Ingredients:

• 1 pebrot vermell
• 1 pebrot groc
• 1 pebrot verd
• 1-2 cullerades soperes d’oli de coco verge extra bio de dr.Goerg
• 400 ml. de llet de coco bio de Dr.Goerg
• 1 culleradeta de postres de curri (qualsevol varietat)
• 400 gr. d’arròs
• 1 culleradeta de sèsam negre

Allergeneat és una aplicació per al mòbil creada per garantir i facilitar que qualsevol persona que tingui una al·lèrgia o intolerància a un aliment pugui fer la compra amb menys problemes, d’una manera més ràpida i segura.

La compra d’un al·lèrgic sol ser força més complexa i farragosa que la d’una persona que no n’és. Omplir el cistell pot acabar sent una odissea, ja que és indispensable prendre’s el temps necessari per llegir (i entendre) correctament les etiquetes i la llista dels ingredients d’un producte per assegurar-se que no conté cap dels al·lergògens o ingredients que li provoquen intolerància.

Fruits secs, ous, crustacis, cereals amb gluten, cacauets, api, llobins o tramussos, lactis, mol·luscs, mostassa, peix, soia, sulfits i sèsam. Tots configuren la llista dels catorze tipus d’al·lergògens de declaració obligatòria, la intolerància als quals s’ha disparat en els últims anys. De la mateixa manera, cada vegada hi ha més persones que decideixen, per motius d’ètica, de salut o de convicció, deixar de consumir determinats productes o aliments. Per això, Allergeneat pot ser molt útil per a tots ells, ja que l’aplicació avisa, segons el perfil de l’usuari, si es pot consumir o no el producte escanejat. Només cal tenir l’aplicació instal·lada al telèfon mòbil (apte per a dispositius Android i iPhone), escanejar el codi de barres del producte seleccionat i comprovar si és apte per a nosaltres o no.

L’ús de l’aplicació pot resultar molt útil i eficaç, ja que pot ajudar a agilitzar les compres considerablement i possibilita als usuaris que puguin tastar productes nous sense tancar-se en un cercle reduït d’opcions a l’hora de menjar.

Evolució i èxit de l’aplicació

Els fundadors de l’aplicació, el director executiu Quim Sánchez i el director de tecnologia José María Falcón, xifren Allergeneat com una aplicació d’un 99% de fiabilitat gràcies a les tècniques d’aprenentatge automàtic, machine learning en anglès (unes de les tecnologies més importants del futur).

Una altra característica que proporciona seguretat i veracitat és que els usuaris no tenen accés a modificar cap dada. Tampoc cal 3G, 4G ni Wifi.

La idea d’Allergeneat, que va sorgir el mes de desembre de 2016, va convertir-se en una aplicació real sis mesos després. D’aquesta manera, han estat reconeguts com una de les empreses emergents amb més evolució durant un curt període de temps.

L’èxit no només es queda aquí. També van ser guardonats amb el premi Santander Yuzz Joves amb Idees a Sant Feliu de Llobregat (2017). Un cop van ser premiats, el passat octubre van viatjar a Silicon Valley per formar-se de manera específica sobre l’emprenedoria d’empreses com Facebook o Google i, així, poder indagar i arribar al mercat nord-americà.

Gràcies a la consecució de diferents èxits en poc temps, aquesta empresa emprendedora ha aconseguit un capital llavor de 30.000 euros i 400.000 euros a la seva primera ronda de finançament.

Actualment, aquesta aplicació disposa d’una base de dades amb més de 100.000 productes que va augmentant mensualment amb més de 9.000 actualitzacions de productes diferents.

L’etiquetatge nutricional dels aliments permet saber què conté exactament el producte alimentari que estem comprant.

Dona informació al comprador sobre les característiques nutricionals d’aquell producte, permetent que es pugui escollir amb coneixement cada aliment.

Cada vegada més els consumidors demanem més informació nutricional, i ens interessem per l’etiquetatge nutricional, però sovint no sabem interpretar-lo.

Amb aquest taller volem que aprenguis a llegir l’etiquetatge nutricional dels productes alimentaris i puguis triar l’opció més saludable entre dos productes aparentment iguals.

DESCRIPCIÓ DEL CURS

Parlarem sobre la nova regulació normativa, aprendrem en què ens hem de fixar de l’etiqueta de cada producte, sabrem per que serveix l’etiquetatge nutricional i quina informació ha d’incloure l’etiquetes dels aliments. A més farem referència als al·lèrgens, a les declaracions i referencies nutricionals o saludables de molts productes, etc.

Dues hores de sessió formativa i pràctica. Volem que sigui molt didàctic i participatiu.

Porteu etiquetes dels productes que compreu, i les comentarem.

QUI

Martina Ferrer. Nutricionista i especialista en PNIE a la consulta de l’ETS.

INCLOU

Dossier amb apunts teòrics de tots els temes tractats i idees de receptes saludables.

