El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, conegut com a TDAH, és una síndrome cada vegada més diagnosticada. No hi ha dubte que els nens pateixen malalties reals i que han de rebre l’ajuda i el tractament que sigui necessari. Però, en aquest cas, molts experts suggereixen que el TDAH està sobrediagnosticat, i fins i tot algunes autoritats en el tema en posen en dubte l’existència. En qualsevol cas, la medicació farmacològica no sembla que sigui la solució al problema.

Hi ha un altre camí?

El primer que hauríem de fer és prendre consciència de l’enorme importància que té per als més petits rebre l’afecte dels seus pares, de la necessitat de dedicar-los temps, i de la insubstituïble −i moltes vegades oblidada− educació emocional, no només dels nens , també dels més grans. A més, cal tenir en compte i valorar els factors ambientals (alimentació, exercici, descans, residència …), que tenen una gran influència en el comportament i que sovint subestimem. Parlem una mica més sobre un dels factors més determinants: l’alimentació.

Segurament, la resposta correcta a les preguntes plantejades al principi sigui no. I possiblement, i com estan apuntant experts en la matèria, estiguem parlant de preguntes i respostes indivisibles. És molt probable que alguna vegada hagis observat en els teus fills o en tu mateix que després de menjar dolços (per exemple, un pastís farcit de crema amb una capa de sucre refinat, o una saborosa napolitana de xocolata) et trobes feble, amb marejos, amb falta de concentració, fins i tot amb tremolors. Et sona, veritat? Bé, no et preocupis, estàs d’enhorabona, les cèl·lules del teu organisme funcionen correctament. El teu cos està experimentat els símptomes associats a baixos nivells de sucre en sang (hipoglucèmia). “M’he inflat de sucre i ara tinc la glucosa baixa?”. Doncs sí, els alts nivells de glucosa (hiperglucèmia) han enviat un senyal d’alarma al teu organisme, i és tan gran l’ensurt que té que, per defensar-se, ha enviat un exèrcit de porters (insulina) perquè obrin les comportes de les teves cèl·lules i hi guardin a dins tot aquest torrent de glucosa que circulava per la sang.

Doncs bé, ara imagina’t el que els passa als nens que esmorzen els famosos cereals que cada dia surten centenars de vegades en els mitjans de comunicació; que a mig matí s’emporten un suc −en el millor dels casos− i unes galetes. Els nens entren a la muntanya russa de la glucosa. Grans pujades provocades per la ingesta d’aliments refinats i rics en sucre que el seu cos, alarmat, s’encarrega de guardar a marxes forçades dins de les cèl·lules, cosa que provoca l’esmentada hipoglucèmia que, de nou, dispara la necessitat de més sucre. I així una vegada i una altra, una autèntica muntanya russa. I si això passa cada dia, si els nens es troben immersos en aquesta situació, què podem observar? Doncs és bastant fàcil que el nen no es concentri a classe, que es trobi nerviós, agitat, tremolós i que interrompi; moments àlgids que alternarà amb altres moments de “davallada” i esgotament. En fi, un desastre, per un motiu o un altre ens trobarem amb un nen que no aconsegueix concentrar-se.

Ara bé, és el consum de sucre l’únic responsable? No, el consum indiscriminat de sucre de la població, especialment de la població infantil és, sens dubte, responsable en gran part d’aquesta situació. Però això no se soluciona traient el sucre de l’alimentació. La manca de concentració i, en general, aquest comportament tan característic, està associat al consum d’aliments processats, plens de sucre, però també d’additius que en moltes ocasions els consumidors desconeixen. I per rematar-ho, a això se li suma l’efecte plaent del consum de blat i lactis, amb totes les seves substàncies opioides, que modifiquen el comportament en un grau més o menys important.

Què podem fer?

En aquesta societat del “fàcil, ràpid i saborós” tenim tendència a buscar la “pastilla màgica”. Però, per desgràcia, quan parlem de salut els remeis màgics no existeixen. I a més d’una alimentació adequada, el nen ha de tenir uns hàbits de vida saludables: horaris regulars de menjar i descans, practicar exercici físic diàriament, relacionar-se amb altres nens, visitar i jugar al camp, a la platja, prendre el sol cada dia.

Hem de tenir cura de l’educació emocional de tots; pares, mares i nens, i per què no, avis, que en moltes ocasions acaben suplint el paper d’uns pares que amb prou feines disposen de temps per dir bon dia i bona nit als seus fills.

I evidentment, el gran cavall de batalla, l’alimentació. Una alimentació que hem de millorar tots, els nens, per descomptat, però també els adults. No podem culpabilitzar els nens de l’escàs consum de fruites i verdures, quan nosaltres, els seus referents, no en mengem. Sent pràctics, la prioritat seria reduir els aliments processats i aconseguir que els esmorzars/berenars/postres/snacks estiguin basats en aliments de veritat: fruites, verdures i fruita seca. I que els dinars i sopars siguin tan saludables com sigui possible. La base de l’alimentació han de ser verdures i fruites! I no pensem en un trist bròquil cuit, hi ha moltes maneres divertides i delicioses per introduir aquests aliments en la dieta dels nens.

Una petita reflexió…

Els aliments “moderns” estan desnodrits. I d’aliments desnodrits, nens desnodrits. L’omega-3 (DHA), les vitamines del grup B i el magnesi són alguns dels nutrients importants per a la salut cerebral. Els tòxics ambientals, les intoleràncies alimentàries o l’alteració de la microbiota intestinal (a causa d’una alimentació antinatural i de l’abús i mal ús d’antibiòtics i altres fàrmacs) són factors determinants per al sistema nerviós.

Que un nen no mengi ni verdura ni fruita, i que els substituts siguin galetes, pastissos i sucs de bric, no es pot veure com a normal. Necessitem classes de cuina a les escoles, necessitem ensenyar als nens i als seus pares que menjar sa és divertit i saborós. Imagina’t per un moment que tots els nens a l’escola tenen dos dies a la setmana tallers de cuina pràctics on manipulen fruites i verdures de tots els colors i formes, on se’ls permet conèixer aliments que ni tan sols han provat mai. Imagina’t que no hi hagués menjar escombraries a les màquines expenedores ni a les cafeteries dels col·legis o dels hospitals. Imagina’t que s’oferissin xerrades educatives per als pares; per formar-los en el maneig d’emocions i per formar-los en com hauria de ser l’alimentació a casa. Imagina’t que en els menjadors escolars hi hagués més presència de verdures i fruites de qualitat i menys refinats. Doncs desperta, alguns companys d’il·lusions, de somnis i preocupacions hem decidit posar fil a l’agulla.

Hem organitzat una xerrada dedicada al TDAH en què donarem una visió molt àmplia i pràctica des del punt de vista de la Psiconeuroimmunologia, amb un enfocament integral de l’organisme i els seus problemes. Oferirem eines i recursos d’educació emocional i aprofundirem en què hauríem d’entendre per una alimentació saludable. Una xerrada adreçada a tota persona que desitgi assistir-hi, especialment pares, mares i professionals que es trobin perduts en un mar d’informacions confuses i moltes vegades contradictòries. Fins aviat.

Article escrit per:

Lucía Redondo Cuevas: Dietista-nutricionista. @Lucia_RedCue
Jesús Sanchis Chordá: Dietista-nutricionista i investigador. @SanchisJesus

S’aixeca un dia calorós i m’espera en Jaume Uñó, una persona entusiasmada amb la seva feina i convençuda del valor del seu esforç. És l’ànima de Can Galderic, una empresa familiar que es dedica a cultivar, torrar, envasar, comercialitzar i distribuir fruita seca ecològica, de producció pròpia i també d’altres productors petits amb els quals ha creat una xarxa de confiança sòlida.

Arribo a casa d’en Jaume, a Can Galderic, al cor del paisatge vallesà més autèntic. Tenim una bona vista de la plana: rere l’església parroquial podem veure els inacabables turons que conformen aquest espai agroforestal tan característic de la depressió prelitoral de la Catalunya Vella. Abans d’entrar a la casa, en Jaume m’explica que “la primera referència històrica de la casa pairal de Can Galderic és del 1612, quan s’hi estableix un senyor de Mataró que venia de la Catalunya Nord, el senyor Galderic, patró del Rosselló, probablement mogut per qüestions vitivinícoles”.

Comencem a xerrar de la producció ecològica de fruita seca i de les dificultats que hi ha en la seva comercialització. Continuem fent una radiografia profunda i conscient del sector agrari i acabem parlant de la història de la casa pairal, de l’ús de la llengua i del moment històric que està vivint el nostre país. Conversar amb en Jaume és una injecció d’energia positiva que em reconforta. M’agrada la passió i l’alegria de viure que deixen anar les seves paraules, i també la seva mirada clara. Al mateix temps, veig que és una persona incapaç de parar quieta ni un instant, i que malda a cada passa que fa per ser feliç fent el que li agrada fer: produir i vendre fruita seca ecològica. “Gaudeixo amb el que faig, m’apassiona i em dóna molta vida”, expressa en Jaume amb un somriure bonic que el delata.

En Jaume ve d’una família pagesa, tot i que el seu pare feia de paleta, que era la manera de complementar una activitat agrària insuficient. “El tros on fèiem les avellanes era un complement més de la família per anar fent, com fan tantes altres famílies”, relata en Jaume. També m’explica que als divuit anys va començar a treballar en una empresa de fruita seca que havien comprat a Barcelona uns veïns del poble. “Vaig treballar allà fins als trenta-quatre anys, aixecant-me molt d’hora al matí i arribant a casa tard al vespre. Vaig treballar de valent i també vaig aprendre molt, va ser la meva escola”. Una vegada va acabar l’etapa a Barcelona, començà a muntar una empresa de xocolata amb un company. Aquesta aventura li va servir per adonar-se que el mercat de la fruita seca ecològica estava molt verd i que necessitava producte local. A casa seva, Can Galderic, ja hi havia un petit obrador, així que es va llençar a l’aventura amb una fita molt clara: produir fruita seca ecològica, de proximitat i amb col·laboració amb altres productors petits.

Una vegada identificat el seu somni va començar a caminar cap a aquesta direcció. Li agrada voltar pel món i conèixer i xerrar amb la gent. “Quan et mous, tot es mou, coneixes les persones que necessites i el camí es va fent pas a pas”. En Jaume m’explica que molts dels productors amb qui treballa els ha anat coneixent a mesura que ha anat definint el projecte. Per exemple, treballa amb un pagès que fa festucs a tocar de Lleida, i també amb un altre que fa panses al Priorat. De mica a mica va començar a teixir una xarxa de productors de proximitat de fruita seca. “Va ser com tornar a aprendre-ho tot de nou, després de la primera escola a l’empresa de Barcelona”, reflexiona en Jaume.

