Conjuntament amb en Xevi Verdaguer ja vàrem explicar a l’article Fodmap: la dieta antigasos el tractament nutricional i fitoterapèutic per a persones que pateixen mals de panxa relacionats amb l’acumulació de gasos. Tanmateix, el ventall de mals de panxa és molt més ampli, i molts cops no sabem diferenciar-ne la font.

Avui t’exposem un resum de símptomes perquè puguis aproximar-te més a què pot estar passant en el teu sistema digestiu, i com avançar en el tractament.

Has de saber que si el teu sistema digestiu fa temps que té un tipus de símptomes en concret, és que segurament serà el teu punt dèbil, i sempre tindràs una tendència cap a aquest tipus de preocupació. Tanmateix, si saps realment què està passant, a poc a poc pots anar canviant els teus hàbits, i si tens paciència, ho fas bé i, sobretot, gestiones bé el teu estrès o ansietat, milloraràs molt i evitaràs anar a pitjor.

Com són les teves femtes?

Font: Heaton i Lewis a la Universitat de Bristol, 1997

• Femta ideal: xurro de 15 cm aproximadament, color marró clar, tota la superfície més o menys igual, que s’enfonsa sempre (tipus 4).
• Vas de ventre dia sí dia no, tardes més de 2 dies en anar al lavabo, fas boletes o conglomerats de boletes. Són diferents tipus de restrenyiment: cal netejar toxines amb una depuració o una hidroteràpia de còlon; hidratar-se bé; regular la fibra a poc a poc i veure si cal augmentar la microbiota amb probiòtics o a través dels fermentats i, sobretot, cal fer moltíssim exercici físic. Analitzar la motilitat/moviment dels nostres intestins també serà clau per conèixer com funcionen.
• Fas femtes toves, trencades, sense forma: excés d’helicobacter pylori, mala absorció.
• No s’enfonsen, floten: dèficit de bilis o excés d’estrògens.
• Alternança de femtes molt toves/diarreiques amb dies sense anar al lavabo: còlon irritable o Crohn.
• Sang a les femtes: morena, fissura, colitis, Crohn, diverticulitis, càncer.
• Fas femtes més toves o més sovint quan tens la regla: excés d’estrògens.
• Les teves femtes fan molta pudor: fermentació excessiva, cal una neteja intestinal.

Com són els teus mals de panxa?

• Acidesa/ardors: falta d’àcid a l’estómac per intolerància, excés d’helicobacter pylori, sobrecàrrega hepàtica, hèrnia de hiat (pot anar acompanyat de reflux, empitjorament quan t’estires, raspera o dificultat respiratòria)…
• Panxa inflada: excés de gasos (proliferació bacteriana) o algun tipus d’inflamació intestinal.
• Punxades: inflamació i degeneració de la mucosa digestiva, falta d’àcid, bilis o enzims.
• Nàusees: fetge sobrecarregat/virus/inflamació de l’estómac (gastritis), acompanyats de dolor a la boca de l’estómac.

Com són els teus gasos?

• Més de 10 gasos al dia o se m’acumulen i em fan mal als costats, quan surten em sento alleugerit: excés de bacteris metanògens.
• Pets pudents: fermentació per proliferació bacteriana o mala absorció.
• Rots: beu aigua i menja més a poc a poc, evita les begudes amb gas. Si en són molts, controla també l’excés de bacteris i la fermentació.
• Acompanyats de dolor, femtes diarreiques o toves i digestions lentes: còlon irritable.

Altres símptomes:

Halitosi/mal alè: fetge carregat o excés de bacteris.

Picors a l’anus: cucs/paràsits intestinals (pots tenir altres símptomes com cansament/apatia, pèrdua de pes, dents/mandíbules que cruixen, picors o vermellors a la pell, mals de panxa, gasos…

Morenes: restrenyiment, falta de lubricació-hidratació de les femtes, sedentarisme, utilitzar pantalons/calcetes/mitges massa cenyits.

Ansietat abismal pel dolç acompanyada de taques blanques a la pell, picors a la boca o a la vagina: candidiasi.

Una intolerància normalment va acompanyada de símptomes força accentuats sempre que prenem algun aliment en concret: inflor d’estómac, dolors estomacals, moviments intestinals que produeixen sorolls, femtes diarreiques o restrenyiment, nàusees o vòmits, fatiga crònica i dolors crònics.

T’aconsellem que el primer que has de fer davant de qualsevol sospita o preocupació és anar a un digestòleg. Comenta-li tota la simptomatologia que tens, perquè et facin el màxim de proves necessàries fins a diagnosticar què succeeix en el teu sistema digestiu (que no et diguin que és una qüestió de nervis i es quedin tan amples!). Amb els resultats i el diagnòstic acudeix a un dietista/nutricionista especialitzat que t’ajudi a millorar el teu dia a dia alimentari.

Alguns digestòlegs et faran una ecografia, una colonoscòpia, una prova de femtes, una analítica de sang o la prova de l’aire aspirat…

Cal veure a vegades si hi ha cap intolerància, si hi ha un excés d’helicobacter pylori, si hi ha una hèrnia, un diverticle, un dèficit enzimàtic o un problema a la vesícula.

