Si ets una persona amant dels dolços i vols renunciar a aquest hàbit per millorar el teu estil de vida, aquest és el teu llibre. Amb la presentadora i professional de fitnes Davinia McCall, arriba Cinc setmanes sense sucre de la Davinia.

McCall és amant dels desafiaments i es proposa passar cinc setmanes cuinant menjars sense incloure-hi els sucres, una de les seves debilitats.

Vols saber quin tipus de plats t’ofereix? Hi podràs trobar receptes diferents i variades i d’allò més saludables que et faran oblidar totalment les ganes de menjar dolços. Inclou tot tipus de plats sans i deliciosos, amb ingredients que són ben lluny dels aliments processats. A més, per fer-t’ho més fàcil, et proporciona un planificador de menjars perquè durant les properes cinc setmanes tothom pugui seguir el mateix camí.

Articles relacionats:
Menys sucre refinat, més dolç natural
La guia definitiva d’endolcidors

She WoodWard, creadora del blog d’alimentació “Delicioulsy Ella”, treu a la llum el llibre que necessites per seguir una dieta sana i, així, poder millorar la teva qualitat de vida i la dels del teu voltant.

Vols saber què hi podràs trobar? En aquest llibre descobriràs 100 receptes completament noves i personalitzades, sempre seguint un estil de cuina elegant i creatiu. A més, Woodward t’ofereix una guia d’instruccions per seguir una alimentació sana basada en vegetals i et transportarà a diferents formes per preparar tot tipus de plats d’allò més senzills i emocionants.

Una de les seves finalitats és que tothom tingui l’oportunitat de cuinar receptes saludables i sense gluten, i a seguir dietes no refinades amb aliments no processats.

Articles relacionats:

La visita d’Etselquemenges a She Woodward

El proper dissabte, 7 de novembre, el fisioterapeuta i psiconeuroimmunòleg clínic Xevi Verdaguer; l’advocada i monitora de la Lliga de la llet de Catalunya Alba Balaguer; l’ambientòloga i dietista evolutiva Montse Reus i la psicòloga i naturòpata Yolanda Garcia debatran sobre l’alimentació més adequada per a nens i joves i resoldran preguntes com ara: quins aliments hauríem de prioritzar quan els nens són petits? Com podem gestionar-ne la salut? És important el que fem o deixem de fer des de l’embaràs? Com els podem alimentar a partir dels 3 anys i per sempre?

Com participar en el sorteig?

Només cal que deixis un comentari al final d’aquesta pàgina responent a la pregunta: Quin és l’escull més important que viviu a casa pel que fa a l’alimentació dels vostres fills?

Tens temps fins dimecres que ve, 4 de novembre, dia en què farem el sorteig.

Freefood és una botiga familiar ubicada al barri de Sarrià de Barcelona, formada per la Marina i en David, pares de quatre fills i apassionats per l’alimentació, la nutrició i l’ecologia. A causa de la intolerància al gluten d’una de les seves filles, van veure la dificultat de portar una dieta sana, lliure de tòxics, lliure de transgènics i equilibrada de productes ecològics. Per això ofereixen aliments ecològics, lliures de tòxics, lliures de gluten, lliures de làctics i lliures del que tu desitgis. MENJAR LLIURE.

Si has de portar una alimentació sense gluten i sense làctics, per una intolerància, o creus que és el més sa pel teu cos, aquesta és la teva botiga. Tenen tot tipus de productes que compleixen aquests objectius. També ofereixen fruita i verdura ecològica. A www.freefood.es podeu fer les comandes i recollir-les a la botiga o demanar que us ho portin a casa. Fan el repartiment en Bicicleta per tota Barcelona.

Els socis d’etselquemenges teniu un 5% de descompte en tots els aliments de la botiga.

Sí, se’ns ha escapat de la mà. Després dels informes de l’OMS i la manipulació posterior de la informació a la recerca de titulars alarmants, bona part de la població considera ara que la carn vermella provoca càncer, punt i final. El primer punt que hem d’aclarir és que a l’informe s’emeten graus de carcinogenicitat diferents per a la carn vermella i per a la carn processada. A la primera se la considera probablement carcinògena per a humans mentre que a la carn processada se la considera carcinògena per a humans. Vegem amb més detall què significa tot això.

La carn vermella

Diuen que la carn vermella és probablement carcinògena, què hem de fer? Doncs exactament el mateix que fèiem i el que us haguéssim aconsellat de fer abans de conèixer aquests informes.

És clar que en general hi ha un abús d’aliments d’origen animal i que s’hauria de reduir, encara que només fos per l’impacte mediambiental que això suposa. Però dir que la carn vermella és dolenta o probablement carcinògena sense anar més enllà en l’explicació és, com a mínim, massa simplista. Es tracta d’un aliment amb unes qualitats nutricionals extraordinàries, que podem optar per consumir o no, però que ningú pot negar. Ara bé, la qualitat i seguretat de la carn vermella varia extraordinàriament en funció de la seva procedència, del tracte que hagi tingut l’animal, de com s’hagi alimentat (farratge contra pinso de cereals i llegums), de si s’ha pogut moure o ha estat estabulat, de si se n’han respectat els ritmes de creixement o s’han accelerat intencionadament, de si s’ha evitat l’ús de fàrmacs o més aviat s’ha promogut. Com que segur que ja tenim clar que pel fet de parlar de carn vermella no podem emetre un judici sobre la seva carcinogenicitat, us deixem que seguiu gaudint del consum de carn vermella amb sentit comú, és a dir, apostant sempre per carns de qualitat: procedents de granges en què els animals mengen allò que han consumit al llarg de la seva existència, en què s’assegurin que la pastura o el farratge està lliure de pesticides, herbicides, fungicides, etc., on els animals poden moure’s lliurement pel camp, on s’eviti l’ús de fàrmacs massius. I per evitar la formació de nitrosamines i, a més, aportar nutrients valuosos, consumiu-ne sempre amb hortalisses abundants.

La carn processada

D’acord, tenim clar que la resposta a la pregunta: la carn vermella és bona o dolenta? És: depèn. Però, i la carn processada, és bona o dolenta? Doncs no us ho creureu però de nou: depèn. Vegem què és això de la carn processada i si titllar-la de carcinògena és un generalització errònia.

L’OMS considera carn processada la “carn que s’ha transformat a través de la salaó, el curat, la fermentació, el fumat o altres processos per millorar-ne el sabor o la conservació”. “Exemples de carns processades: frankfurts, pernil, salsitxes, carn en conserva i cecina o carn seca, així com carn en llauna i les preparacions i salses a força de carn”. Però… tots aquests productes són iguals? És evident que no tenen res a veure uns frankfurts amb un pernil serrà, i la diferència és abismal si es compara amb un pernil ibèric de gla ecològic. Tanmateix, és cert que la major part de la població consumeix carn processada de baixa qualitat, és per això que aquesta alarma generada ara per l’OMS podria ajudar a reduir-ne el consum.

Quins són els compostos que hi ha a la carn processada que són tan perillosos?

Quan mengem pernil dolç, estem menjant una mica (poca) de carn amb una mica (molt) de greix (amb glifosat, dioxines, furans, PCB i d’altres), midons, sal, sucres, colorants, conservants (com els nitrits), potenciadors del sabor i altres additius. I estareu pensant, però si jo volia menjar pernil! I si, a més, quan aquesta imitació de pernil la utilitzeu per cuinar, apareixen compostos d’una toxicitat important, com nitrosamines i amines heterocícliques. Com us podeu imaginar, és difícil apuntar un sol compost com a responsable de l’efecte carcinogen observat a la carn processada. Segurament és fruit del batibull de substàncies potencialment tòxiques que hi ha en aquest grup d’aliments (ultra)processats.

No, no hem anomenat els greixos saturats com a compost potencialment perillós. Si bé és cert que són els més abundants a la carn processada i, malgrat la mala premsa que han tingut durant anys, actualment s’ha demostrat que no augmenten la malaltia cardiovascular com es pensava. En realitat el problema està en els “acompanyants” del greix. La criança dels animals, la seva alimentació antifisiològica, el sedentarisme que pateixen i els tractaments farmacològics als quals se’ls sotmet; tots aquests són factors que finalment donen lloc a un tipus de greix animal que passa de ser un aliment a un autèntic còctel de tòxics: glifosat, dioxines, furans, PCB i segurament altres compostos que ni tan sols coneixem.

Però això no és tot. Per fer carn processada, ja siguin frankfurts o embotits, s’utilitza una carn que sovint no podríem assegurar que sigui “pura”. De fet, els consumidors ja en som conscients, d’això, perquè hi ha hagut casos de presència d’animals en preparats carnis que no constaven a l’etiqueta, com quan l’OCU va trobar carn de cavall en algunes hamburgueses ara fa dos anys o la carn de porc en kebabs en lloc de carn de vaca. És més difícil controlar quins ingredients hi ha en aquell aliment en forma de salsitxa o en forma de broqueta que en el bistec de vedella, que veus com te’l tallen a la carnisseria i que prové de la part que sigui de l’animal. I el problema no rau en si es tracta de carn de cavall (que per cert, és molt sana), o de porc o de vaca; sinó que no tenim un bon control de la qualitat de les carns i els tòxics que poden contenir. Però la indústria agroalimentària, a vegades, mira d’abaratir costos, encara que això repercuteixi en la salut dels Consumidors.

Què podem fer?

