquest enllaç).

Christine, el centre i el nord d’Europa està més sensibilitzat amb l’alimentació saludable i crudivegana?

C: I tant! Mira, només a Alemanya, ja hi ha dotze revistes diferents de cuina vegana. A banda de les vegetarianes, esclar…

Déu n’hi do!

Introducció a la medicina tradicional xinesa

La medicina tradicional xinesa es regeix segons la teoria dels cinc elements, una manera de classificar els fenòmens naturals i les seves interrelacions. Aquests cinc elements són aigua, fusta, foc, terra i metall; i els dos cicles de relació, el cicle de creació (Sheng) i el cicle de destrucció (Ko). Cal afegir que hi ha un caràcter dinàmic i de transformació entre els elements, per la qual cosa també s’anomena teoria de les cinc fases o dels cinc moviments.

La medicina tradicional xinesa es basa en el concepte de Qi o energia vital equilibrada. El Qi recorre el cos de les persones a través dels meridians energètics i es pot veure afectat per les forces oposades del Yin i el Yang. Segons aquesta medicina, la malaltia apareix quan s’altera el flux d’energia vital i es desequilibren el Yin i el Yang. A més, també és important destacar el Jing (l’essència del ronyó), la substància fonamental més important d’on provenen els éssers vius. Aquesta substància s’emmagatzema als ronyons i pot ser congènita o adquirida. L’essència congènita és per a tota la vida. Quan es perd apareixen símptomes físics de l’envelliment i de la menopausa; circumstàncies com l’excés de treball, d’activitat física i sexual, l’estrès, dormir massa o menjar de manera exagerada acceleren aquesta pèrdua de Jing. Així, els ronyons, que pertanyen a l’element aigua, contenen l’energia vital que nodreix les arrels Yin i Yang de l’organisme; i segons la medicina tradicional xinesa, s’encarreguen, entre d’altres, del següent:

• la força física i sexual
• la distribució dels líquids
• l’estructura òssia, la medul·la i el mar de la medul·la (el cervell)
• l’aparell reproductor
• les glàndules de secrecions internes (suprarenals, gònades, tiroide, paratiroides)
• els cabells, les orelles

Aquests conceptes previs ens ajuden a entendre millor què passa en el procés de la menopausa i a comprendre els símptomes principals que la dona sovint té durant aquesta etapa de la vida.

Què passa en la menopausa segons la medicina tradicional xinesa

En medicina tradicional xinesa la vida de la dona es compta en cicles de set anys. La primera menstruació apareix cap als catorze (7×2) i l’última, amb 49 (7×7), quan els ovaris deixen de funcionar.

La menopausa s’associa amb la disminució progressiva i natural de l’essència del ronyó (del Jing). Tant en homes com en dones, a mesura que envellim, la debilitat del ronyó es manifesta en els sentits i teixits relacionats: els cabells es tornen blancs, hi ha pèrdua de la capacitat auditiva, etc.

En la menopausa, sobretot hi ha un dèficit de Yin de l’element aigua. Això té símptomes associats com fogots, canvis d’humor o sequedat vaginal, que poden ser conseqüència d’un estat de desequilibri en relació amb els altres quatre elements citats.

Els trastorns de la menopausa no són només un desequilibri hormonal, sinó que estan relacionats amb la disminució del Qi i la debilitat de la sang. Són més greus en dones amb un desenvolupament de la pubertat més tardà i escàs, que indica insuficiència dels ronyons. En aquest cas, el Qi renal heretat és escàs i la menopausa pot arribar abans, ja que el magatzem de Jing és més baix.

Com ja hem dit, la majoria dels trastorns de la menopausa s’expliquen per la disminució de l’energia de l’element aigua. Si no hi ha prou aigua, el foc es descontrola (l’aigua no pot apagar el foc, segons el cicle Sheng). Llavors apareixen taquicàrdies, irritabilitat, suors, fogots i marejos. També l’excés de foc pot produir sequedat i calor, que es manifesta a les mucoses, riques en aigua per naturalesa, especialment vagina i ulls. Un excés de foc associat al fetge pot produir també explosions d’ira i trastorns emocionals. La debilitat generalitzada del Yin i del Yang renals es manifesta en dolors lumbars, brots aleatoris de fred i de calor, marejos i sorolls a les orelles. A més, la debilitat o insuficiència de la sang (substància Yin), fa que el Yang es descontroli i provoqui més calor interna i sequedat.

Segons si hi ha més insuficiència de Yin o de Yang, apareixeran símptomes de tipus calor o de tipus fred, respectivament. Per això cal valorar quins predominen en cada dona, ja que amb unes pautes alimentàries adequades poden millorar la seva qualitat de vida. A més, sovint, durant, i sobretot després de la menopausa, el pes sol variar, entre altres coses perquè part del teixit muscular (metabòlicament més actiu), es converteix en teixit adipós (metabòlicament menys actiu); per això s’aconsella ajustar les pautes alimentàries, que hauran de ser més baixes en calories, però nutritives de l’element aigua.

Sopa de miso amb alga wakame

Pautes dietètiques generals

• Com a aliments antienvelliment, hi ha els que enforteixen l’element aigua (els ronyons), com per exemple cereals en gra, llegums (azuki i soja negra), aliments foscos, sopes de cereals amb llegums, arrels, brous d’ossos i espines, rovell d’ou, col verda, sèsam negre, nous, castanyes, etc.
• Cal evitar les solanàcies (tomàquet i derivats, albergínia, patata i pebrots): desmineralitzen els ossos i són proinflamatòries.
• És molt important prendre cada dia llavors de sèsam torrat lleugerament i triturat (per absorbir tot el calci que conté), de gira-sol (molt riques en aminoàcids) i de carbassa (amb zinc, molt interessant per a la formació de teixit).
• Per tal de garantir una bona absorció del calci i de la resta de nutrients, cal prendre aliments fermentats com miso, tempeh, tamari (derivats de la soja) o xucrut, que ajuden a mantenir la flora intestinal en bon estat; a més, els que tenen un gust àcid (el xucrut genera àcid làctic) ajuden a digerir i a absorbir millor els nutrients. A més, els derivats de la soja contenen fitoestrògens, interessants en la primera fase de la menopausa.
• Cal afegir aliments rics en minerals, com les algues (en brous, estofats, amanides…).
• Resulta interessant incloure a la dieta germinats, molt rics en vitamines i minerals, sobretot d’alfals (ric en ferro).
• Cal evitar al màxim:
  1. La xocolata (sobretot si no arriba a un 70%).
  2. El cafè i el te (excepte el de tres anys, que és molt remineralitzant, com l’ortiga blanca), ja que són excitants.
  3. Les begudes amb gas o amb sucre, que desmineralitzen els ossos.
  4. La carn (màxim un o dos cops per setmana, i sempre ecològica).
  5. L’alcohol.
  6. El sucre i tots els productes de brioixeria i amb farines refinades.
  7. La sal que no sigui marina.

Pautes dietètiques específiques per a dones amb dèficit de Yin (símptomes de calor)

Cal una alimentació reguladora, nutritiva i lleugerament yin, refrescant i molt hidratant, destinada a nodrir el Yin de ronyó; i evitar diürètics i estimulants. És aconsellable també fer exercicis de respiració i relaxació. Alguns aliments recomanats són azukis, tofu (de naturalesa fresca), miso, tamari, peres (lubricants), pomes, enciams, sèsam negre, soja negra, aliments del mar (algues i peixos amb espines), carbassa i pipes de carbassa. Les coccions han de ser curtes, amb l’objectiu de refrescar.

Pautes dietètiques específiques per a dones amb dèficit de Yang (símptomes de fred)

Cal fer una alimentació nutritiva, lleugerament yang i calenta, destinada a enfortir els ronyons, a nodrir-los i escalfar-los, i mantenir una vida activa. Es poden posar compreses de gingebre a la zona dels ronyons per escalfar-los. Alguns aliments recomanats són azukis, llenties, sèsam, algues, miso, castanyes, porros, fajol, nous, espècies com la canyella, pell de mandarina seca i gingebre. Cal controlar la sal per prevenir la retenció de líquids i fer coccions llargues, per escalfar els aliments, que després ens escalfaran l’element aigua.

Consells saludables per millorar la salut en aquesta etapa de la dona.

• Prendre el sol cada dia uns vint minuts per sintetitzar vitamina D.
• Optar per aliments integrals, complets, frescos i naturals, ecològics, locals i estacionals.
• Escollir verdures de fulla verda (excepte espinacs), cols i família de les cols, arrels (pastanagues, xirivies, naps, raves…), i verdures com ara cebes i alls, api…
• Brous casolans amb algues i ossos o espines cuinats amb una mica de vinagre de poma no pasteuritzat per afavorir el pas dels minerals al brou.
• Introduir llegums a la dieta, que reforcen els ronyons, regulen el sucre en sang, nodreixen i són una bona font de fibra i altres nutrients.
• Prendre soja ecològica fermentada (tempeh, miso, tamari, natto) per cuidar el sistema digestiu i pel seu contingut en fitoestrògens.
• Consumir cereals sencers integrals i ecològics (en remull i escumats si és necessari).
• Prendre olis i greixos saludables per retenir la vitamina D: d’oliva, de sèsam, de lli, llavors i fruits secs, peix salvatge…
• Fer servir sal marina sense additius.
• Practicar exercici de puntetes i talons si hi ha osteoporosi.

