Online for free courses are working with a leading effect to assist workers progress their jobs, a fresh study displays.

A recently available study from on the net figuring out supplier uk essay writing, the College or university of Pennsylvania, as well as the Institution of Washington implies that 87 percentage point of men and women who take online courses with the aim of professional progression have found good results the process. Very nearly 35 percent recorded real gains, which includes getting a bring up, getting a marketing and advertising, searching for a new career, or starting their own company.

“You can get likely thousands of businesses that have launched just inside the online survey sample with unveiled particularly caused by this instructional business opportunity,” affirms Daphne Koller, leader and co-founder of Coursera.

The research considered computer data from just about 52,000 people who have accomplished at least one group. About 9 % of respondents who took on the web courses in particular to succeed their employment opportunities wound up starting their own individual business owners.

So, just how can what you are promoting take advantage of considerable open web based classes, or http://englishessays.net/custom-essay?

In the same manner that workers are by means of on-line learning how to aid improve their employment opportunities, businessmen may also help occupy receptive jobs by finding individuals with a lot of the obligated talents and taking advantage of web based classes to seal the gap.

“The occupations that business person necessities in her / his fresh start up will often be not versions that they had the moment they attended college,” Koller suggests. “If you prefer those inside your business to become current in virtual promoting and advertising or Android operating system development or computer data scientific discipline or equipment trying to learn, exactly where will they be getting people expertise?”

Of Coursera’s 1,000 lessons applied by 15 thousand registered individuals worldwide, the 3 preferred subject matter bundled basic organization ability, modern technology, and computer data. North America represented the most important share of course-takers, with 43 %, combined with 32 per cent in European union and 12 percentage point in Parts of asia.

Whilst Koller says that some small businesses during the Usa are aware of the skillsets introduced with brands like Coursera, which she co-started in 2012, a number of online marketers even now don’t discover how over the internet finding out can really help street address the relevant skills space.

“There exists obviously quite a lot of interest that also will have to be done,” she affirms.More about the author

The doctorate dissertation is among the most difficult and a lot depleting works out you could show up to protect against subsequent to graduating coming from a university or college. This discipline work can entirely impression your foreseeable future job and find out the scientific disciplines niche you’ll are employed in. If you have chosen to require this predicament, be ready to remedy a plethora of trouble. A PhD dissertation is something you can’t cheat.

You will really have to adhere to policies a lot like other educational papers, which means that: no plagiarism, suitable writing style, sounds sentence structure, and formatting particulars. The approach also demands: studying, drafts, posting, enhancing. Should you feel this technique is effortless, you are bad. Only 3% among us residents have a nice doctorate diploma on their industry, and that selection changes. As an example ,, in 2000 it had been only 1% of the population.

To begin with, let us agree with the fact that finding a Ph.D. is not critical. A lot of people turned out to be substantial-excellent trained professionals and bring in decent money with out these three characters in advance of their mention. And producing the difficult and serious conclusion to obstacle you and your family with a doctoral dissertation must be your choice simply yours. Don’t make virtually anyone reveal what direction to go. It is but not only from your directly to you could make your possess daily life alternatives, but considering that trying that laborious scientific disciplines report and long term future vocation and declining it usually is extremely unhealthy for your cerebral wellness. So, in case you don’t really feel like it’s what is important that you experienced, just decline it. If you’re now dedicated to write a Phd dissertation, then you’ve previously became a master’s education which happens to be quite treasured. But in the case you’re will make science your top priority in our lives, sooner or later, the need to buy a doctoral college degree can look. So, invest some time and carefully consider if you really want it or maybe not. To circumvent a predicament exactly where you are constantly pushing your body into simply writing a PhD dissertation, endeavor to calm down, and close out all thoughts however, your individual. Create your own range of pluses and minuses. And when there’s the obvious substantiation in both guidance, produce a relocate to modify your essay writing service australia promptly.

The dissertation is a lot more independent and complicated . succeed than your previous coursework or master’s thesis. Everbody knows, it can vary but not only using the measurements but in articles and such as records. When your other educational paperwork ended up in accordance with a statement that you have generated following having analysis, the dissertation are required to provide your believed at the recently developed; your current initial homework within the discipline. You must verify that each one of these times led you to turn into a honest scientist that does not merely have got a very important and plausible imagining but will also can create a totally new study and demonstrate to our world the solely diverse section in the issue you develop. Be ready for the doctorate dissertation you operate on that should be posted as a handbook or as several scientific research posts.

Crafting a Phd dissertation?

Certainly not lose time waiting for motivation. Composing a great huge document is dependant on rendering simply writing your day-to-day routine. It’s your work now as being an creator, to point out you and your family being a professional as part of your targeted profession!

Don’t interrupt yourself. Publishing really is a challenging process that needs completely full awareness. That is why time-operations ways like 10/5; deliver the results/sleep won’t help out. Preferably, endeavor to come up with with an hour or so directly. And earn 4 to 5 repeats of them physical exercises. That will be troublesome first, but very soon it is going to develop into a routine.

This amount of work will need a deep preparation. If you’ve obtained problems with long term considering, use time-managing software that may help you arrange.

The prerequisites for a PhD dissertation framework can vary, but you will always find prevalent jobs that you’ll will need to accomplish.

Phd dissertation constructing:

• The name article. Consider that anyone can constantly get a new headline and also foremost document although searching for or formulating drafts. A straight, intense name is always your best option.
• Abstract. The heart and soul from your dissertation. It always provides the theory you would want to convince people. Also, it should include your homework techniques. Complete, it is the least amount of element of your dissertation, nonetheless its significance may be very significant.
• Acknowledgements. Reference the researchers and runs that enlightened someone to get your very first scientific research deliver the results. And don’t ignore the people that literally made it simpler for you with the investigate and composing.
• Contents internet pages. A dining room table of valuables helps viewers to figure out the dissertationAndrsquo;s building.
• Arrival. In the event you wear’t wish to alter it a great number of periods, you’d better compose the introduction to your newspaper in any case other chapters (particularly the human body chapters) are finished.
• Components and literature critique. This might be the most puzzling chapter. The following it is advisable to reveal that youAndrsquo;re well informed about research other types have done inside of your line of business and that you know how work suits and supplies newer and more effective topic for other researchers to function on later in life.
• Suppliers, information, and methods. The chapter in places you say to the audience the best way you probably did the study. Make an effort to state plenty of particulars since you can.
• Conclusions. The most crucial a portion of the dissertation in which you speak for the outcome of the researching and show you the important points within your work.
• Discussion. In this particular bit, you want to take a look at own personal effort and discuss what impression it ,ay have about the subject you reviewed.
• In conclusion. On this site you will need to amount-up the two earlier chapters making a conclusion using them.
• Suggestions. To help make this section appropriate, donAndrsquo;t forget about one of your referrals. Make sure you framework it while in the acceptable type for a certain classroom.
• Appendices. It’s an area for backlinks and things that could interrupt the biggest chapters yet are crucial and remarkable for readership.

How to write a PhD dissertation aided by the guide?

Being the dissertation can be a intricate supplement that hooks up with most other people aside from you, there’s a need to arrange most of the events with all your counselor and set up the dates for meetings. The same thing applies towards the committee for a proposition safety. There are many techniques to interact with them, this means you will need to focus on these possibilities earlier. How frequently per month can you meet up with? What some authoring will you ought to display at these conferences?

At any amount, the dissertation entails professional scientific discipline function and you will must have a specialist for helping to accomplish it. A professional editor is important for ending dissertations. In order that you will need to think into the future and set aside an editor to check your publishing section by section. This could help you save a large amount of precious time. At Propaperwritings.com, one can find not only a skillful editor, but you may also ask for help at any position of authoring and formatting. Outside of creative ideas? Tired with prolonged, tedious operate? Have type or grammatical factors? Join our customized crafting product with simple and easy quick subscription to get your benefit ASAP.

When it comes to accurate use of Propaperwriting.com product, we suggest you to try this advice:

Go for shrewdly. When you finally signup your account you could find yourself a superior editor. We built it simpler for you with filtration system and freelance writer/editor’s user profiles. You possibly can go with that particular qualified which fits your art particular field and contains the most suitable feel.

Estimate your functionality and health. If you believe like choosing everything all on your own might be an excessive amount of, just require help from our freelance writers. You can work in tandem and relay the tough the main try to your scholastic associate. Never be reluctant to ask for give assistance with a tough and elaborate occupation. Our ghostwriters are trained and will assist you to with any sort of function that comes up at the same time writing your dissertation.

Result in extra time for proofreading. Frequently placed deadlines for your special editor, using this method you will have enough time to build improvements. Regardless if you’re an academic document magician there’s consistently a spot for the specialised modifications.

Buy a reliable do the job. With Propaperwritings, there is a time to check your publishing previous to investing in it or if you are paying in some installments. It’s reassuring to acquire these opportunities when choosing a papers that huge.

And remember that you generally have a nice second possibility to obtain the doctorate magnitude if one thing moved absolutely wrong. So never ever stop trying!

here

Resulta imprescindible incloure-la a la dieta de nens, joves, embarassades, treballadors i esportistes per la seva aportació energètica i també per les seves propietats reconstituents. Ideal per preparar batuts o postres. En definitiva, no pot faltar a la teva cuina.

1. És 100% vegetal i l’èxit del seu sabor es deu a la qualitat dels ingredients: aigua, civada i ametlles. No conté lactosa.
2. Es paeix amb facilitat sense produir flatulències, per això es recomana en casos de gastritis, digestions pesades, inflor abdominal, restrenyiment…
3. Proporciona energia i vitalitat sense elevar bruscament els nivells de glucosa en sang, ja que els sucres que aporta formen part dels seus ingredients de manera natural i s’alliberen de manera lenta i constant.
4. Té un nivell de proteïna i vitamines del grup B elevat, que ajuden a reposar forces i alleugen la sensació de cansament i apatia.
5. Regula el trànsit intestinal, perquè hidrata en profunditat, és rica en fibra i gràcies a les propietats de la civada es regenera la mucosa dels intestins.
6. Ajuda a reduir els nivells de colesterol. La seva fibra soluble contribueix a atrapar i eliminar l’excés de colesterol en sang.
7. Exerceix un efecte sedant del sistema nerviós, i fa disminuir la sensació d’estrès, l’insomni, la retenció de líquids i les tensions digestives d’efecte nerviós.
8. És un tònic natural per a adolescents, esportistes i persones amb un treball físic o mental elevat, pel seu efecte estimulant.
9. Millora l’aspecte de la pell i els cabells a causa de la seva riquesa en vitamina E, que actua com a antioxidant cel·lular.
10. Incrementa la sensació de sacietat, molt recomanable en dietes d’aprimament.

Concern and anxiousness are supposed to emerge as unique plight of teenagers. But mature adults furthermore have a lot to be concerned and also be uneasy about. Plus the be concerned brings about era sooner.

The majority of us mature adults be concerned with our overall health. Will we have a cardiac event or stroke? Will we get melanoma or Alzheimer’s Health problems? Will we develop into invalid and need a nursing home? Will we step out with boot styles on or slippers on?

Then as well, a great number of older people be concerned with money. Will cost savings final until demise? Will we end up wards of your assert as well as a responsibility in our young children?

We bother about our youngsters? Managed perform the perfect we could in parenting them? Would they experience given that they period? And our coursework help: seems like they can not have access to the brilliant near future we received at how old they are. They can be growing up amid ethical and national reduction. Their land and authorities has grown to become dysfunctional. Our world teeters in the fringe of chaos.

As though these doubts are usually not an adequate amount of, there is now verification that stress for this reason can efficiency our the aging process. A research just recorded out of your Holland reviewed a cardinal manifestation of growing older, short telomere span in chromosomes, in 2300 individuals with and with no need of stress and anxiety diseases. The subject areas are comparatively teen, averaging 41.7 ages. The nervousness group of people previously had quicker telomeres, proportional towards the amount of their fear ratings.

Reduced shortening was witnessed in people who got much time restored off their tension. Probably telomere shortening is reversible by reducing the stress and anxiety and stress. Naturally another undiscovered components could are in existence that advertise mental health restorative healing and guard telomeres in the third party way.