1. Comprar carn ecològica o de confiança sense manipular (o manipulada davant teu).
2. Reduir el consum de carn processada i prendre’n només puntualment, especialment si són productes no ecològics i dels quals en desconeixes la procedència i la forma de processament.
3. Quan us vingui de gust menjar embotit, opteu per un bon pernil o un embotit ecològic i de confiança. No caiguem en l’error de ficar-ho tot al mateix sac. El pernil dolç sense sense sense i el pernil serrà ecològic l’única cosa que tenen en comú és el nom. El primer és un producte processat que cal evitar (com tots els seus congèneres), el segon és un aliment de qualitat.
4. Menjar carn acompanyada sempre d’una bona quantitat d’hortalisses i no de pa, pasta o patates fregides. La formació de nitrosamines disminueix quan ingerim, en un mateix àpat, antioxidants presents a les verdures.

I com a reflexió final, amb quin tipus de carn vermella i amb quin tipus de carn processada s’han dut a terme els estudis que han servit de font per establir aquests informes? Han fet algun d’aquests estudis amb carn vermella de qualitat? Han utilitzat un bon pernil ibèric o una bona cecina de Lleó o un bon llom embotit o botifarrons d’un bon carnisser…? O hauran utilitzat les carns vermelles i les carns processades que inunden, juntament amb un altre arsenal de productes processats, les prestatgeries dels súpers i hipermercats de tota societat industrialitzada com cal? Aliments que, digui el que digui l’OMS, la FAO, la FDA, l’EFSA o la AECOSAN, nosaltres desaconsellem.

Lucía Redondon Cuevas

Dietista-nutricionista. @Lucia_RedCue

Jesús Sanchis Chordá

Dietista-nutricionista i investigador. @SanchisJesus

Fa un any i mig el Manolo Díaz i la Laia Salomó van aixecar la persiana de Spa per al Cabell Manolo Díaz & Freelances a Barcelona amb l’objectiu que els clients hi vagin “perquè els ve de gust, no perquè els toca”. La seva recerca en el món de la cosmètica i els tractaments naturals va començar fa anys. La Laia, directora d’aquest espai, després de molt de temps treballant com a perruquera, va acabar desenvolupant una intolerància als productes químics de perruqueria que la va impulsar a buscar alternatives naturals als tractaments tòxics i invasius, fins a obrir un centre on treballa amb productes biològics i ofereix diferents tractaments ayurvèdics. La seva filosofia és “tractar la salut, no només els cabells”.

Quin és el concepte de perruqueria saludable?

Nosaltres tractem els cabells des de la seva naturalesa. Els nostres tractaments no són invasius, no utilitzem substàncies químiques, ni petroquímiques, ni silicones, i deixem que el cabell reaccioni de manera natural. No afegim química per aconseguir millors resultats. Ho fem amb els nutrients que ens ofereix la naturalesa: els olis vegetals, els olis essencials i els greixos naturals. Volem que els clients se sentin a gust i que notin que els seus cabells milloren, que l’olor que senten els agradi, que la música sigui agradable i que el cos, quan entren, s’harmonitzi.

I com és l’efectivitat d’aquests productes?

Els productes seran més o menys efectius en funció de com siguin de naturals el cabells que estiguem tractant. Uns cabells amb un tractat químic, amb metxes o color, que ja no siguin 100 % natural, s’han de naturalitzar. Està clar que si uns cabells estan molt tractats químicament i se li posen productes biològics, la persona es pensa que allò no li està fent res. Perquè els productes biològics estan pensats per als cabells naturals, amb una textura natural. En aquest cas, podem fer un canvi progressiu per anar-los naturalitzant. Si una persona es compra un xampú de romaní en una botiga eco pot pensar “aquest xampú no em va bé”. I possiblement té raó, perquè els seus cabells estan en un estat més químic, i necessita compensar-ho amb altres tractaments.

Com ho fem per “naturalitzar” uns cabells?

Podem començar per utilitzar xampús desintoxicants, elaborats a força de plantes desintoxicants, i fer rentats amb infusions per treure totes les silicones. Perquè si portem els cabells tractats amb un xampú de supermercat, carregat de silicona, i després ens posem un xampú o una crema natural, com que la silicona frena, no notarem res. Per tant, ens hem d’alliberar de la silicona, i podem fer-ho a través del romaní, per exemple, que té propietats antisèptiques que arrosseguen la química acumulada. Si després hi posem un producte natural, com ara un karité per nodrir o altres olis vegetals, ja ens farà més efecte. Però si hi posem silicona entre mig, no ens farà res.

Com un detox capil·lar?

Sí, és el mateix principi que un detox alimentari. Normalment, si estem molt carregats de toxines, el millor que podem fer per començar a menjar bé és desintoxicar el fetge, perquè després puguem aprofitar al màxim tots els beneficis d’una dieta saludable, oi? Doncs amb els cabells funciona de la mateixa manera. Cal depurar prèviament per després poder tractar i nodrir.

Parles molt de la silicona...

Sí, perquè és el component que més abunda en els productes convencionals. La silicona impedeix que la nostra pell respiri amb normalitat, cosa que pot asfixiar la sortida dels cabells. I fa un efecte “de mentida”. Aparentment els cabells semblen suaus però, en realitat, no ens està nodrint. És una mena de vernís que no cura, només tapona, i dóna un aspecte de brillantor falsa. A la llarga, podem tenir la sensació que portem el cabell brut, que pesa, que està asfixiat, etc.

I els famosos parabens?

Els parabens són els components de moda de què tothom parla, són conservants. Ara, les marques comercials que porten molta química destaquen allò que no posen, que són els parabens, però no diuen quins altres productes químics sí que porten. Potser no hi posen parabens, però hi posen altres substituts igual d’artificials, com ara petroli. I la cosmètica, per ser saludable, s’ha de poder menjar.

Ens podem menjar el xampú?!

No t’hauria de fer mal un xampú saludable si te’l mengessis, però no el trobaries bo. La teva pell s’ha d’alimentar d’allò que també puguis menjar. Ara hi ha una moda que diu que és millor no rentar-te els cabells amb xampú i fer-ho amb bicarbonat i potser tenen raó, però si utilitzem un bon xampú biològic serà molt més agradable.

I els tints? És possible tenyir-se els cabells de manera saludable?

L’únic que existeix a la naturalesa que dóna color és la planta de la henna, que és la lawsonia inermis, que dóna uns colors vermellosos, i aquesta la podem barrejar amb plantes diferents, com la camamilla o diferents closques de fruita seca com les nous, i així podem aconseguir tons marronosos. Aquest és l’únic tint totalment natural provinent de flors i plantes.

I això no perjudicarà la salut dels cabells?

No, però no només la salut dels cabells sinó la salut en general. Els cabells són molt importants, però no són més que el resultat de la nostra salut. Nosaltres plantegem que tota aquesta filosofia natural no és només per tenir els cabells brillants sinó per trobar-nos bé. Perquè posar-nos tints tòxics pot tenir efectes secundaris que mai relacionaries amb aquesta química, com ara migranyes, sensació de mareig, vertigen, dolors articulars, inflamacions, etc. Quan una persona es vol cobrir les canes, normalment ha de passar per una perruqueria cada trenta dies. I la seva pell anirà absorbint tots aquests tòxics de forma regular.

I aquest és el meu cas. Després de molts anys de ser perruquera i inhalar molta química, el meu cos em va dir prou, vaig desenvolupar intolerància a la química. I vaig haver de buscar alternatives naturals per continuar treballant i exercint el meu ofici sense que això m’afecti negativament ni a mi, ni als meus treballadors, ni als meus clients.

Si la henna només ofereix tons vermellosos, com podem aclarir uns cabells de forma saludable?

Nosaltres els aclariríem amb un producte decolorant, que no existeix 100 % natural, però ho compensaríem aplicant-hi uns olis especials per evitar l’escama al màxim. Quan apliquem tints, s’obren les cutícules dels cabells, com si parléssim d’un arbre al qual tallem l’escorça, i automàticament aquests cabells perden la sàvia, que és el col·lagen i la keratina natural que tenim, i es van aprimant. Però si els compensem i els curem les ferides o procurem ferir-los tan poc com sigui possible, possiblement podrem aconseguir uns cabells tractats rossos sense sentir-los encrespats o castigats per haver utilitzat química. I després, esclar, és essencial el manteniment que faci la persona a casa.

Una de les coses que fa enrere molta gent a l’hora d’utilitzar un xampú ecològic és que no fa escuma, oi?

Sí, aquest és un gran dilema! D’entrada, hem d’entendre molt bé per què no fan escuma. El que fa escuma en un xampú és el detergent. Com més escuma fa el xampú, més detergent porta. I el detergent ens resseca els cabells. A diferència del que pugui semblar, el nivell d’escuma no té cap relació amb el nivell de neteja que estiguis fent.

Amb quina freqüència hem de rentar-nos els cabells?

No hi ha una fórmula per a ningú, aquí tornem a necessitar el consell dels professionals. Depèn de la vida que portem, com mengem, com ens movem, quins cabells tenim. Potser necessitem rentar-los cada dia o bé un cop a la setmana, això depèn de moltes variables.

No és dolent fer-ho cada dia?

Depèn. Potser treballes en una cuina i portes els cabells greixosos constantment, o sues molt i crees molta toxina. Mai hi ha un diagnòstic que serveixi per a tothom, igual que no hi ha una dieta que vagi bé a tothom.

I les laques, els gels, les escumes, etc. Tot això que ens acostumem a posar és dolent, també?

Depèn de l’origen de cada producte. El problema és que, moltes vegades, aquests productes porten alcohol i això fa que se’ns ressequin més els cabells. Igual que tallar-lo, cadascú té una freqüència diferent. Nosaltres intentem personalitzar molt les necessitats de cada persona.

Què els diries a tots aquells que no fan el pas a la cosmètica ecològica perquè la troben massa cara?

Els diria que tot depèn de la consciència amb què la facin servir. Cal pensar, a més, que no necessitarem la mateixa quantitat d’un xampú ecològic que d’un de supermercat, per tant, també ens durarà molt més i, per descomptat, els nostres cabells i la nostra salut ens ho agrairan.