Cal que observis, però, si quan prens algun d’aquests aliments tens, aquell dia o al dia següent, èczemes, diarrees, panxa inflada, molts gasos, llengua inflada, nàusees…:

• Ous
• Fruita seca
• Llet / iogurt / formatge (de fonts animals)
• Xiclet
• Fruita
• Gluten (sègol, civada, cuscús, pasta o pa de blat, búrgul…

Quin peix hem de consumir? El mar necessita regenerar-se i si consumim tant de peix no estem afavorint la conservació de la biodiversitat del mar. A banda d’haver-ne un consum excessiu, hi ha espècies sobreexplotades, en perill d’extinció i hi ha molt frau en l’etiquetatge. Amb la Lydia Chaparro, biòloga, especialitzada en ecologia marina, descobrim què hi ha al fons del mar i quins peixos hauríem de consumir i quins no.

El batut verd d’avui té un protagonista: el coriandre

El meu propòsit amb aquesta secció d’esmorzars i batuts és donar a conèixer la gran varietat de fulles, combinacions, superaliments i altres ingredients que tenim, perquè tingueu un gran ventall de possibilitats i, d’aquesta manera, pugueu experimentar-hi, sense caure en l’avorriment ni en l’error.

El coriandre és una herba aromàtica coneguda per ser un digestiu excel·lent i per regular els nivells de glucosa en sang. Així, en aquest batut, combinat al costat de la canyella (i ometent el dàtil), afavoreix que els sucres continguts en la fruita s’absorbeixin més lentament i hi hagi equilibri de la glucosa en sang.

També és conegut per reduir la inflamació, especialment en les articulacions, cosa que el converteix en un bon aliat per a afeccions inflamatòries com l’artritis reumatoide.

És també un diürètic excel·lent, per la qual cosa ajuda en l’eliminació de toxines i a reduir la retenció de líquids. En aquest cas és especialment útil pres d’aquesta manera, acompanyat de molt líquid.

Una altra de les grans propietats del coriandre −i potser la meva favorita−, a més de tractar-se d’una font excel·lent de ferro, és que és un magnífic quelant, cosa que vol dir que té la capacitat d’atrapar metalls tòxics que, poc o molt, tenim tots al cos (a causa de les diferents formes de contaminació). Estan acumulats en dipòsits grassos o pedres de calci en diferents teixits de l’organisme, sense que el cos els pugui eliminar per si mateix. De fet, segons diferents estudis realitzats, se sap que el coriandre és especialment efectiu en l’eliminació del mercuri que circula pel nostre sistema nerviós. També ajuda a eliminar l’alumini i el plom.

Un altre aliment que ajuda a l’eliminació d’aquests metalls és l’alga Chlorella, així que podries afegir-l’hi si desitges intensificar aquest efecte d’arrossegament de metalls pesants.

Tenir una vida més llarga i una aparença més jove no només depèn de la genètica o de l’atzar, ja que els radicals lliures que s’acumulen a l’organisme provoquen un envelliment prematur dels teixits i les cèl·lules. Davant d’aquesta situació, incloure vitamines i minerals antioxidants en la dieta és una bona manera de mantenir-se jove i vital.
En realitat, seguir un règim antioxidant no té grans secrets. Es tracta, principalment, de prendre cinc racions de vegetals frescos i de qualitat al dia. Alhora, és bàsic que una part ens els mengem crus: en amanida, batuts amb fruites, liquats, etc.
Altres mesures aconsellades són condimentar amb herbes i espècies (com la cúrcuma i l’orenga fresques) i estar ben hidratat, beure prou líquid per reduir toxines i prevenir arrugues.

Nutrients que mantenen la joventut

Els aliments següents són rics en nutrients especialment efectius contra els radicals lliures, i és aconsellable menjar-ne regularment.

• Pastanagues. Els betacarotens que contenen, que es transformen en vitamina A en l’organisme, ajuden a formar col·lagen i mantenen les mucoses i la pell en bon estat.
• Raïm i nabius. El seu efecte antiedat es deu a les antocianines i al resveratrol, que reparen el dany cel·lular.
• Llimona. Ja sigui en suc o com a amaniment, aporta un plus de vitamina C, molt antioxidant.
• Magrana. Les antocianines que conté són antioxidants molt potents i protegeixen d’alguns tipus de càncer. Es pot consumir en amanides o en sucs barrejada amb fruites cítriques.
• Xocolata negra. És rica en flavonoides, que eliminen els radicals lliures de les cèl·lules. Com més concentració de cacau pur, més poder antioxidant.

Menjar massa carrega d’anys

Un excés de calories en la dieta fa que “fabriquem” més quantitat de radicals lliures. Així mateix, les dietes excessives ens roben energia, ja que el cos fa un sobreesforç per metabolitzar els nutrients, la qual cosa que augmenta la sensació de cansament i de fatiga mental.
Per tant, fer cinc àpats frugals al dia ens ajudarà a frenar l’envelliment prematur i a estar més desperts i actius.

Més informació

• La dieta antiaging, rejuvenecer comiendo (La esfera de los libros, 2007)
• Recetas antiaging, Carme Ruscalleda (Salsa Books, 2012)

Per què el menjar és addictiu?

Dins del procés d’addicció podem distingir l’addicció física i l’emocional.

L’addicció física tendeix a seguir el mateix patró en la majoria de nosaltres: aliments com els hidrats de carboni refinats augmenten el nivell de sucre en sang i d’insulina i això genera una producció d’hormones que ens fa sentir bé. S’alliberen neurotransmissors com la dopamina i la serotonina, aquestes substàncies ens provoquen ànsia per menjar aquests aliments una vegada i una altra. Els impulsos són reals, intensos, i poden debilitar la nostra voluntat de parar de menjar quan estem plens.

L’addicció emocional al menjar o gana emocional és molt més complexa, i sol variar en cada cas, podem menjar per avorriment, tristesa, depressió, ansietat, impaciència, frustració, etc. Qualsevol que sigui la manera en què fas servir el menjar, et recomano que et facis la següent pregunta: per què menjo el que menjo?