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)

Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 473

ORGANITZA

El documental Food Coop descriu la vida i funcionament d’una de les cooperatives més famoses d’Estats Units, ubicada al cor de Brooklyn: la Park Slope Food Coop (PSFC), nascuda al 1973 i que compta amb 17.000 socis.

Els socis poden omplir la cistella de la compra amb productes ecològics, de proximitat i respectuosos amb el medi ambient amb la possibilitat d’estalviar entre un 20% i un 40 %. Té una varietat tan àmplia de productes que sembla que entris a un autèntic supermercat amb tot el que necessites.

Com funciona?

Per ser membre de la cooperativa, cada membre adult de la unitat familiar ha de treballar 2 h y 45 minuts cada quatre setmanes. D’aquesta manera, el projecte pot funcionar en la major part amb els seus membres i la resta amb personal remunerat.

Les tasques van des de reposar producte, estar a caixa, treballar a les oficines o cuidar els nens de la sala infantil. El sistema és molt flexible i poden rotar en diferents posicions o fins tot acumular hores de feina per compatibilitzar-ho amb altres compromisos personals o professionals.

Per a poder comprendre en profunditat la filosofia de la PSFC cal completar l’experiència assistint a algunes de les seves assemblees de socis, una experiència molt enriquidora de com es duen a terme les decisions en un projecte de forma participativa. Per incentivar l’assistència i participació, els membres que assisteixen a la reunió poden canviar aquest temps com a hores de treball.

Selecció de productes

La selecció de productes és preferentment biològica i local. Des de la PSFC es promou també en moltes ocasions una relació directa amb l’agricultor sense intermediaris. A més, la selecció de productes intenta que sigui lliure d’additius nocius per al medi ambient o per a l’ésser humà com ara els colorants i conservants artificials i tòxics de productes de cosmètica.

El projecte també vetlla pel medi ambient sent responsable dels embalatges que genera a través de la reducció, reciclatge i reutilització. Per exemple, aprofiten les caixes de cartró perquè els socis s’emportin la seva compra, venen productes a granel o reutilitzen envasos.

Documental inspirador a Europa

Tom Boothe, un americà que viu a París, és el director del documental sobre la Food Coop i ha aconseguit obrir una cooperativa a la capital francesa, anomenada la Louve (La lloba). El documental ja s’ha projectat a França i ha viatjat a Itàlia, on milers d’espectadors han pogut conèixer l’experiència d’aquesta iniciativa i fins i tot s’han obert supermercats cooperatius basats en la mateixa filosofia.

El 8 de febrer toca el torn a Barcelona. El documental es projectarà als cinemes Girona a les 20.30 h. La projecció només es garanteix si aconsegueixen un mínim de reserves d’entrades anticipades. Teniu de temps fins al 31 de gener per comprar-les.

Al final de la projecció hi haurà la possibilitat de conversar amb la Maria Folch, que va ser sòcia de la cooperativa durant dos anys i mig a Brooklyn.

Hi ha qui el considera una joia o tresor de la naturalesa i és que es tracta d’un aliment amb una gran concentració de nutrients. De fet, està considerat un dels aliments més complets i nutritius de la natura.

La part masculina de les flors produeixen una pols formada per cèl·lules germinals masculines, conegudes també com a pol·len de les flors.

Quan les abelles arriben a les flors, barregen aquest pol·len de les flors amb el nèctar de les plantes i formen uns grànuls de color groc-taronja, verd o marronós. Aquest és el pol·len d’abella que coneixem.

La Gina Estapé és una amant de la cuina des de ben petita. Des de ben jove, es va sentir atreta per la cuina i la vida saludables i aquesta passió la va dur fins la Montse Vallory, l’Elka Mocker o en Javier Medvedovsky, tres grans xefs referents de la cuina saludable a casa nostra, amb qui s’ha format al llarg d’aquests anys. Dietista integrativa, bloguera d’èxit i divulgadora d’alimentació i hàbits de vida saludables en tallers i xerrades, gaudeix creant receptes fetes a partir d’aliments de qualitat, naturals, de producció responsable i ecològica, sense refinar, sense sucre o sal afegida, sense additius ni compostos químics i lliures de pesticides.

A més,  com a dietista integrativa, s’ha especialitzat en desequilibris hormonals, especialment en dones amb síndrome d’ovaris poliquístics, patologia que també tracta al curs en línia “Tractar els ovaris poliquístics”.

L’any passat, va conduir el primer curs en línia de cuina sana amb robot que s’havia fet mai, amb un èxit que va superar totes les expectatives. Ara, ens proposa un nou curs amb receptes noves i saníssimes de veritat, que completa el primer, i que ens farà tornar a la cuina i reenamorar-nos del robot!

Quant fa que cuines amb Thermomix, Gina?

