Lisa B via Compfight
United States

Què és un estrès geopàtic?

Una geopatia (geo = Terra i patia = pathos = malaltia) es pot definir com un conjunt d’influències nocives provinents del subsòl i que poden perjudicar la salut de les persones que viuen (i sobretot dormen) o treballen en aquests llocs afectats.

Aquestes influències nocives poden ser de diferent tipus:

D’origen natural:

• Desequilibri tel·lúric: emanacions energètiques de sistemes reticulars com la xarxa de Hartmann o de Curry, entre d’altres.
• Corrents d’aigua subterrània
• Falles o fissures i ruptures de les capes terrestres
• Emanacions de gas subterrani
• Contaminació radioactiva

D’origen artificial:

• Contaminació elèctrica (línies d’alta tensió, transformadors, instal·lacions domèstiques)
• Contaminació electromagnètica (telefonia mòbil, Wi-Fi, i noves tecnologies)

La Geobiologia és la ciència que estudia la relació i els efectes que produeixen les radiacions tel·lúriques sobre els éssers vius. Totes aquestes influències poden crear un ambient desvitalitzat que farà disminuir la capacitat adaptativa i defensiva de l’organisme i, en determinats casos, pot augmentar símptomes i malalties.

L’ésser humà no depèn només de l’alimentació i de l’oxigen que respira, sinó que a l’univers hi ha una energia subtil que estructura i anima tots els éssers vius i la terra mateix.

En civilitzacions antigues, com l’egípcia i la xinesa, coneixien i tenien en compte aquestes radiacions emanades per la terra i construïen edificis saludables d’acord amb el que es trobaven. Actualment també s’imparteixen cursos de postgrau en Geobiologia i Salut de l’Hàbitat a les universitats (Ramon Llull, UPC de Barcelona i altres) per a arquitectes i enginyers.

Com pot afectar un estrès geopàtic a la meva fertilitat?

Qualsevol tipus de geopatia afecta la nostra salut, ja sigui d’origen natural (com les línies Hartmann o Curry) com artificial (com els telèfons intel·ligents).

Un estudi recent (1) demostra que portar un telèfon disminueix la fertilitat masculina: si es duu a la butxaca pot estar danyant la qualitat de l’esperma. Els camps magnètics produïts per aquests telèfons provoquen una degeneració del DNA de les cèl·lules.

De la mateixa manera, estar exposat a una vibració energètica tel·lúrica o d’aigües subterrànies pot causar una despolarització en el camp de les nostres cèl·lules.

Segons les investigacions del Dr. Ernst Hartmann, l’emanació energètica que la terra emet cap a l’atmosfera s’organitza en xarxes quadriculades d’energia tel·lúrica (anomenades línies Hartmann). El Dr. Curry, juntament amb l’enginyer S. Wittmann, va detectar una xarxa en sentit oblic més gran que la xarxa Hartmann i orientada diagonalment respecte a aquesta (línies o xarxa Curry). Les dues xarxes actuen com a multiplicador del camp d’energia terrestre, i la xarxa Curry potser té menys intensitat radioestèsica que la Hartmann però és molt més nociva.

Si al llit, on passes 8 hores cada nit, passa pel teu cos una d’aquestes línies o, encara pitjor, l’encreuament de les dues alhora, els efectes són especialment virulents per a l’energia de les teves cèl·lules. En medicina xinesa aquest tipus de geopatia és de tipus Yang.

D’altra banda, el fregament d’un corrent d’aigua subterrània contra les parets de pedra produeix un camp amb càrrega electrostàtica que, a causa de l’escassa conductivitat de la terra, es produeix a la superfície terrestre amb signe contrari i fa que es creï un condensador natural. El cos humà quan es troba dins d’un camp de càrrega electrostàtica intenta compensar aquest desequilibri. En medicina xinesa aquest tipus de desequilibri és de tipus Yin.

Les geopaties perjudiquen els processos bioquímics i energètics del cos humà, i afecten principalment el sistema immune (càncer, malalties reumàtiques, etc.), nerviós (insomni, irritabilitat, estrès), endocrí i hormonal (infertilitat per causa desconeguda i avortaments recurrents).

* Història real: Elena Janer

“Us explicaré una mica la meva experiència amb les geopaties:

Fa tres anys, quan vam decidir anar a buscar el nostre segon fill, estàvem segurs que seria tan ràpid com amb el primer. No ens hauríem imaginat mai el que ens tocaria passar. Tanmateix, gràcies a allò vam  guanyar en salut, així que encara podem sentir-nos afortunats.

L’any 2012 em vaig sotmetre a tres tractaments in vitro ICSI. Amb la nostra primera filla em vaig quedar embarassada al primer intent però aquest cop no va ser així: dos negatius i un positiu que va acabar amb avortament a les 8 setmanes.

En aquells moments necessitava entendre i investigar què m’estava passant, ja que la resposta ovàrica i la qualitat dels embrions eren excel·lents, però fallava la implantació…

La Cristina em va detectar geopatia! Per sort no era la primera vegada que sentia a parlar del tema. No vaig dubtar a contractar els serveis d’un perit tècnic per analitzar la “salut” de casa meva a través d’una PROSPECCIÓ GEOBIOLÒGICA.

Quan ens van analitzar casa nostra, van detectar afectació d’alta i baixa freqüència: línies geomagnètiques tel·lúriques Hartmann, camps i ones electromagnètiques procedents de l’exterior, radiacions per aigua subterrània, etc. que podien perjudicar greument la nostra salut. Passaven precisament pel capçal del llit de la meva filla (es movia molt a mitjanit), el cap del meu marit (tenia fortes migranyes) i la gran sorpresa va ser la del meu costat del llit… una doble línia m’afectava l’abdomen.

En aquell precís moment vaig entendre perfectament la raó de totes les molèsties que vaig tenir en el meu primer embaràs, quan en el sisè mes i per estar més a prop del lavabo em vaig canviar de costat del llit. Creia que patia les típiques molèsties d’un embaràs però va ser just llavors quan vaig començar a tenir forts dolors abdominals i unes contraccions que van acabar amb un part d’urgències tres setmanes abans d’hora per patiment fetal.

També vaig entendre que l’avortament podria haver estat causat per la geopatia sobre el meu abdomen… o potser no, mai ho sabré del cert. El que sí que crec és que des que vam resoldre la geopatia hem pogut comprovar algun canvis:

Les plantes, que mai ens havien viscut més de tres dies, ara segueixen vives, i el més important és que ara ens aixequem descansats. El meu marit ja no té migranyes, la meva filla no es mou al llit i ja no tinc dolors menstruals.

Ara estic segura d’estar preparada per quedar-me embarassada de nou i amb èxit, i bona part d’això ho dec a la Cristina! GRÀCIES!”

(1) http://time.com/2850594/guys-your-smartphone-is-hurting-your-sperm/

Article escrit per:

Cristina Mora

Acupuntura i Medicina Tradicional Xinesa. Llicenciada per la Universitat de Wales (UK). Graduada en Naturopatia. Instructora de MLC.
Acupuntura Barcelona. Rambla Catalunya 50, 3r 1a. 08007 Barcelona. Telèfon: 932 156 271
Email: info@acupuntura-barcelona.net

Comencem per visitar els horts i ens acostem a Manresa per saber com va la primera temporada estiuenca de Mengem de l’Hort, el projecte de relleu generacional que, gràcies a la feina de la Cooperativa Frescoop, té lloc a Cal Climent. En Roger ens explica que la calor ha fet que l’estiu s’avanci al camp i que tot vagi una mica més ràpid. Ara estan collint, entre d’altres coses, carabassons, cogombre, ceba tendra, remolatxes i enciams, i estan esperant amb candeletes els productes estrella de l’estiu: els tomàquets i les albergínies. A Mengem de l’Hort han apostat per dues varietats tradicionals que són la tomata de Montserrat i l’albergínia blanca, dues joies gastronòmiques que us sorprendran. I als horts també és temps de preparar els conreus de tardor com la pastanaga, el porro i l’api. “Ara estem preparant al camp el que posarem als caldos de la tardor i l’hivern”, comenta en Roger.

Continuem per Cal Cerdà, al Vallès Oriental, on en Marc, en Quim i en Marçal comencen l’estiu collint carbassons, cogombres, bledes, enciams, pastanagues i remolatxa, els conreus que es van sembrar durant la primavera i que ara donen els seus fruits. Pel que fa als cultius estrella com el tomàquet, l’albergínia, la mongeta tendra o el pebrot, encara cal esperar uns dies per poder-los degustar, així com el porro, la ceba de Figueres i la carabassa. “Estan creixent sans i forts i, si no s’espatlla res, a partir de la primera setmana de juliol començarem a recollir els fruits de tanta feina”, m’explica en Marçal. De tomàquet han plantat varietats locals del Vallès com el cor de bou, el pometa, el rosa ple de l’etern i el malacara. Són aliments únics que a l’estiu es converteixen en un regal màgic per a la salut. També estan recuperant la mongeta llaminera, una varietat local de mongeta tendra que és molt bona. I pel que fa a la mongeta del ganxet, a Cal Cerdà hi tenen una predilecció especial, perquè el terreny és molt agraït per a aquest conreu i també perquè els identifica amb la tradició de la zona. A més, aquest any provaran una varietat nova de mongeta que es diu genoll de crist, una varietat local molt preuada a la cuina.

Sense moure’ns del Vallès Oriental, ens aturem a l’Ametlla del Vallès, on en Jordi no ens dóna bones notícies. El passat 8 de juny va pedregar sobre la finca de l’Espigall i es va fer malbé bona part dels cultius d’estiu. “Van caure uns quaranta-cinc litres en tretze minuts amb uns rocs de por”, m’explica en Jordi. Això vol dir que les sis-centes tomateres que hi havia plantades ja no trauran fruit o que les quinze mil cebes que estaven a l’espera d’anar creixent, ja no ho faran. I és que no sempre el cel es posa d’acord amb la terra. A pagès la incertesa regna eternament i, de vegades, el temps dificulta les previsions per a la temporada nova. Mirant la part positiva, l’hort comença a recuperar-se i en Jordi està recollint carabassó corredor, mongeta tendra llaminera, ceba campeny i patates del bufet blanques. I, de cara a l’estiu, a l’Espigall colliran tomàquet tardà de Riells, que és el que es va plantar més tard i es va salvar de la pedregada.

A les terres de Lleida, a l’hort de Ca la Cistellera de Juneda, en Jordi i la Gemma ja comencen a veure els verds de les tomateres, de les patates, de les alberginieres, dels pebroters, de les carabassoneres i de les cogombreres, que molt aviat començaran a donar aquest fruit tan preuat de l’estiu. De moment, estan collint els primers cirerols i algunes albergínies, i ja fa dies que els carabassons, els cogombres, les bajoques, les bledes, els enciams, els pebrots i les pastanagues omplen els cabassos dels més afortunats. I serà cap a la segona setmana de juliol quan començaran a recol·lectar les síndries, els melons i les patates. “L’estiu és de les èpoques més dures de l’any i també és la que més satisfaccions ens dóna”, diu la Gemma. Així que les properes setmanes a l’hort de Ca la Cistellera estaran entretinguts a collir els fruits de tanta feina. A més, també faran els primers passos per planificar els cultius de l’hivern, ja que a finals de juliol es comença a plantar.

Anem de les Garrigues cap a l’Urgell per saber com estan els camps d’en Magí de Belianes. Els dies de principi d’estiu són per recollir el blat i l‘ordi, tot i que sembla que enguany no és molt bon any. La manca de pluges durant la primavera i l’excés de calor d’aquests últims mesos han minvat la producció. “No diguis blat, fins que no sigui al sac i ben lligat!”, diu en Magí. Pel que fa a les oliveres, ja estan totes florides en un moment molt bonic i esplèndid. A més, sembla que serà un bon any i que hi ha força olives als arbres, així que es podrà compensar la manca de cereal. Per la seva banda, els ametllers van a pleret i al seu ritme, estan en un punt en què l’ametlla va agafant cos i volum, tot i que també voldrien una mica més d‘aigua. Finalment la vinya fa molt goig, dóna color al paisatge de secà de la plana, ara que la major part dels trossos llueixen el groc característic dels rostolls. Si us acosteu cap a l’Urgell trobareu la imatge pròpia de principi d’estiu dels territoris agraris mediterranis, un groc predominant amb alguns espais verdosos que alegren la vista.