The fear and anxiety-telomere correlation performed up, despite accounting for other things that are associated with quicker telomeres (smoking, hefty drinking alcohol, unusual excess fat, and plenty of specialized disorders). The forecasted shortening of daily life ranged from 3.5 to 8 ages, depending on the specific kind of fear and anxiety. The underlying concern is almost certainly disproportionate discharge of cortisol, oxidative emotional tension, and inflamation cytokines, which all are associated with smaller telomeres.

One more scientific study that monitored midsection-older older individuals found out that individuals who experienced culturally remote suffered from more than 200 genes which were indicated different from socially obtain folks. Most genes which were switched on write-my-essay ended up engaged in selling inflammatory reaction, while many genes that had been related to preventive defense answers were definitely inadequately depicted. Matching investigations have been completely stated for other sorts of pressures, similar to mistreat in the form of children, poverty, or denial by buddies. These sorts of gene expression modifications make individuals more prone to ailments. I imagine the fact that this even refers to cancers. Through the years, I had been amazed by getting to know of so many individuals forthcoming low with cancers very quickly upon a powerful aggravating practical experience.

Even teenagers may not be in opposition to stress and fatigue. Research shows that trainees have inadequate defense functionality at examination moments. Research has shown that constant perform tension is associated with bigger incidence of cardiovascular disease, type two diabetes, melancholy, in addition to other medical conditions.

Everybody has a chance to access coping capabilities which will opposite stress and anxiety-induced disease. For example, inflamation related gene manifestation was minimal in a grouping of 200 females who underwent a 10-full week pressure-control class. Workouts is able to reduce tension and anxiety, combined with develop overall health. In good health eating plans aid. We are able to get active additional with others sufficient reason for activities that help consider us just outside of our selves. Cultural solitude is a common approach of obtaining pressure for older people. We can easily acquire some inner peacefulness via yoga exercises and mind-calming exercise.

Primarily, we will locate new goal for the life when we see that period has produced our out of date functions untenable. We ought to target a produce role for all our lifestyle instead of on all the stuff we must did or are not able to undo. Not a soul grows to re-are living earlier times, but anyone can affect their personal upcoming.

Most useful could be to believe that and pray more significantly about our faith based convictions. Communist Karl Marx generally known as religious beliefs the “opiate in the masses.” He meant this despairingly, but faith based religious beliefs does ease worry and sentimental agony. That is a positive thing. This is an imperfect planet, though the pressure of reducing the modern world will never be on our shoulders. It can be o.k. to attempt everything you could even when this really is insufficient. You can be forgiven our sins and breakdowns. Acknowledge in which the fate of the we love will never be beneath our regulate, nor is significantly of the future. You can pray for strength and durability to experience and think it may come. You can assume that the world’s issues and dysfunctions are typically in God’s fingers understanding that He gets results for top level for all.website

L’alimentació pot interferir en el rendiment dalt d’una bici?

Un cap de setmana “d’extres” pot fer que dilluns no entrenem al 100 %, o un àpat no adequat després de la bicicletada del diumenge pot fer que no ens recuperem bé muscularment i que es generin lesions, dolors o un mal rendiment en la pròxima sortida (si és al dia següent).

Però aquesta influència també dependrà del tipus d’entrenament que fem i de si competim o no (depenent de la prova, potser hem esgotat tots els nostres dipòsits energètics de glucogen: uns 100 g al fetge i 400 g als músculs). Hi ha competicions que duren moltes hores i n’hi ha que duren fins a 10 dies i que es fan en diferents etapes. En aquests casos necessites recuperar-te molt bé cada dia.

La planificació tant de la beguda com dels aliments ha d’estar consensuada, preparada i organitzada amb un dietista per saber què emportar-nos i què agafar dels punts d’avituallament.

Què és el més bàsic que ha de saber un ciclista?

Com que el ciclista utilitza el metabolisme aeròbic la major part del seu temps −intercalat amb alguns esprints o pujades que tiren de metabolisme anaeròbic−, és imprescindible que prengui prou hidrats de carboni per tenir una bona reserva de glucosa (glucògen).

Cal, però, que anem més enllà de la pasta i l’arròs de tota la vida. Tenim mil i un cereals més interessants.

L’estrès constant dels esportistes en competició desgasta molt les suprarenals i els intestins. Per això, una gran proporció d’esportistes aeròbics tenen algun problema digestiu. És per aquest motiu que resulta interessant seguir una dieta antiinflamatòria que cuidi molt els intestins, i és aquí on tenen un paper important els cereals sense gluten (ni lactosa).

Recordeu: a part de l’arròs i el blat de moro tenim el mill, la quinoa, el fajol i el tef.

No només els cereals contenen hidrats de carboni complexos, també en contenen les llavors, la fruita seca, els llegums, la patata, el moniato, la col, el rave, els naps, les pastanagues, la xirivia, les remolatxes, les cebes, etc.

El ciclista ha de prendre aliments amb hidrats de carboni al llarg de tot el dia per poder optimitzar les seves reserves o recuperar-les un cop s’hagin acabat o estiguin a punt de fer-ho.

Quantitat d’hidrats de carboni que es necessita segons les hores d’entrenament:

• Entrenament de 5 a 7 hores a la setmana = 5-6 g d’HC per kg de pes al dia
• Entrenament d’1 a 4 hores al dia = 6-8 g d’HC per kg de pes al dia
• Més de 4 hores al dia = + 8 g d’HC per kg de pes al dia

Una alimentació ecològica, sense pesticides ni altres agrotòxics ens permet no acumular-los constantment als intestins i que acabin interferint en el sistema immunitari i hormonal. El mateix passa amb les begudes i productes preparats, plens de conservants i additius sintètics. Si volem cuidar-nos al màxim i millorar el nostre rendiment, hem de tenir en compte també tot això.

Per als moments de metabolisme anaeròbic, en els quals el cos treballa “sense oxigen”, és a dir, que no necessita glucosa, necessitarem proteïnes i greixos.

L’excés de cortisol produït per l’estrès i l’exigència de curses que duren diversos dies deprimeix el sistema immunitari, i s’agafen moltes infeccions i refredats, mals de coll, febrades, etc. La proteïna és bàsica no només per als músculs sinó també per evitar infeccions.

Els greixos també són imprescindibles. Si no en rebem prou pot interferir en el rendiment esportiu i en el metabolisme hormonal, sobretot en el cas de les dones. Cal prioritzar sempre els greixos de font vegetal d’alta qualitat: olis de 1a premsada en fred, llavors, fruita seca, alvocat, coco, olives, etc.

Què cal menjar abans de l’entrenament o la prova?

L’últim àpat o aliment abans de l’exercici s’ha de fer entre 1 i 4 hores abans, depenent de l’aliment i la capacitat de cadascú.

Ha de constar sobretot d’hidrats de carboni complexos i pocs greixos i poca fibra (llavors, integrals, fruita seca, llegums, verdura crua), que allargarien la digestió.

Què s’ha de menjar i beure durant l’exercici?

La pèrdua de líquids és constant, per tant, cal beure glops petits d’aigua cada 15-20 minuts. Cal vigilar que la pèrdua de pes per pèrdua de líquid no superi el 2 % del pes corporal, però tampoc ens hem de passar, perquè podríem acabar amb una hiponatremia.

La quantitat i regularitat del que prenguem dependrà de la temperatura, la humitat, l’alçada, el perfil de la prova o l’entrenament, i la càrrega que portem a sobre. Hi ha persones que tenen sensació de set abans que d’altres, això no vol dir que hagin de beure més o menys.

És recomanable portar sempre aigua i begudes isotòniques. No només una de les dues coses.

Ja sabeu que podeu fer una beguda isotònica a casa i de manera molt fàcil.

Sempre s’ha de veure quin és l’estat d’hidratació del cos quan ens llevem al matí segons el color de l’orina. A partir d’aquí, i entre les 2-4 hores anteriors a l’exercici, cal beure 6 ml d’aigua per kg de pes, i beure la mateixa proporció cada hora mentre estiguem fent l’exercici.

És important recalcar abans de res que el sucre ens irrita constantment la mucosa intestinal.

Ens podem emportar fruita a trossets o dessecada (si pot ser, hidratada), fruita seca torrada i trossejada, una barreta de digestió fàcil, compota barrejada amb aigua en una ampolleta de gel, etc.

La mel i les melasses de cereals són una bona opció en l’elaboració de les barretes. Si vols aprendre a fer-ne a casa i controlar el que li poses aquí et deixo una recepta.

Cada quant s’ha de menjar?

D’hidrats de carboni n’hauríem de prendre 0,7 g per kg de pes i hora d’exercici.

Què cal menjar després?

1. Aigua amb sals minerals (res d’aigües amb mineralització pobra).

2. 1,2 g d’hidrats per kg de pes en els 30 minuts posteriors a l’exercici.

3. 0,75 g d’hidrats de carboni per kg de pes entre les 2 i 6 hores posteriors.

4. Afegir 0,20 g de kg de pes de proteïna amb els hidrats de carboni per afavorir l’absorció i que es recuperi el glucogen muscular més fàcilment.

Si, a més, corro i nedo, què he de tenir en compte?

En aquest esport es peca d’això, de menjar poc per si després es posa malament. A més, en aquest esport és més difícil la ingestió de begudes o de menjar. A la bicicleta et pots emportar menjar i sempre hi ha algun moment en que te’l pots prendre, però això no vol dir però que puguem optar per qualsevol cosa.

Depenent del nostre sistema digestiu podrem tolerar uns aliments o uns altres. Per això hi ha gent que s’emporta una barreta o fruita seca i els va molt bé i gent que només tolera líquids, perquè si no vomiten o se’ls posa malament.

A vegades en una prova veiem que han posat aliments atractius com ara xocolata o fruita seca en un punt d’avituallament i n’agafem perquè ens ve de gust en aquell moment. Un aliment mal escollit o mal paït pot fer que tinguem un tall de digestió, que baixi el nostre rendiment perquè marxa molta sang dels músculs cap al sistema digestiu, que es generin dolors i que haguem de deixar la carrera o que ho passem molt malament. Les begudes i aliments s’han de provar sempre a poc a poc en entrenaments abans d’una prova o entrenament llarg o important.

La Martina Ferrer és una apassionada de tot allò que destil·li salut integral i benestar. Com a terapeuta, combina el profund coneixement dels aliments, de la fisonomia i de la nutrició, i busca anar sempre una mica més enllà.

Gran defensora de l’autoconeixement, és esportista de tota la vida, i va formar part de l’equip nacional d’esquí de fons durant un temps, fins que va començar els estudis de fisioteràpia. La segona carrera, la que realment li venia de gust, no va trigar a arribar: dietètica i nutrició, que va completar amb estudis de medicina tradicional xinesa i acupuntura i dietètica naturista a l’Institut Roger de Llúria de Barcelona. Especialista en al·lèrgies i intoleràncies alimentàries, avui, les seves ganes d’aprendre més no s’han acabat i aquest curs serà alumna de Xevi Verdaguer al postgrau de psiconeuroimmunoendocrinologia i nutrició ortomol·lecular.

Martina, tu ets nutricionista però, en canvi, sempre et presentes com a dietista.

Sí, perquè penso que hem de diferenciar la nutrició de l’alimentació. La nutrició és un acte involuntari i l’alimentació és un acte voluntari. Els dietistes-nutricionistes sabem de dietètica perquè tracta el coneixement dels aliments i la correcta combinació d’aquests aliments per tenir una bona nutrició. Però la nutrició és un acte involuntari. Tothom parla de nutrició saludable quan en realitat hauríem de parlar d’alimentació saludable, perquè la nutrició serà saludable només si ens alimentem bé.

Què és exactament la nutrició, doncs?

És el procés en el qual els nutrients que hem ingerit a través dels aliments passen al nostre organisme.

Per tant, mengem com mengem, tots ens estem nodrint.

Exacte.

Tu ets molt defensora de la salut holística i l’autoconeixement, però l’autoconeixement no pot ser perillós quan freguem l’autodiagnòstic?

