Taller d’alimentació a la tardor “Detox i alimentació integral”

Descobreix quins aliments t’ajuden a tenir energia i vitalitat, i a tenir el cos nodrit i saludable

Estacional • Local • Tradicional • Equilibrat • Fresc •Ecològic • Deliciós

El menjar es converteix en una eina poderosa per poder gaudir de bona salut, sempre que utilitzis els aliments en la seva forma natural i els manipulis correctament per extreure’n el màxim de profit.

Estic convençuda que has sentit a parlar dels processos de desintoxicació dotzenes de vegades, però potser no saps ben bé quin significat té tot això ni quins beneficis suposa per a l’organisme.

Probablement tampoc saps quin tipus d’aliments contribueixen en aquest procés depuratiu, ni quines receptes en pots fer, com cuinar-los per millorar l’absorció de nutrients, i quines herbes i espècies poden estimular la digestió correcta, cosa que contribuirà a una desintoxicació eficient.

PROGRAMA

Durant el taller descobrirem els aliments que ens dóna la terra ara mateix, les seves propietats i beneficis, i aprendrem a planificar, basant-nos-hi, els diferents àpats per poder seguir una dieta de temporada, desintoxicant i a la vegada nutritiva, per sentir-nos vitals i amb energia.

Ho farem a partir de receptes que posarem amb pràctica, la base de les quals seran els productes de la temporada, ecològics, aliments nutritius, superaliments, vegetals, llegums, cereals, fruits secs, fermentats, algues, ous i peix –ja que per una desintoxicació no cal ser vegà.

QUI

Elena Vidal, coach i nutricionista ortomolecular

HORARI

Dissabte, 15 d’octubre d’10:30 a 14:30 h

PREU

40 € (36 € si ets soci d’Etselquemenges.cat)

INCLOU

• Receptari dels plats elaborats durant el taller
• Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada
• Degustació de totes les receptes preparades

LLOC

Ara Proximitat
c/ Dr. Combelles, 48, local 1
Lleida

PLACES

12 alumnes

ORGANITZA

Taller d’alimentació a la tardor “Detox i alimentació integral”

Descobreix quins aliments t’ajuden a tenir energia i vitalitat, i a tenir el cos nodrit i saludable

Estacional • Local • Tradicional • Equilibrat • Fresc •Ecològic • Deliciós

El menjar es converteix en una eina poderosa per poder gaudir de bona salut, sempre que utilitzis els aliments en la seva forma natural i els manipulis correctament per extreure’n el màxim de profit.

Estic convençuda que has sentit a parlar dels processos de desintoxicació dotzenes de vegades, però potser no saps ben bé quin significat té tot això ni quins beneficis suposa per a l’organisme.

Probablement tampoc saps quin tipus d’aliments contribueixen en aquest procés depuratiu, ni quines receptes en pots fer, com cuinar-los per millorar l’absorció de nutrients, i quines herbes i espècies poden estimular la digestió correcta, cosa que contribuirà a una desintoxicació eficient.

PROGRAMA

Durant el taller descobrirem els aliments que ens dóna la terra ara mateix, les seves propietats i beneficis, i aprendrem a planificar, basant-nos-hi, els diferents àpats per poder seguir una dieta de temporada, desintoxicant i a la vegada nutritiva, per sentir-nos vitals i amb energia.

Ho farem a partir de receptes que posarem amb pràctica, la base de les quals seran els productes de la temporada, ecològics, aliments nutritius, superaliments, vegetals, llegums, cereals, fruits secs, fermentats, algues, ous i peix –ja que per una desintoxicació no cal ser vegà.

QUI

Elena Vidal, coach i nutricionista ortomolecular

HORARI

Dissabte, 22 d’octubre d’10:30 a 14:30 h

PREU

40 € (36 € si ets soci d’Etselquemenges.cat)

INCLOU

• Receptari dels plats elaborats durant el taller
• Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada
• Degustació de totes les receptes preparades

LLOC

La Marieta Botiga -Eco
c/ del Teatre, 8
Valls (Tarragona)

PLACES

12 alumnes

ORGANITZA

És fàcil que, al final de les vacances o de qualsevol període en què hàgim modificat hàbits alimentaris, tinguem una certa sensació d’afartament. Sovint, quan som fora de casa, ens costa menjar com ho fem habitualment, i acabem sumant excepció rere excepció i sobrecarregant el fetge i els òrgans digestius amb aliments que normalment no mengem, combinacions extravagants, desordre d’horaris o excessos de qualsevol tipus. I si, a més, hi afegim una aturada de l’exercici físic, el còctel resultant pot fer que no ens acabem de trobar bé i que arrosseguem espessor mental, cansament, mal humor, inflamació, restrenyiment, mals de panxa, gasos o altres desordres digestius.

Tot això són alguns dels senyals que el cos ens envia per fer-nos saber que ja en té prou i que cal tornar a menjar net i a redreçar els hàbits cap a un model més saludable. Per això, de la mateixa manera que passa durant els canvis estacionals com la primavera o la tardor, la tornada de les vacances és un moment idoni per fer una bona depuració i reinicialitzar l’organisme de toxines acumulades i desequilibris diversos.

De dietes i programes de desintoxicació n’hi ha de tot tipus, i a Etselquemenges us n’hem parlat en diverses ocasions. Ja sabem que, en un primer moment, s’aconsella retirar els aliments que generen més quantitat de toxines, com ara la carn vermella, els lactis, els refinats o el gluten i optar per una dieta eminentment vegana i crudívora durant uns dies, a més d’altres mètodes com ara el dejuni intermitent o el dejuni terapèutic.

En qualsevol cas, i fins i tot si optem pel dejuni terapèutic, el procés depuratiu pot tenir tres grans aliats: els sucs verds, les infusions i els caldos depuratius. Aquestes begudes, que no contenen cafeïnes, estimulants ni les fibres dels aliments, són fàcils de pair, hidraten i ajuden a netejar l’organisme (convé que totes les fruites i hortalisses siguin de cultiu ecològic per potenciar-ne les propietats i evitar residus tòxics).

Caldos depuratius per a l’estiu

Avui, però, volem posar especial èmfasi en els caldos depuratius, ja que habitualment associem el caldo al fred, a l’hivern, als refredats, als galets i als fideus, i oblidem precisament el poder refrescant i depuratiu que poden tenir. Sabíeu que els caldos també es poden prendre freds? Només cal encertar els aliments adequats i la preparació òptima per preparar el caldo que més convingui.