Superar l’addicció al menjar

Part del tractament per disminuir la compulsió pel menjar i aprimar-nos saludablement passa per analitzar el patró de conducta i incorporar una alternativa saludable que et faci sentir millor però que no tingui conseqüències indesitjables. D’aquesta manera, afrontes la veritable causa de la gana compulsiva i tot es posa al seu lloc.

Recordes l’última vegada que vas abusar del menjar? Quin creus que va ser-ne el detonant? Per què creus que necessites menjar d’aquesta manera? Creus realment que aquesta manera de menjar et fa sentir millor? Per quant de temps?

Prendre consciència dels patrons de conducta que ens aboquen a menjar és el primer pas per modificar-los.

La Rosa arriba cansada a casa, els nens s’estan barallant, ella va a veure’ls un moment i se sent farta de tot, massa feina, massa obligacions… se sent tensa, no vol pensar, va a la cuina i busca menjar alguna cosa per capritx. Es prepara un cafè amb llet i unes magdalenes amb xocolata. La seva intenció era menjar-se’n una, però després no pot parar, i s’acaba el paquet sencer. Després se sent culpable per la seva impossibilitat d’aprimar-se i la seva pèrdua de control i tipa per tot el que ha menjat.

Aquesta és la relació de la Rosa amb el menjar, és un tipus de relació en què ella fa servir el menjar com un premi o com un ansiolític. Segurament la teva és diferent. Tot depèn de les eleccions que fem en un moment donat. Aquestes eleccions es converteixen en actes que amb el temps, i la repetició, ens porten de manera automàtica a l’acció de menjar de manera saludable o caòtica.

En el cas de la Rosa va aprendre a escoltar les seves emocions, i va anar descobrint com era l’emoció detonant que la portava a menjar compulsivament. Si menjava de més era perquè tenia una necessitat que ella omplia amb menjar. En el seu procés va aprendre a satisfer aquesta necessitat sense menjar compulsivament, això la fa sentir molt millor amb ella mateixa, i molt millor que amb el menjar.

• Per què menges el que menges?
• Tens una addicció física o emocional?
• Quina necessitat emocional pretens cobrir amb el menjar?

Gràcies a la programació neurolingüística i al coaching aprens estratègies per ser conscient dels teus patrons de conducta, “reprogramar-te“, i millorar així la qualitat de la teva vida.

Gràcies per llegir-me,

Mentxu da Vinci. Coach per a l’equilibri del pes.

Naturòpata, Mindfulness, Especialista en Programació Neurolingüística (PNL)

Tractament de trastorns de l’alimentació relacionats amb el sobrepès i ansietat

Sessions individuals presencials o per videoconferència

Tallers grupals en línia

www.armoniacorporal.es

Què és el quefir de coco?

El quefir de coco és una beguda fermentada feta d’aigua de coco fresca, o envasada crua, sense haver estat escalfada. Als beneficis que ja coneixem del quefir de llet tradicional, se li sumen els de l’aigua de coco fresca, rica en electròlits hidratants i altres vitamines i sals minerals beneficioses.

El que és màgic del quefir de coco és que el procés de fermentació transforma el sucre contingut a l’aigua de coco en bacteris làctics (probiòtics).

Heus aquí algunes de les raons per les quals hauries de consumir quefir d’aigua de coco de manera regular:

És hidratant

El quefir d’aigua de coco fresca conté minerals vitals que hidraten el cos en el terreny cel·lular, com el potassi, el sodi, els clorurs, el calci i el magnesi.

S’ha constatat mitjançant diverses investigacions que l’aigua de coco fresca és estèril, la qual cosa significa que la podem afegir al torrent sanguini sense causar cap dany. Hi ha fins i tot històries de soldats ferits durant la guerra del Vietnam a qui se’ls va fer transfusions de plasma d’emergència amb aigua de coco, i això és possible perquè el perfil mineral trobat a l’aigua de coco és molt similar al del plasma humà. Tot això fa de l’aigua de coco un aliment increïble per a una hidratació òptima.

És bo per als ronyons

Els alts nivells de potassi a l’aigua de coco fresca la fan efectiva per al tractament de càlculs renals. Els càlculs renals són tan sols un símptoma del funcionament inadequat dels ronyons. Per funcionar adequadament, els ronyons necessiten potassi.

Els ronyons fan anar els fluids al cos, per tant, són un factor determinant pel que fa a mantenir-nos ben hidratats. La hidratació adequada de l’organisme té a veure amb gairebé totes les seves funcions fisiològiques. Per exemple, la diarrea és sovint el resultat de la deshidratació i d’una mala funció renal.

S’ha vist que l’aigua de coco millora quadres de diarrea en nens en nodrir els ronyons i hidratar adequadament el cos.

És bo per a la salut cardíaca

S’ha observat que l’aigua de coco pot ser efectiva en la prevenció d’atacs cardíacs i en el manteniment d’una tensió sanguínia saludable.

Et protegeix de bacteris nocius

Hi ha més de set soques diferents de bacteris beneficiosos i llevat en el quefir de coco (si utilitzes un ferment base). Aquests bacteris beneficiosos i el llevat equilibren els bacteris del cos, i impedeixen el desenvolupament excessiu de patògens, bacteris dolents i llevats oportunistes.

Redueix l’ansietat per menjar

El sabor lleugerament àcid, els minerals hidratants i els bacteris probiòtics del quefir de coco el converteixen en un gran remei per a les ànsies de menjar, en particular, les ànsies de dolç.