Actualment, en Jaume treballa amb la fruita que donen els seus camps i amb la dels productors associats a la seva xarxa de confiança. “Vaig a poc a poc, mirant qui produeix bé en ecològic i a qui podem ajudar”. Entenc que Can Galderic és una manera de dinamitzar el sector ecològic de la comarca del Vallès i dels territoris veïns. “Vull que la gent que vulgui pugui viure de la seva feina, no vull que s’aferrin als ajuts”, reclama en Jaume. M’explica que la poca innovació d’una bona part de la pagesia ve d’un enfocament malentès dels ajuts públics. El fet de rebre diners per produir provoca un cert estancament que deixa el sector agrari en un estat de feblesa que no es mereix. Per sort, pagesos com els de la família d’en Jaume creuen que una altra manera de produir i consumir és possible, i és així com la seva empresa està tirant endavant.

Observo que en Jaume innova allà on pot. Per exemple, produeix el cacauet collaret, varietat que li va proporcionar en Teodoro d’Almussafes. En Bamboo, mosso senegalès de la casa, va acabar assessorant-lo en com havia de cultivar-lo perquè li sortís bé. “No hi havia manera, i això que el meu avi n’havia plantat darrere el pou de casa!”, exclama en Jaume. També em comenta amb tranquil·litat i satisfacció que “som molt honestos amb el que fem i la gent valora molt i molt el producte i la qualitat que oferim”. A Can Galderic serveixen producte fins que l’acaben i, llavors, ja no n’hi ha més fins a l’anyada que vindrà, fet que el client entén i valora molt positivament.

En Jaume és un apassionat de la fruita seca i, entre d’altres coses, forma alumnes d’escoles de cuina, com la Hoffmann, als quals explica les innombrables possibilitats organolèptiques de la fruita seca, que es multipliquen quan es posen sobre la taula desenes de varietats tradicionals. “N’hi ha de més dolça, de més amargant, de més blanca, de més melosa, de més aromàtica, de més afruitada, de més aspra, de més salada… i això la gent ho desconeix”, exclama content. També participa amb projectes com la Matagallas-Montserrat, el Convivium de Slow Food del Vallès Oriental i en diferents publicacions específiques sobre fruita seca i producció ecològica. “Tinc engegat un llibre sobre la fruita seca, que reprendré quan els dies tinguin més de vint-i-quatre hores”, m’explica amb una rialla. Deixem la conversa a mitges, impossible d’acabar-la, ja que cada tombant del diàleg ens porta a obrir una porta nova del món de l’alimentació ecològica, la cura pel territori, les persones que el menen i les bondats de la fruita seca, entre tants d’altres temes que hem anat repassant aquest matí

A Can Galderic trobareu un bon assortit d’ametlles, avellanes, panses i figues. Torrades amb un forn de llenya, produïdes amb la certificació del CCPAE i preparades amb envasos diferents en funció del client final. Quan les tasteu us posareu un trosset de l’essència de la nostra terra al paladar. Degustareu la salut de la fruita seca ecològica que us brindarà un gran regal de sabors, textures i aromes que us corprendran.

Per a més informació: www.cangalderic.com

Llibre fet 100% entre Barcelona, Califòrnia i Munich. Publicat en llengua alemanya per a Suïssa, Alemanya i Àustria, el llibre mostra una gran influència de la cultura catalana, ja que algunes de les receptes són una versió crudivegana de plats locals i també receptes inspirades en viatges de l’autora, Christine Mayr, de les seves estades pel món i de la seva infància a Munich.

Moltes de les receptes són una versió crudivegana de plats d’aquí: l’allioli, sobrassada, coques…

Cuina amb aliments crus com ara fruites, verdures, germinats, fruits secs, llavors, olis premsats en fred, espècies, herbes i bolets… Plats sense gluten ni lactosa, alcalins, rics en proteïnes, vitamines, minerals i enzims essencials. Sopes, amanides fresques, pastes, patés, postres… Tots els productes necessaris per preparar les receptes són accessibles a tots els països.

Cent receptes de cuina crua amb fotografies dels productes, fruites i verdures locals i retrats d’agricultors bio de Catalunya fetes pel fotògraf d’Etselquemenges, Pau Esculies. A més, amb uns emplatats molt elegants!

Us podeu imaginar totes les virtuts que té un producte com el vinagre? És antisèptic, depuratiu, desinfectant…. El podeu fer servir per a la casa, té propietats antioxidants, ajuda a treure taques de la roba, és un blanquejador dental, també un xampú suavitzant….

En aquest llibre, del qual s’han venut més de 125.000 exemplars a França, l’autor Michel Droulhiole explica com podem fer servir el vinagre per treure taques o eliminar insectes de casa, entre molts altres usos, i també les diferències entre el vinagre blanc, de sidra, de cervesa o de vi. A més, explica com es fa un vinagre casolà.

I no us perdeu les receptes!

Segur que alguns ja els coneixes, però potser no sabries explicar als teus contactes per què no són unes opcions saludables. Atenció, doncs, a aquest resum:

1. Sucs de fruites envasats

A Catalunya, el consum de sucs de fruita ha augmentat gairebé el doble en 10 anys (estudi). Encapçala la primera posició del nostre rànquing perquè de suc de fruita en té més aviat poc. El procés és molt més complex que no pas el que ens ensenyen certs anuncis. S’utilitza fruita…:

1. de de baixa qualitat, que ja no serveix per vendre sencera
2. molt triturada
3. pasteuritzada
4. conservada en grans tancs durant mesos
5. barrejada amb aigua
6. amb sabors artificials, sucre, edulcorants diversos i conservants

El resultat és: poca quantitat de vitamines, per no dir nul·la, i una gran quantitat de sucres (externs i propis de la fructosa). Així doncs, donar un suc als nostres fills per acompanyar un entrepà o prendre un suc al bar no és una opció sana.

2. Cereals per esmorzar

“Un bol de sucre emmascarat”, així l’hem volgut batejar. Estan carregats de vitamines aïllades i químiques perquè contenen cereals molt refinats i de baixa qualitat. Menjar cereals per esmorzar ha estat la campanya de màrqueting més reeixida del món. I com que no són integrals −i si ho són és perquè porten segó, que ens irrita l’intestí− no ens sacien i n’hem de menjar més quantitat i, per tant, més sucres. Si us fixeu en els envasos, les racions que recomanen són de 30-40 g, quan realment el que equival a una ració és 60-80 g. Si coneixeu algú que prengui els especials per a dieta o el superintegrals, digueu-li que miri l’etiqueta del seu producte i d’un altre d’herbodietètica o de supermercat ecològic sense sucre. El temps que trigarà a agafar-li gana després d’haver-ne menjat d’un tipus o d’un l’altre variarà considerablement.

3. Crema de xocolata i avellana

Tot i que al món se’n consumeixen 9 quilos per segon, és molt poc saludable (encara que ens sapiguem de memòria els seus “quatre” ingredients gràcies a la seva famosa cançó).

Conté moltíssim sucre, greix saturat, glutamat monosòdic, lecitina de soja genèticament modificada i olis vegetals com el de palma. La meravella dels additius saludables, vaja.

4. Hamburgueses

Us heu fixat mai en les etiquetes de les hamburgueses? Si ho feu veureu que de carn n’hi ha poca. “Jo no menjo mai soja” em diuen a la consulta, però en prenen cada dia sense saber-ho a través de les hamburgueses, salsitxes o mandonguilles. Les hamburgueses, encara que siguin de xarcuteria bona o fetes a casa són un producte molt processat, gairebé sense qualitats nutritives i plenes de colorants, aromes, emulsionants i conservants.

5. Refrescos amb sucre o edulcorants

“Quan surto a la tarda-nit i no vull alcohol, no sé mai què demanar”. “Però un dia a la setmana sí que en puc prendre, no?”. Un cop a la setmana ja és un consum habitual. I no, no s’haurien de prendre mai. Una llauna de cola, taronja o llimona pot contenir entre 8 i 9 cullerades de sucre. Quan em diuen allò de “jo no prenc mai sucre” els podria explicar el munt de productes amb sucre que prenen, sobretot durant el cap de setmana, però clar, això no ho comptem, perquè és el cap de setmana, oi?

Si eliminem les begudes ensucrades podem reduir molt el risc d’obesitat, sobrepès i diabetis tipus 2, segons recull un estudi de la Universitat de Harvard.

I què passa amb les begudes edulcorades? Potser no engreixen però s’ha vist que el cos rep més o menys el mateix missatge insulínic i ens fa més addictes a tot el que sigui dolç.

6. Vi i cervesa

“La industria del alcohol está detrás de la percepción equivocada que tiene buena parte de la sociedad y de la idea de que tomar dos vasos de vino diarios va bien para el corazón, o que beber una cerveza favorece el sistema nervioso o para los deportistas, cuando, en realidad, tiene muchos más efectos adversos que beneficiosos.” Julio Basulto, dietista-nutricionista reconegut per l’AEDN.

L’alcohol és el problema, perquè no només genera una sobrecàrrega hepàtica sinó que pot desencadenar problemes hormonals. L’OMS explica que és neurotòxic, addictiu, immunosupressor, perillós per al sistema cardiovascular, cancerigen i que augmenta el risc de mort, encara que sigui en forma de cervesa o vi.

7. Pa de motlle

Una solució ràpida i que dura molt a casa? El pa de motlle. A canvi de què? De contenir olis vegetals hidrogenats (greixos trans) + greixos saturats de la llet + alta quantitat en sodi + emulsionants i conservants com l’E471, que genera una mala absorció de greixos i danys hepàtics + sucre.

8. Iogurts desnatats edulcorats

Amb poc substrat nutritiu, ja que quan es treu el greix també es fan malbé les vitamines liposolubles com les vitamines A, D i E, i també contenen menys quantitat de calci. A més a més, el iogurt desnatat edulcorat més consumit a Espanya conté els dos edulcorants més polèmics: aspartam i acesulfam k (hi ha indicis que és pitjor que la sacarina i l’aspartam).

Quan parlava dels productes “gluten-free” em referia de manera genèrica a tots aquells productes que són processats i empaquetats i que presumeixen amb lletres ben grosses de ser “lliures de gluten”. El que apareix en lletra menuda, però, són tot un seguit d’ingredients afegits: farines refinades, sucres, olis i altres additius utilitzats per aconseguir la mateixa textura o sabor que el blat.

És obvi que el gluten s’ha d’eliminar definitivament de l’alimentació per acabar amb la malaltia celíaca i, de fet, hi ha estudis que demostren que una exposició aguda al gluten pot fer augmentar en un 70 % la permeabilitat intestinal i la inflamació durant un període de fins a 6 mesos. El que vull dir, però, és que hi ha altres substàncies que provoquen aquests mateixos símptomes, per tant, no n’hi ha prou a eliminar el gluten. Hem de considerar que molts dels productes comercials “gluten-free” estan elaborats amb:

• Farines refinades de cereals com el blat de moro –del qual ja vaig parlar en l’article anterior− o de civada, que en moltes ocasions és objecte de contaminació creuada en estar processada en fàbriques que tracten altres cereals. Els dos cereals també contenen prolamines −que són similars a la gliadina del blat−, l’avenina en el cas de la civada i la zeïna en el del blat de moro. Aquestes prolamines, en casos severs de celiaquia o hipersensibilitat al gluten, podrien dificultar-ne la digestió i causar irritabilitat intestinal.

