Des de fa 25 anys Organic Cotton Colours treballa amb cotó 100% orgànic a color, sense tints, només amb els colors naturals de la planta del cotó. Com a garantia de qualitat compten amb el seu propi segell OCCGuarantee: controlen la totalitat del procés de producció, des de la llavor fins a la distribució final de les peces, obtenint un producte de màxima puresa.

A més a més de la seva pròpia línia de tèxtil orgànic, estan especialitzats en la venda de teixit a metres i la manufactura de qualsevol projecte específic per encàrrec.

Web: http://organiccottoncolours.com/

Nova botiga online: http://shop.organiccottoncolours.com/

Amb el carnet de soci de l’ets, tens un descompte del 15% per a la botiga online i el 20% per a la botiga física de Santa Cristina d’Aro. Si vols fer una compra per internet escriu-nos un correu alhora a info@etselquemenges.cat i infofoxfibrecolorganic.com per validar que ets soci i perquè t’apliquin el descompte.

El proper disable 13 de juny, el cirurgià-oncòleg Joan Vidal-Jové i tot el seu equip de l’Institut Khuab, presenten una conferència culinària inèdita sobre els beneficis de la dieta cetogènica en els malalts de càncer. Juntament amb l’oncòlga Natàlia Eres, els dos fundadors del centre que atén pacients per a millorar la malaltia i els símptomes d’una manera integrativa, compten ara també amb la nutricionista Jordina Casademunt i la xef Mireia Anglada (col·laboradores d’etselquemenges) per abordar els temes d’alimentació a fons i amb tots els coneixements que es requereixen.

Escolteu l’entrevista al Dr. Joan Vidal-Jové per a conèixer què es la dieta cetogenica i com us podeu apuntar a la conferència.

Arribo a l’Ametlla de Segarra, un poble de poc més de vint habitants allunyat de vies de comunicació importants i de qualsevol altra font de contaminació. Un paratge encantador en què l’essència pagesa brolla per ella mateixa. M’espera l’Eva Bonet que, conjuntament amb el seu pare Jaume i el seu germà Eloi, estan al capdavant del Celler Comalats. “Has arribat a un indret de tradició vinícola i de cultura de la terra. La Segarra havia estat un mar de vinya, abans de ser el graner de Catalunya”, em comenta l’Eva només arribar.

El Celler Comalats entra en funcionament l’any 1989, quan en Jaume decideix elaborar una part del raïm que produeix als seus camps. Amb molta dedicació i paciència aixeca un celler en què comença a elaborar els seus vins, sempre amb un marcat caràcter tradicional i artesà. Aquesta passió per fer les coses de la millor manera possible −respectant l’entorn i cercant un producte únic− és el que l’empeny des dels inicis a una producció en consonància total amb l’entorn.

“Sempre hem fet ecològic. Estem en un clima molt agraït per a la vinya que ens permet integrar-la perfectament en el seu ambient natural”, argumenta l’Eva. El Celler Comalats té el certificat del CCPAE des de l’any 2000. A més, des de l’any 2007 elaboren un vi natural sense sulfits, que cada vegada té més adeptes.

Anem a fer una volta pels camps per veure com està la vinya aquests dies. Els camps ja són verds i en ple procés de creixement. La família Bonet treballa actualment dotze hectàrees de Cabernet Sauvignon, que tot i no ser una varietat local, és una de les que millor s’adapta al terreny de la Segarra. “Ens agrada el vi que tenim amb aquest raïm. És agraït i manté tota la força de la terra que l’acull”, explica l’Eva. A banda de vinyes, també treballen camps de cereals, oliveres i ametllers, un homenatge a la dieta mediterrània que omple les terres de colors durant bona part de l’any.

Li demano a l’Eva què és el que més li agrada de la feina al celler familiar. “Estic engrescada a donar a conèixer la feina a pagès i els productes artesans com els que fem a casa”. M’agrada l’emoció amb la qual expressa les seves ganes de treballar i de continuar amb la tradició del pare, incorporant una mirada més moderna adaptada a les noves tendències de la societat i el mercat. “Fem molta feina a les xarxes socials, expliquem el que fem, participem de moltes activitats i estem actius”. Trobo que la combinació de diferents generacions en una mateixa empresa familiar facilita un tarannà àgil en què es barreja la saviesa del saber fer dels nostres avantpassats amb l’energia d’innovar dels més joves.

Al Celler Comalats trobareu tres vins negres i un de rosat. El negre reserva 2004, amb un any en barrica de roure i d’un color cirera intens, té unes aromes molt presents de confitures. Un vi per degustar sense pressa i maridar amb la cuina tradicional de la Segarra. Un gran regal per al paladar! El negre jove 2014, que expressa unes aromes de fruita vermella amb tocs de maduixa i fruites del bosc, és fresc i ideal per a qualsevol moment del dia que tingueu ganes de gaudir d’un trosset de terra de la Segarra. El rosat 2014, que presenta un color i unes aromes de fruits vermells, és un vi alegre que acompanya estones de disbauxa i bons amics. Un vi per compartir i refrescar l’ambient. El sense sulfits 2014, amb un color intens de fruits vermells i unes aromes refrescants de flors silvestres, és un vi natural que trasllada sense embuts tota l’essència de la terra a la copa. Una sorpresa per compatir sense pressa.

Quan li demano a l’Eva quins són els projectes de futur per al Celler Comalats, em mira, respira i somriu. Intueixo que és una deu d’idees i projectes i que està engrescada en mil i una coses al voltant del món del vi. “Tinc ganes de fer moltes activitats: música, menjar, visites, intercanvis… el que calgui per mantenir-nos vius i actius”. Si visiteu la pàgina del Facebook trobareu que participen tant de les activitats que s’organitzen a la zona com de les que ells mateixos proposen. “Fem paelles i la gent pot venir a menjar, conèixer les vinyes i el celler i passar un dia preciós”, em diu contenta l’Eva. És una activitat nova que han començat aquesta primavera i que sembla que ha tingut molt bona acollida. També organitzen un festival a l’estiu que es diu “Comalada Art&Paraula”, en el qual conviden diferents artistes a recitar i compartir les seves creacions literàries. Tot sempre acompanyat d’una bona copa de vi ecològic del Celler Comalats.

Trobareu els vins del Celler Comalats a diferents botigues i restaurants, tant de la Segarra com de la resta de Catalunya. A Cervera, els trobareu al restaurant l’Antic Forn i a la Cosa Nostra; a Tàrrega, a la botiga Fem Cadena i a Barcelona, a Montvínic i Fastvínic, entre altres. Tot i que si voleu conèixer la veritable essència del terròs de la Segarra i l’empenta sempre positiva de la família Bonet, el millor és que us escapeu un dia fins al paisatge de comes i comalades que, per cert, és l’origen del nom del celler.

Per a més informació: www.comalats.com

Mentre que la primavera és una època ideal per eliminar toxines, depurar, deixar de banda l’acció i fer una pausa, l’estiu és el moment de l’any en què tothom es proposa eliminar aquells quilos que li sobren, ja que tant la temperatura com els aliments propis d’aquesta estació ens ho posen molt fàcil.

A l’estiu abunden fruites i verdures riques en aigua i baixes en greixos perquè el nostre cos el que necessita és hidratació, aliments que el refresquin, que ajudin a fer baixar la temperatura i que siguin fàcils de digerir per evitar sentir-nos cansats i aixafats. Ara bé, agafar-nos aquest fet propi de la naturalesa per imposar-nos la fita de perdre els quilos que hem anat agafant durant la resta de l’any i viure-ho com una obligació −i un compte enrere− per lluir un biquini: no, no té cap sentit.

Som una talla? Un nombre? No, no ho som. Som persones reals, perfectes pel simple fet de ser persones. Persones que ens hem d’estimar per com som per dins, perquè quan ho fem i volem el millor per a nosaltres, això mateix és el que tindrem. Quan realment ens estimem i acceptem tot funciona bé i flueix. És llavors quan aconseguim el nostre pes ideal, la nostra salut millora i la resta d’aspectes de la nostra vida també. Quan ens estimem i ens acceptem a nosaltres mateixos aconseguim normalitzar el nostre pes corporal. Mentre no hi hagi amor cap a un mateix, mentre hi hagi conflicte, el pes no serà el que desitgem.

Per poder estimar-nos a nosaltres mateixos el primer que hem de fer és deixar de criticar-nos i jutjar-nos. Quan ens critiquem ens estem boicotejant, ens paralitzem i ens quedem bloquejats sense fer res per aconseguir els nostres objectius. Per què en lloc de jutjar-nos i criticar-nos no ens mirem amb curiositat i amabilitat? Penseu per un moment en algunes de les coses negatives que us dieu a vosaltres mateixos. Com us sentiu? Ara canvieu el pensament negatiu en un de positiu o penseu-lo des d’un punt de vista de curiositat i sense judicis. Com us sentiu ara? Des d’aquí, des d’aquesta segona posició, que és la de l’amor, és des d’on vindrà el pes que voleu.

Us proposo també que en lloc de pensar «hauria de perdre 2 quilos abans del 31 de juliol» penseu i escriviu el següent: «Si realment ho vull, puc perdre 2 quilos abans del 31 de juliol”. Quan diem “hauria” ens estem marcant una imposició que ens paralitza i, a més, ens estem dient que estem fent o hem fet alguna cosa malament. En canvi, si diem “puc”, ens estem donant l’opció de fer-ho des de la positivitat. La primera afirmació (negativa) denota frustració, imposició i negativitat. La segona, en canvi, dóna peu a l’ acció, la proactivitat, la força i opció al canvi.

Heu provat mai de fer l’exercici següent? Agafeu o col·loqueu-vos davant un mirall, digueu el vostre nom i després :“T’estimo i t’accepto tal com ets”. Sé que al principi pot ser bastant difícil de fer i que no en gaudireu, però és necessari abans de fer qualsevol canvi en el vostre pes corporal, ja que si no el feu des de l’amor i l’acceptació, no hi haurà un resultat satisfactori, ja sigui perquè no ho aconseguiu com perquè al cap d’un temps tingueu l’efecte rebot. Al cap d’uns dies, o mesos, de fer aquest exercici veureu com passeu de mirar-vos al mirall amb ulls de crítica i judici per fer-ho amb amabilitat i amor cap a vosaltres mateixos.

És important, doncs, que abans de seguir un règim per perdre pes tinguem clar on hem de posar l’energia, quin és el problema real i posar-hi el focus d’atenció. Moltes persones es passen anys intentant perdre pes i en conflicte amb el menjar però la causa del seu desajustament està en una relació tòxica, en les seves creences i pensaments, o altres coses que no tenen res a veure amb el físic. El pes no és res més que l’aparença externa d’un problema interior molt més profund. Penseu un moment: «Si m’estimo, i m’accepto tal com sóc, és possible que mengi aliments que em danyen, mengi compulsivament o restringeixi la meva alimentació?». Penseu com us sentiu de veritat… Teniu por? Us sentiu insegurs o sols? Us fa ràbia alguna cosa? Teniu impotència davant d’alguna situació? No sabeu dir que “no”? Si en lloc de fer aquestes reflexions i treball interior ens limitem a criticar-nos o jutjar-nos pel pes que tenim, ens sentim culpables per menjar alguna cosa o repetim contínuament els hàbits d’alimentació que ens fan mal, estarem perdent el temps i tota l’energia, però no arreglarem la situació ni el problema o conflicte real. Després és quan ens espantem més, ens frustrem i tornem a entrar en el cercle viciós des de la por i la no-estimació. Això és el què realment hem de canviar, i podeu aprofitar des d’avui per començar a fer les coses d’una altra manera, la de l’amor i l’acceptació.

Ara bé, en aquest procés d’anar a la causa real del problema i fer el treball interior d’amor i acceptació, a l’estiu podem gaudir d’una alimentació lleugera i saludable que ens farà tenir més energia per aconseguir-ho.

Us proposo diferents “top 5” saludables de l’estiu que us poden ajudar a perdre pes i tenir més energia:

I recordeu… Accepteu-vos tal com sou. Mireu-vos al mirall i digueu-vos coses boniques. Sous perfectes perquè sou persones. Gaudiu de tots i cadascun dels aliments que mengeu. Fluïu. Respireu. Estimeu-vos per sobre de tot.

Article escrit per:

Núria Roura
www.nuriaroura.com
Facebook: NuriaRouraCoach
Twitter: NuriaRouraCoach

El Doctor Santos Martín és un cul inquiet i li agraden els reptes. Es va llicenciar en medicina i cirurgia, es va doctorar en oncologia i va fer màsters en medicina ambiental, homeopatia i medicina natural. Quan va especialitzar-se en oncologia, però, va saber que havia trobat el desafiament més important de la seva vida.