Si el volem saludable, el podem preparar sense sal ni additius i basat en aliments de procedència ecològica que no sumin tòxics a la beguda.

En el cas d’una dieta detox postvacacional com la que estem descrivint, us proposem el caldo de carxofa amb ceba, espàrrecs verds, fonoll, gingebre, menta i api, que podem reivindicar com a beguda de mitja tarda o mig matí, i no només com un simple acompanyant o líquid per cuinar. A més, la combinació de verdures amb herbes aromàtiques i remeieres com el fonoll, potencia l’efecte diürètic del caldo, ajuda a eliminar gasos i a tenir una digestió fàcil i amable.

I si no teniu temps o ganes de ficar-vos a la cuina, també podeu optar pels caldos ecològics i depuratius envasats, sempre que siguin d’una marca de confiança. Aneto, per exemple, va llançar a la passada edició de Biocultura Barcelona un caldo de carxofa ecològica sense sal que es pot prendre tant fred com calent i que podreu beure i gaudir durant tot l’any. Bon profit i bon detox!

La millor opció per consumir avellanes és comprar-les crues i deixar-les en remull tota la nit per evitar els antinutrients, com l’àcid fític. Són molt riques en vitamina E, antioxidant que ajuda a combatre els radicals lliures i l’envelliment; molt adequat per a esportistes i gent gran. En podeu menjar un grapat amb una peça de fruita o preparar un paté o pesto senzill i deliciós! #sumanundenou amb Lluca Rullan

• El que necessites és fruita seca
• Fruita seca en remull!
• I tu, amb què untes el pa?
• Com és la crema de fruits secs ideal?
• El món de les begudes vegetals

Receptes

• Macarrons de fajol al pesto d’avellanes i alvocat, de Mireia Galtés
• Paté vegetal d’avellanes, pastanaga i canyella, de Gina Estapé

Exclusiu socis

• Paté de llavors i avellanes, de Montse Vallory
• Sorbet cremós de plàtan, coco i avellana, de Montse Vallory
• Seitan amb gírgola de panical i salsa d’avellanes, de Montse Vallory

La preparació alimentària que va fer el medallista pels Jocs Olímpics de Barcelona difereix molt de la que segueix avui dia. Avui ens explica en quin moment va prendre consciència de la necessitat de canviar el seu estil d’alimentació.

Les enquestes sobre els hàbits de consum ens diuen que la pastisseria industrial apareix per davant d’altres aliments saludables com el pa, els cereals o la fruita en l’esmorzar diari. El problema és que aquesta brioixeria és massa calòrica i molt poc nutritiva. Per exemple, una magdalena de xocolata de pastisseria industrial de 60 grams aporta fins a 260 kcal; i un nen de 4 a 8 anys no necessita consumir més 200 kcal en tot l’esmorzar. Però, fins i tot amb tantes calories, són aliments que no atipen, ja que amb prou feines aporten fibra. A més, contenen molts sucres refinats que s’absorbeixen ràpidament, una gran quantitat de sal i greixos trans molt perjudicials.

Una suma perillosa que, dia rere dia, augmenta el risc de desenvolupar obesitat i diabetis ja des de petits. Igualment, quan els nens mengen brioixeria deixen de consumir altres productes més beneficiosos per a la salut, fet que pot comportar deficiències serioses d’alguns nutrients com vitamines i minerals.

Energia de la bona

Com a alternativa, els hem d’oferir un esmorzar més sa i nutritiu, però això no vol dir menys bo. Una combinació que inclogui fibra (que aporten els cereals integrals i ecològics), greixos saludables (com els de l’oli d’oliva, la fruita seca o les llavors), i vitamines i minerals (en forma de fruita fresca o verdura).

Idees per esmorzar a casa…

• Bol de iogurt natural amb musli, trossos de pinya, avellanes, panses i mel.
• Mandarina, beguda d’espelta amb pol·len i galetes de poma i canyella.
• Pa de pagès amb tomàquet i oli d’oliva amb pernil, un kiwi i llet d’ametlles.
• Suc de taronja, dues llesques de pa de nous i xocolata negra.
• Batut de llet amb maduixes, plàtan, dàtils i flocs de civada.

Opcions per prendre a l’escola…

• Pa de pita farcit de truita de formatge i xampinyons i bric de suc (sense sucre afegit).
• Barreta de cereals amb fruita seca i coco i un plàtan.
• Sandvitx de pollastre amb compota de poma i una mandarina.
• Crackers amb formatge fresc i codony i una poma.
• Pa de pessic casolà de fruites del bosc i nous i bric de beguda de civada amb xocolata.
• Entrepà vegetal de pa de motlle integral amb tomàquet, enciam, ou dur i alvocat.

1. Ametlles. Biocomercio
2. Pa de pita integral. Natursoy
3. Compota de poma. Natursoy
4. Beguda de civada i cacau. Oatly
5. Musli. Biocop
6. Tofu. Taifun
7. Bio Seitan. Natursoy
8. Seitan. Natursoy

Aquesta tècnica tan antiga consisteix a coure de manera lenta i prolongada, a una temperatura molt baixa, ingredients que s’introdueixen en matèria greixosa (oli, mantega…). En l’època medieval se solia confitar (del francès conservar) la fruita en sucre o mel per poder consumir-la durant l’hivern. El que fa el greix o el sucre, en tapar completament el producte, és proporcionar un aïllament total de l’aire i impedir així el desenvolupament de bacteris aeròbics, que deteriorarien l’aliment. A més, els greixos de l’aliment es fonen majoritàriament en el medi de cocció, mentre que les substàncies no liposolubles es queden dins de l’aliment, que resulta molt més sucós, tendre i amb un sabor més intens.

Una tècnica molt senzilla però que, com tot a la cuina, requereix d’una sèrie de consideracions per obtenir un resultat saludable a més de saborós. La més bàsica és fer servir oli d’oliva verge extra de primera pressió en fred, en quantitat suficient per cobrir les verdures i sobretot que no arribi a bullir. El confitat, a més, és el medi ideal per afegir aromes d’herbes i espècies que, en infusionar-se, impregnen l’aliment i queden en l’oli, que es pot reutilitzar perquè no es degrada per excés de calor. En aquesta recepta he afegit una branqueta de romaní fresc i llavors de cardamom i coriandre. El resultat ha estat un sabor i una textura sorprenents.