Arribem a Sant Llorenç de Morunys, al Solsonès, en un moment cabdal per a les plantacions de poma de muntanya. Aquests dies s’ha acabat l’aclarida, que es fa integrament a mà i que suposa un pic de feina molt important. Amb la calor i la humitat dels darrers dies cal estar molt atents a la florida de fongs, així com a la papallona del corc, que a l’estiu és més activa. Una manera de tenir-la controlada és que els ratpenats estiguin atents a la feina. “Ara estem tenint un problema amb els talps, però ja tenim un exèrcit de gats i òlibes… tot s’equilibra!”, diu en Josep. I és que als camps ecològics l’equilibri de la fauna és vital, cadascú ha de trobar el seu lloc perquè els fruits arribin a bon port. El control de l’herba també és un altre afer al qual dedicar força temps. Les darreres pluges han propiciat un creixement ràpid que cal controlar, tot i que l’aigua sempre és ben rebuda. Amb tot, la fruita va guanyant pes i aviat podrem degustar les meravelloses pomes ecològiques de muntanya!

Pel que fa als paisatges del vi, als Guiamets, al Priorat, en Joan de Mas de La Caçadora ens explica que han acabat de fer la poda en verd i que ara toca treballar amb la picadora per tallar l’herba i passar la desbrossadora per anar preparant les cobertes vegetals. Una tècnica que permet abonar el sòl amb la mateixa matèria orgànica que es produeix a la vinya, cosa que tanca el cercle de producció i fa més sostenible la finca. Al mes de juny el raïm es comença a inflar i va agafant forma. Té aquella mida i color que sembla un pèsol recent tret de la tavella. “A l’estiu les feines de la vinya consisteixen a tenir cura del sòl i de les plantes que van traient el fruit, i cal observar-les cada dia al matí per controlar el seu estat de salut i fortalesa”, comenta en Joan. Pel que fa a les tasques al celler, el que es fa durant els mesos de juny i juliol és trasbalsar els vins i embotellar-los, per així anar fent lloc per a la propera collita a la tardor.

Saltem cap a Valls, a l’Alt Camp, per saber com estan en Josep i l’Alba al celler Dasca Vives. “La primavera ha estat molt seca i calorosa. Vaja, que es pot dir que no ha caigut ni una gota fins fa una setmana”, diu en Josep. Això fa que les cobertes vegetals espontànies que es deixen a la vinya, a les oliveres i als ametllers estiguin ja seques. Com que ja es preveia que hi hauria poca pluja, en Josep i l’Alba les van segar de forma prematura ja fa unes setmanes per poder tenir un encoixinat d’herba seca que protegeix el sòl de la calor. “Tot i això estem satisfets de com van desenvolupant-se els cultius”, argumenta l’Alba. Gràcies a la feina que han anat fent durant la primavera no hi ha secada, perquè la bona estructura de la terra està retenint eficaçment les pluges que van caure aquest hivern passat.

A l’Alt Penedès, l’Eudald Massana ens explica que a les seves feixes ja es pot veure com el raïm va creixent. “Aquest any en collirem menys quilos… el raïm és més petit que en anys normals”, ens explica l’Eudald. La manca de pluja ha fet que el creixement sigui més lent, fet que també vol dir que la verema serà de molt bona qualitat, sobretot per als vins negres i els caves de criança. Tot i així, encara cal veure com avança l’estiu i com evoluciona la collita per poder tenir una idea més clara de com anirà l’anyada. Al celler estan preparant-se per entrar el vi nou de la verema i temporada i amb moltes ganes de continuar amb les visites d’enoturisme que permeten descobrir-lo.

I del Penedès a l’Empordà per saber quines feines es fan a les finques dels Ceps de Cap de Creus. La feina als camps durant aquestes setmanes es basa en esbrollar, que vol dir treure els brots que no interessen dels ceps per deixar els que tenen raïm, perquè creixi millor i s’airegi. Aquesta és la coneguda poda en verd, que permet ajudar la vinya a desenvolupar el seu potencial i triar el millor de cada raïm per al temps de veremar. Aquests dies s’estan pujant els fils per ajudar la vinya a agafar la forma que millor li convé. Pel que fa al celler, a l’estiu es fan tasques de manteniment per deixar-ho tot a punt per quan comenci la verema, entre mitjans i finals de setembre. A més, una de les tasques que es fan a l’estiu és acabar d’embotellar tots els vins que estaven en bótes i així deixar espai per a la nova temporada.

Continuem a l’Empordà i arribem a l’Albera per saber com estan les vaques rústiques que habiten aquestes muntanyes. La Marta ens explica que estan pràcticament totes a les carenes de la Serralada de l’Albera, on troben un ambient fresc i herba verda per menjar. “A les valls està tot molt sec, no ha plogut i les vaques no tenen menjar fresc”, m’explica la Marta. Aquesta sequera també ha afectat els cultius de les oliveres, que han hagut de començar a regar amb el gota a gota. L’estiu també és el moment per arreglar tancats i refer els murs de pedra seca que van caient. Es preparen els camps per quan les vaques tornin a baixar a les valls i es fa la revisió de les instal·lacions per recollir el bestiar, com per exemple de les mànegues de maneig, les menjadores o els abeuradors. I pel que fa a l’hort, a la muntanya ja comencen a recollir alguns fruits, així com els ous de les gallines empordaneses que ponen ous cada dia.

I per conèixer com tenim els ramats d’ovella, anem fins a Osona per saber com comencen la temporada al Serradet de Barneres. La Maria, en Xevi i en Sergi ja han disparat el tret de sortida de l’estiu, i el passat 5 de juny van esquilar el ramat. “Per a nosaltres l’estiu comença quan tenim les ovelles sense llana”, m’explica en Xevi. I és que amb l’arribada de la calor les ovelles necessiten estar més fresques. De fet és com si els traguessin un pes de sobre. I pel que fa a la munyida, el fet que no tinguin tant de pèl també facilita la feina i la higiene. I us preguntareu, què es fa d’aquesta llana? Doncs avui dia ben poca cosa. És una matèria primera que s’ha devaluat tant que ja ni tan sols surt a compte que algú la vagi a buscar a l’explotació ramadera. La indústria de rentar, cardar i filar la llana ha desaparegut i ha deixat sense sentit un material molt preuat anys enrere. Així que si algú s’anima a fer alguna cosa amb la llana de les ovelles, que sàpiga que al Serradet de Barneres l’hi regalen!

I per saber com viuen l’estiu els pollastres, ens acostem fins al Solsonès per saber com creixen al Molí de Bonsfills. A Vallmanya, en Joan i la Pilar deixen enrere una primavera que ha portat moltes pluges tempestuoses. Això implica tenir molta cura de la ventilació dels galliners a les nits, ja que la pluja fa que hi hagi molta diferència de temperatura entre el dia i la nit. “Cap al migdia fa calor i xafogor i de nit refresca bastant, i això ha fet que se’ns constipin els pollastres”, m’explica la Pilar. Per ajudar-los preparen aigua de timó i confien que amb la pastura verda recuperin l’alegria, ja que troben molta herba tendra i llavors noves. Quan l’estiu avança i va secant l’ambient, els pollastres han d’anar a cercar les ombres sota els arbres i esperar que no faci tanta calor.

Finalment, coneixem com estan les abelles que produeixen la mel Llàgrimes de Ra. La Teresa està engrescada a fer mels monoflorals, és a dir, que tinguin l’essència d’una determinada flor. Per aconseguir-ho cal moure les arnes pel territori en busca dels indrets adients que, a banda de facilitar-hi la floració, han de ser òptims per a la certificació ecològica. Per exemple, per fer la mel de taronger, les abelles han viatjat fins a Tortosa i s’hi han estat un mes. En aquest temps, que és el que dura la floració, les abelles han de treballar de valent per aconseguir l’aliment. Aquestes mateixes arnes són les que passen l’estiu a Viladrau, on faran la mel de castanyer. I pel que fa a la mel de romaní, la Teresa té unes altres arnes al Berguedà, que durant la primavera han anat produint aquest tipus de mel monofloral. Aquestes passaran l’estiu a un lloc preciós de la Cerdanya que és un paradís per a les abelles, i els permet produir mel durant tota la temporada. Llàgrimes de Ra també té mel de mil flors, que és la que es produeix a Seva i al Parc Natural del Montseny.

Una visita per la pagesia del nostre país ens ha permès descobrir la vida que habita en cadascun dels racons del món agrari català. La primavera ha estat seca i l’aigua que ha començat a arribar aquestes darreres setmanes ha estat molt benvinguda. L’estiu ens porta molts aliments desitjats durant tot l’any com les tomates, els pebrots i les albergínies, així com molta de la fruita fresca que tan bé es posa al cos els dies de calor. Bon estiu, bons aliments i molta alegria!

Les vacances són per relaxar-se, són aquells moments de l’any en què desconnectem de les nostres responsabilitats, ens dediquem més a nosaltres mateixos i als que estimem i ens permetem algun gust, m’equivoco? A més, quan estem fora de casa som conscients que no trobarem o no tindrem tot el que tenim habitualment a casa, així que encara que vulguem seguir amb les nostres rutines diàries hem de ser flexibles i treure el millor de cada situació. Intentarem seguir cuidant-nos, però si no podem seguir les nostres pautes tan bé com voldríem no ens hem de  sentir culpables o tenir remordiments. Vaja, una mica d’aventura ens donarà vida i ens nodrirà l’ànima!

I de totes les coses bones que el cos ens brinda, cal destacar que cada dia es renova. I, un cop ja hem tornat als bons hàbits, es neteja. De fet, de vegades crec que és massa generós amb les nostres accions, aguanta moltíssim abans de caure malalt…

En aquests 9 punts esmento els aspectes més importants a tenir en compte quan viatgem per seguir una alimentació tan neta com sigui possible quan som fora de casa. L’objectiu és seguir amb digestions lleugeres, evitar sentir-nos inflats i gaudir de la nostra màxima vitalitat, malgrat els canvis d’horaris i les diferències en el menjar. Només necessitem seguir algunes pràctiques i senzilles recomanacions durant les merescudes vacances.

1- Començar el dia amb una bona hidratació alcalina. Després de rentar-nos les dents i la llengua, que no ens falti el got d’aigua amb llimona.

• Si estem en un hotel ens serà molt fàcil demanar un got d’aigua temperada i un trosset de llimona.
• Si estem en un apartament, podem localitzar un supermercat o botiga de verdures i aconseguir algunes llimones.
• Si dubtem de si tindrem accés a llimones naturals, una altra opció a la qual acostumo a recórrer és afegir 2 gotetes d’oli essencial de llimona al got d’aigua. Això sí, hem d’assegurar-nos que l’oli essencial sigui apte per al consum via oral.

2- Esmorzar verd. Seria ideal si ens poguéssim endur el nostre extractor de sucs o batedora de vacances, ni que sigui una petita batedora individual, i poder preparar el nostre suc o batut verd matutí. Quan això no és possible:

• Localitzar un juice bar prop del nostre hotel / hostal / apartament.
• Comprar un suc de taronja i afegir-hi herba de blat o la nostra barreja de vegetals i fruites en pols de la nostra marca preferida.
• Si no podem trobar un suc de taronja o un altre suc de fruita natural ens prepararem un xarrup d’aigua amb la barreja de vegetals deshidratats en pols.