• Web: http://www.manolodiazespai.com/inici/
• Facebook: https://www.facebook.com/spaperalcabell/
• Instagram: https://instagram.com/spa_per_al_cabell/

Em rep la Sara Petit, una dona enamorada de la terra i dels seus fruits, una persona il·lusionada amb el llegat que la família li ha concedit i que cuida com el més gran dels seus tresors. “Aquestes vinyes formen part de la història d’aquest lloc, tenim el deure de mantenir-les i donar-los vida”, expressa la Sara. El paisatge és preciós, noto com la calma de la Vall del Corb m’acull i com les paraules de la terra m’expliquen la vitalitat que desprèn en saber que és productiva.

La tradició mediterrània de la família Duran arrenca quan s’instal·len a Sant Martí de Maldà cap a l’any 1890, provinent del poble veí de Vilet, per engegar un petit negoci de compravenda d’oli. “En aquell temps encara no existien les cooperatives agràries i l’oli es venia tot a l’engròs quan marxava al mercat central de l’oli de Reus”, detalla la Sara. Pel que fa al vi, a finals del segle XIX les famílies se’l feien a casa i el comerç anava destinat a la producció d’alcohols, que la família Duran també produïa. Tots dos negocis van anar reeixint i van poder menar un molí a Andalusia i un altre a Aragó. “Moltes persones de la comarca portaven les olives a Can Duran”, explica cofoia la Sara.

De tota la història centenària de l’oli i el vi, neixen els projectes del Molí Duran i del Petit Duran. Les produccions pròpies d’olives i de vinyes marquen una manera única d’elaborar l’oli i el vi, que és la que caracteritza la manera de fer de la família Duran. L’any 2000, l’Anton Mestres i la Sara Petit inicien l’etapa actual, en què es posen al dia, mantenen les instal·lacions antigues i introdueixen novetats per millorar la producció.

El Petit Duran és el celler familiar originari de l’any 1895 i que recuperen l’any 2010 per elaborar vi ecològic de collita pròpia. Actualment es treballen nou hectàrees en què es conreen parcel·les de garnatxa blanca, garnatxa negra, macabeu, cabernet sauvignon i merlot. De moment la Sara no pot elaborar tota la producció i en porta una part a cellers ecològics de la comarca. “Aquest any hem tret al mercat unes vuit mil ampolles, és el que ara podem assumir, si cal créixer ja ho farem més endavant”, argumenta la Sara.

La Sara ens presenta tres vins diferents, dos de negres, el Mercès i el Fogonussa, i un de blanc, el Clarors. El Mercès és un cupatge de catorze mesos de bóta. El seu color és de cirera picota i les aromes són de fruites negres del bosc, confitura de pruna i móres. Els adjectius que el defineixen són intens, elegant, amable, expressiu, llarg i persistent, amb una presència de tanins que li donen profunditat i caràcter. El Fogonussa és un negre amb quatre mesos de bóta. El seu color és vermell violaci net i brillant, i les aromes a fruita vermella amb tocs florals. És un vi persistent del qual gaudir sense pressa. Finalment, el vi blanc és el Clarors, un monovarietal de macabeu de color groc llimona amb reflexos daurats. Les seves aromes són de fruita blanca, amb notes florals lleus i lleugers records vegetals.

Aquests vins mantenen l’essència de la Vall de Corb, a tocar del riu, i l’hereten del pas del temps i les estacions. L’aspror de l’entorn transmet la intuïció de ser en una bona terra per als vins. Després de passejar pels camps, tornem a la casa i la Sara m’ensenya el celler que van poder bastir gràcies a l’inesperada arribada d’una herència familiar. Aquesta petita joia és la que l’encoratja a pensar en projectes vinícoles nous que li emanen del cor i que permeten donar forma al seu franc desig de tenir cura del patrimoni i de l’entorn.

Pel que fa al Molí Duran i a l’oli que en surt com a resultat d’un procés molt ancestral, la Sara m’explica tots els detalls de la producció. “L’oliva arriba a les pedres còniques, que les trituren per un sistema de rails i es parteix el pinyol en fred. D’allà passa a un bany maria on l’oli, a diferència dels trulls moderns, no s’infusiona amb l’aigua calenta. Després va a l’extractor parcial en què s’inicia el procés de tria i decantació, per passar a mà al capatxos, i després a les premses”, detalla la Sara. El procés continua pels cinc decantadors per anar traient, gota a gota, tota l’aigua. El resultat és un oli meravellós, d’una qualitat i personalitat extraordinària, i amb un alt contingut en greix, fet de què la Sara se sent especialment orgullosa: “el nostre oli és un aliment, un bon ingredient per cuinar millor”, assevera contenta.

La Sara, a més a més de pagesa, és decoradora, una professió que s’aprecia en cada detall i cada racó del Petit Duran i del Molí Duran. Les etiquetes de les llaunes d’oli i les ampolles de vi, també són una mostra del seu art. La Sara preveu complexitat en el futur de la pagesia i en el del seu projecte . Em confessa que no sabria com animar una persona jove a incorporar-se a l’activitat agrària, veient-ne cada dia les barreres d’entrada i la tirania econòmica que imposa l’agroindústria. Curiosament, alhora, se li humitegen els ulls defensant la seva aventura. Benvingudes siguin, doncs, les persones que mantenen viva l’espurna que els fa llevar-se ben d’hora cada dia per treballar incansablement per un món millor, i per a una producció alimentària respectuosa amb el medi i amb les persones que agraeixen, valoren i busquen aquesta alimentació amb noms i cognoms.

Més informació: www.petitduran.com

Per a aquells que encara no hi esteu familiaritzats, el raw food és una manera de preparar els aliments en què no es fa servir el foc ni les temperatures elevades per no fer-ne malbé els micronutrients com les vitamines, els minerals o els oligoelements, ni desnaturalitzar-ne els macronutrients com els carbohidrats, les proteïnes i els greixos, que poden convertir-se en agents gens saludables a través de les transformacions químiques resultants de les preparacions a altes temperatures.

El terme raw food s’aplica àmpliament a una cuina basada en plantes i en mètodes de preparació tradicionals i naturals com ara la germinació, la maceració, la fermentació o el deshidratat i altres mètodes com l’extracció de sucs en fred, el batut, el triturat, etc.; tot i que algunes propostes raw food poden incloure aliments d’origen animal.

El deshidratat és una manera d’imitar l’efecte del Sol i de l’aire. Si fos estiu o primavera, podríem posar les nostres preparacions sota els rajos directes del Sol, en cas de tenir un espai adequat lluny de la contaminació i la pol·lució de la ciutat.

Però el més comú és que fem servir una deshidratadora, un electrodomèstic que imita l’acció del Sol i de l’aire per assecar els aliments i del qual podem trobar diferents models i preus al mercat. També podríem fer servir el forn si aquest té ventiladors que facin circular l’aire, a la temperatura més baixa i amb la porta entreoberta. Tot i que no tots els forns d’aquest tipus tenen prou circulació d’aire i la preparació dels aliments, a més, no resulta igual que l’elaborada amb deshidratació: els aliments queden més concentrats que a la deshidratadora i són més densos a l’hora de pair-los.

Per a aquesta amanida farem servir la deshidratadora per preparar un colfeti (‘confeti de coliflor’) amb els flòsculs de diferents coliflors i uns superaliments que afegiran nutrients al nostre plat, però també uns colors molt especials i bellíssims. Farem de la nostra amanida una celebració a tots els nivells i molt fàcil de preparar. Els flòsculs de coliflor semideshidratats els podrem fer al cap de setmana o el dia en què ens organitzem la setmana i els guardarem a la nevera en recipients de vidre i tapats, a punt per ser afegits a les nostres amanides o cremes de verdures durant la setmana.

• Els superaliments són aliments que tenen una concentració de nutrients elevada, són molt antioxidants i també poden contenir una sèrie de components que, més de ser nutritius, tenen efectes medicinals sobre l’organisme.
• Per exemple, l’alga espirulina té propietats antianèmiques i és molt rica en vitamines del grup B, A, D, E ferro, zinc i àcid fòlic però també és depurativa.
• La remolatxa també és un superaliment antianèmic pel seu contingut en ferro i altres minerals (potassi, sodi, fòsfor, calci, magnesi, zinc) i vitamines del grup B, A i E. Té efectes antidepressius si es fa servir de manera continuada, ajuda a prevenir malalties del cor, reforça la salut dels cabells, la pell i les ungles, és depurativa i és un rejovenidor cel·lular.
• El murasaki–imo és un moniato japonès de color blau-violeta al qual se li atorguen propietats anticanceroses gràcies al seu alt contingut en antocianines, un flavonoide que també trobem al raïm, les cols llombardes, els fruits del bosc blaus, les patates i pastanagues blaves o violetes, les cebes morades, les coliflors morades i tots aquells vegetals total o parcialment blavosos o morats. També se li atribueixen propietats que ajuden a enfortir el sistema immune, el reproductiu, el cardiovascular, els pulmons i els ronyons.
• La cúrcuma és una arrel rica en betacarotens que ens ajudarà no només a reforçar la salut de la pell i la vista, sinó que funcionarà com un antiinflamatori molt valuós de gran potència anticancerosa.

Sempre podem afegir superaliments als nostres àpats per augmentar-ne l’aportació nutricional amb consciència, intenció i amor. Com que tenen una gran concentració de nutrients, els afegirem en petites quantitats, acompanyats d’altres ingredients frescos i de temporada. Així arrodonirem els nostres plats de manera senzilla i deliciosa.

La recepta d’avui és un bon exemple de com pots començar a supernodrir-te sense oblidar-te dels aliments frescos i de temporada que també ens aportaran molts beneficis.