La ceba de Figueres és una ceba dolça, de pell entre daurada i ataronjada i de carn entre blanc i violeta. Té un sabor dolç, suau, i és de consistència tova, encara que cruixent. Aquestes característiques la fan particularment bona per menjar crua en amanides. Suposo que ja sabeu que la ceba és un dels ingredients imprescindibles de la cuina saludable. Es conrea des de l’antiguitat a Mesopotàmia, l’Índia i altres països mediterranis com a planta medicinal i les seves qualitats terapèutiques són innumerables; per exemple, en casos d’asma, bronquitis o afeccions de les vies respiratòries, podeu bullir cebes tallades en una mica d’aigua i beure el caldo amb una mica de mel.

La ceba també conté vitamines A, C, E, B1, B2 i B3 i, pel seu alt contingut en minerals, és molt beneficiosa per a la formació de l’estructura òssia i l’elasticitat de les artèries. El seu contingut en fòsfor facilita el treball cerebral i, en casos de depressió física o nerviosa, té una acció reconfortant gairebé immediata. La sopa de ceba a la nit assegura un son tranquil. El seu contingut en sofre fa que sigui un regenerador de la pell i dels cabells. A més és un diürètic potent i un dels dissolvents més actius de l’àcid úric, per la qual cosa és un antireumàtic de primer ordre.

La primera cosa que farem en aquesta recepta és pelar les cebes, i per això us dono un truc: posar les cebes en una safata fonda i cobrir-les amb aigua molt calenta durant un parell de minuts. Això farà que la pell es deixi anar i serà molt més fàcil pelar-les. Per completar aquesta recepta he preparat una de les salses que més m’entusiasmen: el romesco. Salsa típica de la zona de Tarragona, d’origen mariner i acompanyament imprescindible de les famoses calçotades, cebes dolces o calçots que es preparen a la brasa i s’acompanyen d’aquesta salsa. És una salsa freda, feta amb verdures torrades i fruites seques i que combina tant amb una amanida com amb verdures a la planxa. Espero que us agradi aquesta combinació i que us traslladi a un viatge cap a bones sensacions.

L’Elena Vidal és nutricionista ortomolecular naturopàtica i coach i ajuda els seus alumnes i pacients des de la seva consulta privada a Tarragona i a través de tallers de cuina. Aquesta apassionada de l’alimentació fitxa per l’Ets amb dos projectes: amb ella comencem a organitzar tallers de cuina a Lleida i Valls, i aquest mes d’octubre liderarà el primer programa que Etselquemenges dedica a l’alimentació i l’esport. Farà tàndem amb en Jordi Pàmies, llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, professor a l’INS Pallaresos de Tarragona i entrenador personal de corredors de muntanya i ultra-trail.

Nois, organitzem plegats el primer programa d'alimentació i esport. És un programa llarg, de deu setmanes. Per què?

Elena: L’objectiu del programa pel que fa a l’alimentació no és seguir una pauta que jo donaré i proposaré com si es tractés d’una dieta o d’un règim estricte. Res d’això. En aquest cas fem un pas més enllà. Es tracta de fer un canvi d’estil de vida per aconseguir un benestar general millor. I això no és fàcil, perquè hem d’aprendre moltes coses: saber comprar productes frescos i de temporada, més econòmics, sostenibles i rics en nutrients, hem d’aprendre a conservar-los un cop els tenim a casa, cuinar-los adequadament, incorporar-ne de nous, combinar-los com cal, saber quan i de quina manera ens els hem de menjar… Moltes coses que cal aprendre a poc a poc, de manera intuïtiva, pràctica i senzilla. Per tant, aquest canvi d’hàbits requereix entusiasme, temps i paciència.

Durant el canvi, la persona passa per diferents etapes: moments d’eufòria, moments en què es fa enrere, moments en què viu la situació amb més tranquil·litat, moments de ràbia, d’impotència, de por i finalment moments d’alegria i de gran satisfacció per haver aconseguit integrar el canvi en el dia a dia. Durant aquest llarg camí que cadascú ha de recórrer al seu ritme, resulta essencial sentir-se acompanyat i saber que hi ha algú que et comprèn i et dóna empenta i suport quan ho necessites. La meva experiència en el coaching em diu que, si el curs té una durada de quatre setmanes, probablement la persona no haurà passat per les diferents etapes i, per tant, no haurà integrat el canvi satisfactòriament.

Jordi: Des del punt de vista esportiu, en l’organisme es duen a terme una sèrie d’adaptacions des del primer moment que comencem a fer activitat física, ja que sotmetem el cos a un cert “estrès” durant l’esforç. El cos tendeix a equilibrar uns factors que es modifiquen a partir de la demanda energètica de l’esforç: augment del ritme cardíac, respiratori, activació del sistema circulatori per transportar l’energia, etc. Un cop finalitzada l’activitat, ens sentim cansats, però per dins res s’atura, i en la recuperació es donen processos de millora i restabliment dels magatzems d’energia que hem gastat. És a dir: el rendiment augmenta. Si no mantenim l’activitat, l’organisme tendirà a disminuir altre cop la forma física.

I a qui ens adrecem, Elena i Jordi? Qui és bo que s'apunti a aquest curs?

Elena: Està pensat, organitzat i dissenyat per donar resposta a persones com en Jordi, com tu, Núria, o com jo: pares i mares de família que fem enginyeria superior dia a dia per poder compaginar la feina, la família, les activitats extraescolars dels nens, la compra setmanal, la preparació dels àpats, i, si ens queda temps, intentar afegir un moment de pau, tranquil·litat i silenci. Pares i mares que ara estan disposats assumir un repte més: millorar l’alimentació i afegir l’activitat física a les seves vides. Estem convençuts que els aportarà grans beneficis, no només de salut, si no de benestar general: emocional i físic. Jo sóc mare, com bé saps, Núria, i m’alimento bé, treballo i faig esport, i no sóc cap superdona! Però hem de saber prioritzar.

Hem decidit fer un programa que prioritzi també l’esport, perquè, si seguim una alimentació saludable però no ens aixequem del sofà o la cadira, no estem fent res o pràcticament res. Podeu explicar breument els riscos que té una vida sedentària?