També hi ha investigacions sobre la connexió entre el desequilibri de la flora intestinal i la dependència de l’alcohol. Amb una desintoxicació adequada i reparació de l’equilibri intestinal, els subjectes d’aquests estudis van ser capaços de superar una dependència alcohòlica.

Això suggereix que un intestí poblat per bacteris beneficiosos pot inhibir certes ànsies. El consum de quefir de coco és una forma d’aportar a l’intestí una gran quantitat de probiòtics que desintoxiquen i curen.

Font: http://www.mindbodygreen.com/0-21276/coconut-kefir-what-it-is-why-you-should-be-drinking-more-of-it.html

Enllaços útils:

• Cómo abrir un coco verde fresco para extraer agua de coco.
• Cómo hacer tu propio kéfir de agua de coco fresca.

Soledad Etchemendy

Traductora i redactora

Per què el menjar és addictiu?

Dins del procés d’addicció podem distingir l’addicció física i l’emocional.

L’addicció física tendeix a seguir el mateix patró en la majoria de nosaltres: aliments com els hidrats de carboni refinats augmenten el nivell de sucre en sang i d’insulina i això genera una producció d’hormones que ens fa sentir bé. S’alliberen neurotransmissors com la dopamina i la serotonina, aquestes substàncies ens provoquen ànsia per menjar aquests aliments una vegada i una altra. Els impulsos són reals, intensos, i poden debilitar la nostra voluntat de parar de menjar quan estem plens.

L’addicció emocional al menjar o gana emocional és molt més complexa, i sol variar en cada cas, podem menjar per avorriment, tristesa, depressió, ansietat, impaciència, frustració, etc. Qualsevol que sigui la manera en què fas servir el menjar, et recomano que et facis la següent pregunta: per què menjo el que menjo?

Superar l’addicció al menjar

Part del tractament per disminuir la compulsió pel menjar i aprimar-nos saludablement passa per analitzar el patró de conducta i incorporar una alternativa saludable que et faci sentir millor però que no tingui conseqüències indesitjables. D’aquesta manera, afrontes la veritable causa de la gana compulsiva i tot es posa al seu lloc.

Recordes l’última vegada que vas abusar del menjar? Quin creus que va ser-ne el detonant? Per què creus que necessites menjar d’aquesta manera? Creus realment que aquesta manera de menjar et fa sentir millor? Per quant de temps?

Prendre consciència dels patrons de conducta que ens aboquen a menjar és el primer pas per modificar-los.

La Rosa arriba cansada a casa, els nens s’estan barallant, ella va a veure’ls un moment i se sent farta de tot, massa feina, massa obligacions… se sent tensa, no vol pensar, va a la cuina i busca menjar alguna cosa per capritx. Es prepara un cafè amb llet i unes magdalenes amb xocolata. La seva intenció era menjar-se’n una, però després no pot parar, i s’acaba el paquet sencer. Després se sent culpable per la seva impossibilitat d’aprimar-se i la seva pèrdua de control i tipa per tot el que ha menjat.

Aquesta és la relació de la Rosa amb el menjar, és un tipus de relació en què ella fa servir el menjar com un premi o com un ansiolític. Segurament la teva és diferent. Tot depèn de les eleccions que fem en un moment donat. Aquestes eleccions es converteixen en actes que amb el temps, i la repetició, ens porten de manera automàtica a l’acció de menjar de manera saludable o caòtica.

En el cas de la Rosa va aprendre a escoltar les seves emocions, i va anar descobrint com era l’emoció detonant que la portava a menjar compulsivament. Si menjava de més era perquè tenia una necessitat que ella omplia amb menjar. En el seu procés va aprendre a satisfer aquesta necessitat sense menjar compulsivament, això la fa sentir molt millor amb ella mateixa, i molt millor que amb el menjar.

• Per què menges el que menges?
• Tens una addicció física o emocional?
• Quina necessitat emocional pretens cobrir amb el menjar?

Gràcies a la programació neurolingüística i al coaching aprens estratègies per ser conscient dels teus patrons de conducta, “reprogramar-te“, i millorar així la qualitat de la teva vida.

Gràcies per llegir-me,

Mentxu da Vinci. Coach per a l’equilibri del pes.

Naturòpata, Mindfulness, Especialista en Programació Neurolingüística (PNL)

Tractament de trastorns de l’alimentació relacionats amb el sobrepès i ansietat

Sessions individuals presencials o per videoconferència

Tallers grupals en línia

www.armoniacorporal.es

AQUÍ hi trobareu tota la informació.

Els veïns de la Sagrafada Família teniu un supermercat ecològic modern i preciós que es diu El Manà. La Mireia, cada setmana, incorpora nous productes bio als prestatges que estan plens de referències i de les marquers més punteres del sector. A la foto podeu veure alguns exemples de productes que acaben d’incorporar. A la botiga hi ha fruita i verdura fresca, venen estris de cuina saludables i tenen moltíssima varietat en cadascun dels productes.

Els socis d’etselquemenges teniu un 5% de descompte en tots els productes. 

La deshidratadora

Cada vegada hi ha més gent que coneix el rawfood i s’endinsa dins de les pràctiques culinàries d’aquest tipus d’alimentació, que té la deshidratadora com a eina clau.

És el giny de cuina que permet conservar millor els aliments de forma saludable, ja que l’aplicació de baixa temperatura permet que l’aigua dels aliments s’evapori però que els enzims, les vitamines i els minerals es conservin de manera estable.