Les coliflors i els bròquils, els protagonistes d’aquest plat, igual que els altres membres de la família de les cols (llombarda, bròquil, naps, cols de Brussel·les), són molt rics en components antioxidants i rejovenidors (vitamina C, clorofil·la, cisteïna, carotens, antocianines i enzims) que ens protegiran contra els radicals lliures i les malalties que aquests produeixen. Són rics també en components ensofrats d’alta acció anticancerosa gràcies al seu poder desintoxicant del fetge. Són beneficiosos per al sistema cardiovascular i el trànsit intestinal pel seu alt contingut en fibra. Contenen, encara que en poca quantitat, carbohidrats, greixos i molta aigua i potassi. Aquests factors fan de les coliflors, i de la família de les cols en general, unes bones aliades en dietes per perdre pes, ja que són poc calòriques i ens ajuden a eliminar líquids. També ens ajudaran a nodrir els ossos pel seu contingut en calci i fòsfor, i el ferro que tenen ens ajudarà a reforçar la sang.

A algunes persones els costa pair la coliflor, els produeix mala digestió i fins i tot meteorisme, especialment si s’acompanya de carbohidrats –pa, farines, pastes, cereals– o de greixos en excés –olis, beixamel, lactis–. Crua, curiosament, és molt més digestiva i, si l’acompanyem de molta fulla verda, tindrem una digestió perfecta.

Em considero una d’aquelles persones que no desaprofiten cap oportunitat de celebrar l’acte de menjar i d’alimentar-se.

M’encanta fer de cada àpat una festa. De fet, aquest és un dels motors de la meva vida, i potser un dels motius encoberts pels quals un dia vaig decidir dedicar-me en cos i ànima a la investigació i experimentació d’una alimentació que sumi sempre, que sigui neta, coherent, i amb la qual poder gaudir de tots els plaers sense ni un bri de sentiment de culpa.

L’esmorzar és el nostre primer àpat del dia, amb ell trenquem el dejuni nocturn (durant el qual depurem, reparem i regenerem els teixits) i ens alimentem per primera vegada en el nou dia. Un bon esmorzar ha de ser net, nutritiu i de fàcil digestió, ja que en cas contrari ens robarà energia i això és precisament una cosa que tots busquem evitar a primera hora del dia, oi?

Un esmorzar òptim, en el sentit més ampli de la paraula, ens ha d’aportar alegria, bon humor, energia i satisfacció per començar la jornada amb bon peu. I un altre element important: Ha de ser ràpid de fer!

És per això que m’agraden aquest tipus d’esmorzars batuts: perquè es fan en un tres i no res. Tan sols cal posar-ho tot a la batedora (2 minuts), triturar (1 minut), decorar i enriquir (2 minuts) i gaudir.

I a més, si som estratègics escollint els ingredients, podem fer-nos combinacions absolutament delicioses, nutritives i complaents, com aquest púding de llavors de chía d’avui, en el qual cada ingredient té el seu perquè, pel que a més de ser deliciós és un esmorzar molt complet i nutritiu, dolç i de baix índex glucèmic, ple de proteïna completa de fàcil assimilació i àcids grassos omega-3. És antioxidant, antiinflamatori i estimula el nostre sistema immunològic i, gràcies a la fibra soluble de les llavors de chía i de la fruita, promou el trànsit intestinal.

Què més se li pot demanar? Jo crec que com a desig, amb la velocitat amb què l’hem fet, només deu minuts de calma, per assaborir-lo i degustar-lo tranquil·lament. D’aquesta manera, a més, n’afavorirem la digestió, perquè no es pot engolir i pretendre que el menjar se’ns posi bé…

I amb això solucionat, ja podem arrencar a córrer! Sempre que sigui imprescindible, esclar.

Per saber més de les baies de goji i de les llavors de chía et recomano aquests articles:

• Sobre les baies de goji: 5 aliments antienvelliment per combatre l’oxidació 
• Sobre la chía: Els deu superaliments per estar en plena forma

L’any 1980, en un petit poble de Florida, el doctor Jacob Harich, aficionat a la jardineria, va observar que les llavors de l’aranja que es trobaven en el compost no es podrien. Per curiositat, el doctor, un físic i immunòleg de renom, va decidir analitzar més detingudament aquest fenomen tan curiós i va descobrir que els components de la llavor tenien unes propietats germicides especials. A partir de llavors, es va començar a obtenir l’extracte de les llavors d’aranja per aplicar-lo en diferents usos de salut.

Des de llavors ha estat recomanat per milers de terapeutes de tot el món. El millor aval d’aquest producte no és només el seu ús constant sinó també que cada vegada trobem més estudis científics que en demostren l’efectivitat.

L’autèntic extracte de llavors d’aranja és un producte resultant de barrejar només les llavors, sense la polpa ni el suc. L’extracte de Cien por Cien Natural s’elabora mitjançant l’extracció dels principis actius de l’aranja (flavonoides i vitamina C), conservant la naringina, que és el flavonoide que aporta a l’aranja el sabor amarg. Un bon extracte d’aranja és lliure de triclosan, clorur de bencetoni o de benzalconi, desinfectants químics que s’utilitzen en alguns casos per conservar-lo i que, òbviament, no surten a l’etiqueta, i que interaccionen amb certs medicaments, com els anticoagulants (warfarina). Cal tenir en compte, però, que l’aranja pot interferir en l’efectivitat de certs fàrmacs com ara estatines, antihistamínics i antihipertensius, si es prenen en el mateix moment o mentre s’estan digerint.

L’extracte de llavors d’aranja és un producte innocu, no tòxic, sense efectes secundaris en les dosis recomanades, i que s’utilitza com a acompanyament de diferents tractaments:

Antibiòtic i antifúngic natural

• L’extracte conserva els bioflavonoides i la vitamina C de l’aranja. La presència de flavonoides, especialment a les fruites cítriques, augmenta la biodisponibilitat i l’absorció d’aquesta vitamina, que és antioxidant, ajuda a millorar en cas de refredat, i també a absorbir el ferro i sintetitzar el col·lagen.
• Els àcids ascòrbic i cítric tenen una activitat microbiana i bactericida molt potent: actuen sobre 800 soques de bacteris patògens tan grampositius com gramnegatius (incloent staphylococcus, pseudomonas, legionel·la, clamídia, estreptococs, helicobacter pylori, escherchia col, etc.), virus, més de 100 soques de fongs (com la coneguda Candida albicans) i una gran varietat de paràsits unicel·lulars (enllaç a estudi).
• El que el diferencia d’un antibiòtic normal és que no compromet la flora intestinal habitual com els lactobacils i els bifidubacteris.

Antiinflamatori

• L’extracte conté propietats antioxidants que mantenen la salut del sistema digestiu però també interfereixen en el metabolisme de la inflamació. A més, calma els efectes de les úlceres d’estómac (vegeu aquest estudi) mitjançant un mecanisme que implica l’activitat dels enzims COX-1 i COX-2 que, en combinació amb l’àcid gàstric, millora el flux sanguini de la zona.
• Com a part del tractament per a la regeneració de la flora intestinal, l’extracte ajuda a equilibrar-la, i redueixels bacteris patògens encarregats de la inflamació i putrefaccions (gasos) al tub digestiu. Així doncs, es recomana en cas de dispèpsia, colon irritable, colitis ulcerosa i Crohn (vegeu llibre). En persones que han pres antibiòtics −que arrasen amb gairebé tota la flora intestinal benèvola− hi ha més possibilitats que agafin bacteris productors d’àcid lacti, que poden produir restrenyiment o diarrea, gasos, inflamació i molèsties abdominals.

Antioxidant

L’extracte de llavors d’aranja és un poderós antioxidant (gràcies al seu alt contingut en vitamina C i flavonoides que en milloren l‘absorció), i és molt important en la prevenció de malalties degeneratives com la aterosclerosi, l’Alzheimer i l’envelliment.

Cardiotònic

Els flavonoides tenen un efecte tònic sobre el cor, potencien el múscul cardíac i milloren la circulació. També tenen propietats antitrombòtiques: disminueixen els nivells de colesterol LDL en sang i impedeixen que s’acumulin a les artèries. Els flavonoides inhibeixen l’agregació plaquetària i disminueixen el risc de trombosi coronària o infart de miocardi (vegeu-ne la referència al final de l’article).

Altres indicacions per a ús cutani o extern

• Caspa per fongs: molts cops causada per una reacció inflamatòria acompanyada de picor i descamació causada per fongs. Ús cutani.
• Antisèptic: ajuda a curar les ferides perquè les neteja sense irritar. Així doncs, també el podem fer servir per netejar sabates, xancletes o raspalls de dents. Podem utilitzar l’extracte de llavors d’aranja per netejar fruites i hortalisses, per desinfectar-les i conservar-les millor, i fins i tot per posar a l’aigua en els viatges o per netejar la nostra piscina.
• És utilitzat en la industria del perfum i l’alimentació per les seves propietats antioxidants.

L’extracte de llavors d’aranja de Cien por Cien Natural és un producte ecològic potent, fàcilment tolerable per l’organisme.

Es recomana prendre entre 2 i 4 setmanes de 15 a 20 gotes de l’extracte líquid, tres cops al dia, juntament amb els aliments. Per a l’ús cutani utilitzeu 4 o 5 gotes diluïdes en aigua, gel o xampú.

Referències bibliogràfiques

Ko KY¹, Geornaras I, Paik HD, Kim KT, Sofos JN. Effects of Plant-Derived Extracts, Other Antimicrobials, and Their Combinations against Escherichia coli O157:H7 in Beef Systems. J Food Prot. 2015 Jun;78(6):1090-7. doi: 10.4315/0362-028X.JFP-14-377.

Lee Reagor, Jean Gusman, Lana McCoy, Edith Carino, John P. Heggers. “The Effectiveness of Processed Grapefruit-Seed Extract as An Antibacterial Agent: I. An In Vitro Agar Assay”. The Journal of Alternative and Complementary Medicine. June 1, 2002, 8(3): 325-332.