Per què l'apassiona tant tractar el càncer?

M’apassiona la capacitat de supervivència que té la cèl·lula tumoral. És com jugar una partida d’escacs contra un rival amb molts recursos. L’estudiem, mirem d’acorralar-lo i fer-li l’escac i mat. Però sovint ens sorprèn i els moviments que han servit per guanyar una partida no sempre serveixen per a la següent. M’apassiona la capacitat que tenen les cèl·lules d’adaptar-se i obligar-te a pensar altres maneres de derrotar la malaltia. Encara estem lluny d’aconseguir-ho.

Com de lluny?

No ho sé, però tot i que cada cop guanyem més partides d’escacs, també cada cop se’n juguen més. A principis del s. XX una de cada 60 persones patien un càncer, actualment és 1 de cada 3 i per quan els nostres fills siguin grans serà una de cada dues.

Hi ha alguna manera de millorar aquestes estadístiques?

Si, millorant l’alimentació i evitant els tòxics. Els tractaments convencionals, quimioteràpia i radioteràpia, són poc acurats i provoquen molts danys colaterals. Ara mateix són els tractaments més estesos i certament ajuden a combatre la malaltia però és molt important potenciar-los amb accions complementàries, que és el que fem al centre.

Quines accions?

Controlar el nivell de calories que consumim, provocar febre al cos amb una màquina d’hipertèrmia i fer una dieta cetogènica.

Anem per ordre. Calories?

El nostre cos té prou energia amb unes 1.500 calories diàries. Actualment consumim gairebé el doble de calories i hi ha un 20 % d’obesitat al nostre país. Si el cos té un excés d’energia, la cèl·lula tumoral pot créixer amb més facilitat. Jo sempre dic que el càncer és més fàcil que es doni en les societats riques que en les més pobres, on difícilment hi haurà aquest excés.

I la càmera hipertèrmica?

És una màquina que fa pujar la febre artificialment als pacients amb càncer. Si puges la temperatura del cos ajudes a eliminar les cèl·lules tumorals que han quedat afectades per l’acció de la químio o la ràdio.

Expliqui'm això.

Pensi que la temperatura rectal d’un pacient està aproximadament sobre els 34-35 graus. Nosaltres la fem pujar fins als 40 graus durant unes quatre hores. Evidentment, monitoritzem els pacients en aquest procés. Això fa que la cèl·lula tumoral es debiliti més i que, paral·lelament, la febre estimuli el sistema immunològic del cos que se suma a l’atac contra el tumor. Això, combinat amb un cos amb poques calories i amb una dieta cetogènica estricta, ens assegura una millora del pacient o, en el pitjor dels casos, un alentiment del procés tumoral. A finals d’any marxo a Alemanya a presentar aquests estudis amb casos de pacients que hem tingut aquí. Jo hi confio molt perquè en veig els resultats.

Fa referència a la dieta cetogènica com un dels puntals en el tractament contra el càncer.

No només contra el càncer, nosaltres tractem diverses malalties degeneratives. Amb aquesta alimentació hem aconseguit estabilitzar, i en alguns casos revertir, altres patologies com el Parkinson o l’Alzheimer. També he tractat dos pacients amb ELA i els ha anat bé la dieta tot i que en aquests casos no hem pogut parar el procés degeneratiu.

Parli'm de la dieta cetogènica que vostè recomana als seus pacients.

Dur una dieta cetogènica manté en equilibri el nostre metabolisme. Com més allunyats de l’equilibri estem, més exposat està el nostre cos a contraure malalties degeneratives. Els malalts no haurien de consumir més d’un gram d’hidrats de carboni per quilo de pes, ni més d’un gram i mig de proteïna per quilo. Amb aquesta dieta evitem que la insulina se’ns dispari, mantenim en equilibri l’omega-3 i l’omega-6 i evitem les inflamacions permanents internes que afavoreixen contraure aquestes malalties. Sí, sóc partidari de la dieta Paleolítica. Això vol dir que hem de reduir el consum de patates, pasta, arròs, llegums, cereals i sucres. No és fàcil.

Si he de menjar algun cereal, quin em recomanaria?

Jo et diria que mengessis civada, perquè tot i els carbohidrats que té, també estimula el sistema immunològic i el fetge.

I la fruita i la verdura?

Cal vigilar amb les fruites perquè en general tenen molt de sucre, i amb algunes hortalisses, com el pebrot vermell o el porro. Jo menjo moltes crucíferes en general −com el bròquil i la coliflor−, i també algues. Les algues tenen molts minerals que ens falten i redueixen el nivell d’estrògens, cosa que és especialment positiva per a alguns càncers com el de mama.

Ha dit que ha de ser rica en greixos?

Sí, saturats i no saturats, no cal que els tinguem por. Són molts els estudis que han assenyalat la importància de l’omega-3 per evitar el creixement del tumor. Olis rics en omega-3 com l’oli de lli, l’oli de cànem o l’oli de peix. L’oli de palma i el de coco tenen triglicèrids de cadena mitjana que donen energia a les cèl·lules bones i inhibeixen el creixement de les malignes. Són dos olis molt recomanables contra el càncer.

Si obro la nevera de casa seva, què m'hi trobaré?

Mató, iogurt de soja, fruits vermells, amanida, alvocat, carn ecològica sempre que puc, peix… Al rebost hi ha civada, algues, fruita seca (ametlla, nous de Brasil i macadàmia), etc. Miri, jo vagi començar sent vegetarià, els meus fills han crescut vegetarians i ara no ho tornaria a fer. Sense deixar els vegetals, que molts d’ells són molt bons, també és necessari que mengem carn, peix… i els greixos que estan tan demonitzats socialment.

Text: Jordi Gràcia

Fotografies: Sergi Garnica

Pel seu sabor deliciós, les seves substàncies nutritives i els seus efectes beneficiosos sobre l’organisme, la pruna ha estat sempre al cim de la gastronomia estiuenca mediterrània.

Tot i ser una fruita d’estiu, la pruna ha resultat sempre molt versàtil a la cuina: a més de consumir-la crua i fresca per esmorzar, com a berenar o refrigeri a mig matí (sempre és millor prendre la fruita crua entre hores que com a postres ), el seu alt contingut en aigua −gairebé un 85%− la converteix en un ingredient òptim per preparar sucs, liquats verds o cremes fredes crudiveganes.

La resta de l’any pot consumir-se seca: aquesta versió de pruna apta per a totes les temporades concentra una quantitat més gran de minerals com el calci o el magnesi, de sucres i d’hidrats, cosa que la converteix en una gran aportadora d’energia. La pruna seca és cinc vegades més rica en fibra que les prunes fresques, per això es recomana especialment en casos de restrenyiment i com a prevenció per a les hemorroides.

Font de fibra: gran aliada per regular el trànsit intestinal

Els efectes laxants de la pruna han donat lloc a mil i un remeis casolans antirestrenyiment: qui no ha provat el remei de l’àvia de deixar en remull tota la nit 4 prunes seques amb aigua i prendre-se-les (juntament amb l’aigua), al matí següent? Doncs bé, aquest senzill remei casolà és efectiu gràcies al sucre sorbitol, que té un efecte laxant, i a la poderosa quantitat de fibra soluble i insoluble que concentra (17,80 g per cada 100 g).

El sorbitol té la capacitat d’estovar la femta i és per això que aquesta fruita resulta molt eficaç per desbloquejar els intestins, sobretot si es pren a primera hora del matí i en dejú. A més, la seva alta concentració de fibra soluble converteix la pruna en una bona fruita per regular els nivells de colesterol.

Poderós antioxidant: retarda l’envelliment

Més enllà del seu efecte laxant, la pruna seca destaca pel seu efecte antioxidant que ajuda a combatre els famosos radicals lliures, responsables de l’envelliment prematur de l’organisme.

La vida sedentària, l’estrès, la contaminació, el tabac, una dieta rica en proteïnes animals de baixa qualitat, el consum escàs de vegetals o l’ús de cosmètics i productes per a la higiene amb parabens, entre altres coses, tenen un efecte tòxic i acumulatiu en el cos que accelera l’envelliment cel·lular i repercuteix, en conseqüència, en la mala qualitat de la pell i l’aparició de cel·lulitis.

L’adopció d’hàbits de vida saludables acompanyats d’una dieta neta i rica en productes vegetals i antioxidants frenarà l’acció dels radicals lliures, cosa que ens proporcionarà més energia, vitalitat, bellesa i bon humor.

La pruna amb got o cullera

Com dèiem a l’inici d’aquest article, la pruna està formada en un 85 % per aigua, i això la fa ideal com a ingredient en sucs, batuts i cremes. En qualsevol cas, podem beneficiar-nos de totes les seves propietats i fins i tot potenciar-les combinant-la amb altres fruites o verdures.

La principal diferència entre un suc verd i una crema o un batut és que el suc rebutja la part fibrosa dels vegetals, cosa que el converteix en encara més digerible (el nostre sistema digestiu tindrà menys feina). Per aquesta raó, els sucs de fruita i els sucs verds són part essencial dels processos depuratius i desintoxicants.

De totes maneres, en la majoria de casos, podreu reversionar les receptes de sucs verds a receptes de primers plats, en una adaptació de crema crudivegana deliciosament nutritiva. Heu provat, per exemple, la crema de prunes, síndria, espinacs i llet de coco?

Divendres, a les 16h, arrenca la desena edició d’Ecosí. El Palau de Fires de Girona acollirà aquesta nova entrega d’una fira que vol promocionar els elements clau de la sostenibilitat, “tant en l’àmbit personal com professional”, i que oferirà un bon ventall d’activitats com ara conferències, tallers, exposicions, activitats infantils, àgores per exposar les experiències i el desenvolupament sostenible, projectes i reciclatge, medicina, un mercat ecològic, un espai de networking, demostracions culinàries i un espai dedicat als més petits.

Veus reconegudes

La Fira comptarà amb la presència de veus ben conegudes en l’àmbit de l’alimentació i la sostenibilitat:

• Divendres, a les 17.30h, la coneguda divulgadora d’alimentació saludable Montse Bradford encetarà el cicle de conferències amb la seva xerrada sobre estrès, alimentació i emocions.
• Dissabte, a les 16h, l’economista i professor universitari Arcadi Oliveres encapçalarà una àgora sobre l’economia al servei de les persones.
• Diumenge, a les 13h, Joan Melé, impulsor de la banca ètica i exdirectiu del Triodos Bank, guiarà l’àgora sobre el capital com a eina per a la transformació personal i social. A les 12 del migdia, la xef de tres estrelles michelin Carme Ruscalleda, explicarà com “Cuinar per ser feliç”, aportarà la visió de la cuina com a eina de creixement personal i destacarà la importància de la selecció de productes locals. També diumenge, a les 17h, la dietista pediàtrica, coach nutricional, presidenta de l’Associació de Tècnics Dietistes de Catalunya i col·laboradora d’Etselquemenges a la secció “Alimentació 0-3″, Olga Brunner, farà un taller teoricopràctic destinat a pares i fills on treballarà com aprendre a menjar plegats, d’una forma sana, conscient i sostenible, a través de l’experimentació, el conte i l’exemple.

La Fira estarà oberta divendres de 16 a 20h i dissabte i diumenge de 10 a 20h.

El Kubb de Sesoliveres fa només uns mesos que ha engegat una etapa nova en què aposta fort pels productes de proximitat i ecològics. De fet, és el primer restaurant d’Igualada que ofereix un menú diari elaborat únicament amb productes locals i de temporada.

El menú –cinc primers, cinc segons i sis postres– deixa clara l’aposta del restaurant: cuina de proximitat i de temporada. En Manel volia obrir un restaurant amb un valor afegit: “Fer reflexionar la gent sobre el que som, i fer-la conscient del territori, com a concepte d’alimentació”. Per això, a l’hora d’elaborar els plats busquen aliments del territori, del temps, de productors propers, i tan ecològics com sigui possible, com les verdures i les hortalisses de l’hort d’en Guim Llacuna i en Dani Roda, la mel de Mas Buret o els cargols de Cal Jep.
Obert cada migdia de dilluns a divendres
Menú: 15 euros (beguda, cafè i IVA inclòs)

A tots els socis que portin el carnet de l’ETS se’ls obsequiarà una ampolleta petita d’oli amb romaní. 