La deshidratadora és un dels aparells més utilitzats en la cuina crudivegana per elaborar pans, crackers, galetes, musli, bases de pizza… Però també és ideal per aprofitar aliments de temporada (fruites, verdures i herbes) i per activar la fruita seca: perquè sigui més digerible s’ha de deixar en remull unes 8-12 hores per eliminar-ne els antinutrients i activar-ne els enzims que ens ajudaran a assimilar-la millor. Una vegada activats, la deshidratadora ens permet conservar la fruita seca una altra vegada seca durant molt més temps.

Si voleu conèixer més coses sobre les deshidratadores, podeu trobar-ne tota la informació en aquest article.

Motlles de silicona de platí

Els torrons i els bombons són uns dels dolços més característics d’aquesta època de l’any. Al mercat en trobem de molts tipus diferents, però cada vegada som més conscients que la majoria estan plens de sucres refinats i greixos de mala qualitat. És per això que preferim elaborar-los a casa.

A més d’utilitzar ingredients saludables és important que triem motlles de qualitat. En aquest cas, l’anomenada silicona de platí és la nostra millor opció, ja que es tracta d’un material que es caracteritza per la durabilitat, l’antiadherència i l’absència de toxicitat.

Personal blender

Si sou dels que no podeu sortir de casa sense prendre un batut verd i que quan sou de viatge us emportaríeu la maquinària a tot arreu, aquest es el vostre giny. La personal blender és una batedora individual que us podeu endur allà on aneu, ja que és petita, lleugera i fàcil de transportar. Conté un motor potent de 200 W que permet elaborar batuts, salses o fins i tot triturar llavors i fruita seca.

Resulta molt útil per a ús individual, ja que no requereix afegir-hi grans quantitats d’aliments per poder triturar, és molt fàcil d’utilitzar i ràpida de netejar.

L’olla HotPan

Cuinar els aliments conservant-ne els nutrients, el gust i el color ja és possible amb HotPan. És l’olla tèrmica que, gràcies al seu disseny exclusiu, permet una cocció suau a partir de l’escalfor generada durant els primers minuts de la cocció. Aconsegueix mantenir els nutrients i ens permet conservar els aliments fora del foc. Aquest sistema suposa, a més, un estalvi energètic i econòmic.

Una revolució que tindrà un gran èxit entre els amants de les verdures al vapor. Si voleu conèixer més característiques de l’olla HotPan, podeu trobar-ne tota la informació en aquest article.

Vitamix i Magimix

La Vitamix és una de les batedores més desitjades del mercat. Està elaborada amb plàstic de qualitat lliure de bisfenol A i destaca per tenir una gran potència (fins a 1.400 W), cosa que ens permet obtenir textures fines i cremoses sense escalfar els aliments. Opera a altes revolucions que ens ajuden a triturar la cel·lulosa dels vegetals i ens permeten absorbir els nutrients que contenen amb més facilitat.

És molt fàcil d’utilitzar, ja que ens permet ajustar la potència en funció de la textura que desitgem i conté un estri per poder manipular els aliments més fàcilment sense haver d’aturar l’aparell. N’hi ha de diferents mides i, per tant, podem escollir la que més s’adapti a les nostres necessitats.

És ideal per elaborar batuts, sopes i cremes de verdures, salses, patés, cremes de fruita seca per untar, llets vegetals o, fins i tot, gelats saludables a partir de fruita congelada.

Al costat de la Magimix formen el lot ideal que tot amant de la cuina desitjaria tenir a casa seva.

La Magimix és un processador d’aliments multifuncional que ens permet picar, ratllar, laminar, tallar, batre, emulsionar, triturar, barrejar i amassar. És ideal per elaborar masses de dolços crudivegans a partir de fruita seca, així com per elaborar masses salades a partir de verdures i fruita seca o llavors.

És un electrodomèstic eficient, versàtil, simple i robust, i un gran aliat per la cuina del dia a dia, ja que ens estalvia temps i es fàcil de netejar. A més, també és lliure de bisfenol A i podem escollir entre tres mides diferents en funció de les necessitats de cadascú.

Georgina Estapé

Bloguer graduada en publicitat i relacions públiques i estudiant de dietètica

Es pot tenir un banquet nadalenc alhora que tenim cura de la nostra salut? La resposta, amics meus, és sí. Indiscutiblement.

Només cal veure el menú que us hem preparat aquest Nadal, oi?

Aquest plat principal és també molt fàcil de fer, és vistós, festiu i lleuger. Em vaig trobar aquests carbassons a la botiga Biospace de Barcelona, fa uns dies, i de seguida vaig visualitzar el plat que volia fer. Reconec que aquests carbassons potser no són fàcils d’aconseguir en altres llocs, però no us feu enrere per això. Sempre podeu utilitzar una carbassa petitona i omplir-la amb el mateix mètode o fins i tot posar l’arròs damunt d’uns moniatos partits per la meitat. En aquest cas, la salsa pot ser igualment de carbassó o de carabassa.

En aquest plat principal, tots els ingredients tenen un gran valor nutricional. L’arròs negre, a més de la seva meravellosa aroma de nou, és conegut per ser l’únic amb propietats antioxidants, gràcies a les antocianines, substància que proporciona el color i el poder antioxidant a fruites com els nabius o les móres.

De fet, aquest arròs era consumit antigament a la Xina tan sols pels nobles, que en requisaven totes les collites, ja que pensaven que gràcies al seu gran poder antioxidant els allargaria la vida.

Els bolets xiitake també són un aliment deliciós i molt apreciat pel seu alt poder antioxidant i són enfortidores del sistema immunològic. De fet, s’utilitzen com a suplement en teràpies per al càncer.