Elena: Primer de tot hem de saber i entendre que el cos està dissenyat per al moviment i no pas per estar assegut tantes hores com es fa avui, ja que això comporta certs perills com un risc més elevat de desenvolupar malalties cardiovasculars. Hem de saber que a Catalunya les malalties cardiovasculars (MCV) són la primera causa de mortalitat en el conjunt de la població. La manca d’activitat no només afecta els músculs, que perden forma i força, sinó que també afecta els ossos, que es tornen més fràgils i febles. A més, si no fem esport, tenim més risc de tenir problemes de sucre, hipertensió o excés de pes. Un cos inactiu es torna més feble i, per tant, pot ser més propens a desenvolupar cèl·lules cancerígenes. En resum, el sedentarisme augmenta el risc de tenir diverses malalties i, a més, la inactivitat física és el quart factor de risc de mortalitat més important a tot el món.

Hem de fer l’esforç d’afrontar la mandra i practicar una mica d’exercici físic cada dia: caminar, córrer, anar al gimnàs… Tu decideixes. Mou-te! Ah! I contagiar la família: un infant actiu serà un adult saludable.

Si parlem d’esport en general, sortir a córrer serà bàsic, oi?

Jordi: Córrer serà l’eina de treball principal. És assequible, no calen instal·lacions específiques, només fa falta un equipament mínim i activa un gran nombre de grups musculars, amb la qual cosa mobilitza més calories. Ens permet desplaçar-nos per un recorregut que cadascú es dissenya prèviament, a partir dels interessos o gustos particulars.

Al principi ens caldrà adaptar-nos a l’activitat, ja que no tothom és capaç de córrer o trotar el primer dia. Per tant, a l’inici del programa s’incidirà en aquest aspecte: el pas de caminar a trotar suaument, i més endavant a córrer.

Si tenim en compte que, sempre que ens desplacem, ho fem com a mínim amb el nostre pes, aquest esforç ens proporcionarà un consum calòric cada cop més elevat, proporcional a l’increment progressiu del ritme de marxa.
Durant el programa, compartirem vídeos explicatius per tal de fer determinats exercicis o bé per adquirir postures adequades, i intentarem posar en contacte les persones de la mateixa zona per poder practicar l’esport en grup, ja que sempre motiva més que fer-ho sol.

Serem gaire exigents?

Elena: Pel que fa l’alimentació, jo considero que no sóc gens exigent; sóc molt flexible, ja que trobo que la rigidesa ens estanca, ens obstaculitza i no ens deixa créixer ni evolucionar. Si ens estanquem en un tipus de dieta no ens podrem beneficiar de les propietats d’una altra. A més, el món es troba en canvi i evolució constant i el nostre cos també. Per tant, les necessitats d’avui probablement no seran les mateixes que les de demà. En el programa ens centrarem que els alumnes aconsegueixin una alimentació estacional, de proximitat, tradicional, rica en aliments frescos, ecològics i integrals. Això vol dir que farem fora tots els aliments processats, refinats, manipulats, precuinats, que continguin additius, conservants, colorants, per donar pas a una alimentació natural i nutritiva.

Jordi: Pel que fa a la part esportiva, el nivell d’exigència el determinarà principalment la força de voluntat de cadascú. Partim des de nivells bàsics, o sigui que al principi serem poc exigents en la duresa de l’esport, però ferms en el compromís.

És un curs per a gent que no menja prou bé i que pràcticament no fa esport?

Elena: Sí. Tal com hem explicat, està pensat per donar resposta a les persones que no tenen una alimentació prou saludable, que consumeixen massa aliments manipulats, processats i pobres en nutrients i que no practiquen esport, però que ara volen posar punt i final a aquesta situació per perdre pes, per menjar millor, per tenir salut. En el curs començarem des de zero, ja que volem establir unes bases sòlides i fermes tant pel que fa als hàbits alimentaris com a l’esport.

El psiquiatre danès sosté que la psiquiatria no està en el mateix nivell en l’estudi que altres branques de la medicina, i que es medica a la babalà i sovint a partir de qüestionaris que el metge dóna a la persona que va a la consulta perquè l’empleni.

Peter C. Gøtzsche és metge, màster de Ciència en Biologia i Química, i ha treballat en la indústria farmacèutica entre 1975 i 1983. El 1993 va fundar The Nordic Cohrane Centre, agrupació de metges dels països nòrdics que estudien i proven els medicaments que la indústria farmacèutica ven com a segurs. També és catedràtic de Disseny i Anàlisi en Investigació Clínica de la Universitat de Copenhaguen, on dirigeix les investigacions de doctorats sobre la seguretat dels medicaments. L’entrevisto a Barcelona, on ha vingut a presentar el llibre Psicofármacos que matan y denegación organizada, publicat a Los Libros del Lince.

La lectura de Psicofármacos que matan y denegación organizada m’ha deixat molt trista. Dius i argumentes que el grau de coneixement sobre les malalties psiquiàtriques és molt baix, sobretot comparat amb malalties d’altres disciplines mèdiques, però, en canvi, els tractaments que donen són molt lesius i fins i tot mortals.

Explico amb molt de detall per què he arribat a les conclusions a les quals he arribat. Ho he documentat molt bé. He explicat històries espantoses sobre la psiquiatria, que són reals; no me les he inventades.

Però entens la meva tristesa? Perquè ja no sé a qui creure si no puc creure en els metges.

T’entenc, però et dic que hi ha molts psiquiatres honestos dins de la psiquiatria, i que m’agraeixen el llibre que he escrit. Dit això, jo continuo explicant que és molt complicat definir què significa estar malalt o tenir una malaltia mental. Els diagnòstics psiquiàtrics no són més que constructes socials. I també asseguro que la psiquiatria s’ha convertit en un qüestionari senzill, i un cop algú ha emplenat el qüestionari, el psiquiatre fa el diagnòstic.

Per això escrius que vigilem amb el que diem a un psiquiatre. Per exemple si anem a la consulta i li diem que sentim veus, estem perduts?

Fotos: Laura Gómez

 Sí, i ho argumento. Si hi anem i ho diem, se’ns farà un diagnòstic lligat a fàrmacs que serà difícil de revertir. Mira, el 1973, el psicòleg David L. Rosenhan va fer un estudi amb vuit companys. Tots van anar a hospitals psiquiàtrics i van dir que sentien veus. Els van ingressar, i al cap de pocs dies d’estar ingressats, ells es comportaven normal, i deien que ja no les sentien. Malgrat això, van estar hospitalitzats una mitjana de dinou dies, i entre tots vuit els van arribar a receptar més de dues mil pastilles, que no es van prendre. Els van donar un diagnòstic d’esquizofrènia en remissió.