• Soja (farina, lecitina, proteïna, llet de…). Aquest llegum, a part de ser el conreu transgènic número 1 (o, com a mínim, empatat amb el blat de moro), no està indicat en casos d’hipotiroïdisme, una altra malaltia autoimmune. Estudis mèdics han comprovat que una gran part de pacients celíacs també pateixen o són propensos a alteracions de la glàndula tiroides.

• Sucres refinats −com el sucre blanc de tota la vida o el xarop de blat de moro d’alta fructosa− que acidifiquen molt l’organisme, alteren la regulació de la insulina i els nivells de glucosa en sang i debiliten el sistema immunològic. A més, sabem que els sucres són l’aliment principal dels bacteris del nostre intestí i s’ha detectat que en casos de celiaquia es produeix una disbiosi o sobrecreixement bacterià en el tracte intestinal, causat pel mal estat de les vellositats situades en aquest punt. A causa d’això, els sucres no són absorbits, sinó que queden fluctuant a l’intestí i passen a ser aliment per als bacteris. Finalment, una altra condició que podríem relacionar amb la celiaquia és el risc de tenir candidiasi.

• Olis vegetals de llavors (olis de gira-sol, oli de colza, oli de soja…) que tenen una elevada concentració d’àcids omega-6. Aquest tipus d’àcids grassos són essencial per al cos però quan es troben en desequilibri amb els àcids grassos omega-3, es produeix un efecte proinflamatori a l’organisme i s’incrementa la permeabilitat intestinal. La ràtio correcta és del 4:1 o 1:1 (omega-6: omega-3) i malauradament aquesta relació en la mitjana de la població és del 20:1.

En definitiva, portar una alimentació rica en aquest tipus de productes no ens ajudarà a millorar la nostra salut, més aviat el contrari.

La meva recomanació en cas de tenir celiaquia o hipersensibilitat al gluten és optar per productes al menys manipulats i refinats possible i que de manera natural no continguin gluten.

Podríem, doncs, considerar aquestes pautes:

• Seguir una alimentació neta i molt abundant en aliments amb un valor nutricional alt, com ara els vegetals −sobretot de fulla verda−, les fruites de temporada, les llavors i la fruita seca (amb moderació).
• Consumir suplements o aliments probiòtics que ajudin a repoblar la flora intestinal amb bacteris “bons” per al nostre organisme, com ara els iogurts vegetals, quefir d’aigua, pickles i xucrut crudivegans, kimchi o te kombucha.
• Incloure greixos saludables i rics en omega-3 als nostres plats, com llavors de chía, llavors de lli, llavors de cànem, nous i peix blau.

• El consum de cereals sense gluten el vigilarem i el moderarem segons la nostra tolerància i de com estigui de malmesa la nostra mucosa intestinal, ja que poden irritar igualment les parets de l’intestí. Els més recomanables són els cereals i pseudocereals suaus com ara el mill, l’amarant, el fajol, l’arròs integral i la quinoa.
• Si s’opta per consumir productes d’origen animal, optarem principalment pel peix i l’ou, i reduirem el consum de carns, sobretot la vermella, ja que és la que té una composició molecular més complexa per ser digerida i és l’opció que sol estar acompanyada de més toxines, a causa del seu contingut en greixos.
• Evitarem productes processats i irritants com ara el cafè, les begudes gasoses i l’alcohol.

Tampoc vull descartar del tot aquells productes lliures de gluten, elaborats de manera casolana o artesana (galetes, pa, bases de pizza) i amb consciència de salut. Aquells productes que tenen pocs ingredients i que, a més, els pocs que porten els sabem identificar. Sabem de què estem parlant, no són uns “E-“ o altres substàncies químiques que no sabem ni pronunciar. Si en consumim esporàdicament no serà cap trasbals.

Així doncs, la clau està en seguir una alimentació neta, lliure de toxines i tan natural com sigui possible, seguint el concepte “de la terra al plat”.

Bibliografia:

1- Fasano, A. Zonulin and its regulation of intestinal barrier function: the biological door to inflammation, autoimmunity, and cancer. Physiol Rev. 2011 Jan; 91(1):151-75

2- The Weston A. Price Fundation:  http://www.westonaprice.org/soy-alert/

3- United States Department of Agriculture. “Genetically Engineered Crops in the United States”.  Jorge Fernandez-Cornejo, Seth Wechsler, Mike Livingston, and Lorraine Mitchell. Economic Research Report, number 162.  February 2014

Aquelles persones que decidim utilitzar un substitut per al sucre ho fem per algun d’aquests motius principals (o tots):

• Per baixar de pes o mantenir un pes saludable. Això és relatiu, si creiem que amb el simple fet de substituir el sucre n’hi ha prou per controlar la ingesta de calories de la resta d’aliments.
• Per tenir cura de les nostres dents. Els substituts del sucre, en no ser fermentats per la microflora de la placa dental, són menys nocius per a la dent.
• Per controlar o prevenir la diabetis. Si limitem el consum de sucre podem gaudir d’una dieta variada.
• Per controlar la hipoglicèmia reactiva: igual que en la diabetis, hem d’evitar el consum d’aliments que augmentin la glicèmia i sovint escollim edulcorants artificials com a alternativa.
• Per evitar aliments processats: optem per substituir el sucre blanc refinat per un sucre menys refinat, sucre integral, suc de fruites o d’auró, més saludables per a l’organisme.

Avui en dia, el mercat ens ofereix una certa varietat d’edulcorants artificials i naturals que podem utilitzar per a les nostres begudes i menjars: sacarina, aspartam, ciclamat, neotam, acesulfam K, sucralosa, sorbitol, xilitol, estèvia, xarop d’auró, xarop de atzavara, fructosa…

Deixant de banda les preferències personals pel que fa a sabor, poder edulcorant, càrrega calòrica i efectes a curt o llarg termini sobre la salut (és important valorar l’origen de l’edulcorant, si és natural o de síntesi artificial, si està ben estudiat el seu efecte sobre l’organisme, etc.), us parlarem d’un fruit que s’està usant cada vegada més com a edulcorant natural en la preparació de plats, principalment postres, i que aporta altres propietats nutritives molt interessants per a la nostra salut: la lúcuma.

La lúcuma és el fruit de l’arbre conegut com a Pouteria lucuma, originari i nadiu de les valls andines del Perú.

Aquest fruit, utilitzat àmpliament en aquesta zona, sobretot en gastronomia, s’empra cuit en la preparació de pastissos, flams, natilles, gelats, batuts, púdings i altres postres.

És considerada pels peruans fruita nacional i producte de bandera. Com a dada curiosa, podem dir que al Perú el gelat més consumit és el de lúcuma, per davant del de xocolata o maduixa.

La polpa d’aquest fruit, rica en midó, sol assecar-se a vegades per ser conservada. També es pot congelar durant llargs períodes de temps.

De la lúcuma s’extreu una farina no perible, després de deshidratar i polvoritzar-ne la polpa. Té un sabor molt dolç i concentra els nutrients de la fruita. De color groc daurat i textura aspra, aquesta farina s’usa com a condiment o com a matèria primera per elaborar altres productes en èpoques en què no es disposa de la fruita fresca, cosa que satisfà la demanda del mercat.

A més del seu ric sabor dolç −gràcies al seu contingut en sucres naturals de bona qualitat i baix índex glucèmic, és a dir, poques calories i “pics” equilibrats de glucosa en sang provinents dels hidrats de carboni−, té un valor nutritiu elevat, i aporta vitamines, minerals, antioxidants, fibra, proteïnes i un baix nivell de greixos.

Els principals nutrients que trobem a la lúcuma són:

• Vitamines B1, B2 i B3: regulen el sistema nerviós, faciliten el metabolisme de les proteïnes i els processos de producció d’energia.

(Estudis recents confirmen que la vitamina B3 ajuda a reduir el nivell de colesterol i triglicèrids a la sang, pel que és de vital importància per al tractament de l’obesitat i els problemes cardiovasculars).

• Vitamina C: protegeix i ajuda el sistema immune, a més de ser un potent antioxidant cel·lular i protector de la pell, de les mucoses i del teixit connectiu de lligaments i tendons.
• Ferro: ajuda a augmentar els nivells d’hemoglobina a la sang, cosa que afavoreix l’oxigenació cel·lular.
• Calci: imprescindible per al manteniment del sistema ossi i la funció neuromuscular.
• Fòsfor: manté la correcta funció del sistema neurològic i cerebral, afavoreix la transmissió de l’impuls nerviós i forma part dels ossos i les dents, juntament amb el calci. Intervé en el metabolisme cel·lular i en els processos d’obtenció d’energia. Ajuda a mantenir l’equilibri àcid-base en la sang.
• Carotè: fitonutrient amb un gran poder antioxidant i protector contra el càncer, entre d’altres malalties de caràcter oxidatiu i inflamatori.

Pot reduir les probabilitats d’atacs cardíacs i fa més eficient al sistema immune.

• Midó: carbohidrat que es troba en grans quantitats en la lúcuma, i li confereix un poder energitzant que ajuda a recuperar les forces en estats de decaïment.

Gràcies a aquests nutrients, la lúcuma està considerada un superaliment indicat per tractar principalment problemes cardiovasculars, colesterol, desordres nerviosos, depressió, i problemes d’irritació de la pell.

El seu contingut en macro i micronutrients es multiplica diverses vegades quan es consumeix deshidratat en forma de farina o pols, ja que en eliminar l’aigua (que en la fruita fresca constitueix més del 95%) els nutrients es concentren. Excepte el carotè, que només es troba utilitzable per al nostre organisme en la fruita fresca sense processar.

En incorporar la lúcuma a la nostra dieta en forma de farina o pols, com a ingredient de postres casolanes, batuts o begudes refrescants, ens beneficiem d’una gran quantitat de nutrients d’alt valor biològic. A més, estarem tranquils de no estar afegint un extra de calories ni un índex glucèmic elevat. Sí que estarem afegint, en canvi, sabor i dolçor de manera deliciosa i saludable.

Així, la pols de lúcuma pot ser afegida igualment com a substitut del sucre o altres edulcorants, a les infusions, cafè, llet i a les begudes i menjars que vulguem.

Us convidem a provar la lúcuma en diferents receptes fent les vostres pròpies combinacions, i avui compartim amb vosaltres una recepta molt senzilla d’un batut dolç i riquíssim en antioxidants i fibra.