Cvetnic Z., Vladimir-Knezevic S. Antimicrobial activity of grapefruit seed and

pulp ethanolic extract. 2004;54:243–250.

Harden, L.A. “Identification of Benzalkonium Chloride in Commercial Grapefruit Seed Extracts”. Journal of Agricultural and Food Chemistry. 2005.

Dembinski A., et al. “Extract of grapefruit-seed reduces acute pancreatitis induced by ischemia/reperfusion in rats; possible implication of tissue antioxi-dants”. Journal of physiology and pharmacology. 2004;55(4):811-821.

Takeoka G., Dao L, Wong R., Lundin R., Mahoney N. Identification of benzethonium chloride in commercial grapefruit seed extracts. J Agric Food Chem. 2001 49(7):3316.

Ganzera M., Aberham A., Stuppner H. Development and validation of an HPLC/UV/MS method for simultaneous determination of 18 preservatives in  grapefruit seed extract. Institute of Pharmacy, University of Innsbruck, Innrain 52, 6020 Innsbruck, Austria. J Agric Food Chem. 2006 May 31;54 (11):3768-72.

Methanol seed extract of Citrus paradise Macfad lowers blood glucose, lipids and cardiovascular disease risk indices in normal Wistar rats. Nig Q J Hosp Med. 2008 Jan-Mar; 18(1):16-20.

Davant d’aquesta pregunta, hi ha tantes respostes com persones, perquè és totalment subjectiu. Depèn de la nostra idea d’alimentació, de la nostra cultura alimentària, dels nostres hàbits quotidians. No serà el mateix la idea de menjar una mica de tot d’una persona vegana, d’una de macrobiòtica o d’una que segueix una pauta paleolítica, per posar algun exemple.

Des de les societats caçadores-recol·lectores del paleolític hem anat restringint la diversitat de plantes i animals que consumim. José Enrique Campillo a El mono obeso ho explica a través de la “Llei de l’embut de l’alimentació”. El primer pas se situa en el neolític, moment en què neix l’agricultura i la ramaderia. Se seleccionen algunes plantes i alguns animals que es poden domesticar. Ja amb la revolució industrial l’embut es fa molt més estret. Passem a l’època dels monocultius intensius, dels agroquímics, dels additius i de les transformacions.

En els darrers 35 anys, els supermercats han triplicat l’oferta de productes, però es tracta d’una varietat real o fictícia? Són autèntics laberints de passadissos de processats i envasats fets amb poques matèries primeres, abús de refinats, greixos “dolents” (trans, olis refinats o de baixa qualitat) i amb molts afegits que no ens beneficien (sucre, sal, proteïna de la llet, soja, additius, conservants, etc). Podem dir que són comestibles, però no són aliments.

La globalització ens ha conduit a societats sobrealimentades i al mateix temps desnodrides, amb les consegüents malalties de l’occidentalització: obesitat, diabetis, hipertensió, dislipèmia o aterosclerosi. Campillo en diu malalties de l’opulència. Menjar disponible 24 hores al dia i sedentarisme és una mala combinació.

Què hem de menjar per estar sans? Com diu Michael Pollan a El detective en el supermercado és tan senzill com tornar a “menjar menjar, majoritàriament plantes”.

Cal fer un homenatge al menjar de veritat (en especial a les verdures), que els “comestibles” ja tenen prou publicitat. El menjar real són els aliments que ens regala la mare natura i que podem consumir tal qual o amb les mínimes transformacions o coccions suaus. Parlem de les verdures, les hortalisses, la fruita, els tubercles, els cereals integrals (varietats antigues o sense gluten; el blat actual no val), els llegums, les llavors, la fruita seca, la carn, el peix i els ous. Aquí sí que hem de buscar varietat.

És preocupant que si preguntem sobre la quantitat de productes consumits durant una setmana, entre els adults només hi hagi una varietat d’uns 50 aliments/comestibles i entre els adolescents, de 20. En tribus caçadores-recol·lectores actuals, com els aborígens australians de North Queensland, la varietat se situa en 240 plantes i 120 animals. Increïble!

Si consumim productes de temporada ja anem variant les verdures i les fruites que ens dóna cada estació i que estan perfectament dissenyades per aportar els nutrients que necessitem en aquella època de l’any, però no tothom segueix aquesta pauta. Tenir disponible qualsevol verdura o fruita en qualsevol època de l’any fa que es perdi la noció de l’estacionalitat.

A banda de l’embut, l’aparició de l’estudi de la nutrició, les investigacions científiques i la influència de la indústria alimentària a través de la publicitat han complicat encara més saber què s’ha de menjar perquè es parla més de nutrients que no pas d’aliments. Com diu Michael Pollan: “s’ha creat una gran complexitat sobre qüestions molt senzilles”.

“Durant la major part de la història, la humanitat ha resolt què s’ha de menjar sense l’assessorament d’experts”, afirma Pollan. Ara no en tenim ni idea. Ens guiem per les piràmides, prioritzem els macronutrients, els micronutrients, alguna dieta específica, ens focalitzem en els aliments estrella de moda, etc.

A més, tenim el pes del teló de fons de la mala qualitat dels productes, els transgènics, els metalls pesants, els tecnicismes incomprensibles i, al final, hi ha gent que arriba a pensar: “és igual el que mengem perquè res és de fiar.”

Què hem perdut pel camí? Cultura alimentària, tradició i, sobretot, sentit comú i intuïció.

Tornem als mercats o petites botigues i triem menjar real i de qualitat. És cert que a priori és menys atractiu, que implica un cert esforç de cuinar, que no és hiperpalatable, però és saludable i nutritiu. Reconnectem amb la intuïció i amb el plaer pels sabors naturals.

+Suma’n un de nou a la setmana

Amb la idea de “menjar menjar” m’he proposat incorporar un aliment nou cada setmana i us explicaré com ha estat l’experiència, juntament amb un resum bàsic de les seves propietats nutricionals i medicinals i com es pot consumir.

I a tu, t’agradaria ampliar el ventall d’aliments que menges? Estàs cansat de repetir setmana a setmana pràcticament el mateix menú? Incorpora a la teva dieta aliments que no has provat mai, aliments que no acostumes a consumir, que potser no t’acaben d’agradar, que no són tan habituals, que costen de trobar a les fruiteries, que no saps com cuinar, etc. Apunta’t al repte de sumar i comparteix la teva experiència amb nosaltres!

A més, la idea és potenciar que siguin de proximitat i reservar comprar productes de fora només en el cas que tinguin propietats beneficioses i no n’hi hagi al nostre territori. També és interessant incorporar varietats recuperades, gran labor dels pagesos ecològics. Així fem honor a la gran varietat de verdures, hortalisses, tubercles o fruites que han anat desapareixent de les nostres terres, de les botigues i, per tant, de la nostra cistella.

Capgirem l’embut i ampliem la varietat d’aliments i, sobretot, de verdures!

Més informació:

• “El mono obeso” de José Enrique Campillo
• “El detective en el supermercado” de Michael Pollan

Lluca Rullan

Periodista i dietista amb perspectiva integrativa

@llucarullan

Som a Cardedeu, un poble que comença a ser un referent pel que fa a la seva efervescència agroecològica, tant de projectes de producció com de consum conscient. En Quino, l’ànima, les mans i el cervell de La Fanecada, em rep amb un somriure que em motiva a conèixer la seva història. Tot i que és nascut i criat a Barcelona, en Quino encara manté un tarannà molt vinculat a les seves arrels valencianes, terra en què té família i amics. Estudià enginyeria agrícola, s’especialitzà en paisatgisme i esdevingué tècnic municipal de parcs i jardins a l’Ajuntament de Sant Cugat. Una trajectòria multidisciplinària que li permet valorar la seva tasca pagesa des de diferents òptiques. “M’agrada produir aliments i saber que aquest paisatge és viu i ric. Aquesta horta és un patrimoni únic que hem d’agrair a les generacions que així en l’han traspassat”, expressa en Quino.

L’any 2010, fruit de la confluència de diverses crisis, en Quino s’aboca en cos i ànima al seu hort d’autoconsum. Li bategava una necessitat de canvi, de reinventar-se, de tocar la terra amb les mans i de produir quelcom viu. Aquest sentiment és el que li permet transformar, de mica a mica, el seu hort d’autoconsum en una experiència d’emprenedoria pagesa: l’horta de la Fanecada. “Vaig començar des de zero, perquè m’agradava i perquè em sentia molt agraït amb la terra”, em comenta en Quino encenent una cafetera.

Per avançar en el seu projecte professional, demana l’ajut d’incorporació del departament d’agricultura i comença l’aventura de produir i vendre directament als clients finals. Des de sempre ha tingut clients particulars, cooperatives de consum i menjadors escolars que han gaudit dels seus productes. Actualment també s’hi han sumat els restaurants Km0-Slow Food del Vallès Oriental, així com alguns restaurants de la Cuina VO. Aviat va crear una xarxa de confiança i cooperació que li ha permès dur a terme una activitat regular a la finca. “Les vendes són majorment de proximitat i a persones que valoren molt els aliments ecològics dels pagesos com jo. És molt gratificant!”, exclama en Quino.

Mentre passegem per l’hort m’ensenya unes rengleres noves tapades amb plàstic negre biodegradable. És un material fet de blat de moro que en tres o quatre mesos es degrada de manera natural i passa a ser adob. Aquest és un sistema que s’empra molt en la producció ecològica per evitar la proliferació d’herbes i fer la feina a l’hort menys feixuga. En Quino em comenta que la rotació de cultius que aplica des de fa cinc anys li està mostrant que la terra que va creant cada vegada és més rica. “Mentre que el pagesos ecològics aportem nutrients a la terra, el pagès convencional no fa res més que extreure’n, extreure’n, extreure’n… fins que deixa la terra morta i llavors ha d’abocar-hi més i més químics”.

