![Restaurant_Can Major01]()
Can Major és el restaurant Km0-Slow Food en el qual l’Anna Tengo, cuinera, i la Sarai Tengo, sommelier i mestre-sala, han rellevat la tradició hostalera dels pares, que als anys setanta varen obrir un bar de tapes per al jovent del poble. Era un lloc on la gent es trobava com a casa i on es menjava molt bé, essència que mantenen les dues germanes en homenatge a la feina ben feta de la família. “Nosaltres ens hem criat aquí, sempre amb el bar i el restaurant obert”, m’explica l’Anna. L’any 2007 decideixen fer una reforma per transformar el bar en un restaurant i així fer una passa cap a una proposta en la qual poder oferir àpats tranquils en un entorn confortable i acollidor. “Va ser el nostre moment per dissenyar el restaurant que nosaltres volíem i teníem al cap”, em comenta la Sarai. Li noto als ulls l’emoció de l’empenta de les persones que caminen des del cor i amb un objectiu clar. Són dues dones valentes que han apostat i aposten per fer realitat els seus somnis.
![Restaurant_Can Major8]()
Els demano d’on sorgeix el vincle amb el producte local i la pagesia. Sé que són un referent a la comarca pel seu compromís envers el territori, els seus aliments i la seva cultura. “Des del 2008 que ens hem anat acostant cada vegada més a la cuina de proximitat i ara ja no hi ha marxa enrere”, em diu l’Anna, ben convençuda. A Can Major treballen braç a braç amb els productors, molts d’ells socis del Convivium Slow Food Vallès Oriental, que cada setmana els ofereixen el millor producte fresc i a la vora de casa. “Al principi costa, perquè els clients no entenen algunes coses, com per exemple que avui no hi hagi tomàquet a l’amanida”, argumenta l’Anna. Copso la dificultat que han tingut per poder fer el pas d’una cuina casolana, però amb un vincle fluix amb el territori, a una cuina compromesa i totalment fidel als principis de proximitat, ecològic i de temporada. “Jo vaig ser molt radical, i vaig decidir que si no era el moment del tomàquet ni de l’albergínia, doncs no n’hi havia. Va ser la manera de descobrir moltes altres coses”, detalla l’Anna. Certament la proposta de Can Major està totalment vinculada a la temporalitat dels productes del Vallès i a la consciència de ser el que mengem.
![Restaurant_Can Major11]()
A Can Major no hi ha carta. Com que depenen del que cada setmana arribi del camp i del mar, cada dia és un món i una aventura nova per emprendre. El dissabte al migdia teniu el menú de l’arròs, amb un tastet de platets de primer i un bon arròs de segon; i al vespre un menú degustació, un festival per als sentits de la mà de l’Anna. Entre setmana la proposta és un menú en el qual es poden escollir entre cinc primers i cinc segons. Llegeixo les opcions i realment m’ho posen molt difícil per triar, així que anuncio a la Sarai que menjaré el que em portin, que segur que serà una delícia. Mentrestant demano quina és la cervesa artesana que més li agrada i em recomana la nova d’Arts, la Indiana, una Indian Pale Ale caracteritzada pels seus ingredients de proximitat i per un sabor suau i molt aromàtic.
![Restaurant_Can Major14]()
El primer plat que surt és una amanida de faves amb escopinyes i escarola de xicoira, que només amb el verd de les fulles i les faves ja em sembla espectacular. “La faves i la xicoira són de la Verdolaga, dos productors del Vallès que treballen molt i molt bé”, m’explica la Sarai. Obro l’amanida per tastar-la i trobo les escopinyes i una vinagreta de tòfona que arrodoneix un plat refrescant ple de vitalitat. Si tanco els ulls trobo l’essència dels camps de primavera a la taula i l’estima amb què els pagesos han collit aquestes verdures que ara m’alimenten.
![Restaurant_Can Major7]()
El segon plat és un carpaccio de carxofes amb vinagreta de calamars i avellanes. Carxofes acabades de collir dels camps de Cal Cerdà, laminades, crues i amb un gust que em deixa meravellada. A sobre hi ha una barreja de calamars, banyats en la seva tinta i api, quina bona idea! Sóc una fan d’aquesta verdura i rarament la trobo als restaurants. M’agrada la sorpresa que, a més, combina de meravella amb les carxofes, els calamars i les avellanes de Can Galderic, uns productors ecològics de Santa Eulàlia de Ronçana que treballen molt bé la fruita seca. Per decorar i completar el plat hi ha una muntanya de fideus d’arròs que fan que la presentació sigui una petita obra d’art.
![Restaurant_Can Major3]()
Continua el festival gastronòmic amb un canaló de naps amb botifarra negra i gambes. Me’l miro i penso, que és aquesta pasta tan rara? Me’l torno a mirar i no sóc capaç de desxifrar-ho amb la vista. Així que agafo la forquilla i descobreixo que el nap negre és el que embolcalla el farciment de botifarra negra i gambes. Aquest plat m’impressiona per la seva originalitat i per la dignificació d’aquest tubercle tan saludable i bo per al nostre organisme. Sóc una dona feliç gaudint d’un canaló en el qual el protagonista és un dels aliments marginats de l’hivern, aquell que moltes vegades arriba amb la cistella de verdures i no sabem què fer-ne. El formatge és Vall de Menarges, de la Cerdanya, i se serveix tal qual, sense gratinar i sense camuflar, per a mi, la millor manera de degustar-lo.