Amb el TDAH encara ets més incisiu. Dius que és un invent, que els psiquiatres no saben el que s’hi ha de fer però a totes les escoles hi ha criatures diagnosticades amb TDAH i medicades.

Medicar una criatura per TDAH és un crim contra la humanitat. El cervell de les criatures és molt sensible. Per això no els donem alcohol; en canvi, els donem químics que els fan mal al cervell per sempre. No té cap sentit. Si ens trobem uns pares que donen amfetamines al seu fill , aquells pares serien dolents i estarien fent una il·legalitat. En canvi, si un metge els en recepta, d’amfetamines, que són els medicaments que donen per al TDAH, està permès.

Què provoquen els medicaments del TDAH?

Els medicaments del TDAH creen problemes cerebrals. És una bogeria. Els estudis demostren que aquells medicaments causen danys irreparables en el cervell de les criatures, i que els en fan addictes. De grans, hi ha un percentatge molt alt que es converteixin en drogoaddictes i criminals, mentre que alhora creixen els beneficis per a la indústria farmacèutica. Al llibre he dedicat un capítol sencer a testimonis de criatures mortes per medicaments que la psiquiatria que els ha donat. Mantinc que hauria d’estar prohibit donar medicaments psiquiàtrics als infants. És més, insisteixo que si es fes més cas a les criatures, hi hauria menys diagnòstics. I no caldria anar a psiquiatres ni a metges, als quals els resulta més senzill explicar als pares que els seus fills tenen un trastorn mental que aconsellar-los de canviar la manera com els eduquen. Ah! I una dada. A Califòrnia les famílies reben ajuts del govern si un metge diagnostica TDAH als fills. No cal que et digui que la taxa de diagnòstic ha augmentat allà dràsticament.

Dius que és una qüestió filosòfica dir que el TDAH és una malaltia?

No és una malaltia. No ho és. Ho repeteixo fins a la sacietat. Recomano que els adults facin l’enquesta de cribatge de l’OMS en què les respostes determinen si hi ha TDAH o no. Dos familiars molt propers l’han fet, i el diagnòstic els va sortir positiu.

Ets molt valent afirmant el que afirmes. Et deus haver creat molts enemics dins de la teva feina.

Sí, és cert. He fet molts enemics, però alhora les meves denúncies m’han fet trobar els amics més honestos, que també opinen com jo, i que lluitem plegats per canviar-ho tot. A Dinamarca els metges tenen prohibit ajudar a vendre productes a les companyies farmacèutiques. També et vull dir que des que sóc petit no m’agrada acceptar el sistema amb totes les seves corrupcions. No ho tolero.

Un altre capítol important del llibre és la depressió. Denuncies els medicaments per l’anomenada “depressió postpart”, per exemple.

Denuncio tots els medicaments per a depressions inventades. Hi haurà un moment que n’inventarem uns perquè no tenim motivació, per exemple. De fet, la medicina dolenta és la que dóna medicaments per a tot: si suspens un examen; si tens una mala relació amb la parella i estàs trist; quan et deixa la parella; si t’has quedat sense feina. És una bogeria. Un dels meus millors amics és psicòleg i em va dir que a la consulta va preguntar a un pacient per què prenia el medicament que prenia, i li va respondre que no ho sabia. I aquesta és la gran bogeria: no saber per què es pren el que es pren.

Els teus llibres i les teves investigacions aconseguiran canviar la psiquiatria?

Sí, nosaltres podem canviar-ho malgrat la dificultat. Al meu país, Dinamarca, ja hi ha hagut canvis, perquè arran dels meus llibres i articles hi ha hagut grans debats i, com a conseqüència, es comença a receptar menys. Als EUA sé que es comença a debatre menys. A Catalunya i a Espanya teniu molta feina. Heu de lluitar per aconseguir-ho. Després de la dictadura de Franco, heu de fer aquesta lluita.

La prova de cribatge de l’OMS per diagnositcar TDAH

Respongui amb una X segons com s’ha sentit durant els últims sis mesos.

Amb quina freqüència té problemes per resoldre els detalls d’un tema quan ja ha solucionat la part més complicada?

• Mai
• Quasi mai
• De vegades
• Sovint
• Molt sovint

Amb quina freqüència té dificultats per prioritzar les tasques per a alguna cosa que necessita organització?

• Mai
• Quasi mai
• De vegades
• Sovint
• Molt sovint

Amb quina freqüència té dificultats per recordar-se de cites o de compromisos?

• Mai
• Quasi mai
• De vegades
• Sovint
• Molt sovint

Quan fa una tasca que necessita força esforç mental, amb quina freqüència evita o retarda el moment de posar-s’hi?

• Mai
• Quasi mai
• De vegades
• Sovint
• Molt sovint

Amb quina freqüència mou les mans i els peus quan ha de passar certa estona assegut?

• Mai
• Quasi mai
• De vegades
• Sovint
• Molt sovint

Amb quina freqüència se sent excessivament actiu o impulsat a fer coses, com si una força motora l’empenyés a fer-ne?

• Mai
• Quasi mai
• De vegades
• Sovint
• Molt sovint

Amb quina freqüència comet errors per despreocupació quan treballa en alguna cosa complicada o avorrida?

• Mai
• Quasi mai
• De vegades
• Sovint
• Molt sovint

Amb quina freqüència li costa concentrar-se mentre parla la gent, fins i tot quan li parlen directament a vostè?

• Mai
• Quasi mai
• De vegades
• Sovint
• Molt sovint

Amb quina freqüència perd o no troba coses a casa seva o a la feina?

• Mai
• Quasi mai
• De vegades
• Sovint
• Molt sovint

Amb quina freqüència se sent molest pel moviment o el soroll ambientals?

• Mai
• Quasi mai
• De vegades
• Sovint
• Molt sovint

Amb quina freqüència s’aixeca de la cadira en reunions o altres situacions en què hauria de quedar-se assegut?

• Mai
• Quasi mai
• De vegades
• Sovint
• Molt sovint

Amb quina freqüència se sent nerviós o inquiet?

• Mai
• Quasi mai
• De vegades
• Sovint
• Molt sovint

Amb quina freqüència li costa desconnectar i relaxar-se quan té temps lliure?

• Mai
• Quasi mai
• De vegades
• Sovint
• Molt sovint

Amb quina freqüència s’adona que parla excessivament en actes socials?