Altres hàbits i recomanacions

• Mantenir l’exercici físic, mental i sexual.
• Per als fogots: fer banys de peus calents.
• Per prevenir l’osteoporosi: fer exercicis de força, prendre verdures de fulla verda, algues, sèsam i cua de cavall en pols.

Article escrit per:

Martina Ferrer

Dietètica Naturista – Acupuntura

www.martinaturalbienestar.com

Tenir un rebost amb aliments saludables és el primer pas per poder nodrir-se correctament. Però no n’hi ha prou amb això; també necessitem utensilis de cuina que ens permetin aprofitar al màxim els beneficis dels aliments i que, alhora, ens facilitin la feina i ens estalviïn temps a la cuina. Un exemple clar el trobem en les llavors, per exemple.

Les llavors de chía, sèsam, lli, gira-sol, carbassa o cànyem són indispensables a la dieta perquè són una font excel·lent d’àcids grassos essencials (AGE), que no poden ser fabricats per l’organisme i els hem d’obtenir dels aliments -o dels complements- correctament, amb una proporció i preparació adequades.

Hi ha àcids grassos omega-3, 6 i 9. Els omega-3 tenen un paper clau en la regulació de la pressió sanguínia, en la normalització dels nivells de triglicèrids en sang, milloren la immunitat i els processos inflamatoris. Algunes fonts d’omega-3 són:

• Llavors
• Fruita seca
• Olis vegetals de primera premsada en fred
• Algues
• Peix blau

Els omega-6 són uns greixos poliinsaturats essencials per a la salut perquè el cos humà no pot produir-los. Les fonts d’omega-6 són les següents:

• Carns vermelles i d’aus
• Ous
• Fruita seca
• Olis vegetals de primera premsada en fred

Els omega-9 provenen d’una família de greixos insaturats que normalment es troben en els greixos vegetals i animals. A diferència de l’omega-3 i 6, el cos els produeix. S’ha comprovat que els àcids grassos omega-9 poden contribuir a disminuir el risc de malalties cardiovasculars i accidents cerebrovasculars, augmenten el nivell de colesterol HDL (“bo”) i disminueixen el nivell de colesterol LDL (“dolent”); a més, faciliten l’eliminació de l’acumulació de plaques a les parets arterials, que poden ser la causa d’un atac de cor o accident cardiovascular. Algunes fonts d’omega-9 són les següents:

• Oli de gira-sol i d’oliva
• Ametlles

En una dieta equilibrada en omega-3 i omega-6, totes dues substàncies treballen conjuntament en benefici de la salut. Menjar massa aliments rics en àcids grassos omega-6 inflama i pot contribuir al desenvolupament de malalties, per exemple, d’índole coronària, càncer, artritis i depressió. Encara que els àcids grassos omega-3, 6 i 9 tenen funcions diferents, s’ha demostrat clarament que cal incorporar proporcions equilibrades d’àcids grassos essencials i no essencials per mantenir una bona salut cardíaca i el benestar general. Segons l’American Dietetic Association, els adults han d’incorporar en la dieta un 20-35% de calories en forma de greixos (cal evitar els greixos saturats i trans –”dolents”– i augmentar la ingesta d’omega-3).

Les llavors tenen un bon equilibri d’àcids grassos, no tenen metalls pesants, són fàcils d’incorporar en qualsevol moment del dia, en plats salats i dolços, les podem consumir ecològiques i combinen bé amb qualsevol altre tipus d’aliment. De totes les llavors, les de chía, sèsam i lli les hem de moldre per poder-les absorbir. A més, és convenient moldre-les just al moment, per tal que aquests àcids grassos no s’oxidin. Per fer això hi ha molinets com el de ceràmica de la marca Kuhn Rikon, que també serveix per moldre sal i pebre al moment (si en fem per guardar perdem aroma, ja que és molt volàtil). A més, aquest tipus de molinet és adequat per moldre quantitats petites i afegir les llavors mòltes sobre el plat just quan volem menjar.

Quan tinguem a casa el molinet de llavors, podem moldre-les i afegir-les en plats d’amanida, de verdura, de cereal, de llegum, als batuts verds… en general a qualsevol tipus d’àpat, o fer púdings de chía per tal d’assegurar-nos la ingesta necessària i ben equilibra d’omega-3, 6 i 9, aminoàcids essencials, vitamina E i del grup B, minerals com el calci, el magnesi, el ferro i el silici, fibra i àcid fòlic.

En aquest article podeu llegir més informació sobre les diferents llavors.

S’acostuma a anomenar píling la versió més profunda de l’exfoliació. Sovint el píling no és “natural” perquè té un efecte intens i ràpid, i això s’aconsegueix d’una manera més impactant amb exfoliants químics, com l’àcid glicòlic, o amb tecnologies com el làser. De totes maneres, els productes naturals basats en ingredients ecològics són sensacionals per renovar la pell: és possible aconseguir un efecte píling molt intens amb ingredients exfoliants potents o bé amb exfoliacions repetides. Ara bé, fer una exfoliació profunda no sempre és l’ideal: hi ha pells molt sensibles que precisament demanen una exfoliació molt delicada mentre que d’altres poden resistir exfoliacions més profundes.

Tot el que provoca un efecte de rascat té un efecte exfoliant, com ara la sorra, la sal o l’extracte de medul·la de bambú o les llavors d’algunes plantes, així com els microcristalls. També els àcids derivats d’algunes plantes eliminen la capa superficial sense produir aquest efecte. En conjunt, podríem agrupar els ingredients exfoliants naturals en tres categories:

Extractes de plantes i llavors

Es pot preparar a casa un bon exfoliant a base de llavors trinxades de fruites, com, per exemple, de raïm. Un cop triturades, es barregen amb un oli facial (com el d’ametlles), i ja tenim un exfoliant natural excel·lent.

Si volem un producte ja preparat, però natural i bio, tenim diverses opcions. Les llavors de rosa mosqueta triturades i barrejades amb closca de nou i altres ingredients que suavitzen l’efecte agressiu del píling és el que ens proposa Alqvimia Naturally Pure Scrub: un exfoliant suau i fàcil d’aplicar.

Hi ha plantes que contenen un precursor de l’àcid salicílic, com ara la Gaulteria olorosa (Wintergreen Bio), i això és el que utilitza Gamarde en el seu Gommage White Effect: ideal per a persones que volen aclarir la pell i inhibir la melatonina. Amb certificat bio.

L’exfoliant de Dulkamara està fet amb extracte de medul·la de bambú triturat. Com que és en format pols, cal preparar-lo i podem decidir si volem un efecte més intens i profund o més suau. Amb certificat ecològic de CCPAE.

L’exfoliant de Patyka també conté extracte de bambú triturat i altres plantes que deixen la pell extraordinàriament nodrida i radiant. Com que ja està preparat, només cal aplicar-lo directament. Amb certificat bio.

Microcristalls

L’efecte dels microcristalls, que també poden produir la sal o la sorra, es fa servir en alguns exfoliants ja preparats com ara el magnífic exfoliant de la casa Oskia, amb una composició gairebé impecable feta a base de plantes i d’ingredients ecològics. Aquesta marca no té certificat bio però és molt transparent en les seves formulacions. El Micro Exfoliating Balm és un exfoliant facial i destinat al coll i a l’escot molt efectiu i, a la vegada, té cura de la pell més sensible.

Argiles

Les argiles, especialment la verda, es fan servir per fer mascaretes que purifiquen i actuen com a exfoliants. D’aquí ve la confusió que, de vegades, sorgeix entre mascareta, exfoliant i píling. És un tipus de mascareta que es pot preparar a casa fàcilment amb argila comprada a l’herbolari, o bé aplicar les que venen preparades, com ara les de Cattier o Mádara, una mascareta ultrapurificant de fang dels llacs dels boscos nòrdics. Pràctica i econòmica, es pot trobar de mida petita i gran, ja que serveix per a la cara o per al cos indistintament.

Una altra mascareta exfoliant feta d’argila és la mascareta purificant de Dr. Hauschka, una de les més conegudes. De gran qualitat, cal recordar que es presenta en pols i que cal preparar-la. A més de l’argila purificant, conté extractes de caputxina i hamamelis.

S’acosta el final del curs escolar i molts pares i molts nens ja busquen com ocupar les següents setmanes sense escola. Les colònies d’estiu són un clàssic del mes de juliol: amb l’objectiu de descansar i passar-s’ho bé, molts opten per passar uns dies a la natura combinant esport amb tot tipus d’activitats d’oci natural, arts plàstiques o aprenentatge d’idiomes. L’inconvenient, però, és que sovint costa trobar un programa de colònies que ofereixi menús equilibrats i saludables que assegurin una bona combinació d’aliments i que no abusin dels làctics, els refinats, els sucres o les proteïnes animals de poca qualitat.