Així ens assegurem, sí o sí, que comencem amb una bona dosi de vitamines, minerals, antioxidants i enzims alcalinitzants que ens aportaran un xut d’energia per començar el dia. Aquest punt el considero molt important, sobretot si estem viatjant per països exòtics on no tenim accés a aliments frescos o el risc de contraure infeccions o bacteris és més elevat. Tots aquests micronutrients ens ajudaran a enfortir les nostres defenses, que ja es poden veure alterades pel simple fet del canvi d’horari, els menjars i el clima.

• Com a últim recurs, si res del que he dit abans és possible, la millor opció és començar el dia amb fruita fresca, preferiblement amb un cítric, per la seva aportació de vitamina C. És cert que quan viatgem a països on el consum d’aigua pot causar-nos problemes digestius es recomana evitar el consum d’aliments crus… Personalment, no puc viure sense ells, així que no segueixo massa aquest consell, però si ets dels que té un estómac sensible procura menjar fruita de pell gruixuda i que hagis de pelar, com les taronges, les mandarines, i la pinya. Si el venedor s’ofereix a pelar la teva fruita vigila sempre que no la renti abans de entregar-te-la, mantingues els ulls oberts i frena’l quan vegis que va per aquest camí!

3- Esmorzar: si amb el suc o batut verd no ens hem quedat satisfets, l’opció més pràctica és seguir amb un bon plat de fruita.

• Si volem mantenir un esmorzar lleuger escollirem fruites àcides i amb un contingut alt en aigua, com els cítrics, els melons i les fruites del bosc.
• Si necessitem energia per dur a terme totes les activitats que ens esperen durant el matí, optarem per fruites més dolces i denses com el plàtan, el mango, el préssec, la xirimoia…

En l’article Com combinar els aliments per a una bona digestió pots veure quines fruites pertanyen a cada grup i com combinar-les entre elles. Aquesta és la meva opció número 1, menjar fruita fins al dinar.

Si volem alguna cosa més densa i hi tenim accés, sempre ens podrem preparar uns flocs de civada, només necessitem aigua calenta i els flocs de civada als quals podem afegir alguna fruita seca per fer un esmorzar més nutritiu. Si tinguéssim algun tipus de llet vegetal com a substitut de l’aigua encara seria una opció més nutritiva.

I si optem pel típic esmorzar tradicional del país que estem visitant, procureu que sempre contingui alguna forma de vegetal. Per exemple, en molts països asiàtics podem trobar sopes amb fideus d’arròs i vegetals locals, és a dir, un esmorzar de campions amb una correcta combinació d’aliments. Ens connectarà encara més amb la cultura del país i ens prepararà per arrencar amb l’aventura del nou dia.

4- Dinar i sopar: començar sempre amb un bon plat de vegetals.

• Si poden ser crus i en forma d’amanida, perquè confieu en la qualitat de l’aigua, molt millor. Els aliments crus ens proporcionaran un cop més els nostres preuats micronutrients, aigua i fibra. Sobretot quan estem viatjant, tenim tendència a patir restrenyiment, així que ingerir una bona dosi de fibra en totes els nostres àpats serà molt important. Altres opcions seran sopes de verdures, cremes o verdures al forn, al vapor o saltades.

• De segon, si és que no fem un plat únic o combinat, escollirem un plat que respecti al màxim la combinació dels aliments. El més important serà evitar la barreja de proteïna animal amb carbohidrats, com ara cereals i tubercles. D’aquesta manera farem que les nostres digestions siguin més lleugeres.

• El sopar sempre ha de ser més suau que el dinar i procureu deixar prou temps, com a mínim 2 hores, abans d’anar al llit, per completar la digestió i perquè el nostre organisme ja no estigui treballant a l’hora d’anar a dormir.

5- Snacks: el millor snack per menjar a mig matí seguirà sent la fruita i, si estem en un viatge de llargues excursions, els dàtils o la fruita seca ens aportaran encara més sucres ràpids i simples, cosa que ens donarà una energia instantània. La fruita seca també ens omplirà i ens aportarà bones quantitats de minerals. És molt recomanable portar sempre a la bossa o motxilla un paquetet de nous, ametlles o llavors per evitar les temptacions a mitja tarda.

6- Hidratació: no puc remarcar més la importància de mantenir el cos hidratat. El nostre cos és més del 70 % aigua i està present en cadascuna de les reaccions bioquímiques del nostre cos. L’aigua és vital, així que ens hem d’assegurar que en tenim i que és de qualitat. L’efecte deshidratador que provoca l’avió en el nostre organisme a causa de la baixa pressió atmosfèrica ja és prou motiu per començar a accentuar la hidratació durant el vol. A més, beure sovint ens ajudarà a regular el trànsit intestinal i a prevenir infeccions urinàries. I encara serà més determinant el consum de líquid si viatgem a països tropicals on les temperatures no baixen dels 35 ° C, ens mantenim actius i perspirem molt.

7- Jet Lag: l’últim que volem quan sortim de viatge és desaprofitar el temps, i quan fem viatges de llarga distància en què patim un canvi horari, els primers dies caminem com si fóssim zombis. Per alleujar els símptomes del trastorn de son i estar al màxim des del primer dia:

• Hem de respectar l’horari dels àpats del lloc de destinació i accelerar l’adaptació del nostre bioritme.
• Podem ajudar-nos amb un suplement de Melatonina, una hormona que es troba de forma natural en el cos humà i que s’encarrega de regular els cicles nit-dia. A més, prepara l’organisme per agafar el son. La dosi recomanada és d’1-3 mg abans d’anar a dormir.

8- Farmaciola: sempre és bo endur-nos un petit equip de supervivència o, millor dit, “de conveniència”:

• Un pot amb oli de coco per hidratar pell i llavis.
• Una ampolleta d’oli essencial d’arbre del te pel seu efecte antisèptic i cicatritzant en cas de ferides, i per aplicar sobre granets que ens puguin aparèixer a la cara a causa del canvi d’alimentació i clima.
• Oli essencial de lavanda pel seu efecte relaxant i conciliador del son, i per a un bon massatge a les cames si ha estat un dia intens de no parar (l’oli de coco també serveix de base per fer massatgets).
• Càpsules de probiòtics. Ens ajudaran a mantenir el trànsit intestinal i seran molt útils en cas de contraure algun bacteri gastrointestinal que ens provoqui anar massa lleugers al lavabo. Els probiòtics agilitzaran la recuperació de la flora intestinal i reforçaran el nostre sistema immunològic.
• De manera més opcional, endur-nos enzims digestius pot ser una bona elecció, sobretot si el teu estómac està acostumat a àpats lleugers i simples. Els enzims digestius es prenen en començar a menjar i fan que la digestió dels àpats sigui molt menys pesada.

9- Siguem flexibles: seguint la filosofia Menja Net evitarem els lactis, el gluten (cereals com el blat, el sègol, l’ordi i l’espelta), els fregits i els aliments altament processats. Això de vegades pot ser una utopia fins i tot quan som a casa, amb més motiu encara hem d’acceptar que alguns d’aquests aliments ens cauran al plat quan siguem de vacances.

A més, viatjar també és sinònim d’entrar a la cultura del país i gran part d’aquesta cultura s’experimenta a través de la gastronomia. Per això hem de provar els plats típics de cada regió, gaudir dels seus sabors, olors i aprendre sobre les seves preparacions, i això de vegades inclou menjar aliments amb gluten, alguns fregits, o provar plats que contenen ou o brous amb base de pollastre (això últim serà important si normalment evites el consum de productes d’origen animal). Per a mi, la prioritat quan es viatja és gaudir del menjar i del plaer d’integrar-nos al país a través dels seus plats.

Com sempre dic i repeteixo “el que compta és la norma i no l’excepció”, i les vacances són moments d’excepció.

El tomàquet és un producte imprescindible per a la gastronomia catalana, per aquest motiu el centre d’investigació ODG i la revista Soberanía alimentaria han creat una peça que intenta aclarir el procés productiu d’aquesta hortalissa tan comuna. L’objectiu és demostrar com, en els últims anys, s’ha perdut més del 40 % de la producció local del fruit de la tomaquera. D’on provenen els tomàquets que es venen a Catalunya? El recorregut s’inicia als països d’origen i acaba amb l’arribada als grans majoristes (Mercabarna).

Aquesta solanàcia podria deixar de cultivar-se als camps catalans, una possibilitat que no sembla tan increïble quan s’analitzen les xifres dels darrers anys. Els productors locals, incapaços de competir amb els preus dels tomàquets que arriben –molt més baixos−, es veuen obligats a deixar de produir-los. Què comporta, tot això? Com es pot solucionar? Totes aquestes qüestions queden reflectides a La Ruta del Tomàquet, una peça que pretén conscienciar la població i analitzar una problemàtica cada cop més gran.

El documental es projectarà avui dilluns, 29 de juny, a l’Auditori del CCCB (C/ Montalegre, 5).

Amaranta Rendón

Estudiant de periodisme en pràctiques

Per una banda tenim els prims que es preocupen massa per engreixar-se i per l’altra, els prims que mengen de tot i no es cuiden sense cap tipus de por perquè no s’engreixaran mai.

Ser prim no vol dir estar sa (igual que lluir els músculs del gimnàs no vol dir que tinguem una vida saludable). Les persones primes que no mengen sa, tenen estrès i no practiquen esport de manera regular, poden tenir riscos cardiovasculars similars als d’una persona amb sobrepès que es cuida, tal com comenta el doctor Steve Blair des de la Universitat de Carolina del Sud. 

Així doncs, no ens hem de fixar tant en els quilos que pesem sinó en com ens trobem, quins símptomes estranys tenim i si estem seguint una vida equilibrada, amb molta activitat física, un estrès ben gestionat, una vida social i familiar activa i agradable, i una alimentació en què predominin les verdures, la fruita, els cereals integrals, els llegums, la fruita seca, les llavors, el peix, els ous, la carn de qualitat i els greixos saludables.

L’índex de massa corporal (IMC) està antiquat

Aquest índex universal s’ha utilitzat durant moltíssims anys per trobar el nostre pes “ideal”. Tanmateix, en els últims anys hem vist com a la pràctica no és realment fiable. No té en compte la massa muscular ni el greix, la constitució corporal, l’edat, el sexe, l’activitat física, ni el pes històric de la persona. És com un percentil dels nens, que ens dóna una guia però no ens ajuda gaire.

No tots podem estar dins un “normopes”. Hi ha persones que per constitució sempre estaran grassonetes o molt primes, i estaran tota la seva vida batallant contra la bàscula. El seu cos aconsegueix sempre tornar al seu pes “natural” i els resulta un calvari tot plegat. La qüestió és seguir uns bons hàbits alimentaris que ajudaran a regular el pes de forma natural i progressiva.

Factors que influeixen en el fet de guanyar o perdre pes

• Tenir pocs adipòcits o que siguin petits (la mida dels nostres adipòcits es formula en el primer any de vida).
• Tenir un metabolisme ràpid. La nostra personalitat: més tranquil·la, més nerviosa, ser més mogut, més sedentari…
• Tenir una mala absorció dels greixos.
• L’estrès.
• Els mals hàbits alimentaris.
• Els desajustos hormonals.
• L’excés d’esport.
• Malalties com el càncer, autoimmunes, digestives.
• Intoleràncies
• La rapidesa del nostre estómac a enviar senyals que està ple.

Els conceptes clau per guanyar pes de manera saludable

Guanyar pes no és simplement menjar pitjor i moure’ns menys. Guanyarem pes però gairebé tot serà greix, sobrecarregarem els nostres òrgans de toxines, desnodrirem el cos, i empitjoraran els nostres riscos cardiovasculars.

Hem de menjar bé i fer exercici

Hi ha molta gent que quan comença a menjar bé comença a perdre pes. Pel que a la consulta moltes persones em pregunten: “és impossible menjar bé i engreixar-se, oi?” “és impossible fer-me vegetarià i guanyar pes, oi?”

Veiem, doncs, què hem de tenir en compte a l’hora de fer una dieta per guanyar pes:

1. Estimular la gana

En el cas dels nens, n’hi ha que es passen el dia demanant i n’hi ha que no tenen mai gana. En aquest cas tenim cap remei per a fer-los venir gana?