Ja fa uns quants anys. Al principi, vaig començar fent les receptes de la màquina mateix per veure com funcionava i quin partit li podia treure, però vaig veure que la majoria de preparacions proposades eren poc sanes. De totes maneres, em vaig enamorar de la Thermomix perquè em va permetre descartar altres robots: amb aquesta única màquina ja cobria les necessitats que em resolen diferents petits electrodomèstics com la batedora, la trituradora, la processadora, la vaporera, la geladora, etc. El robot m’ha servit per eliminar altres aparells de la cuina.

Què trobarem al curs en línia “Cuina sana amb robot”?

En aquest curs aprendrem a fer entrants, plats principals i postres sanes amb robot. També tindrem una opció vegetariana i una d’omnívora; la diferència és que a l’omnívora farem una recepta amb pollastre i dues amb peix, i a la vegetariana substituïm aquesta proteïna per tofu o per llegum. Tota la resta de receptes són iguals i porten verdures, cereals integrals, llegums, etc. La diferència respecte del curs anterior és que l’altra vegada vam preparar bàsics com tahina, iogurt de coco, ghee o altres productes que tenim costum de comprar preparats; però la gent volia plats per al dia a dia.

Tenim manera de recuperar el primer curs?

De moment no, però quan acabem aquest segon, prepararem una nova versió que inclogui el contingut del primer i del segon. Això ja ho explicarem! A més, les persones que han fet un dels cursos anteriors de cuina amb robot, ara compten amb un descompte per aquest nou curs.

Gina, tu ets dietista especialitzada en el tractament d’ovaris poliquístics. El curs està enfocat a persones que tenen alguna patologia o que volen seguir un estil d’alimentació concret? O és obert a tots els públics?

No l’hem pensat en clau de tractar cap patologia ni segueix cap estil concret, sinó que totes les receptes són senzillament saludables i, per tant, carregades de verdures i aptes per a qualsevol persona. Sí que hi ha l’opció de triar entre versió omnívora i vegetariana, i ja indicaré les receptes que contenen algun al·lergogen, com ara el blat, l’ou o la fruita seca.

Totes les receptes són noves?

Sí. Hi ha dues receptes de postres, algun entrant com ara un panet d’espelta amb un paté de xampinyons i nous, alguna amanida… Intentarem fer servir tots els pisos, i mentre a baix estem preparant una crema, al pis de dalt farem verdures i peix o tofu.

Per què no hi ha receptes sanes amb Thermomix?

De les que et donen quan compres la màquina, en pots adaptar alguna, però la majoria tenen un però… Potser porten mantega, o farina blanca, o sucre… i ens pot costar saber com substituir-ho i adaptar-ho bé. En alguns monogràfics de verdures de Thermomix sí que hi ha receptes més sanes, però sovint hi ha alguna cosa que falla, per exemple, el temps de cocció de les verdures.

Tendim a coure massa les verdures?

Sí, les solem menjar toves, però les verdures han de quedar cruixents. El bròquil al vapor, per exemple, moltes vegades ens el mengem massa estovat, gairebé desfet i blanquinós, i ens l’hem de menjar cruixent i que mantingui el color verd tan característic. Tot això ho explico al curs, i especifico durant quants minuts hem de cuinar cada preparació.

Per preparar unes mongetes azuki, per exemple, per què creus que és millor fer-ho amb Thermomix que no pas amb la tradicional olla al foc?

Perquè te’n pots despreocupar més fàcilment: la màquina t’assegura que les mongetes no s’enganxaran, que no se t’acabarà l’aigua, etc. Per mi, l’avantatge principal és aquest, que es fan en un moment i queden sempre bé.

El curs es diu “Cuina sana amb robot”. Què entenem per cuina sana?

Diem “sana” perquè partim sempre d’aliments reals o de veritat, no afegim mai cap tipus de sucre, ni de farina blanca, ni lacti de mala qualitat…

Aliments reals sense codi de barres?

Exacte! Cuinarem amb els productes frescos que trobem al mercat: verdures, llegums, cereals integrals, carn (si és ecològica, molt millor) i peix, etc. Fins i tot les postres que preparem són sense sucre, lactis ni farines, i les endolcim de manera natural amb dàtils o orellanes.

Les receptes són totes creació teva?

Sí. M’he inspirat en algunes preparacions o també les he creat a demanda, a partir del feedback que vam rebre en la primera edició del curs, centrada en bàsics. Els alumnes volien aprendre a fer pastissos o postres i també a cuinar per pisos, diverses coses alhora.

Fareu el que s’anomena batch cooking?

No exactament: el batch cooking consisteix a cuinar un dia i menjar-ne cinc, i tot i que sí que farem servir diferents pisos alhora, no hem enfocat el curs d’aquesta manera. Si ens sobra menjar o no dependrà molt de quants siguem a casa: si només som un o dos, probablement ens sobrarà menjar de cada recepta, però si som quatre o cinc, possiblement ens ho acabarem tot en un àpat. Normalment, sortiran quatre racions de cada recepta, per això serveixen tant a famílies com a parelles o persones que viuen soles i que cuinen de més per conservar.