Avui us volem presentar Albaestiu, uns programes de colònies d’estiu per a nens i adolescents dels 6 als 17 anys a prop de Banyoles i de Besalú (les colònies es fan a tres masies diferents). El gran tret diferencial és que l’enfocament de les colònies es fa des d’un punt de vista saludable: a banda de les activitats i els programes d’entreteniment, ofereixen cuina sana, casolana, amb ingredients de proximitat i de cultiu ecològic (molts ingredients són els coneguts de la cuina volcànica de la Garrotxa) i amb opció per a menús vegetarians.

A més a més, les activitats d’Albaestiu estan dissenyades pel departament educatiu i estan “inspirades en la creativitat, la fantasia, el desenvolupament psicomotriu, la convivència i l’autonomia”.

Si voleu més informació sobre els programes de colònies d’Albaestiu, feu clic aquí.

En Jesús és inquiet i té un dinamisme voraç. Es belluga constantment, fa gala de la seva energia intensa i predica amb l’exemple d’una alimentació sana i una vida activa: el cap de setmana ha pujat a Montserrat corrent. Ultrafondista i especialista en medicina xinesa i naturopatia ens rep a la seva consulta de Gheos, al carrer Nàpols, 216, de Barcelona, tocant a Diagonal. Parlem de l’absorció de calci, de la petrificació de la cèl·lula i de la necessitat de depurar el fetge. Conversem sobre el mineralograma, una tècnica per saber els dèficits o excessos de minerals que tenim, i sobre què podem fer per recuperar la salut.

En què consisteix el mineralograma?

És una anàlisi de laboratori que determina la quantitat de minerals que hi ha al cos a partir d’una mostra de mig gram de cabell. Les cèl·lules dels cabells ens donen informació del medi intracel·lular dels últims tres mesos de vida del pacient.

Dels últims tres mesos?

La mostra de cabells que agafem ha de fer de tres a cinc centímetres. Si tenim en compte que els cabells creixen un centímetre de mitjana cada mes, la mostra ens dóna informació dels últims tres o quatre mesos, mentre que la que ofereixen la majoria d’analítiques és més imprecisa, perquè és només del moment concret en què es pren la mostra de sang, orina, saliva, etc.

Llavors, el mineralograma dóna més informació sobre l’evolució de la nostra salut...

Exacte. El mineralograma que fem, que anomenem HMS (Hair Metabolic System), és una eina de diagnòstic molt important que té en compte la informació que hi ha a les cèl·lules dels cabells i que es contrasta amb el grup sanguini del pacient i amb un test de preguntes que respon ell mateix. El mineralograma quantifica els minerals que hi ha dins la cèl·lula, determina tant els dèficits o excessos nutricionals, com el grau d’eficiència de l’acció hormonal sobre les cèl·lules. El contingut en minerals dels cabells es correspon amb la quantitat de minerals intracel·lulars del cos, fet que permet avaluar el funcionament hormonal del pacient i valorar el grau d’eficiència de les hormones cel·lularment: sobretot tiroide, suprarenal i insulina, entre d’altres. També ens permet veure com gestiona l’estrès dels últims tres mesos i obtenir informació sobre com evoluciona la funció digestiva: sense oblidar aspectes tan importants com la síndrome de mala absorció o la hipoclorhídria.

Déu n’hi do!

Els nivells de minerals també determinen si tenim una bona capacitat de desintoxicació hepàtica; és a dir, si el fetge elimina els tòxics amb una rapidesa i ritme normals. I, finalment, la prova també determina possibles intoxicacions per metalls pesants –com el plom o el mercuri– i la interacció entre aquests metalls i els minerals nutrients. Això últim ens informa sobre com els elements tòxics afecten aquella persona.

I això fa que puguem redreçar la situació.

Sí, amb tota aquesta informació podem definir un pla nutricional personalitzat, si cal, una pauta de complementació orientada a solucionar els desequilibris que evidencia el mineralograma. Hi ha quatre minerals que mostren com es gestiona l’estrès pel que fa al sistema endocrí: el calci, el magnesi, el sodi i el potassi.

Quina informació ens donen?

El calci i el magnesi són els minerals sedants per excel·lència, mentre que el sodi i el potassi són els estimulants. Si parlem de desequilibris endocrins i veiem que tots quatre estan més alts del compte, podem parlar d’estrès crònic. La persona es troba en fase de resistència, però camí cap a trobar el seu límit. Ara bé, si es troben per sota dels nivells adequats, és que la persona passa per una fase d’esgotament: fa molt però que no es mou del lloc on és. Aquí hi ha risc; malaltia: el cos ha perdut la capacitat d’adaptació.

Parlem dels nivells del sodi i el potassi. Què indiquen?

Un excés de sodi intracel·lular implica estrès agut, perquè el sodi es vincula amb l’hormona aldosterona. D’altra banda, massa potassi intracel·lular es vincula amb l’hormona cortisol, que significa estrès crònic i continuat. Són les tres fases de la reacció.

Les tres fases de la reacció?

Les tres fases de reacció de l’organisme davant de toxicitat o estrès són alarma, resistència i esgotament. El sodi i el potassi pugen més del compte durant la primera fase de reacció, la d’alarma: el mineralograma recull els nivells normals i els nivells d’excés o dèficit del pacient; en la fase de resistència, tots quatre minerals augmenten. En la fase d’esgotament, el calci i el magnesi intracel·lulars són elevats, mentre que el sodi i el potassi són baixos.

Per tant, un nivell alt de calci intracel·lular és nociu?

I tant. Es relaciona amb osteoporosi i altres problemes.

Ah, sí? Com s’explica això?

Per estar sa, els nivells intracel·lulars de calci han d’oscil·lar entre els 28 i els 56 mg% (valor ideal: 42 mg%); per sobre o per sota hi ha un desequilibri. Els nivells mitjans de calci en un individu adult són de 1.200 g; el 98,9% d’aquest calci es troba als ossos i les dents, l’1% és intracel·lular, i el 0,1%, extracel·lular. Curiosament amb un excés de calci dins la cèl·lula, hi ha problemes de falta de calci, perquè és un calci no biodisponible: no es pot aprofitar. Si absorbim bé el calci tindrem uns nivells normals; que s’acumuli on no toca és tan o més nociu que no tenir-ne.

Quines conseqüències té?

Això es relaciona amb la funció de la tiroide (l’acció de l’hormona tiroide fa sortir el calci de la cèl·lula), la gestió de la glucosa i la gestió de l’estrès. De la nostra dilatada experiència en la valoració del mineralograma podem afirmar que, moltes vegades, els nivells alts de calci intracel·lular són conseqüència d’un metabolisme que s’ha bloquejat, ja sigui perquè està sotmès a un esgotament intens, o bé, per un excés de càrrega tòxica.

Caram!

Així doncs, massa calci intracel·lular està relacionat amb símptomes com cansament, pell seca, pèrdua de cabells, mans i peus freds, tendència a augmentar de pes, estat d’ànim baix, artrosi i evidentment osteoporosi, entre d’altres. Hi ha un patró definit al mineralograma que s’anomena closca d’ou i apareix quan els nivells de calci intracel·lular evidenciats són molt alts: vol dir que la persona té una barrera defensiva-emocional vers els altres (una “cuirassa”, no pas metàl·lica, sinó més aviat com una closca d’ou que els aïlla). Val a dir que, quan els nivells de calci evidenciats al mineralograma són molt alts, es tracta de calci no biodisponible i, per tant, les funcions que desenvolupa el calci intracel·lularment estan disminuïdes.

Què cal fer per tornar als nivells de calci adequats?

Amb el mineralograma HMS podem decidir en cada cas si hem d’afavorir els mecanismes de desintoxicació cel·lular o bé els de producció energètica.

I com es fa, això?

El benestar cel·lular depèn de l’equilibri entre la capacitat de produir energia i la de desintoxicar. Per tant, per reequilibrar l’organisme l’hem de desintoxicar (tonificant fetge i ronyó) o també podem bloquejar la producció energètica o activar-la, segons el cas. Si hi ha estrès crònic, valorarem si cal augmentar o disminuir la producció energètica, ja que produir més energia equival a més radicals lliures, acidesa i oxidació. Per això, de vegades, algú molt estressat fa una depuració de fetge amb complements nutricionals o un dejú controlat durant uns dies i se sent més energètic, tot i que està bloquejant la producció energètica perquè menja menys. Amb la naturopatia funcional decidim què cal fer tenint en compte les particularitats del pacient. Hi ha situacions en què donar un estimulant a algú que està molt cansat implica que se senti més abatut i amb més ansietat. De vegades no es tracta de produir més energia, sinó de desintoxicar.

I què fem per desintoxicar?

Els patrons d’augment de calci intracel·lular, sodi i potassi –fase de resistència– indiquen que hem de mirar la glàndula tiroide, que té la funció d’ajudar a fer entrar oxigen dins la cèl·lula i activar el cicle de producció d’energia i, alhora, extreure’n el calci per aprofitar-lo. Alcalinitzar la dieta i reforçar el fetge –per depurar i fer una desintoxicació– és un primer pas. Altres vegades, també cal activar la tiroide amb vitamina B i iode; o també podem millorar la sensibilitat perifèrica de la glàndula i evitar una resistència a la insulina. Si es detecta resistència a la insulina, l’element clau és el potassi, que millora la sensibilitat cel·lular de la tiroide. Faríem, doncs, una complementació nutricional amb potassi durant un temps i, finalment, equilibraríem l’eix de producció d’energia.