Cada nen és un món, i els mons difícilment canvien, però si mengem amb ells, de forma molt tranquil·la, sempre a la mateixa hora, sense omplir-los de pa o d’aigua, i sense convertir l’àpat en una guerra podem donar-los tot allò que necessiten.

Per fer obrir la gana:

• Fer una caminada en família abans de dinar.
• Aliments fermentats: cebes tendres, olives, cogombres, els vegetals fermentats o pickles (xucrut o col fermentada, nap, pastanaga, ramells de coliflor o rave).
• Amanideta lleugerament amarga.
• Remeis de tota la vida: gelea reial, suc de tomàquet, cardamom, agrella, boldo, coriandre.

2. Fer quantitats més grans.
3. No oblidar-se de cap àpat. Posar-se una alarma al mòbil si cal però no podem oblidar-nos d’esmorzar o de dinar perquè tinguem massa feina.
4. Menjar aliments rics en calories saludables.
5. Incrementar múscul, no guanyar greix a través de dolços i alcohol. Com?

• Més proteïna: 1 ració a cada àpat.
• Assegura’t que estàs menjant prou quantitat de cereals. Compte perquè massa cereal integral pot omplir-te en excés o irritar-te la mucosa intestinal si la tens dèbil.
• Més exercici.
• Com més múscul tinguis, més gana tindràs.

6. No et passis amb l’aigua. Si en beus molta abans o durant l’àpat, t’ompliràs i no podràs acabar-te el plat.
7. Si prens lactis, recorda que millor de cabra i d’ovella, de bona qualitat, sencers, d’aquesta manera obtindràs més vitamines liposolubles com la vitamina D.
8. Relaxa’t. Practica diferents activitats que t’ajudin a estar més tranquil, a controlar els tics, els nerviosismes. Si meditar et posa nerviós prova un ioga més dinàmic, un bany amb gotetes d’oli essencial de lavanda i sal. Menja amb la teva gent, gaudeix dels àpats, deixa que et cuidin i et mimin. Massatges, flors de bach, coaching, activitats d’oci.
9. Enganxa’t a les salses casolanes. Fes àpats suculents i saborosos perquè no et sigui difícil d’acabar-te el plat.
10. Sigues fan de…

• Fruita seca a les amanides, al iogurt, en pols sobre les cremes calentes o fredes
• Llavors mòltes 1-2 cullerades al dia
• Peix blau 3-4 cops a la setmana
• Oli d’oliva, lli, sèsam, coco a cada àpat
• Ous
• Olives
• Alvocat
• Coco
• Súper batuts de bon matí
• Mel, concentrat de poma, sucre de coco o de panela, xarop d’auró

Qui més qui menys sap que el sucre no és saludable. El consum habitual de sucre es relaciona amb l’obesitat i la insulinoresistència, augmenta el risc cardiovascular, altera el sistema nerviós, desequilibra la microbiota intestinal –cosa que provoca càndides− i és altament addictiu, entre d’altres inconvenients. Pots trobar-ne més informació en aquests dos articles de Neus Elcacho: La guia definitiva d’endolcidors i Com deixar els dolços i la xocolata.

De fet, la població ja n’és bastant conscient perquè el consum de sucre de taula ha disminuït a la meitat des de 1980. Això vol dir que evitem afegir sucre al cafè, a la infusió, al te o al iogurt. Paral·lelament, el consum de sucre total ha augmentat més d’un 20 % durant aquests últims 35 anys, lligat a un canvi de patrons alimentaris.

Segons l’Informe Planeta azúcar de VSF Justicia Alimentaria Global, més del 75 % de sucre que consumim avui en dia és invisible perquè està incorporat en aliments processats o envasats per la indústria alimentària. En productes dolços ens ho podem imaginar, però també és present en multitud de productes salats com ara conserves, embotits, galetes salades, salses o pa de motlle, entre molts d’altres.

Fa uns mesos, l’OMS va recomanar una reducció del consum de sucre del 10 % al 5 % de la ingesta calòrica total, per obtenir beneficis addicionals. Un 5 % de la ingesta diària equival a uns 25 grams (aproximadament 6 cullerades de cafè) de sucre al dia per a un adult amb un índex de massa corporal normal.

L’OMS no es refereix als sucres presents de manera natural als aliments com les fruites i verdures fresques, els cereals o els sucres de la llet, sinó als sucres afegits per la indústria alimentària i que estan lliures en aliments processats.

Com ens podem beneficiar de no sobrepassar més d’un 5 % el consum de sucres lliures quan tres quartes parts del sucre que consumim és invisible i no el tenim en compte? Les dades del consum mitjà de sucre a Espanya són esfereïdores: 112 g per persona, quatre vegades més del que recomana l’OMS.

Ens haurem de posar les piles per saber si el que mengem porta sucre i començar a mirar etiquetes amb la calculadora a la mà perquè la informació que es dóna no pot ser més enrevessada. Segons l’informe de VSF, gairebé el 70 % de la població no entén la informació que apareix a les etiquetes.

Fa uns mesos, es van aprovar algunes “millores” en el sistema d’etiquetatge per facilitar als compradors l’elecció de productes. De manera voluntària, es poden destacar les kcal, els sucres, els greixos, els greixos saturats i la sal a la part frontal de l’envàs o en algun lateral.

Desxifrant etiquetes

Se suposa que aquest resum destacat és per facilitar la lectura de l’etiquetatge, però desgranarem la informació que s’hi dóna perquè no hi hagi cap dubte. La infografia següent és d’una etiqueta de cereals per a l’esmorzar que podem trobar actualment en un supermercat i a la dreta la versió que defensa VSF (basada en el sistema de semàfors que expliquem una mica més avall):

Què podem destacar?

• Encara que els productes siguin per al públic infantil, la ingesta que es pren de referència (IR) és un adult mitjà que consumeix 2.000 kcal al dia.
• El percentatge i els grams es calculen per racions, però vigileu perquè les racions que marquen sempre són més petites que les que consumim habitualment.
• Si ens concentrem amb el sucre, tots els càlculs es fan segons la Ingesta de Referència que marca la indústria. I això què vol dir? Doncs ni més ni menys que 90 g de sucre al dia, com a màxim!

Com us heu quedat? Quan s’han de donar tantes explicacions, el resum no és útil. Quan s’ha de treure una calculadora per esbrinar el sucre que conté per ració real o saber el percentatge respecte als 25 g que recomana l’OMS, és un engany.

Alternatives: semàfor i segell de valor nutricional

Hem preguntat a Javier Guzmán, director de VSF Justicia Alimentaria Global, com es podria millorar aquest resum destacat i ens ha fet la proposta següent:

• En el cas del sucre, que es prengui la quantitat màxima recomanada per l’OMS de 25 g i no els 90 g de la indústria per calcular els grams de sucre per ració i els percentatges de sucre per ració.
• Racions reals o de 100 g.
• Sistema de semàfors: simula el senyal de trànsit per facilitar la lectura de l’etiqueta. En la taula següent comparem els valors actuals de la IR del sucre (90 g) i l’abismal diferència si es pogués aplicar la recomanació de l’OMS (25 g).

El Parlament Europeu va votar en contra d’aquesta proposta el 2010 perquè certs països s’hi van oposar, però el Regne Unit l’usa de manera voluntària amb molt bons resultats pel que fa als consumidors, i amb certs problemes legals perquè des d’Europa es vol vetar. Potser us sona perquè Eroski també l’usa voluntàriament en la seva marca blanca.

• Algun element gràfic que identifiqui productes saludables, tipus el forat del pany de Suècia. El keyhole  s’usa a Suècia des de 1989 i s’ha fet extensiu a Dinamarca i Noruega. Identifica productes amb valor nutricional saludable, sempre que es compleixin els requisits estipulats.

Només tenint en compte el sucre, el semàfor és molt efectiu, però és cert que poden passar coses com que en un refresc de cola apareguin totes les rodones en verd i només el sucre en vermell. Per tant, és interessant incloure algun símbol que reconegui el valor nutricional saludable, com el cas del forat de pany dels països nòrdics.

Guzmán reclama un canvi polític: “Són necessàries polítiques que promocionin la bona alimentació i donin oportunitats a petits productors i al menjar ecològic per generar un canvi de patró de la indústria alimentària i també de l’agricultura. Al mateix temps, s’ha de frenar el menjar industrial amb impostos sobre la mala alimentació”.

Mentre arriben els canvis en la política, com a consumidors hi tenim molt a dir i la conclusió és la de sempre, que la base de la nostra alimentació siguin les verdures i les hortalisses i el menjar de veritat. Si evitem els productes processats o envasats guanyarem en salut i ens estalviarem molts mals de cap!

Més informació:

• Campanya 25 g de VSF Justicia Alimentaria Global: http://vsf.org.es/25-gramos
• Documental: “Sobredosis de azúcar”  https://www.youtube.com/watch?v=frsJnB5GQ28

Lluca Rullan. Periodista i Dietista integrativa

TW: @llucarullan

En els últims anys s’ha posat de moda el terme anti-age o anti-aging per referir-nos a aquells aliments, nutrients, substàncies, productes, tècniques o tractaments orientats a prevenir o suavitzar els signes de l’envelliment, especialment pel que fa a l’aspecte físic i, particularment, en el seu vessant més estètic.

Com sabem, l’envelliment és un procés natural que es produeix quan s’oxiden els teixits pels mecanismes de respiració i metabolisme de les cèl·lules del cos.

L’oxigen és necessari per a la nostra vida, però al mateix temps la seva utilització genera una sèrie de productes del metabolisme (radicals lliures) que participen en l’oxidació de les cèl·lules i la seva degeneració. Les cèl·lules que es degraden i moren són reposades per altres de noves, però aquest procés de reproducció i renovació cel·lular és menor i més lent a mesura que ens fem grans. D’aquesta manera, certs signes i símptomes de l’envelliment es van fent visibles i perceptibles en l’estructura i en la funció de cada un dels sistemes del nostre organisme.

Els mals hàbits de vida, la contaminació, el consum de tòxics, l’estrès i una alimentació deficitària en nutrients essencials però plena de calories “buides”, i rica en aliments altament processats, afavoreixen els processos oxidatius i l’aparició de radicals lliures, cosa que porta a un envelliment prematur de les nostres cèl·lules, que no són capaces de mantenir uns nivells òptims de renovació cel·lular i de depuració i excreció de toxines.

Així, les substàncies anti-age no impedeixen l’envelliment, però sí fan que els processos de depuració de l’organisme de substàncies tòxiques siguin més eficients, al mateix temps que aporten ajuda per incrementar les defenses naturals del cos i els processos de renovació cel·lular en òptimes condicions. Així es pot mantenir la salut i contrarestar aquells efectes no desitjats de l’envelliment, i fer-lo més tardà.

Hi ha una gran varietat d’aliments que podem incorporar a la nostra dieta, reconeguts per les seves propietats antioxidants, antiinflamatòries i, en conseqüència, retardants de l’envelliment.

Aquestes propietats estan determinades pel seu contingut específic en nutrients amb aquestes funcions i, sobretot, per la quantitat i concentració d’aquests nutrients.

Avui us volem parlar de 5 aliments antienvelliment: el camu-camu, les baies d’açaí (o açai), el germinat de blat, les baies de Goji i l’alga Chlorella.

Camu-camu

Ja us vam parlar del camu-camu en aquest article, sobre el seu paper en la prevenció de refredats, gràcies al contingut que té en vitamina C −que a més d’efecte inmunoprotector és un poderós antioxidant i antiinflamatori natural−, així com gràcies als seus flavonoides en forma de pigment (anomenat antocianina).

El camu-camu és ric en aminoàcids com la serina, la valina i la leucina (que formen les proteïnes), en carbohidrats, fibra alimentària i minerals com: calci, fòsfor, coure, ferro, magnesi, manganès, potassi, sodi i zinc. Conté petites quantitats de vitamines del grup B, com la tiamina (B1), la riboflavina (B2) i la niacina (B3).