• Mai
• Quasi mai
• De vegades
• Sovint
• Molt sovint

Quan està conversant amb algú, amb quina freqüència acaba les frases de l’altra persona?

• Mai
• Quasi mai
• De vegades
• Sovint
• Molt sovint

Amb quina freqüència li costa esperar el seu torn en situacions en què és necessari?

• Mai
• Quasi mai
• De vegades
• Sovint
• Molt sovint

Amb quina freqüència interromp altres persones quan estan ocupades?

• Mai
• Quasi mai
• De vegades
• Sovint
• Molt sovint

Com que a l’estiu és més habitual fer servir protectors solars, quan s’acaba aquesta estació no hem d’oblidar protegir-nos i hem de buscar alternatives pràctiques com, per exemple, que la crema de dia porti filtre solar. Si el que ens cal és una crema antienvelliment, la necessitat de protecció solar es fa encara més evident, ja que les pells madures són encara més sensibles al dany solar.

Una de les preguntes més habituals en cosmètica ecològica és si les cremes de dia porten filtre solar. La resposta és: “Depèn”. Fins ara, costava trobar cremes antiarrugues, reafirmants, hidratants que, a més de les propietats específiques, tinguessin filtre solar. Però darrerament tenim un bon assortiment de marques excel·lents, molt conscienciades amb el tema d’un entorn sostenible i molt compromeses amb la idea que la cosmètica ha de ser saludable no només per a la pell sinó també per a l’organisme, atès que els ingredients cosmètics penetren a través de la barrera cutània i només els productes ecològics ens poden garantir que no ens posarem al cos ftalats, disruptors hormonals o derivats del petroli que la cosmètica convencional sempre ha incorporat –i segueix fent-ho– en les seves formulacions. Tant per tant, val més triar sempre un producte amb certificació ecològica.

Trobar una bona crema de dia ecològica amb protecció solar no és fàcil

La majoria no en porten. L’ingredient base de la protecció solar ecològica és el diòxid de titani, un ingredient d’origen mineral considerat segur que actua com una barrera que no deixa passar els rajos UVA ni UVB. És important, però, que les partícules de diòxid de titani no siguin micronitzades: si es tracta de nanopartícules infinitament petites, hi ha controvèrsia sobre si poden resultar perjudicials o no. Un cop consultades les nostres fonts, podem afirmar que cap de les cosmètiques bio de les quals parlem en aquest article utilitzen nanopartícules micronitzades sinó el diòxid de titani apte com a ingredient de la cosmètica certificada, que és considerat com un pigment segur, no tòxic, no carcinogènic,  no teratogènic ni comedogènic.

Podríem considerar que,  atesa la magnitud dels problemes que està ocasionant el dany solar i que va en augment cada any, seria absurd desconfiar de l’única opció de filtre solar que fins ara s’ha trobat com la més segura. Per això la cosmètica ecològica el fa servir habitualment, i també perquè, com a pigment, proporciona un color blanc i net a la crema.

Cremes antiedat per protegir la cara tot l’any

Us presentem quatre cremes antienvelliment amb protecció solar incorporada:

Comencem per les que porten protecció incorporada. Us presentem tres de les millors cremes antienvelliment certificades bio, que combaten la flacciditat i les arrugues sense ingredients tòxics. Preus? Els 30 ml (cal tenir en compte les quantitats quan parlem de preus) van de 22 a 70 euros.

1. Crema Bioactiva FP6 de Dulkamara. Aquesta crema extraordinària proporciona una protecció que fa innecessari l’ús d’una crema solar. FP6 no significa que el filtre correspongui al número, sinó que, com que és una barrera física que fa efecte mirall, la protecció és gairebé total. Ideal per combatre taques i desigualtats de la pigmentació, és una crema ideal per a pells normals i mixtes. Protecció solar alta.

1. Age Defence de Mádara. Age Defence és una crema de dia que elaboren aquests laboratoris de cosmètica bio a base de plantes dels boscos nòrdics. Mádara és una marca de textures lleugeres que agrada moltíssim i té una relació qualitat-preu excel·lent. Porta una protecció solar lleugera.
2. Absolution, La Crème du Teint. Absolution és una marca de cosmètica exquisida que té una cura extrema dels ingredients i dóna opció a una cosmètica molt personalitzada per a pells madures o de més de 35 anys. La Crème du Teint és una BB cream amb dues tonalitats que pot ser utilitzada com a base de maquillatge: deixa un rostre uniforme i lluminós. Porta una protecció solar lleugera-mitjana.
3. Mossa Age Excellence: Crema Reafirmante Intensiva, de Mossa Cosmetics. Una altra marca que fa servir herbes del Bàltic amb una bona relació qualitat-preu. Porta una protecció solar lleugera.

I si la crema no porta protecció, el protector s’aplica a sobre o a sota?

Si la crema no té protecció, sempre es pot fer servir un protector solar bio. Hi ha cremes amb una relació qualitat-preu excel·lent com la River Nigrum de Kivvi Cosmetics o cremes reafirmants molt potents com la Crema Anti-Edad Regeneradora de Ekia Cosmetique (una marca francesa d’alta qualitat especialitzada en cosmètica antiedat), que hem observat que fusiona molt bé amb el protector solar, que s’aplica sempre al final, a sobre de la crema de dia i abans del maquillatge.

Cremes ecològiques antiedat amb protecció solar: doble efecte!

Una pell ben hidratada amb cosmètica ecològica es diferencia clarament: té un aspecte saludable, radiant i una llum particular gràcies al fet que la cosmètica ecològica nodreix en profunditat el teixit cutani amb ingredients naturals que tenen propietats terapèutiques. Per contra, la cosmètica convencional fa servir ingredients sintètics (sovint derivats del petroli, disruptors hormonals, etc.), que poden tenir un efecte immediat molt marcat. És molt habitual que les usuàries d’aquesta cosmètica es queixin perquè noten la pell molt bé immediatament després d’utilitzar un producte que conté pèptids sintètics, però més flàccida quan han passat uns dies o, de vegades, unes hores. En canvi, la cosmètica antiedat certificada bio no acostuma a tenir efectes tan ràpids ni espectaculars.

Tanmateix, les marques ecològiques treballen enormement les formulacions i, sense renunciar al seu compromís amb la sostenibilitat i amb la salut, apliquen investigació puntera per treure el millor partit del que ens ofereix la natura. Com a conseqüència, les cremes antiedat bio cada dia estan més perfeccionades i obtenen resultats més satisfactoris. Però si, d’una banda, fem servir una bona crema antiedat i, d’altra banda, no ens protegim de l’exposició solar, el que guanyem per un costat ho perdem per l’altre. Al contrari: nodrir la pell i alhora protegir-la del dany solar, que ocasiona taques, deteriorament, cremades i arrugues és aconseguir un efecte antienvelliment… doble!.