Hem quedat amb l’Alba Rojas i en Carles Jódar, socis treballadors de la Cooperativa Frescoop i coordinadora del projecte Mengem; en Climent Solà, pagès jubilat de Cal Climent, i en Roger Cadevall, educador i jove pagès nouvingut al món agrari. Vull que m’expliquin com, des del món cooperatiu, estan fomentant el relleu generacional de la pagesia manresana i, també, el de tres botigues de barri que venen productes frescos i de proximitat a la capital del Bages.

Mengem de l’hort és un projecte de Frescoop, cooperativa d’iniciativa social que agrupa persones treballadores i consumidores, amb una fórmula mixta de cooperativa de treball i de consum. Frescoop es va fundar l’any 2007 pels socis de treball de GEDI SCCL, i té per objectiu la distribució de productes de temporada i de proximitat, així com la promoció local del cooperativisme de consum i la creació de xarxes de suport. “Volem fer arribar el millor producte a les persones que el volen consumir i també volem que les que el produeixin es guanyin la vida al Bages”, m’explica L’Alba. Entenc que l’estructura cooperativa és la que dóna peu i empenta a un projecte de foment de l’alimentació saludable, ja que facilita la producció i la compra de menjar de qualitat a preus justos.

Som a Cal Climent, els horts que des de fa més de trenta anys porta en Climent amb molta cura i respecte. “La meva vida és aquí, en aquesta terra… i ara que sóc jubilat vull que la terra continuï viva i donant fruits”,  ens explica amb un somriure als llavis. Percebo en la seva mirada l’orgull de veure com els camps no queden abandonats i com l’empenta d’en Roger manté plena de vida la terra que l’ha alimentat durant tants anys. “Jo no en sabia res i aquí m’han obert les portes de bat a bat”, diu en Roger ben content. M’expliquen com des de Frescoop han impulsat el relleu dels horts de Cal Climent amb l’objectiu, per una banda, d’abastir directament les botigues de venda al públic i la botiga en línia i, per una altra, per incorporar una persona jove al món agrari local que produeixi horta ecològica i fresca de confiança. “Ens va sortir la possibilitat d’agafar el relleu de l’horta i de la botiga de la dona d’en Climent, la Montse”, m’explica l’Alba.

Des de Frescoop, a finals de 2011, van engegar el projecte de mengemBages, per oferir als socis cooperatius la possibilitat de comprar menjar en línia, sempre seguint uns criteris molt clars de proximitat i respecte pel producte. Després d’uns mesos de funcionament, els consumidors reclamaven que hi hagués una botiga per poder anar-hi a comprar. Va ser llavors quan des de mengemBages van convertir l’espai de magatzem en una botiga de cara al públic, que comparteixen amb una altra de lloguer de bicis. Va ser l’any 2013 quan mengemBages va començar a obrir regularment la botiga al carrer del Bruc de Manresa per donar el servei que reclamaven els socis.

“Vàrem anar introduint cada vegada més productes, sempre mantenint el criteri local i ecològic, i ens agrada dir que si tenim mil productes, tenim mil històries per explicar”, argumenta en Carles Jódar, responsable de comunicació de la cooperativa. Ha estat a principis de 2015 quan les sincronies de la vida han facilitat que des de Frescoop s’apostés per agafar el relleu de l’hort del Climent i de la botiga de la Montse al barri de la Parada de Manresa i, a més a més, una altra botiga de fruita i verdura, al barri de la Sagrada Família. Tots tres relleus generen tot un mar de reptes i oportunitats noves per a la cooperativa. “Volem recuperar l’ànima de les botigues de barri, volem que la gent vagi a comprar contenta”, diu l’Alba.

Passegem per l’hort mentre tots tres van explicant la seva vivència a les terres de Cal Climent, que des de fa uns mesos s’han convertit en Mengem de l’Hort. “Si hi ha ganes, la feina no s’acaba mai… això si, ets lliure de fer-la quan vulguis, no cal que donis explicacions a ningú”, respon en Climent quan li demano com veu el relleu d’una persona jove. En Roger argumenta que “jo hi sóc perquè en Climent m’esperona i em guia, em dóna consell i m’acompanya, si no no sé com hauria començat”. Certament és una experiència de relleu generacional com les que es feien abans, en què la persona jove passava una temporada llarga amb el mestre i aprenia l’ofici. “Jo ho veig com aquella figura de l’aprenent, que els nanos joves anaven a fer pràctiques als tallers… ara les coses són diferents, tot i que l’esperit de transmissió de coneixement és el que es manté”, ens explica en Carles.

Els camps són plens d’enciam, ceba tendra, carabassó, pastanaga, remolatxa, pèsol, col, escarola… i un munt de colors que ja mostren la gran explosió del bon temps. El Roger ha començat la conversió cap a l’agricultura ecològica i, a banda dels consells de savi d’en Climent, també s’assessora amb personal tècnic especialista en producció ecològica i, segons m’explica, també dedica moltes hores a llegir llibres i a consultar per Internet tot allò que requereix més coneixement. “M’agrada informar-me i atrevir-me a fer coses que potser en Climent no faria, m’agrada provar altres tècniques que descobreixo i aplicar-les als camps d’aquí”, explica en Roger, animat. I segurament aquesta és una de les fortaleses del tàndem que han creat en Climent i en Roger, compartir coneixement i donar llibertat perquè cadascú l’apliqui a la seva manera. “És molt bon alumne, sort en tenim de persones com ell que valoren el treball al camp”, reivindica en Climent.

Cau la tarda vora Montserrat i marxo contenta cap a casa. M’agrada sentir que les persones s’emocionen amb projectes que requereixen una aposta personal valenta i d’un treball conjunt que la fan possible. Aplaudeixo el treball cooperatiu que dóna resposta a reptes actuals, com el relleu generacional de les empreses familiars, ja sigui al camp o a la botiga. Potser ja no es dóna dintre del nucli de la família, però sí entre persones que s’estimen la feina i comparteixen els valors que brollen des del cor.

Per acabar el dia faig una parada gastronòmica al Mas de la Sala, un restaurant que aposta pel producte local i pel manteniment de la tradició gastronòmica manresana. Hi vaig recomanada, ja que hi tenen un hort portat per en Climent. Hi podreu tastar molts productes presents a les botigues de mengemBages. I pels que vulgueu fer una escapada amb els infants, us recomano que demaneu els menús infantils, que han estat dissenyats per una especialista en nutrició. A més, els caps de setmana hi ha servei de monitors entre les 14 h i les 17 h, perquè els més petits gaudeixin d’una tarda de jocs fora de casa amb altres nens i nenes.

Aquests cinc elements són: aigua, fusta, foc, terra i metall i, a més, hi ha dos cicles de relació entre ells, el cicle de creació (Sheng) i el cicle de destrucció (Ko). Tots dos cicles són importants, sobretot el de creació, ja que la medicina tradicional xinesa (MTX) ha pogut establir, a partir d’aquests conceptes, una previsió dels fets i dels fenòmens naturals que succeeixen al llarg de l’any.

L’MTX atribueix a cada element un òrgan i una víscera, un color, una emoció, un sabor, una estació de l’any, un grup d’aliments per tonificar els òrgans i un moviment energètic. A continuació parlarem de quins òrgans estan relacionats amb cada element i estació de l’any i els aliments que s’hi associen per poder oferir una guia pràctica de com alimentar-nos en cada època segons la medicina tradicional xinesa.

Sopa de miso amb alga wakame

Element aigua – Hivern

• L’element aigua té associat els ronyons, la bufeta i l’aparell reproductor.
• L’estació de l’any és l’hivern.
• El color és el negre.
• El sabor és el salat.
• L’emoció relacionada: la por.

Durant l’època més freda de l’any, tots els aliments foscos (sèsam negre, castanyes) i salats (peixos i algues) ens nodriran els ronyons, la bufeta i l’aparell reproductor. També són especialment adequades les arrels, allò més profund a la terra. Per tant, el nap (sobretot el nap negre), la xirivia, la pastanaga o la remolatxa són aliments ideals per nodrir els ronyons, òrgans que, segons l’MTX, són el magatzem d’energia per a tota la vida. És imprescindible cuidar aquest sistema per mantenir-nos vitals i joves.

L’hivern també convida a quedar-nos a casa, a protegir-nos del fred i, per aquest motiu, és el moment de nodrir la part més interna del nostre organisme (ossos, medul·la i cervell). Per fer-ho −o per no perdre calor−, cal menjar aliments calents com el fajol, els alls, la canyella o la civada, i també lleugerament picants, que ens ajudaran a mobilitzar l’energia cap a les extremitats. També convé fer coccions llargues i prendre sopes (és a dir, aigua), que seran molt més nutritives si hi afegim ossos (el més intern d’un animal) o espines i algues (provinents del mar i riques en minerals).

Pel que fa a les fruites, les fruites més fosques, com les móres, són riques en antioxidants, substàncies antienvelliment. Els llegums també són ideals per a aquesta època de l’any. A l’orient utilitzen les mongetes azuki (link al rebost), uns llegums de color fosc amb forma de ronyó (aspecte molt indicatiu de per què ens van bé).

Element fusta – Primavera

• L’element fusta té associat el fetge i la vesícula biliar.
• L’estació de l’any és la primavera
• El color és el verd.
• El sabor és l’àcid.
• L’emoció relacionada: la ira.

El següent element segons el cicle Sheng (de creixement) és la fusta i l’estació de l’any relacionada és la primavera. Durant aquesta època es genera una energia idònia per netejar l’organisme i, en especial, depurar el fetge i la vesícula biliar que, alhora, hem de tonificar perquè funcionin correctament. Tot això ho aconseguirem ingerint vegetals de color verd com els enciams, ruca, herba de blat i fulles verdes en general, aliments àcids (vinagres, xucrut, llimona, etc.) i germinats, bombes de nutrients que comencen a brotar i que aporten una gran quantitat de vitamines i minerals. En definitiva, aliments que ens comencin a refrescar per preparar-nos per a l’estació més càlida de l’any, l’estiu.

L’emoció de la fusta és la ira, la ràbia. Una mala gestió d’aquesta emoció congestiona el fetge, òrgan encarregat de “netejar” l’organisme de tòxics, tant els físics (a través de l’alimentació i dels elements externs com la contaminació) com els emocionals. Per això és important ajudar el fetge amb un alimentació depurativa.

A la primavera començarem a introduir fruites i verdures crues en el dia a dia i a fer coccions més curtes i lleugeres com els saltats o la cocció al vapor.

Varietats de tomàquet

Element foc – Estiu

• L’element foc té associat dos òrgans i dues vísceres associades: el cor i l’intestí prim; i el mestre del cor (pericardi) i el triple reescalfador, que no és una víscera com l’entenem en la medicina convencional, però governa tota l’energia original de l’organisme.
• L’estació de l’any és l’estiu.
• El color és el vermell.
• El sabor és l’amarg.
• L’emoció relacionada: l’alegria. A l’estiu esteu més contents?

L’estiu és la següent estació dins del cicle de creixement. És moment per depurar el sistema circulatori. I ho podrem fer amb fruites vermelles com la síndria, les cireres, els tomàquets o pebrots vermells, per exemple. També aniran molt bé les fulles fresques de sabor amarg com les endívies, ruca, créixens, dent de lleó, etc. El sabor amarg ajuda a fer baixar l’energia i a no acumular calor a la part alta del cos. També convé ingerir aliments lleugers, rics en aigua, per afavorir la hidratació i no perdre vitamines i minerals a més de per refrescar el cos. La recepta d’endívies farcides de verdures (http://www.martinaturalbienestar.com/endibias-rellenas-de-verduras-marinadas/) és ideal per a aquesta estació.

Foto: Pau Esculies. Cuina: Montse Vallory

Element terra – Estiu tardà (setembre i octubre)

• L’estómac i la melsa.
• Setembre i octubre.
• Els colors són l’ocre, els taronges, els grocs i els marrons.
• El sabor és el dolç.
• L’emoció relacionada: la preocupació.

En medicina tradicional xinesa l’època que va des del final de l’estiu fins a l’epoca més freda de la tardor, és a dir, setembre i octubre, també es considera una estació. L’estiu tardà és un bon moment per harmonitzar el sistema digestiu i reconstituir l’organisme. L’òrgan i la víscera associats a la terra són la melsa i l’estómac, imprescindibles en el procés digestiu.

Una bona digestió és imprescindible perquè la resta de l’organisme funcioni correctament i estigui sa, per això aquesta cultura mil·lenària ja procurava cuidar molt  la salut del sistema digestiu.