Té acció antibacteriana, antivírica, antioxidant, antiinflamatòria i cicatritzant.

Aporta energia i manté correctament: cor, sistema respiratori, ronyons, fetge, intestí, sistema immune i sistema nerviós. Manté una bona visió, tracta problemes de genives, ajuda en problemes d’estrès i depressió i a mantenir una pell sana i bella.

Retarda els signes de l’envelliment neutralitzant de manera espectacular els radicals lliures i ajudant a prevenir malalties oxidatives, com el càncer.

Açaí

Aquesta baia, procedent de la dieta amazònica i avui conreada i consumida principalment a Brasil, conté proteïnes, una gran quantitat de fibra, greixos saludables (àcids omega-3 i 6), calci, ferro, potassi, vitamina A, vitamines B1 i B2, petites quantitats de vitamina C i vitamina E, certs aminoàcids essencials, així com àcid aspàrtic i àcid glutàmic, antocianina i altres antioxidants (conté més antioxidants que els nabius vermells, els gerds, les móres, les maduixes o els nabius blaus i 33 vegades més antioxidants que el vi negre).

A més, l’açaí conté betasitosterol, un fitosterol (un esterol que hi ha a les plantes similar estructuralment al colesterol del regne animal) que pot regular la formació de colesterol en els éssers humans. Així es redueix el risc d’atac cardíac en homes i dones.

Diversos estudis li atribueixen propietats preventives contra el càncer, així com propietats depuratives de l’organisme. Afavoreix el metabolisme digestiu i la desintoxicació del còlon.

Altres possibles efectes positius atribuïts al seu consum regular són l’augment de les defenses i la resistència als refredats, una pell més sana i jove, i una millora de la vista i de la circulació.

Germinat de blat

D’entre tots els cereals, el blat (Triticum aestivum) es diferencia dels altres pel fet que conté tots els elements essencials per a la vida humana en les quantitats adequades i de forma equilibrada. Quan el blat brota, tots aquests nutrients augmenten i, a través de l’activació de certs enzims, també es torna més fàcil de digerir.

El consum de germinat de blat aporta: gairebé totes les vitamines del complex B, vitamines C, E, H (biotina o B7/B8) i K; més vitamina C que la taronja i el doble de vitamina A que la pastanaga; betacarotè (provitamina A), potassi, calci, magnesi, fòsfor, sodi, gairebé la meitat més de ferro que els espinacs o les bledes, però sense àcid oxàlic i oligoelements com el seleni i el zinc.

Conté àcids grassos omega, aminoàcids essencials, fibra, clorofil·la i enzims com la proteasa, que afavoreix la digestió de les proteïnes; la citocrom oxidasa, un antioxidant potent; l’amilasa, que facilita la digestió i la lipasa, un enzim disgregador de greix, entre d’altres.

Entre els beneficis que se li adjudiquen, molts d’ells demostrats mitjançant estudis científics de prestigioses universitats i centres mèdics de renom mundial, trobem que:

• Millora la digestió i el metabolisme.
• Té un paper important en la descomposició dels greixos (és a dir, ajuda a perdre pes de manera saludable).
• Ajuda a restaurar l’equilibri natural del Ph en actuar com a agent alcalinitzant.
• Ajuda el cos a regenerar els glòbuls vermells que transporten l’oxigen a totes les cèl·lules (així que augmenta l’oxigenació i la resistència durant l’exercici físic).
• Afavoreix la desintoxicació de l’organisme, gràcies a la seva capacitat per netejar la sang, els ronyons, el fetge i el tracte gastrointestinal (útil contra els problemes de restrenyiment, gràcies al seu contingut en fibra).
• Potencia el sistema immunològic, de manera que es fa servir en la recuperació de refredats i al·lèrgies.
• Augmenta la suavitat, l’elasticitat, la lluminositat i la hidratació de la pell, i ajuda a prevenir i disminuir les arrugues. Va bé en el tractament de l’acne i els barbs.
• Pot facilitar que es normalitzi la pressió sanguínia, que es reverteixin els cabells blancs prematurs i també que disminueixi el mal alè.

Baies de goji

Aquestes baies o cireres de Goji, procedents de la Xina i conreades avui dia àmpliament a Europa, s’han fet famoses per les seves propietats depuratives, alcalinitzants i antioxidants. Això és degut al seu contingut en: aminoàcids (incloent els 8 aminoàcids essencials), minerals com el calci, fòsfor i potassi, a més dels 21 oligoelements, entre els quals hi ha ferro, zinc, seleni, germani, magnesi, coure, níquel, crom, manganès, cobalt i cadmi.

Tenen una quantitat alta de vitamines A, B1, B2, B6, C i E.

Són riques en antioxidants carotenoides (betacarotens, zeaxantina, entre d’altres), betasitosterol, àcids grassos essencials omega-3 i omega-6, fibra, hidrats de carboni i sesquiterpens, substàncies químiques terpenoides que es troben en els olis essencials de multitud de plantes, i que actuen com a fitoalexines (antibiòtics per a les plantes) i com a inhibidors de l’alimentació de certs animals herbívors oportunistes.

Les seves propietats terapèutiques provenen de l’alta concentració dels nutrients esmentats, i es creu que:

Aporten energia, disminueixen la gana, equilibren la pressió arterial, enforteixen el sistema immunitari, protegeixen fetge i ronyons, cosa que ajuda a eliminar toxines de l’organisme; són diürètiques; normalitzen la glucèmia (nivells de sucre en sang); regulen el trànsit intestinal; regulen els nivells de colesterol; alleugen els mals de cap i els marejos; milloren la qualitat del son i la visió; alleugen l’ansietat i l’estrès; milloren els símptomes associats a la menstruació i la menopausa i prevenen malalties de la pròstata, entre d’altres beneficis.

La baia de Goji és el fruit que més absorbeix els radicals lliures i, per tant, que té una capacitat antioxidant més potent, molt per sobre d’altres fruites i vegetals (només la segona per darrere de la baia d’açaí, que quadruplicaria la baia de Goji). Per darrere seu, i molt lluny, hi hauria la pruna, el nabiu, la maduixa, l’espinac, el gerd, la remolatxa, la taronja, el pebrot vermell i la pastanaga.

Alga Chlorella

És una alga verda unicel·lular Chlorophyta que té una composició nutricional en sec de 45 % de proteïna, 20 % de greix, 20 % d’hidrats de carboni, 5 % de fibra i 10 % en minerals i vitamines.

• Conté 19 aminoàcids, inclosos els essencials, i totes les vitamines més importants (és una font de vitamina B12 per als vegetarians), excepte la vitamina D.
• El seu ferro s’assimila fàcilment gràcies al seu contingut en vitamina C i clorofil·la. Conté fòsfor i calci. Posseeix iode, però en menys quantitat que altres algues.
• És rica en àcid omega-3, així com en betacarotè i xantòfil·les (poderosos antioxidants).
• A més conté luteïna en abundància, un pigment natural que protegeix el teixit ocular d’afeccions com la degeneració macular (cataractes) i altres lesions del teixit conjuntiu.
• Té un gran contingut en clorofil·la, fins a quatre vegades més que l’espirulina, els espinacs i les ortigues.
• La clorofil·la és una de les millors substàncies depuratives i s’utilitza per a la neteja de l’intestí i el sistema limfàtic, el fetge i la sang.

Amb aquests nutrients, a la Chlorella se li atribueixen propietats depuratives de l’organisme i antioxidants, com l’eliminació dels metalls pesants que s’acumulen en el cos, i efectes antitumorals i antihipertensius, segons s’ha demostrat en estudis amb animals.

És diürètica, ajuda a aprimar, millora el metabolisme, és baixa en greixos i calories, controla la tensió arterial, és saludable per als cabells, les ungles, els ossos i les dents i suposa una alternativa al peix i el marisc per a les persones vegetarianes i veganes, ja que té nutrients com l’omega-3, vitamines i minerals procedents d’una font vegetal marina.

Sara Gómez Marquina

Especialista en Teràpies Alternatives, Naturopatia i Nutrició. Fisioterapeuta

Col·laboradora d’Ecolife Food i Gerent del Club AV Natural Cantàbria

Arribo als Garrofers, un restaurant dedicat en cos i ànima a oferir l’essència de la terra i del mar als seus plats. Només obrir la porta l’ambient acompanya el gaudi. És un espai obert, seré i amb molta llum. L’escenari ideal per degustar la majestuosa obra d’art que des de la cuina preparen cada dia. Passeu, que comença la festa!

El març de 2013 el restaurant els Garrofers va obrir les portes de la mà d’en Gonzalo Rivière i l’Adriana Figa, que són els protagonistes d’aquesta aventura gastronòmica al cor del Maresme. Dues persones apassionades per la cuina responsable, pels productes amb ànima, per la salut al plat i per tot allò que els nodreixi de sentit i compromís. Són socis del Convivium, de creació recent, Slow Food Maresme i tenen l’objectiu de certificar el restaurant amb el distintiu de Km0-Slow Food per a la propera temporada.

En Gonzalo és cuiner de vocació i de formació. Després d’iniciar la carrera de periodisme es va adonar que el que realment li alimentava el cor era remenar estris i aliments, cuinar amb delicadesa per oferir el millor a cada moment i descobrir l’alquímia als fogons d’un restaurant. I així va ser com després d’estudiar a l’escola de cuina Hofmann començà a treballar a diferents restaurants fins a arribar a desenvolupar el seu somni. L’Adriana és publicista de formació i cansada de dedicar-se a una feina poc engrescadora va decidir acompanyar en Gonzalo en la seva passió i crear junts el restaurant desitjat. Avui tots dos són els propietaris dels Garrofers, una proposta honesta que respecta el producte mantenint l’essència que el fa possible. “L’única manera de treballar amb producte bo és anar a buscar-lo, saber qui el produeix i establir vincles de confiança”, argumenta en Gonzalo.

M’agrada la proposta gastronòmica que em proposen. Un menú amb moltes opcions que, amb diferents suplements, permet incrementar les possibilitats de degustació. Una amalgama de plats que fa molt difícil l’elecció. El primer que penso és que hauré de tornar un altre dia. Li dic a l’Adriana que em porti el que més els agradi cuinar i allò que més els caracteritza. La major part dels plats estan cuinats amb producte local i ecològic seleccionat amb molt de criteri de territori: una alegria saber que en aquesta cuina trobo molts dels aliments que m’agrada menjar. “Per a nosaltres un dels elements més importants és que tot és d’elaboració pròpia, des del pa fins als gelats”, em diu l’Adriana quan comença a explicar-me la carta.

Comencem per un tàrtar d’alvocats, xampinyons, aranja, poma àcida i anguila fumada. Veig la frescor de l’estiu en un plat que entra pels ulls i que en tastar-lo es desfà a la boca. És cremós i agraït. El gaudeixo sabent que és el principi de l’obra gastronòmica que en Gonzalo em té preparada. A la carta també podria haver escollit, entre altres coses, una sopa d’enciam amb verat marinat, llavors de tomàquet i cogombre, pop a la graella amb ou cuit a 64 graus, compota de ceba i cruixent de patata o ravioli de galta de vedella rostida amb sàlvia.

Tot seguit continuem amb una coca de sardines marinades, tomàquet confitat i carabassó. M’agrada el color de la verdura, és viu i té llum, són aliments amb ànima. Tasto i trobo el punt de cocció que m’agrada, respectant tot allò que ens aporten els productes frescos, ecològics i de proximitat. La combinació té un flaire molt mediterrani d’horta, mar i camps de cereal. Una mossegada espectacular que recomano per als amants de la coca i les verdures al punt. “Les verdures són totes de productors locals ecològics que treballen molt bé el producte. El tenim fresc cada dia… tot un luxe”, diu l’Adriana.