Què vol dir això?

Que les glàndules suprarenals i tiroide han de funcionar alhora, ja que les primeres, que alliberen cortisol i adrenalina, mobilitzen les reserves d’energia en forma de glucogen o greix; per altra banda, la tiroide ha de fer que entri oxigen a la cèl·lula. Si tenim glucogen o greix –la benzina de les cèl·lules, el que fa que funcionin bé– però ens falta l’oxigen, no el podrem fer servir: el glucogen no es pot oxidar i no està disponible. En alguns casos –quan hi ha massa calci intracel·lular–, la tiroide funciona però va més lenta del compte, no segueix el ritme de les suprarenals i apareix la resistència a la insulina. Si la tiroide va més de pressa que les suprarenals, ens oxidem més. Aquest concepte de producció d’energia i de compenetració entre suprarenals i tiroide s’anomena velocitat metabòlica i és el paràmetre que relaciona el grau d’activitat o eficiència de la suprarenal i de la tiroide, que idealment ha de ser 1.

Una gran part de la població no absorbeix bé el calci. Com es pot solucionar?

Per absorbir-lo bé a l’intestí, primer cal ionitzar el calci dins l’estómac per acció de l’àcid clorhídric. Així doncs, hi ha diversos factors que ens poden impedir fer-ho, com una deficiència en la producció d’àcid clorhídric de l’estómac (hipoclorhídria), fenomen molt més habitual del que ens pensem i que s’agreuja amb l’edat i, sobretot, amb el consum de fàrmacs antiàcids. A banda, tal com hem dit abans és molt important gestionar bé l’estrès, ja que viure estressats ens fa eliminar calci i magnesi i estalviar sodi i potassi.

Altres factors?

Els excessos nutricionals, molt comuns en la nostra societat, com l’abús dels productes lactis, proteïnes d’origen animal i sucres, que condicionen un excés orgànic de sodi, fòsfor i fluor, minerals que competeixen amb el calci i fan que no s’absorbeixi bé. Més coses: de vegades hi ha alteracions en la flora intestinal o bé inflamacions de la paret intestinal que condicionaran negativament l’absorció del calci i també la d’altres nutrients. Finalment, massa àcid fític –present en els cereals integrals–, oxalats –en els espinacs– o proteïna animal també poden dificultar l’absorció de calci, ja que el segresten a l’intestí i no deixen que l’absorbim. Per contrarestar-ho, cal moderar el consum d’aquests aliments i afegir les fonts naturals de minerals que ajuden a gestionar el calci, com el magnesi, el zinc i el bor. També cal augmentar les fonts de vitamina D (peix blau, oli de fetge de bacallà i rovell d’ou), especialment l’exposició solar. Ara bé, el problema de debò no és la mala absorció del calci, sinó la poca capacitat de l’organisme per fixar-lo als ossos, que és la causa de l’osteoporosi. Per això és important, la vitamina D.

Com podem frenar l’osteoporosi?

Amb més vitamina D a la dieta, amb més activitat física –que ajuda a fixar el calci als ossos– i fixant-nos en els mecanismes de control hormonal que regulen els nivells de calci al cos. Aquests mecanismes són molt complexos i impliquen moltes hormones, entre les quals destaquen la parathormona, la calcitonina i els estrògens, que ajuden a fixar el calci als ossos, mentre que la insulina i el cortisol afavoreixen la pèrdua òssia de calci. La conseqüència d’això és l’acidificació de l’organisme, que comporta una mala oxigenació dels teixits, i per compensar-ho, el cos mobilitza les reserves de minerals, sobretot de calci. Per aquest motiu, el sedentarisme, l’estrès i els hàbits alimentaris cada cop més allunyats de les necessitats fisiològiques reals són la causa principal que la taxa d’osteoporosi creixi exponencialment en els últims anys a Occident.

On trobem fonts de calci?

Molt més important quant de calci té un aliment és el fet que sigui biodisponible, així com que contingui nutrients que n’afavoreixin l’absorció, com per exemple magnesi, zinc i bor, però sobretot vitamina D. Per això és més important una dieta alcalina rica en vegetals de fulla verda, fruita seca, llavors, peix blau i ous (d’origen ecològic), que afavoreix no només l’absorció sinó també la fixació de calci als ossos. També cal prendre el sol i mantenir una activitat física diària.

Quines quantitats de calci hem de prendre diàriament?

Tenint en compte que el calci és un dels elements més abundants en la nostra alimentació ateses les funcions importants que té segons estudis de la FAO/OMS, les necessitats diàries de calci varien segons l’etapa de la vida: els nens en període de creixement, les embarassades i les persones convalescents en necessiten 2.000 mg al dia, mentre que els adults, 800 mg al dia. Aquestes dades són orientatives i aplicables a individus sans, sense problemes d’assimilació, que no tinguin dolor crònic ni visquin en regions especialment afectades per contaminació ambiental, circumstàncies que podrien fer augmentar les necessitats d’ingesta diària. El calci total de l’organisme resulta del balanç entre la ingesta i l’excreció intestinal i urinària. En equilibri, el balanç és igual a zero. En nens, adolescents i dones embarassades el balanç sol ser positiu, mentre que en edats avançades el balanç és negatiu (es perd més calci del que s’absorbeix).

Com podem saber si tenim uns nivells de calci adequats?

Amb una analítica de sang podem saber els nivells de calci plasmàtic; amb una densitometria podem determinar la densitat mineral dels ossos, que és directament proporcional als nivells de calci. De totes maneres, aquests dos valors són molt inespecífics, ja que si el que volem saber és el grau de benestar ossi, hem de saber com funcionen els osteoclasts (cèl·lules destructores de l’os i, per tant, alliberadores de calci a la sang) i els osteoblasts (cèl·lules formadores d’os). Tots dos tipus de cèl·lules poden funcionar més o menys per causa de molts factors, com accions hormonals (parathormona, calcitonina, vitamina D, tiroide, hormona de creixement, insulina, hormones sexuals…) i també per mediadors químics de la inflamació (interleuquines, factors de creixement..). Per això és possible mesurar en sang diferents paràmetres que indiquen el nivell d’activitat d’aquestes cèl·lules, com per exemple els telopèptids C i X (CTx i NTx), encara que actualment hi hagi altres marcadors com les proteïnes RANKL/OPG/RANK, que ens diuen amb precisió quin és el nivell d’activitat d’aquestes cèl·lules formadores i destructores de l’os. Malgrat tot, hem de saber que han de ser actives: perquè l’os es mantingui sa ha de ser renovat contínuament; per això no es tracta de bloquejar l’activitat de les cèl·lules destructores d’os, els osteoclasts, sinó d’equilibrar la seva activitat amb la de les cèl·lules formadores d’os. Això exigeix saber el perfil metabòlic de la persona i esbrinar la causa de la hiperactivitat de les cèl·lules que destrueixen l’os; millorant aquesta circumstància, millorarem la qualitat de l’os. Si volem saber els nivells de calci intracel·lular, cal un mineralograma o una anàlisi mineral tissular dels cabells.

Per prevenir o tractar aquestes malalties respiratòries (refredat, refredat, grip) i símptomes associats podem prendre com a remei natural camu-camu, fruit d’un arbust tropical conegut com a Myrciaria dubia, que creix a les regions de Colòmbia, Perú i Brasil i que s’ha fet molt conegut en els últims anys perquè conté moltíssima vitamina C. Això l’ha situat als llocs més alts del rànquing dels aliments antioxidants, i ha estat classificat com a superaliment perquè també és molt ric en altres nutrients essencials per a la salut.

Conté com a mínim setze vegades més vitamina C que la polpa de taronja, encara que s’han descobert exemplars de camu-camu que presenten entre 3.000 i 6.000 mg d’àcid ascòrbic L (vitamina C) per cada 100 g de polpa, fet que suposa entre 57 i 114 vegades més concentració d’aquesta vitamina que la taronja.

A més, és ric en aminoàcids com la serina, la valina i la leucina (que formen les proteïnes), en carbohidrats, fibra alimentària i minerals com: calci, fòsfor, coure, ferro, magnesi, manganès, potassi, sodi i zinc. Conté petites quantitats de vitamines del grup B, com la tiamina (B1), la riboflavina (B2) i la niacina (B3).

No només la polpa és rica en nutrients, sinó que estudis recents han determinat que la pela del fruit madur té una bona concentració del pigment antocianina, que a més de servir com a colorant, té una funció terapèutica o medicinal, ja que és un antioxidant natural molt potent de la família dels flavonoides.

A casa nostra és difícil trobar el fruit del camu-camu per consumir-lo fresc, però com que és tan eficaç com a superaliment, la indústria alimentària l’ha tractat perquè mantingui les propietats nutricionals i comercialitzar-lo a tot el món.

Així, la polpa del camu-camu s’usa i comercialitza en presentacions diferents, a gust del consumidor: en pols, en nèctar, melmelada, refrescos, glaçats, iogurts i sorbets; la presentació en pols o càpsules és la més coneguda al nostre territori.