Article escrit per:

Sara Gómez Marquina

Especialista en Teràpies Alternatives, Naturopatia i Nutrició. Fisioterapeuta

Col·laboradora d’Ecolife Food i Gerent del Club AV Natural Cantàbria

La solució, òbviament, és escollir cosmètica natural, però natural de debò, és a dir, de cosmètica Bio certificada: cent per cent natural i ecològica, que no contingui tòxics en la seva composició. En el cas dels protectors solars, tanmateix, això no és tan senzill.

Per què és complicat trobar un bon protector solar bio?

Els filtres solars poden ser de dos tipus: físics i químics. Tots dos són igualment eficaços a l’hora de protegir la pell de les radiacions solars, però cada un té avantatges i inconvenients.

1. Filtres químics: aquest tipus de filtres estan compostos de molècules que absorbeixen els raigs UVA i UVB i protegeixen les capes més profundes de la pell. La composició sintètica és poc densa i van bé especialment per a les pells greixoses. Inconvenient: no només poden provocar intoleràncies i al·lèrgies a la pell, sinó que quan els absorbim, penetren dins l’organisme components habituals com l’octylcrylene, l’octinoxate, l’avobenzone, l’oxybenzone, l’octisalate, l’homosalate, el 4-MBC, el meroxy SX i XL i d’altres.
2. Filtres físics: contenen micropartícules que actuen com a petits miralls que reflecteixen la radiació solar i impedeixen que la pell l’absorbeixi. Són més densos que els filtres químics i a vegades deixen taques blanquinoses sobre la pell que costen de ser absorbides. No penetren a l’organisme, i això els fa idonis per a pells delicades i intolerants, i per a la salut en general. Els ingredients habituals són el diòxid de titani i el diòxid de zinc, ambdós considerats saludables perquè no són absorbits.

Escollir protectors solars no tòxics i respectuosos amb l’ambient

Fa molt de temps que busquem i observem els diferents protectors solars “naturals” del mercat. D’entrada, el més recomanable és escollir algun dels protectors solars Bio que hi ha. Marques com Gamarde, Alphanova, Jason, Lavera, Biosolis o Yipsohilia tenen protectors solars Bio però, són tots iguals?

Segons una comparativa feta pels laboratoris independents de l’IRS, tots protegeixen segons els índex assenyalats a l’envàs i tots fan atenció a la composició natural dels ingredients, per tant, pel que fa a la protecció, podríem dir que són equivalents. Quant a l’usuari, però, podem assenyalar, segons la farmacèutica Maria Moreno, algunes diferències:

• JASON: El problema principal és l’INCI. Té certificat USDA, però quan es llegeix l’INCI veiem que sí que utilitza filtres químics potencialment tòxics que penetren a l’organisme.
• GAMARDE: Utilitza partícules amb efecte mirall que no penetren a l’organisme. És un protector excel·lent, però s’ha de saber estendre bé i utilitzar-ne poc.
• ALPHANOVA: Té uns índex alts de protecció (fins a 50+), no conté nanopartícules ni filtres químics que penetrin a l’organisme. És resistent a l’aigua i el millor és que s’estén molt bé i no deixa zones blanques.
• LAVERA: És un bon protector, però deixa parts blanques i un cert efecte “guix”.
• BIOSOLIS: És un bon protector, d’origen australià i respectuós amb l’ambient.

Els canvis d’estació, l’estrès i prendre antibiòtics també debiliten el nostre sistema immunitari i ens fan més propensos a patir aquesta malaltia tan comuna.

A part dels símptomes tan molestos que presenta, el problema més important que comporta és la deshidratació, que es produeix si no es reposen els líquids que es perden amb els vòmits i la diarrea, especialment en nadons, nens, gent gran i persones amb un sistema immunològic feble.

Quan comença el malestar, el millor que es pot fer és deixar que el cos elimini −mitjançant el vòmit i la diarrea− la major part de l’aliment, digerit o no, que provoca la infecció o intoxicació. Normalment, el problema se soluciona seguint una dieta astringent que s’haurà de mantenir durant tres dies. Caldrà estar pendent, des del primer moment, de reposar constantment els líquids perduts i restaurar els minerals que hem anat eliminant.

Aliments com l’aigua amb suc de llimona, la sopa d’arròs blanc bullit i la beguda d’arròs són ideals per començar la primera fase de recuperació. La suavitat, la digestibilitat i l’efecte demulcent que exerceix la beguda d’arròs, en ser rica en midó, permeten a l’estómac i intestins irritats recuperar el seu equilibri, ja que protegeix les mucoses del tracte digestiu. Els sucres naturals que conté ajuden a restituir ràpidament l’energia perduda i entren en el torrent sanguini de manera gradual, alhora que rehidrata internament tots els teixits de l’organisme, fomenta la recuperació de la flora intestinal i redueix la inflor abdominal.

Durant les primeres 24 hores evitarem prendre aliments sòlids, llet, greixos, carns, fruites i verdures crues o de fulla verda, llegums i aliments integrals que puguin afavorir la irritació de les mucoses del tracte digestiu, però mantindrem la hidratació amb beguda d’arròs, que ajudarà a calmar el malestar intern.

Progressivament, i a mesura que vagin desapareixent els símptomes, s’introduiran aliments suaus com ara poma cuita, purés naturals de patata i pastanaga, cremes de carbassa o carbassó, peix bullit o al vapor, carns d’au a la planxa, iogurt natural o quefir de cabra o ovella, fins a recuperar la normalitat i aconseguir deposicions de consistència ferma. En aquest moment, la beguda d’arròs seguirà sent un complement nutricional excel·lent per mantenir els nivells d’hidratació adequats i assegurar una flora intestinal rica i saludable.

No hem d’oblidar que la millor prevenció per evitar la gastroenteritis és ensabonar-se les mans de manera freqüent, rentar meticulosament els aliments crus, coure bé els aliments d’origen animal o vegetal i conservar en fred els aliments cuits que no s’hagin de prendre immediatament.

Les begudes d’arròs que ofereixen Liquats Vegetals, tant amb la marca Monsoy (ecològica) com Yosoy (convencional), únicament contenen aigua, arròs, oli de gira-sol i sal marina, estan elaborades amb aigua del Montseny, no contenen cap al·lergen i tenen un punt dolç, que a més d’anar bé per a aquest tipus de dolències, són perfectes per combinar amb el cafè, cuinar o hidratar-se després d’un esforç físic.

Montserrat Rius, dietista per Liquats Vegetals, SA, abril 2015

La Dieta Paleo proposa una alimentació basada en aliments sense transformar i als quals estem genèticament millor adaptats

En la nostra societat industrialitzada està passant alguna cosa. Segurament no es tracta de trobar un sol culpable de tot, sinó que la causa la podem trobar en la combinació de múltiples factors que debiliten dia a dia la nostra salut, com ara l’estrès, les diferents formes de contaminació – atmosfèrica, acústica, electromagnètica –, la poca qualitat dels aliments produïts de manera intensiva, la dieta basada en aliments processats i desnaturalitzats, el sedentarisme, etc.

Davant de tot això, què podem fer? Hi ha elements de la nostra dinàmica diària que no podem canviar d’avui a demà. Però hi ha pautes d’estil de vida que ens poden ajudar a millorar, i una d’elles és la d’inspiració Paleo. Sí, he dit Paleo, que ve de Paleolític!

No es tracta de tornar a les cavernes i sortir a caçar amb llances però sí que hi ha elements d’aquesta visió evolutiva de la naturalesa humana que poden ajudar-nos –i molt– a sobreviure millor a aquesta modernitat intoxicant.

1. D’on venim, els humans?

Les necessitats biològiques del nostre organisme vénen marcades pels nostres gens i aquests són el resultat de l’evolució dels nostres avantpassats al llarg de milions d’anys. En paraules d’un dels fundadors de la síntesi actual de la teoria de l’evolució, Theodosius Dobzhansky: “En biologia res té sentit si no és sota la llum de l’evolució.”

Per tant, a menys que siguem creacionistes i pensem que vam ser creats a imatge i semblança de Déu el sisè dia de la Creació, hem de reconèixer que som animals amb unes necessitats biològiques genèticament preestablertes. I com tots els animals de la natura, els éssers humans d’avui en dia estem genèticament adaptats al medi en què els nostres avantpassats van sobreviure i que ha condicionat la nostra genètica.

D’acord amb els registres arqueològics, es creu que fa 5-7 milions d’anys van existir els primers homínids (primats que caminaven drets -> bipedestació). Aquests van evolucionar fins al primer ésser humà, l’Homo habilis, que va existir fa 2,5 milions d’anys. En aquesta mateixa època es troben registres fòssils d’eines fetes amb pedra, cosa que marca l’inici de l’Era Paleolítica (del grec, paleos = antic, i lithos = pedra: ‘antiga edat de pedra‘). Durant l’època paleolítica, i gràcies a l’habilitat per crear eines de pedra, aquest homínids van poder augmentar la ingesta de productes animals que van aportar nutrients essencials per al desenvolupament del cervell humà.

D’aquesta manera van acabar evolucionant cap al primer Homo sapiens, és a dir, el primer primat que és anatòmicament idèntic a l’ésser humà modern.  Aquests apareixen per primera vegada en els registres fòssils trobats a l’Àfrica, i daten aproximadament de fa 200.000 anys. Es creu que totes les races humanes provenim d’un únic grup de 1.000 d’homes i dones que van viure a l’Àfrica farà uns 200.000 anys. També hi ha evidències genètiques que aquests avantpassats van acabar poblant tot el planeta perquè eren prou intel·ligents i hàbils per sobreviure a les diferents condicions climàtiques i hàbitats terrestres.

Si comparem l’evolució humana amb l’hora d’un rellotge, tindrem que durant la major part del nostre temps sobre la Terra (el 99,6 %) hem estat caçadors-recol·lectors, amb una dieta basada en: verdures, tubercles, fruites i porcions de proteïna animal. I que només durant els últims 14 segons hem menjat aliments cultivats en quantitat amb l’adveniment de l’agricultura (farines, cereals, lactis…), que ha permès construir les civilitzacions antigues i actuals perquè permet assegurar una font d’aliment emmagatzemable, dividir les tasques de treball i alimentar moltes boques. Les últimes 32 centèsimes de segon equivaldrien al temps que hem menjat aliments processats (begudes envasades, greixos alterats, sucres afegits, sal refinada…).

La incògnita és si hem tingut temps d’adaptar-nos genèticament a aquests canvis trepidants després de milers d’anys de pauta paleolítica. L’evidència científica sembla indicar que no massa i que aquesta desadaptació és el que produeix els problemes de salut de les societats industrialitzades: malalties degeneratives, obesitat, autoimmunes, càncer, diabetis, problemes cardiovasculars….