Durant aquests mesos caldrà tonificar el sistema digestiu i per aconseguir-ho seran uns bons aliats els aliments que estan en contacte amb la terra i de color taronja, com per exemple la carabassa o la pastanaga. El cereal per excel·lència d’aquesta època i que afavoreix les digestions és el mill (també del color de l’element). Recepta de pastís de mill amb carabassa.  En aquest període de temps comencem a deixar els aliments crus per tornar a introduir a poc a poc aliments cuinats. Aliments que ens resultin més fàcils de pair i que ens ajudin a reconstituir-nos (mill, pomes, raïm, mongetes, etc.) perquè el cos comenci a preparar-se per a la tardor i l’hivern.

El sabor de l’element terra és el dolç, però cal matisar que ens referim a un dolç suau i natural present en els aliments rics en hidrats de carboni d’absorció lenta, que ens garanteixen uns nivells de glucosa en sang regulars. Aquest tipus de dolç el trobem a les verdures dolces com la carabassa o a les fruites com el préssec i ajuden a no tenir pensaments repetitius, a reduir la preocupació i a no donar “massa voltes” a les coses. Estar massa preocupats ens treu energia i ens quedem sense força.

Element metall – Tardor

• El pulmó, l’intestí gros i la pell.
• L’estació de l’any és la tardor.
• El color és el blanc.
• El sabor és el picant.
• L’emoció relacionada: la tristesa

Al metall s’hi associen el pulmó, l’intestí gros i la pell, òrgans i víscera importantíssims per a una bona eliminació i evacuació de residus tòxics. A més, s’encarrega també del sistema immunitari i de la protecció davant d’agents patògens, amb la qual cosa l’alimentació hi té un paper clau. És molt recomanable fer infusions amb gingebre, ja que el sabor relacionat és el picant i aquest ens escalfa i mobilitza l’energia del cos. Sense oblidar els bolets, els reis de la tardor, que estimulen la funció del sistema immunitari i van bé per evitar els refredats a l’hivern. Els aliments blancs com la coliflor, l’all, la ceba, la pera o el nap també són adequats per a aquesta època. Cal anomenar en aquest apartat el kudzú (link al rebost) (Pueraria Lobata), una arrel seca molt recomanada per cuidar  l’intestí gros i el sistema respiratori.

L’energia de la tardor és també l’adequada per augmentar l’energia defensiva de l’organisme, desintoxicar l’intestí gruixut i repoblar la flora bacteriana, purificar els pulmons i fer exercicis respiratoris.

Article escrit per:

Martina Ferrer

Dietètica Naturista – Acupuntura

www.martinaturalbienestar.com

Entrar a casa de la  Maia Planas és com obrir una petita porta al Liceu. Sona l’òpera mentre els nens juguen; el Jaime, el seu company, també músic, assaja amb l’oboè. Enraonem vora el piano, on passa gran part de la seva vida. Néta del famós fotògraf Josep Planas i Muntanyà, aquesta soprano mallorquina fa 10 anys que treballa intensament en el món de la lírica i és una veu reconeguda i valorada. Un dels seus últims èxits va ser convertir-se en la Gilda de Rigoletto, al costat de professionals com Josep Bros i Genaro Sulvarán. També la podeu escoltar a Enllà del mar i Geografies de l’Ànima, dos treballs discogràfics en què interpreta poetes mallorquins, amb música d’Antoni Parera Fons.

Com és la feina d’una cantant d’òpe­ra?

Aquesta feina és molt de picar pedra, de mirar d’obrir portes, no relaxar-se mai, i estudiar contínuament. T’has de moure molt, t’has d’estar reciclant contínuament.

Llavors, tot i tenir una bona veu, no és fàcil?

No. Has de dedicar molt de temps a estudiar, si has de cantar una òpera, l’has de memoritzar, li has de posar veu. I això vol dir no només saber-te les notes, sinó que l’has de cantar i entrenar tota la musculatura que necessites. Cal treballar-la i conèixer una veu que evoluciona amb tu.

I com et cuides la veu?

L’has de tenir molt present, no forçar-la. Jo em cuido, però no sóc obsessiva. Puc entrar en un lloc amb aire condicionat i no passa res. Hi ha cantants que no podrien fer-ho. Cadascú sap fins on pot arribar.

I en quin moment et planteges com menges i comences a prendre consciència de la importància de l’alimentació?

Va arribar un moment que em constipava molt, estava contínuament malalta. A més, tinc còlon irritable i m’agafaven atacs constantment. Parlant amb uns amics em van recomanar un homeòpata. Vaig anar-hi i ell em va dir que tot això ho solucionaria amb l’alimentació. I em va derivar a un dietista. I aquí va començar tot.

I quins canvis vas fer?

Ui, en aquell moment, ara fa 7 anys, em va semblar que era un canvi molt radical. Em va fer una dieta de neteja en què durant un mes vaig suprimir la carn. I després em va dissenyar una dieta que excloïa refinats, sucres, lactis de vaca, estimulants i incloïa nous aliments: quinoa, tahina, tempeh… També vam incloure oligoelements. No sabia què era tot allò. Em va semblar molt radical. I vaig pensar que no ho podria fer.

I com va anar?

Va ser brutal. Ja no vaig tornar a tenir cap atac de colon irritable; i vaig passar pràcticament a no emmalaltir. Vaig començar a sentir-me molt bé, i amb molta energia. Aquesta va ser la meva primera incursió en el món de l’alimentació.

I als dos anys et quedes embarassada.

Sí, i a l’embaràs tot això ja ho tenia molt integrat.

I amb els petits com ho fas?

Doncs ells per exemple mai han pres llet de vaca, han menjat espelta en comptes de blat, prenen cereals integrals, intentem menjar-ho tot ecològic. Amb la gran, la Martina, vàrem anar de molt petita al cinesiòleg i ens va treure els lactis.

I has anat introduint més canvis en l’alimentació?

He continuat investigant, arran d’amics que hi estan molt ficats, i arran també d’haver viscut de prop situacions en què l’alimentació ha estat clau per millorar problemes de salut.

Sí?

Sí, concretament problemes de salut del fill d’una amiga que ho està solucionant a través de la dieta. Concretament una dieta sense gluten. I quan veus casos que funcionen i comences a llegir coses, fas més canvis.

I això on t’està portant?

Entre altres coses a introduir productes nous, com l’oli de coco i a reduir moltíssim el gluten. Ara utilitzem farina de fajol, i pràcticament no mengem pa, que era una cosa impensable per a mi.  Una de les coses que he notat reduint tant el gluten és que a la meva filla li han millorat molt unes molèsties que tenia a les cames des de ben petita, com a mínim tinc aquesta sensació. Però el que és molt difícil és quan vaig a Mallorca…

Per què?

Amb la família és impossible menjar igual que a casa. Hi ha coses com les llets vegetals que ja les tenen molt integrades, però que no els donin galetes industrials, magdalenes o pa de blat, per exemple, és realment molt difícil.

I aquestes situacions com les gestiones?

No les puc gestionar (riu). És difícil… Si fos una intolerància, amb analítiques mèdiques, suposo que tothom ho respectaria, però si no és així, no li donen importància, els costa una miqueta.

I després hi ha setmanes que vas de ruta, fas bolos i t’emportes la canalla. Com ho fas?

Sí, quan la Martina era petita sortíem de casa molt preparats, recordo que sempre portava un bric de llet vegetal al darrere. Però ara quasi a tot arreu trobes botigues ecològiques i tenen de tot. El que sí que és imprescindible, si marxo amb els nens de ruta, és estar a llocs que tinguin cuina i pràcticament ho fem com a casa.

I si hi vas sola?

No, si hi vaig sola sóc més flexible. Ara bé, també m’emporto coses. De vegades, per exemple, dino al restaurant amb la companyia però m’emporto coses que puguin substituir el sopar. Però també em deixo anar, de vegades.

Què vols dir?

Doncs que el meu problema és que en èpoques de molt estrès, quan vaig de bòlit amb la feina i la criança, deixo de cuidar-me. I després torno a tenir crisis.

O sigui que si tens més estrès, menges pitjor?

Sí.  Em passa això.

I més tard ho notes?

Sí, molt! Després em sento fatal. Perquè he tornat a tenir atacs de còlon irritable, per exemple. I és que en el meu cas és automàtic. Em deixo de cuidar i tornen. Però de seguida torno a menjar sa (riu).

Tinc la sensació que el teu és un camp professional en què la gent es cuida molt.

Hi ha de tot. El que sí que percebo és que cada vegada hi ha més cantants que opten per medicines alternatives. Fins i tot la meva foniatra, per exemple, fa temps que les ha anat integrant, que ha anat introduint una visió més holística de la salut. Tot i que a vegades has de cantar i necessites que et baixi la inflamació i et prens cortisona, ibuprofè o el que sigui. Són casos extrems. I el cantant valora si ho vol fer o no.

Què fa el foniatra exactament?

És un metge especialitzat, el metge de la veu. Hi anem de tant en tant per fer revisions i que ens mirin les cordes, i si surt un problema, ja sap com és la teva anatomia i és més fàcil resoldre’l. Si estàs malalt i has de cantar hi vas per veure com ho pots solucionar.

I dius que ha anat introduint una medicina més natural?

Sí, totalment. L’última vegada que havia de cantar i estava fatal perquè tenia un refredat mal curat, em va donar unes barreges d’olis essencials que ella havia fet. I em van anar molt bé. I ara cada vegada que tinc alguna molèstia em faig la barreja d’olis essencials i ja està. També ha introduït l’homeopatia. I també hi ha osteòpates que treballen amb cantants.

I pel que fa a l’alimentació?

Doncs cada vegada et trobes més companys que deixen els lactis quan tenen problemes de mucositat.

I quant a “l’energia”, quan menges bé notes que pots actuar millor?

Sí, moltíssim. Però també té molt a veure que quan vaig fer aquest canvi d’alimentació per fi vaig començar a dormir.  Sempre he sigut molt activa a la nit, però és que em ficava al llit i feia voltes i voltes i no podia agafar el son. I quan vaig fer el canvi de dieta me n’anava a dormir i per fi podia fer-ho! No sé si era el ying, el yang (riu) o que no menjava carn a la nit, però va ser el canvi més sorprenent que vaig experimentar.

Lídia Hervàs

Periodista

Què és el sucre de coco?

El sucre de coco és un producte derivat d’extreure la sàvia de la flor del coco i escalfar-la perquè s’evapori la major part de l’aigua. Aquest procediment aconsegueix que es retinguin part dels nutrients de la flor i s’obté un endolcidor que pot tenir una textura cristal·lina similar a la del sucre morè, amb un lleuger color i aroma torrat (podeu veure com s’elabora en aquest vídeo a partir del minut 3.30).

La gran diferència entre el sucre de coco i el sucre blanc de taula és que aquest últim no conté cap tipus de nutrient, són calories buides. En canvi, el sucre de coco conté més nutrients que altres endolcidors considerats “saludables” com el xarop d’atzavara, el sucre integral o fins i tot la mel.

En aquesta taula comparativa podeu veure els valors dels diferents minerals i vitamines dels diversos endolcidors.

El procés d’elaboració del sucre de coco integral assegura que es mantinguin alguns dels nutrients de la planta. De fet, d’acord amb un estudi fet pel Departament d’agricultura de Filipines (un país gran productor de coco i productes derivats del coco), el sucre de coco conté minerals com el ferro, el zinc, el calci i el potassi.

El sucre de coco també conté alguns àcids grassos de cadena curta, polifenols i antioxidants que aporten beneficis a la nostra salut. Fins i tot conté petites quantitats d’aminoàcids com l’àcid glutàmic, un aminoàcid precursor de la glutamina que les cèl·lules intestinals poden utilitzar com a font d’energia.

Finalment, té quantitats modestes d’un tipus de fibra (anomenada inulina) que pot tenir efecte prebiòtic, pot alimentar també la microbiota intestinal i a més ens pot ajudar a regular els nivells de sucre en sang (l’efecte de la inulina s’ha comprovat amb diabètics). A continuació aprofundirem sobre l’efecte del sucre de coco en la glicèmia.

Quin efecte té sobre els nivells de sucre en sang?

El sucre de coco augmenta els nivells de sucre en sang molt menys que el sucre blanc de taula o que altres endolcidors com la mel. La raó és precisament el seu contingut en fibra (la inulina que comentàvem abans) i el seu contingut en fructosa. Els que vulguin saber quins tipus de sucres el componen pot fer-ho en aquest article. Aproximadament conté un 71 % de sacarosa (que és una combinació de glucosa i fructosa), un 3 % de glucosa sola i un 3 % de fructosa sola. Aigua, nutrients, inulina i antioxidants constitueixen la resta de components.