Fotos: Becky Lawton

Hola, família Etselquemenges! Sóc molt feliç d’incorporar-me a aquesta casa i de la confiança que heu dipositat en mi. Desitjo que us agradin les meves propostes, que tan bé sap fotografiar la Becky Lawton.

Setembre és potser el meu mes preferit: la temperatura és ideal, hi ha menys gent per tot arreu i es percep un canvi en l’ambient. Encara que el calendari ens digui que el 21 comença la tardor, m’agrada pensar en una cinquena estació com la que tindríem segons la visió dels cinc elements: tardor, hivern, primavera, estiu i… la fi de l’estiu, que és ara.

A la natura també hi ha aliments que ens ofereixen alguna cosa diferent. És temps de figues! I també de raïm i de pera llimonera, que m’encanta. Tot i que jo he triat figues per a aquesta recepta, podeu fer servir la fruita que vulgueu.

És molt senzill de preparar, molt nutritiu, saciant, deliciós i, a més, es prepara la nit abans! És a dir, que ja no hi ha excuses de manca de temps per no esmorzar sa.

Si feu el suc amb llimona en dejú –que jo aconsello, si no en teniu problemes amb la llimona–, el prengueu com feu sempre i, després, si teniu gana feu aquest esmorzar, que aporta hidratació, carbohidrats d’índex glucèmic baix, una mica de proteïna, una mica d’omega-3, fibra, enzims, vitamines i minerals. I no té gluten. Més complet impossible.

Amb aquesta base, podeu fer els canvis que vulgueu: fruita i llavors o fruits secs diferents.

A més, si teniu problemes de restrenyiment, aquest esmorzar us serà de gran ajuda: les figues aporten calci, magnesi, potassi i fibra. Les llavors de chía aporten una mica d’omega-3, i fibra soluble, ideal per quan hi ha restrenyiment i ansietat, ja que tenen efecte saciant. La proteïna de cànem ajuda a cuidar la musculatura, i també en cas d’ansietat pel menjar.

Aquí teniu la recepta!

Fotos: Becky Lawton

El director general de Veritas, Sílvio Elías, explicava aquest matí als periodistes de Madrid que Veritas vol dir veritat en llatí. Segurament fa catorze anys, en la primera roda de premsa a Catalunya, va respondre aquesta pregunta. Avui a Catalunya ningú se la fa, perquè ningú pensa ja en el nom d’un “nou” negoci ni exclama el que aplaudia una periodista madrilenya aquest matí en la innaguració: això per nosaltres és la bomba. “A Madrid no tenim res d’això. Desitjàvem que arribéssiu. A Barcelona en trobes per tot arreu i ens feia molta enveja”. I una altra exclamava sorpresa per telèfon a un company: “Todo, todo, todo es ecológico“.

Veritas, però, no pretén que el 100% de la cistella dels compradors sigui ecològica ni que els nous consumidors facin un canvi radical. “El canvi arriba a poc a poc, a mesura que la persona va agafant consciència i fa un canvi d’hàbits i no només compra bio sinó que deixa de comprar molts productes que, un cop ha decidit cuidar-se, deixarà de consumir. “A Veritas comences comprant només alguns productes, com ara els ous, els iogurts, i vas afegint-ne d’altres de mica en mica. Volem normalitzar la compra, anar a poc a poc, democratitzar-la”, afegeix Elías.

La moda bio ha arribat a Madrid fa temps però ha arribat sobretot al sector de la restauració, que comença a despertar i ja té una oferta flexiteriana més moderna i oberta als nous temps. Però amb botigues encara hi ha un gran buit i molts dels consumidors saludables havien de recórrer a herbolaris que no tenen una gamma d’alimentació gaire àmplia o bé estan més especialitzats en fitoteràpia i complementació. De fet, el gran fort en vendes de Veritas “és el producte fresc: verdures, fruita, ous, lactis i carn. “També és un gran moment per a les begudes vegetals, venem moltes hamburgueses vegetals, i si hi ha un producte o aliment que arrasa en aquests moments és el coco, detalla Elías.

Per àrees, però, l’obrador de pa és un dels grans atractius de tots els Veritas, i a Madrid hi han dedicat un generós racó. “Fem nosaltres mateixos el pa perquè quan fa uns anys ens vam posar a buscar algú que ens fes pa ecològic amb massa mare i no el trobàvem; així vam decidir obrir el nostre propi obrador, que cada dia elabora pa i derivats de molts cereals diferents, integrals, etc”.

Amb aquest, ja en són 43.

Obrir a Madrid era un objectiu clar i evident en l’estratègia dels Supermercats Veritas. És on hi pot haver més consumidors conscienciats a menjar ecològic per volum demogràfic i pel target de client. De moment ha obert el primer al bell mig del barri de Salamanca, al carrer Lagasca 54, i l’any que ve en podríen venir més, a la capital. La idea és, sense voler córrer, teixir una xarxa d’uns quants Veritas a la capital. De moment, abans d’acabar el 2016, estan previstes unes quantes obertures més, com ara a Badalona (28 d’octubre) i San Sebastià, mentre que acaben d’obrir a Lleida i l’Hospitalet.

Fins ara Veritas és a Catalunya, Balears, Andorra i el País Basc. Ara a Madrid, i de moment es vol seguir treballant en aquests territoris i no obrir a cap altra comunitat autònoma. Durant la roda de premsa, Elías ha avançat que treballen per trobar locals més generosos a Madrid i a curt termini obrir un Terra Veritas madrileny per organitzar cursos i tallers com fan a l’espai del carrer Diputació de Barcelona.