El tercer dels plats és un arròs sec de cansalada del coll i sípia. Sóc de la terreta valenciana i són aquestes paelles les que m’agraden. Guaito per descobrir com haurà preparat en Gonzalo aquest plat tan desitjat. L’Adriana porta la paella, me l’ensenya i li dic que si la pot deixar a la taula, que menjaré l’arròs directament, com sempre hem fet a casa. L’olor ja delata que el que trobaré en acostar la cullera serà especial. La tasto i em transporto per uns instants a un lloc molt íntim difícil d’explicar. És sequet, melós, ple d’aromes i amb una suavitat cremosa que el fa únic. Verduretes, cansalada de coll de porc ecològic i sípia tallada molt fina, una barreja triomfal que em fa gaudir el paladar i el cor.

Per acabar, arriba una hamburguesa de peu de porc, cansalada del coll i botifarró de sang amb suc de peu de port rostit, xiitake i espàrrecs, una delícia per als amants dels gustos intensos. Un plat arriscat que estic segura que és dels preferits d’aquelles persones que cerquen un bon tast de carn i greix de porc combinat amb bolets i un suc exquisit per llepar-se’n els dits. “El porc que fem servir és tot ecològic i el greix és molt bo, es nota que és una carn de molta qualitat”, explica en Gonzalo.

Avui als Garrofers també ens ofereixen timbal de patata amb guisat de vedella, lluç de palangre amb blat i verduretes, xai de Cal Pauet, patata al caliu saltada amb mantega i xiitake o orada pescada a canya a la platja de Can Teixidó, entre altres coses. Una proposta extensa que segur que satisfà els paladars de moltes de les persones enamorades de la salut al plat i del compromís a la cuina. “Tenim uns pescadors que ens porten el que pesquen amb canya… trobo que és màgic poder oferir aquest producte a la carta”, diu en Gonzalo.

I la part dolça arriba amb una sopa de xocolata blanca, amb gelat casolà d’eucaliptus i una xocolata negra exquisida que hi combina de meravella. Tot plegat acompanyat d’una galeta de cacau. M’agrada perquè són unes postres que satisfan el desig gormand al mateix temps que són refrescants amb el toc d’eucaliptus del gelat. “Tots els gelats els fem nosaltres amb ous ecològics del Niu d’ous d’Orrius i llet ecològica de la Selvatana de Campllong”, explica en Gonzalo. Avui també ens ofereixen cremós de xocolata negra amb pa, oli i sal, pastís de xocolata dels Garrofers o púding de pa amb gelat de vainilla. De ben segur, una meravella de sabors i textures dolces preparades amb molta estima, dedicació i respecte.

Quedo meravellada. A més a més, el pa és tot casolà amb farines integrals ecològiques de Cal Pauet, massa mare i una fermentació lenta. Un regal per als que ens agrada mastegar i olorar el pa per gaudir d’un aliment saludable sempre que es faci amb bons ingredients i respectant el temps d’elaboració. “El pa el faig jo, pensa que aquest pa el vaig començar a fer ahir i avui l’he acabat… s’ha d’amassar i fermentar perquè quedi com ha de quedar”, m’explica en Gonzalo.

La carta de vins també és un homenatge a la terra. Tenen ampolles de tots els cellers de la DO Alella i molts d’ecològics d’arreu del país. Una selecció que respira territori i confiança amb els cellers de casa i amb els vins de proximitat. “Cada vegada fem més activitats amb els cellers. Tastos combinats amb altres coses com música o poemes… un plaer que ens agrada compartir”, detalla content en Gonzalo.

Als Garrofers organitzen moltes activitats diferents. L’Adriana destaca el saborasons, un punt de trobada de disciplines artístiques diferents i gastronomia que convida a gaudir d’una tarda del mes de juliol. Consulteu el Facebook i descobrireu un calendari farcit d’activitats, tant per a adults com per a infants, sempre vinculades a una aposta gastronòmica compromesa combinada amb altres activitats. Cinema a l’aire lliure, concerts i tastets, tallers de cuina, etc. Fins i tot trobareu el dissabte 5 de setembre una Fira de la Terra organitzada pel Convivium Slow Food Maresme, una aposta de les persones que confien en els aliments bons, nets i justos. “Com a cuiner per a mi el més important és el gust, molt més que l’estètica, i és per això que busquem producte de projectes coherents i amb sintonia amb el nostre”, relata en Gonzalo.

I com a novetat d’estiu dir-vos que als vespres els Garrofers obre la terrassa a la fresca amb una proposta d’amanides, sopes fredes, entrepans i postres fetes a casa. Una opció que convida a gaudir de la fresca amb la família o els amics, al mateix temps que es degusten plats d’estiu amb l’ànima de totes les persones que fan possible que els aliments saludables arribin a cuines com la seva. Reserveu-vos un nit d’aquest estiu i nodriu tots els vostres sentits!

Els Garrofers

Passeig Antoni Borrell, 13, Alella

Telèfon: 93 540 17 94 – 699 36 13 78

elsgarrofersalella@gmail.com

El nou espai d’aula de cuina, Vitampleni, s’estrena amb un taller teorico-pràctic d’iniciació a la PaleoDieta a càrrec de la col·laboradora d’etselquemenges, Montse Reus, dietista evolutiva i ambientòloga i el dietista vilafranquí Jordi Solé.

En aquest taller es parlarà de les bases d’aquest estil d’alimentació i es cuinaran 5 receptes d’aliments bàsics de 3 grups alimentaris per poder introduir les bases d’aquesta dieta que entre persones del món de l’esport o de feines molt físiques està agafant una rellevància sorprenent.

DATA: El taller serà el proper dimecres 8 de juliol a les 19h a l’espai vitampleni del c/Parlament 26 de Vilafranca del Penedès.

PREU: 25 euros (22 euros pels socis d’etselquemenges)

INSCRIPCIONS:  Les inscripcions es realitzen per mail al info@vitampleni.cat i estan limitades a 10 persones. El temps màxim és fins al 7 de juliol.

Fa dies que la dieta de Messi és noticia. D’ençà que un metge argentí anomenat Poser n’hi ha preparat una, es troba molt millor i el seu rendiment ha millorat.

Un metge que fa dietes, comencem bé. De fet, no sabem de cap jugador del Barça que tingui nutricionista, ja que l’alimentació de l’equip la porta un grup de metges. Tanmateix, la dieta proposada a Messi no està tan malament: apostar per aliments ecològics i teràpies energètiques i reduir el consum de carn, sucres, aliments processats, tabac i alcohol.

Si volem saber què passa dins del vestidor, trobem, per una banda, imatges a les xarxes socials i als mitjans de comunicació dels jugadors menjant hamburgueses i pizzes i bevent refrescos de cola i cervesa −són més que conegudes les festasses que celebren molts futbolistes en iots i discoteques−; i, per l’altra, en canvi, els metges del Barça comenten en el Simposi sobre la Medicina del Futbol que cada jugador segueix un menú personalitzat.

Preguntem a Àlex Delmàs, exjugador de 2a divisió, qui porta realment les dietes i ens comenta que en els equips en què va jugar els jugadors mai van tenir cap control en aquest camp. Només calia que vigilessin amb el pes i, com a molt, van rebre alguna xerrada sobre alimentació per part d’algun dels metges. En el cas del Barça, el doctor Ricard Pruna és qui els segueix més de prop en aquest tema però bàsicament els recomana complements alimentaris com la cafeïna, el magnesi, la vitamina D o el triptòfan.

Falta conscienciar-los, doncs, del paper que té l’alimentació en la seva feina i en el seu estat de “sensacions”, com diuen ells. Pocs, com l’Àlex Delmàs i Messi, tenen l’interès de buscar algú de fora que els ajudi a millorar a través dels bons hàbits.

Si mengessin millor, el seu rendiment pujaria i les seves lesions disminuirien, el problema és que seguir una dieta estricta genera molt d’estrès en algunes persones, i això és un problema en esportistes d’elit, que ja suporten molta pressió. L’estrès, doncs, els pot fer empitjorar el rendiment. Seguir quatre consells, però, no els ha de resultar tan difícil.

Per exemple, parlant de les cerveses que hem vist que prenen jugadors de l’equip actual del Barça. L’alcohol de la cervesa està demostrat que perjudica la recuperació i, per tant, el rendiment esportiu en el proper partit.

En un partit de futbol professional, un jugador pot arribar a gastar 1.500 kcal. Imagineu-vos, doncs, la quantitat de menjar que ha de prendre aquesta persona al llarg del dia −entre 4.000 i 5.000 kcal diàries− si part d’aquesta quantitat és menjar processat o força buit en nutrients i ric en greixos.

Què necessitaria exactament un futbolista professional?

Una dieta que els permeti:

• seguir rendint després de la mitja part.
• donar-ho tot en els moments més explosius.
• disminuir la possibilitat de lesions.
• aportar un efecte antiinflamatori natural per poder jugar amb tan poc dolor com sigui possible.
• descongestionar fetge, ronyons i intestins de tants antiinflamatoris i tòxics.

Cal una bona reserva de glucogen (glucosa emmagatzemada) perquè és el primer que gasten, al costat de la fosfocreatina. Certs futbolistes fan forts canvis de ritme o d’intensitat, pel que el seu consum d’oxigen i glucogen és més gran. Aquest exercici intermitent també els fa generar molta adrenalina i cremar molts greixos (el nivell de greixos en el seu perfil antropomètric ha de rondar l’11%).

La posició del jugador és molt important, a més. No fa el mateix exercici un porter que un davanter, oi? Doncs tampoc cremen el mateix greix o glucogen.

Com la majoria d’esportistes anaeròbics, els futbolistes necessiten una bona càrrega de força a la pretemporada, amb un augment de la proteïna per disminuir lesions al llarg de l’any. La distribució proteica, per tant, no és la mateixa en competició que en pretemporada, o en fase de transició.

En pretemporada necessiten un 12-15 % de proteïna, acompanyat del 55 % d’hidrats de carboni i un 30 % de greixos.

La hidratació de l’esportista també és molt important. No només han de prendre aigua, perquè quan suen perden sals (i si fa calor aquesta pèrdua és més forta). Durant el partit poden beure entre 1 i 4 l.

Si aquesta aigua conté sals i sucres millorarem el buidatge gàstric, i en serà més fàcil el transport de l’intestí cap a la sang. Dels sucres que hi afegim hem d’evitar la fructosa perquè s’absorbeix més lentament i sol provocar malestar estomacal, nàusees i diarrees. Encara que l’excés d’antiinflamatoris pot tenir més a veure amb la permeabilitat i irritabilitat intestinal que acaba generant vòmits o altres molèsties digestives, com li passava a Messi.

L’aspecte cognitiu en els futbolistes és crucial per a les passades i la precisió. Si no hi ha una bona hidratació i reserva de glucosa, es pot perdre més d’1 % del rendiment cognitiu. En alguns casos es recomana cafeïna en el descans, ja que s’ha vist que millora el rendiment físic i psíquic.

Pasta sí o pasta no?

A la pretemporada es fa doble sessió d’entrenament −d’1 a 2 hores− però la resta de l’any només fan entre 1 h i 1.30 h d’exercici al dia. Els nivells d’hidrats de carboni (font de glucosa) fluctuaran de 10 g per 1 kg de pes al dia a 5 g per 1 kg de pes al dia, i han de conformar el 55-60 % de la dieta.

La pasta, si és de bona qualitat, és una bona opció.

Hidrats sí, farina no?

A Etselquemenges hem parlat molts cops de les qualitats de certes farines. En el cas dels esportistes, que sovint tenen problemes digestius, el gluten pot empitjorar la situació i causar irritabilitat intestinal.

El despertar en el món de l’alimentació saludable acostuma a ser un procés gradual, de vegades lent, però normalment constant. La majoria vam començar amb petits canvis en la nostra alimentació i, en descobrir els enormes beneficis generats, ens vam atrevir a anar una mica més enllà, a afegir nous aliments menys comuns i a retallar la llista de tots aquells més tradicionals que abans fonamentaven la base de la nostra dieta. En definitiva, a deixar de pensar que menjar bé vol dir menjar de tot i a apostar per una alimentació més neta i sana.