Sí, això és molt habitual i hem d’anar en compte perquè no tothom té de tot. Personalment sempre he donat molta importància a l’autoconeixement i he defensat que cadascú sap què li convé, tant quan era esportista i observava com responia el meu cos a l’activitat física i a la competició, com quan feia fisioteràpia i la gent em preguntava “què em va més bé, fred o calor?”. Jo els deia que el que els anava bé a ells podia no anar bé a una altra persona. Aquesta reflexió portada a la nutrició i a la dietètica ens conduiria a convidar la gent a identificar què se li posa bé i què no. Ara exagero però, a vegades, quan dino, penso “això no se’m posarà bé” i altres vegades identifico ràpidament què se m’està posant molt bé. La gent hauria d’observar com se sent després de menjar un plat de macarrons o un suc verd i, a partir d’aquí, començar a treballar.

Aquesta autoobservació també va lligada a la medicina tradicional xinesa?

Sí, i gràcies a haver-la estudiat, es poden fer uns diagnòstics energètics que poden aportar moltes respostes. Perquè, per exemple, els sucs verds no van bé a tothom. Jo mateixa només me’ls puc prendre a l’estiu perquè em generen fred intern i poca sensació de sacietat.

I què passa si ens agafen ganes de dolç? No és indicatiu d’alguna carència?

Sí, per això cal matisar-ho bé. Has d’identificar per què et ve de gust el dolç, quantes vegades et ve de gust, en quin moment del dia, quin tipus de dolç (dolços extrems, hidrats de carboni que ens donen una energia més estable, etc.). Jo sempre pregunto als pacients si prefereixen dolç o salat, quin dolç necessiten, per què el necessiten. També pregunto moltes coses de tipus emocional. Si estàs trist, content, etc. Hi ha una sèrie de preguntes que cal fer per convidar la persona a fer una mica de recerca.

La salut integral...

Sí, jo crec en la salut holística, la salut en tots els terrenys. Des de la part física, que vaig treballar molt durant els anys en què em dedicava a la fisioteràpia, com l’emocional, que necessitem que ens aporti estabilitat. Hi ha una frase que diu “el teu cos diu allò que les paraules no expressen”. El nostre cos ens dóna informació molt valuosa.

La salut integral la tractes amb medicina tradicional xinesa i acupuntura?

Sí, també. Intento integrar-ho tot, i sobretot en dietètica. Quan vénen a mi per fer un canvi d’hàbits, perdre pes, per problemes hormonals o pel que sigui, l’entrevista sempre la faig segons la medicina tradicional xinesa. Normalment els pacients vénen per un motiu concret de consulta i jo en poso uns quants més, perquè la gent potser no dóna importància a no anar bé de ventre, però jo sí. O no vénen perquè no creuen que amb l’alimentació podran millorar el seu cicle menstrual, però, per a mi, aquest és un motiu de consulta. Sempre intento que sigui molt holístic i m’agrada explicar-ho tot, no m’agrada enviar la dieta per mail o treure-me-la del calaix, perquè darrere de cada proposta del menú hi ha un per què. Si jo et poso xucrut és per alguna cosa. O si poso sèsam o fajol o nous de Brasil. És important que entenguin per què els poso aquest tipus d’esmorzar. A part que tu m’hagis dit que prefereixes el dolç o el salat, jo ja m’adaptaré, però si em dius que t’agrada el dolç, potser et dic que en comptes de melmelada et facis una fruita passada per la batedora amb una mica de suc de llimona i un dàtil.

El que també acostumo a dir molt és que dieta (diaita, d’origen llatí) vol dir ‘alimentació diària’, per tant, tots estem a dieta.

Hi ha molta gent que s’obsessiona a menjar molt bé però, paradoxalment, porta una vida totalment sedentària.

Sí, i això cal tenir-ho molt en compte, perquè no tot és l’alimentació. Si ens obsessionem només en aquesta part, restarem salut. L’exercici físic és de vital importància.

I ha de ser exercici diari?

Cadascú que es marqui els objectius que li vagin bé. Mai és tard per començar a fer alguna cosa d’activitat física. Esclar que és millor poder-hi dedicar mitja hora al dia, per exemple, però si només ho pots fer els dissabtes al matí, fes-ho. Com a mínim, ja estaràs començant. O baixa una parada abans del metro o puja les escales, totes aquestes són coses que ja et fan sentir més bé. I observa’t perquè, segurament, quan fas activitat física, et sents molt millor que no quan t’estàs quiet. Són sensacions subtils, però hi són.

Parlem d’intoleràncies i al·lèrgies. Tu ets intolerant al gluten, oi?

Sí, tot i que no m’he fet proves. Com molta gent, vaig entrar al món de l’alimentació saludable buscant un canvi alimentari per problemes de salut i una osteòpata especialista en psiconeuroimmunologia em va recomanar que provés de deixar el gluten. I ho vaig fer. Al principi, tirava d’aliments fets amb blat de moro i després ja vas veient que aquesta tampoc és l’alternativa. Sí que em vaig adonar que estava millorant: anava millor de ventre, tenia més vitalitat, tot i que també vaig perdre molt de pes. No m’he fet proves, senzillament, amb la meva experiència, he vist que prendre gluten em va malament.

Per tant, res de substituir el gluten pel blat de moro.

No. En primer lloc, perquè encara que el consumim ecològic, no hi ha cap garantia que no sigui transgènic. I encara no hi ha prou estudis que aclareixin quins són els efectes dels transgènics en el nostre organisme. I, en segon lloc, perquè el blat de moro també és de difícil digestió. Per tant, hem d’anar a buscar aliments que no siguin tan processats. Per exemple, altres cereals com el fajol o l’arròs integral cuinats correctament.

Els millors testos són, doncs, els que ens fem nosaltres mateixos. I les al·lèrgies estacionals que van canviant al llarg de la vida?

Hi ha algunes al·lèrgies estacionals, sobretot quan hi ha un canvi d’energia de l’interior cap a l’exterior, que seria la primavera segons la medicina tradicional xinesa, o la tardor, que anem de l’exterior cap a l’interior. L’energia expansiva de l’estiu comença a necessitar tancar-se. I aquests són els moments ideals per fer els detox. Sempre és bon moment per cuidar el cos però la tardor és el moment en què hem de preparar el nostre organisme per passar l’hivern i prevenir refredats, etc.

Hi ha molta gent que es fa proves d’intoleràncies i els surt una llarga llista d’aliments que fa por!

Sí, però hem de distingir la intolerància de l’al·lèrgia. L’al·lèrgia dóna uns símptomes molt més aguts, mentre que la intolerància dóna uns símptomes més suaus però també més continus. No és el mateix l’al·lèrgia a la proteïna de la llet de vaca que la intolerància a la lactosa. La intolerància va desfent i fent malbé el sistema digestiu. L’al·lèrgia és més automàtica. Moltes vegades utilitzem aquests termes malament, perquè no és el mateix la intolerància al gluten que l’al·lèrgia als àcars. En aquest cas, molts testos d’al·lèrgies als aliments detecten al·lèrgies a molts aliments que són saludables i, des del meu punt de vista, és molt probable que l’al·lèrgia vingui de la ingesta de productes no ecològics i amb un excés de pesticides, i et doni una al·lèrgia a l’enciam quan, en realitat, tens problemes amb els additius i amb totes les substàncies que han posat a aquell enciam.

L’altra opció és que quan et fan un test d’aquestes característiques pràcticament no et pregunten res: si prens gluten, lactis, soja o molts dolços cada dia. Tots aquests aliments que ens donen hipermeabilitat intestinal, que ens fan malbé el sistema digestiu i pot ser que afavoreixin l’entrada de substàncies al nostre organisme que estiguin provocant al·lèrgies, que el nostre cos hagi de lluitar contra això quan, en realitat, no hi hauria cap problema si féssim una dieta neta, ecològica, sense productes processats, sense additius i sense gluten.

O sigui, que si deixéssim el gluten deixaríem de tenir al·lèrgia a l’enciam?

Jo crec que sí. Potser és una mica agosarat però és possible. Hi ha estudis recents que demostren que el gluten, a tothom, no solament als intolerants o als celíacs, provoca cicatrius o ferides al sistema digestiu.

Recomanaries a tothom que deixés de menjar gluten?

Sí, perquè el que estic veient com a dietista és que, després de fer acupuntura i tenir una història clínica molt completa, qui no té una cosa en té una altra i, finalment, tot s’acaba relacionant amb excessos de sucre, amb gluten o amb proteïna de llet. Potser si durant la primavera et ploren els ulls és per un excés d’aquest tipus d’aliments o si tens molts dolors menstruals, o problemes de pell, etc. Cal tenir en compte també els nivells i el metabolisme de la histamina, ja que també dóna problemes d’al·lèrgies.

Tot ens porta al mateix lloc!

Sí! Fora sucres, gluten i lactis. Podem treure l’energia d’altres fonts espectaculars. La base de la piràmide alimentària haurien de ser les verdures. L’energia la podem treure de la xirivia, del nap, de la carabassa, de la pastanaga, etc. Tots aquests són hidrats de carboni. Totes les verdures dolces com el bròquil o la coliflor ens donen energia. I després també hi ha alguns altres cereals com l’arròs integral o el fajol que, cuinats d’una manera correcta, deixant-los en remull, coent-los molta estona, amb força aigua, amb alga kombu, són molt més digestius. I això és energia contínua.

I tu com t’alimentes, Martina?

Jo durant bastant de temps he tingut una tendència vegetariana fins que vaig arribar al punt del veganisme però ara ho estic canviant. Si em ve de gust una hamburguesa ecològica, no em vull sentir culpable per menjar-me-la. Per què no estic escoltant el meu cos? Perquè ho passo tot pel cap, però el meu cos m’està demanant carn a la planxa i li hauria de fer cas, per això és tan necessari l’autoconeixement.

Què portes per esmorzar a la carmanyola?

Avui iogurt de coco fresc fet a casa amb figues de Molins de Rei, cacau en pols, pol·len i coco ratllat. Utilitzo el coco només a l’estiu ja que no és un producte d’aquí, és de països tropicals i pot refredar-nos el cos. M’agrada posar trossos grans de fruita que m’obliguin a mastegar, sovint m’hi poso nous de Brasil o algun musli casolà. També m’agrada molt menjar salat: seitons, guacamole, endívies, olives, etc. A vegades també menjo un ou a la planxa, amb figues o una mica de pastanaga.

Sembla molt paleo!

Sí! Ara estic canviant una mica amb tot això que et deia de l’autoconeixement. Perquè he anat evolucionant i he vist que el vegetarianisme i el veganisme a mi no em van bé i ara estic enfocant-me una mica més al paleo, tot i que sense fer-ho gens dràstic ni penjar-me’n l’etiqueta. Intento fluir amb el que crec que el meu cos necessita.

Després de més de 4 anys divulgant dia a dia salut holística i alimentació natural, la revista digital Etselquemenges amplia el seu registre i passa de ser un mitjà de comunicació especialitzat a convertir-se, a més a més, en una consulta mèdica i nutricional. Equipada amb els professionals de referència de la revista i del sector, que els lectors d’EQM coneixen amb escreix pels seus articles, la consulta s’ubica al centre de Barcelona, a la mateixa seu que acaba d’estrenar Etselquemenges.

Amb l’objectiu d’ajudar els pacients que prioritzen una alimentació i un estil de vida saludables i els mètodes naturals per davant de la sobremedicació, l’equip de la nova consulta tractarà tot tipus de pacients i patologies basant-se en els canvis en la dieta, la nutrició terapèutica, la suplementació, la fitoteràpia, l’acupuntura o la gestió emocional. Així, es donarà un servei d’acompanyament en canvis d’hàbits, d’alimentació vegetariana o vegana, alimentació per a esportistes, alimentació infantil, dietes detox, embaràs i postpart, aprimament i un gran ventall de patologies relacionades amb l’estil de vida i l’alimentació, com ara les malalties autoimmunes, problemes hormonals, infertilitat, al·lèrgies i intoleràncies, desajustos digestius, migranyes, colesterol, obesitat o ansietat i estrès.