Les seves propietats nutricionals li atribueixen beneficis terapèutics o medicinals –fet demostrat amb estudis científics diversos– com els següents:

• Enforteix el cos, ja que aporta energia.
• Tracta problemes a les genives.
• Manté el bon funcionament del cor i els ronyons i afavoreix la circulació sanguínia.
• Millora la digestió i els problemes de restrenyiment o d’excés d’evacuacions, ja que regula l’activitat intestinal.
• Retarda els signes de l’envelliment, perquè neutralitza espectacularment els radicals lliures.
• Estimula el sistema immunològic.
• Protegeix el cervell contra diferents malalties neurodegeneratives, ja que prevé el deteriorament neural. Millora la concentració.
• Ajuda a prevenir malalties oxidatives, com el càncer.
• Alleuja la inflamació.
• Protegeix el teixit conjuntiu de lligaments i tendons.
• Afavoreix la generació del col·lagen i la cicatrització de ferides i cremades a la pell.
• Manté una bona visió.
• Millora la salut del sistema respiratori.
• Manté una bona funció del fetge.
• Ajuda a tenir una pell bonica.
• Ajuda a tractar l’estrès i la depressió.

Són els efectes que té sobre el sistema immunològic i el sistema respiratori a més de l’acció antibacteriana, antivírica, antioxidant, antiinflamatòria i cicatritzant els que el converteixen en un remei natural ideal per prevenir i tractar els refredats, grip, i per pal·liar o alleujar els símptomes de l’al·lèrgia.

La forma més fàcil i versàtil d’utilitzar el camu-camu en la nostra  pauta alimentària o dietètica és en pols (camu-camu deshidratat o liofilitzat, com podem trobar a Ecolife Food), ja que permet poder fer-lo servir a la cuina de moltes maneres diferents per elaborar plats o aliments líquids i sòlids: sucs de fruites i verdures, batuts, llets i iogurts vegetals, cereals, muslis, postres i dolços, que guanyaran en nutrients i sabor.

Les quantitats recomanades són de 2 a 3 grams al dia si s’usa com preventiu, i de 5 a 10 grams al dia si es pren com a tractament. Podem barrejar-lo al gust, tenint en compte que confereix un sabor àcid. Combina molt bé amb fruites àcides, però també en contrast amb aliments com el cacau o xocolata (com més pur millor).

És important saber que s’ha de consumir sense lactis, ja que poden neutralitzar el poder que té la vitamina C per a l’absorció del ferro. Si a més es combina amb altres aliments com el suc de taronja, de llimona, el pol·len, la gelea reial, la cirera atzerola…, rics en antioxidants i immunoreguladors, el resultat és excepcional.

Article escrit per:

Una de les grans batalles dels hiverns i de les primaveres de molts pares són els mocs dels fills. La mucositat, a més de moltes altres patologies associades, no deixa respirar els petits, els impedeix menjar bé i els destorba a l’hora de dormir. En la lluita contra la congestió nasal en refredats, grips, bronquitis, al·lèrgies o asma la prevenció hi tenen un paper clau una alimentació adequada i l’adquisició d’hàbits saludables.

Com ja hem explicat altres vegades, val la pena retirar els lactis de vaca de la dieta, augmentar els aliments amb un efecte broncodilatador com l’all, la ceba o el gingebre, ensenyar als nens a mocar-se bé i a tenir una higiene nasal correcta que inclogui la neteja amb aigua de mar.

Què passa, però, amb els nens de menys de dos i tres anys que no saben com comunicar la congestió o que no saben expulsar la mucositat i les secrecions? Quan la mucositat s’acaba acumulant a la gola i, més endavant, als pulmons, podem reforçar la prevenció i els remeis contra els mocs amb altres tècniques per eliminar aquestes secrecions, alliberar els pulmons i aconseguir un intercanvi d’oxigen correcte.

Què és la fisioteràpia respiratòria?

La fisioteràpia respiratòria comprèn un conjunt de tècniques indolores que es poden fer com a tractament de base en patologies respiratòries comunes (refredats, bronquiolitis, bronquitis, grip, etc.) i també en patologies pulmonars més greus, com ara l’asma o la fibrosi quística. L’objectiu és prevenir l’aparició dels mocs, complementar el tractament farmacològic indicat pel pediatre, disminuir-lo i alleugerir les molèsties de l’excés de mucositat.

Aquestes tècniques tenen la funció d’accelerar la velocitat de l’aire durant l’expiració, per tal d’arrossegar cap a les vies aèries superiors la mucositat acumulada. L’eficàcia està demostrada clínicament en les malalties respiratòries més habituals dels infants (grip, bronquiolitis, refredats i mucositat); i amb dues o tres sessions acostuma a haver-n’hi prou per a solucionar la majoria de casos, tot i que en malalties cròniques pot ser necessari fer un seguiment continuat.

Es tracta, en definitiva, d’un complement preventiu, alternatiu i natural a la medicina convencional, que es pot fer en consultes professionals o bé a domicili. De fet, hi ha assegurances de salut que ja inclouen aquest servei, com ara ISSA, que ofereix sessions de fisioteràpia respiratòria de mitja hora o tres quarts (segons el perfil de l’usuari) com a complement al tractament mèdic al·lopàtic.

Per què és tan beneficiós?

L’oli de coco verge de producció ecològica és una alternativa molt saludable a altres aliments rics en greixos que ens pot ajudar a millorar l’organisme ja que té propietats antioxidants, anticolesterol i estimuladores del metabolisme.

Resulta que té un metabolisme especial, precisament pel tipus de greixos que conté (àcids grassos de cadena mitjana, principalment àcid làuric). Un cop digerits, aquests greixos passen directament a la sang i arriben als teixits, on es transformen en energia i les cèl·lules els poden fer servir sense que s’emmagatzemin en forma de greix. Podeu llegir la llista de vitamines i beneficis nutricionals que tenen en aquest reportatge de la nostra dietista Montse Reus.

L’ingredient clau: àcid làuric

Segons la nostra nutricionista Lucía Redondo, l’oli de coco és bo precisament per aquesta proporció elevada d’àcid làuric, que no fa pujar els nivells de colesterol ni perjudica la salut cardiovascular i perquè és un tipus de greix riquíssim que només es pot comparar amb el de la llet materna. De fet, en l’alimentació d’un bebè, aquest tipus de greixos són molt necessaris ja des dels sis mesos, es faci lactància materna o no. La biòloga i especialista en alimentació saludable Elena Carrió recomana introduir greixos com l’oli de coco o l’oli d’oliva verge de primera premsada en les primeres verdures que donem al nadó, com també mantega ecològica elaborada amb llet crua o mantega de coco també. “El primer any, els bebès necessiten molts greixos per créixer, greixos bons com aquests. Més endavant podem afegir l’alvocat, la tahina o la fruita seca, a part de la carn i el peix; però abans de l’any, per mi, la millor opció és l’oli, l’oli de coco i la mantega”.

Un cop entra en contacte amb el foc…

El primer que cal saber és que la característica principal de l’oli de coco és que és un oli saturat i, per tant, molt més estable que qualsevol altre; tarda molt més a fer-se malbé (sovint, els olis, encara que siguin d’oliva verge extra i ecològics i premsats en fred, es cremen amb facilitat quan els escalfem a la paella, i resulten molt nocius). Amb l’oli de coco tenim més marge; de fet tarda més a fumejar, que és quan hauríem de rebutjar qualsevol oli. Els més inestables en aquest sentit són els de llavors: gira-sol, lli, etc. Per això es recomanen en cru en amanides o verdures.

Dels olis de coco, quin?

Cal adquirir sempre oli de coco verge obtingut a baixa temperatura, i sempre de producció ecològica. Només així ens podem assegurar que manté totes les propietats antioxidants i, si el pot és de vidre, millor. També podem posar llet de coco en comptes de lactis per fer més cremoses les cremes de verdures. Una crema de carabassa amb llet de coco, pipes de carabassa i una mica de pebre negre i cúrcuma és un plat senzill, ric i molt saludable.

Quant?

Es recomana prendre’n entre una i dues cullerades soperes al dia. Quan fem un wok de verdures, per exemple, podem posar aquestes dues cullerades. En general se’n fa servir molta menys quantitat que d’oli d’oliva. Cal tractar-lo com si fos mantega, ja que dura molt més. En cap cas l’hem de fer servir per fregir aliments que requereixen molt d’oli, com patates fregides o croquetes, ja que a més no és una cocció gens saludable.

Com?

Es pot fer servir l’oli de coco sol o barrejar-lo amb oli d’oliva al 50%. Serveix per posar a les amanides o verdures. També s’afegeix als batuts i tes i és molt saborós per a arrossos i cereals en general. És un gran substitut de salses en un plat d’hidrats i es pot complementar amb una mica de mantega afegida en fred al final perquè es fongui amb la calor dels aliments.

Conservació?

Es pot guardar fora de la nevera durant la major part de l’any i aguanta dos anys sense problema. Si el conservem a la nevera, estarà sòlid i costarà més de manipular, però en èpoques de més calor, és una bona idea. Per sobre de 25 graus, l’oli es torna líquid però està perfectament bé.