Però no sempre és tan fàcil. Menjar bé implica un replantejament diari de què ens fiquem a la boca, quin n’és l’origen i quin recorregut ha fet des de l’hort fins a casa nostra. I com podem tenir la garantia que els productes que consumim compleixen amb els estàndards de qualitat i de sostenibilitat ecològica? A priori, tenim tres grans opcions: conrear nosaltres mateixos el nostre hort, consumir productes directament d’un productor o d’una cooperativa de confiança o bé apostar per una bona marca que compleixi les exigències del segell ecològic.

A partir d’aquí, de dietes saludables n’hi ha moltes i de tot tipus: Paleo, vegetarianes, veganes, crudiveganes, flexitarianes, macrobiòtiques, ayurvèdiques, etc. Encara que puguin tenir punts contradictoris entre elles, totes les dietes saludables tenen un denominador comú: les verdures com a base de la piràmide alimentària.

Cal menjar verdura!

Per esmorzar, per dinar i per sopar. Les verdures han de formar part de la nostra dieta de manera predominant, especialment les de fulla verda, que són les que tenen més densitat nutricional i les que més ens ajuden a prevenir i a curar malalties, a cremar greixos, a eliminar toxines i a alcalinitzar l’organisme.

Però, com ho fem? En general, incloure-les a l’hora de dinar o de sopar és molt fàcil: només cal augmentar el consum d’amanides amb aliments crus, de cremes de verdures o de minestres escaldades, al vapor o al forn (fent una atenció especial als temps i a la temperatura de cocció, ja que si superem els 40º eliminarem part de les propietats dels aliments, que sí que es conserven en cru).

El gran repte, per a molts, està en l’esmorzar i en els menús dels dies de festa, ocasions en què, molt sovint, ens deixem portar per la comoditat de certs productes processats com les melmelades carregades de sucres, els patés plens de sal i baix contingut proteic, les cremes de cacau plenes de greixos i sucres o els embotits de baixa qualitat. Tres tipus d’aliments que hauríem de desterrar de la nostra dieta, llevat que siguin de procedència ecològica i de qualitat alta.

Com incloure verdures en l’esmorzar, en el berenar i en els menús dels dies de festa?

Una molt bona opció per començar el dia amb bon peu podrien ser els sucs verds o els liquats de fruita i verdura. Aquests còctels de vitamines i de minerals ens ajuden a oxigenar la sang, a regular el trànsit intestinal i a retardar l’envelliment, a més de proporcionar-nos una injecció d’energia saludable que ja voldria aconseguir el cafè.

Si el suc no ens ve de gust a primera hora del matí o sentim la necessitat de mastegar alguna cosa, també podem emportar-nos algunes fruites o verdures crues per menjar com si fossin un snack, com les pastanagues, les pomes, els plàtans, etc. O bé optar per púdings amb llets vegetals i llavors com la chía o cereals com la civada o el mill.

Les 6 combinacions de mousses veganes i sense gluten de Farm Vegetables d’Allos

I per untar?

Si el que trobem a faltar és un bon condiment vegetal per a entrepans o torrades, l’oferta tampoc és escassa:

• Podeu provar de fer la vostra pròpia melmelada sense sucre a còpia de, per exemple, maduixes, dàtils i llimona.
• Purés de verdures com la famosa bava Ganush (puré àrab d’albergínia amb tahina, llimona, all i comí), de pastanaga amb gingebre, etc.
• Mousses de verdures ja preparades i a punt per consumir: sempre ecològiques i d’una marca de confiança, amb un contingut important de verdures fresques (ho notareu en la textura −més densa o amb trossets−, i en el gust −més fresc i intens−, com la gamma de mousses vegetals Farm Vegetables que Allos acaba de presentar al mercat, amb un 68 % de verdures. Distribuïdes en exclusiva per Qbio, a més de ser delicioses, són còmodes i pràctiques, una bona opció per combinar amb pa, coques, canapès, pasta i qualsevol altra idea quan no tenim temps o ganes de ficar-nos a la cuina.

El 90 % del cos humà està format per microbis. Des del moment en què naixem, estem exposats contínuament a conviure en un medi carregat de gèrmens que necessitem per viure. Però, per què són tan indispensables?

Malgrat la mala reputació que sempre han tingut, els microbis són necessaris per a l’ésser humà ja que:

• Modulen el sistema immunològic (el mecanisme natural del nostre cos per combatre malalties i mantenir-nos sans)
• Ens ajuden a extreure l’energia dels aliments
• Ens ajuden a sintetitzar les vitamines
• Ens protegeixen de les infeccions amb patògens

Un dels principis fonamentals de l’ecologia sosté que la salut i la resiliència dels ecosistemes depèn, en gran manera, de la seva diversitat. Sota aquesta premissa, un ecosistema serà més fort i estarà més preparat per combatre les agressions externes com més rica sigui la diversitat dels microorganismes que el componen.

La hipòtesi de la desaparició de la microbiota

Segons aquesta hipòtesi, des dels últims vint anys, els canvis en el consum alimentari i en l’ús creixent dels antibiòtics i dels productes de neteja antibacterians han afectat de manera considerable la transmissió i el manteniment de la microbiota indígena del nostre organisme. Aquests canvis en la composició de la microbiota afectarien la fisiologia humana i, per tant, el risc de contraure certes malalties o al·lèrgies.

Aquesta hipòtesi relaciona l’augment de l’aparició de les al·lèrgies amb:

• El canvi de la dieta i l’augment del consum de productes processats
• La vida sedentària i la disminució de la pràctica d’exercici físic
• La disminució del contacte amb l’entorn natural
• L’ús de sabons i detergents antibacterians
• L’ús excessiu dels antibiòtics, que arrossegarien efectes col·laterals a llarg termini, com ara la destrucció dels bacteris nocius però també dels bacteris beneficiosos per a l’organisme, que acaben deixant-nos en un estat més vulnerable.

Què passa quan prenem antibiòtics o eliminem els microbis “bons” del nostre entorn? Tal com el seu nom indica, els antibiòtics redueixen la diversitat de la microbiota, cosa que pot ser una de les causes de l’aparició d’algunes al·lèrgies. Una microbiota pobra, a més, també es relaciona amb malalties cròniques com ara les que afecten l’aparell digestiu i l’intestí, el càncer o l’obesitat.

I tot això vol dir que hem de deixar de prendre antibiòtics i ser més laxos en la nostra higiene personal i la del nostre entorn? No, això vol dir que hem de prendre consciència i saber diferenciar entre els microbis “bons” i els “dolents” i, a partir d’aquí, respectar els primers i mantenir a ratlla els segons.

Què podem fer?

Per mantenir una correcta diversitat de la nostra microbiota i un sistema immunològic fort i preparat per defensar-nos de les agressions externes que afecten el nostre organisme, es recomana:

1. Evitar els aliments processats i prioritzar sempre una alimentació neta, fresca, de temporada i ecològica
2. Evitar els antibiòtics quan no siguin estrictament necessaris i optar per antibiòtics naturals (oli essencial d’arbre del te, all, gingebre, etc.)
3. Consumir probiòtics que ens ajudin a equilibrar la microbiota
4. Evitar els productes tòxics i utilitzar productes de neteja respectuosos amb el medi ambient

Amb tot, cal mantenir un bon estàndard d’higiene personal i de la nostra llar que ens mantingui protegits de les infeccions i de la seva proliferació. Una bona higiene no equival ni a ser brut ni a estar obsessionat amb la neteja sinó a prevenir la proliferació dels gèrmens en els llocs i en les situacions on són realment perillosos, com ara a la cuina, després d’anar al lavabo, després d’esternudar o mocar-nos o quan estem en contacte amb una persona malalta.

La importància dels productes de neteja ecològics

Com ja hem explicat, molts productes d’higiene i de neteja de la llar estan compostos per substàncies molt agressives que eliminen tant els bacteris “bons” com els “dolents”, a més de portar substàncies tòxiques que, a la llarga, poden generar efectes perjudicials a la nostra salut.

Per exemple, els productes de neteja tradicionals, com ara el lleixiu, els detergents o els suavitzants per a la roba sovint porten potenciadors de les bombolles que no es biodegraden bé o abrillantadors òptics per deixar la roba aparentment més blanca. Aquests últims deixen substàncies químiques persistents que són les més perjudicials perquè tampoc són biodegradables. A més a més, sovint aquests productes tradicionals estan carregats de substàncies per augmentar la creació d’escuma sense que tinguin cap efecte de neteja més enllà de causar una impressió d’efectivitat i d’incrementar la necessitat d’utilitzar més aigua en el rentat per arribar a eliminar-la tota.

Així doncs, per quin tipus de producte hem d’optar? Podeu optar per preparar-vos vosaltres mateixos els vostres productes, provar de fregar el terra de casa amb vinagre o bé utilitzar productes preparats per marques que tinguin el segell ecològic i us ofereixin la certesa que són respectuoses amb el medi ambient, com ara tota la gamma de productes austríacs de Planet Pure, empresa guanyadora de la categoria “Earth” als Premis Nacionals d’Àustria 2014.

Es tracta d’utilitzar productes tan naturals com sigui possible, que substitueixin les substàncies químiques derivades del petroli i de l’oli de palma per altres components vegetals com ara la saponina del te, la saponària o el Sapindus i que substitueixin els perfums químics per olis essencials (d’aquesta manera, a més, podreu beneficiar-vos dels efectes de l’aromateràpia).

És a dir, la base dels components d’un producte de neteja saludable i sostenible hauria de compondre’s de substàncies actives de les plantes extretes mitjançant processos curosos i respectuosos amb el medi ambient.

Gamma de productes ecològics de neteja Planet Pure

Al Maresme tothom el coneix com “El vegetarià de Mataró”. Fa molts anys que rutlla, concretament dinou, i és l’únic restaurant de la ciutat que no serveix ni carn ni peix. Aquest establiment del casc antic ha sabut guanyar-se el públic que, tot i que majoritàriament no és vegetarià, valora molt la cuina que s’hi fa. La Mercè n’és la cuinera i quan mira enrere reconeix que, fa vint anys, el fet d’obrir un local de cuina vegetariana era tot un repte per a una ciutat petita com Mataró.
El menú i la carta de La Cuina del Cel es distingeixen per estar preparats de manera lenta, reposada i cuidada fins a l’últim detall. A més, destaca per l’elaboració pròpia de quasi tots els aliments que fan servir, com el seitan, que el preparen artesanalment. Amanides, cremes, saltats, però també plats com una fideuà amb algues, tallarines d’espelta amb salsa de carbassa i microproteïna (quorn), coca d’espelta amb carbassó i pesto, bunyols de verdures, hamburgueses vegetals, mussaca o canelons vegetals són alguns dels plats estrella. En aquesta cuina no hi falten llavors ni, evidentment, llegums, que són la base proteica de la cuina vegetariana.

Des del restaurant es pot fer molta pedagogia, per aquest motiu, de tant en tant, a La Cuina del Cel preparen fullets amb les propietats d’alguns dels plats que han preparat perquè qui el demani en conegui els beneficis. “Es tracta que la gent en prengui consciència i mengi bé”. Una de les verdures que estan introduint darrerament és la col Kale, pels beneficis que té. Ho estant fent de mica en mica perquè la gent la vagi coneixent. Avui, per exemple, han fet tallarines d’espelta amb carbassa i pesto de kale i em comenta que properament en faran un estofat. També han començat a preparar plats amb microproteïna, un fong fermentat que es cuina com una carn picada i es pot utilitzar per fer macarrons, burritos, o, fins i tot, la pilota de l’escudella si es vol optar per fer un plat ben tradicional d’opció vegetariana. La Mercè en va fer per Nadal i la clientela va quedar encantada. Les postres també es treballen amb cura i, la Núria, la germana de la Mercè, s’encarrega de tot. Qualsevol tipus d’elaboració la fa ella mateixa: les masses, la pasta de full, els pastissos i a l’estiu, els gelats. Una de les postres d’avui era un batut amb llet de civada, llavors de chía, llavors de lli, plàtan i prunes; tot i que el pastís vegà de xocolata també feia perdre el cap.