Pel que fa a l’elaboració del plat, si vols pots deixar fet l’arròs el dia anterior, això t’alleugerirà moltíssim l’elaboració el dia de la celebració.

Pel que fa a la salsa, et recomano que la facis al grill, perquè el carbassó quedi una mica torrat, d’aquesta manera tindrà un sabor fumat molt bo, similar al mutabal.

Personalment, a mi m’encanta preparar aquesta recepta, és molt agraïda, ja que és molt fàcil de fer, molt ràpida i a més és ideal per mostrar als teus convidats les possibilitats de la cuina crua vegetal. Preparar-la no et durà més de 15 minuts i aquest entrant vesteix de festa qualsevol taula.

Quan els teus convidats, encantats, et preguntin sobre aquest plat, et pots recrear explicant-los que aquesta meravellosa recepta està feta amb aliments 100 % vegetals, que en ser tots crus, tots els seus nutrients i enzims romanen intactes, de manera que el cos pot assimilar-los i aprofitar-los al màxim i amb el mínim esforç.

La remolatxa és una gran font de ferro, afavoreix la qualitat de la sang i, per tant, reforça el nostre sistema immunològic.

I el vinagre de poma, a diferència d’altres vinagres, és un fantàstic alcalinitzant i aliment probiòtic, cosa que significa que cuida i regenera la nostra preuada flora intestinal.

Quant a l’oli de tòfona blanca, és important que en busquis un de qualitat (no són barats). Els altres no són aconsellables, ja que la seva aroma pot ser fruit d’un producte procedent del petroli (SOS). A la botiga ecològica en línia Mumumio.com en tenen un amb certificació ecològica, encara que una altra opció és buscar-lo en una botiga gourmet o italiana.

Una última dada: la remolatxa tenyeix moltíssim les mans, si no vols que se’t quedin de color vermellós, el millor serà que utilitzis guants de làtex, almenys per fer-ne filets i macerar-la.

Estàs preparat per triomfar? Doncs comencem la recepta!

Tots sabem que netejar el cos després d’aquests dies per recuperar el benestar i l’equilibri físic i mental és una de les solucions que s’acostuma a recomanar. Una altra acció que podríem fer, paral·lela a tota aquesta sèrie d’àpats, és prendre suplements alimentaris a força de plantes, extractes, oligoelements, etc. que ens ajudin a disminuir-ne les conseqüències, com per exemple: el card marià −juntament amb dent de lleó−, per millorar la funció hepàtica; la faseolamina o la mongeta blanca, com a captadora d’hidrats de carboni; la Garcinia cambogia, que evita la conversió dels hidrats de carboni en greixos; la cua de cavall, per ajudar a eliminar líquids i evitar la retenció; el crom, que ens ajuda a regular els nivells de sucre en sang…

Indirectament, amb totes aquestes accions, millorarem el trànsit intestinal, evitarem flatulències, disminuirem l’ansietat de picar dolç, controlarem el pes, etc. I si trobem una estona per practicar exercici físic, ja seria perfecte!

Quins serien els suplements alimentaris encarregats de mantenir el benestar i l’equilibri físic i mental?

• El card marià (Silybum marianum) protegeix el fetge i la vesícula biliar, té una acció antiinflamatòria important, actua com a antioxidant de les cèl·lules hepàtiques i elimina impureses que s’hi dipositen quan filtra sang contaminada.

• La dent de lleó (Taraxacum officinale) té poder estimulant de la funció hepàtica i biliar, gran poder diürètic i és de les que es fa servir més per aquest motiu. Depura la sang de toxines.

• La carxofa (Cynara scolymus) conté la cinarina com a principi actiu majoritari i la seva principal funció és la d’afavorir la secreció biliar, ja que ajuda a la digestió dels greixos. Té efecte hepatoprotector.

• L’inositol ajuda el fetge a descompondre i metabolitzar millor els greixos i eliminar-los de l’organisme. En combinació amb vitamines del grup B se’n potencia l’acció i, quan es consumeix amb la colina, l’inositol forma lecitina, coneguda per lluitar contra la formació de greix.

• La metionina (aminoàcid essencial) minimitza l’absorció d’alguns greixos com el colesterol i impedeix que es dipositi a les artèries, cosa que prevé possibles alteracions cardiovasculars.

• La cúrcuma (Curcuma longa) és més coneguda per la seva funció com a antiinflamatori, però el seu elevat contingut en curcumina permet atribuir-li propietats hepatoprotectores i antioxidants i propietats colerètiques i colagogues, ja que afavoreix el drenatge i buidatge de la vesícula biliar. Millora les digestions, especialment la digestió dels greixos, i disminueix les flatulències.

• El boldo (Peumus boldus) té una funció digestiva important, ja que augmenta les secrecions biliars i això facilita aquests mateixos processos. També té funció hepatoprotectora i propietats carminatives –afavoreix l’eliminació de gasos–, sedants, depuratives i diürètiques.
• La Garcinia cambogia, gràcies a l’àcid hidroxicítric (principi actiu principal), bloqueja l’enzim que transforma l’excés d’hidrats de carboni en greixos i colesterol. Així n’evitem la total absorció. Actua també com a saciant, ja que augmenta les reserves d’energia al fetge i transmet al cervell que ja s’ha consumit prou aliment, cosa que frena les ganes de seguir menjant.

• La Gymnea sylvestre ajuda a controlar els nivells de glucosa en sang i a reduir aquestes ganes i ansietat de picar dolç entre hores. Evita que s’arribi a un estat d’hipoglucèmia i fins i tot pot arribar a regenerar les cèl·lules beta del pàncrees productores d’insulina.

