Un dels pares de la macrobiòtica moderna, Michio Kushi, reconeix des de fa temps que la dieta és la causant de moltes malalties. Així va ser com va començar a conscienciar la societat que per evitar problemes cal incloure en el dia a dia una alimentació basada en cereals integrals, vegetals frescos, llegums amb proteïnes i algues marines.

El libro de la macrobiòtica és la guia per entendre la macrobiòtica com un estil de vida. A les seves pàgines se’ns suggereix com preparar amb detall els aliments macrobiòtics, hi podem trobar una llista de receptes i menús i, fins i tot, hi ha un programa d’exercicis per aconseguir tenir una vida més plena i poder rejovenir el cos a llarg termini.

El Departament d’Ensenyament ha aprovat una sèrie de clàusules per regular el procés de licitació dels menjadors que beneficia les empreses i treu autonomia als centres, AMPES i consells comarcals que fins ara gestionaven els menjadors, el què i el com. Així ho denuncia la FAPAC (Federació d’associacions de pares i mares d’alumnes) al·legant que l’acord (el primer del sector i que afecta el Maresme i el Vallès Oriental) beneficia les grans empreses, limita la capacitat de les AMPA per gestionar el servei i prioritza el criteri econòmic per davant de l’educatiu. “Per a les petites i mitjanes empreses que ja ofereixen el servei serà difícil competir-hi. A més, el nou sistema va en detriment dels criteris ecològics, saludables i de proximitat defensats per la FaPaC i que són bàsics per garantir una alimentació sana als nostres infants. Denuncien també que l’acord publicat no s’adiu als pactes als quals havien arribat el departament i la comunitat educativa. Des de l’associació s’ha obert una campanya de recollida de firmes a Change.org per impugnar i denunciar l’Acord Marc que ja preveuen que es pot estendre més enllà del Maresme i el Vallès Oriental ja que al portal de contractació pública de la Generalitat de Catalunya s’anuncien properes licitacions al Baix Llobregat, Vallès Occidental, Catalunya Central i Barcelona Comarques. S’obre la porta a la licitació pública del servei i prop de 200 centres poden veure’s afectats.

L’Associació de Menjadors Ecològics dirigida per la cuinera Nani Moré i que porta anys lluitant perquè a les escoles el menjar sigui natural, ecològic i de proximitat, s’ha sumat a la denuncia de la FAPAC i a la iniciativa a change.org.

Des del Departament d’Ensenyament exposen que l’acord marc no és un procés d’adjudicació sinó que el que vol és homologar les empreses que poden oferir el servei garantint criteris des dels punt de vista organitzatiu, nutritiu i educatiu.

Ha guanyat premis com l’Hereu de forns familiars. Ha capgirat la manera de fer pa a la seva família i també la ment de molts consumidors de pa. Per què hem de comprar un pa de pagès sencer blanc, si sempre n’acaba sobrant, quan es poden adquirir llesques de pans diferents, més nutritives? Menys és més, sempre que el pa sigui pa de debò. La seva última aventura és plantar cereal a la comarca del Garraf, perquè vol controlar tot el procés de fer el pa de manera artesanal: des de la terra fins al forn tot passant pel molí de fusta, on ell mateix mol el cereal (vegeu aquest vídeo).

Com a forner de pa ecològic, et guanyes la vida?

Sí, i puc assegurar que fent tots els passos artesanals i ecològics, és possible sortir-se’n sense que el pa sigui excessivament car. Ara bé, s’ha de treballar molt, i és cert que el punt de partida és car, perquè la matèria primera, com ara les farines ecològiques, són cares, però després tot rutlla.

També vull precisar que jo he apostat pel concepte de la cultura bio, en què també incloc la proximitat, perquè de vegades m’havia trobat que la farina de força ecològica provenia del Canadà, i no vaig parar fins que en vaig trobar una de proximitat: d’Agramunt, concretament.

Una de les teves novetats amb pans és el de fajol, les propietats del qual ha difós tantes vegades el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer.

 Sí, n’estic molt content. És 100 % de fajol, és molt espès, i el faig coure amb el mateix motlle perquè es conservi més temps. No hi poso llevat, i, per descomptat, la massa mare és de fajol també, que la vaig haver de crear perquè no en tenia, d’aquesta varietat de massa mare.

Per què l’has fet?

Perquè me’l demanaven, i perquè com a forner vull estar molt a l’aguait de les tendències. I mira que un amic forner em va dir: “Et farà vergonya vendre’l”.

Per què t’hauria de fer vergonya?

Perquè el fajol té poc gluten, i els pans que es fan amb farines amb poc gluten no pugen, i per tant no adquireixen volum. Mira, ja que hi som et dic que el gluten és com un xiclet, que es pot bufar i fer-ne formes augmentades.

Tot el que somies amb el pa, ho fas possible?

[Riu]. Sí, i sempre amb massa mare, sense afegir-hi additius químics. [Ensenya la nevera on conserva totes les masses mares, conservades en pots grans amb el nom corresponent. En té tantes com pans de cereals diferents elabora]. Refrescar cada dia la massa mare ja és una feina a fer com a forner, a més de crear pans.

Com es refresca una massa mare?

Hi afegim una part de la farina amb què està feta i aigua. Just per això els bacteris i els llevats naturals que hi ha es multipliquen. Nosaltres tastem cada dia també la massa mare per notar-ne el punt àcid. Si està bé, al cap de mitja hora d’haver-la refrescat, ja la podem fer servir per fer els pans. Mai de la vida se’ns pot esgotar una massa mare.

Canvio de tema. Al teu forn la gent gran compra pa negre? T'ho pregunto perquè per la generació que va viure la guerra el pa negre no és sinònim de pa nutritiu ni bo.

No ha estat fàcil. Molts dels pans que faig acaben adquirint un to fosc, no negre, però força fosc. El pa de fajol mateix, que és un dels últims que hem fet i que ha tingut molt bona acollida, és un dels foscos. Doncs, un dia, un home gran va demanar a les dependentes que sortís de l’obrador, que volia parlar amb mi. I em va dir, ben enfadat: “jo no penso comprar pa negre, que he passat una guerra!”. Em vaig armar de valor i li vaig explicar amb tot detall per què no havia de comparar-los, perquè no tenien res a veure… Li vaig ensenyar les massa mare, el procés, tot el que vaig poder.

I te'l va comprar?

Sí. I és client habitual. I per a mi és una de les alegries de la meva feina, veure com els clients hi entenen, busquen pans diferents, nutritius, i deixen enrere els pans de pagès de farina blanca, que els faig perquè és un clàssic difícil d’eliminar, però que opten per llesques del pa de Nuremberg, per unes altres de pa de l’hort, per la barra de vinya…

Pa de Nuremberg? Com és?