2. Així doncs, què puc fer per millorar la meva salut i alimentació?

Informar-te’n i provar-ho. Tot indica que, si tenim genèticament predeterminades les nostres necessitats d’exposició al sol, d’hores de son, de tipus de menjar, d’activitat física, etc. la nostra biologia respondrà millor, és a dir, serem més eficients, més sans i més feliços, sempre que respectem al màxim aquestes necessitats. Començant pel que mengem.

És veritat que ens podem anar adaptant als canvis i que els éssers humans tenim unes capacitats intel·lectuals que ens han convertit en l’espècie animal amb més èxit de l’evolució però els canvis en genètica són lents. I per més tauletes, telèfons intel·ligents i ordenadors que fem servir, com millor atenguem les necessitats biològiques inherents a la nostra espècie, més saludables estarem i menys patirem de malalties cròniques i degeneratives.

El llegat de l’evolució continua estant molt present en els humans, per més tecnològics que ens creiem

La paleodieta i l’estil de vida que s’hi associa és un clam a tornar a menjar aliments de debò, mínimament transformats i, si pot ser, de cultiu ecològic, per evitar la sobrecarrega tòxica dels productes convencionals. Una inversió de diners i de temps que reverteix en una millor qualitat de vida i de salut. Exclou els cereals de l’alimentació, especialment el blat, perquè és el que comporta més problemes de salut, però també els lactis, altres farines i cereals, i tot el que sigui processat. És una forma d’alimentació especialment indicada en els casos de malalties degeneratives com les autoimmunes. De fet, des de diferents associacions d’afectats s’està recomanant una pauta d’alimentació evolutiva, ja que pot contribuir a la reversió progressiva d’aquestes malalties. És el cas de les recomanacions que es fan des del grup d’afectats més important d’hipotiroïdisme de Hashimoto (aquesta malaltia afecta un 90 % dels pacients amb malalties autoimmunitàries). Aquest enfocament evolutiu o paleolític és el que exposarem a bastament en la xerrada del 13 de juny.

3. Com puc saber més coses sobre aquest estil de vida i alimentació?

Us convidem a participar en alguna de les activitats sobre la paleodieta que organitzem des de l’Etselquemenges. Apunteu-vos a l’agenda les dates següents:

• Descobreix la Dieta Paleo. Una gran ajuda en cas de malalties autoimmunes o inflamatòries. És a dir, una dieta adequada tant si teniu problemes inflamatoris crònics o repetitius (al·lèrgies, pell atòpica, asma, dolors articulars, síndrome de l’intestí irritable) com si patiu alteracions metabòliques (diabetis, hipertensió, colesterol elevat, sobrepès). I, sobretot, si esteu diagnosticats d’alguna alteració autoimmune, us convidem a descobrir la Dietat Paleo i tot el que pot fer per vosaltres. La cita és el dissabte dia 13 de juny a les 11 a la Casa Elizalde (cal inscripció prèvia). Tens tota la informació aquí.
• Taller d’esmorzars Paleo. A càrrec de Montse Reus (dietista), que us proposa participar en un taller d’esmorzars Paleo en què descobrireu com fer el primer àpat del dia de manera diferent i molt més saludable que els habituals cereals, lactis, begudes vegetals, etc. Descobriu propostes sorprenents i trucs pràctics per anar ràpid al matí i poder gaudir d’un esmorzar saciant, equilibrat, nutritiu i saludable. Teniu tota la informació aquí. Serà el dissabte 27 de juny a les 10.30 a l’espai Barcelona Cuina Natural.
• Summit Paleo. Durant el cap de setmana del 20 i 21 de juny tindrà lloc la 2a edició de la Summit Paleo, que serà el punt de trobada de referents internacionals de la filosofia Paleo. La Summit Paleo centrarà el seu interès a proposar solucions basades en la biologia i l’evolució humana davant l’actual epidèmia d’obesitat, sobrepès, colesterol, malalties degeneratives, etc. Hi participaran ponents de renom com el Dr. Campillo, autor, entre d’altres, del llibre El mono obeso. També hi serà el cap d’Endocrinologia de l’Hospital Josep Trueta, el Dr. Ricart, que parlarà de medicina evolutiva en la lluita contra les malalties més habituals d’avui en dia. Sobre els mites i veritats del colesterol farà una ponència el Dr. Paris Fernández. A més, el conegut Marcos, de Fitness Revolucionario, vindrà des de Mèxic per explicar-nos la importància del llegat biològic. I l’equip de Regenera, especialistes en psiconeuroimmunologia clínica, ens mostraran la complexa interrelació entre cervell, budell, equilibri hormonal i emocions. La trobada tindrà lloc a l’Hotel Avenida Palace de Barcelona i té les places limitades. Teniu tota la informació aquí.

Totes les activitats tenen descomptes molt interessants per als nostres socis, aprofiteu-ho!

 Marc Vergés, Dietista-nutricionista
Montse Reus, dietista i ambientòloga

Restaurant, bistrot, saló de te i espai artístic en 400 metres quadrats mil·limètricament estudiats i ideats per la ment del Mario Fradera, impulsor i propietari d’aquest ambiciós projecte. És un lloc obert a tothom que vulgui gaudir d’un espectacle, d’un te, d’un àpat saludable o d’una cosa a vegades encara més valuosa, el silenci.

La cuina de l’Artte és una cuina mediterrània, sana i de proximitat. Amb un menú al migdia de 16€ i una carta molt completa que inclou sucs naturals, opcions vegetarianes i postres casolanes, tot sempre fresc i de temporada.

Els socis de l’Ets no us deixeu el carnet a casa, perquè tindreu un 20 % de descompte en l’entrada als seus espectacles!

Com sabeu, l’equip de l’Ets intenta descobrir-vos contínuament restaurants nous, restaurants innovadors en els quals menjar de manera saludable i viure, alhora, una experiència diferent. I la veritat és que la proposta d’aquesta setmana compleix amb escreix aquesta premissa. Estem parlant d’Artte, un macroespai situat en ple Eixample de Barcelona.

Restaurant, bistrot, saló de te i espai artístic en 400 metres quadrats mil·limètricament estudiats i ideats per la ment del Mario Fradera, impulsor i propietari d’aquest ambiciós projecte. Artte, com li agrada dir al Mario, és un “contenidor d’art en estat pur”, un lloc obert a tothom que vulgui gaudir d’un espectacle, d’un te, d’un àpat saludable o d’una cosa a vegades encara més valuosa, el silenci.

Que les seves dimensions no us espantin. No és un espai impersonal, ni fred, sinó tot al contrari. Cada zona està molt ben delimitada i diferenciada de les altres però conformen un tot molt equilibrat, increïblement ple de llum natural i molt cuidat pel que fa als detalls. Amb una estètica entre moderna i vintage, Artte dóna peu a tot tipus de propostes creatives: acull música en directe, projeccions, exposicions pictòriques o recitals de poesia. “És un punt de trobada on artistes i clients interactuen, un espai inspirat potser en un concepte més berlinès o novaiorquès, on passen moltes coses alhora. Venem emoció, a tot arreu. Al servei, al te, a l’escenari, al menjar”.

La cuina de l’Artte és una cuina mediterrània, sana i de proximitat. Amb un menú al migdia de 16€ i una carta molt completa que inclou sucs naturals, opcions vegetarianes i postres casolanes, tot sempre fresc i de temporada. “Volem fer una  cuina senzilla, ben elaborada, amb un bon producte i, d’aquí poc temps, amb segell ‘artte’. Ara l’estem desenvolupant, però pretenem que tingui un toc actual i un vessant més natural”, comenta el Mario, que destaca la importància que el menjar se’t posi bé, a part de ser saborós.

En el meu cas, la meva entrada a Artte coincideix amb el final d’una actuació de música clàssica d’un trio de joves talents. Formen part del que anomenen “30’ de clàssica”, que s’ofereix gratuïtament cada dijous i divendres a un quart de 12 del migdia. Quan acaba, podeu fer com jo i quedar-vos a dinar en una sala àmplia, versàtil, i amb connexió directa amb la barra de còctels i l’espai de te.

Comencem amb un aperitiu de torrada amb melmelada de tomàquet i gorgonzola. Senzill però francament bo, un encert. De primer, optem per una amanida de kumato confitat a la soja caramel·litzada i algues amb sèsam, i uns rigattoni amb panxeta, pèsols frescos i tòfona. Racions abundants, ben presentades i de sabor intens, amb personalitat.

De segon, anem forts: arròs de bacallà amb verdures de temporada i cigrons, i estofat d’aviram amb fonoll, olives i cuscús. L’atipament comença a fer-se evident però ens recomanen fervorosament les postres: financier de curri amb sopa de coco i fruits vermells, i albercocs a les fines herbes. No s’equivocaven.

Per coronar l’àpat, l’Imma Padilla, responsable de comunicació d’Artte em recomana un te matcha fred amb llet de civada. Cal dir, abans que us digui què em va semblar, que Artte té a la venda 70 varietats de tes, trenta-cinc dels quals disponibles també a la carta, i que un parell de cops al mes realitza cursos d’introducció a aquesta infusió: com se serveix, de quins tipus n’hi ha, etc.

Sí, sí, tornem al matcha. Boníssim. Amb un punt de granissat ideal per ara que arriba el bon temps. I, si podeu, preneu-vos-el un dijous o divendres al vespre, quan el local canvia de cara i es transforma en espai de concerts en viu, de jazz, de blues o altres estils de música per només 10 €. Per al Mario i tot l’equip d’Artte és molt important apostar per la creativitat i la cultura, per això tenen entre mans Compartte, una plataforma de suport a projectes de crowdfunding proposats tant per Artte com per clients, consumidors i simpatitzants.

Els socis de l’Ets no us deixeu el carnet a casa, perquè tindreu un 20 % de descompte en l’entrada a aquests espectacles!

Per cert, per als amants de l’interiorisme (i per a tothom en general, de fet): no us perdeu els lavabos del local. Sense paraules.

Artte
C/ Muntaner, 83
Tel.: 93 454 90 48
Barcelona
Web

La Summit Paleo centrarà el seu interès a proposar solucions basades en la biologia i l’evolució humana davant l’actual epidèmia d’obesitat, sobrepès, colesterol, malalties degeneratives, etc.
Hi participaran ponents de renom com el Dr. Campillo, autor, entre d’altres, del llibre El mono obeso. També hi serà el cap d’Endocrinologia de l’Hospital Josep Trueta, el Dr. Ricart, que parlarà de medicina evolutiva en la lluita contra les malalties més habituals d’avui en dia. Sobre els mites i veritats del colesterol farà una ponència el Dr. Paris Fernández. A més, el conegut Marcos de Fitness Revolucionario vindrà des de Mèxic per explicar-nos la importància del llegat biològic. I l’equip de Regenera, especialistes en psiconeuroimmunologia clínica, ens mostraran la complexa interrelació entre cervell, budell, equilibri hormonal i emocions.
La trobada tindrà lloc a l’Hotel Avenida Palace de Barcelona i té les places limitades. Trobareu tota la informació en aquest enllaç

I recordeu!! Les 50 primeres inscripcions dels socis d’etselquemenges tenen un descompte del 10%.