La moda de glopejar oli de coco

Fa temps que l’“oil pulling” està de moda, encara que és una pràctica de fa milers d’anys, ja que prové de la medicina ayurvèdica. L’oli té un gran poder antimicrobià i redueix significativament l’acumulació de placa. La tècnica ajuda a disminuir la càrrega tòxica en el sistema immunològic i prevé la propagació d’aquests organismes a la resta del cos a través del torrent sanguini.

A la comarca de la Cerdanya, les possibilitats de gaudir d’una bona cuina són moltíssimes. L’oferta tan àmplia que hi ha en restauració permet tastar propostes per a tots els gustos. I si volem una estada ben saludable, les propostes culinàries poden anar acompanyades de l’allotjament en cases de turisme rural i sostenible, un hotel amb spa i piscina climatitzada amb vistes espectaculars a la serralada del Cadí, i propostes d’activitats lligades amb la natura, l’esport i l’entorn rural, i per a totes les edats.

Cal Calsot

Cal Calsot és una casa responsable i sostenible i, per conseqüència, la cuina que fa també. Treballen amb productes d’agricultura ecològica i de temporada: la fruita i la verdura, les espècies, als cereals, infusions, farines, el sucre… I també amb productes artesanals de Cerdanya. Només cal fer un cop d’ull als proveïdors: Cal Calsot els proporciona vedella ecològica, amb la gestió d’Ecopyrene; en Pere de Molí de Ger, l’Albert de la Formatgeria de Meranges els porten els formatges; Ple de Bo, de Travesseres i Tupí de Cerdanya, de Bor els abasteixen amb melmelades i conserves; Casa Jaume de Bellver els porta els embotits; Pyreneum, també de Bellver, gelats; i Asana, cereals, fruits secs i farines.
Tots són de l’associació de Productors Artesans del Pirineu. A més, també cuinen amb estris saludables: paelles de ferro o titani, wok i planxes de ferro, recipients de vidre o plàstics PP, lliures de toxines.

Si voleu conèixer més la casa i la història dels seus propietaris, en Lluís, en Marc i la Lídia, no us perdeu l’article de la Núria Coll “Cal Calsot, el somni de molts”.

L’era de Cal Pesolet

Cal Pesolet

A Nèfol, a 150 metres del Parc Natural del Cadí-Moixeró, hi ha Cal Pesolet, una masia encantadora del segle XVIII, envoltada de boscos i camps, que permet gaudir de la Cerdanya més tranquil·la, amb un silenci només trencat pel cant del gall i algun picot, i amb vistes magnífiques dels camps a la vall i del Puigpedrós, el Carlit, el Puigmal i la Tossa d’Alp.

Els propietaris, la Meri i en Raúl, guies d’esquí i bicicleta de professió, la van rehabilitar mantenint l’estructura i materials originals. Avui és una casa ecològica, que fa servir energies renovables.

És ideal per a famílies i grups d’amics, ja que es lloga sencera. Hi ha tres suites, cuina, sala d’estar amb llar de foc, sala de lectura i jocs, porxo, era, jardí, piscina natural, hort i galliner ecològics.

I si preferiu no cuinar, ofereixen esmorzars, dinars i sopars a la carta. Només cal dir l’hora i us trobareu la taula parada i el menjar a punt. A més, adapten els plats a cada necessitat: biològics, vegetarians, baixos en sal, rics en hidrats de carboni, cuina catalana i de muntanya, menús infantils, etc.

Piscina de Prullans

Cerdanya Resort

El Cerdanya Resort de Prullans és un dels establiments més coneguts de la Cerdanya. Ofereix moltes opcions d’allotjament (càmping, bungalows, apartaments o hotel) i possibilitats de lleure i esbarjo. Podeu gaudir dels seus plats al restaurant Km0 del Càmping Bungalow Park La Cerdanya o al bufet de l’Hotel Muntanya&SPA****. Cuinen amb productes ecològics i de proximitat, que també es poden adquirir a la botiga que tenen.

Dos dels espais més destacats de les instal·lacions són l’spa i la piscina climatitzada, amb unes vistes espectaculars de la serralada del Cadí. El circuit d’aigua pot començar a la biosauna d’aromes, seguir al caldàrium, amb el bany de vapor amb cromoteràpia i després viatjar fins als cims de les muntanyes amb la font de gel. La sauna finlandesa és el gran clàssic com també la dutxa de cubell. Es pot recórrer el camí de sensacions, i també gaudir de la piscina i, ja al tepidàrium panoràmic, prendre una infusió d’herbes del Cadí.

El recorregut acaba al jacuzzi exterior panoràmic i amb les mil sensacions que provoca el passadís d’aigua nebulitzada.

Esmorzar de Cal Calsot

Altres propostes culinàries

A la comarca també hi ha l’Associació Cuina Pirinenca de la Cerdanya, que aplega un grup de restauradors que fan una aposta decidida per la qualitat, el producte local i el turisme culinari d’una comarca com la Cerdanya, amb una tradició gastronòmica i turística molt rica.

Així mateix, també hi ha establiments adherits a la Marca Cuina Catalana, que vol, entre d’altres, potenciar els productes alimentaris i els restaurants catalans a través d’un segell de qualitat, defensar i oferir el patrimoni cultural gastronòmic i vetllar per la conservació de la biodiversitat alimentària, la promoció i defensa de l’entorn rural, com també de les activitats que s’hi desenvolupen.

Si el que voleu són sandvitxos saludables, cremes de verdures o postres casolanes, a la plaça Sant Roc de Bellver hi ha la Cafeteria Gourmet Boh, amb la Cristina al capdavant; a Puigcerdà, a la plaça Santa Maria, el Cloquer ofereix plats vegetarians i hamburgueses vegetals, i a Llívia, la pizzeria creperia La Bambola té productes naturals i propostes artesanals i sense gluten.

A banda, les cuines dels refugis de muntanya també acostumen a ser força recomanables, i van acompanyades de paisatges increïbles que recompensen l’excursió o l’esforç per arribar-hi.

Esport, cultura i natura

No cal dir que per als amants de l’esquí alpí, nòrdic o de muntanya, l’snowboard, les excursions amb raquetes, la Cerdanya disposa d’instal·lacions de primer nivell a la Molina, la Masella, Guils Fontanera, Aransa i Lles. Les pistes d’esquí ofereixen múltiples activitats gairebé tot l’any, tot i que evidentment destaquen en la temporada d’hivern. A més, les possibilitats de fer esport i de gaudir de l’entorn s’amplien amb rutes de senderisme, hípiques, pesca, golf, rutes en bicicleta, banys termals, piscines exteriors i piscines climatitzades, spa, excursions en globus, visites a granges, patinatge sobre gel, etc.

Per descobrir la comarca i el seu patrimoni cultural i natural us recomanem que us adreceu a les oficines de turisme de Puigcerdà, Alp i Llívia o al Centre d’Informació, Interpretació i Recerca del Parc Natural Cadí-Moixeró, a Talló (Bellver de Cerdanya), entre altres espais, o que consulteu les pàgines webs dels municipis, on trobareu tota l’agenda d’activitats.

Podem destacar el Museu Cerdà de Puigcerdà, el Museu de la Pagesia i el Museu Municipal Farmàcia Esteva de Llívia, el Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà, el Museu de l’Esclop de Meranges o el nou l’Espai Ceretània de Bolvir.

Fonts:

• Turisme Cerdanya
• Ajuntament de Puigcerdà
• Centre d’Acollida Turística de Puigcerdà
• Ajuntament de Llívia
• Bellver Ecoturisme Cerdanya
• Ajuntament d’Alp
• Rutes Pirineus
• Associació Cuina Pirinenca de la Cerdanya
• Marca Cuina Catalana
• Museu de l’Esclop de Meranges

Article escrit per:

Carol Rion
Periodista
www.iecologics.com

Gaudeix de la Cerdanya més saludable i ecològica.

El seu paisatge, travessat pel riu Segre, comprèn una plana de 25 quilòmetres de llargada i una altitud mitjana al fons de la vall de 1.000-1.200 metres envoltada per la serra del Cadí al sud i al nord pels contraforts del Pirineu, amb cims de vora 3.000 metres. Segons la dinamitzadora de la Producció Agrària Ecològica de l’Alt Urgell i Cerdanya, Núria Fontanet, “l’orientació de la vall d’est a oest i la seva extensa dimensió li donen unes característiques úniques, amb moltes hores d’insolació i quasi 2.500 hectàrees de terres de conreu (principalment cereals). Aquestes condicions orogràfiques i geoclimàtiques donen a la comarca unes condicions molt bones per fer producció agrària ecològica”.

A aquestes característiques cal afegir el fet que durant l’any hi ha més de 3.000 hores de sol i poques precipitacions, fet que evita problemes de malalties fúngiques; l’amplitud tèrmica atorga qualitat als fruits; gràcies a la neu, hi ha aigua per regar, i la biodiversitat de l’ecosistema fa que hi hagi un bon equilibri en control de plagues.

A la Cerdanya, les explotacions agràries presents són principalment ramaderes, però disposen de terres agrícoles com a complement a la seva activitat principal. Per tant, un altre tret diferencial de les explotacions agràries ceretanes és que tenen aptitud ramadera i agrícola. Els animals de cria poden pasturar i la producció de cereals permet disposar d’aliment per engreixar els animals propis.