És un pa de sègol, molt espès, com els que es fan al nord d’Europa, que són pans que pesen. Hi poso espècies, cardamom, fonoll i taronja, tot infusionat amb aigua calenta a 60 ºC i el resultat és un pa fresc. Com els altres pans, el faig amb massa mare de sègol, és clar. El sègol té poc gluten, i amb les espècies infusionades −que vol dir que no te les trobes a trossos quan el mossegues− és molt gustós.

No havia sentit a dir que es fessin pans d'espècies...

Ara comença. És molt nou, certament. La nostra tradició era posar-ne a les mones de Pasqua, que sempre hi hem posat matafaluga, canyella i coriandre. Bé, de fet jo encara faig així, les mones de Pasqua. I ara de la pastisseria ha saltat al pa, com fan al nord d’Europa, i una vegada més m’hi refereixo.

I el pa de l'hort, que veig que és un dels pans que no es para de vendre?

El faig amb fibres vegetals, amb llinosa i espinacs deshidratats. És un pa que va bé per a les persones amb restrenyiment. I sí, als matins és un pa dels que agraden i ens el demanaven per fer entrepans.

I tothom sap exactament de què està fet cada un dels pans que hi tens exposats, veig. Perquè als rètols llegeixo “pa de l'hort”, “pa de Nuremberg”. En saben els components?

També els ho expliquem, és clar. Però m’he adonat que si al rètol inclous molts detalls, se’t poden fer enrere, mentre que, si el tasten, segur que els agrada. És un equilibri difícil, però el cas és que jo em sento segur dels pans.

I la nineta dels teus ulls és aquí mateix, a l'obrador?

És el molí. He anat a Àustria a comprar-lo. Li dic la meva bogeria, perquè m’obliga a començar de zero per aprendre a moldre’m jo mateix els cereals i per aprendre a fer pa amb els cereals acabats de moldre. M’obsessiona tancar el cercle de fer-m’ho jo tot: moldre els cereals, fer-los servir just quan ho acabo de fer però també plantar-ne a la comarca on visc, al Garraf, per impulsar el cultiu dels cereals, que fins ara ha estat molt localitzat en algunes contrades concretes.

Però això no és més feina? Perquè els forners ja saben el punt exacte en què es troben les seves farines mòltes quan les fan servir. Tu mols els cereals i els fas servir i el pa potser no et quedarà com el feies abans.

És així. Per això dic que és la meva bogeria, perquè m’he complicat més la vida, però repeteixo que és la manera de fer realment un pa de proximitat. És més feina, però m’engresca i m’apassiona.

A moltes localitats del Mediterrani se celebren moltes festes amb tortells o volants, una mena de pa dolç amb forma d’anell gegant que pot anar farcit de massapà i decorat amb sucre i fruites confitades. Les seves versions més contemporànies incorporen nates i cremes pastisseres o de xocolata trufada en el farcit i decoracions de nata, crema, xocolata amb fruites confitades, ametlles trossejades, almívar o sucre blanc a l’exterior.

Es pensa que aquest tipus de dolç té el seu origen en tradicions paganes que daten de l’antiga Roma, però avui dia, els tortells estan generalment associats amb celebracions de tradició cristiana de caire popular, com ara el dia de Reis.

Sigui com sigui, pagà o cristià, a tots ens agrada gaudir d’un dolç en bona companyia. Però si a part de bona companyia podem tenir un bon dolç, encara millor, oi?

Per això et proposo una recepta perquè preparis a casa un bon tortell de Reis que estarà fet en 10 minuts sense necessitat de cocció de cap mena, sense cereals, sense gluten, sense fruita seca i sense sucres ni refinats i amb ingredients deliciosos que ens nodriran i que cuidaran de la nostra salut. No t’ho creus? Doncs només has de veure la llista d’ingredients que necessitaràs per preparar-lo.

És una proposta molt energètica que, si vols, pots transformar en tòfones o en barretes energètiques de fruita per portar a sobre i fer un mos a mig matí, a l’hora de berenar o després de practicar esport. Per a ocasions especials, en forma de tortell o de cassoletes de fruita, serà un èxit assegurat.

Els dàtils i les panses, els protagonistes de la massa, no només estan deliciosos i aporten la textura necessària per donar forma a aquest tortell diferent, sinó que ens ajudaran a millorar la salut a diferents nivells. Contenen fibra soluble i potassi que, si es consumeixen en petites dosis habitualment, ens ajudaran a combatre el restrenyiment, a equilibrar el trànsit intestinal i a reforçar la nostra salut digestiva. El seu contingut en ferro ens ajudarà a combatre l’anèmia i els fan molt recomanables en etapes de creixement —infància, adolescència, embaràs—. Contenen magnesi, manganès i seleni, minerals que es consideren clau per combatre el càncer, reforçar el sistema immunitari i la qualitat de la sang, i mantenir els ossos forts i saludables. El potassi que contenen també contribueix a mantenir la salut cardiovascular i reduir les possibilitats de malalties cardíaques i, fins i tot, pot ajudar-nos a reduir el colesterol dolent (LDL). Això sí, tenen un índex glicèmic alt, sobre tot els dàtils, i per això convindria no menjar un dolç com aquest a primera hora, sinó sempre més tard de mig matí, ni tampoc tard a la nit.

Per a aquesta recepta jo he fet servir panses blanques i panses sultanes banyades en suc de magrana, combinació interessant que mescla el dolç de la fruita deshidratada amb l’àcid de la magrana però que també ens aporta els beneficis antioxidants, antiinflamatoris, anticàncer, vitamínics i minerals del suc de magrana. També pots fer servir les panses sultanes comunes, si no arribes a temps d’encarregar les panses banyades en suc de magrana, tot i que aquestes te les recomano de veritat, ja no només per les seves excel·lents propietats, sinó pel seu sabor incomparable.

La canyella i el gingebre en aquesta recepta acompanyen la fibra de la fruita amb les seves propietats digestives i els seus poders antifúngics i antibacterians, però també són ingredients termogènics que ens ajudaran a generar calor de manera natural, afavoriran la salut pulmonar i ajudaran a eliminar gasos.

Per decorar, en lloc de fruita confitada i sucres refinats poc saludables, farem servir uns bocins de fruita fresca àcida i llet de coco en pols. Tot i que la fruita àcida no combina tan bé amb la dolça a l’hora de fer una digestió òptima, quan les mescles no aconsellades són ínfimes, com en aquest cas, no passa res. El sistema digestiu dóna preferència a la digestió de l’aliment que abunda més. En aquest cas, la fruita dolça, així la fruita no fermentarà. Però si tens un sistema digestiu delicat, pots apartar simplement la decoració.