L’equip de terapeutes d’Etselquemenges està format per Eli Juncà, metgessa endocrinòloga; Neus Elcacho, dietista integrativa especialitzada en desajustos digestius; Yolanda Garcia, naturòpata i psicòloga, especialista en fertilitat i alimentació infantil; Martina Ferrer, nutricionista i dietista, especialitzada en al·lèrgies i intoleràncies alimentàries; Montse Reus, dietista amb perspectiva evolutiva; Marc Vergés, dietista i nutricionista; Núria Roura, coach nutricional, i Josep Calaf, fisioterapeuta.

Els socis d’Etselquemenges podran beneficiar-se de descomptes en el preu de totes les visites.

El nostre equip, cada dia més professional i ampli, té una dilatada formació acadèmica i una llarga experiència professional, part de la qual s’ha forjat al llarg d’aquests anys en què hem après i hem crescut amb i gràcies a vosaltres.

Per què fem una consulta?

Al llarg d’aquests anys he rebut desenes de correus electrònics en els quals ens felicitàveu per la nostra feina i ens demanàveu solucions per a tot tipus de patologies. Ens hem convertit, sense pretendre-ho, en prescriptors i assessors en alimentació i salut. I aquests correus no han parat de créixer, no només per l’èxit de la revista sinó també per la necessitat creixent de la població de trobar fórmules més naturals i eficaces per tractar els mals d’avui. La consulta d’etselquemenges té la voluntat d’oferir un ventall molt ampli de professionals que puguin atendre bona part d’aquests mals que coneixem bé i que sovint tenen un origen en el sistema digestiu i en les agressions a les quals hem sotmès el nostre organisme en el passat, a banda d’altres condicionants, com la genètica, esclar.

La consulta de l’ETS existeix, doncs, perquè, d’alguna manera, ens l’heu estat demanant i reclamant dia a dia de manera espontània quan ens demanàveu hora i jo us deia que érem un mitjà de comunicació o quan m’escrivíeu missatges privats a mi i a l’equip dient: “Tu que coneixes tants metges i terapeutes, que tens contactes, que saps qui em pot ajudar amb això que em passa o que li passa a la meva tieta, germà, oncle, fill…”. Creiem que avui, decidits des de l’inici a aportar més benestar i salut a la vida de la gent, és el moment de fer el gran salt i obrir una consulta mèdica.

Avui és un dia de celebració però també de compromís i rigor. És un dia en què sento una gran responsabilitat per aquest nou projecte, ja que passem de divulgar salut a visitar pacients. Em sento convençuda del que fem perquè tinc el suport d’un equip de metges, nutricionistes, terapeutes i assessors legals i econòmics tan brillants que fa que tot sigui possible.

Etselquemenges té molt a fer, encara. La societat, malauradament, ens continuarà necessitant, a nosaltres i a molts altres com nosaltres que han de venir. Però mentre millorem els nostres hàbits nutricionals, estem encantats de construir amb vosaltres el projecte, fent-lo a mida. Us esperem a tots a la consulta que, alhora, és la seu d’etselquemenges i, per fi, un punt de trobada físic per poder-vos atendre com cal. Us hi esperem!

En aquest enllaç ja podeu llegir tota la informació sobre els professionals que visiten, les patologies que atenem i la manera de contactar amb nosaltres i concertar cita.

Espinosa per fora, dolça per dins. Així és la figa de moro, també coneguda com a figa de pala, figa de pic, figa de l’Índia o figa de punxa. Té la pell molt gruixuda i està coberta de pues molt fines que gairebé no es veuen. Per dins està farcida de petites llavors, una mica molestes, però que també es poden menjar. Per si no l’heu tastada mai, té un textura gelatinosa i un gust que recorda el del meló o la pera.

Les figueres de moro són originàries de Mèxic. Amb el descobriment d’Amèrica es van dur cap a Andalusia i ràpidament es van estendre a la conca mediterrània. Encara que sigui considerada una espècie exòtica invasora, després de cinc segles ja forma part de la estampa rural, sobretot a prop de la costa. En algunes zones, els pagesos l’han feta servir per separar finques i evitar visites no desitjades. Avui en dia, es recomana no plantar-les, perquè substitueixen ràpidament les espècies autòctones.

Les figueres són de la família de les Cactàcies i en concret del gènere Opuntia, del qual n’hi ha unes 300 espècies. La que trobem a les nostres terres acostuma a ser Opuntia ficus-Indica. El nom científic ve del grec Opus, una ciutat grega on creixia una planta espinosa i ficus-Indica o figa de les Índies, prové del llatí i fa referència al seu origen.

Entrevisto la Dra. Cuevas, que ha estat ànima, com a directora i professora, de l’Institut de Formació Professional Sanitària Roger de Llúria, on s’imparteixen els estudis de Dietètica amb visió ecològica de referència a l’Estat espanyol.

Bona tarda, Olga. De debò deixes el Roger de Llúria i te'n vas de Barcelona?

És veritat, ha arribat el final d’una etapa, em jubilo i deixo de tenir la meva residència a Barcelona. Però jubilar-me, jubilar-me, en el sentit de deixar de treballar, no crec que ho faci mai, estaria bé acabar el meu cicle vital “al peu del canó”. M’agrada cuidar-me per tenir energia i seguir fent moltes coses, encara que algunes, vistes des de fora, es poden seguir considerant feina.

Deixes enrere més d’11 anys de docència i direcció al capdavant del Roger de Llúria, però tu ja eres professora abans, oi?

Sí, en la meva trajectòria professional he passat per diverses etapes, la primera va ser de recerca en disseny de fàrmacs; la segona, sent catedràtica d’ensenyament secundari i, finalment, l’etapa catalana, la del Roger de Llúria. Fa més de 35 anys que m’interesso per l’alimentació saludable com un pilar per potenciar la salut i prevenir la malaltia. Al llarg d’aquests anys he tingut la sort de poder ensenyar dietètica naturista en molts centres espanyols d’ensenyament, però va ser el 2004, a Barcelona, ​​on amb un elenc de professors de primer ordre vaig tenir l’oportunitat d’organitzar i desenvolupar tot un cicle formatiu oficial de dietètica en la línia naturista i ecològica.

Fins a quin punt creus que és important la bioquímica en l'alimentació i la salut?

No hi ha dubte que la bioquímica és una eina indispensable per donar una explicació científica a la nutrició i el metabolisme. Però no hem d’oblidar que la natura és summament complexa, i la ciència, la nostra ciència analítica, mai podrà arribar a analitzar totes les molècules dels aliments, ni a explicar totes les rutes metabòliques que segueixen aquestes molècules. Quan mengem introduïm a l’organisme multitud de components la digestió, absorció i metabolisme dels quals depèn de molts factors: l’estrès, l’exercici, l’estat mental, l’estat emocional, el clima i lloc on vivim, el que bevem, el conjunt de la dieta…

La major part dels estudis científics sobre nutrició es fan amb components aïllats dels aliments, i es fan in vitro o amb animals. A més, els estudis bioquímics solen fer-se per al disseny de fàrmacs i no per conèixer la relació entre alimentació i salut.

Els que hem tingut la sort de tenir-te com a professora sabem que tens uns dons pedagògics excepcionals, et trobarem a faltar. De les teves classes recordo la teva capacitat per transmetre conceptes molt complexos de manera comprensible. Quin és el secret per ser un bon docent? Ho pregunto per interès personal, perquè l'any que ve tindré l'oportunitat d'impartir classes al Roger de Llúria.

Moltes gràcies, Montse, m’afalagues. Coneixements, organització i experiència són importants, però jo crec que la clau és la passió pel que fas, viure-ho. I a més, posar-te al lloc de l’alumne, al seu nivell, per explicar-li les coses com t’agradaria que te les expliquessin a tu. Acostumo a partir d’una visió global de l’alimentació, molt intuïtiva, amb la qual els alumnes se senten identificats, per després entrar en el detall, en la part més tècnica, sense perdre de vista la globalitat. També es necessita preparació, molta preparació, estar al dia i fer cada classe com si fos única. I, per descomptat, res d’això serveix si no hi ha entusiasme i motivació personal, un transmet el que sent i el que viu. Quan parles d’alimentació, si no has experimentat el que dius, difícilment arribaràs als altres. És com si un fumador mira de convèncer algú dient-li que fumar és dolent.

I parlant de públic en general, més enllà de l'escola, vas sortir a dos programes del periodista Jaume Barberà a TV3 que van causar furor. Creus que la TV pot servir per difondre pautes d'alimentació saludable?

La TV és una plataforma increïble per difondre qualsevol matèria, fins i tot l’alimentació, però hi ha pocs programes que permetin dir coses que vagin en contra dels interessos de la indústria alimentària, hem de ser subtils i respectuosos. Es tracta de proposar una alimentació en la qual s’exclouen els aliments industrialitzats. Podem dir que a la cistella d’anar a comprar només cal posar hortalisses, cereals integrals, llegums, llavors, fruita seca, fruites, peixos, oli verge, ous i carns en el seu estat natural, i que l’única transformació és la culinària que fem a casa. Així de senzill, no cal fer res més. Indirectament estem dient que els aliments processats (incloent la llet, que sembla molt natural) no entren en una dieta saludable.

O per contra, creus que és impossible contrarestar el bombardeig de publicitat sobre aliments nocius que es dóna avui dia a qualsevol canal?

Jo crec que es pot contrarestar, gota a gota, a poc a poc, a través de l’educació, especialment la dels nens i la dels seus pares. És en la primera etapa de la vida quan és més fàcil adquirir bons hàbits (o dolents). Hi ha molta feina per fer, i són els professionals ben formats els que millor poden fer aquesta tasca tan necessària en la nostra societat, fins a aconseguir consumidors responsables.

Què haurien de fer els pares perquè els seus fills i filles es deixin portar menys pels anuncis de la indústria alimentària i mengin molta verdura?

El més important és l’educació del paladar dels primers anys i l’exemple que donen els pares; els nens copien, fan el que veuen. El millor és que mengin a casa i en segon lloc en menjadors escolars que tinguin pautes dietètiques saludables. I si no tenen més remei que menjar fora de casa, que almenys en el sopar, els caps de setmana i les vacances mengin moltes verdures. També ajuda presentar les verdures de manera atractiva, combinant colors, textures, amanint-les amb salses saboroses…

Com ho vas fer tu amb les teves filles? Una d'elles, la Lucía Redondo, segueix els teus passos i ara és una nutricionista reconeguda i també magnífica professora de molts de nosaltres.

Les meves filles es van criar de manera molt senzilla, sense imposicions de cap tipus, a casa es menjava el que hi havia (només aliments naturals) i mai van menjar en menjadors escolars. En celebracions i aniversaris també menjaven el que hi havia, encara que no fos saludable. Jo crec que no és bo prohibir, i el més important és el dia a dia, crear hàbits i gust pels aliments naturals amb el seu sabor natural. La Lucía va triar de molt jove estudiar nutrició humana i dietètica; com tots els joves no sabia encara si li agradaria o no la carrera triada. En acabar els estudis, amb només 20 anys, va començar a fer classe al Roger de Llúria i aviat es va adonar que li agradava moltíssim, sobretot la visió integrativa, global i natural que jo he impulsat al centre i que rarament s’ensenya a les universitats i instituts.

I amb la teva àmplia perspectiva i visió madura de les coses, com veus els canvis que ha fet i està fent el sector de l'alimentació saludable i ecològica? Anem cap a millor o cap a pitjor?

El sector va en augment, està havent-hi un boom. En els últims anys s’ha creat l’anomenat moviment healthy, cada vegada hi ha més persones que volen cuidar-se, menjar millor, estar més sanes. Això està bé però, compte, no ens confonguem. Els hàbits de vida saludable sempre han estat i seran els mateixos: alimentació natural, mantenir-se actiu, evitar tòxics, evitar estrès, dormir bé, tenir contacte amb la natura. No obstant això, l’homo economicus dels països desenvolupats necessita el canvi permanent, la innovació, l’R+D, necessita vendre, cosa que dóna lloc a modes en tot. En el sector natural apareixen molt sovint noves dietes, teràpies fantàstiques, suplements i superaliments miraculosos. Aquestes modes, mentre es passen i no es passen, entretenen algunes persones, les distreu del que és important, i donen beneficis a d’altres.

Et sents identificada amb alguna etiqueta dietètica: macrobiòtica, vegetariana, vegana, Paleo...?