Fontanet destaca que “des de final del segle XIX es va començar a desenvolupar una activitat turística que al cap d’un segle va evolucionar cap a una segona residència. Malgrat el desenvolupament massiu d’aquest sector, l’activitat agrària ha perdurat al llarg dels anys a la comarca amb una orientació marcadament ramadera (vaques de llet amb una producció que es comercialitza pràcticament tota a la Cooperativa Cadí de La Seu d’Urgell, vaques de vedell, cavalls, uns pocs ramats d’ovelles i cabres, una producció de porcs testimonial malgrat la coneguda tradició en l’elaboració d’embotits que sempre ha tingut la comarca)”. També hi ha produccions cerealístiques i hortícoles (principalment patates per a consum, unes quantes cols d’hivern i naps) i des de fa un any s’està treballant per recuperar el conreu de la poma i pera i per diversificar les produccions hortícoles (mongetes, pèsols…). Amb tota aquesta activitat, el creixement de la producció ecològica a Cerdanya ha estat lent però en els últims quatre-cinc anys s’ha incrementat notablement.

42 operadors ecològics de Cerdanya

Segons les dades de l’Oficina Comarcal de Cerdanya del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, DARP, el mes de febrer de 2015 hi havia a la Cerdanya, 42 operadors ecològics inscrits al CCPAE dels quals quaranta són productors i/o elaboradors, un escorxador i una sala de desfer.

• 26 explotacions de boví de carn
• 5 explotacions d’oví de carn
• 11 explotacions d’equí de carn
• 1 explotació d’avicultura de posta
• 18 explotacions agrícoles (cereals i lleguminoses de les quals cinc venen els cereals i la resta és producció per alimentar els animals de l’explotació)
• 3 explotacions amb producció de patates per a consum (9,53 ha en total)
• 1 productor/elaborador de fruits silvestres
• 2 plantacions de poma que sumen 2 ha (plantades al març-abril del 2014)
• 0,5 ha declarades d’horta ecològica
• 1 escorxador inscrit al CCPAE (Bellver de Cerdanya)
• 1 sala de desfer inscrita al CCPAE (Bellver de Cerdanya)

Des del 2012, es fan dues trobades anuals amb els productors per intercanviar impressions, escoltar inquietuds i recollir les propostes que es puguin fer; i s’han organitzat una sèrie de jornades i cursos relacionats amb la producció ecològica. Enguany s’ha previst una jornada sobre biofertilitzants i dues sobre horts ecològics.

També s’ha engegat una iniciativa a les escoles, amb una xerrada sobre el sistema de producció agroecològic i les produccions ecològiques que hi ha a la comarca.

Article escrit per:

Carol Rion
Periodista
www.iecologics.com

Vaques d’Ecopyrene

Vedella ecològica Ecopyrene

La vedella ecològica d’Ecopyrene és el resultat d’un treball acurat fins al mínim detall. El cicle del producte està controlat des que neix el vedell fins que es comercialitza la carn envasada. Ecopyrene ofereix carn ecològica, directe del pagès al consumidor, amb la garantia d’un producte saludable, autèntic i de qualitat excel·lent.

El maneig del bestiar es continua fent com fa molts anys: les vaques pasturen als prats del voltant del poble i a l’estiu aprofiten les pastures fresques del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Es cuiden els prats i els animals seguint l’agricultura i la ramaderia ecològica perquè la carn sigui saludable i de màxima qualitat.

Podeu trobar-la en establiments especialitzats, al seu obrador a Bellver de Cerdanya o fer la comanda a través de la seva pàgina web.

Herbes de Cal Calsot

Infusions i tisanes naturals Cal Calsot

I després d’un bon àpat… segons la temporada, podreu degustar alguna de les infusions preparades amb herbes o flors del jardí salvatge de Cal Calsot: melissa, timonet, estragó, sàlvia, til·la o menta, endolcides amb estèvia. O us podran preparar un especial digestiu amb dues varietats de camamilles i marialluïsa, i a l’hivern una barreja de gingebre, mel i llimona.

I no oblidem les tisanes aromàtiques de l’Herboristeria Nogué, de l’altra cara del Cadí; alguns dels seus combinats estrella són la Bona Nit, la Muntanyenca o la Bon Profit.

L’Era de Cal Pesolet

Cal Pesolet : activitats esportives i de natura per a tothom

Cal Pesolet és una casa rural ecològica a Nèfol, a la falda del Cadí, sumada a les energies renovables, ideal per a una estada tranquil·la, enmig de silenci i natura. Però si voleu aprofitar per fer activitat física, Cal Pesolet us ofereix un ampli ventall de possibilitats: bicicleta de muntanya o de carretera, esquí, trailrunning, equitació i hiking i senderisme, adaptades a totes les edats.

Destí privilegiat per a la pràctica de l’esquí alpí i el fons, amb clima agradable i neu assegurada; passejades tranquil·les pels prats i boscos del voltant, o bé rutes des de la casa (1.250 m) fins als cims de les serralades Cadí-Moixeró (2.600 m); infinitat de pistes, camins i senders des de la plana fins als cims a quasi 3.000 m. Sortir de la casa i endinsar-se pels caminois de la mítica Ultra Cavalls del Vent; o descobrir la Cerdanya per petits camins, creuar rius i gaudir de l’ampla vall ceretana, a llom d’un cavall.

També es pot fer el Port Envalira (2.408 m), el Col de Pailheres (2.001 m), el Coll de la Creueta (1.923 m) i viure les mítiques ascensions de la Volta, Vuelta i Tour, amb bicicleta de carretera… o de muntanya, ja que des de la casa rural hi ha infinitat de senders i corriols per pedalar!

Són professionals de l’activitat física i especialistes en activitats al medi natural, per això, si ho preferiu, us faran de guies o de monitors per a les diferents activitats!

Cerdanya Resort

Sabors de muntanya: el mirador de la Cerdanya

Cerdanya Resort, ubicat al poble de Prullans, conegut com “el mirador de la Cerdanya”, és un racó ideal per gaudir de la muntanya en família o en parella gràcies a les seves instal·lacions acollidores i confortables i a una oferta d’activitats molt completa per a totes les edats, que inclouen excursions de senderisme, visites a granges o poder cuidar-se en un centre wellness. L’aposta per una cuina de proximitat connectada a productors locals és un altre dels seus reclams.

Us proposem un cap de setmana amb tot inclòs per descobrir tot l’encant de la Cerdanya, en qualsevol dels seus allotjaments: Hotel Muntanya&SPA****, Aparthotel Ca l’Auren***, Bungalow Park La Cerdanya, amb l’esmorzar, dinar, berenar, sopar i begudes tot inclòs, circuit spa panoràmic, excursions guiades i altres activitats dirigides. L’experiència comença divendres amb un sopar medieval-càtar i en la resta d’àpats podreu degustar un bufet amb sabors clàssics de la Cerdanya. També hi ha l’opció de fer un àpat en plena natura amb una cistella de pícnic plena de productes locals.

Col romanesco d’Ecofruits Cerdanya

La sorprenent col romanesco és tan bonica per fora com per dins. Sembla talment una flor d’un jardí que amaga propietats extraordinàries. Es pot menjar de mil i una maneres que permetran descobrir un gust intens però suau. Una proposta culinària: feu-la al wok i que quedi ben cruixent.

Article escrit per:

Carol Rion
Periodista
www.iecologics.com

A la Cerdanya, els productes ecològics, de proximitat o Km0 i artesanals permeten seguir una dieta saludable i equilibrada, alhora que gaudim dels productes de temporada, plens de propietats i sabor. Molts tenen denominació d’origen protegida o el certificat de producció ecològica.

Vaques d’Ecopyrene

Carn ecològica

En molts establiments de la zona, o directament a través dels productors, és possible adquirir carn ecològica. Els animals es crien amb accés a l’aire lliure, amb alimentació ecològica i sense fer servir antibiòtics de manera preventiva. Així s’obté un producte carni ecològic, saludable i amb un gust i qualitat excel·lents. Podem trobar carn de vedella, xai, equí i pollastre.

Un exemple de carn ecològica és la d’Ecopyrene, una empresa familiar que produeix carn ecològica de vedella criada i engreixada a la Cerdanya com s’ha fet tota la vida. Els seus vedells s’alimenten de llet de la mare fins als sis mesos, i després mengen farratge de la pròpia finca i pinso ecològic que passen per un molí propi.

El ramat consta d’una seixantena de mares i dos toros; la reproducció respecta el moment biològic de cada animal i molts es reprodueixen a l’aire lliure. Les vedelles pasturen quatre mesos als peus de la serra del Cadí, des de principi de juny fins a Sant Miquel.

Una de les seves característiques principals és la traçabilitat del producte, ja que controlen des de la producció a la granja, fins a l’escorxador –inscrit al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica– i l’obrador –situat a Bellver de Cerdanya i que fa venda directa. La carn també es pot trobar en carnisseries i establiments especialitzats i a través de la venda en línia al seu web.

A més, ofereixen la possibilitat de visitar les seves instal·lacions, on, properament, està previst que hi obrin una aula d’educació ambiental.

Altres empreses que produeixen carn ecològica són Casa Cerdanya, a Saneja; Biopirineus a Bellver; Abenur, a Prullans, i Ecogalla Ansovell, al Baridà.