Composta bàsicament de cereals integrals i aliments naturals d’origen orgànic, la dieta macrobiòtica no es basa en regles rígides –al contrari del que molta gent pensa–, sinó en criteris generals que cadascú ha d’adaptar a les seves circumstàncies particulars. De fet, més que un règim d’aprimament, la macrobiòtica consisteix en una concepció de vida que integra alimentació equilibrada, salut i espiritualitat.

La importància de la fibra

Un àpat macrobiòtic té fins a un 10% de fibra. Perla Palacci, autora del llibre Macrobiótica para todos, indica que aquesta dieta no només nodreix de manera equilibrada, sinó que també té un gran poder saciant. Com a conseqüència, es produeix un canvi en el metabolisme, fet que sol traduir-se en un aprimament progressiu i equilibrat que ajuda el cos a eliminar els residus que no necessita, alhora que es guanya energia i vitalitat.

Adéu als dolços

A diferència de les dietes d’aprimament “habituals”, altes en proteïnes i baixes en carbohidrats, en la dieta macrobiòtica els hidrats de carboni complexos suposen entre el 40 i el 60% del total de la ingesta, un fet que redueix el desig de dolços i d’altres aliments que engreixen.

Aliments imprescindibles

Si hi ha sobrepès, seguint aquest règim de manera controlada, es pot arribar a perdre aproximadament de mig quilo a un quilo per setmana. A més, és recomanable fer quatre o cinc ingestes diàries, mastegar molt bé cada mos, estar actiu físicament i mantenir una actitud mental alegre i positiva. Vegem ara com es distribueixen els aliments en la dieta macrobiòtica:

• Sopa de miso o una crema per preparar l’estómac.
• Cereals integrals orgànics com arròs integral, ordi, mill, blat de moro. La quantitat recomanada oscil·la entre el 40 i el 60%.
• Un 30% de verdures, un terç de les quals es poden consumir crues.
• Un 10% de fonts proteiques, com llegums, tofu, tempeh o peix, i marisc, en menor quantitat.
• Algues, llavors i fruita seca en poca quantitat.
• Condiments i assaonadors, com sal de mar, shoyu, vinagre d’arròs, umeboshi, gingebre, confitats fermentats o sal de sèsam.
• Se sol ser cuina al vapor o saltat, principalment amb oli de sèsam.

Més informació

• www.macrobiotics.co.uk/foodlist.htm (una llista completa d’aliments i maneres de cuinar).
• El libro de la macrobiótica, Michio Kushi i Stephen Blauer.

Us heu preguntat mai quina importància té “cruixir” quan parlem de menjar? Antropològicament, l’acte de menjar respon en primera instància a una necessitat bàsica i, en segon lloc, a uns hàbits adquirits. Un ésser humà no pot aguantar més d’un mes sense menjar, és a dir, si el nostre organisme es veu privat d’aliments aproximadament trenta dies consecutius, mor. Aquesta relació de dependència vital és la base que impulsa el nostre instint animal a buscar menjar i a alimentar-nos de forma regular per poder mantenir-nos vius i sans, la qual cosa genera un vincle diari i irrenunciable amb els aliments. Com ens alimentem, amb què, quan, amb qui i amb quin significat ja va més enllà de l’esfera instintiva i irracional i s’endinsa en el territori social i cultural.

Aquesta curiosa dualitat entre la necessitat vital i els hàbits adquirits converteixen l’acte de menjar en molt més que una simple manera de fer passar la gana i mantenir-nos vius. El menjar és font de plaer, un plaer que no només es percep a través del gust sinó que implica tota la resta de sentits: el menjar es degusta, s’olora, es toca, se sent i s’admira. Però com afecten aquestes percepcions a la sensació de sacietat?

Hi ha qui assegura que li encanten els batuts verds, però només amb això s’arriba a l’hora de dinar amb una gana terrible (si no s’ha picat res pel camí, és clar). El mateix els pot passar a estudiants, esportistes o persones que tenen un gran desgast físic o intel·lectual i que no acaben de trobar l’esmorzar sa que els doni energia i sensació de sacietat fins a l’hora de dinar. Els sucs, els batuts, els porridges o els púdings poden ser una gran opció saludable per a molts, però n’hi ha que senten la “necessitat de mastegar i de cruixir” per sentir-se realment tips.

Què faig si necessito un esmorzar cruixent?

Sens dubte, els porridges i els batuts són formes sanes de començar el dia però si trobem a faltar cruixir i mastegar, és possible que ens quedem amb sensació de gana. Què fem si tampoc volem tornar al tradicional entrepà?

Podem optar per muslis a força de fruites i cereals ecològics (cultivats sense agrotòxics) i integrals, és a dir, grans que no estan refinats, als quals no se’ls ha tret la closca (el segó), ni la llavor. Els integrals són baixos en matèria grassa, tenen més vitamines i minerals que els refinats i són rics en fibra i en hidrats de carboni complexos que es metabolitzen més lentament, cosa que ens proporcionarà energia de manera més contínua, sense pics de cansament ni necessitat de picar dolç.

Podem preparar la nostra barreja de musli des de casa, escollint els ingredients que més ens agradin, o bé optar per un bio empaquetat, sempre que ens assegurem que les barreges són saludables i els ingredients que utilitzen, de qualitat.

Marta Costa
Periodista
mcosta@etselquemenges.cat

Fins als vint anys vaig avorrir les verdures. De veritat. Aquella menja rebullida, sense gust de res, que quan la punxaves es tornava flonja i amorfa, sempre la rebutjava i l’apartava dels meus àpats.

Als 24 vaig començar a dirigir la revista Cuina, que llavors es deia Descobrir Cuina, i m’hi vaig reconciliar. Vaig descobrir que hi havia cuiners que en sabien treure profit, que la feien gustosa i atractiva, i la vaig incorporar al meu dia a dia.

Ara us asseguro que acabo de fer un altre pas, que és tastar-ne i veure’n els plats innovadors, acolorits i creatius que el cuiner Xavier Pellicer fa al seu nou restaurant, el Celerí.

Per començar, explico que celerí fa referència a l’arrel de l’api, que es menja, i que és ben gustosa. Amb aquest nom, el xef Pellicer fa tota una declaració de principis, perquè de les mateixes arrels de l’api en farà plats nutritius i vistosos.

I continuem amb la carta. No està distribuïda en primers, segons plats i postres, sinó que depèn de les verdures de temporada que toqui, a partir de les quals en fa un apartat. Dit amb altres paraules, si ara és temps d’albergínia, doncs a la carta hi té tres plats. De la coliflor, tres més. Dels espinacs, tres plats més. I tots amb una creativitat màxima, cuinats amb tècniques en què la verdura queda cruixent i saborosa.