I a qui li agradi comparar nombres, us parlarem de l’índex glicèmic. Serveix per mesurar la rapidesa amb què un aliment fa augmentar els nivells de sucre en sang. El tipus de sucre que el té més elevat és la glucosa, ja que té un valor de 100. Un índex glicèmic baix és aquell que es troba per sota de 55. Així, l’índex glicèmic del sucre de coco és de 35, d’acord amb dos estudis fets amb pacients en què es comparava l’augment del sucre en sang després de consumir sucre de taula o un sucre derivat del coco (D-Xilosa) i, per tant, es pot dir que té un índex glicèmic baix.

Segons altres estudis referenciats pels investigadors del sucre de coco del govern de Filipines, els aliments que tenen un índex glicèmic baix contribueixen a reduir els nivells de glucosa en sang després de menjar. D’aquesta manera es millora la resposta de la insulina (l’hormona secretada pel pàncrees que regula els nivells de sucre) i això provoca una millor regulació tant dels sucres com dels greixos a la sang.

En canvi, altres edulcorants d’ús habitual tenen un índex glicèmic més elevat. Per exemple, el sucre de taula el té situat en 68 i la mitjana de les diferents mels és de 55. En general, es desaconsellen els aliments que facin augmentar molt la glucèmia perquè a la llarga poden provocar problemes de diabetis, sobrepès, etc. I a la curta alteren el sistema hormonal i immunitari.

Quan en puc prendre, llavors?

Tot i que el sucre de coco contingui quantitats discretes de nutrients que ens ajudaran a metabolitzar-lo millor i que el seu índex glicèmic sigui més baix que el d’altres edulcorants, no convé abusar-ne, perquè ens aporta el mateix nombre de calories que el sucre de taula (unes 20 KCal). Per tant, en recomanem el consum amb moderació, incorporant-lo en quantitats discretes a les postres que desitgem.

Perquè encara que el sucre de coco tingui un índex glicèmic baix hi ha dos factors que cal tenir en compte, el primer és la quantitat ingerida: si en mengem massa, a la llarga acabarem consumint molt de sucre (el que s’anomena càrrega glicèmica). I el segon, l’altre tipus de sucre que conté: la fructosa, que ha de ser transformada en greix pel fetge i, si se’n consumeix massa, a la llarga també pot comportar problemes d’augment de triglicèrids, hipertensió, fetge gras…

Per tant, sempre aconsellem prudència i moderació, amb qualsevol tipus de endolcidor, inclòs el sucre de coco. Tot i així, resulta un bon substitut del sucre en les receptes de postres per als dies especials.

Dues receptes en una: boletes refrescants de coco gust garrofa i menta i gust taronja

Boletes de garrofa i menta

350 grams de coco ecològic ratllat

5 cullerades soperes d’oli de coco verge ecològic (desfetes al bany maria)

2 cullerades soperes de sucre de coco

1 cullerada sopera de farina de garrofa

Unes gotetes d’extracte natural de menta

1 mica de sal marina sense refinar

Boletes de taronja

350 grams de coco ecològic ratllat

5 cullerades soperes d’oli de coco verge ecològic (desfetes al bany maria)

2 cullerades soperes de sucre de coco

1 cullerada sopera d’escorça de taronja ratllada

1 mica de sal marina sense refinar

Procediment que cal aplicar per separat en els dos casos

Afegiu 1/2 part del coco ratllat en una processadora de menjar i bateu-lo fins que es formi una pasta (normalment es triga uns 5 minuts). Afegiu-hi 1/4 de coco ratllat i la resta d’ingredients i torneu a batre-ho tot (uns 30 segons) fins que estigui ben combinat.

Utilitzant una cullera de boles de gelat o bé les mans, feu-ne boletes, arrebosseu-les amb la resta de coco ratllat i poseu-ho al refrigerador perquè l’oli de coco agafi consistència.

Bon profit!

Cada vegada hi ha més persones amb sensibilitat, al·lèrgia o intolerància a l’ou, el gluten, el blat, la llet o el blat de moro. Per aquest motiu aquesta recepta de nyoquis és lliure de qualsevol d’aquests aliments. Els nyoquis, plat tradicional italià, estan fets normalment de patata, sèmola de blat, llet, sagí (greix animal), algun tipus de farina i també s’hi sol afegir una formatge ricotta. Si seguíssim la recepta original seria un plat molt poc saludable i massa dens per menjar a la nit. En canvi, aquests nyoquis són molt sans i els podem menjar també llavors.

La carbassa, l’ingredient bàsic d’aquests nyoquis, no només és una verdura de tardor/hivern, també n’hi ha d’estiu, que és de pell més clara i fina, i també té llavors més toves. No és d’estranyar que hi hagi carbassa també a l’estiu, ja que el 90 % del seu pes és aigua i, per tant, és una aliada per hidratar-nos durant els mesos de més calor. A més, la podem menjar cuinada o també crua. A part de ser rica en aigua, té poc greix i els hidrats de carboni que conté són d’absorció lenta. És una font de fibra excel·lent i té poques calories, així que incorporar-la al sopar és una opció lleugera que ens ajudarà a anar bé de ventre l’endemà. És una verdura fàcil de digerir que a més té un efecte suavitzador sobre la mucosa de l’estómac, sovint afectada pel consum d’aliments al quals com sensibles, al·lèrgics o intolerants.

Per fer aquesta recepta utilitzem farina d’arròs integral, però si ho desitgem la podem canviar per una altra farina sense gluten com la de fajol, la de cigrons, la de quinoa, la de mill o la de teff, per exemple. En cas que desitgéssim fer aquesta recepta baixa en histamina podríem fer un tipus de salsa que no portés tomàquet, com per exemple una de mantega de coco i sàlvia, una beixamel vegana feta amb porro i coliflor, una salsa de remolatxa o una maionesa de cúrcuma, pebre negre i lli.

Un altre ingredient clau en aquesta recepta és la sàlvia. Quan afegim fulles de sàlvia a les preparacions alimentàries ens beneficiem de les seves propietats fitoterapèutiques. La sàlvia ajuda a reduir els nivells de sucre a la sang, a tenir menstruacions menys doloroses −i a descarregar el flux gràcies a les seves propietats estrogèniques−, a fer bones digestions… També és diürètica i una gran aliada com a relaxant muscular en persones amb fibromiàlgia o dolors musculars. Les dones embarassades no n’han d’abusar perquè pot provocar avortaments.

Ingredients

• 600 g de carbassa (la carbassa de la foto, un cop pelada i sense les llavors, pesava exactament això)
• 225 g de farina d’arròs (deixar-ne una mica més per enrotllar)
• 2 C de llinosa mòlta
• 8 C d’aigua de qualitat
• 15 g de sàlvia fresca picada fina
• Una mica de nou moscada
• Una mica de sal marina sense refinar
• 1 C d’oli de coco
• Abundant aigua de qualitat per bullir

Per a la salsa

• 2 C d’oli de coco
• 2 dents d’all sense el cor
• 180 g de tomàquets cherry
• 5 g de sàlvia fresca
• 1/8 de tassa d’aigua de qualitat
• Una mica de sal marina sense refinar

Preparació

1. Preescalfar el forn a 175 °C.
2. Pelar la carabassa, treure les llavors i tallar-la a mitges llunes. (Es poden guardar les llavors i germinar-les).
3. En una safata de forn, posar una cullerada d’oli de coco i la carbassa. Posar-ho al forn durant 30 minuts o fins que la carbassa estigui tova. També podem fer la carbassa al vapor. Tant si es fa d’una manera com de l’altra, és important no cuinar-la massa perquè si no es farà massa aquosa.
4. Deixar refredar la carbassa. Un cop freda, retirar-ne l’aigua o l’oli que hagi pogut deixar anar i batre-la.
5. Deixar la llinosa mòlta en remull amb 8 cullerades d’aigua durant 15 minuts perquè es faci com una pasta.
6. Afegir la pasta de llinosa, la nou moscada, la sal, la sàlvia fresca picada i la farina d’arròs integral al puré de carbassa i barrejar bé tot junt.
7. Escampar una mica de farina d’arròs integral sobre el marbre de la cuina o una superfície.
8. Agafar una petita quantitat de la massa, aproximadament ¼ d’una tassa, donar-li la forma de salsitxa (vegeu la foto) i després tallar-la a trossos perquè quedi la forma de nyoqui de la mida que desitgem.
9. En una paella fer la salsa. Posar l’oli de coco i l’all picat a foc viu, quan l’all ja estigui una mica rossejat afegir la sàlvia, els tomàquets cherry picats i una mica de sal. Anar afegint una mica d’aigua i deixar que es vagi absorbint i la salsa es redueixi.
10. En una olla, posar abundant aigua de qualitat a bullir. Quan l’aigua bulli, posar-hi els nyoquis per parts perquè no s’enganxin. Deixar-los uns 2 minuts aproximadament, retirar-los i afegir-los a la paella de la salsa. Deixar coure durant uns 30 segons remenant suaument per aconseguir que la salsa s’integri als nyoquis.
11. Servir immediatament i gaudir-ne.

En fi, que toca menjar coca de Sant Joan i, posats a fer-ho, fem-ho bé. “És possible?”, em vaig preguntar primer de tot. I la il·luminació la vaig tenir quan vaig conèixer Casa Moner de Girona.

Tot va anar de la manera següent. En Temps de Flors, vaig anar a Girona a conèixer la gelateria Rocambolesc, al carrer Sant Clara, dels germans Roca. Just quan hi érem, fent cua, es va posar a ploure. Vam decidir esperar que amainés fent temps a l’establiment que hi ha just davant de la gelateria, que és –oh, el destí!– Casa Moner.

Uns dies després, visito Tarragona per entrevistar en Lluís Gavaldà i la Núria Serrano i em diuen que, els caps de setmana que visiten els avis de Girona, carreguen pans de Casa Moner per a tota la setmana. No n’havia sentit a parlar mai, i en poc temps, havia topat amb el nom dues vegades seguides.

Finalment, amb el desig d’obtenir més informació sobre el forn de pa, vaig parlar amb el cuiner Joan Roca i amb la seva dona, l’Anna Payet, perquè me’n donessin la seva opinió. “Boníssims, els has de conèixer. T’agradaran”, em deien. “Nosaltres hi treballem conjuntament quan a l’estiu ens encarreguem del càtering del Festival de Cap Roig”, afegien.

L’endemà tornava a ser a Girona, davant de la directora de Casa Moner, l’Olga Escalé. La primera pregunta: “Com prepareu la coca de Sant Joan?”

“Com fem amb la resta de pans: amb farina, ous, llet, sucre i, en aquest cas, pinyons ecològics”. Concretament, la coca de Sant Joan “la fem amb farina de kamut, perquè és més gustosa”.

L’any passat, van vendre prop de mig miler de coques, i aquest any preveuen les mateixes vendes. De fet, Casa Moner del carrer de santa Clara va començar el gener del 2009, però Girona i el forn de pa han recorregut plegats el camí del menjar bo i saludable fins al punt que, a hores d’ara, ja hi ha quatre establiments Casa Moner repartits per la capital del Gironès.

“I els preus?”, li pregunto a l’Olga. “El quilo de coca de Sant Joan va a 23€; si és amb crema, a 25 €”. “És a dir”, li dic jo ara, “com la resta de coques que no estan fetes amb productes ecològics”.

Més enllà de les coques de Sant Joan, Casa Moner també és coneguda pels pans, especialment pels anomenats d’etiqueta negra (tot ecològic i amb llevat natural).

Viatges a cegues? O fas turisme sostenible?

Primers dies de juny. Als més inquiets els comença a entrar el neguit si no tenen ja organitzades les vacances d’estiu. Els que sempre improvisem, els mirem amb una incredulitat que acabarà esdevenint enveja. Què fem aquest any? Busquem una platja espectacular? Fem aquell creuer a les illes gregues? Agafem la motxilla i recorrem els Pirineus?

Viatjar ja no és un luxe reservat als rics. En només una generació, hem passat de fer de mitjana, durant la nostra vida, un viatge –majoritàriament el de noces– i com a molt lluny a Mallorca, a sentir que ens falta alguna cosa si aquell any no hem pogut visitar un nou país, com més llunyà millor. Anem a l’Índia, com a mínim una vegada a la vida, per trobar-nos! Hem caçat lleons, amb la càmera, esclar, a Kènia. Ens coneixem amb detall els monuments de Roma. Somiem, sobretot els més ‘ecologistes’, a poder fer un creuer a l’Antàrtida o com  mínim veure el Perito Moreno (Argentina) abans del desgel.