Per tenir accés al descompte d’etselquemenges heu de seguir els passos següents:

1. Aneu a la pàgina web d’inscripció de la Summit: http://summitpaleo.com/producto/inscripcion-al-summit-paleo-2015/

2. Seleccioneu, del desplegable, l’opció “Inscripción”.

3. Feu clic sobre “Añadir al carro”.

4. A la casella “Código cupón” escriviu la paraula: “etselquemenges”.

5. Feu clic sobre “Aplicar cupón” i se us aplicarà el descompte corresponent a l’import de la inscripció.

6. El dia de la Summit, porteu el carnet de soci d’etselquemenges.

Ens veiem a la Summit!

L’Auxy Ordóñez (Tegucigalpa, 1986) és una persona amb les idees clares. No volia renunciar ni als menjars dolços, ni a la salut. “En el moment en què t’adones que has de canviar, ja estàs fent un pas important. Canviar d’hàbits no és fàcil, en un primer moment”. Aquesta hondurenya de 28 anys ja en fa 4 que viu a Barcelona i fa un any va crear el blog ‘Postres saludables’.  “Quan vius lluny de la família, de vegades menges per omplir buits. Hi va haver un dia que vaig decidir posar-me a investigar com podia millorar la meva alimentació, perquè no em trobava a gust amb el meu cos”. Va ser després de veure una foto seva a la platja. “Com que no em volia posar a dieta, perquè ja ho havia fet en el passat i no m’havia funcionat, vaig decidir canviar d’estil de vida. I el meu repte, a més, eren els dolços. Com aprendre a cuinar postres, fetes a casa, sense tants greixos ni sucres?”. L’Auxy té un canal de Youtube on penja les seves videoreceptes i un compte a Instagram on deixa constància de les postres que va preparant. Organitza showcookings a Badalona, Barcelona i Alacant. Ens rep a Badalona, a casa seva, lloc des d’on prepara les seves creacions culinàries.

Què cuinarem avui?

Brownies de coco amb espurnes de cacau i estèvia.

Sona molt bé! Quins ingredients necessitarem?

En lloc de farina de blat farem servir farina de civada, que té més fibra i menys gluten, a més de ser un aliment antiinflamatori. I en lloc de sucre blanc, barrejarem tres fonts de dolç diferent, una mica més sanes i que serviran per no fer pujar tant l’índex glucèmic de la persona que consumeixi el dolç i també per restar calories a les postres.

Som-hi!

Necessitarem mel, en primer lloc. La mel té un 40 % menys de calories que el sucre blanc i, a més, regula el funcionament intestinal, és antianèmica, antisèptica i ens ajuda a absorbir millor el triptòfan −el precursor de la serotonina−, cosa que ens proporcionarà una sensació sedant.

A més conté aminoàcids essencials i minerals com ferro, fòsfor, magnesi, calci o potassi, també vitamines del grup B i , a més, àcids orgànics. Què més hi posarem?

Panela! És un tipus de sucre que no està refinat i té més fibra, a més de conservar els nutrients minerals i vitamines de la planta. Val a dir que aquests endolcidors sense refinar si es prenen amb mesura no provoquen aquests alts i baixos energètics ni desmineralitzen, perquè no roben nutrients i minerals de les reserves metabòliques per poder ser digerits.

Finalment, l'estèvia! En pols o líquida?

En aquest cas farem servir l’estèvia en pols procedent de les fulles de la planta seques. Ara bé, també podem utilitzar l’estèvia líquida o bé −si no tenim la planta a casa− l’Stèvia rebaudiana en pols que podem trobar en alguns herbolaris o establiments especialitzats. Cal que estiguem atents als ingredients que porta l’estèvia que es comercialitza, ja que alguns supermercats venen productes etiquetats com a estèvia però si mires l’etiqueta el percentatge d’estèvia és molt baix, del tipus 0,004 %. Hi haurien de constar, com a màxim, només 2 ingredients, i l’estèvia hauria de ser l’element predominant.

Quina quantitat hi posarem?

Amb 2 grams ja en tindrem prou perquè l’estèvia endolceix moltíssim!

I en comptes de mantega, què farem servir?

Oli de coco, en aquest cas −altres vegades utilitzarem alvocat o oli d’oliva. Li donarà un toc molt interessant que, a més, complementarem després amb el coco ratllat per aconseguir un gust més intens i més textura. Hi posarem també ous, xocolata amb el 70 % de cacau, bicarbonat de sodi o llevat i, finalment, cacau ecològic en pols.

M'imagino que amb l'estèvia l'aprenentatge per assaig i error és important per trobar el punt just de dolçor sense que embafi ni li falti el toc de gràcia al plat.

Cert! Com que l’estèvia és 5 vegades més dolça que el sucre, cal vigilar molt. Quan faig una recepta nova, tinc a mà diferents ingredients per fer combinacions i provar textures i sabors. M’agrada barrejar elements diferents, com ara peces de fruita amb una mica de mel! Les proporcions d’estèvia les solc assajar molt fins a trobar la mesura més bona. Pensa que les receptes es basen en algunes postres de tota la vida, però són creacions independents i personals. M’agrada incorporar textures noves, buscar nous sabors, sempre cercant l’objectiu final: que les postres siguin un aliment nutricionalment complet, tan saludables com sigui possible, sense abusar de sucres ni greixos.

Mentre posem els brownies al forn, explica'm com vas començar en tot aquest món de les postres saludables…

Va ser fa un parell d’anys. M’adonava que necessitava fer un canvi en la manera com m’alimentava. Però no volia un canvi radical, sinó més aviat un canvi progressiu que m’ajudés a incorporar aliments més sans i a desterrar els que em perjudicaven. El punt d’inflexió va ser una escapada primaveral a Palamós. Quan vaig tornar a casa i em vaig posar a mirar les fotos que havíem fet a la platja vaig adonar-me que l’estil de vida poc curós que portava m’havia passat factura. A partir d’aquell moment em vaig dir que havia de fer alguns canvis tant en l’enfocament de la meva l’alimentació com en l’exercici físic que havia de reintroduir a la vida diària. Volia aprimar-me, però sense fer dietes estranyes.

I en lloc de posar les postres a la llista negra, vas decidir fer una altra cosa.

Vaig decidir fer esport de manera constant, desterrar l’alcohol −que són calories buides amb zero nutrients− i introduir una manera de cuinar amb més vegetals i menys proteïna animal.

Les postres no les volies deixar...

Sempre he sentit una debilitat especial pels menjars dolços. I tot i que he après a valorar la quantitat de cada menjar dolç −aquí sí que importen molt les proporcions i les mesures!− no m’imaginava una vida sense dolços. Pensa que jo havia fet dietes de tota mena i cap em funcionava, fins que vaig entendre que no es tracta de deixar de menjar sinó de menjar d’una manera diferent. Si incorpores l’exercici físic al teu dia a dia i comences a interessar-te per la nutrició que, al cap i a la fi, és la teva medicina diària, et pots permetre petites quantitats de menjars dolços al dia: per exemple, durant un àpat important com ara l’esmorzar. És important dir que, en el meu cas, menjo aquestes postres en àpats com l’esmorzar o el berenar, després d’haver fet esport i amb mesura.

Necessitaves, a més, reinventar la manera de cuinar els menjars dolços.

Sí, tenia molt clar que havia d’abandonar les farines i els sucres refinats, els greixos animals i valorar altres maneres d’aconseguir el plaer que ens aporta un dolç. Em vaig proposar fer la versió saludable de les meves postres preferides. Vaig començar a recopilar tot de llibres i articles especialitzats de nutricionistes i xefs que tenien com a objectiu la cuina saludable. Trobava alguns llibres i webs sobre alimentació saludable que es basaven en restriccions molt concretes (destinades a celíacs o a vegans), així que vaig enfrontar-me sola al repte de crear receptes amb ingredients tan sans com fos possible en el camp de les postres, d’una manera no tan restrictiva. Les xarxes socials, especialment de persones anglosaxones, en plataformes com Instagram o Pinterest han estat una font d’inspiració i coneixement d’altres maneres de cuinar postres amb una aportació nutricional alta (sense sucres refinats, ni farina blanca, ni tampoc greixos animals).

Quins canvis vas notar?

Va canviar des del meu estat anímic −més optimista i menys ansiós− fins a l’energia física per bellugar-me i fer coses. Vaig aprimar-me 12 quilos de manera progressiva i gràcies a la rutina saludable no he hagut de deixar les postres de banda. Els canvis en l’alimentació han fet que el meu sistema immunitari fos més fort i emmalaltís menys que altres anys; es pot dir que no m’he posat malalta des de llavors. Òbviament dir adéu als plats precuinats que abans menjava, al menjar escombraries i a tots els dolços industrials que ens venen als supermercats ha estat una de les millors decisions de la meva vida. I no ha estat difícil fer creu i ratlla, perquè un cop has reeducat el paladar als sabors dolços que aporta la natura pots percebre millor la gamma de sabors dels ingredients frescos. D’altra banda, trobo pesats i poc estimulants els productes amb massa mantega, olis o dolços ensucrats amb excés.

Quins són els ingredients indispensables per cuinar les teves postres saludables?

És important substituir les farines refinades per farines integrals, descartar el sucre i utilitzar estèvia, dàtils o mel. Tenir a mà alvocats o fruita seca, que seran els greixos vegetals que utilitzarem amb moderació per cuinar. També −ocasionalment− l’oli d’oliva i l’oli de coco. I ens pot anar molt bé tenir a la cuina flocs de civada, algunes llets vegetals −que utilitzarem amb mesura− i cacau ecològic. Per descomptat, també, ens valdrem d’un bon assortiment de fruita fresca que servirà per donar un toc fantàstic a les nostres postres.

En el teu receptari hi ha algunes postres amb ingredients antiinflamatoris?

I tant! Entre els aliments antiinflamatoris hi ha les maduixes, els gerds o el gingebre! També les nous o l’alvocat! M’encanta fer postres amb tots aquests ingredients!

Has pensat en algunes postres per a persones amb intolerància al gluten o persones diabètiques?

M’ho estic plantejant. Encara que no elaboro postres expressament per a persones amb aquestes condicions, però no puc deixar de banda el fet que molts dels meus seguidors arriben a la meva pàgina web buscant opcions saludables que s’adaptin a les seves característiques.

Les intoleràncies alimentàries són cada vegada més comunes, cosa que fa que vulgui seguir ampliant cada vegada més les opcions per oferir alternatives per a tothom. I encara que molts de nosaltres puguem menjar de tot, penso que és molt positiu innovar i fer postres lliures de gluten, sucre, ous i lactis.

Quin llibre sobre alimentació saludable ens recomanes?