I és que a l’hora de coure verdures, el bullit no és l’única tècnica, malgrat que tampoc és rebutjable, sempre que es controli la peixera de l’aigua i els minuts en què la verdura hi està submergida.

Un cop enumerada la carta, toca parlar dels proveïdors del Celerí (nom que, per cert, també té plat: celerí a la paella, amb dàtils i salsa meuniere). El xef treballa amb el pagès Joan Salicrú, que va conèixer a Sant Celoni quan treballava com a cap de cuina al restaurant Can Fabes.

En Joan cultiva verdures amb la tècnica biodinàmica, que en Xavier va aprendre gràcies a un curs al qual es va apuntar i que impartia en Salicrú. En una entrevista que vam publicar a l’ETS, en Xavier explicava:

“No és tant el que em van explicar –que també, perquè vaig saber d’en Rudolf Steiner–, sinó que em va remoure per dins. Em vaig adonar que formo part d’un tot. Després menges les verdures cultivades amb aquests principis i trobes el punt i a part. Són verdures energètiques, recollides al punt just que els toca, amb un gust excel·lent.

En Joan Salicrú em va fer tastar un dia les fulles verdes de l’escarola, que d’entrada pensaries que no s’han de menjar mai. Doncs les cultivades amb els principis de l’agricultura biodinàmica són boníssimes. Eren dolces, no picaven ni amargantejaven. En Joan tractava les escaroles com a éssers vius, no les lligava, per exemple, com hi ha hagut tradició de fer sempre”.

La carn també és present a la carta. El cuiner sempre ha tingut clar que els restaurants mai no han de ser excloents, que han d’incloure el màxim de tendències, malgrat que una línia la tinguin ben marcada. Doncs la carn està combinada amb verdures i amb altres acompanyaments que fan els plats més digeribles. No us ha passat mai que si mengeu un plat només de carn, sense cap ingredient afegit, us costa més de pair?

Per acabar, no us salteu les postres. Destaca la fruita de temporada, presentada de forma creativa, esclar. Fixeu-vos en la ceràmica amb què presenten alguns dels plats, que és Le Créuset, i que aporta més color encara a l’espai del que ja hi posa en Pellicer. I no us perdeu cap detall de l’arquitectura, de maó vist, amb un jardí ben lluminós.

Quan acabeu l’àpat, sempre podeu adquirir aliments ecològics al Tribu Woki, que està situat just a dalt del Celerí.

Ideal per a vegetarians, carnívors i amants del menjar ecològic, sostenible i ben cuinat.

Celerí.

Passatge Marimon, 5. Barcelona.

Telèfon: 93 252 95 94

Després de tots aquests dies de celebracions, àpats copiosos i excessos ens ve de gust una mica de pausa i receptes lleugeres, però a la vegada tenim desitjos d’aliments calents, reconfortants i fins i tot de dolços. Aquesta recepta satisfà totes aquestes necessitats gràcies, sobretot, a la carbassa feta al forn.

El farciment que posem a la carbassa és totalment opcional, però en aquest cas he escollit només verdura i llevat nutricional per fer-la ben lleugera i a la vegada molt gustosa, tenint en compte que és una recepta per sopar i que volem alleugerir la càrrega calòrica que portem acumulant durant totes les festes de Nadal.

Aprofitant les receptes tan saludables que ens proposa la Lala Kitchen per esmorzar i les de la Consol Rodríguez per dinar, jo faria un menú depuratiu, lleuger i saludable format per un esmorzar ben verd, com pot ser el suc verd detox, l’smoothie verd detox o el batut verd alcalinitzant, i per dinar alguna proposta crudivegana de la Consol que ens ajudi a depurar i tenir energia. Per sopar farem aquestes carabasses farcides que, com veurem, ens aniran molt bé tant nutricionalment com emocionalment.

Tal com explica la Montse Reus a la secció El rebost d’aquesta revista, la carbassa té moltes qualitats bones per a la salut; per una banda és un aliment rehidratant gràcies al fet que és un 90 % aigua, aproximadament; i per altra banda la part seca conté un 20 % de proteïna, un 70 % d’hidrats de carboni (la majoria en forma de midó i, per tant, d’assimilació lenta) i un 13 % de greixos (bàsicament poliinsaturats).

Però el millor de menjar carbassa a la nit, a part de saber que nutritivament estem donant un bon aliment al nostre organisme, és l’efecte que ens genera sobre les emocions i el benestar. Quan mengem carbassa a la nit cuinada al forn, o al vapor, o en forma de crema de verdures de seguida experimentem calma, repòs, tranquil·litat… Ens omple i, en cas de tenir desig de menjar dolç o hidrats de carboni, ens sacia, ja que el dolç que té la carbassa ajuda a regular els nivells de sucre en sang. Segons en Xevi Verdaguer, tenim necessitat de dolç a causa de “la falta de dopamina (un neurotransmissor), que fabriquem sobretot quan ens sentim recompensats per alguna cosa que hem fet. Quan està baixa, plorem amb facilitat i estem més irritables. És imprescindible, doncs, per tolerar situacions d’estrès: quan passem nervis ens ve de gust menjar dolç. En aquests casos, ens poden anar molt bé les faves i la carbassa”. Així que ja saps, si tens estrès a la teva jornada laboral pots acompanyar aquestes carbasses amb faves a la teva carmanyola per dinar.

Un aspecte molt interessant d’aquesta recepta és que és molt fàcil de preparar. Moltes persones eviten menjar carbassa perquè diuen que és difícil de pelar i els fa mandra. Per fer aquest plat no cal pelar la carbassa, simplement l’anirem menjant amb una forquilla o una cullera, com si arrosseguéssim el farcit desenganxant-lo de la pell. Les pipes que traiem del forat de la carbassa amb una cullera es poden germinar.