Els ingredients seran fàcils de trobar?

Sí. El més estrany serà fajol, azukis, llet de coco, mill o llevat nutricional, que són ingredients molt saludables que ens convé integrar a la dieta i que ja són molt fàcils de trobar, per sort.

Les receptes seran fàcils o molt elaborades?

Les hem pensat per a tots els públics i per al dia a dia. N’hi ha que són més festives i que podem aprofitar per servir quan tenim convidats, com ara el pastís de salmó o de llenties, que també es poden fer entre setmana perquè són fàcils de planificar. Però, en general, no són gaire laborioses. La gràcia del robot de cuina és despreocupar-te’n.

I si ens agrada molt cuinar, no ens avorrirem?

No, perquè sempre es pot improvisar o adaptar-ho molt. Jo crec que la Thermomix és una eina molt fàcil si no saps cuinar, perquè et pots despreocupar de les coccions i sempre surt tot bé; si t’agrada molt la cuina també et permet anar més enllà, perquè pots aconseguir textures i fer preparacions que no podries fer amb una olla tradicional. Si tens imaginació o t’agrada cuinar, dona molt joc. De tota manera, el curs vol ser molt pràctic, i l’hem pensat així perquè era el que la gent ens demanava: “Vull receptes sanes i fàcils, que no em compliquin la vida i que agradin tant a grans com a petits”.

Si no tenim Thermomix, però tenim un altre robot, podrem fer el curs?

A dia d’avui, hi ha robots que són molt similars a la Thermomix. Jo aconsello revisar les funcions del robot (cuinar al vapor, triturar, etc.), i si veiem que són les mateixes que les de la Thermomix (velocitat, temperatura, etc.), considero que es pot adaptar perfectament al curs.

Però potser el temps de programació no serà el mateix...

Aquest és el problema. Si la velocitat dels programes o la temperatura són diferents, la recepta els servirà segur, però potser no els sortirà bé a la primera i hauran de fer més proves d’assaig i error.

En aquest curs no hi haurà un menú que cal seguir, com ara el que trobàvem al curs de “Perd pes i guanya salut”, oi?

No, les receptes estan pensades per si soles, per combinar-les com vulguem i menjar-les en el moment que vulguem. Hi ha receptes que, per exemple, són molt completes i les podem fer com a plat únic, tant per dinar com per sopar, però hi ha plats que no. Per exemple, la sopa de mill, que es pot combinar amb un altre plat.

I si no tenim temps per cuinar el plat que ens proposes cada dia que dura el curs, què fem?

No hi ha problema, perquè l’accés al curs és il·limitat: tant als vídeos com a les receptes en text. Cada dia llançarem una recepta i, fent-ho així, permetrem que tots els inscrits al curs em puguin fer preguntes que resoldrem el mateix dia. Aquest xat també quedarà registrat un cop hàgim acabat el curs, i tots els inscrits hi tindran accés.

El dissabte 3 de febrer arrenquen les Calçotades Urbanes dins del Mercat de la Terra, que es repetiran durant tots els dissabtes dels mesos de febrer i març, i que organitza Slow Food Barcelona. El Mercat és una iniciativa que s’organitza tots els dissabtes de mes al Parc de les Tres Xemeneies del barri de Poble-Sec de 10 a 16 h. El projecte s’ha consolidat a Barcelona com una referència dels mercats de productors de proximitat i de qualitat on es pot trobar una gran varietat de productes locals i de temporada: cereals, formatges, embotits, pa i rebosteria, verdures i fruites, a més de cervesers artesans i les propostes com Can Vermut, que ofereix tapes amb productes del mercat i un vermut propi.

La proposta gastronòmica es complementarà amb pa i botifarra ecològica: el Mercat de la Terra sempre aposta per la gastronomia en els seus projectes, donant visualització al consum d’aliments bons, nets, justos i locals, escurçant les distàncies entre la terra i la taula, en un espai on la pagesia presenta i ven directament els seus productes al consumidor.

El calçot, un producte de temporada i de qualitat

El calçot és una varietat de ceba tendra que té una dolçor molt especial. La seva aportació en nutrients i les seves propietats la converteix en un producte particular: hortalissa i alhora condiment, aliment i alhora se li reconeixen múltiples beneficis nutricionals.

El Mercat de la Terra continua creant un espai familiar i de trobada, amb activitats infantils i un espai festiu amb l’oferta musical diferent cada setmana, a més d’organitzar organitzen xerrades i tallers que enriqueixen l’espai i el transformen en un punt de convivència ciutadana.

Aquests makis sense arròs són ideals si busqueu un àpat lleuger, alcalinitzant, antioxidant, baix en greix fàcil de pair, molt desintoxicant i plaent.