![Restaurant_Can Major4]()
La Sarai em treu un altre plat, una coca de peres amb ceba al vi, formatge blau Avi Ton, espinacs saltats i arengada. La presentació la trobo excel·lent i, la primera mossegada, una delícia. M’agrada combinar la dolçor de la fruita amb el salat del mar, el toc aspre dels espinacs i també amb unes fulles de mostassa que semblen un element de decoració però que arrodoneixen la coca i tota l’aroma que desprèn. Realment, una amalgama molt ben trobada que posa el llistó molt alt per poder escollir quin d’aquests primers m’ha agradat més. Avui al menú, a banda d’aquests quatre plats, també es pot escollir un trinxat de patata i col amb pop de roca.
![Restaurant_Can Major5]()
Després tenim l’opció de poder triar entre cinc segons. Em demano l’arròs de pollastre amb carxofes, perquè la Sarai ja m’ha explicat que una de les especialitats de la casa són els arrossos. “Els dissabtes fem un menú d’arròs que està agradant molt, ens agrada treballar-los i a la gent li agrada molt”. Trobareu un arròs Carnaroli del Delta de l’Ebre o bé un bomba de Pals, combinat de moltes maneres diferents, totes amb un toc màgic que recordareu per sempre al vostre paladar.
![Restaurant_Can Major9]()
Les postres són totes casolanes i fetes amb molta estima i delicadesa. L’Anna és cuinera i també pastissera, i aquest detall es nota en llegir la proposta de la part més dolça de l’àpat. Avui ens proposen un brownie d’avellana amb una crema lleugera de xocolata. També un flam casolà amb ous de Palou, que satisfarà els amants d’aquestes postres catalanes. I pels qui us agradin les maduixes, avui l’Anna ha preparat una sopa de maduixa amb xocolata blanca i gelat d’alfàbrega. “Sempre tenim una taula de formatges, hi ha gent que en descobreix de nous i això els encanta”, em comenta la Sarai.
![Restaurant_Can Major13]()
Aquest viatge gastronòmic pel menú de Can Major és una invitació a acostar-s’hi. Certament és un restaurant en què es menja molt bé. Tan bé, que l’Anna Tengo va ser nomenada Millor Cuinera de l’Any 2014. “Quan m’ho van dir, no m’ho creia, va ser una sorpresa enorme”, comenta l’Anna emocionada. Però és que a més de ser una joia per als sentits és una aposta de cuina compromesa des de l’arrel. L’Anna i la Sarai tenen clar que la seva feina està lligada al territori que les envolta, i són cada dia més conscients de la necessitat de portar aquesta filosofia fins al final. “Quan tens un producte viu a les mans que ha estat treballat des del cor, tu li tens un respecte infinit”. Totes tres ens emocionem, i és que no hi ha res més transformador que fer les coses des de l’estima i l’honestedat, un camí carregat d’aprenentatges i sorpreses. En el fons, una manera de viure i treballar.
![Restaurant_Can Major12]()
Can Major és soci de Slow Food Vallès Oriental. L’Slow Food és una associació internacional que es va crear l’any 1989 a Itàlia per oferir una resposta al fast food. Neix en un moment en què el sistema alimentari global comença a desprestigiar la pagesia i els productes de la terra. Slow Food treballa per fomentar els aliments bons, nets i justos.
Al Vallès, els socis de Slow Food estan organitzats al Convivium Slow Food Vallès Oriental, una associació sense ànim de lucre que alberga tot tipus de persones interessades i motivades a treballar per una pagesia viva i per una alimentació saludable. Dintre del Convivium hi ha els restaurants Km0-Slow Food, que al Vallès són Can Major, Capicua, Capritx, El Bellver, Esbiosfera i Tarambana.
Entre d’altres coses, des del Convivium del Vallès Oriental estan fomentant l’ús de varietats tradicionals de mongeta i de tomàquet, dos productes lligats al territori vallesà que cada vegada cobren més protagonisme. A la taula de Can Major sempre trobareu algun llegum de la comarca i, quan sigui època de tomàquets, podreu delectar-vos amb un sabor, una textura i una aroma que només el producte ecològic, local i de temporada és capaç de conquerir. Bon profit!
Des de divendres i fins diumenge, Etselquemenges serà present per segona vegada al gran saló de la cultura eco del país. 
A més a més, així com ja vam fer l’any passat, els lectors que vingueu a visitar-nos podreu fer-vos socis a meitat de preu: amb 33 euros tindreu el 
Com cada any la cosmètica també té un paper importantíssim entre els expositors. Aquest any podreu descobrir productes cosmètics d’Oliva olivae com un protector labial. O bé els nous productes que presentarà la distribuïdora Naturscosmetika: raspalls de dents ecològics de Yaweco, lubricants íntims 100% naturals i vegans de BIOglide o protectors solars ecològics d’Ecorelle.
Participa deixant un comentari al final d’aquest article i dient-nos què t’agrada i què t’interessa més de la Fira BioCultura.
Cuines la verdura al vapor. La poses al plat. Un rajolí d’oli. Un pensament de sal. És bona, sí, però i si hi hagués fórmules màgiques per realçar la verdura cuinada al vapor o bullida? Encara ho seria més, de bona. Doncs la bona notícia és que sí que n’hi ha, i en gastronomia s’anomenen condiments.
Per preparar la recepta cal posar els albercocs en un cassó amb l’aigua del remull i coure’ls a foc baix fins que s’estovin, i tot seguit triturar-los. En un altre cassó, s’ha d’escalfar el vinagre, el sucre, el gingebre, l’all, el pebre vermell i la sal fins que s’hagi dissolt el sucre. Cal apujar el foc i coure-ho tot fins que adquireixi l’espessor d’un almívar. Després s’han d’afegir els albercocs triturats i deixar que faci xup-xup deu minuts més. Finalment, s’ha de posar el chutney resultant en pots de vidre mentre encara sigui calent, tapar-los i deixar-los de cap per avall perquè facin el buit.
Olga Brunner López
Marta Carles