L’esclat del turisme ha estat un dels fenòmens més importants del segle XX. El nombre de turistes a escala mundial ha passat de prop de 25,3 milions l’any 1950 a 1.138 milions el 2014, segons l’últim número del Baròmetre de l’Organització Mundial del Turisme (OMT). I les previsions són que superi els 1.500 milions el 2020.

Bones notícies per a la humanitat, dolentes per al planeta?

Viatjar no és només un plaer, estic convençuda que allò d’obrir la ment no és un tòpic. Viatjar ens fa més lliures. Què hauria sigut de l’Estat espanyol sense aquella onada de turistes europeus –sí, aquelles noies amb bikini dels anys 60– que donaren pautes d’actuació moral, social i cultural a aquelles generacions educades sota el franquisme? Amb ells coneguérem i volguérem entrar a la modernitat. El turisme és, sens dubte, una activitat que té un gran impacte cultural i econòmic sobre aquell que viatja i, per suposat, sobre la terra d’acollida.

Però tenim en compte la resta d’impactes? Tinc una amiga que va i torna a Berlín com aquell que surt a fer un volt. “És que em surt molt més barat que quedar-me a casa”, em diu. De veritat ens surt tan barat? O és que hi ha costos que no assumeix ningú?

Viatjar és una de les activitats humanes que més impacte genera en el planeta. Només cal visualitzar un instant els milers d’avions que pentinen la terra, amb aquelles ratlles invisibles perfectament organitzades, i tot els gasos d’efecte hivernacle que generen i que tenen un cost ambiental molt alt. Aquesta alteració climàtica, a mig termini, tindrà costos humans i econòmics importants. Segons el Joint Research Center (JRC), només a Europa ens costarà uns 190.000 milions anuals.

Ja que ara mateix la majoria d’aquests costos no estan incorporats al que paguem per viatjar, tenim l’oportunitat de seguir fent-ho. Ara bé, tenim la responsabilitat de minimitzar-los per deixar un món habitable a les generacions futures, un món on els nostres fills també puguin viatjar.

Si assumim aquest compromís, el primer pas serà organitzar el nostre viatge pensant a fer un turisme responsable, un turisme sostenible.

Què és el turisme sostenible o responsable?

Més enllà de grans definicions, seria aquell turisme que segueix uns principis bàsics:

• Té una petjada ecològica mínima per al planeta.
• Permet que els recursos naturals i culturals dels territoris es conservin per poder seguir sent utilitzats en el futur, i continuïn reportant beneficis a la població.
• El desenvolupament turístic es planifica i gestiona de manera que no causi problemes ambientals o socioculturals seriosos.
• La qualitat ambiental es manté i es millora.
• Els beneficis del turisme es reparteixen àmpliament entre tota la societat.

Per tant, el turisme sostenible no és un tipus específic de turisme. Més aviat seria una manera de viatjar pensant a cuidar el planeta i el territori que visitarem. El nostre viatge sempre tindrà un impacte, i podem fer que sigui positiu.

[banner]

Què hem de tenir en compte per fer un turisme responsable?

• A l’hora de triar destinació
  Està bé considerar els motius reals del nostre viatge, i si ens cal viatjar tan lluny. En tot cas, qualsevol destinació pot ser una bona opció si es fa de manera responsable. Ara bé, hi ha la possibilitat de fer un turisme compromès, anant a destinacions on el nostre impacte positiu serà màxim. Això ho podem saber a través d’organitzacions com Ethical Traveler, una ONG que vol utilitzar la influència econòmica del turisme per protegir els drets humans i el medi ambient o, com ells diuen, “donar poder als viatgers per canviar el món”.
• A l’hora de desplaçar-se
  Triar sempre els mitjans més respectuosos amb el medi ambient. Això significa optar per caminar o anar en bicicleta per fer desplaçaments dins del territori que visitem o desplaçar-se en transport públic (tren, autobús…). En cas que s’hagi d’agafar avió, tenen menys impacte −com assegura Marta Garcia a Viatjar sense deixar rastre, autora del blog dandolelavuelta.com−, els vols directes que les escales. A més, s’ha de tenir present que com més càrrega porti l’avió, més combustible serà necessari per transportar-lo i, per tant, la petjada a l‘atmosfera serà més gran. Per tant, paga la pena viatjar lleuger. Si volem, una eina per compensar les emissions de gasos d’efecte hivernacle són els programes com CeroCO2 que permeten calcular, reduir i compensar la petjada de carboni del teu viatge.
• On allotjar-se?

A l’hora d’allotjar-se forma part del turisme responsable col·laborar amb el desenvolupament econòmic del lloc que es visita, amb la riquesa de la gent que viu al territori. No cal nodrir només les grans cadenes turístiques. Sempre que hi hagi l’opció, és interessant, i culturalment molt enriquidor, allotjar-se a cases particulars o triar allotjaments de petits operadors, de turisme rural, agroturisme, etc.

En les opcions d’hotels, hostals, etc. cal saber que hi ha certificacions (codis de conducta, compromisos i premis, etiquetes…) que et permeten triar aquells que són més respectuosos amb el medi ambient. A Europa hi ha diverses certificacions de qualitat com Green Globe 21 o la Carta Europea de Turisme sostenible en els espais protegits, a més de l’etiqueta Ecolabel, que té la garantia de la Comissió Europea de Medi Ambient. Altres certificacions són d’àmbit nacional, com el Gites Panda a França o el Distintiu de Qualitat Ambiental a Catalunya. Algunes certificacions internacionals reconegudes són l’Institute for Responsible Tourism – Global Sustainable Tourism Council, Green Globe, Green Seal, LEED o BREEAM, entre d’altres. En l’àmbit rural hi ha l’etiqueta ECOLABEL ECEAT, que coordina el projecte Ceres Ecotur.

Si us feu un embolic amb el tema certificacions, a la xarxa hi ha algunes iniciatives interessants per trobar allotjaments ecos. Alguns exemples són: www.ecohotelsoftheworld.com o blog.hihostels.com/green-eco-hostels.

També val la pena buscar en els territoris d’acollida eines de visualització d’aquest tipus de serveis més sostenibles, similars al Mapa Barcelona + Sostenible

• Què menjar?

En l‘àmbit del menjar, un turisme sostenible és aquell que, com a casa nostra, prioritza el producte local, de temporada i ecològic. Ara mateix, hi ha opcions d’agroturisme que ho posen molt fàcil, perquè un dels atractius és consumir els productes que es conreen al lloc de l’estada.

Sempre és bona opció anar als mercats locals i, a l’hora d’anar a restaurants, fer un cop d’ull a les llistes de restaurants Km0 del moviment Slow Food, que certifiquen l’ús de productes locals i de temporada, i dirigir-se als restaurants bio de les ciutats que visitem.

A Europa, una de les iniciatives més interessants és l‘Associació Bio-Hotels. Neix a Alemanya i s’estén per gran part d’Europa per donar una opció de qualitat als consumidors de productes ecològics. Són hotels petits, de tracte familiar. Per als hotels de l’Associació és obligatori l’ús de productes bio, però a més tenen una política molt estricta de comportament ambiental, pel que fa a energies renovables, ús de l’energia i aigua, residus, etc. Sens dubte una opció compromesa.

Si la teva opció és el veganisme, el portal especialitzat Veggie-Hotels incorpora opcions a tot el món, on no només tindràs menjar vegà, sinó una filosofia de respecte per l’entorn i promoció de la salut.

El turisme sostenible és ecoturisme?

De vegades ho confonem, però no, no són el mateix. Com diu Xavier Basora al seu article Ecoturisme, un concepte confús: “L’ecoturisme és una modalitat turística, mentre que el turisme sostenible i també el responsable són un conjunt de principis”.

L’ecoturisme és una activitat turística que consisteix a “viatjar o visitar àrees naturals amb l’objectiu de gaudir i observar els atractius naturals (paisatge, fauna, flora…) d’aquests indrets i les manifestacions culturals associades”. Cal també triar aquelles opcions d’ecoturisme que siguin més sostenibles. Tot i que està a l’ADN d’aquest tipus de turisme promoure la conservació i la participació activa de les poblacions locals. Quan es dissenya bé, l’ecoturisme és segurament el turisme més sostenible de tots.

Article escrit per:

Lídia Hervàs
Periodista

A Senterada, al Pirineu de Lleida, Casa Leonardo estén les estovalles cada dia a l’hora d’esmorzar i de sopar amb aliments ecològics i locals, perquè els qui s’hi allotgin agafin forces per a les excursions o passejades pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.

Especialitzats en activitats d’ecoturisme, amb el senderisme com a proposta més sol·licitada, proposen caminades temàtiques –a partir de la casa– de 10 quilòmetres.

A les comarques gironines trobem Mas Gircós i Clar del Bosc, uns allotjaments rurals que depenen d’Alba Serveis Educatius i que ofereixen alimentació ecològica, cuinada a partir d’aliments de productors locals. Les famílies hi poden fer estades de cinc dies que incloguin tots els àpats, dormir i fer activitats programades per a cada un dels dies. L’entorn dels dos allotjaments naturals, entre muntanyes boscoses i prats, els fan ideals per als que busquen el contacte amb la natura, amb tots els beneficis que això comporta.

[banner]

Mentrestant, l’allotjament rural Can Sala, situat a Granollers de Rocacorba, a pocs quilòmetres de Girona, s’alça com la destinació ideal per a famílies amb criatures petites. Per una banda, alimentació ecològica, cuinada majoritàriament amb productes del seu propi hort. Per una altra, una granja amb cavalls, ovelles i gallines, que fan les delícies de les criatures, que s’hi apropen amb entusiasme.

I per a ells també, un matalàs elàstic per saltar, jocs de taula, puzles, taules de ping-pong i fins i tot bicicletes, perquè tota la família pugui organitzar sortides pels voltants.

A Can Sala podeu reservar habitació (tenen 35 llits), o fer-hi acampada en zones habilitades properes per a caravanes i tendes.

La pertinença al turisme ecològic la defensen tant per la cuina o la manera de conrear l’hort, com per l’aigua de la piscina o fins i tot pels productes que fan servir per netejar l’allotjament.

Per als amants dels càmpings i del turisme rural, a Tarragona hi ha el càmping ecològic Vinyols Camp. La seva oferta és allotjar les famílies tant en habitacions com en caravanes o tendes perquè se sentin com si fossin en un mas típic del Camp de Tarragona. Els qui s’hi allotgin poden collir fuita dels seus arbres fruiters i fer passejades amb carro. Els tallers de cuina que hi organitzen es fan sempre a partir dels productes conreats als Vinyols, a partir dels quals fins i tot proposen de fer-ne gelats.

El certificat d’ecològic l’ostenten per la cuina però també pel manteniment de l’entorn, amb consciència mediambiental. La mateixa piscina, per exemple, un dels seus atractius principals, es manté amb sal i no amb clor.

I qui busqui justament aigües, l’Hotel Balneari Sant Vicenç, situat entre la Seu d’Urgell i Martinet, és una gran proposta. La primera menció del balneari consta del segle XVII, i sempre l’ha dirigit la mateixa família. Els beneficis de les aigües del balneari de Sant Vicenç són tant per a la pell com per a l’aparell respiratori.

Un altre balneari destacat és el de Rocallaura, situat a la Vall del Corb. Es beneficia de les aigües de Rocallaura, amb propietats alcalines estudiades i recomanades per eliminar pedres del ronyó.

A més de les aigües, un dels punts forts del balneari és la seva cuina, assessorada pel Dr. Pros, gràcies al qual fan la dieta de la civada en tots els àpats del dia. Les cremes de verdura, per posar un exemple, s’enllesteixen amb civada, que durant els últims quinze minuts de cocció es remena junt amb la resta de verdures. La digestió i l’aportació rica en minerals de la civada són dues de les recomanacions d’aquest tipus d’alimentació.

Per acabar, la xarxa de custòdia de Territori.cat, anomenada Arrèlia, promou propostes ecoturístiques per fer conèixer espais naturals que es conserven mitjançant acords de custòdia del territori. A hores d’ara, tenen més de 800 acords a Catalunya.

El portal mostra propostes ecoturístiques, que comencen per una visita guiada o un taller per visitar l’espai conservat pels mateixos propietaris o per tècnics que hi fan les tasques de manteniment, i complementen la visita amb allotjaments i àpats per la zona.

Qui també organitza senderisme és el Brogit Guiatges, que circula per Catalunya a peu o amb bicicleta i fins i tot amb cotxe. Des del 2013, el Borgit és també una agència de viatges d’ecoturisme, que fa descobrir el país a través del fil conductor dels productes ecològics. Tastos d’olis ecològics o de vins del Priorat són algunes de les opcions disponibles. Quant a senderisme, les caminades més conegudes són les que organitzen per les Muntanyes de Prades i per la Vall de Boí en el temps de les falles.