La coliflor picada ens fa d’”arròs” en aquesta recepta; a més aporta extra d’alcalinitat i és l’ingredient depuratiu principal. La coliflor és de la família de les crucíferes, grans conegudes per les seves virtuts anticàncer. En concret, la coliflor té vitamina K, que és un dels nutrients antiinflamatoris més destacats. La vitamina K actua com a regulador directe de la possible inflamació.

La coliflor també conté fitonutrients anomenats glucosinolats que poden ajudar a activar els enzims de desintoxicació i regular-ne l’activitat.

És cert que, perquè les crucíferes siguin un veritable aliment anticàncer, s’han de consumir preferiblement crues i mastegar molt bé, perquè, així, s’activin els enzims. En aquesta recepta, en la qual la coliflor imita l’arròs, gran part de la feina ja la tenim feta, ja que ha estat molt triturada i això i una bona masticació assegurarà que s’activen les seves meravelloses propietats.

Per fer aquesta recepta hi donarem un toc de paella, molt breu i suau, ja que d’aquesta manera els enzims no es destrueixen per la cocció excessiva (la coliflor precisament ens pot resultar, si no, una mica complicada de digerir; encara que si no és el vostre cas, podeu posar-la crua).

La resta d’ingredients aporten frescor, textura, greixos de qualitat i, amb els germinats, molta, moltíssima nutrició. Així que no dubteu a afegir-n’hi tants com vulgueu, ja siguin d’alfals, o bròquil, ceba o brots de pèsol o gira-sol.

L’alga nori és, a més, una excel·lent aportació de minerals.

I la salsa… La salsa és la clau!

Podeu servir aquests makis perfectament en un sopar d’inspiració japonesa, acompanyant una sopa miso o unes tallarines amb xiitake. En aquest cas, si en teniu a mà, acompanyeu aquests makis amb gingebre i, per què no, també amb wasabi; ja veureu que us transportareu a un restaurant japonès.

Reduir entre un 3% i un 18% la sal, el sucre i els greixos en més de 3.500 productes alimentaris és una de les mesures del nou Pla de Col·laboració per a la millora de la composició dels aliments i les begudes. El Pla, presentat aquesta setmana per la Ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, i promogut a través de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN), ve avalat per les recomanacions de l’OMS i de la Unió Europea en termes de salut i alimentació.

En termes generals, el Pla estableix la reformulació en un percentatge concret de disminució de sal, sucre i greixos de molts productes processats de consum habitual a les famílies, nens i joves, com ara: la brioxeria/pastisseria, les begudes ensucrades, galetes, salses, productes lactis, aperitius salats, nèctars de fruita o cereals d’esmorzar, entre altres.

També inclou accions de restauració social (escoles, restaurants d’empreses i d’hospitals o administració, entre altres):

• Més opcions de primers plats amb major contingut en hortalisses
• Menys oferta de plats precuinats
• Prioritat del iogurt natural per davant de l’ensucrat
• Més varietat de fruites en l’oferta de postres

En el cas de la restauració, inclou la reducció del contingut de sal i de sucre en els sobres monodosi i la inclusió de la llet desnatada a les cafeteries. En el cas de les màquines automàtiques, la reducció de les dosis màximes de sucre permès en begudes calentes, l’augment d’opcions saludables a les màquines i l’augment d’aigua i de refrescos sense sucres afegits.

Segons la Ministra de Sanitat, el Pla serà una eina eficaç per lluitar contra les malalties cròniques que més afecten (la diabetis, les malalties cardiovasculars, el càncer) i l’obesitat. Amb aquestes mesures es pretén recolzar i fomentar la investigació i el desenvolupament de productes que conformin una dieta amb menys sucres afegits, sal, greixos saturats, greixos trans i calories i impulsar les “bones pràctiques” per a una implementació efectiva de mesures que ajuden a millorar nutricionalment el conjunt de la dieta.

Consum de sucre

La Organizació Mundial de la Salut recomana el consum de sucres lliures (afegits) al llarg de la vida. Tant per als adults com per als nens, es recomana que el consum de sucres lliures es redueixi a menys del 10% de la ingesta calòrica total. I afegeix que una reducció per sota del 5% de la ingesta calòrica total produiria beneficis addicionals per a la salut.

Segons el Ministeri de Sanitat, actualment les xifres de consum de sucre en la població espanyola adulta són del 19% al dia, dels quals un 8% són sucres afegits. En la població infantil (dels 6 mesos als 17 anys), el consum arribi al 21,5% al dia, dels quals un 10,4% són sucres afegits.

Si analitzem aquestes dades, ens adonarem que el consum de sucre afegit s’acosta a la mitjana màxima recomanada per l’OMS, tot i que les dades dels estudis de l’AECOSAN indiquen que el 53,9% dels nens i adolescents, el 25,6% dels adults i el 44,9% de les embarassades superen el límit del 10% recomanat per l’OMS.

A partir d’aquí, ens preguntem si no seria més fàcil enfocar les polítiques cap el foment d’accions destinades a informar i a educar a la població en el consum de menjar real no processat, anar més al mercat i menys al supermercat i menjar de temporada per afavorir la disminució del consum de sucre, sal i greixos trans afegits, abans que disminuir-los en 10%.