En Quino té una formació d’enginyer agrònom que li permet aplicar els seus coneixement tècnics al dia a la dia de la tasca al camp. “M’agrada dir que faig permacultura mecanitzada. Tinc una visió molt integrada de l’ecosistema i faig servir un modest Pasquali que m’ajuda a menar la terra”, argumenta en Quino. Miro un rusc enorme que hi ha al mig del camp i li demano quina n’és la funció. “S’alimenta de l’eruga de la col. És la manera de no fer servir cap tractament per aquest bitxo que es menjaria les cols”, diu en Quino.

Una de les particularitats de l’horta de la Fanecada és la seva aposta ferma per la recuperació de varietats locals. En Quino és una de les persones que treballa braç a braç amb l’associació Llavors Orientals, una entitat dinàmica i activa en la recuperació i difusió de les varietats tradicionals vallesanes. N’és un gran coneixedor, expert i apassionat. Aquest any, per exemple, ha sembrat una gran varietat de mongeteres ”Mira, en aquesta renglera tinc pit groc, mongeta de la neu, del carai o del bisbe, vallfornesa, llaminera, del ganxet o terrer, carolina i de Santa Pau, una festa de varietats locals!”, explica content en Quino. “Saps que la producció per hectàrea ecològica de mongeta del ganxet és més alta que la convencional?”, em demana en Quino. Argumenta que els pagesos ecològics tenen terres molt fèrtils gràcies a l’aportació de matèria orgànica i a les rotacions de conreus que incrementen la productivitat del sòl.

M’explica que les gran empreses agroindustrials han pressionat les autoritats europees perquè els pagesos ja no puguin vendre cap aliment que no hagi estat plantat amb una llavor registrada, és a dir, comprada a l’agroindústria. Aquest és un dels motius més importants que mou el col·lectiu de Llavors Orientals a fer una feina de formigueta registrant una a una aquestes llavors tradicionals i dipositant-les en bancs de llavors perquè així queden registrades automàticament. “No en som conscients, però les llavors són el capital de la nostra alimentació, si no les cuidem, patirem”, argumenta en Quino. Per exemple, pel que fa al blat de moro, a Catalunya i Aragó ja no se’n pot produir de manera ecològica. La contaminació dels camps de blat de moro transgènic fan impossible la coexistència amb la producció ecològica.

En Quino és una persona inquieta i apassionada. Un dels seus últims projectes és deshidratar els excedents de l’horta que no pot vendre frescos. Amb una deshidratadora solar ha començat a treballar amb carbassó, albergínia, ceba i xips de col. El resultat és molt encoratjador i en Quino ja esta deshidratant gairebé la meitat dels seus excedents. Aquesta tasca la fa en cooperació amb un amic sicilià, que coneix molt bé el món dels deshidratats solars naturals. Estan molt engrescats, ja que els permet no llençar el producte fresc i a més tenir un complement als productes frescos de l’hort que de ben segur que fa ben feliços els seus clients.

Li demano com s’imagina d’aquí cinc anys i veig clarament que la terra està impresa al tarannà d’en Quino d’una manera natural. “M’agradaria que l’horta de la Fanecada continués el seu ritme, que anés creixent de manera endreçada i que pogués donar feina a més persones”, diu en Quino. També té molt clar que vol continuar treballant les varietats tradicionals i la producció agroecològica per dignificar la feina pagesa des de la professionalitat. Li agradaria que d’aquí uns anys les xarxes de producció i consum d’aliments ecològics estiguin més ben estructurades i facilitin l’accés als productes de proximitat saludables.

La quinoa és un aliment rodó. No només perquè té forma esfèrica, sinó també des del punt de vista nutritiu. És rica en fibra i en minerals (com el ferro, el calci i el fòsfor) i també aporta vitamina B i àcid fòlic. A més, aporta carbohidrats d’absorció lenta i és baixa en greixos (entre un 4 i un 9 %), la meitat dels quals són cardiosaludables en forma d’àcid linoleic (omega-6).

A la cuina

Som davant un pseudocereal versàtil que forma part d’una infinitat d’elaboracions culinàries sense gluten. La quinoa és tan digestiva i ben tolerada que es pot afegir com a ingredient a les farinetes dels nadons. Els grans es poden coure com si fossin d’arròs per fer risottos o paelles (són boníssimes amb verdures i seitan fumat), però també poden incorporar-se en guisats, sopes, amanides o per fer farcits o hamburgueses vegetals.

També s’obtenen resultats excel·lents en elaboracions dolces. Per exemple, una barreja de grans de quinoa inflada amb mel o xarop d’atzavara i fruita seca per fer barretes energètiques. Fins i tot hi ha qui les banya en xocolata per preparar delicioses llaminadures sense gluten.

Consells de preparació

Abans de preparar la quinoa heu de tenir en compte el següent:

1. Renteu els grans. Cal esbandir amb aigua els grans fins que surti l’escuma provocada per la saponina, la substància que dóna el toc amarg al gust de la quinoa.

2. Coeu-la en la quantitat d’aigua necessària. Per obtenir una tassa de quinoa necessitareu 2 tasses de líquid.

3. Calculeu-ne la proporció. Amb una tassa de gra en sec obtindreu tres tasses de quinoa preparada.

4. Quan temps ha de bullir? Entre 15 i 20 minuts.

5. Augmenteu-ne el sabor. Si voleu que quedi més saborosa, cuineu-la en un brou vegetal o de pollastre. També podeu afegir-hi espècies o herbes aromàtiques (all, cúrcuma, romaní, pebre negre, etc.) o torrar-la a la paella per aconseguir el característic gust de nous.

Curiositats

• El poble inca considerava la quinoa un aliment sagrat. De fet, quinoa significa ‘cereal mare’ en llengua quítxua.

• La NASA va trobar en la quinoa una opció molt interessant, ja que a més de ser un aliment complet i saludable, aguantava les llargues missions a l’espai sense alterar-se.

Mes informació:

• http://www.dsalud.com/indexphp?pagina=articulo&c=218
• http://www.infoceliaco.com

Mireia Marín Antón
Dietista i experta en nutrició

Per mantenir un pes ideal, per desintoxicar els ronyons i el fetge, per reforçar el sistema immunològic potenciant la salut i evitant el dolor, la inflamació i les malalties degeneratives… Podràs aconseguir tot això amb Menús conscientes, de Suzanne Powell.

Després de l’èxit del seu anterior llibre, Alimentación consciente, Powell ens ofereix una nova obra en què ens ensenya a seguir les regles bàsiques d’una dieta dissociada. En les seves 128 pàgines trobaràs noves idees i nombrosos menús d’allò més senzills i, també, podràs veure com la simplificació de la preparació dels aliments obté un bon resultat. A més, proporciona una guia per ajudar tot aquell lector que vulgui alimentar-se correctament de manera fàcil i divertida.

Si et vols alimentar de manera conscient i, al mateix temps, gaudir de tots aquells aliments naturals i integrals que ens beneficien, la dieta SEN és el que necessites. Un nou estil de vida que ens permet mantenir el nostre pes ideal i ens fa sentir plens d’energia durant tot el dia.

La coach nutricional i experta en salut i alimentació Núria Roura ens ensenyarà amb el seu llibre Detox SEN com experimentar els beneficis d’aquesta dieta. A través de les seves pàgines aprendràs, detalladament, en què consisteix aquesta dieta i descobriràs la importància que té mantenir un bon funcionament dels òrgans del cos. També trobaràs el pla de desintoxicació holística pas a pas i, a més a més, un menú que en tan sols una setmana depurarà per complet el teu organisme i et tornarà la vitalitat que desitges.

Ah! I encara una altra perla: el pròleg d’Odile Fernàndez.

Normalment quan fem canvis en l’alimentació per adquirir uns hàbits més saludables o perquè ens han diagnosticat alguna intolerància deixem enrere alguns rituals o moments que ens feien feliços, com pot ser el costum de compartir una pizza amb la parella i els fills un divendres al vespre. Avui dia, però, tenim la gran sort que hi ha versions saludables de tot i també l’opció de formatges vegetals per qui no pot o no vol prendre lactis, i la possibilitat de fer servir moltes farines o cereals sense gluten per elaborar qualsevol pastís, pasta, pa i, en aquest cas, pizza.

Precisament, fer una pizza sense gluten és una de les coses més fàcils de fer i que requereixen menys diferències respecte a la recepta original feta amb blat. Tan sols es necessita un cereal sense gluten en gra o directament una farina sense gluten, una mica de sal marina sense refinar, aigua de qualitat i bicarbonat. La proposta de pizza d’avui és amb quinoa, però es podria canviar perfectament per fajol o arròs, per exemple.

La quinoa és un pseudocereal que té una bona proporció de minerals com el calci, el ferro, el magnesi, el fòsfor, el potassi, el manganès, el coure i el zinc, i també té vitamines E i del grup B. A més, com que és un aliment amb força proteïnes i hidrats de carboni d’absorció lenta, és ideal per a persones que tenen més desgast físic, com les embarassades, els esportistes i els nens, o bé desgast emocional i mental, com per exemple les persones que estan sotmeses a un grau d’estrès alt. La quinoa últimament té mala premsa perquè el preu que té és un 40% més car respecte al 2005, a causa de la gran demanda que hi ha hagut últimament. L’origen de la quinoa és peruà però actualment s’està cultivant ja a Espanya i esperem que ben aviat puguem gaudir-ne de proximitat.