Avui us convidem a anotar a l’agenda algunes de les propostes d’enoturisme ecològic que alguns dels cellers saludables de Catalunya ens proposen per a aquest estiu.

Comencem la ruta pel nord del país al Celler Can Torres, al peu de l’Albera, a l’Alt Empordà. Un indret màgic que us captivarà només arribar-hi. En Joan Carles i la Bàrbara treballen des de l’any 2007 elaborant vins naturals plens de vitalitat. A banda de ser uns productors de vi excel·lents també són molt creatius a l’hora d’oferir activitats a la finca. Plategen coses senzilles com ara gaudir d’una passejada lliure per l’itinerari senyalitzat que tenen als camps −i que acaba amb una degustació de vins−, o bé altres de més complertes com una visita guiada al capvespre per les vinyes amb la corresponent degustació de vins naturals de Can Torres. Per als més atrevits us recomanem tastar el taller de txi kung entre vinyes, que també acaba amb una degustació. I per als amants de la música, el que us proposen la Bàrbara i en Joan Carles és un concert als dòlmens de la finca. N’hi programaran un a finals de juliol i un altre a finals d’agost. Haureu d’estar a l’aguait del blog i del facebook per saber-ne el dia i l’hora. El que sí que us podem confirmar és que Can Torres serà a la “Glosa de vins”, el divendres 17 de juliol, una nit màgica entre cantadors i copes de vi que us posarà la pell de gallina. Una molt bona proposta enoturística per conèixer l’Albera en un cap de setmana molt actiu al poble.

Sense moure’ns de l’Alt Empordà us proposem que feu una parada als cellers de l’Associació Ceps de Cap de Creus, els tres ecològics que estan dintre del Parc Natural de Cap de Creus. Una aposta valenta de tres cellers apassionats per la feina ben feta a la terra i a la bodega en un entorn banyat per la tramuntana. Des de l’associació us proposen dues tipologies de visites, unes amb guia i unes altres sense. També n’hi ha algunes en què podeu gaudir d’una jornada sencera entre vinyes des de ben d’hora al matí fins que el sol es pon, i d’altres que són més curtes. Totes són recomanables, en funció del que el cos us demani i de les ganes que tingueu d’indagar en el món del vi de l’Empordà. També podeu començar un dia per un celler i anar descobrint-los a poc a poc sense pressa i degustar a cada racó l’essència del terroir. A Mas Estela, Mas Perafita Martin Faixo i Mas Marés d’Espelt us esperen sempre amb els braços oberts i amb una bona copa de vi a la mà. Tot i que si us hem de recomanar una activitat, us animem perquè reserveu un dia sencer per poder conèixer els tres cellers de la mà d’un guia que us captivarà i us explicarà tots els detalls que tingueu curiositat per descobrir. Trobareu més informació al facebook de l’associació Ceps de Cap de Creus.

De l’Empordà saltem a la Segarra per aterrar a un poble petit vorejat de comes plenes de vida. El Celler Comalats us obre les portes perquè pugueu gaudir de l’únic vi ecològic que s’elabora a la comarca, un vi que transmet el millor de la terra que l’ha vist néixer. Per als que no conegueu aquest racó del nostre país, un recomano que us hi acosteu un dia aquest estiu a descobrir una joia del món rural de les terres de secà. En Jaume, l’Eva i l’Eloi Bonet us obriran les portes de casa seu per explicar-vos mil i una històries d’una zona històricament vitivinícola plena d’aromes i sabors. Avui els camps de vinya del Celler Comalats recorden els avantpassats tot mirant cap al futur, i és en aquests camps en què s’organitzen activitats de tota mena. Us en recomanem dues. La primera és la “Paella entre vinyes”. A l’Ametlla de Segarra us cuinaran una paella que podreu degustar mentre diviseu els camps que han fet possible els vins que tastareu. Un paisatge de conte que convida a gaudir del plaer de viure. I per als amants de la poesia i la música, tingueu present que els quatre primers diumenges d’agost a partir de les 19 h, i entre vinyes, se celebra el festival “Comalada Art&Paraula”. Estigueu atents a les publicacions del facebook en què es concretaran tots els detalls de les actuacions.

I sense moure’ns de la Vall del Corb fem parada a Vallbona de les Monges, a L’Olivera, una cooperativa d’integració social que des de l’any 1974 treballa per oferir tot el seu caliu a persones amb dificultats especials que troben en els camps i al celler un espai per desenvolupar-se sense complexos. A L’Olivera elaboren vi i oli ecològic d’una manera molt artesanal. Són persones compromeses amb la terra i tot el seu llegat i és per aquest motiu que els seus productes són vius i plens d’històries per explicar. A L’Olivera ofereixen visites al celler, a la vinya i al molí d’oli durant tot l’any, i és a l’estiu quan plantegen activitats noves. Us en recomanem dues. La primera és “La visita del veremador”, en què el visitant pot anar a collir el seu propi raïm a les parcel·les sostingudes per marges de pedra seca, portar-lo a la premsa i provar-ne el most. La visita inclou un recorregut pel celler i un tast de vins i olis de L’Olivera. I la segona és “L’esmorzar amb maridatge a la vinya”, que inclou un passeig per la vinyeta de Missenyora, una parcel·la de Macabeu conreada amb criteris ecològics, i un esmorzar enmig de la vinya amb tast de vins i olis. També us explicaran la Col·lecció de Vinyes Trobades, una reserva de les varietats antigues de raïm que Slow Food Terres de Lleida recupera a la Noguera.

[banner]

De Costers del Segre anem cap al Bages, a Manresa, per descobrir què ens proposen per a aquest estiu els amics del Celler Oller del Mas al peu de les muntanyes de Montserrat. És un indret que corprèn i sorprèn, un espai màgic en què un castell del segle X resguarda harmoniosament les vinyes de la finca de l’Oller del Mas. Són trenta-sis generacions les que amb molt d’esforç i passió han treballat aquesta terra que ja té més de mil anys d’història. És per això que l’activitat enoturística de l’Oller del Mas posa en relleu tota l’evolució històrica del celler i sobretot el preuat procés de verema i vinificació, cosa que permet al visitant entendre la filosofia del celler i degustar els vins ecològics únics que s’hi elaboren. Podeu escollir diferents opcions per gaudir d’un dia esplèndid. Des de la visita al celler, passant per un recorregut per les vinyes amb carro tibat per mules, una ruta amb cavall per les vinyes, o fins i tot una excursió amb jeep 4×4. Totes les activitats acaben amb un tast de vins que us permetrà degustar en un territori responsable el beuratge ancestral. A més, a Oller del Mas tenen unes instal·lacions esportives que permeten combinar diferents activitats, fins i tot per si aneu amb un grup amb diferents motivacions. Hi trobareu Pitch&Putt, pistes de pàdel, camp de vòlei platja i una piscina exterior. I si voleu degustar aliments de la zona, també podeu reservar el menú del restaurant amb chill out i vistes a Montserrat.

Fem parada a un dels llogarets vitivinícoles que em té el cor robat. Entre l’Anoia, l’Alt Penedès i el Baix Llobregat es dibuixa el paisatge de la finca biodinàmica del Celler Finca Parera. En Jordi i en Rubèn, pare i fill, són els responsables d’uns vins que parlen sols, que s’expressen tal com són, que mostren a cada glop tot allò que dia a dia es treballa al camp i al celler amb plena dedicació i passió. És una finca que respira harmonia, pau i silenci. M’agrada l’amalgama de varietats de vinya, així com els arbres fruiters que posen color al paisatge a cada època de l’any. Aquest estiu el que us ofereixen des del Celler Finca Parera és una passejada entre vinyes amb explicacions de la vitivinicultura ecològica i biodinàmica. Tindreu l’oportunitat de conèixer de primera mà què és la producció biodinàmica i com es manifesta en cada ampolla de vi que s’elabora. Continuareu amb un tast de vins joves entre vinyes i oliveres i, a més a més, podreu degustar l’oli de finca Parera fet amb Becaruda i Arbequina, que l’acompanyareu amb un pa fet amb el llevat del celler. Se us ha fet la boca aigua? A mi sí! I per als que sigueu més de vins envellits, també teniu l’oportunitat de fer la mateixa visita i acabar amb el tast de Sassó 2013 i Faust 2010. Tot aquest recorregut acaba amb un dinar de germanor a la galeria de la masia. Us pararan una bona taula amb amanides de l’hort, arròs de camp i botifarres a la brasa, tot amorosit amb copes de vins de Finca Parera.

Continuant el nostre viatge vitivinícola pels paisatges ecològics de la vinya catalana, ens aturem a l’Alt Penedès, al Celler Eudald Massana Noya. Una masia que inclou una finca viva conreada sota els principis de l’agricultura biodinàmica. L’Eudald és una persona enamorada de la seva feina i compromesa amb les nou generacions que l’han precedit, sempre a peu de finca i elaborant vins plens de vida. Avui el Celler Eudald Massana Noya us ofereix un ventall ampli d’activitats enoturístiques que podreu escollir en funció de les vostres necessitats. Per aquest estiu us recomano “L’essència vitivinícola”, una passejada lúdica per les vinyes que us permetrà descobrir l’agricultura ecològica i biodinàmica, que acaba amb una visita al celler per aprendre pas a pas el procés d’elaboració del vi i del cava. El temps pausat us acompanyarà a descobrir l’essència del món del vi biodinàmic al Penedès de la mà dels seus protagonistes. I per als que vulgueu conèixer el raïm quan està en el moment òptim de maduració, us recomanem que esteu a l’aguait del “Tast de raïm a les vinyes”, una activitat que encara està per concretar a l’agenda perquè depèn de com es comporti la meteorologia de les properes setmanes. Estigueu atents a les xarxes socials, que us ho explicaran.

I per acabar fem un salt al Maresme per saber què preparen aquest estiu al Celler Talcomraja. A Arenys de Mar en Joan està a càrrec d’unes vinyes que van molt més enllà de dibuixar un paisatge, són uns camps plens d’història arrelats a la cultura de la gent de vora mar. En Joan ens explica que aquest estiu continuen fent les visites que regularment s’organitzen des del celler per explicar el món vitivinícola del Maresme, les històries dels oficis antics com els dels taps de suro, els vidriers o els boters, així com també l’elaboració de vins ecològics. I ens recorda dues dates. La primera és la de la Fira del Solstici d’Arenys de Mar que se celebra els dies 19 i 20 de juny per celebrar el goig de les llargues hores de llum, i en què podreu trobar parades d’alimentació i artesania de la zona. El Celler Talcomraja hi participa amb una parada on es podrà degustar i comprar el vi. I la segona, el divendres 17 de juliol a la tarda, al Mercat Municipal d’Arenys de Mar, en què se celebra la jornada “Wine&Tapas”. S’obren les portes del mercat perquè productors i restauradors locals donin a conèixer la seva feina amb tastets de plats maridats amb copes de vi de la terra. És un dia alegre, ideal per gaudir amb amics i família, hi ha música i molt bon ambient.

Fins aquí les propostes d’enoturisme ecològic que floriran aquest estiu als camps catalans de vinya. Petites joies que omplen de contingut els dies de gaudi, descans i repòs tan merescuts. Una manera de descobrir la riquesa agrària i cultural que tenim a la vora de casa. L’enoturisme ecològic fa valer una manera de fer respectuosa amb l’entorn i amb les persones que fan possible que el llegat dels nostres avantpassats romangui avui viu i actiu. Us recomano aquestes experiències perquè sé de tot cor que cadascuna de les persones que us hi acompanyarà s’hi deixarà la pell. Tot perquè tingueu una vivència única que us alimentarà l’esperit i que se sumarà al vostre paisatge d’experiències amb ànima. Obriu el cor i deixeu-vos-hi acompanyar!

Dunes, penya-segats, planes estèpiques, aiguamolls, estanys i rius, boscos i muntanyes, valls conreades… N’hi pot haver més?

Un 30 % del territori català està protegit per llei per garantir la conservació dels valors naturals i paisatgístics; ara bé, de tota aquesta vasta natura, les joies de la corona són els 13 parcs naturals i l’únic parc nacional. Tot seguit repassem alguns dels atractius més destacats de cada parc, i així us posem la mel a la boca… Com veureu, teniu per triar i remenar.

L’estany de Monestero, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

1- Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

(declarat parc nacional el 1955, ocupa 14.119 hectàrees).