De tota manera, encara hi ha esperança: cada dia que passa els consumidors estem més informats gràcies, entre altres, a alguns moviments a través de les xarxes socials, com el #realfooder que fomenta el consum de menjar real per davant del menjat processat promogut pel nutricionista Carlos Ríos, Juan Revenga, Aitor Sánchez o Gabriela Uriarte. De fet, el promotor del moviment #realfooder va denunciar a través de les xarxes socials el #BoicotAlcampo que, dins la línia La vida azul —una selecció de productes d’aquesta cadena per ajudar als seus clients a menjar de forma equilibrada- s’hi incloïen productes com els cereals ensucrats, salsitxes, gelats, galetes de xocolata, pizza o refrescos i gominoles en comptes de fruita i verdura. A més, en la categoria de productes de La vida azul hi havia opcions recomanades amb un percentatge major de sucre respecta a d’altres no assenyalades.

Després de l’enrenou, Alcampo, a través de Twitter, va demanar disculpes públicament als consumidors per no haver sabut transmetre l’esperit de la campanya.

Actualment, els productes processats amb sucres, sal i greixos trans afegits són cada vegada més habituals als cistells de la compra de la majoria de la població, i aquest és el problema eral. I moviments com el #realfooder, que fomenten el consum de menjar “de veritat”, aporten informació més clara, més senzilla i amb menys llistes d’ingredients perquè tots siguem capaços d’escollir millor què comprem i què no.

Quan comencem a menjar més saludable, sol passar que els esmorzars es converteixen en un dilema: volem sortir de la dinàmica habitual i oferir alternatives noves i més nutritives també a la família, però no sabem per on començar. Disposes de poc temps i se t’acaben les idees? No saps què prendre a mitja tarda, quan necessites un snack que t’ajudi a arribar al sopar sense atracar la nevera només entrar per la porta? Sovint et preguntes què donar per berenar als teus fills? A vegades, quan no tenim res saludable a mà, acabem comprant alguna cosa que no és el que en realitat ens agradaria menjar.

En aquest taller aprendràs a preparar esmorzars, berenars i snacks variats que pots deixar fets amb antelació i, fins i tot, portar a qualsevol lloc (feina, escola, excursions, viatges…), perquè el teu ritme de vida no t’impedeixi cuidar-te.

PROGRAMA

T’explicarem què has de tenir en compte a l’hora de preparar un bon esmorzar o berenar per a grans i petits, sense recórrer a aliments processats. Et donarem idees per organitzar-te, estalviar temps a la cuina i preparar els bàsics per a diversos dies i algun caprici més especial. Tots són fàcils de transportar i de menjar en qualsevol lloc, sense sucre, greixos adulterats, refinats… ni calories buides. Pur i deliciós combustible per a les cèl·lules!

Cap recepta porta gluten, sucre, lactis ni refinats.

QUI

El curs va a càrrec d’Elena Carrió, Biòloga i xef al Natural Gourmet Institute for Health and Culinary Arts de NYC.

INCLOU

• Dossier amb apunts teòrics de tots els temes tractats.
• Receptari complet amb informació sobre les propietats dels ingredients emprats.
• Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada.
• Àpat-degustació de tots els plats preparats.

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)

Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 473

ORGANITZA

Els calçots són un aliment amb un contingut molt alt d’aigua i fibra i, per això, la seva aportació energètica és molt baixa. A més, també contenen minerals com el potassi i el fòsfor, vitamines com la B9 i són rics en derivats del sofre, uns components beneficiosos per al fetge, amb propietats antisèptiques i que ajuden a eliminar productes nocius de l’organisme com, per exemple, els metalls pesants.

A la cuina els podem preparar de moltes maneres: saltats, al forn, al vapor… Coccions que en potenciaran la textura tendra i que aportaran un gust suau. A més, són molt més saludables que les barbacoes.

4/6 Arròs de muntanya amb calçots

 

Recepta de Jordi Volart, cuiner del Woki de Gràcia.

 

Ingredients (per a 2-3 persones)

• 6 calçots
• 2 cebes blanques
• 2 porros
• 4 grans d’all
• 1 pebrot vermell
• 150 grams de bolets xiitake, gírgoles o ceps
• 2 cullerades soperes de tamari (salsa de soja)
• oli d’oliva verge extra (si és perfumat amb all, millor)
• 2 tasses d’arròs integral rodó
• 4 tasses de brou vegetal
• sal marina no refinada

Elaboració

1. Netegeu els calçots, pinteu-los amb l’oli perfumat i un pessic de sal i poseu-los al forn preescalfat a 180 ºC.
2. Mentre es couen, peleu les cebes i els porros i talleu-los a la juliana, peleu els 4 grans d’all i sofregiu-ho en una paella gran o una cassola de fons gruixut. Quan les cebes i porros estiguin una mica fets, afegiu-hi el pebrot vermell tallat a tires i els bolets a làmines i salteu-ho afegint-hi un parell de cullerades soperes de salsa de soja. Afegiu-hi l’arròs i deixeu daurar uns minuts.
3. A part, escalfeu el brou vegetal i afegiu-lo a l’arròs; mentrestant gireu els calçots perquè es facin per les dues cares. La seva cocció al forn sol durar de 20 a 30 minuts.
4. L’arròs, en canvi, estarà a punt al cap de 45 minuts de cocció lenta.
5. Col·loqueu els calçots sobre l’arròs i serviu.