Les móres són un fruit silvestre de final d’estiu i principi de tardor. Igual que els nabius, són molt riques en antioxidants que ens protegeixen de l’envelliment i són anticancerígenes. A més, ens cuiden el cor, la vista i les genives. Si passegeu per la muntanya és molt fàcil trobar-ne i ara ja estan madures! #sumanundenou amb Lluca Rullan

Receptes

• Esmorzar de chía amb melmelada de móres silvestres, d’Elka Mocker
• Cassoleta de fruits del bosc amb crumble de cardamom i ratlladura de llimona, d’Elka Mocker
• Mousse de crema i fruita vermella, de Bernard Benbassat
• Gelatina de móres, de Montse Vallory
• Pastís ràpid de fruites, de Montse Vallory

Exclusiu socis

• Infusió de fruits vermells amb quefir d’ovella, del tàndem Xevi Verdaguer i Pep Nogué
• Gelatina de poma amb móres, de Montse Vallory

S’acaba l’estiu i tots tornem a connectar amb el món real. Els grans tornem a la feina, i els petits, a l’escola. Tornem a pensar a preparar àpats i ho volem fer de la manera més saludable per tornar a agafar els hàbits que hem perdut durant l’estiu.

El mig matí o el berenar acostumen a ser moments crítics en els quals, si no es té una peça de fruita o uns fruits secs a mà, sovint mengem el primer que trobem a la màquina expenedora o al supermercat del costat: bastonets, galetes, xocolatines, sucs… productes processats i refinats que contenen grans quantitats de sucre, greixos de mala qualitat, sal i additius. Són comestibles que ens atipen, però que no ens nodreixen gens.
Una estratègia per arribar al següent àpat sense morir-nos de gana és fer un esmorzar o dinar ben saciant, que contingui proteïna i greixos de qualitat (com alvocat, olives o un bon raig d’oli d’oliva verge). Però, tot i així, si igualment tenim gana o fem una activitat física elevada, podem optar per preparar i endur-nos un piscolabis fet amb aliments reals i saludables.

La recepta que us proposo avui són unes barretes energètiques casolanes elaborades a partir de fruita, fruita seca i fruits secs. Una delícia apta per a tots els gustos, ja que admeten moltes variants. Poden servir com a snack ideal per endur a la feina, o per als més petits, per endur al pati a mig matí o per berenar.
A més, és una preparació ràpida i senzilla que podem fer un dia i guardar a la nevera per a tota la setmana.

El poder saciant dels fruits secs

La combinació de greixos saludables, proteïna i fibra que ens aporten els fruits secs ens ajuda a saciar l’organisme i, per tant, a controlar la gana.
Hi ha molta gent que encara creu que els fruits secs cal menjar-los molt de tant en tant perquè són molt calòrics i engreixen. Però no hem de fixar-nos en un aliment en si i en les calories que té, sinó en el conjunt de la nostra alimentació. Quan mengem fruits secs, en atipen d’una manera que segurament farà que no piquem altres coses menys saludables al llarg del dia i ens permetrà arribar al següent àpat sense tanta gana.
A més, els greixos saludables no engreixen.

Tria endolcidors naturals!

Els millors endolcidors són els que no només ens aporten dolçor sinó altres elements com vitamines, minerals, fibra i antioxidants. Estem parlant d’aliments com la fruita o la fruita seca.

El plàtan és una fruita molt rica en hidrats de carboni que ens proporcionen energia de manera ràpida, fet que el converteix en un molt bon aliment per esportistes. A més, destaca perquè conté força potassi i magnesi, i és per això que aquesta fruita es recomana en cas de rampes musculars. També conté vitamines del grup B, vitamina A i vitamina C, i fibra. Si els agafem madurs són un endolcidor fantàstic per a qualsevol tipus de preparació.

Les orellanes són albercocs que han estat deshidratats al sol. D’aquesta manera perden aigua i es concentren els nutrients que contenen. Com totes les fruites seques, són un aliment ric en hidrats de carboni d’absorció ràpida i per això són un recurs molt utilitzat per esportistes a l’hora de recuperar-se. Són un aliment molt saludable que ens aporta una gran quantitat de macronutrients i micronutrients, però hem de tenir en compte quina quantitat en mengem, ja que si prenem, per exemple, sis orellanes és com si ens estiguéssim menjant sis albercocs de cop, cosa que si fossin frescos segurament no faríem. És important que les orellanes que comprem siguin ecològiques de color marró i no taronja, ja que això últim significa que contenen sulfits (additius).

El carpaccio és una tècnica culinària que consisteix a tallar els aliments en làmines tan fines com sigui possible i servir-les crues. Sobretot s’aplica en carns o peixos, però se’n poden fer moltes variacions.

La recepta d’avui és amb mango, combinat amb bacallà esqueixat, alvocat, ruca i pinyons. És un plat original, ràpid, fàcil i molt fresc, ideal com a entrant en època d’estiu i per compartir amb la parella, família i/o amics.

El mango

És una fruita tropical originària de l’Àsia que es cultiva principalment en països de clima càlid. A Espanya es cultiva en diferents zones d’Andalusia. És ric en sucres i una bona font de fibra, vitamina C, vitamina B6, betacarotens (precursors de la vitamina A) i flavonoides.

El bacallà, un gran peix

És un peix blanc molt nutritiu, ja que té moltes proteïnes d’alt valor biològic, vitamines i minerals. Destaca sobretot perquè conté força vitamines del grup B, necessàries per al funcionament correcte de l’organisme, així com perquè és ric en fòsfor i, en menys quantitat, potassi, sodi i calci.
Això pel que fa a la carn del bacallà, però el fetge també té un gran valor nutricional. Aquest òrgan és molt ric en àcids grassos poliinsaturats omega-3 (d’aquí que se’n faci oli) i vitamines liposolubles A, E i D.

El bacallà esqueixat té un contingut en sodi força més alt que el fresc, per això es recomana dessalar-lo al màxim abans de consumir. Hi ha bacallaneries que ja el venen d’aquesta manera i només cal fer-hi una bona esbandida.

Ingredients (per a 2 racions)

• 1 mango
• 80 g de bacallà esqueixat dessalat
• 2 grapats de ruca
• 1/2 alvocat
• 2 c.s. de pinyons
• oli d’oliva verge
• Opcional: olives negres

Elaboració

1. Peleu el mango i feu-ne talls verticals molt fins (si teniu mandolina la podeu fer servir per laminar-lo millor). Poseu els talls estesos sobre els plats i reserveu.
2. Peleu l’alvocat amb l’ajuda d’una cullera i talleu a mitges llunes.
3. Poseu-lo sobre el carpaccio de mango.
4. Esbandiu el bacallà, assequeu i col·loqueu-lo als plats.
5. Renteu les fulles de ruca, assequeu-les i poseu-les per sobre del bacallà.
6. Afegiu una cullerada de pinyons a cada plat i amaniu amb un bon raig d’oli d’oliva verge.