Per preparar aquesta pizza −i que sigui vegana− no hi afegim mozzarella ni cap tipus de formatge, de manera que també es pot gaudir d’una pizza més lleugera i fàcil de digerir. Hi ha opcions de formatges vegans que podeu trobar a Biospace, però en aquest cas com que pretén ser una recepta lleugera per a l’hora de sopar, el toc de “formatge” serà exclusivament gràcies al llevat nutricional. A més, com que la quinoa té menys calories per 100 grams que un altre tipus de cereal, és una bona opció per sopar, que és un moment del dia en què les necessitats calòriques i energètiques són més reduïdes.

Les verdures que es poden fer servir en una pizza vegana lleugera i fàcil de pair són moltes: ceba i xampinyons, la típica amb carxofes i altres verdures, simplement amb cirerols (tomàquets cherry) i ruca, afegir-hi olives negres, amb carbassó i espàrrecs verds, xampinyons i ruca, amb espinacs frescos, etcètera. La clau per mantenir un pes ideal i gaudir de bones digestions radica a sopar de manera lleugera i fer bones combinacions d’aliments. Les verdures combinen bé amb qualsevol cereal, llegum o proteïna animal; en canvi, el formatge no combina gaire bé amb el cereal, ja que són dos aliments molt concentrats i amb poca aigua. És normal, doncs, que quan mengem una pizza convencional ens sentim molt tips, inflats i “empatxats”; en canvi, podràs comprovar que quan acabis de menjar aquesta pizza sentiràs només sensació de benestar i t’hauràs quedat saciat de manera saludable.

Si a la pizza li afegim xampinyons o algun altre tipus de bolet estem aportant proteïna vegetal poc calòrica, té pocs hidrats de carboni i un alt contingut en aigua i fibra. Combinats amb cereal formen un tàndem proteic boníssim. A part, són rics en minerals, vitamines, potassi, fòsfor, seleni i vitamines del grup B. A més, els xampinyons tenen un efecte diürètic, immunostimulant, antianèmic i antioxidant sobre l’organisme. Són un aliment ideal per incorporar proteïna a l’hora de sopar.

La ceba també és molt diürètica, és un antibiòtic natural per fer front a infeccions respiratòries, millora la circulació sanguínia, té propietats digestives –tot i que no s’aconsella en casos d’acidesa estomacal ni estómacs delicats– i gràcies al seu alt contingut en quercitina té efectes antiinflamatoris, antitumorals i antioxidants.

I després de fer aquest repàs als beneficis de menjar una pizza vegana amb aliments combinats amb la finalitat que sigui fàcil de pair i lleugera, ara anem a fer la recepta…

Ingredients**

Per a la base

• ¾ T de quinoa real (en remull tota la nit) de la marca La Finestra Sul Cielo
• ¼ T d’aigua de qualitat
• 1 c de sal marina sense refinar
• 1 c de bicarbonat

Per al topping

• ¼ T de tomàquet triturat de la marca Cal Valls
• ½ ceba tallada a mitges llunes
• 200 g de xampinyons frescos tallats a mitges llunes
• 1 c d’orenga seca
• 1 c d’alfàbrega seca
• Sal marina sense refinar
• 2 C de llevat nutricional (no és el mateix que el llevat de cervesa)
• Oli d’oliva verge extra de primera premsada en fred

Preparació

1. Posar el forn a escalfar a 220 ºC.
2. Escórrer la quinoa i rentar-la bé.
3. Triturar la quinoa juntament amb l’aigua, la sal i el bicarbonat fins a obtenir la consistència de la massa.
4. En una safata o motlle que pugui anar al forn, posar-hi una mica de paper vegetal i, de manera opcional, una mica d’oli ben escampat per sobre.
5. Amb l’ajuda de las mans una mica humides anar escampant la massa i donar-li la forma de pizza.
6. Fornejar la base de la pizza durant 10 minuts i després girar-la perquè es fornegi per l’altra cara de la base 5 minuts més.
7. Mentrestant, preparar/tallar els xampinyons i la ceba. Reservar.
8. Treure la base de la pizza del forn, afegir-hi primer la salsa de tomàquet, les espècies, la ceba, els xampinyons i la sal marina sense refinar (si no l’hi afegeixes quedaria insípida).
9. Tornar a fornejar la pizza durant uns 13 minuts aproximadament.
10. Un cop feta la pizza, afegir-hi una mica d’oli (de manera opcional) i el llevat nutricional.
11. Podríem servir-la també amb una mica de ruca per sobre per aportar tots els beneficis de la verdura de fulla verda crua.

**Tots els ingredients els podeu trobar a Biospace

Si hi ha una assignatura pendent en el món de l’alimentació saludable aquesta és, sens dubte, l’esmorzar. Quan comencem a cuidar-nos i a escollir de manera conscient què ens posem a la boca, ja sigui empesos per necessitats de salut o simplement per ganes de menjar millor, sovint ens en sortim amb el menjar i amb el sopar però l’esmorzar el donem gairebé per impossible. El “no tinc temps”, el “ja cuino bastant” o el “necessito un esmorzar que m’ompli per poder arribar al dinar i aguantar tot el matí sense morir-me de gana” són algunes de les falses creences que molts tenim sobre l’esmorzar saludable. I és que esmorzar saludablement mai hauria d’equivaler a passar gana.

Els esportistes, la gent que té molt desgast físic o intel·lectual durant el matí, els estudiants, les persones que fan horaris intensius i que han de menjar tard o, senzillament, tots aquells que necessiten un esmorzar energètic i saciant i que, alhora, volen esmorzar de manera sana, no estan condemnats ni al clàssic entrepà ni a passar gana.

En qualsevol d’aquests casos, i sempre que no hi hagi problemes d’intoleràncies, al·lèrgies o diferents sensibilitats, el porridge de cereals amb llet ecològica o beguda vegetal pot resultar una gran opció.

Quins ingredients poso al meu porridge saludable?

Primera gran pregunta. És molt important seleccionar els ingredients que millor ens convinguin, sempre segons les nostres necessitats. Per exemple, si tenim problemes d’acidesa, de reflux o de gasos, és aconsellable evitar la barreja de cereals amb fruita, ja que pot resultar més indigest.

¿I quins cereals? Els més comuns són els de flocs de civada, el mill o l’arròs, però en l’article d’avui volíem presentar-vos un gra molt adequat per fer porridge i que potser us ha passat desapercebut malgrat les seves bones qualitats nutricionals: l’amarant.

L’amarant, el gran secret dels inques

L’amarant va ser una de les primeres plantes cultivades per l’home i era conegut pels inques com un aliment amb poders sobrenaturals. Altres cultures com els asteques o els maies també la conreaven i consumien i fins i tot la van arribar a considerar una planta sagrada. Actualment, no només està present en països on el seu consum és tradicional, com Mèxic, Perú o Bolívia sinó que, gràcies al redescobriment de les seves propietats, el consum s’ha expandit per la resta del món.

L’amarant és ric en lisina, un aminoàcid essencial per al nostre organisme que només podem obtenir a través de l’alimentació i que es troba en menor proporció a la resta de cereals. És ric en fibra, vitamines A i C així com silici i magnesi, minerals imprescindibles per fixar el calci als ossos de forma efectiva. Posseeix un alt contingut proteic, aproximadament del 16 %, i la seva combinació amb altres cereals com la civada o l’espelta constitueix una font de proteïnes vegetals inigualable, ideal per a vegetarians, vegans i esportistes.

No conté gluten, per la qual cosa és apte per a celíacs o persones que volen evitar el gluten, i té un baix contingut en greix (9 %), a més d’un elevat contingut en zinc i ferro, base nutricional ideal durant l’embaràs.

Actualment, es considera un superaliment gràcies al seu alt valor nutritiu, el seu aprofitament integral, la brevetat del seu cicle de cultiu i la seva capacitat de créixer en condicions adverses.

HI ha alguna cosa millor que començar el dia amb una bona dosi d’energia, fibra i proteïnes?

 
A Etselquemenges sabem com n’és, d’important, establir uns hàbits saludables des de ben petits. Per això, hem exposat sempre la necessitat imperant d’establir una xarxa de menjadors ecològics que garanteixin menús de qualitat a les escoles dels nostres fills, perquè puguin menjar a l’escola tan bé com ho fan a casa. En diversos articles i iniciatives us hem explicat les carències del sistema de menjadors escolars actual −que moltes vegades ofereixen menús poc equilibrats, carregats de proteïna animal de poca qualitat, lactis, refinats, sucres, congelats, plats elaborats amb mètodes de cocció poc saludables, com ara els fregits o els arrebossats− i les alternatives que es proposen des d’entitats com l’Associació Menjadors Ecològics, dirigida per Nani Moré, cuinera i experta en la gestió de menjadors escolars ecològics.

És possible que a les escoles dels nostres fills se serveixin menús realment saludables? Nosaltres creiem que sí, i per això no volem deixar de posar el nostre granet de sorra a totes les iniciatives que s’enfoquin cap a aquest objectiu. Per això, aquest proper dijous 19 d’octubre de 9’00 a 14’00h, serem a la jornada “Marc legal per gestionar els menjadors escolars amb criteris ecològics, saludables i de proximitat”, que organitzen VSF Justícia Alimentària Global i l’Associació Menjadors Ecològics a la Sala de Graus del Tecnocampus de Matarói amb l’objectiu de donar a conèixer com és possible articular la gestió dels menjadors escolars i la compra pública d’aliments d’acord amb aquests criteris.

Durant la jornada s’analitzarà com s’inverteix el preu dels menús i si els 6’20 euros es destinen íntegrament a la compra d’aliments. Núria Coll, directora d’Etselquemenges, serà una de les moderadores de les meses de debat en què destaca la participació de Javier Guzmán, el director de VSF Justícia Alimentària Global, que ja us havíem presentat a l’entrevista “El 90% dels productes alimentaris que s’anuncien per televisió haurien d’estar prohibits”.