 

Els curris són barreges d’espècies que es fan servir a la cuina de diversos països asiàtics com a condiment en plats acompanyats de salses, però que també podem posar en cremes, patés, vinagretes, pastissos salats… A més d’omplir d’inspiració, aromes i sabor cuina, les herbes i espècies que porten els curris són una poderosa font de substàncies antiinflamatòries, antitumorals, reguladores de la glucèmia i, a més, ajuden a una bona digestió.

L’objectiu d’aquest curs és que l’obris a l’apassionant molt de les espècies, coneguis els enormes beneficis que tenen i aprenguis a preparar curris propis per incorporar-los als menús diaris. Descobriràs un món nou que transformarà els teus plats i que farà que els teus àpats siguin més variats, creatius i inspiradors.

PROGRAMA

Durant el curs t’explicarem les propietats terapèutiques de moltes espècies, herbes i condiments i t’ensenyarem a treure’n el màxim partit. Hi jugarem per preparar diverses mescles que després farem servir per preparar diversos curris des d’una perspectiva saludable i ecològica. Farem servir moltes verdures, llegum, peix i, evidentment, també prepararem un arròs aromatitzat deliciós per acompanyar els plats que degustarem al final de la classe.

Cap recepta porta gluten, lactis ni refinats. A més, totes són vegetarianes, excepte una que inclou peix.

QUI

El curs va a càrrec d’Elena Carrió, Biòloga i xef al Natural Gourmet Institute for Health and Culinary Arts de NYC.

INCLOU

• Dossier amb apunts teòrics de tots els temes tractats.
• Receptari complet amb informació sobre les propietats dels ingredients emprats.
• Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada.
• Àpat-degustació de tots els plats preparats.

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)

Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 473

ORGANITZA

Claus per treure el màxim partit a la cuina, potenciar la salut i estalviar temps

Què sents quan entres a la cuina? T’inspira a cuinar i t’ho posa fàcil? Confies en els estris i materials que fas servir? Saps com conservar els aliments i organitzar la nevera per treure’n el màxim partit? Et condeix el temps que hi dediques? T’agradaria renovar l’equipament, però vas una mica perdut?
El secret d’una cuina intel·ligent, sana i eficaç consisteix a disposar dels estris adequats, els materials més nets i segurs i que cada cosa tingui el seu lloc, incloent el rebost i els aliments frescos.

En aquest curs teòric et donarem totes les recomanacions i criteris que necessites per transformar la teva cuina amb èxit i que et resulti tan acollidora que no voldràs sortir-ne!

PROGRAMA

Es tracta d’una classe teòrica en què tractarem els temes:

· Seguretat i higiene a la cuina. Manual de bones pràctiques
· Equip bàsic de cuina. Com ampliar-lo segons les necessitats personals
· Materials segurs i materials que cal evitar: paelles, cassoles, woks, planxes, carmanyoles, recipients per a forn, taules, alternatives al plàstic i alumini…
· Estris i aparells elèctrics. Aplicacions, ús i manteniment (batedores, extractor de sucs, deshidratador, processador d’aliments, olles cocció lenta…)
· El ganivet. Com triar un bon ganivet
· Emmagatzematge i conservació dels aliments:
o Rebost: aliments de llarga durada i aliments frescos que es conserven a temperatura ambient
o Nevera: aliments frescos i cuinats
o Congelador: com congelar i descongelar de manera òptima

QUI

El curs va a càrrec d’Elena Carrió, Biòloga i xef al Natural Gourmet Institute for Health and Culinary Arts de NYC.

INCLOU

· Dossier amb apunts teòrics de tots els temes tractats.
· Infusions i piscolabis revitalitzant

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)

Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 473

ORGANITZA

La tiroide és una glàndula en forma de H o papallona que s’ubica a la zona anterior, entre la laringe i la tràquea, i que s’encarrega principalment de la producció, emmagatzematge i alliberació de les hormones tiroïdals: tiroxina (T4) i triiodotironina (T3), que compleixen funcions molt importants, com mantenir el metabolisme.

La glàndula tiroide està formada per un gran nombre de fol·licles tancats que presenten dues parts molt importants i diferenciades: a l’interior hi ha una zona que conté una substància anomenada col·loide i, a l’exterior, un revestiment de cèl·lules epitelials anomenades tiròcits, on també podem trobar cèl·lules parafol·liculars (secretores de calcitonina).