• El crom és un oligoelement que intervé en el metabolisme dels hidrats de carboni, greixos i proteïnes. Té una funció molt similar a la Gymnea sylvestre, ja que regula els nivells de glucosa en sang i també controla els estats d’ansietat de picar dolç entre hores.

• La mongeta blanca o faseolamina (Phaseolus vulgaris) s’ha demostrat efectiva en diversos estudis clínics gràcies a la seva capacitat de bloquejar temporalment l’absorció de carbohidrats. El mecanisme d’acció es basa en neutralitzar temporalment, tal com hem dit, la capacitat de l’enzim alfa amilasa per digerir els midons, cosa que n’evita la posterior transformació parcial en teixit adipós. Els midons no digerits es transformen en fibra no soluble que, en no ser absorbida, s’elimina al final del procés digestiu i afavoreix el trànsit intestinal.

• La Chlorella és una alga d’aigua dolça que aporta proteïnes, vitamines i minerals. Conté molta clorofil·la, cosa que vol dir que aporta oxigen a la cèl·lula, té molta capacitat per captar metalls pesants i toxines, regula les funcions intestinals, estimula el sistema immunològic, etc. Així doncs, cal valorar-ne el poder depuratiu i regulador intestinal.

Aquests són alguns dels complements que podem trobar al mercat, ja sigui com a complex o individualment. No fa falta prendre’ls com a tractament, excepte la Garcinia cambogia, la Gymnea sylvestre i el crom, que sí que recomanem començar-los a prendre abans perquè tarden una mica més en fer efecte. La resta els podem prendre una mitja hora abans d’iniciar l’àpat.

Aliments

Cal dir que seria recomanable controlar la resta d’àpats mitjançant uns bons hàbits saludables, ja sigui amb la pràctica d’exercici físic regular com amb un control de l’alimentació que aporti tots aquells ingredients que ens ajudin a depurar l’organisme.

Pel que fa a l’exercici físic, s’aconsella fer-ne tres cops per setmana, aeròbic i d’una hora i mitja com a màxim per ajudar a cremar calories. Alguns exemples serien córrer, anar en bicicleta, caminar a un bon ritme i de manera constant… Suar és una tècnica molt saludable per eliminar toxines a través de la pell.

Pel que fa als aliments, s’han de consumir aquells que tinguin poques calories, sobretot fruites i verdures, que ens aporten aigua, fibra, sacien i, per tant, ens ajuden a depurar l’organisme, sobretot el fetge. Menjar cru, prendre combinats de fruites en forma de sucs i batuts, coure els aliments al vapor o beure brous depuratius serien alguns exemples de maneres de cuinar aquests productes.

Algunes de les fruites aconsellables serien la poma, la pera i el kiwi o el raïm, ja que aporten un tipus de fibra que ajuda a eliminar toxines i a netejar els intestins i, a més, regulen el restrenyiment. El pomelo és una altra fruita amb gran poder diürètic; permet eliminar moltes toxines i líquid per via urinària.

Si parlem de verdures, tenim la remolatxa, el rave negre, la carxofa, la col i l’api. Totes tenen funcions diürètiques, protectores del fetge i de la vesícula biliar. Purifiquen la sang i tenen un poder antioxidant que permet captar les toxines i eliminar-les de l’organisme. També són aconsellables el carbassó i l’albergínia −que contenen molta aigua−, ja sigui cuinats en forma de crema amb una mica de patata i ceba, a la planxa, al vapor o bullits. El poder diürètic que tenen ens permet eliminar líquid i toxines per via urinària.

Eliminar de la dieta tot el que són sucres refinats, fregits, farines refinades i greixos saturats, almenys els dies no assenyalats d’aquestes dates, ens ajudarà a trobar-nos millor i a evitar inflamacions intestinals, fer millor les digestions, evitar flatulències, evitar mals de cap, migranyes… I, per últim, remarcar la importància de beure aigua durant tot el dia, no només durant els àpats.

Mireia Segarra

Farmacèutica i especialista en nutrició ortomol·lecular

AQUÍ hi trobareu tota la informació.

  Així que la majoria acaba comprant dolços ja preparats —polvorons, tortells, torrons…— i, si la idea és cuidar-se per festes, aquí és on es troba l’antagonista més important: en les petites excepcions, que acaben no sent tan petites, que no ens nodreixen però sí que ens aporten calories i esforç digestiu extra i innecessari.

Quan hi ha petits problemes, sovint hi ha moltes solucions, i per això us en vull proposar una que és molt versàtil, una recepta que podeu transformar en tres tranquil·lament. És una recepta per preparar alfajores de cacau farcits d’un dolç cremós de xocolata de textura celestial i d’un gust incomparable.

Si en lloc de fer la recepta completa dels alfajores feu servir la massa sola, podeu fer una versió saludable d’ametllats de xocolata. El dolç de xocolata del farcit el podeu fer servir en gotets i decorar amb fruits del bosc i un rajolí de xarop de flor de coco o xarop d’auró, i tindreu unes postres elegants i llamineres però sense gens de culpa.

Els ingredients per a aquesta recepta, en ser densos i no portar fruita —que fermentaria després d’un àpat copiós—, són ideals per menjar per postres. Són també molt rics en nutrients, i ens deixaran satisfets durant moltes hores. Així evitarem picar altres temptacions nadalenques que sabem que no són tan saludables. Això no treu que, a part de servir-les com a postres, no les puguem servir per berenar i, fins i tot, per a un esmorzar energètic, anticàncer i molt antioxidant i nutritiu. I tot això ho pot fer un petit alfajor? Doncs sí, això i molt més.