El llevat nutricional aportarà sabor al plat i l’enriquirà de nutrients. No és el mateix el llevat nutricional que el llevat de cervesa. Diferències principals:

• El llevat de cervesa és un producte derivat de la indústria cervesera; el llevat nutricional, en canvi, es conrea en una barreja purificada de melasses de canya i remolatxa, després es fermenta, es cull, es renta, pasteuritza i s’asseca.
• El llevat de cervesa conté possibles residus dels processos industrials; el llevat nutricional no conté cap residu tòxic, és net i pur.
• El llevat de cervesa prolifera la Candida albicans; el llevat nutricional està inactiu i, per tant, no alimenta la candidiasi o altres fongs.
• El llevat de cervesa té un gust amarg (fins i tot el que està desamargat); el llevat nutricional té un gust salat que recorda les nous i el formatge.
• El llevat de cervesa s’utilitza per a la fermentació de cervesa i pans (perquè està actiu); el llevat nutricional no serveix per fermentar aliments i, en canvi, el fem servir per fer formatges vegans, afegir a les salses, per gratinar, per preparar kale deshidratada o en amanida i, en general, per donar un sabor exquisit a qualsevol plat.
• El llevat de cervesa es troba en qualsevol herbolari o botiga de dietètica; el llevat nutricional no es troba en tots els herbolaris, la pots comprar a Biospace, per exemple.
• El llevat nutricional és una font excel·lent de proteïna, fibra, vitamines del grup B, magnesi, ferro, fòsfor, coure, zinc i crom.

Ingredients (ajustar les quantitats a la mida de les carbasses)

• 2 carabasses (jo he usat de la varietat violí)
• Porro
• Pastanaga
• Mongeta verda
• 2 cullerades de llevat nutricional
• Sal marina sense refinar
• Oli d’oliva verge extra de primera premsada en fred

Preparació

1. Rentar bé les carabasses i la resta de verdures.
2. Escalfar el forn a 220º.
3. Buidar les carabasses, reservar-ne allò que se’n pot aprofitar per al farciment en un bol gran (la polpa) i col·locar les closques en una safata qui pugui anar al forn.
4. Tallar totes les verdures ben petites (la resta de la carbassa, el porro, la pastanaga i la mongeta). Reservar-ho al bol juntament amb la carbassa.
5. Salar les closques de la carbassa.
6. Amanir el farcit de la carbassa amb la sal, l’oli d’oliva i el llevat nutricional.
7. Amb l’ajuda d’una cullera, farcir les carabasses amb les verdures de manera que quedin molt plenes perquè un cop cuites el farcit es reduirà.
8. Posar-ho al forn i deixar-ho aproximadament 30-40 minuts, però sempre controlant-ho. Depenent de com sigui el forn, mirar si val la pena no posar la funció de coure per la part de dalt perquè no es cremin les verdures.
9. Es pot menjar calent o a temperatura ambient.

Espai René. Foto: Roger Llabrés

Com bé diu Lao Tse: “Parets, portes i finestres formen una casa, però és pels seus espais buits que podem utilitzar-la. Així, de l’existència provenen les coses i de la no-existència la seva utilitat”. Com a éssers vius que som, interactuem amb tot allò que ens envolta. Tenir cura dels espais que ens protegeixen és la clau per garantir la qualitat de l’aire. Si volem respirar un aire saludable, cal cuidar la nostra tercera pell. Generalment, qui cuida del que menja també cuida dels productes que s’aplica sobre el cos, la nostra primera pell. Possiblement, també de la roba amb la qual es vesteix i els ingredients amb què ha estat fabricada, en quines condicions i amb quins productes la neteja. La roba amb la qual ens protegim el cos seria la segona pell. De la tercera pell, casa nostra, se’n parla poc. No hi ha cap motiu per oblidar-nos-en: recordem que la major part de la nostra vida la passem dins d’edificis tancats, mentre treballem i dormim.

Som conscients de la importància de menjar de forma saludable per evitar moltes malalties, però ¿què coneixem de les malalties mediambientals com la fibromiàlgia, la fatiga crònica, la sensibilitat química múltiple i la sensibilitat electromagnètica? Són les anomenades malalties emergents. I no hem anomenat la Síndrome de l’Edifici Malalt (SEE), que està directament vinculada als espais construïts. Seria més adient definir-la com la Síndrome de l’Edifici que Emmalalteix els seus usuaris a causa de l’artificialització excessiva (materials sintètics, climatització artificial i noves tecnologies). Com succeeix en d’altres disciplines, la desconnexió amb la natura ha estat la causa principal del deteriorament dels espais que ens envolten.

El trencament dels nostres llaços amb la natura és la causa de la contaminació i les malalties. L’arquitectura també se n’ha vist afectada. L’afany especulador ha fet perdre molts dels valors de l’arquitectura tradicional. Sembla que el desig per recuperar l’equilibri entre l’arquitectura, l’ecologia i la salut és latent, però encara molt minso.

La disciplina que s’ocupa de crear espais saludables és la bioconstrucció (un nom no gaire encertat en el nostre idioma). L’origen prové de la paraula alemanya baubiologie. La traducció literal seria ‘biologia de la construcció’. Mentre la biologia estudia la relació dels éssers vius i la natura, la baubiologie estudia la relació dels essers vius i el món artificial, construït per l’home.

Espai René. Foto: Roger Llabrés

Una dieta saludable no depèn exclusivament de si el menjar és ecològic. Podem menjar bio però seguir consumint proteïna animal en excés, o bé utilitzar coccions no adients. Això mateix passa amb els espais. No solament aplicant materials naturals resolem el problema dels espais on vivim i cuinem. Hi ha un munt de paràmetres que cal cuidar per generar una atmosfera interior saludable. De forma molt resumida les enumerem a continuació:

• Geobiologia. Amb l’objectiu d’ubicar les zones de llarga permanència, com el lloc on dormim i el lloc on treballem, s’analitzen les radiacions naturals i artificials.
• Biohabitabilitat: Analitza altres paràmetres de l’entorn (pols, contaminació, soroll, ions, CO², gas radó…). Cal prendre mesures adients per evitar o minimitzar-ne l’impacte.
• Psicologia. Quants de nosaltres vivim en un espai que reflecteixi les nostres necessitats vitals? Ens hem acostumat a viure en espais petits, sense llum, estandarditzats i allunyats de la vida natural.
• Bioclimatisme. La indesitjable qualitat de l’aire ambiental de molts edificis és fruit de la climatització artificial originada per la falta d’aprofitament de l’energia solar.
• Geometria sagrada: Respectar dimensions, proporcions i formes harmonioses, tal com fa la natura, respectant patrons matemàtics i generant gran bellesa.
• Bioconstrucció: Utilitzar materials naturals i no adulterats, inodors, o amb olor agradable, que no emetin substàncies tòxiques, de baixa radioactivitat, i procedents preferiblement de la regió i que no afavoreixin l’explotació abusiva de matèries primeres escasses o perilloses.
• Eficiència. El confort interior depèn de la temperatura (i també de la humitat) i, aquesta, al seu torn, de l’aïllament tèrmic. No podem oblidar-nos de l’estalvi energètic: és molt important per a la salut del medi ambient!
• Acústica. Un valor molt oblidat però no menys important. En funció de la seva intensitat, el soroll produeix molèsties físiques i psíquiques.
• Clima (temperatura-humitat i ventilació). Ventilació natural, materials higroscòpics que permetin regular la humitat. Aquests serien paràmetres molt importants a l’hora de cuinar o impartir classes de cuina per garantir:
  • disponibilitat d’oxigen
  • evitar concentracions excessives de CO²
  • evitar males olors
  • frenar la proliferació de microorganismes
  • aportar ions de càrrega negativa
• Biologia: Evitar la proliferació de microorganismes patògens, fongs, bacteris, al·lèrgens i pols. Moltes vegades els interiors dels espais estan més contaminats que l’aire de les ciutats. Us recomanem la consulta de l’estudi sobre la pols de les llars que Greenpeace va fer fa uns anys.
• Ambientologia:  Reduir els problemes que poden afectar el medi ambient. Un exemple seria el de minimitzar el consum d’aigua mitjançant l’aprofitament de les aigües pluvials o altres gestions del consum d’aigua.
• Hidrologia: L’aigua que arriba a les nostres llars hauria de ser de qualitat però això sovint no es pot garantir, cosa que fa recomanable la instal·lació de sistemes de depuració individuals o comunitaris.
• Luminotècnia: Prioritzar la il·luminació natural és la principal font de salut. Cal que els nostres espais gaudeixin d’una qualitat lumínica adient en funció de la tasca que calgui fer.
• Climatització: Dissenyar instal·lacions de climatització que escalfin per radiació, de la mateixa manera que el Sol ens escalfa des de fa milers d’anys.
• Electricitat: Dissenyar instal·lacions elèctriques biocompatibles.
• Ergonomia. Els llocs de treball i repòs, els elements de construcció, els mobles, les instal·lacions, etc. han de ser funcionalment útils, còmodes i anatòmicament adaptats per afavorir la salut i el benestar.

Les disciplines que integren la bioconstrucció s’apliquen al llarg de tot el procés arquitectònic perquè els edificis haurien de ser com arbres que creixen, fan el seu servei i un cop es moren, es descomponen per tornar a tancar el cicle.

Aquesta article és un resum del Projecte Final del Màster en Bioconstrucció: Guia informativa  bàsica en bioconstrucció per a la ciutadania, escrit el juliol de 2012. L’entitat responsable del màster és l’Instituto Español de Baubiologie.

Silvia Ferrer-Dalmau Bosch

René, assessorament en soluciones saludables i eficients.

Fotos: Elka Mocker

Si sou fans de les fantàstiques receptes de l’Elka Mocker que quinzenalment publiquem a la secció “Què esmorzo”, pareu atenció perquè arriba el seu llibre digital “Mis sopas y cremas favoritas de invierno”.

En aquest ebook, l’Elka, health coach nutricional, creadora de receptes i del blog LalaKitchen.com i promotora d’una alimentació i estil de vida saludables, ens explica com un simple sopa té la capacitat increïble de millorar la nostra salut considerablement. Les sopes són plats alcalinitzants i molt hidratants i, pel fet d’estar triturades o trossejades, gairebé no requereixen esforç digestiu, per això són perfectes pel sopar i per afavorir el dejú nocturn. Com explica l’Elka, un dejú nocturn eficaç, diari i sense esforç és un gran regal que ens podem fer a nosaltres mateixos.

De sopes i cremes n’hi ha de tot tipus, des de depuratives i súper alcalinitzants, com la semicrua d’espinacs, a plats ben reconfortants, saciants, càlids i nutritius, com la de llenties vermelles, d’aquells que van perfecte per escalfar el cos.

I recordeu que incloent una sopa vegetal al sopar o al dinar, ja tindreu un terç del vostre dia vegetal!

L’esportista Miriam Albero comparteix amb nosaltres totes les seves experiències i el seu estil de vida healthy. A través d’aquest llibre ens ensenya tots els entrenaments rutinaris que segueix per posar-se en forma i equilibrar la ment i, a més, ens dóna consells per seguir una alimentació basada en receptes energètiques i beneficioses per al nostre organisme (els #MimiMeals). En primera persona, Albero recorda el seu primer triatló o ens explica els 10 aliments que no falten mai a la seva cuina, o fins i tot ens facilita una check-list del material que cal portar quan competim (que si el DNI, que si el xip per registrar el temps…).

Be real not perfect és motivació pura, amb cites positives i imatges inspiradores per superar qualsevol adversitat mitjançant els millors hàbits d’alimentació saludables i esportius.

Necessites recomanacions de primera mà per començar una dieta més saludable? La creadora del blog Mi vida con un vegano t’ajudarà a fer-ho. Juntament amb el seu marit Jonay, ha introduït les verdures, els llegums i la fruita al dia a dia de la seva família (fills petits inclosos!) i comparteix amb nosaltres la seva experiència (i la d’amics i vegans famosos), consells i anècdotes.

Què hi podràs trobar? L’Alba ofereix una llista ben llarga de receptes senzilles i variades (veganes, algunes amb opció ovo o lacto, i algunes de crudiveganes), amb propostes de menús setmanals. A més a més, et donarà tots aquells consells que necessites per mantenir una vida més equilibrada i començar a portar una dieta més saludable i més verda. Tot des d’un prisma molt personal i familiar. Com a casa.

El tofu, una alternativa a l’ou

Es tracta d’un aliment molt versàtil a la cuina perquè coagula, espesseix, aclareix o esponja. Dit així, sembla que l’ou de gallina sigui insubstituïble, però la veritat és que, en triar l’opció sense ou, vam descobrir que –a part de les preparacions amb ou vegà en pols– hi ha alternatives excel·lents que ens permetran aconseguir receptes lleugeres, saludables i amb zero colesterol. Parlem d’ingredients que aporten volum, humitat i estructura, segons com es facin servir.

• Vinagre de poma. A més d’ajudar a digerir els greixos i regular els nivells de glucosa a la sang, el vinagre de poma (no pasteuritzat) és útil per fer truites.

Usos: Cal batre’l amb farina de cigró fins que la barreja sembli ou batut i es pugui cuinar de la mateixa manera. Si es barreja el vinagre amb bicarbonat a parts iguals apareixen bombolles de diòxid de carboni que són perfectes per esponjar pastissos i bescuits.

• Soja (tofu i batut). Es pot fer servir beguda de soja a temperatura ambient per elaborar salsa tofunesa, que és ideal per acompanyar amanides o untar entrepans, i té menys risc bacterià que la maionesa.

Usos: A partir del tofu sedós batut s’obté una crema deliciosa per fer farcits, preparar púdings o lligar salses. El resultat és ric en proteïna vegetal i sense greixos saturats.