El principal sistema afectat és el digestiu (des de la boca fins a l’anus), però és més coneguda per afectar els òrgans sexuals, tant la vagina com el penis. En tots dos casos les molèsties i els problemes de salut que pot comportar es poden dur en silenci durant anys sense que es rebi cap diagnòstic, cosa que òbviament disminueix la qualitat de vida de qui ho pateix.

Símptomes

Si no estàs passant una candidiasi clarament activa se sap per l’olor i el color del flux i per les picors als genitals. Pot ser que tinguis una candidiasi crònica silenciosa si experimentes:

1. Cansament i canvis d’humor, fúria, depressió, agressivitat o ansietat després dels àpats
2. Restrenyiment, diarrea o altres irregularitats intestinals
3. Ment emboirada
4. Desig de sucres simples
5. Picor anal
6. Infeccions a la pell
7. Símptomes premenstruals
8. Suor nocturna
9. Marejos, sensació d’haver “begut” després d’un àpat ric en carbohidrats
10. Dolor a les articulacions

Com diagnosticar una infecció per llevats?

Sempre podem anar al metge digestòleg o ginecòleg/uròleg perquè ens faci una prova de laboratori o podem optar per un mètode casolà: el test de la saliva.

Aquest mètode consisteix a escopir dins d’un got d’aigua a temperatura ambient tot just llevar-nos del llit. Hi farem un cop d’ull cada 15 minuts i si resulta que tenim una infecció de fongs veuràs com passa una d’aquestes tres coses:

1. La saliva formarà filets dins l’aigua.
2. La saliva quedarà en forma de gota espessa sobre l’aigua.
3. La gota espessa de saliva s’enfonsarà al fons del got.

Si la saliva queda flotant passada una hora i sense filaments, llavors és probable que no tinguis una infecció de càndides.

Remeis per disminuir-ne els símptomes

L’alimentació té un paper molt important en el control de la candidiasi. Caldrà eliminar aquells aliments que n’afavoreixen la proliferació i augmentar la quantitat dels que ens ajuden a depurar l’organisme. (A l’article “Sopar per a una dieta anti-càndida”, de Núria Roura, en trobem una taula molt simplificada.)

Però al marge dels aliments que ens posem al plat, a quins suplements i altres mètodes podem recórrer?

• Vinagre de sidra de poma: a diferència d’altres vinagres, aquesta varietat és un potent antisèptic que actua com a depurador i ens ajuda a mantenir el PH natural de la vagina i l’equilibri de les soques bacterianes. Podem fer-nos dutxes vaginals, (proporció ¼ tassa d’aigua + 2 cullerades de vinagre). Ho farem 1 cop al dia, sempre vigilant que no ens provoqui irritació. Si sentim que ens cou lleugerament, deixarem de fer-ho.
• Extracte de pinyol d’aranja: té grans propietats antimicrobials i antifúngiques i s’ha demostrat que obté grans resultats a l’hora de combatre el sobrecreixement de la Candida albicans. És més eficaç prendre’l en forma líquida dissolt en aigua o suc. N’afegirem 10 gotes a l’aigua, 2 vegades al dia, durant dos dies. Seguirem amb 15 gotes dins l’aigua 3 vegades al dia fins que hagi remès.
• Probiòtics: conjuntament amb l’extracte de pinyol d’aranja, una altra manera de mantenir controlat l’equilibri bacterià és prenent probiòtics. Aliments probiòtics nets seran el xucrut o el quefir d’aigua. A part d’aquests aliments també és molt recomanable prendre probiòtics en càpsules. Aquests suplements contenen microorganismes que ens ajuden a enfortir la flora del sistema digestiu i a controlar el sobrecreixement de fongs.
• Arbre del te: l’oli essencial d’aquest arbre és un potent antifúngic efectiu per eliminar fongs i bacteris. Podem trobar supositoris vaginals a botigues especialitzades o herbolaris, o podem preparar un solució d’oli de jojoba amb unes gotes d’oli d’arbre del te (proporció 4/1), mullar-hi un tampó i introduir-lo a la vagina.
• Iogurt: ens aporta bacteris probiòtics beneficiosos. Ens el podem aplicar tòpicament amarant-hi un tampó, introduint-lo a la vagina i deixant-lo actuar unes dues hores. També podem aplicar-lo a la part més externa, com si es tractés d’una pomada. Assegura’t, però, que és un iogurt natural, sense edulcorants o sabors i que no ha estat tractat amb calor.

Sovint sentim a dir que augmentar el consum de fruita i verdura és important per millorar la salut en general i mantenir el pes a ratlla. Per aquest motiu, algunes campanyes de publicitat recents s’han centrat a recordar-nos la importància de menjar algunes porcions de fruita i verdura cada dia.

Tot i que optar per la fruita i la verdura tingui més beneficis per a la salut que consumir altres tipus d’aliments, hi ha diversos estudis que assenyalen que el criteri principal que ens fa decidir per un producte o un altre és el sabor, el gust, més que no pas si és sa o si ens farà perdre pes. Aquests són aspectes que deixem en un segon pla quan es tracta de menjar.

La importància de presentar els aliments

Això pot fer pensar que si a l’hora de promocionar un producte només se’n destaquen els beneficis per a la salut, potser obtindrem l’efecte contrari, que la gent es decanti per opcions menys saludables. De fet, diferents experiments han observat que com més creiem que un aliment és bo per a la salut, més creiem que no tindrà bon gust, i el plaer de menjar-lo serà més petit.

Per comprovar aquesta hipòtesi, científics de la Universitat de Cambridge van fer un estudi per veure si en posar una etiqueta que destaqués el bon gust d’una peça de fruita feia que fos més escollida que altres aliments. Ells partien de la idea que si en destacaven el bon gust, per exemple, podrien fer que l’escollís més gent, mentre que si només la presentaven com una opció saludable seria menys escollida.

També partien de la base que posar una etiqueta a un aliment, sigui una peça de fruita o una barreta de xocolata, afavoreix l’associació que els consumidors fem entre la peça de fruita que porta l’etiqueta i la propietat d’aquell aliment que està escrita a l’etiqueta. Per tant, si escollim una peça de fruita que té una etiqueta que diu saludable, l’escollirem perquè realment percebem que tindrà bon gust.

Per veure si les seves idees anaven per bon camí, els científics de Cambridge van escollir 471 participants a través de la plataforma Amazon Mechanical Trunk que van accedir, voluntàriament, a prendre part en una enquesta en línia sobre menjar. Els participants havien de seleccionar les opcions que preferien d’un menú senzill. Podien triar entre dos entrepans diferents, dues begudes de llauna i dos postres. A través de la pantalla podien veure una imatge de cada una de les dues opcions i llegir-ne una descripció.

Els dos entrepans i les dues llaunes de beguda eren totes dues opcions molt saboroses però no massa saludables. Per exemple, podien escollir entre dues llaunes d’una beguda ensucrada, una de Coca-Cola i una de Mountain Dew.

I per postres?

En canvi, les opcions que es podien escollir per postres eren molt diferents entre si, una barreta de xocolata o una poma. I estava fet expressament, ja que aquesta era l’opció que els científics volien estudiar. Els participants a l’estudi es van dividir en cinc grups i a cada grup se li va presentar una poma que portava una etiqueta diferent. En cada una de les etiquetes hi havia escrit un o dos adjectius per qualificar-la. Una etiqueta deia només “Poma”; una altra deia “Poma saludable”; una altra “Poma saborosa”, i les últimes deien “Poma saludable i saborosa” i “Poma saborosa i saludable”.

Es van fer preguntes a tots els participants per descartar de l’estudi aquells a qui d’entrada ja no els agradessin gens ni les pomes ni les barretes de xocolata (i que, per tant, no les escollirien mai, portessin l’etiqueta que portessin). I també per saber si els preocupava el pes o si estaven fent alguna dieta per perdre’n.

Resultats

Del grup que podien escollir entre la barreta i la poma amb l’etiqueta “Poma”, un 50 % van escollir la poma. Una proporció semblant van escollir la “Poma saludable” (50,5 %) i la “Saborosa” (52 %). Ara bé, les pomes que portaven una etiqueta amb dos adjectius van ser escollides per més gent. Concretament, la “Poma saludable i saborosa”, per un 65,9 % de la gent, i la “Poma saborosa i saludable”, per un 62,4 %. A més, el model de regressió per passos utilitzat va identificar el fet de percebre la poma com a saborosa com el factor que influïa més en l’elecció.

És a dir, segons aquest estudi, el fet de posar etiquetes que combinessin els qualificatius de saborós i saludable per descriure la poma feia que fos una opció més escollida, per sobre de la barreta de xocolata. Més que si no es posava cap etiqueta. Sorprenentment, no va passar el mateix quan la poma només portava l’etiqueta “Saborosa”.

Els científics van creure que les etiquetes que combinaven dos adjectius van aconseguir millors resultats perquè, en veure les dues qualitats juntes de la poma, als participants els va venir al cap simultàniament la idea de salut i bon gust i aquesta és una associació que funciona, sobretot, amb aliments saludables, ja que habitualment no els veiem com el menjar més saborós.

Aquests resultats suggereixen que potenciar aquesta associació entre salut i bon gust en el cas dels aliments que contribueixen a mantenir un bon estat de salut pot ajudar que els consumidors els escullin més. Ho haurien de tenir en compte les empreses d’alimentació saludable a l’hora de promocionar els seus productes?

Font:

Forwood, S.E; Walker, A.D.; Hollands, G.J.; Marteau, T.M. (2013). “Choosing between an Apple and a Chocolate Bar: the Impact of Health and Taste Labels”. PLoS ONE 8(10).

Meritxell Costejà

Llicenciada en Ciències Ambientals, Doctora en Política Ambiental i Professora de Ioga.