Segur que els teniu en ment: són els Encantats, un dels símbols de la muntanya catalana. Però aquest parc és molt més que això. Més de 200 estanys esquitxen un territori agrest amb cims escarpats que arriben als 3.000 metres. Espècies amenaçades com el trencalòs o el gall fer conviuen amb els àgils isards i les marmotes cridaneres. Alta muntanya en estat pur i aigua, molta aigua, amb cascades i rius sinuosos i serens com els del planell d’Aigüestortes.

Web

2- Parc Natural de l’Alt Pirineu

(declarat parc natural el 2003, ocupa 69.850 ha).

És el parc més extens de Catalunya i s’hi troba també el punt més alt, la Pica d’Estats. Un territori salvatge i amable alhora. Salvatge perquè s’hi conserven racons remots i inaccessibles, hi sobreviuen boscos madurs que no es talen des de fa molt temps i hi viuen els mamífers més grans del país: l’ós bru, sempre misteriós, i el cérvol, que ens captiva cada tardor amb l’espectacle de la brama. Un espai també amable pel paisatge bucòlic de les valls, amb una activitat ramadera viva i uns pobles de postal.

Web

3- Parc Natural del Cadí-Moixeró

(declarat parc natural el 1983, ocupa 41.060 ha).

Dues de les estampes muntanyoses més fotografiades del país es troben en aquest parc: la cara nord de la serra del Cadí, pura bellesa visual, i la peculiar silueta del Pedraforca, símbol de l’excursionisme català. Però aquest parc és també el regne de l’isard i de dos ocells forestals difícils de veure però d’una gran vàlua: el picot negre i el mussol pirinenc. Boscos de pi negre i avetoses entapissen aquestes muntanyes curulles de tradicions, llegendes i una vida rural que encara batega.

Web

A l’interior d’una fageda del Parc Nacional de la Zona Volcànica de la Garrotxa

4- Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

(declarat parc natural el 1982, ocupa 15.309 ha).

A Catalunya també hi tenim volcans. Adormits, diuen els experts, que no vol dir extingits. A la Garrotxa n’hi ha fins a una quarantena, juntament amb una vintena de colades de lava. Destaquen el volcà del Croscat, d’erupció més recent (fa 14.000 anys), i el de Santa Margarida, amb una ermita al bell mig del cràter. Però aquest parc també és conegut pels seus boscos, espessos i humits, entre els quals un s’emporta totes les mirades: la fageda d’en Jordà, que a la tardor ofereix una gamma de colors ocres, grocs i vermells que fa embadalir.

Web

Cala Jugadora, al Parc Natural del Cap de Creus.

5- Parc Natural de Cap de Creus

(declarat parc natural el 1998, ocupa 10.813 ha terrestres i 3.073 ha marines).

En aquest extrem del país, tocat per la tramuntana i on el Pirineu s’abraça al Mediterrani, hi afloren les roques més antigues de Catalunya, formades fa 500 milions d’anys. Per si això no fos poc, aquest indret és l’únic de la Terra on s’observen les pegmatites, unes roques de colors blancs, taronges i rosats. Recorreu el paratge de Tudela i assistiu a un autèntic espectacle geològic. Perdeu-vos per les cales verges i rocoses d’aquest paradís i, si podeu, exploreu els fons marins on abunden els alguers de posidònia i una fauna marina fascinant.

Web

6- Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

(declarat parc natural el 1983, ocupa 4.721 ha).

Emblema de la lluita ecologista dels anys 70 del segle passat, aquests aiguamolls són una autentica joia paisatgística que cal observar al capvespre des de l’interior d’un aguait. Llacunes, maresmes, closes, rius, camps i platges amb dunes que formen un ric mosaic d’ambients on viu una gran diversitat de fauna, amb els ocells com a principal focus d’atenció. Fins a 338 espècies diferents s’han observat al Parc, que té una gran importància com a zona de parada i fonda de nombroses aus migratòries en el seu viatge entre l’Àfrica i Europa.

Web

7- Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter

(declarat parc natural el 2010, ocupa 8.192 ha).

Al bell mig de la Costa Brava s’aixeca un massís imponent –el del Montgrí–, coronat per un castell i que s’aboca al mar creant els penya-segats més vertiginosos del país, amb coves i túnels submarins de gran bellesa. Als peus del massís, hi ha la plana empordanesa, elogiada per l’escriptor Josep Pla, i on sobreviuen aiguamolls naturals, platges amb dunes i uns arrossars denominació d’origen. I ja a dins del mar, els fons marins més observats i preuats: els de les illes Medes, amb gorgònies, coralls vermells, esponges i dàtils de mar, entre molts altres.

Web

[banner]

8- Parc Natural del Montseny

(declarat parc natural el 1987, ocupa 31.064 ha).

Aquest massís imponent és una gran illa de biodiversitat i una reserva d’aigua a tocar de la gran metròpoli barcelonina. Amb cims emblemàtics de l’excursionisme català com el Turó de l’Home o el Matagalls, aquest espai forestal destaca per una diversitat de boscos i ambients naturals concentrada en poc espai: des d’alzinars mediterranis, amb el senglar com a emblema i les carboneres històriques, fins a fagedes i avetoses que acullen torrents d’aigües fredes on s’amaga un tritó únic al món descobert fa pocs anys.

Web

9- Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

(declarat parc natural el 1987, ocupa 13.691 ha).

El cim de la Mola, ben visible des del Vallès i més enllà, és el punt més emblemàtic d’aquest massís caracteritzat per cingleres de dos colors –grises i rogenques– esquitxades de monòlits i farcides de coves i balmes. Un paisatge que vindria a ser una mena de fortalesa pètria ben protegida gràcies a l’espessor dels boscos d’alzines i de pins. Rapinyaires emblemàtics com el duc sobreviuen a les canals més feréstegues, mentre els ratpenats habiten a les coves més fosques.

Web

10- Parc Natural de la Serra de Collserola

(declarat parc natural el 2010, ocupa 8.259 ha).

El parc més urbanita, ja que es troba al bell mig de l’àrea metropolitana de Barcelona i, per tant, envoltat de quatre milions de persones. Un luxe per a totes elles, ja que en poca estona poden passar de la plaça Catalunya a estar a l’interior d’una autèntica selva mediterrània. I és que aquest parc és una bona mostra del bosc mediterrani, amb l’alzinar com a estrella, i farcit de racons encisadors, masies, ermites, torrents, fonts i petites clapes de conreu. Collserola és una mena de miracle natural que, malgrat les pressions, encara conserva una natura sorprenent.

Web

11- Parc Natural de la Muntanya de Montserrat

(declarat parc natural el 1987, ocupa 3.630 ha).

Conegut pel monestir, lloc de culte i icona turística, aquest espai natural acull uns altres monuments, en aquest cas geològics, que són excepcionals: agulles, canals i monòlits formen un paisatge únic al país. Escolliu algun itinerari que s’endinsi cap a l’interior del massís i deixeu-vos sorprendre per les formes curioses dels conglomerats, roques formades fa milions d’anys a partir de sediments transportats per torrents desbocats. Potser també us hi trobareu alguna cabra salvatge, reintroduïda l’any 1995.

Web

12- Parc Natural de la Serra de Montsant

(declarat parc natural el 2002, ocupa 9.242 ha).

El Montsant és l’espai que complementa a la perfecció els atractius de la comarca del Priorat: vi, cultura, paisatge i natura donen lloc a un maridatge ideal. Una serra santa, com el seu nom indica, on regna el silenci i es respira, en cada racó, una profunda espiritualitat. Un paisatge de cingleres que semblen inexpugnables però que no ho són gràcies als graus, passos entre les roques que ens permeten accedir a la part més alta del massís. I si mireu al cel, potser hi observareu un dels rapinyaires mediterranis més amenaçats: l’àguila cuabarrada.

Web

13- Parc Natural dels Ports

(declarat parc natural el 2001, ocupa 35.050 ha).

Feréstec i immens són potser els adjectius que millor defineixen un dels parcs més desconeguts però més fascinants alhora. Cabres hispàniques i ocells com l’àliga daurada i els voltors recorren i sobrevolen aquest massís de relleus trencats on destaquen barrancs, gorges, gúbies, cingleres i agulles al més pur estil montserratí. I també els boscos, amb la presència de fagedes –cosa ben estranya tan al sud–, i les plantes, amb més de mil espècies que fan d’aquest espai un autèntic paradís botànic.

Web

Far del Fangar, al Parc Natural del Delta de l’Ebre

14- Parc Natural del Delta de l’Ebre

(declarat parc natural el 1983, ocupa 7.802 ha).

Juntament amb la Camarga francesa i Doñana, el Delta de l’Ebre és una de les zones humides més importants de l’Europa occidental i la més gran i espectacular de tot Catalunya. Aquesta gran planícia de forma triangular creada pel riu Ebre és un paradís per als ornitòlegs, que arriben aquí de tot Europa per observar flamencs, gavines corses i fins a 360 espècies més. Sobta, però, el nombre d’ocells que hi ha, que poden arribar, segons l’època, als 100.000 exemplars. Una avifauna que viu a les llacunes, salines i canyissars, però també als arrossars, i demostren que, tot i les friccions, la convivència amb els humans és possible.

I fins aquí aquesta brevíssima introducció als valors de cada parc. En cadascun trobareu una oferta àmplia d’activitats organitzades per empreses locals que us permetran gaudir de la natura i al mateix temps conèixer-la una mica millor. Per no ser injustos, us animem també a visitar altres espais naturals protegits que són igualment fantàstics –per exemple, tot el Prepirineu–, però que no gaudeixen de l’etiqueta de parc natural. I, sobretot, us encoratgem a apropar-vos a aquests entorns sense presses, respectant el medi i les persones que hi viuen, i convertint la pròpia natura en el centre de la vostra mirada.

Web

Més informació

• Mapa dels parcs naturals –i altres espais protegits– de Catalunya
• Web dels parcs naturals gestionats per la Generalitat de Catalunya (activitats programades)
• Web dels parcs naturals gestionats per la Diputació de Barcelona (activitats programades)
• Rutes pels parcs naturals (aplicatiu d’itineraris en 2D i 3D pels parcs naturals)
• Rutes pels parcs naturals de la província de Barcelona
• Els parcs de Catalunya en Street View

Article escrit per:

Xavier Basora, ambientòleg i periodista. Membre d’Espai TReS i autor del blog “Per terra, mar i aire”, dedicat a l’ecoturisme.

“Les intoleràncies als aliments han augmentat perquè els menjars han deixat de ser naturals”, afirma el metge Jose Ignacio Lao, director del Genomic Genetics International. I també perquè “hi ha falta de control, de traçabilitat del menjar des de l’origen”. Així, per esmentar un exemple, “la traçabilitat a la carn hauria de començar des del mateix pinso que menja l’animal”.

L’afirmació, rotunda, la fa perquè Jose Ignacio Lao comprova, mitjançant estudis genètics, el perquè de la intolerància de la criatura; la més habitual, al gluten. Un cop ha dissenyat l’estudi genètic, el metge Lao dissenya una dieta individualitzada amb els nutrients que en garantiran la salut.

El següent pas serà preveure la capacitat de defensa de l’organisme de la criatura davant dels tòxics. I per això la recomanació bàsica serà no exposar-lo a aliments que el poden fer malbé: “Hidrats de carboni refinats, fets amb farina blanca, sucres refinats; greixos saturats o trans, d’origen animal”.

Per contra, la recomanació bàsica és potenciar els greixos Omega3 i Omega 6 (peixos blaus, algues, fruits secs). “Per a les criatures és molt recomanable l’alga espirulina perquè té un efecte antioxidant molt important”.

El metge continua donant pistes del perquè de la intolerància. I diu: “El 98% de la població és pseudocelíaca, és a dir que té reaccions al gluten”. Són persones que tenen episodis de malestars gastrointestinals però que no són diagnosticats malgrat que en tenen símptomes. “Els pacients noten digestions lentes i pesades, dolors importants, com ara mals de cap, que els pot afectar també a la concentració, però que una prova concreta de la celiaquia no els ho confirma”.

D’altra banda, Xavier Verdaguer, fisioterapeuta, posturòleg i psiconeuroimmunòleg, diferencia clarament entre una intolerància al gluten, que té solució, i una al·lèrgia, que pot ser de dos tipus. El primer és que té anticossos a la sang, i per això les analítiques surten bé i no detecten la intolerància. I la segona és quan ja no en té.

“Si la criatura té nàusees, fa ulleres, es queixa de mal de panxa, està fatigada o fins i tot si està per sota de la corba de creixement, jo els faria una prova per comprovar els anticossos”, conclou Verdaguer.