• Llavors de lli i chía. Els seus àcids grassos omega-3 (procedents de l’àcid alfalinolènic ALA) contenen propietats antiinflamatòries que mantenen en forma el cervell i milloren la salut cardiovascular.

Usos: Si es deixen les llavors mòltes en remull amb aigua (en proporció 1/3) durant mitja hora, les fibres es transformen en una gelatina que servirà per amalgamar les mescles, tal com fa l’ou. I si hi afegim mitja culleradeta de bicarbonat barrejat amb farina, es pot utilitzar com a base per elaborar creps, coques o galetes.

Deu ser que amb el seu color atractiu vol cridar-nos l’atenció i ens convida a consumir-la? Ens està intentant persuadir? No m’estranyaria. Doncs només cal observar els beneficis meravellosos que té, especialment per a les dones:

• És molt rica en ferro, mineral que, per norma general, i a causa de la menstruació, les dones tendim a tenir-ne poc.
• El seu suc ajuda a eliminar quists fibrosos de la matriu i els pits.
• Les seves fulles crues, gràcies als fitoestrògens, ajuden a alleujar les molèsties menstruals, així com a regular la menstruació.
• És un gran reconstituent de la sang i glòbuls vermells.
• És antiinflamatòria.
• És una gran estimuladora del sistema limfàtic, de manera que ajuda a eliminar toxines i també a minimitzar varius.
• En aquest smoothie, en el qual està combinada, sobretot amb l’aranja i la taronja (podries ometre la taronja, si prefereixes menys sucre), les propietats de les tres casen perfectament per fer un batut ideal per a les dones.

La part de pell blanca dels cítrics conté una concentració molt alta de bioflavonoides, i aquestes substàncies són especialment eficaces en el tractament del sistema limfàtic i malalties dels vasos sanguinis, com varius, blaus, hemorroides i en trastorns menstruals.

A més la vitamina C ajuda a l’absorció del ferro contingut a la remolatxa. El pomelo és especialment ric en àcid fòlic, propietat especialment essencial abans i durant l’embaràs, ja que ajuda a prevenir els defectes de naixement seriosos, de la medul·la espinal.

A més, si es pren en forma de batut i no en suc, aquest combo ens proporciona energia duradora, alhora que no produeix pics elevats de sucre en sang.

També conté molta fibra, per la qual cosa afavoreix el trànsit intestinal.

Si estàs en mode detox post-Nadal i vols variar una mica dels sucs o batuts verds, pren-lo com a esmorzar, i a mig matí continua amb una peça de fruita com una poma o unes baies (gerds o nabius).

El psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer dina sovint al restaurant Gut (el primer restaurant ressenyat de la història d’Etselquemenges situat al barri de Gràcia) i també al Santa Gula. Del Gut es queda amb els musclos amb coco i gingebre i destaca que és un restaurant on pot portar convidats que vulguin carn o peix, ja que en Joan, el propietari, ofereix opcions per a tothom però sempre amb un toc sa: amb kamut, cereals integrals, plats sense gluten, vegetarians o plats internacionals. El Gut, a més, té tocs exòtics a la carta com el pad thai de fideus o la pakora fumada. El Santa Gula és un restaurant més convencional però que prioritza els productes de temporada. Per això la carta de platillos canvia cada 15 dies.

La Yolanda Garcia, la nostra especialista en embaràs i criança de la Consulta, escull el Tonka. A la Yolanda li agrada la cuina sana, senzilla i gustosa, i alguns dels productes de la carta són ecològics, com la carn. Tenen opcions veganes i vegetarianes però també hi ha proteïna animal, fet que li permet portar amics que no són vegetarians. A la Yolanda també li agrada el Temps de terra, restaurant situat al barri de Sant Gervasi de Barcelona on es cuina tot allò que ells mateixos han conreat i criat artesanalment a la seva finca agrícola i ramadera del Delta de l’Ebre, que també està oberta al públic. A més a més, al Temps de terra, la Yolanda també hi fa la compra.

Una altra opció que també permet dur amics vegetarians i no vegetarians és el Flax and Kale i que escull la nostra coach nutricional, Núria Roura. “La carta del Flax destaca pels sucs verds que comercialitzen allà mateix, els plats sense gluten, crudivegans, amb peix, la pasta −que és boníssima i que elaboren ells mateixos−, les xips de kale i recentment em tenen enamorada les seves mini pizzes raw! No són les típiques pizzes crudiveganes denses i difícils de digerir! I el local és preciós. Tothom en marxa content! La carta, a més, és molt extensa, la van canviant i innovant per estacions… ¡El millor!”

Interior del Flax&Kale

Seguint amb les opcions crudiveganes, no pot faltar la Consol Rodríguez, una autèntica healthy foodie. Coneix una pila d’establiments però afirma que el millor de tots és el Petit Brot, al carrer Doctor Dou 10 de Barcelona. “És un juice bar d’alimentació viva −i per endur− i un dels pocs llocs de Barcelona on fan suc de germinat de blat fresc, que cultiven artesanalment. Fan els sucs al moment i pots escollir si els vols més forts o més suaus, amb més o menys fruita. I tots els seus aliments són 100 % ecològics, els envasos són bio i compostables i el local ha estat renovat segons els paràmetres de la bioconstrucció.

Cafe Blue Project

La Montse Reus, dietista evolutiva de la consulta de l’Ets, busca restaurants que serveixin majoritàriament menjar ecològic ja que, per a ella, l’alimentació saludable significa, en primer lloc, que els aliments no continguin tòxics com els pesticides i els herbicides que s’utilitzen en l’agricultura convencional. Per això la seva tria passa pel Gat Blau, on en Pere Carrió treballa incansablement perquè un percentatge molt elevat de la seva carta sigui tota bio. Per cert, el Gat Blau ha obert un nou establiment i ara es troba al carrer Comte Borrell 122. La Montse també escull les filigranes del Cafè Blue Project, que el xef Javier Medvedovsky va crear amb tots els detalls que configuren la seva cuina raw.

La nutricionista de la Consulta de l’Ets, Martina Ferrer, ha descobert recentment el nou restaurant Alkaline, del carrer Entença, i el primer sota el paraigua “alcalí” de casa nostra. “No el coneixia i ens va agradar molt! Tenen plats vegans, vegetarians, carn i peix, plats amb gluten i sense, opcions sense cereals i llegums i molta verdura que procuren que sigui ecològica. La carta no és massa extensa, però sembla que tenen ganes de fer les coses bé”.