El millor és que, a més, aquests petits dolços, en tenir farina de coco, ens aportaran una fibra prebiòtica molt important per a la salut dels nostres intestins que, com que estaran més estressats que de costum, ens ho agrairan molt.

Aquesta recepta també combina dos greixos molt antioxidants i molt interessants si volem mantenir la línia. L’oli de coco que, a part dels seus beneficis per a la salut de la nostra probiota, ajuda el nostre organisme a metabolitzar. És a dir, que ens ajudarà a cremar calories —fantàstic també per generar calor de manera natural— i a no acumular-les. I l’alvocat que, a part de la seva textura cremosa, ens aporta antioxidants, vitamines A, C, D, E, K i del complex B i proteïnes, també és baix en carbohidrats i, entre d’altres beneficis, ens ajuda a regular els nivells de sucre en sang. Aquests dos olis són beneficiosos per combatre el colesterol dolent, per millorar la salut del sistema cardiovascular i per millorar la salut del cor, el cervell, la vista, i la pell.

El cacau en aquesta recepta aporta no només un toc irresistible, sinó que ens beneficiarà amb el seu súper poder antioxidant i mineralitzant. I els endolcidors que us proposo tenen un índex glicèmic mig-baix, per la qual cosa es recomanen −en dosis raonables− fins i tot a persones que pateixen diabetis. La sal marina o de l’Himàlaia la farem servir per donar un contrapunt al dolç, però també per aportar un extra alcalinitzant i de minerals.

La combinació dels ingredients, tot i que a primera vista sembli molt densa, és molt fàcil de pair, ja que està molt ben combinada, i respectarem els ritmes i els temps de digestió tant si ens ho mengem com a postres com si servim l’alfajor a l’hora de fer un te; aquí, l’anís verd i el gingebre funcionaran com a aliments alcalinitzants i també com a digestius.

En ser crus, tots aquests ingredients ens aporten nutrients en la seva màxima expressió, i ens aporten enzims alimentaris extres, sense robar-nos de manera innecessària l’energia, com fan els comestibles que no ens aporten vida.

I el millor de tot, podrem preparar aquesta recepta sense fer servir forns, ni deshidratadores ni electrodomèstics poc comuns i en un tres i no res.

Oi que ja us vénen ganes de posar-vos el davantal i fer dolços, aquestes festes? I no només fer-los, sinó que podem explicar als nostres convidats totes les bondats que tenen. Potser també s’apunten a preparar els propers alfajores revitalitzants.

Quantes vegades has pensat que t’agradaria tenir una opció saludable com a refrigeri o esmorzar per a aquests dies en què ets de viatge o que no ets a casa? O per oferir als teus fills perquè el duguin a l’escola…

Si és així, aquestes barretes que t’ensenyo a fer avui t’aniran molt bé.

Són ideals, ja que estan plenes de proteïnes, vitamines, greixos saludables, substàncies antioxidants i el millor de tot: només estan endolcides amb orellanes, fruita seca coneguda per tenir un índex glucèmic molt baix.

Aquestes barretes són perfectes per saciar un refrigeri i per proporcionar-te energia duradora.

Altres de les fruites utilitzades per proporcionar-los dolçor són les móres blanques i la baies de goji, ambdues de sabor deliciós i molt antioxidants i també de baix índex glucèmic.

Pel que fa a les llavors que he utilitzat, jo n’he utilitzat de carbassa, ja que són especialment riques en magnesi i aquest és un mineral que hem de tenir molt en compte en la nostra alimentació, ja que avui en dia és fàcil que en tinguem poc. També de sèsam, per la seva aportació de calci. A més, he afegit llavors de cànem, perquè, a més de ser una proteïna completa i de fàcil assimilació, ens aporten omega-3, un altre nutrient a tenir molt en compte cada dia, especialment si seguim una alimentació principalment vegetal. En aquest cas, ens ajuden a equilibrar els omega-6 que tenen les llavors de sèsam i carbassa.

Veuràs que es fan molt fàcilment, ni tan sols cal enfornar, només refredar perquè s’endureixin gràcies a la mantega de coco. Aguanten bé fora de la nevera, només cal tenir en compte que deixaran anar una mica d’oli, així que si te les has d’endur a la bossa, posa-les millor embolicades en un plàstic o paper encerat.

A menys que les vulguis fer crudiveganes −en aquest cas hauries d’activar primer les llavors i després deshidratar-les−, et convido a fer el que indico a la recepta: torrar-les. D’aquesta manera no només aportem un gust lleugerament torrat i deliciós a les barretes, sinó que a més, mitjançant el torrat lleuger, també minimitzem els antinutrients que es troben de forma natural en les llavors i que no afavoreixen l’assimilació d’altres nutrients importants com el ferro i el calci.

Ana Moreno, especialista en nutrició i cuina vegetariana i crudivegana, bloguera, presentadora de 100% vegetal de Canal Cocina i escriptora de 29 llibres sobre alimentació, escriu Flexivegetarianos per demostrar que no cal ser 100 % vegetarià per mantenir una constitució sana.

Què ens ofereix en les seves 240 pàgines? Aprendrem quins són els ingredients essencials que no poden faltar a la nostra cuina, com preparar receptes mitjançant el kit bàsic del flexivegetarià, a elaborar plats a partir de 10 grans receptes i quina és la millor manera per incorporar hàbits saludables al nostre dia a dia per poder aconseguir una millor qualitat de vida.

Articles relacionats:
Cuina flexiteriana