Terra de formatgeries

A la Cerdanya hi ha formatges de vaca i d’ovella reconeguts arreu per la seva qualitat excel·lent, elaborats de manera artesanal, naturals i sans.

Dues de les formatgeries ceretanes principals, Molí de Ger i Vall de Meranges, han rebut el reconeixement per l’extraordinària qualitat dels seus productes a la Fira de Formatges Artesans dels Pirineus en el marc de la Fira de Sant Ermengol a la Seu d’Urgell, i a la Mostra de Formatges d’Alp, entre d’altres. Totes dues produeixen amb llet de ramats propis.

Al Molí de Ger, la fase de transformació de la llet es fa de manera absolutament artesana i els únics ingredients que fan servir són llet crua, sal i ferments, de manera que el formatge final no inclou cap mena d’additiu, ni conservant, ni colorant. Actualment, l’empresa familiar se centra en el sector de producció de llet bovina de la raça frisona.

La marca Vall de Meranges té un ramat d’ovelles que pasturen pels prats de muntanya de la Cerdanya i que donen la llet amb què fan els seus formatges, que curen sobre fusta de manera tradicional.

Altres formatgeries ceretanes són Ca l’Ermengol i la Formatgeria de Llívia, aquesta darrera amb una gamma molt àmplia de productes.

Productes d’artesans alimentaris del Pirineu

Associació d’Artesans Alimentaris del Pirineu

L’Associació d’Artesans Alimentaris del Pirineu aplega productors i professionals que treballen per oferir un aliment d’alta qualitat avalat per tots, tal com destaca en nom de l’associació el cansalader de Cal Jaume de Bellver, l’Antoni Vigo. L’objectiu de l’entitat és promoure “la feina del productor artesà, persones que ens ho fem tot i que no fem servir cap producte químic, de manera que el que fem és completament natural”.

L’associació es regeix per uns criteris de qualitat segons els quals els formatges han de ser fets amb llet crua o pasteuritzada del ramat propi o del territori, les verdures i les herbes ecològiques han de ser conreades a casa i els productes naturals han de ser de recol·lecció silvestre i prou (melmelades).

En aquests moments, Artesans Alimentaris del Pirineu aplega dinou productors, entre formatgers, cansaladers, elaboradors de mel i melmelades, i criadors de vedella ecològica. De tots, pertanyen a la Cerdanya: Ple de Bo de Travesseres, Formatgeria el Molí de Ger, El Tupí de Bor, Casa Jaume i Ecopyrene de Bellver, i Formatgeria Vall de Meranges.

Farinera de Bellver

La farinera de Bellver

La Farinera de Bellver fa una olor dolça i familiar que, juntament amb la visió de la maquinària dels anys quaranta, la fusta i els sacs de farina, et transporta a un temps passat.

Tot el blat que molen és comprat als pagesos de la comarca, de Km0, i és la matèria primera d’algunes fleques de la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Ripollès i el Berguedà que clouen el cicle d’aquest element bàsic de l’alimentació catalana. Fan farina de blat integral, blanca i farina de sègol, que a la Cerdanya s’anomena sècle.

La Farinera de Bellver és a tocar del Segre, del qual capta les aigües a través d’una sèquia. Probablement es tracta de l’empresa més antiga de Cerdanya, ja que el Molí de Bellver el trobem documentat abans de l’any 1225 i edificat sobre uns fonaments medievals. L’any 1918 s’hi va construir un forn de pa, el forn del Molí o forn Pous. Per tant, no ens podem oblidar de les pastisseries i els forns ceretans, molts dels quals amaguen tresors que us permetran retrobar el sabor del pa de sempre, i pastissos, coques, magdalenes o nata exquisides. Alguns que recomanem visitar són el Forn d’en Jordi i la pastisseria Vilarubla, de Martinet; el Forn Pous i les pastisseries la Rosella i Vila, de Bellver; la Gil, de Llívia, o les de Puigcerdà, entre d’altres.

Peres de Puigcerdà, nap de Talltendre i col d’hivern

Actualment, el cultiu de peres i naps és testimonial, i, tot i la seva denominació, es troba en diferents indrets de la comarca. Amb tot, la varietat de pera que es conreava a Puigcerdà és la Doyenné de Comice, de polpa fina, sucosa, dolça, perfumada i d’una qualitat gustativa excel·lent. El fruit és gros, amb la pell fina, de color verd-clar. A Puigcerdà, els contrastos forts entre la temperatura del dia i la nit afavoreixen la qualitat gustativa del fruit. Es mengen soles o en guisats, com ara el tradicional ànec amb peres i naps.

El nap de Talltendre i les cols d’hivern són els conreus principals en l’època de fred i els més emblemàtics de la comarca. Seguint el ritme de la terra, un cop segat el gra, començava el conreu dels naps, que s’encetava per Sant Jaume i s’integrava en els sistemes de policonreu de la muntanya. El nap de Talltendre té un gust més fort que el tradicional a causa de les dures condicions climàtiques de les zones on es conrea, ja que són més elevades, com Talltendre o Meranges (el municipi més alt de Catalunya).

Les cols són hortalisses amb varietats que resisteixen bé el fred; per això han estat presents als horts de totes les comarques pirinenques, on se n’han conservat diverses varietats, que s’engloben sota el nom de “col d’hivern”.

En el cas de la Cerdanya, aquesta col té un vincle molt estret amb un plat tradicional que ha adquirit molt de prestigi gastronòmic en els darrers anys: el trinxat, una recepta del Pirineu que combina cols i cansalada, documentada des del segle XV. El trinxat es fa amb cols d’hivern, trumfes (patates) i rosta (cansalada). Aquest plat se serveix calent i, si en sobra, es passa per la paella juntament amb uns grans d’all. Al febrer, Puigcerdà celebra la Festa del Trinxat, que enguany arriba a la vintena edició.

Cerdanya Resort de Prullans

Altres productes: embotits, trumfes, ous, gelats…

En molts establiments de la Cerdanya podreu trobar productes artesans d’elaboració pròpia com pa de fetge, bull blanc, bull negre, bull de fetge, llonganissa, o botifarra, cent per cent naturals, sense additius ni conservants, com diuen a Cal Jaume de Bellver, curats sols amb sal i pebre.

A la Cerdanya, les patates s’anomenen trumfes i la varietat de la zona és la Institute Beauvais. La seva puresa les fa molt apreciades a totes les cuines.

També podeu trobar els ous ecològics de la granja de Cal Grauet de Saga (la primera de tot el Pirineu català i la situada a més alçada), o els gerds d’Olià, les patates ecològiques de Bor, els pèsols ecològics de Llívia, les pomes ecològiques de Nèfol, cereals i lleguminoses, etc.

La Mel de la Cerdanya és una mel d’elaboració artesanal, obtinguda per centrifugació, principalment amb nèctar de les flors de veça, i també de trepadella, pixallits, regalèssia, gerdera, abarset, flor de pastor, farigola, sajolida i ravenissa blanca. A Riu de Cerdanya, trobem la mel del Campet Rodó, que ofereix mel de milflors.

A Bellver, a més, ens podem deixar sorprendre per les propostes de Pyreneum, elaborades amb llet i cremes fresques de la Cerdanya, sense conservants ni colorants. Ofereixen gelats i sorbets, dolços i salats.

Un remei únic: Lagrimus

Lagrimus és una marca de productes cent per cent naturals elaborats amb pinyes d’avet, brots i branques del Baridà, com caramels d’avet, xarop, cervesa, sabons i Lagrimopolis. El xarop d’avet s’elabora macerant les pinyes, brots i branques de l’avet (Abies alba) amb sucre ecològic.

El Rebost de Puigcerdà

Botigues, mercats setmanals i fires

A Puigcerdà podem trobar productes ecològics i naturals a El Rebost, amb aliments a granel; a La Botiga Bio i a Coma Casa Cat, centrada en productes de proximitat; i a Bellver, a La Flor de la Vida.

Els mercats setmanals que es fan a diferents pobles de la comarca tenen parades amb productes de temporada i de proximitat, i fins i tot ecològic, com és el cas del mercat dels diumenges a Puigcerdà, amb fruites i verdures ecològiques d’Ecofruits Cerdanya.

A banda, es fan moltes fires i mostres alimentàries i de bestiar a la Cerdanya durant l’any, entre les quals hi ha la Mostra de Cuina Popular amb Naps a Ger, la Mostra de Formatges d’Alp, la Festa del Trinxat, la Fira de Bestiar de Primavera, la Fira del Cavall i el Mes de la Xocolata de Puigcerdà, o la Fira de Sant Llorenç i la Fira Ramadera a Bellver de Cerdanya.

Fonts:

• Turisme de Cerdanya
• Fires de Catalunya
• Molí de Ger
• Pyreneum
• Lagrimus
• Ecofruits Cerdanya
• Cal Grauet
• Ecopyrene
• Vall de Meranges
• La Farinera de Bellver
• La producció agrària ecològica, cultiu de qualitat. Revista Colors Núm. 53
• Viure als Pirineus
• Parcs Naturals – Productors Locals

Article escrit per:

Carol Rion
Periodista
www.iecologics.com