La Carla Zaplana, nutricionista i health coach resident als Estats Units, aprofita sempre els seus viatges a Barcelona per refugiar-se en establiments saludables com el Flax and Kale. A la Carla li agrada molt el menjar exòtic i per això a la seva tria també inclou l’Abissínia, un restaurant etíop que té molts anys de vida al barri de Gràcia de Barcelona. “Em fascina la cuina exòtica i encara més l’experiència de menjar amb les mans, per la dolçor i el caliu de la seva propietària. Tenen opcions veganes i sense gluten. Els plats se serveixen tots sobre una mateixa injera (la massa elaborada amb tef) i tots els comensals agafen el menjar amb les mans d’allà mateix. La propietària ens va explicar que no es pot deixar menjar al plat, ja que creuen que els últims trossos són els més bons i nutritius. El fet de menjar amb les mans fa que l’experiència gastronòmica sigui molt autèntica i natural. Quan toquem el menjar amb els dits el nostre cos ja comença a activar el procés de digestió segregant enzims digestius. El fet de no prendre l’aliment amb un estri metàl·lic en conserva tot el gust. Es tracta d’una cuina que fa servir moltes herbes i espècies, i des de fa mil·lennis se’n coneixen les propietats medicinals. Només fan servir productes frescos, no tenen congelador ni microones.

En Marc Vergés, nutricionista i fitoterapeuta de la Consulta, “no és molt de menjar fora de casa però se sent còmode i a gust en locals com l’Oh bo i el Woki”.

Fora de Barcelona, la Consol escull el Bionèctar de Girona i el Botanique de Madrid. La Neus Elcacho, dietista d’Etselquemenges, es queda amb La Capella de Can Gambus, a Sabadell, perquè és un espai molt tranquil i únic que ofereix plats vegetarians i ecològics.

I no puc evitar nombrar Es tast de Na Sílvia, a Menorca, d’esperit i sabors espectaculars.

Els nostres professionals −i segur que molts de vosaltres també− capten de seguida si la metodologia de treball dels restaurants canvia amb el pas del temps o si les ganes de créixer els fa morir d’èxit. Això és bo perquè com a consumidors exigim sempre un bon producte i un bon servei.

A veure què ens ofereix aquest 2016!

Si heu visitat la Xina o esteu familiaritzats amb la medicina tradicional xinesa potser us hagi sorprès la quantitat de te verd que inclouen en la seva dieta. Durant més de 4.000 anys, els xinesos han begut te verd per esmorzar, per dinar i per sopar. Més enllà de les recomanacions dels monjos xinesos de consumir aquest te de forma regular, la ciència occidental també ha reconegut els efectes beneficiosos que provoca en la salut de les persones.

Si voleu començar l’any amb un nou propòsit diari saludable, us proposem incloure el te verd en la vostra dieta.

Per què?

• Pel seu alt contingut en antioxidants i la seva prevenció de l’envelliment: el te verd és extremadament alt en antioxidants, especialment en catequines. Alguns estudis apunten que la catequina és més poderosa que la vitamina C i la E per frenar els radicals lliures, el deteriorament cel·lular i l’aparició de les arrugues i altres signes d’envelliment.

• Perquè és bo per al cor: beure te verd ajuda a bloquejar el colesterol dolent i a augmentar el bo. També millora la circulació sanguínia.

• Perquè redueix el risc d’hipertensió: alguns estudis mostren que consumir de forma regular te verd pot rebaixar el risc de patir hipertensió entre un 46 % i un 65 %.

• Perquè redueix el greix de l’abdomen: el te verd conté elevades quantitats d’Epigallocatechin gallate (EGCG), un polifenol que ajuda a reduir el greix abdominal.

• Perquè és desintoxicant i diürètic: segons la medicina tradicional xinesa, el te verd ajuda a desintoxicar òrgans vitals i a restablir el seu equilibri natural, a més de millorar el funcionament dels ronyons i ajudar a depurar líquids i toxines.

• Perquè millora les digestions: durant milers d’anys, s’ha consumit a la Xina per millorar el procés digestiu, per això es beu per esmorzar, per dinar i per sopar.

• Perquè ajuda a perdre pes: l’EGCG activa el metabolisme, cosa que ajuda a incrementar la pèrdua de pes.

• Perquè enforteix el sistema immune: els flavonoides i els polifenols són substàncies químiques presents de manera notable en el te verd que ajuden a enfortir el sistema immunològic i a prevenir malalties com ara grips i refredats o estats de fatiga.

Com prendre’n

El te verd és considerat gairebé el te oficial d’alguns països asiàtics com la Xina, Vietnam o Japó, i en els últims anys s’ha començat a popularitzar també a Occident, per darrere del te negre.

Hi ha una infinitat de varietats de te verd que podeu provar fins a trobar el sabor més agradable o els efectes més buscats segons les vostres necessitats. El te matcha, per exemple, és especialment ric en antioxidants. I el kukicha és el més recomanable en casos de marejos o ardors d’estómac.

Malgrat els seus múltiples beneficis, cal recordar que el te verd conté teïna, una substància estimulant que pot alterar el sistema nerviós i el son, per la qual cosa es recomana prendre’n amb precaució a partir de les 17.00 si hi ha problemes d’insomni o de nerviosisme.

Marta Costa

Periodista

mcosta@etselquemenges.cat

Sandra Sarmiento forma part de l’equip de premsa del FC Barcelona, després d’haver treballat al Terrat, Ràdio Nacional i Catalunya Ràdio. Dos avortaments seguits van fer que la Sandra es plantegés −a diferència del que deia el seu ginecòleg− optar per la medicina no convencional, i decidís confiar en una especialista en fertilitat. Gràcies a l’acupuntura i als canvis en l’alimentació, la Sandra és mare d’una nena que es diu Lua. 10 mesos després de tot aquest procés, ha accedit a explicar la seva experiència a l’ETS.

Les bones herbes té dues botigues a la ciutat de Figueres. Les botigues ofereixen aliments ecològics i dietètics, productes d’herbolari i perfumeria. Les Bones herbes forma part de la xarxa Bioconsum, de les quals neixen les marques REL i NADIU.

Els socis d’Etselquemenges tenen un 5% de descomptes a Les bones herbes en tots els productes de la marca REL i NADIU.

Integra és una botiga bio-dietètica i herbolari que funciona des de l’any 2001. Els seus responsables tenen més de 15 anys d’experiència en el sector de l’herbodietètica i les teràpies naturals i a través de la botiga poden oferir un tracte personalitzat als clients i assessorar-los perquè millorin la seva salut i el seu benestar.

Els socis d’Etselquemenges teniu un 5% de descompte en tots els productes de la botiga de la marca REL i NADIU.

Econaturalis és una nau plena de productes ecològics de gran qualitat i alhora disposen d’un espai de cuina per fer cursos i xerrades.

Els socis d’Etselquemenges teniu un 5% de descompte en tots els productes de la botiga de la marca REL i NADIU.