Encara que jo em vaig iniciar en l’alimentació saludable amb la macrobiòtica, avui no m’identifico amb cap línia concreta. Sense entrar en casos de patologia, una persona pot menjar sa seguint diverses tendències, només cal complir dues premisses:

La primera, que l’alimentació es compon d’aliments naturals sense processar i de bona qualitat. I la segona, que si s’elimina algun grup d’aliments, cal analitzar el conjunt de la dieta perquè no falti cap nutrient essencial. Per exemple, en el cas dels vegans-vegetarians, caldria assegurar la vitamina B12 i les proteïnes.

I si una persona només pogués fer un canvi en la seva alimentació, quin li aconsellaries?

Que eviti els aliments processats per la indústria, especialment els sucres refinats, entenent no solament el sucre, sinó també les farines refinades, la brioixeria, les galetes, les pizzes, els snacks…

I si fossis presidenta del Govern i poguessis prohibir un aliment, quin seria?

Les llaminadures i les begudes ensucrades que tant consumeixen els nens. La barreja de sucre i els additius sintètics és responsable de moltes malalties infantils: alteracions del sistema nerviós, més tendència a tenir infeccions, obesitat…

Què faràs a partir d'ara?

Seguir divulgant l’alimentació i els hàbits saludables de vida. Entre els projectes que ja tinc en marxa estan un llibre sobre dietoteràpia juntament amb Lucía Redondo i Montse Vallory i un projecte familiar, rural it, que consisteix a oferir visites actives amb participació en els cicles productius de finques, granges, almàsseres, etc. molt ben triades, on es pot apreciar el valor dels aliments produïts per mètodes ecològics i respectuosos. És una manera de conèixer el que menges, sentir el camp, d’estar en contacte amb la natura, aprendre i gaudir, alhora que es pren consciència del que suposa una alimentació sana. És un pla ideal per a qualsevol amant de la natura, però especialment per a famílies amb nens que viuen a les ciutats i creuen que els enciams creixen als supermercats. A més, continuaré amb els cursos de dietètica naturista i oriental en línia i tornaré a Barcelona amb freqüència per fer xerrades i conferències, que aniré anunciant a la meva pàgina de Facebook.

I si et pregunto per una lliçó de vida, una cosa que has après amb la teva dilatada trajectòria com a professora, directora i mare, quin seria?

Viure amb senzillesa, amb tranquil·litat i sense presses, respectant i observant els ritmes naturals. Si hi ha tempesta, després ha de venir la calma. Saber adaptar-se des del respecte i sense perdre els principis. Si fas docència, adaptar-te als alumnes; si ets mare, adaptar-te als nens, i si ets directora, a l’equip, i així en tots els àmbits de la vida. Sense oblidar l’adaptació a un mateix, a l’edat, a la vitalitat, a l’energia, a les limitacions. No t’aferris massa a les persones, ni a l’èxit, ni a les coses. La vida és canvi i cal estar solts per poder fluir-hi. El més important no és el que et passa, els projectes que facis o l’èxit professional, el més important és: facis el que facis, fes-ho amb pau interior.

A Granel Girona és una botiga familiar, creada per l’amor als fruits secs. A la nostra botiga podreu trobar fruits secs, llegums, menjars preparats, fruita deshidratada, espècies. Tot es presenta a granel i sempre intentem que siguin productes de proximitat, de Km0. Oferim productes específics per a cada persona i per a cada malaltia. Fem dietes personalitzades per a malalts crònics i organitzem tallers.

Els socis d’etselquemenges teniu un 10% de descompte en tots els productes.

El moment idoni per menjar moniato és al vespre, a l’hora de sopar, per diferents motius. Per una banda, perquè tot i que és una hortalissa rica en hidrats de carboni i sucres, el contingut que té en calories no és gaire elevat. Per cada 100 grams de moniato hi ha només 100 kcal. Per altra banda, segons la Medicina Tradicional Xinesa, el moniato és un tipus d’hortalissa d’energia Yang i, per tant, que afavoreix la relaxació i un bon descans. Les verdures de temporada, com les hortalisses d’arrel –entre elles el moniato- són d’energia calenta i ajuden a aïllar el cos del fred, ideal per a aquests mesos de tardor i hivern que ens esperen. Els estils de cocció també influeixen en l’energia dels plats; per fer aquestes hamburgueses cuinem el moniato al vapor, que és una manera de cuinar Yang ideal per a la nit quan volem afavorir el son, relaxar-nos després d’un dia intens de feina i buscar confort físic, emocional i mental.

Moltes persones, a més, tenen el costum de menjar verdura a la nit, però ho redueixen a la patata i la mongeta bullida. Al llarg de totes les receptes proposades en aquesta secció ja es pot veure que els sopars poden anar molt més enllà que la verdura bullida, però també podríem simplement substituir alguna vegada la patata per moniato. Per què? Doncs perquè el moniato és més ric en vitamines A, C, E i àcid fòlic que la patata i perquè tant pel seu sabor més dolç com pel seu contingut en fibra sacia més i amb menys quantitat en tenim prou.

El moniato té altres propietats molt interessants. Ajuda a desintoxicar el fetge, per exemple. També té un efecte preventiu sobre el càncer, gràcies als betacarotens que conté i que veiem gràcies al seu color taronja; és un aliat de la salut ocular i de la pell; reforça el sistema digestiu i, gràcies al seu sabor dolç i al fet que és un hidrat de carboni, ajuda a reduir o eliminar el desig de dolços, carbohidrats refinats i a saciar la gana emocional.

Com a curiositat, és important saber que la millor manera de cuinar-lo és bullit o al vapor 20 minuts, ja que d’aquesta manera es conserva millor l’aigua que conté. Quan el fem al forn es caramel·litza (i queda deliciós!!!) i fregir-lo no és una opció saludable perquè és en aquest estil de cocció quan poden aparèixer unes substàncies anomenades acrilamides, que són potencialment cancerígenes.

Així doncs, us proposo que durant la tardor i l’hivern experimenteu i incorporeu els moniatos a la dieta, ja sigui per berenar, com a base de panellets o boletes, com a ingredient d’una amanida tèbia formada per verdura crua i cuinada, com a bastonet de moniato al forn amb forma de patates fregides, com si fos un puré de patata, com a crema de verdures i, evidentment, per mitjà d’aquestes hamburgueses tan delicioses. No cal menjar-ne dues si amb una ja en teniu prou, eh! Cal ajustar sempre la quantitat del sopar a la gana que tenim, a l’hora que estem menjant, si després tenim activitat o no, i a la nostra constitució i metabolisme.

Notes

• Una altra idea seria afegir a les hamburgueses algun tipus d’espècie, com ara comí en pols, pebre vermell, curri…
• També es podrien servir les hamburgueses amb un altre tipus d’amanida, com ara escarola, canonges, ruca, amb pastanaga rallada, germinats, etc. No aconsello tant l’enciam perquè és més indigest.
• És possible que amb una hamburguesa ja en tingueu prou, no us forceu a menjar la segona i deixeu-la per l’endemà!
• Aquesta recepta és un homenatge a Deliciouslly Ella.

A l’Àsia s’aprofita tot el peix, incloent-hi les espines, així com els ossos de la carn de bou per a sopes populars, com la sopa d’ossos coreana. A Europa, els brous són la base de l’art culinari, i s’utilitzen no només per fer sopes, guisats i carn d’olla, sinó també per preparar reduccions, salses, i per estofar verdures i carns.

Què és el brou d’ossos?

Els seus ingredients bàsics són: aigua, ossos, verdures i condiments. Durant la cocció del brou normalment es retira l’escuma que puja a la superfície de manera periòdica (encara que això no és necessari, ja que aquesta escuma que puja −encara que pugui semblar desagradable− és rica en proteïnes) i al final es cola el brou amb un colador fi o filtre de cafè tipus cistella per retirar tots els sòlids.

El brou d’ossos es fa amb ossos que poden contenir una petita quantitat de carn encara adherida. Aquests ossos es torren al forn per millorar el sabor del brou (si s’omet aquest pas el caldo pot tenir un sabor acre). A diferència d’un brou de carn amb ossos, el brou d’ossos pròpiament dit es bull a foc lent durant molt de temps (de vegades fins a més de 24 hores) amb el propòsit de produir gelatina a partir de les articulacions riques en col·lagen i d’alliberar els minerals continguts als ossos. Al final de la cocció, els ossos haurien esmicolar-se en fer-hi pressió amb el polze i l’índex.

Els beneficis del brou d’ossos

Els brous d’ossos són extraordinàriament rics en proteïnes, i poden ser a més una font de minerals. La glicina ajuda al procés de desintoxicació del cos i és usada en la síntesi de l’hemoglobina, sals biliars i altres compostos químics que es donen de forma natural al cos. La glicina també ajuda a la digestió i a la secreció d’àcids gàstrics. La prolina, especialment en conjunció amb la vitamina C, promou la bona salut de la pell. Els brous d’ossos són també rics en gelatina, bona per a la salut de la pell. La gelatina també ajuda a la salut digestiva, motiu pel qual és fonamental en la dieta GAPS. Finalment, si alguna vegada t’has preguntat per què el brou o la sopa de pollastre són tan bons per als refredats, que sàpigues que això té base científica: el brou de pollastre inhibeix la migració de neutròfils, és a dir, que mitiga els efectes secundaris dels refredats, les grips i les infeccions del tracte respiratori superior. Xulo, oi?

El brou d’ossos és econòmic i convenient

El brou d’ossos és fàcil de preparar a casa i molt barat (els ossos es poden aconseguir gratis o per molt pocs diners).

Com utilitzar el brou d’ossos

El més adequat és consumir aproximadament 1 litre de brou al dia. Es pot començar cada matí amb una tassa de brou assaonada amb sal, pebre i all picat. També es pot usar per estofar carns i verdures, així com en sopes, salses i guisats.

Com conservar el brou d’ossos

Es pot conservar a la nevera fins a una setmana. També es pot congelar en safates de glaçons de gel, i després transferir els glaçons a bossetes per al congelador, en què es pot conservar fins a 6 mesos. O pots intentar fer les teves pròpies pastilles de brou casolà. També pots emmagatzemar-lo reduint, congelant i convertint-lo en pols.

Què necessites per fer brou d’ossos casolà?

L’únic que necessites per preparar brou a la teva cuina és una bona olla o olla elèctrica de cocció lenta amb capacitat per a 6 litres, i alguna cosa per colar el brou.

Adaptat de http://nourishedkitchen.com/bone-broth/

Soledad Etchemendy

Traducció i redacció

Som a l’octubre i des de tots els racons del país feia setmanes que es reclamava aigua. Per sort, les pluges dels últims dies han alegrat els colors de la terra i han revifat el benestar de plantes i animals.

Comencem la nostra visita pels horts del Vallès, a Cardedeu. Des de Cal Cerdà ens expliquen que aquests dies estan arrencant les tomaqueres i que això és l’indicador que marca clarament la fi de l’estiu. “Hem sobreviscut a aquest estiu! Ha estat duríssim amb tanta calor, tant per a nosaltres com per als cultius. També hem patit molt amb l’aigua, els pous es quedaven secs”, explica en Marçal. Ja s’han plantat les crucíferes per passar l’hivern i, com a novetat, aquest any estaran acompanyades de varietats locals noves. La col de pell de galàpet, el bròquil de Santa Teresa i també varietats com l’enciam del sucre, l’enciam llengua de bou i l’escaroler, seran les noves incorporacions al menú del Cal Cerdà. I també hi ha dues novetats més. La primera és que els tres valents de Cal Cerdà s’han animat a construir dos hivernacles per poder oferir als clients una varietat de producte més amplia al llarg de l’any. I la segona és que des de Cal Cerdà ja han començat a treballar amb escoles que introdueixen productes ecològics i locals en els seus menjadors. Enhorabona!

Continuem visitant horts i ens aturem a Manresa, al Bages, per conèixer com estan els camp de Mengem de l’Hort. En Roger ens explica que estan preparant-se per oferir un bon assortiment de vegetals per fer caldos i sopes per a les primeres refrescades de la tardor. Als camps ja estan preparades les pastanagues, els apis, els naps i les cols per fer uns caldos vegetals, naturals, ecològics, reparadors i vitaminats. També veiem al camp les bledes, els espinacs, les coliflors i els bròquils, que mostren com la temporada d’estiu ja ens ha dit adéu i deixa pas al dies frescos de la tardor.