La mestra de la Mercè en aquest tipus de cuina i qui la va encoratjar a obrir La Cuina del Cel va ser la Teresa Carles, propietària del restaurant que porta el seu nom a Barcelona i d’un altre restaurant a Lleida. Es van conèixer a la capital de les terres de ponent en una etapa en què la Mercè i la seva parella van anar-hi a viure. Sempre van pensar a tornar a Mataró i, quan ho van fer, estaven engrescats pensant a obrir el seu propi restaurant. La seva passió per la cuina vegetariana, però, ja l’havia mamat a casa, amb la seva mare. “De ben petites ens portava a restaurants que per nosaltres eren molt estranys: japonesos, xinesos, àrabs… I a mi els que més m’agradaven eren els vegetarians. De més gran ho vaig anar incorporant al meu estil de vida, tot i que conèixer la Teresa i en Ramon (la seva parella) va ser el detonant que em faltava per llençar-m’hi de cap”.

Per a la Mercè estar entre fogons sempre ha estat sinònim de creativitat, dinamisme i diversió. Els seus plats sempre havien partit d’aquesta premissa, però en els últims quatre o cinc anys hi ha afegit un altre element: la cuina ha de ser saludable. Per això de mica en mica ha anat evolucionant en el tipus de coccions, fa servir cada cop més productes ecològics i ha deixat de banda els refinats. “De mica en mica també hem començat a apostar pels aliments integrals: les farines, el pa, la pasta, l’arròs… i hem anat introduint altres cereals com l’espelta o la quinoa”. També ha introduït les llets vegetals per cuinar i ha anat arraconant la llet de vaca o la de soja. “Estic contenta que la nostra cuina cada vegada sigui més saludable, però sense renunciar al fet que sigui saborosa i totalment creativa. També intentem que sempre hi hagi plats per a celíacs i, si coincideix que al menú no n’hi ha cap, li preparem alguna cosa de la carta”. La Mercè es troba en un moment expansiu i amb moltíssimes ganes d’aprendre més coses sobre el binomi alimentació i salut. Per això, ha començat a estudiar a l’Institut Roger de Llúria un monogràfic de dietètica i nutrició natural i oriental amb l’Olga Cuevas. La seva història entre els fogons es troba en una nova etapa i el camí per recórrer és llarg i ple d’oportunitats.

Et fas un embolic perquè mai saps quan “pots” menjar tomàquets, albergínies, cogombres, remolatxa, figues o carabassa? No et preocupis, és una confusió molt habitual i molt compartida que, segurament, els nostres pares o els nostres avis no tenien. I és habitual perquè, des de fa unes dècades, la gran indústria alimentària ens ho està posant ben difícil oferint-nos de tot durant tot l’any. Però això és “normal”?

Doncs no! Tots sabem que la naturalesa és sàvia i és per aquesta senzilla raó que cada estació de l’any ens proveeix de certs aliments amb efectes diferents en el nostre organisme: hi ha aliments que ens generen escalfor i n’hi ha que ens refreden el cos, per això, entre d’altres motius, és important consumir-los en el seu moment de producció natural. Si, a més a més, la fruita i la verdura que mengem és de producció ecològica i sense ni passar per la nevera, les propietats i el gust que obtindreu es multiplicaran encara més!

Per posar-vos-ho ben fàcil i perquè no se us escapi mai res, Etselquemenges ha elaborat un calendari que ressegueix els diferents mesos de l’any situant les fruites i les verdures que la terra catalana ens ofereix, tenint en compte les diferents realitats territorials i climàtiques del país. Per això, hem comptat amb l’ajuda de l’ambientòloga i col·laboradora d’Etselquemenges, Neus Monllor, consultora en temes agraris i gastronòmics a Arrels a Taula i responsable de la secció “Origen” d’EQM, i de Can Perol, un grup de pagesos de Sant Vicenç dels Horts compromesos amb la producció ecològica.

El nom albercoc és una evolució del vocable àrab El-Barquq; precisament els àrabs són els que en van estendre el cultiu pel litoral mediterrani. El seu nom científic, Prunus armeniaca, fa referència a Armènia, que és per on va ser introduïda a Europa des de l’Orient Llunyà pels grecs cap al 400 aC. Les primeres referències del seu cultiu apareixen a la Xina ja l’any 3000 aC.

Suposo que la majoria vosaltres estareu d’acord amb mi que quan arriba la calor i l’estiu tenim menys gana i, a més, no ens ve gens de gust cuinar amb foc. Només pensem a menjar o beure aliments refrescants, fàcils de preparar, que puguem digerir sense dificultats i que ens donin energia, perquè la calor extrema ens aixafa i ens treu part de la nostra vitalitat, sobretot si no ajustem l’alimentació i la hidratació a la nova època de l’any. Al vespre, després de passar tot el dia acalorats, volem sopar alguna cosa que ens hidrati i ens saciï però que no ens deixi gens pesats perquè si no som incapaços de dormir.

Aquesta recepta està pensada precisament per a aquests mesos de calor durant els quals ens hem d’alimentar amb molta verdura crua i fruita fresca, és a dir, amb ingredients que ens ajudin a fer baixar la temperatura corporal, ens aportin vitamines i minerals i ens donin un plus d’energia.

El tabule és un plat d’origen siri molt típic a la cuina àrab. És bàsicament una amanida vegetariana feta amb búrgul, ceba, julivert, menta i suc de llimona. Per fer que aquesta recepta sigui lliure de gluten es podria substituir el búrgul per quinoa o mill, per exemple, però també farem que sigui lliure de cereals perquè sigui més lleugera, per això utilitzem la coliflor. Al picar/ triturar/processar la coliflor amb la batedora o processador d’aliments s’aconsegueix una textura i aspecte molt semblant al de l’arròs. Així es converteix en una recepta ideal per a aquelles persones que segueixen una dieta crudivegana, les que volen o necessiten reduir el consum de cereals o totes les que volem preparar un sopar lleuger amb 10 minuts i, a més, deixar-ne fet per l’endemà portar-lo a la carmanyola de la feina, o a la platja o a la piscina. Amb aquest apunt culinari, doncs, ens estalviem coure amb foc, passar calor a la cuina i haver de pair cereals quan el que volem és una alimentació lleugera. Ens en convertirem en fans absoluts, segur!

Com que la base d’aquest plat és la coliflor, pot semblar que si no us agrada aquesta verdura ja no el podeu menjar. Però no és així per dos motius. Per una banda, perquè si en realitat el que no us agrada és l’olor que desprèn en cuinar-la, com que és crua, us ho evitareu. Per altra banda, com que el plat està molt aromatitzat amb la llimona, el julivert i la resta de les verdures, els sabors queden molt refrescants i no ens recorda el de la coliflor bullida o al vapor. Les persones que segueixen una alimentació anticàncer o antiinflamatòria i no els agrada la coliflor, amb aquesta recepta tenen una gran aliada per poder incorporar crucíferes a la dieta.

Idees:

• Substituir la coliflor per bròquil.
• Cuinar la coliflor uns 3-5 minuts com a màxim.
• Fer servir aquesta base de coliflor per fer el típic plat d’arròs al curri, per exemple, o com a farciment d’uns makis o sushi, substituint també l’arròs blanc.
• Fer un cuscús substituint aquest cereal (té gluten) per coliflor.
• Ara a l’estiu es pot combinar aquest plat amb altres verdures crues refrescants pròpies de l’estació, com per exemple el pebrot, i a l’hivern es pot acompanyar la coliflor (crua o cuinada) amb un saltat de verdures o unes verdures fetes al forn o al vapor, com per exemple la carbassa, l’albergínia, el moniato o la xirivia.

La coliflor és una verdura amb un alt contingut en aigua que estem acostumats a prendre cuinada, però la podem menjar també crua o macerada (excepte les persones que tenen hipotiroïdisme, que l’han d’evitar). La coliflor, tot i que és blanca, és de la família de les cols i, per tant, té efecte anticancerígen i reforça el sistema immunològic. És una verdura amb molta fibra i sacia moltíssim; també és rica en minerals i antioxidants i és una bona font de vitamines, com la C i del grup B, que juntament amb el magnesi fa que si la mengem al vespre ens ajudi a relaxar el sistema nerviós.

Així què, us animeu a provar-la? Comencem amb els ingredients:

• Una coliflor
• 1 cogombre petit o mig cogombre pelat
• 1 carbassó sense pelar si és ecològic
• 1 ceba tendra
• 1 pastanaga pelada
• Tomàquets cirerol de diferents colors (12 en total, aproximadament)
• El suc de mitja llimona
• 2-3 C d’oli d’oliva ecològic de primera premsada en fred
• Sal rosa de l’Himàlaia o sal marina sense refinar
• Julivert
• Opcional: menta

I ara que ja tenim tots els ingredients a punt i una batedora, anem a preparar la recepta:

1. Preparar la coliflor: treure-li el tronc i rentar-la bé.
2. Picar la coliflor amb la batedora-la o fer-ho en el processador d’aliments. Es tracta que la textura que quedi sigui com d’arròs, no com si fos farina o massa triturada.
3. Reservar la coliflor en un plat o bol prou gran com per barrejar-hi després la resta d’ingredients i poder remenar.
4. Tallar el cogombre, el carbassó, la pastanaga i la ceba tendra en trossos grans i picar-los a la batedora o processador d’aliments. Si es fa a la batedora quedarà millor si ho fem dues vegades.
5. Barrejar les verdures amb la coliflor.
6. Tallar els tomàquets cirerol per la meitat i després tornar-ho a fer en trossos més petits. Afegir-los al plat o bol on hi ha la resta de les verdures.
7. Afegir el suc de mitja llimona, l’oli i la sal. Remenar bé.
8. Servir amb una mica de julivert picat fi i, de manera opcional, amb una mica de menta.

Un bon dia, al teu fill se li irrita la pell. I no saps d’on ve fins que, buscant i buscant, descobreixes que és al·lèrgic a la pinya. I al tomàquet. I al marisc. I a la fruita seca. I al formatge. I la llet tampoc se li acaba de posar bé…

I ara què?

Casos com aquests cada dia són més habituals. Les al·lèrgies s’han duplicat i són la malaltia crònica més predominant entre els nens i els joves: el 14 % dels nens de fins a 14 anys la pateixen. En més petits de 3 anys, la xifra és del 8 %.

Aquest llibre explica les necessitats d’un nadó amb al·lèrgia, les proves a les quals s’ha de sotmetre, com cuinar per a ell, com llegir les etiquetes al supermercat, quines instruccions donar al menjador de l’escola, com menjar fora de casa…

No en va, l’autora ho ha viscut a la seva mateixa família. I ho explica també al blog Jo també sóc al·lèrgic, basant-se en les multial·lèrgies del seu fill Pau, amb més de mil visites mensuals. A més, és propietària d’una botiga que porta el mateix nom amb productes específics per a al·lèrgics i intolerants als aliments.

La publicació ha comptat amb l’assessorament del pediatra i al·lergòleg Carlos Pedemonte Marco, de l’Hospital de Nens de Barcelona.

Vols fer un canvi en la teva alimentació però no saps per on començar? En aquest llibre, l’autora, Montse Bradford, t’explica de manera senzilla com pots arribar a portar una alimentació més natural i sana. Ho fa a través de sis passos on trobaràs més de 40 receptes perquè aprenguis a canviar els teus hàbits alimentaris, per així, millorar la teva qualitat de vida.

A més de totes les receptes que trobaràs al llarg del llibre, també hi ha enllaços exclusius a vídeos d’algunes de les receptes perquè puguis veure com es preparen.

Vols conèixer alguns dels temes que podràs trobar-hi? Com es cuinen els llegums, com es cuinen els cereals integrals, com depurar-te mitjançant les verdures verdes, els minerals a la teva alimentació….

I algunes receptes: com cuinar les algues, boles d’arròs amb alga nori, croquetes de llenties…