Recomano molt els llibres de Douglas Graham, que ens acosta receptes crudiveganes esplèndides, o La cocina de la salud (Ed. Planeta) de Ferran Adrià, Valentí Fuster i Josep Corbella.

La microbiota −o flora intestinal− es considera actualment un òrgan que participa en funcions digestives i fisiològiques de l’organisme i que té un paper clau en la salut i el benestar de l’individu. Està implicada en la digestió dels aliments, en el metabolisme, en la protecció contra els patògens, en la maduració del sistema immunitari, en la síntesi de vitamines, etc.

La microbiota forma, juntament amb la mucosa i el sistema immunitari intestinal, l’ecosistema intestinal. N’és l’element més vulnerable, de fet, ja que està sotmesa de manera continuada a factors nutricionals i ambientals que la poden desequilibrar. Aquest desequilibri es coneix amb el terme de disbiosi intestinal. La dieta, les malalties, els medicaments, l’estrès o la velocitat del trànsit intestinal són alguns dels factors causants de disbiosi.

La microbiota s’implanta en el sistema digestiu (també a la pell i les mucoses) a partir del naixement, i madura en els primers 4 anys de vida. Al començament, la qualitat d’aquesta població de microorganismes depèn de factors com el mètode del part i el tipus de lactància que rep el nadó. I d’altres com la durada de la gestació, els antibiòtics o l’entorn del nadó també influiran en la implantació de la microbiota, en la quantitat o qualitat de les espècies.

Els infants que neixen per part vaginal i prenen llet materna rebran els beneficis dels bacteris lactis i bifidobacteris de la microbiota de les seves mares d’una manera més predominant que si el nadó neix per cesària, ja que els bacteris de l’ambient hospitalari i del personal sanitari poden dominar aquesta colonització intestinal; tanmateix, si la lactància és artificial, predominaran altres bacteris no tan beneficiosos per a un bon desenvolupament del sistema immunitari. És per això que, insistim, la microbiota intestinal té un paper fonamental durant tota la vida però principalment en la infància, que és quan s’està madurant.

El sistema immunitari, quan neix, és immadur i desequilibrat, i si no s’equilibra en aquesta etapa de la vida pot portar a terrenys propicis a les infeccions o a les al·lèrgies. Cada vegada trobem més estudis i investigacions que demostren el vincle entre un ecosistema intestinal pertorbat en la infància amb patologies a l’edat adulta com al·lèrgies, malalties autoimmunes, obesitat, asma, etc.

És per tot això que cal tenir cura de la microbiota i, per tant, de la salut i del benestar de tot l’organisme amb l’ús d’un probiòtic de qualitat. Els beneficis que ens aporta són “socadosidependents”. És a dir, depenen de la soca i de la dosi utilitzada en cada complement probiòtic.

Cal tenir en compte, doncs, els desequilibris i les pertorbacions en cada individu per trobar el probiòtic més adient per a cada situació.

S’hi ha de pensar des del primer dia de vida i sobretot quan la microbiota en el bebè no ha començat de la manera més natural i sana possible. En aquests casos, i en qualsevol infant, un probiòtic de qualitat és una inversió de futur.

Arribo a Millena, un poble petit de la comarca del Comtat, entre les serres d’Aitana i la Serrella. Un paratge màgic que es dibuixa a les faldes de les muntanyes i en què els bancals d’oliveres, ametllers i altres fruiters es barregen amb petites bosquines i algun camp de cereal. A l’Almàssera de Millena m’esperen en Josep Miquel i en Pau, pare i fill, que conjuntament amb en Jaunvi, en Joan i la resta de la família Ferrando porten el timó de la producció d’un dels millors olis verges extra ecològics del País Valencià, l’Ecotravadell.

La història de l’Almàssera de Millena es remunta a l’any 1950, quan el pare d’en Josep Miquel va començar a elaborar oli. “El meu pare ja va ser un pioner, ell va decidir tenir l’almàssera i elaborar el seu oli”, m’explica en Josep Miquel. Des de llavors que la família Ferrando s’ha dedicat en cos i ànima a la producció, elaboració i comercialització d’un oli sempre excel·lent. Un aliment fruit de la feina ben feta als camps i que una vegada passat per l’almàssera es converteix en un oli únic que reflecteix una gran estima per la terra i els bons aliments. Gràcies a una passió sana per la terra i el camp, la família Ferrando ja té tres generacions de pagesos dedicats a la producció d’oli. En Pau és graduat en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural i esta fent un Màster universitari en Enginyeria Agronòmica, fet que li atorga tot un bagatge de coneixements tècnics i científics que combina amb la saviesa de l’empresa familiar.

A l’Almàssera de Millena són ecològics des de l’any 2000 i cada any han anat augmentat més la producció d’oli amb aquest segell. “De fet, nosaltres sempre hem treballat la terra d’una manera molt natural, amb l’ajuda de la matèria orgànica i equilibrant la vida als camps”, argumenta en Josep Maria. Treballen sobre unes quaranta hectàrees en ecològic en els municipis de Millena, Gorga i Penàguila, i tenen la perspectiva d’augmentar la producció a poc a poc. La família Ferrando tracta de manera honesta i sincera la terra heretada dels avis i tenen unes ganes molt saludables de continuar caminant cap als seu somnis. “Volem viure d’això i volem que la gent pugui gaudir d’un bon oli a prop de casa”, explica en Pau.

Des de fa anys que la família Ferrando es produeix el seu propi compost, l’ànima de la terra que regenera i dóna força als arbres. Durant un any sencer es composten alguns dels subproductes de l’extracció de l’oli com són la fulla de l’olivera, el pinyol i la polpa de l’oliva. Tota aquesta matèria orgànica es barreja amb fems d’animals de granges veïnes i, de tant en tant, es barreja i humiteja perquè vagi fent el seu procés. “Això no té preu. És una feina que fem perquè sabem que és una part molt important de la base de la nostra producció d’oli. Els camps agraeixen aquesta ajuda de matèria orgànica… només cal veure el color dels bancals”, detalla en Pau. Si miro la tonalitat de la terra dels camps que treballa la família Ferrando i la comparo amb els que estan treballats de manera convencional i amb fertilitzants químics, no hi ha color! La vida llueix en la terra alimentada de manera natural que, a més a més, fomenta una gestió cíclica de la producció en què els residus es converteixen en un recurs molt valuós.

Un dels trets que diferencia l’oli d’Ecotravadell és que està fet majoritàriament per una de les varietats autòctones més apreciades de la zona, la Villalonga, que a altres llocs es coneix com a Mançanella o Manzanilla. A banda d’aquesta varietat també treballen amb Blanqueta, Alfafarenca, Genovesa i Arbequina. “A nosaltres ens agrada molt treballar amb Villalonga, és la que millor s’adapta a la nostra terra i al nostre clima, per això la mantenim”, diu en Josep Miquel. L’oli que s’extreu d’aquestes varietats autòctones és afruitat i de color verdós, d’un aspecte dens i molt aromàtic.

A més a més, l’extracció es fa cap a l’octubre, quan l’oliva encara és molt verda i se’n pot obtenir un suc molt afruitat i aromàtic. “Si fem l’oli a l’octubre en tindrem menys quantitat, però de més qualitat… i això és el que volem”. L’oli que surt de la premsada en fred, sense filtrar i amb tècniques mecàniques, manté totes les propietats d’un oli extra verge de primera qualitat, amb un contingut alt en oleics i polifenols. A més, a l’Almàssera de Millena tenen molt en compte el temps que passa entre la collita i la premsada, que acostumen a ser hores. “Pensa que al matí collim i a la tarda ja tenim l’oli”, m’explica en Josep Miquel.

Per acabar, ens acostem a visitar dos elements impressionants del paisatge de bancals de la Vall de Travadell, dues oliveres mil·lenàries que mostren la potència del pas del temps a les seves branques i en la magnífica imatge que dibuixen centenars d’anys després del seu naixement. “Ens agrada saber que la nostra feina als camps manté la tradició de tants i tants anys d’història”, relata en Josep Miquel, orgullós. En una de les oliveres, que té una antiguitat de més de mil vuit-cents anys, es pot entrar a dintre de les arrels. És com un petit refugi al cor de l’arbre històric. Una meravella de la natura que roman vigorosa amb el pas de temps i que ens delecta amb la seva bellesa en una tarda de primavera com la d’avui. Em deixa bocabadada!

Entrem a la petita botiga que hi ha a l’Almàssera i veig unes plaques penjades a la paret. “Són els premis que hem rebut”, detalla en Josep Miquel. Ecotravadell va guanyar el primer premi al millor oli d’oliva ecològic els anys 2010 i 2011 al concurs “Ciudad de Utiel”, premi que han tornat a validar el 2015, i del qual n’estan molt satisfets i contents. “És una manera que et reconeguin la feina ben feta i això fa goig”, diu en Pau. A banda de l’oli, aquests any la família Ferrando també s’ha atrevit amb les cireres ecològiques que, segons ens expliquen, han donat un fruit excel·lent!

Si voleu tastar l’oli d’Ecotravadell el millor que podeu fer es acostar-vos un dia a conèixer l’Almàssera de Millena. La família Ferrando us rebrà per explicar-vos tot el que vulgueu saber sobre el món de l’oli. I, si us hi atreviu, en Pau us delectarà amb un tast magnífic perquè pugueu aprendre a apreciar aquest aliment mil·lenari que és fruit d’una història i, també, relat d’un present que corprèn. Trobareu l’oli a diferents botigues de la província d’Alacant i València, com ara Punt de Sabor, botiga de venda directa de productors ecològics de La Unió de Llauradors de València, i a moltes de les cooperatives de consum compromeses amb una alimentació saludable vinculada al territori, com Mercatrèmol, Biotremol o Bioalacant (Alacant). I si us deixeu caure per algun dels restaurants de cuina ecològica de la zona, el trobareu a l’Hotel la Serena a Altea, o a alguns restaurants amb estrelles Michelin com L’escaleta de Cocentaina o el restaurant Casa Manolo de Daimús.

Per a més informació: www.olitravadell.com

La salut dels nostres fills és primordial per a tots nosaltres. Guia completa, detallada i pràctica en la qual l’autora, Lourdes Prat −amb la col·laboració de diferents especialistes−, ens presenta diferents teràpies i productes naturals per fer front als trastorns de salut més comuns que poden patir els nostres fills.

Però cal anar en compte perquè tot i que els remeis naturals tenen menys efectes secundaris que els medicaments, no n’hi ha prou, segons l’autora, a prendre els remeis naturals, sinó que aquests han de ser un complement del que ens hagi pogut receptar el nostre metge de família o pediatra.

Algunes de les teràpies naturals que trobareu al llarg del llibre són: homeopatia, elixirs florals, cromoteràpia, musicoteràpia, quiropràctica, etc.