I continuant amb els plaers vegetals viatgem fins al Penedès per saber com preparen la temporada nova a Hortànic. “Aquí ja no traurem l’olor a ceba fins a Setmana Santa”, explica la Sílvia. Als camps, totes les cebes estan plantades i fins i tot ja es poden veure els calçots més primerencs. Ara ve la feina de mimar-los bé i preparar una bona campanya de màrqueting perquè aquestes delícies arribin ben lluny i tothom que vulgui gaudir d’un bon calçot ecològic ho pugui fer. Com a novetat, la Sílvia ens explica que estan treballant de valent per donar a conèixer un producte nou: el calçot selecció. “És un calçot que ja el servim net i polit, només caldrà coure’l al forn o arrebossar-lo… I a fer calçotades urbanes!”.

Un altre dels cultius característics de la tardor és el safrà, una flor preciosa que amb la seva elegància tenyeix de colors violes, grocs i vermells camps diversos de la Conca de Barberà i de les comarques veïnes que formen part del projecte Aromis. El safrà és un cultiu que reposa tot l’estiu per despertar i començar el seu cicle amb la brotada i la floració, que esdevé aproximadament entre el 25 d’octubre i mitjans de novembre, tot i que es pot donar el cas que pugui variar segons la latitud i l’altitud. Acabat el cicle de floració, fa el creixement vegetatiu i reproductiu durant tot l’hivern i gairebé tota la primavera. Aromis són 45 productors de 12 comarques de l’interior, sud i ponent de Catalunya que treballen conjuntament per condimentar els plats de la nostra cuina. “Durant els dies 7 i 8 de novembre, coincidint amb l’edició anual de la Fira de Sant Martí de Montblanc, farem activitats de descoberta del món del safrà, amb visites als camps per collir flors, sessions de cuina amb safrà, tastos i tallers de desbrinat de safrà”, ens explica en Joan.

Del safrà cap a la mel, arribem a Osona per saber com estan les abelles de Llàgrimes de Ra. La Tere ens explica que, després de voltar pel país, les arnes estan gairebé totes als boscos de Seva per passar l’hivern. Han tornat a casa després de voltar per diferents espais naturals del país. Les últimes arnes que han arribat al Montseny són les de la Cerdanya, una mel d’alta muntanya que es va recollir l’última setmana de setembre. La feina per als propers dies és preparar les arnes per a la baixada de les temperatures, assegurar-se que tinguin prou reserves de mel i protegir-les al màxim del fred i de possibles depredadors. La Tere també ens explica que aquesta és l’època en què està més tranquil·la i que aprofita per fer formació. “L’associació de Girona ens va ensenyar un arnar on les abelles eren atacades per la vespa asiàtica, vam poder veure com caçaven les abelles i vam anar fins al niu, realment espectacular”. Aquesta és una amenaça greu per als apicultors catalans que han d’estar molt atents a la vespa asiàtica, per si apareix, detectar-la com abans millor.

Del Montseny cap al Montnegre: a Can Terrades en Josep Maria ens constata que el cel ha estat molt inestable, han tingut un agost molt plujós i un setembre molt sec. “És un any totalment atípic i això ha incidit negativament en la producció d’aglans que estan caient dels arbres abans de madurar”, relata en Josep Maria. Aquest és un fet important, perquè l’aglà és un dels aliments bàsics per a les ovelles durant la tardor i l’hivern. Tot i que a Can Terrades hi ha una bona coberta d’herba, aquesta mancança forçarà abans d’hora el ramat a complementar la seva alimentació amb l’herba de dall que en Josep Maria va preparar durant la primavera.

Al Gironès, a la granja dels Ous d’en Mateu, també ha arribat la tardor i les gallines ho agraeixen molt. En general, han passat un estiu tranquil menys els dies de calor extrema, que han estat molt delicats per als animals. Les properes setmanes es preveuen fresques, una època bona per a les gallines que poden aprofitar molt millor la pastura i fer molts ous i de molt bona qualitat. L’Aida també ens explica que estan esperant per gaudir aviat dels ceps i rovellons que comparteixen bosc amb les gallines, quina sort!

Pugem cap a l’Albera i ens aturem a les pastures per saber con estan les vaques del ramat de la Marta. Amb l’inici de la tardor ja comencen a baixar de les muntanyes i ja en tenen una setantena, de les 400 que té el ramat sencer, a les parts més baixes de les muntanyes. La Marta ens explica que quan les vaques no hi són les troba a faltar. “Com canvia el bosc aquí a baix quan elles hi circulen… M’encanta que siguin un altre cop aquí. Quan no hi són és com si faltés alguna cosa”, relata la Marta. A l’hort recullen els últims tomàquets, albergínies i carbassons, i ja comencen a plantar cols, bròquils, bledes i altres productes del temps del fred. Pel que fa a les olives, la Marta preveu que aquest any podran fer una collita maca, encara que com l’any passat, la mosca que pica l’oliva també les ha atacat. A l’Albera l’estiu ha estat sec, estan esperant l’aigua amb candeletes perquè les vaques la necessiten i perquè si no serà una època molt dolenta per als bolets.

Continuem a l’Albera per aterrar al món del vi. A Can Torres, la Bàrbara ens explica que aquest any la verema s’ha avançat molt. “Estem a finals de setembre i ja s’ha acabat!”. La calor de l’anyada i la falta de pluja han estat les responsables que comencessin a collir quan encara no s’havia acabat l’agost. En contrapartida, la qualitat del raïm és molt bona i es preveuen uns vins excel·lents. Durant aquestes setmanes estan al celler esperant que s’acabin les fermentacions, preparant el vi dolç i premsant. Al mateix temps també treballen en l’organització de la tardor: noves plantacions, treballs a la terra, l’arribada de les ovelles per a l’hivern i la preparació dels camps. Tot de feines que cal preveure per encarar amb bon peu la nova temporada en què des de Can Torres tindran un producte nou a oferir-nos: un turisme rural carregat de sorpreses!

I continuant a l’Alt Empordà, des del Celler Espelt, l’Anna ens explica que la tardor és una època de transició en què tot just s’acaba la verema i el most està fermentant. Quan la fermentació hagi fet el seu procés serà el moment de passar el most a les botes. “Aquest any vam començar la verema abans per la calor, però cap a la meitat de tot el procés vam tornar a les dates mitjanes de cada varietat. La qualitat, sobretot de les varietats més tardanes com la carinyena, ha sigut molt bona”, explica l’Anna. Als camps de l’Espelt també estan pendents de les oliveres, que aquest any calculen que començaran a collir a finals d’octubre, ja que les cullen una mica verdes perquè les aromes siguin més florals i delicades. Serà un oli excel·lent!

De l’Empordà anem cap a les terres de Lleida per escoltar com ha anat la verema al Celler Comalats. L’Eva ens explica que a finals de setembre la verema ja es va acabar i que aquest any s’ha avançat tres setmanes. El relat és el mateix que a la resta del país: les poques pluges i l’excés de calor del maig han passat factura als camps. “Ara el raïm ja fa uns dies que va entrar al celler i comença a fer xup-xup, les fermentacions s’han activat”, detalla l’Eva. Quan la fermentació ha fet la seva feina, el vi necessitarà uns dies o setmanes per acabar les dues fermentacions, l’alcohòlica i la malolàctica. A la vinya ja és veu la intenció del cep per lignificar, és a dir, que la part verda tendra passa a ser marró, i la saba dels ceps a poc a poc deixarà de fluir amb tanta intensitat i s’anirà preparant per a l’hivern. Abans, però, el cep es començarà a despullar i farà que li caiguin les fulles per anunciar que arriba la nova estació, la tardor. Un cop immersos en aquesta estació, el cep entrarà en un repòs vegetatiu que li permetrà descansar durant l’hivern.

Al Penedès, al celler Eudald Massana Noya també han acabat la verema. Aquest any ha estat més curta en quilos que altres anys, però d’una qualitat molt bona. La calor intensa de l’estiu ha fet que s’avancés la collita i que a hores d’ara les vinyes estiguin netes de raïms i llaurades. “Feia anys que no s’avançava tant la collita. A finals de setembre, les vinyes estaven netes i a punt per a la poda de l’hivern”, relata l’Eudald. Durant aquestes darreres setmanes les activitats d’enoturisme han omplert la finca d’alegria i persones noves que s’han acostat a conèixer el món del vi de la mà dels seus protagonistes.

A Mas de la Caçadora, al Priorat, estan acabant de collir els últims raïms.  Les varietats han anat assolint el seu punt de maduració una rere l’altra. Primer les garnatxes blanques, el macabeu i el moscatell d’Alexandria; en una segona fase la garnatxa negra, el syrah, el merlot i, finalment, les carinyenes i el cabernet sauvignon. Aquest esglaonament de les varietats és el que permet fer una bona feina al camp, ja que es pot combinar amb la del celler. “La feina de fer el vi la fan els llevats, però cal controlar que aquests facin la feina ben feta!”, expressa en Joan. A Mas de la Caçadora els agrada fer alguna prova nova cada any i ara s’animen amb un macabeu fermentat en barrica. Un experiment amb bon pronòstic!

Finalment, al celler Talcomraja del Maresme, en Joan ens explica que van començar a veremar el 30 d’agost i que van acabar el 26 de setembre. Fan una verema a mà, serena i tranquil·la, que els permet escoltar la natura i trobar-se sorpreses com una serp que pren el sol reposant al cep. Els vins seguiran fermentant fins a ben entrat el mes d’octubre. “Començarem a encendre focs, s’adormiran els ceps esperant el llarg hivern i assistirem a les fires del bosc i de la terra a oferir els nostres productes fins a Nadal”, relata en Joan. A més, enguany al Celler Talcomraja s’estrenen en l’ús de gasos inerts per vinificar vins naturals, cosa que fa replantejar els tractaments per a la següent anyada i començar a experimentar amb vins rosats i escumosos.

Fins aquí la passejada pels camps de les persones que ens omplen els plats d’aliments. Recordeu cuinar productes de temporada, que són els nostres millors aliats per viure amb salut durant la tardor. Cerqueu la pagesia de proximitat a les fires, botigues de barri, masos, mercats… descobriu el plaer de menjar aliments saludables i de posar el vostre granet de sorra cada dia al plat per viure en un món millor. Tingueu bons dies de tardor!

Farina, aigua i sal. Simple i laboriós alhora: aroma, gust, forma. Pa amb el gust dels d’abans.

Perquè l’ús de la massa mare és un retorn als orígens de la panificació després d’un període en què hem viscut colonitzats pel llevat químic.

Un manual fàcil d’utilitzar i de consultar per fer tota classe de pans, amb receptes que serveixen com a exemples de l’ús de la massa mare i amb el know-how de Georgina Crespo (Fleca Balmes, Barcelona) i els consells pràctics dels millors forners d’Espanya: Jordi Morera (Espiga d’Or), Xavier Barriga (Turris), Antonio Ceps (Benipan ), Anna Bellsolà, Pau Conesa, Jesús Machi, Iván Rodríguez, Enrique Medina, Ángel Ortíz, Salvador Vendrell, Manuel Cortés, Juli Álvarez i Xevi Ramon (Triticum), entre d’altres. Tot sota la ploma de Javier Antoja Giralt, que porta 35 anys escrivint sobre pa.

Ah! A més, és un llibre bilingüe, en castellà i anglès.

Jo puc menjar una cosa que a tu se’t posi malament. I és ben normal, perquè cada un de nosaltres té una química corporal i un sistema digestiu diferent. Així que els aliments i dietes que per a alguns són saludables, per a d’altres no. Això és molt evident amb aliments com els cereals, els lactis o els llegums. Per a gent a qui se li posin malament aquests ingredients és especialment interessant la dieta Paleo, basada en aliments sense refinar. Funciona molt bé a l’hora de corregir desequilibris hormonals, estrès, alteracions de la flora intestinal, al·lèrgies i inflamacions.

El llibre també inclou un «pla de reinici» de vint dies per dissenyar el teu propi pla paleodietètic individual i més de 100 receptes, fins i tot amb idees perquè hi puguis fer variacions segons les teves preferències.