El calendari de vacunació creix i creix: que si la vacuna contra el papil·loma, que si la vacuna contra la grip A o la grip aviària…

“Són totes necessàries, efectives i segures?”, es pregunta Miguel Jara. Disposem de tota la informació per valorar-ne els pros i els contres?

La fama de les vacunes va arribar amb l’èxit de l’eradicació de la verola, però el cert és que no es pot posar una vacuna a algú sense fer-li totes les proves necessàries per estar segurs que no li farà més mal que bé (es creu que porten antígens, alumini i conservants com ara el mercuri). Els Estats Units, segurament el país amb la indústria farmacèutica més forta, tenen un programa nacional d’indemnització de danys derivats de vacunes. Aquí no hi ha ni rastre d’una institució similar.

Pensem-hi.

Foto: Carla Zaplana

Després de 8 anys volent fer arribar el Mercat de la Terra a Barcelona, el moviment Slow Food Barcelona ha aconseguit el seu objectiu. El proper dissabte 13 de juny, el famós mercat de pagesos que ofereixen els seus aliments bons, nets, justos i locals, ocuparan el parc de les Tres Xemeneies, a la part baixa del Paral·lel, des d’on els visitants tindran l’ocasió de comprar els productes directament del productor.

La característica principal d’aquests mercats és que els productes que s’hi ofereixen, a més de ser locals i de bona qualitat, són de temporada, obtinguts amb processos tradicionals, respectuosos amb el medi ambient i el treball de la terra, i a un preu just, tant per a qui els compra com per a qui els produeix.

Els Mercats de la Terra són una xarxa internacional de mercats de pagesos que, sota aquestes premisses de qualitat i justícia, venen els seus productes i tenen presència permanent a països com Itàlia, Àustria, Bulgària, Turquia, Estats Units, Mèxic o Moçambic. Amb aquest mateix objectiu treballa el moviment Slow Food Barcelona: aconseguir establir el Mercat de la Terra de manera permanent a la ciutat de Barcelona i reproduir-lo a altres barris de la ciutat.

De fet, al llarg d’aquests darrers anys, Slow Food Barcelona ja ha organitzat Mercats de la Terra ocasionals, com el de la Fira per la Terra, el de la Fira de Sant Ponç o el mercats del pagès mensuals organitzats per la Xarxa de Consum Solidari.

Us obro les portes de l’Hotel la Serena perquè quedeu tan bocabadats com vaig quedar jo el dia que l’Elia Albert em va convidar a conèixer el seu somni fet realitat. Aquest any ja en fa deu que aquest hotel de deu habitacions va obrir les portes i aquesta primavera han aprofitat per renovar el servei de restaurant. “Acabem d’obrir de nou per oferir un servei únic i exclusiu tant per als clients de l’hotel com per a la gent que vulgui gaudir de la nostra cuina”, m’explica l’Elia només arribar.

L’Elia és farmacèutica i fins fa uns anys tenia la seva farmàcia a Benidorm, fins que de mica a mica va anar descobrint que allò no era el que la motivava a aixecar-se cada dia amb alegria. “Em sembla que les farmàcies serveixen de ben poc”, argumenta l’Elia. M’explica que llavors ja tenia molt d’interès pels temes d’alimentació i salut, fet que la va esperonar a indagar cada vegada més en el món del menjar saludable. Ella compartia els seus coneixements amb els clients però no se sentia satisfeta amb la seva tasca com a farmacèutica. I així va ser com fa més de deu anys va vendre la farmàcia i va decidir aixecar de nou un espai ple de vida, un lloc on fos possible transmetre el seu coneixement des del cor. Aquest llogaret màgic és la Serena, una mostra d’honestedat i compromís que emana bondat i calma, un espai viu ple de silencis que conviden al diàleg.

Fem una visita guiada per l’hotel, com si d’una obra d’art es tractés. De fet, hi ha una exposició dels alumnes de l’escola d’art d’Altea, que cada any col·laboren amb l’Elia per mostrar les seves obres a l’espai de l’hotel. Així que cada racó mostra la seva presència artística amb escultures amb botons, figures metàl·liques que pengen de l’escala o uns bombons de coure que decoren una cistella a sobre de la taula. Una meravella que conjuga harmònicament amb l’essència més bella de l’hotel.

La porta principal convida a visitar la terrassa que es troba al fons, un espai ampli i ple de llum que destil·la flaire mediterrània. Es divisa el mar i també el barri vell d’Altea, un tàndem excepcional per deixar-se endur per la màgia del lloc. Tanco un moment els ulls i escolto l’aigua brollar. Hi ha una font que raja i la mou per un petit canal que travessa la terrassa i l’omple de moviment. Els torno a obrir i veig l’espai que m’envolta, en el qual em podria seure a llegir, compartir un esmorzar o bé una bona conversa. La terrassa convida a estar de vacances i reposar. Penso que algun dia tornaré i m’hi quedaré uns dies a descansar.

Pugem a les habitacions, cadascuna cuidada fins a l’últim detall. El primer que em meravella és que no hi ha televisió a cap de les habitacions. “Hi ha gent que se sorprèn, però després ho agraeixen i t’expliquen que han tingut temps per a altres coses”, m’explica l’Elia. Trobareu teixits de cotó, lli i llana, i materials naturals com la fusta, el metall, la pedra i el vidre. Res de plàstic ni fibres sintètiques. Una il·luminació pensada per a cada moment del dia i uns espais amplis que conviden al plaer. La llum natural entra a totes les habitacions i a les més privilegiades trobareu una sortida exterior que us permetrà seure en un cadira i veure el mar.

Tornem a baixar a la terrassa per continuar la nostra conversa. Li demano a l’Elia com són els esmorzars i em relata fil per randa l’essència que posen a taula. “El pa el faig jo, amb massa mare i farines ecològiques, a la gent li agrada i ho agraeix”. A més del pa de diferents tipus, l’Elia també acostuma a fer magdalenes, algun pa de pessic i fins i tot pastissos, dels quals l’estrella és el de pastanaga. Trobareu iogurt ecològic del Cantero de Letur d’ovella, cabra i vaca, que podreu acompanyar amb fruita seca, cereals o fruita de temporada. Per beure, en època de taronges, trobareu el suc de fruita natural o les taronges tal qual, una meravella quan són acabades de collir. I pels que mengeu carn, sapigueu que els embotits i el pernil no tenen conservants ni colorants. A la cuina també preparen truites al moment i alguna altra sorpresa en funció del dia. Tot acompanyat d’un oli extra verge ecològic de l’almàssera de Millena, una joia en estat pur. Els tes, els cafès i el sucre són ecològics i de comerç just. “Si ho pots fer bé, per què fer-ho malament?”, argumenta l’Elia després de relatar el perquè de cadascun dels aliments que trobareu a la taula de l’esmorzar.

Parlem del restaurant. “El dia vint-i-vuit d’abril vam obrir de nou de la mà de Fran Martínez Maralba, cuiner amb una estrella Michelin al seu restaurant Maralba, a Almansa”, detalla l’Elia. M’explica que volen donar un pas més en l’oferta gastronòmica de l’hotel i que estan treballant de valent per oferir el millor de la terra i del mar amb un estil propi. La base dels menús que ofereixen són productes de la zona, la majoria dels quals són ecològics i artesans. L’alquímia de la cuina els transforma i els mostra a la taula com a petites obres d’art, sense carregar, sense que sigui massa artificial. Seiem a la taula i comença el festival.

Per arrencar tastem com una crep molt fina feta de farina de blat de moro ecològica amb un toc molt especial de sardina. L’agafo amb la forquilla sobre la qual se sustenta i només d’acostar-me-la a la boca ja sento aquella brisa marina del peix que tant m’agrada. La tasto i el mar es desfà al meu paladar. Continuem amb un cucurutxo de brandada de bacallà molt suau, a la vegada que molt saborós. Les aromes em semblen espectaculars i la textura molt encertada. Realment un aperitiu excel·lent! I per acabar amb la primera part del tast, l’Elia ens proposa un bombó de formatge ecològic. És una petita delícia, un capritx que en posar-lo sobre la llengua es desfà amb un esclat que recorda els ramats del Pirineu.

Avui a la llotja el peix és de platja, un moll, que el cuiner acompanya amb raïm de pastor, un herba que creix als marges dels bancals de la zona i que combina de meravella amb les aromes del peix, que ha estat cuinat al punt per no perdre nutrients ni sabors. Al plat trobem diferents salses que decoren i, al mateix temps, equilibren, així com un milfulles de verdura de temporada. Si continuéssim amb el menú, avui tastaríem un arròs amb galeres, i un xai amb ravenets i cebeta tendra. Delícies cuinades des del cor que arriben directament al paladar dels comensals del restaurant.

La part més dolça del menú és un homenatge a la terra, una efímera obra d’art en miniatura. Al mateix plat es combina una esponja de cítrics molt refrescant, un gelat espectacular de carabassa amb un sabor intens, gelatina de mel, una sopeta d’anet i les pipes de la carabassa caramel·litzades. Una amalgama arriscada que em sorprèn i que es mereix tots els meus aplaudiments. Unes postres lleugeres, sense excés de sucre i amb un punt àcid que ajuda a pair el festival gastronòmic. Per acabar, l’Elia treu una mena de blat de moro cobert de cacau i unes esponges àcides que agradaran especialment als més llaminers.

L’àpat l’hem acompanyat d’un vi d’Enrique Mendoza, celler d’Alfàs del Pi, que treballa d’una manera molt natural tant al camp com a la bodega. Un Pinot Noir cent per cent autèntic, que s’ha fet present durant tot l’àpat sense treure protagonisme al menjar. Un bon maridatge! L’Elia m’explica com cada ampolla que forma part de la carta de vins i caves ha estat triada amb molta cura sabent sempre qui hi ha al darrere “Són persones que fan les coses des del cor”, argumenta l’Elia mentre m’explica el perquè de cada celler. M’agrada l’etiqueta d’un vi que es diu “El tren de la vida”, trobo que és un nom suggerent que de ben segur va en consonància amb el que brollarà dins l’ampolla.

És l’hora de marxar i em sap greu. M’hi quedaria uns quants dies. M’agrada xerrar amb l’Elia i compartir amb ella una visió del món que ens porta a paratges plens de vida, senzills i màgics, com l’essència del nostre pas mundà per aquest món. Us recomano que la visiteu, a ella i al seu espai per al gaudi. I si teniu ganes de fer activitats per la zona, com per exemple immersió lleugera (snorkeling), demaneu-li consell, que és un pou de saviesa. Algunes de les seves experiències i reflexions les trobareu al seu blog. N’hi ha d’altres que només us les descobrirà entaulant una bona conversa a pleret.

Hotel La Serena

Carrer Alba, 10

03590 Altea (Alacant) Espanya

Tel: +34 966 885 849

info@hoteleslaserena.com

www.hoteleslaserena.com