Articles relacionats:
Paleo, tornar al més ancestral per sobreviure a la modernitat
La dieta paleolítica: funciona?
Vídeo: Descobreix la dieta paleo

A Etselquemenges posem l’accent en l’alimentació com a font de salut però no deixem de banda la gestió de les emocions i l’exercici com a complements fonamentals per mantenir un cos sa. Tung Kuan Yen és un dels mestres d’arts marcials més reconeguts a tot el món, viu a Los Angeles amb la seva família, i des de fa 11 anys s’escapa periòdicament a Catalunya per seguir formant els seus deixebles en la disciplina del taitxitxuan. És un mestre directe, genuí i intens. Convivint uns dies amb ell, t’adones que el reconeixement que desperta no és pel que sap ni pel que ha viscut, sinó pel que ha patit per aprendre el que ara ensenya als seus seguidors. Això el converteix en un mestre únic.

Vostè què ensenya?

Jo ensenyo als meus alumnes com han de respirar, com han de concentrar-se i com han d’actuar. Tot això ho treballem primer individualment i després en forma d’art marcial, que és el tatxitxuan. Això és exactament el que he vingut a ensenyar a l’Era, una masia especialment preparada per a aquestes coses.  M’agrada l’energia que hi ha aquí.

Respiració, concentració i acció.

Són els 3 pilars que sustenten les arts marcials. El seu nom és txikung. Sense el txikung, l’art marcial, sigui la que sigui, és com una closca buida, sense substància. Segurament, la gent dirà oh que bé que ho fa, que bonic de veure, però és només l’embolcall sense res a dins. M’entens?

Vol dir que la majoria de gent que pràctica taitxí al parc no ho fa bé?

És beneficiós perquè fas esport, és una activitat social i fins i tot pots arribar a canalitzar emocions, però no deixa de ser una coreografia buida, sense el txikung.

Txikung.

El txikung és un concepte clau de la medicina tradicional xinesa basat en la respiració com a mètode per fer fluir l’energia i mantenir el teu cos sa. Aquí us semblarà una tonteria, i és normal, però si el practiquéssiu us estalviaríeu molts problemes de salut.

Només amb la respiració?

Sí, la respiració és el primer dels 3 pilars del txikung.

Parli'm de la respiració.

Has de respirar des del Tantien que els homes tenim situat al melic i les dones 4 dits per sota del melic. Amb la respiració expandeixes l’energia fins a les 4 extremitats −el yang− i després la contraus –el ying− fins al seu punt d’origen, el Tantien.

Però com ho he de fer?

Posa el palmell de la mà al Tantien i agafa l’energia inspirant profundament des de les 4 extremitats fins al palmell. Notaràs l’escalfor de la mà i t’hi has de concentrar per sentir l’energia. Aguanta l’aire uns segons al Tantien, relaxa la musculatura i deixa’l anar repartint l’energia pel cos. D’aquesta manera l’energia flueix pels 5 òrgans que contenen les 5 emocions principals dels humans: el fetge, la ira; el cor, l’eufòria; la melsa, les preocupacions; els pulmons, la tristesa, i els ronyons, la por. Això ens permet evitar els bloquejos que les emocions ens provoquen i que poden ser l’origen de moltes malalties.

...

L’acupuntura, per exemple, et desbloqueja punts energètics clavant-te agulles. Amb el txikung fas el mateix però a partir de la respiració.

Però seria millor no provocar els bloquejos, no? Com ho puc fer?

Meditant. Aquesta és la manera com connectaràs el cap amb el cos i aquest és el segon pilar del txikung. És la manera d’ajudar el teu cap a estar equilibrat, que no es generin bloquejos i que els òrgans no emmalalteixin fàcilment. Meditar i fer fluir l’energia són bàsics per tenir una vida saludable. Un cop hem emmalaltit tot és molt més complicat. Pensa que la medicina tradicional xinesa és preventiva, no curativa, i els miracles no existeixen.

Buff, la meditació.

(Riu) No facis aquesta cara, la meditació té moltes formes diferents.  No cal que et posis una roba de monjo, pleguis les cames i tanquis els ulls per meditar. Això molts cops és un tros de carn sense substància i no algú que medita. Pots trobar la meditació en una xerrada, escoltant, menjant. Es tracta de focalitzar, pensar en cada acció que fas per més petita que sigui. Sigues conscient del que fas i com ho fas. Has d’estar present en totes les accions del dia. Això és meditar.

Jo no en sé, no sé mai per on començar, no sé deixar la ment en blanc.

Ho estàs fent! Fixa’t en l’atenció que poses en el que et dic, estàs pendent de cada paraula que sortirà de la meva boca (silenci). Aquest segon que he estat callat i tu estaves només pendent del que t’anava a dir ha estat meditació, estaves plenament concentrat en el que et deia, completament present. Si ets capaç d’allargar d’un segon a dos segons aquest estat, i així progressivament, estaràs meditant. Fes-ho cada dia. No cal que sigui molta estona, el més important és la qualitat de l’exercici, no el temps que t’estàs fent-lo.

Ja l'entenc.

I compte perquè la gent s’enganya a ella mateixa amb molta facilitat. Això és el primer que dic als meus alumnes: no us enganyeu! Si mediteu, sigueu-hi de veritat, penseu en el que esteu fent, estigueu concentrats, no sigueu un tros de carn amb els ulls tancats.

Vostè pot curar malalties?

(Silenci) Això es pot fer però no en vull parlar.

Per què?

La gent s’imagina el que veu a les pel·lícules, el que llegeix als llibres, el que troba a youtube. I que consti que això us passa aquí però també a la Xina o Taiwan.  Molta gent es pensa que tinc poders, però jo sóc un ésser humà com tu. No hi ha res de sobrenatural, és una qüestió de treball i constància.

Per tant, és o no és possible?

Sí, ho és. Però vull deixar molt clares dues coses. La primera, molt pocs mestres arriben a un nivell tan elevat com per poder curar els altres, i una segona cosa que no us plantegeu mai, qui cura rep el karma negatiu de la malaltia sanada i ha de ser prou fort per què el cos ho digereixi i no l’afecti. És un risc per al mestre, fer-ho. Però veus, jo no vull alimentar la imaginació perquè hi ha molta gent que s’aprofita de la desesperació dels altres per enganyar-los i fer diners. Treballeu amb el txikung, feu-ho abans que el cos emmalalteixi i sobretot sigueu honestos amb vosaltres mateixos quan feu la pràctica.

I l'acció, el tercer pilar del txikung?

Un cop has après a controlar l’energia del cos i a tenir la ment sana, comença l’acció, la part de les arts marcials. Aquest és el següent pas. Aleshores pots practicar qualsevol art marcial, només et caldrà aprendre’n els moviments.

Vaja, que finalment l'art marcial és el de menys.

No serveix de res saber fer 300 moviments de taitxí si per dins estàs dèbil perquè no treballes el txikung. Com vols guanyar un combat si tu no estàs fort i sa per dins? No et sembla lògic?

Totalment lògic. Com s'arriba a ser un mestre i sacrificar tants anys amb una sola cosa?

Jo de petit era dèbil, malaltís i pobre. Aquesta situació és va agreujar als 14 anys, quan la mare va morir i el meu pare em va abandonar. Havia de buscar una solució i vaig entrar en el món de les arts marcials i la cultura tradicional xinesa. Em va costar molt arribar-hi perquè els mestres no volien perdre el temps amb mi. Jo era el més dèbil del grup d’aprenents i els mestres a aquestes edats no tenen gaire paciència. Vaig haver de fer-me molt el simpàtic, esforçar-me molt perquè em paressin una mica d’atenció.

I per què no ho va deixar estar?

No tenia cap altre opció, jo emmalaltia sovint, no tenia diners per pagar-me els tractaments que necessitava i entrar per exemple en alguna màfia o dedicar-me a traficar amb cocaïna no era per a mi, jo era massa covard per fer-ho i molt escarransit per a la lluita.

I no podia fer una altra cosa?

Aprendre les arts marcials no només em permetia ser fort i poder-me defensar sinó tenir un cos sa i deixar les malalties enrere i això no hi ha cap feina que t’ho doni. I la meva vida va canviar, però va ser duríssim.

Per què?

Primer, aconseguir que els mestres em fessin cas. Però amb això no n’hi ha prou perquè no tots els mestres saben l’essència de les arts marcials ni tenen la paciència d’explicar-ho o no ho saben explicar. Per exemple, et diré, per la meva experiència, que els professors que són budistes saben millor com explicar-te el que has de fer.

Qui són els teus clients?

Són executius. Gent amb molta pressió i responsabilitats. Els recordo com han de respirar, que posin la ment en la respiració i es relaxin perquè l’energia els torni a fluir. Passen d’estar preocupats per la feina a estar-ho per com respiren i per meditar. A Taiwan tenia un centre on els executius venien un cap de setmana al mes a fer la neteja mental que per si sols no sabien fer o no trobaven el temps per fer.

Creu que els mestres com vostè tenen futur?

I tant! és més fàcil que això creixi que no pas que s’acabi. El món cada cop és més estressant i hi ha més pressió.  El camí que jo ensenyo a partir de les arts marcials no és l’únic camí per arribar-hi, però és un camí que serveix a molta gent.

Fins quan?

Jo tinc 56 anys, no crec que estigui més de 10 anys treballant. Em canso d’ensenyar i ja no sento que sigui la meva missió. La meva missió serà retirar-me i estar només per a mi.

Moment per fer tot allò que no ha pogut fer.

El que vull fer és estar centrat en mi mateix fins que em mori i emprengui un nou viatge.

I no li agradaria fer res més?

De fet, és una pregunta molt interessant. Sóc un humà però sóc rar. Poc interessant. Sóc molt avorrit. La meva dona sempre em diu que sóc avorrit. No prenc alcohol, no fumo, no surto de festa, no m’agrada gaire el sexe, no m’agrada la moda. Jo porto roba de fa 10 anys, però sí, hi ha una cosa que m’agrada.

Sorprengui’m!

Els cotxes bonics com els Mercedes. I, a més, són més segurs. Els hi recomano.

Gràcies pel consell. 

Jordi Gràcia

Periodista

Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat un estudi fet per investigadors del Departament de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Granada, que ha analitzat els nutrients que reben a partir de la dieta i dels suplements un grup de 485 esportistes sans dels Centros Andaluces de Medicina del Deporte, (CAMD).

L’alimentació té un paper molt important en el rendiment de les persones que practiquen esport habitualment. De fet, una mala alimentació o una dieta inadequada pot impedir-nos assolir els nostres objectius, ja que el cos no ens acabarà responent com nosaltres voldríem davant d’un repte esportiu.

És potser per això que, actualment, un 85 % dels atletes d’elit reconeixen que prenen suplements nutricionals, encara que moltes vegades desconeixen quins components porten els suplements que prenen i com actuen en el cos. No obstant això, alguns estudis ja han alertat que, ni tots els suplements que s’anuncien per a esportistes tenen una base científica sòlida, ni són realment necessaris si la dieta habitual d’aquells que fan esport inclou prou quantitat i varietat d’aliments.

El que han fet els científics de la Universitat de Granada és desenvolupar un índex de qualitat nutricional, és a dir, posar nota a la dieta d’un grup de 485 esportistes (un 72 % d’homes i un 28 % de dones) que feien esport almenys dos cops per setmana. Dos terços d’aquests esportistes prenien algun tipus de suplement (sobretot a base de proteïnes, aminoàcids o vitamines i minerals).

A cada esportista que va participar voluntàriament en l’estudi se li van fer una sèrie de qüestionaris sobre la seva alimentació i hàbits de vida per saber quins nutrients − i en quina quantitat− consumia a través de la dieta i quins eren en forma de suplements (si és que en prenia).

El que ha dit la ciència

Els autors d’aquest estudi van observar que la dieta de gairebé tots els participants (un 95 %) cobria les seves necessitats de proteïnes. No obstant això, prenent suplements nutricionals, un 59,5 % d’esportistes estava ingerint una quantitat de proteïnes superior a la que és tolerable diàriament pel nostre cos, cosa que pot suposar un risc per a la salut.

A més, la ingesta diària de minerals de la majoria dels participants en l’estudi era adequada i el fet de prendre suplements no els aportava cap benefici extra. Al revés, els que prenien suplements estaven consumint magnesi en excés (per sobre de la ingesta diària tolerable pel cos).

Pel que fa a les vitamines, cal recordar que el cos no les pot fabricar per ell mateix i, per tant, les hem d’obtenir diàriament a través del que mengem. A més, els esportistes necessiten prendre més vitamines que les persones que no fan exercici físic perquè tenen una despesa d’energia més gran. Però, com que a aquells que fan esport el cos també els demana menjar una mica més per compensar les calories que cremen fent exercici, si mengen més, també prenen més vitamines, i així queda compensat. En definitiva, que si la nostra dieta és prou equilibrada, serà difícil que tinguem mancances de vitamines.

Dels esportistes que van participar en l’estudi, un 80 % només prenia dos terços de la quantitat diària recomanada de vitamina D, mentre que alguns dels que prenien suplements arribaven a prendre la quantitat diària recomanada d’aquesta vitamina, o bé la sobrepassaven. En canvi, les quantitats de vitamina C, seleni, vitamines B2, B3 i B6 que estaven prenent aquests esportistes eren més altes que les diàriament recomanades.

Basant-se en estudis anteriors que han arribat a conclusions semblants, els científics de la Universitat de Granada adverteixen que els suplements que prenen els esportistes no sempre són els més adequats per al seu cos o per al tipus d’activitat física que realitzen i que, en alguns casos, l’excés pot ser tan nociu com la carència.

Sobre aquest punt, especialistes reconeguts com el Dr. Jorge Pérez-Calvo matisen que cal tenir en compte dos aspectes a l’hora de plantejar-nos prendre suplements. Per una banda, cal valorar la qualitat dels suplements que prenguem, és a dir, el seu origen (per exemple, si són de síntesi o si són d’origen animal o vegetal), i la seva composició i elaboració. I, per l’altra, tenir en compte el factor temps i valorar bé quin és el moment adient per prendre’ls. Un suplement pot ser un suport beneficiós amb vista a un entrenament o una competició quan el contingut nutricional de la dieta o el descans no són suficients per compensar el desgast.

I per beure, què és el millor?

Si fem esport regularment i mengem bé no cal que prenguem suplements, però, i per beure? Quina és la millor beguda per hidratar-nos si fem esport? Doncs en aquest aspecte també sembla que no cal recórrer a begudes que tinguin unes propietats especials.

Els esportistes són conscients que estar ben hidratat és vital perquè el cos funcioni perfectament quan fem una activitat física intensa i molts d’ells estan constantment buscant la beguda que els prometi tenir el millor rendiment.

Darrerament hem sentit a parlar molt de l’aigua de coco: “És millor que les begudes isotòniques”, “hidrata millor que l’aigua”, etc. Però tot i que l’aigua de coco pugui semblar una opció més lleugera o més natural que les begudes isotòniques per a l’esport, diferents estudis han demostrat que el nivell d’hidratació que ens aporten l’aigua de coco, les begudes isotòniques o l’aigua, després de fer exercici, són molt semblants.

Si ens posem a comparar, en el camp nutricional, un vas d’aigua de coco pura, sense altres afegits, ens aporta unes 45 calories, 11 grams de sucres (9 de sucres naturals), 70 mil·ligrams de sodi i 500 de potassi. La composició de les begudes isotòniques varia bastant segons la marca que escollim però de mitjana, una tassa aporta 55 calories, 14 grams de sucres (no naturals, és a dir, afegits), 105 mil·ligrams de sodi i només 30 de potassi. Un vas d’aigua, en canvi, no té ni calories, ni sucres, ni sodi, ni potassi.

En resum, si ets una persona que va al gimnàs més o menys regularment i fas exercici durant una hora, llavors l’aigua t’hidratarà perfectament i, a més, serà l’opció més econòmica. Fins i tot pots optar per un vas d’aigua amb una punteta de sal i uns trossos de fruita si vols afegir un plus a la teva aigua de sempre. Prendre alguna cosa més, segons aquest estudi, sembla del tot innecessari. Ara bé, si ets un atleta professional que fa entrenaments intensos de 90 minuts o a temperatures molt altes, llavors, prendre una mica d’aigua de coco o bé de beguda isotònica pot anar-te bé per millorar el rendiment, ja que aporten sucres, que són combustible per al múscul, i sodi, que afavoreix la retenció de líquids durant l’exercici. Són dues opcions vàlides però que, en cap cas, haurien de substituir l’aigua completament. I, al final, el millor sempre és provar i veure què és el que va millor al cos.

Fonts:

Guallar, E.; Stranges, S; Mulrow, C.; Appel, LJ. “Enough Is Enough: Stop Wasting Money on Vitamin and Mineral Supplements”. Ann Intern Med 2023;159(12):850–852.

Ismail, I.; Singh, R.; Sirisinghe, R.G.(2007). “Rehydration with sodium-enriched coconut water after exercise-induced dehydration”. Southeast Asian J Trop Med Public Health Jul;38(4):769-85.

Kalman , D.S; Feldman, S.; Krieger, D.; Bloomer, R.G. (2012). “Comparison of coconut water and a carbohydrate-electrolyte sport drink on measures of hydration and physical performance in exercise-trained men”. Journal of the International Society of Sports Nutrition 2012 9:1.

Palacin-Arce, A., Monteagudo, C., Beas-Jimenez, JdD., Olea-Serrano, F. i Mariscal-Arcas, M. (2015). “Proposal of a Nutritional Quality Index (NQI) to Evaluate the Nutritional Supplementation of Sportspeople”. PLoS ONE 10(5).

Saat, M.; Singh, R.; Sirisinghe, R.G; Nawawi, M. (2002). “Rehydration after exercise with fresh young coconut water, carbohydrate-electrolyte beverage and plain water”. J Physiol Antrhopo App Human Sci. Mar;21(2):93-104.

Meritxell Costejà

Llicenciada en Ciències Ambientals, Doctora en Política Ambiental i Professora de Ioga.

El tomàquet és un producte imprescindible per a la gastronomia catalana, per aquest motiu el centre d’investigació ODG i la revista Soberanía alimentaria han creat una peça que intenta aclarir el procés productiu d’aquesta hortalissa tan comuna. L’objectiu és demostrar com, en els últims anys, s’ha perdut més del 40 % de la producció local del fruit de la tomaquera. D’on provenen els tomàquets que es venen a Catalunya? El recorregut s’inicia als països d’origen i acaba amb l’arribada als grans majoristes (Mercabarna).

Aquesta solanàcia podria deixar de cultivar-se als camps catalans, una possibilitat que no sembla tan increïble quan s’analitzen les xifres dels darrers anys. Els productors locals, incapaços de competir amb els preus dels tomàquets que arriben –molt més baixos−, es veuen obligats a deixar de produir-los. Què comporta, tot això? Com es pot solucionar? Totes aquestes qüestions queden reflectides a La Ruta del Tomàquet, una peça que pretén conscienciar la població i analitzar una problemàtica cada cop més gran.

El documental es projectarà avui dilluns, 29 de juny, a l’Auditori del CCCB (C/ Montalegre, 5).

Amaranta Rendón

Estudiant de periodisme en pràctiques

Una de les grans novetats d’aquest curs és l’inici de les classes a l’Institut de Ciències de Nutrició i Salut (www.icns.es), que ofereix formació d’alt nivell en matèria de nutrició i salut. Alfonso Bordallo n’és el director acadèmic i tant ell com la resta de docents són reconeguts professionals de prestigi clínic, professors universitaris i referents per a molts professionals sanitaris. A l’equip trobem també en Pablo Zumaquero, en Sergio Espinar, en Marcos Vàzquez i la Mireia Gimeno.

La formació s’imparteix principalment en línia, de manera participativa, en directe, en un ambient col·laboratiu amb els companys, i amb més interacció entre alumnes que en la modalitat presencial.

Aquest mes de novembre s’inicia la formació de Coaching nutricional i sanitari, que dura 18 mesos i té un temari científic enfocat des de la neurociència. S’hi tracta un ampli ventall de temes que afecten la salut, com la nutrició, la psiconeuroinmunologia, l’esport, les relacions de parella, la ciència de la felicitat i l’estrès. Les inscripcions estan obertes tant per a l’edició en línia com per a la presencial a Barcelona.

Més novetats d’enguany. La Universitat Autònoma de Barcelona presenta un postgrau pioner a l’Estat espanyol i a Europa en el seu àmbit: neix el postgrau en Ecoturisme i Guia de Natura. Aquest postgrau aglutina els cursos d’especialització ja existents en creació i gestió de productes i empreses ecoturístiques/la professió de guia de natura. El programa ha estat dissenyat amb l’objectiu principal de formar professionals que volen crear productes o empreses ecoturístiques o volen dedicar-se al guiatge de natura. El programa també va dirigit a aquelles persones que ja s’hi dediquen però volen millorar la seva formació i garantir una millor projecció professional.

El postgrau es cursa al campus de Bellaterra, a l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB, del 2 de novembre al el 25 de maig, els dilluns i dimecres de 16:30 a 20:30 h. La matrícula és oberta.

L’ERA (Espai de Recursos Agroecològics), una entitat de pagesos, hortolans, tècnics del sector agrari i compromesos amb l’alimentació saludable, presenta com cada any una oferta de cursos pròpia, d’entre tots els projectes que duen a terme. Tots els tallers i cursos aposten sempre per recuperar el coneixement agrícola que hem anat perdent amb l’abandonament del camp, la revolució industrial, etc. D’entre l’oferta d’aquest any, hi ha un curs dedicat a la Casa sana i bioelectromagnetisme, amb Mariano Bueno, i també tallers d’autoconsum per aprendre a elaborar conserves de tota mena, pa ecològic i rebosteria. Per a la gent amant del camp, l’Era organitza un curs d’Agricultura regenerativa, per conèixer i aplicar recursos fertilitzants sense tòxics, un de Maneig i teràpies naturals en ramaderia ecològica, i el de Plagues i malalties de l’hort ecològic, entre d’altres dedicats a la producció agrària ecològica.

A l’ISMET, l’Institut Superior de Medicines Tradicionals, un referent a Barcelona, destaca aquest any el curs de Cuina Terapèutica per al tractament d’intoleràncies alimentàries, en què descobrireu com substituir els aliments que causen les intoleràncies evitant carències nutricionals a llarg termini. El curs, que comença al novembre, oferirà una part pràctica en què s’elaboraran receptes sense lactis, gluten ni ous i que aportarà recursos culinaris i alimentaris segons el tipus d’intolerància. En aquest curs s’explicaran també les bases per mantenir un intestí saludable. Una altra formació destacable és la de Medicina Xinesa i Tècnic en Alimentació Natural, que es pot cursar tant en modalitat presencial com online.  L’Ismet, a més, ofereix els graduats de cada any en Acupuntura, Naturopatia, Herbodietètica o Homeopatia, que poden obtenir diplomes acreditatius expedits per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Els alumnes de l’ISMET també disposen d’una videoteca online amb conferències gratuïtes.

Com cada any, l’Institut de Formació Professional Sanitària Roger de Llúria ofereix una oferta molt àmplia d’estudis relacionats amb l’alimentació ecològica i natural, homologats pel Departament d’Ensenyament. Un dels cursos més complets és el Grau Superior de Dietètica, amb el qual s’obté el títol oficial de Tècnic Superior en Dietètica i que té una durada de dos anys acadèmics. Es complementa amb classes pràctiques de cuina.

Aquest any aquests estudis també es podran cursar en la modalitat en línia.

També es poden fer cursos de noranta hores sobre dietètica naturista i oriental, i sobre cuina terapèutica, oberts a tothom, impartits pels professors de l’institut Núria Guiu, Daniel Albors i David Martínez. Aquests cursets també es poden cursar de manera presencial i en línia.

L’Institut d’FP Roger de Llúria és, a més, l’única escola de l’estat que ofereix el Cicle Formatiu de Dietètica harmonitzat amb els estudis de Naturopatia, cosa que proporciona més sortides professionals als estudiants.