Els tiròcits i el col·loide tenen un paper molt important en la síntesi d’hormones tiroïdals.

Com es formen les hormones tiroïdals?

El procés de formació d’aquestes hormones s’inicia als tiròcits, que s’encarreguen de captar iode del torrent sanguini. Primer l’atrapen i el concentren dins el seu citoplasma gràcies a uns transportadors de la seva membrana i, després, el passen al col·loide. Mentrestant, als ribosomes del reticle endoplasmàtic rugós d’aquestes cèl·lules, els tiròcits, s’hi forma la tiroglobulina, una glicoproteïna vital per formar les hormones tiroïdals que també passa al col·loide.

Un cop el iode i la tiroglobulina són al col·loide es produeix l’acció d’enzims (tiroperoxidases)  que uneixen aquests dos elements per donar lloc als precursors de les hormones tiroïdals: monoiodetirosina (MIT) i diiodetirosina (DIT). La unió formarà les hormones tiroïdals: T4 i T3 (la primera, en major quantitat que la segona).

Aquestes hormones, encara unides a la tiroglobulina, quedaran emmagatzemades al col·loide i, quan hi hagi necessitat d’alliberar-ne (induït per un augment en l’alliberació de TSH per part de la hipòfisi), tornaran a passar als tiròcits, on enzims lisosomals trencaran els enllaços de la tiroglobulina i alliberaran les hormones tiroïdals T3 i T4, que passaran a la sang.

Les hormones tiroïdals viatgen pel cos unides a proteïnes plasmàtiques, principalment la TBG, o de forma lliure. Doncs bé, només les lliures podran actuar sobre els teixits d’altres òrgans per dur a terme la seva funció; les que queden unides serviran per augmentar les reserves d’hormona circulant.

Quan la T4 lliure arriba als teixits, necessita ser transformada en T3 per poder ser efectiva; un canvi que s’aconsegueix gràcies a l’acció de les desiodases, uns enzims que depenen del seleni. Per això, aquest mineral és tan important en persones amb hipotiroïdisme, ja que assegura una bona conversió de T4 a T3.

Així doncs, en cada teixit del cos, la procedència de la hormona funcional T3 pot venir de la sang (produïda per la glàndula tiroide) i de la generació local a partir de la T4 lliure.

Com es regula la funció de la tiroide?

L’eix hormonal que regula la síntesi de les hormones tiroïdals està format per tres elements principals: l’hipotàlem, la hipòfisi i la glàndula tiroide.

L’hipotàlem és una zona del cervell que s’encarrega d’enllaçar el sistema nerviós amb el sistema hormonal, i ho fa a través de la comunicació amb la hipòfisi. La hipòfisi, per tant, és la glàndula del sistema endocrí que executa les ordres hipotalàmiques pel que fa a la secreció hormonal.

En el cas de l’eix tiroïdal, l’hipotàlem allibera TRH (hormona alliberadora de tirotropina) per estimular la producció hipofisiària de TSH (hormona estimulant de la tiroide), una hormona que té la seva diana en la tiroide i que estimula la síntesi i secreció de les hormones tiroïdals.

En el sentit contrari, quan les hormones han arribat als teixits i exerceixen la seva funció, es produeix una acció de retroalimentació negativa que disminueix la secreció de TRH i TSH.  D’aquesta manera l’eix tiroïdal queda regulat.

També és important saber que hi ha factors interns i externs que poden activar o inhibir el funcionament d’aquest eix hormonal. Els estrògens, per exemple, estimulen la síntesi i secreció de TSH, fet que permet explicar per què les dones tenen més problemes de tiroides.

Altres factors poden ser:

Activen el funcionament de l’eix tiroïdal:

• El fred
• L’exercici físic

Inhibeixen l’eix tiroïdal

• El dejuni prolongat
• La manca de calories
• La inflamació
• L’estrès crònic

Quan la hipòfisi detecta que la tiroide no treballa tant com ho hauria de fer perquè no hi ha prou hormones tiroïdals, augmenta la producció de TSH, que és el que passa quan hi ha hipotiroïdisme. En canvi, quan la hipòfisi detecta que la tiroide treballa massa, disminueix la producció de TSH, com quan hi ha hipertiroïdisme.

Nutrients bàsics per a la salut de la glàndula tiroide

Una bona alimentació és molt important per a la salut de la glàndula tiroide, ja que hi ha vitamines, minerals i oligoelements que són necessaris perquè funcioni correctament i per dur a terme una conversió adequada de T4 i T3.

1. Zinc

El zinc és el segon oligoelement més present al cos i està involucrat en molts processos metabòlics. És necessari perquè el sistema immunològic treballi correctament, participa en la divisió i creixement de les cèl·lules, en el metabolisme dels carbohidrats i és necessari per créixer i desenvolupar-se correctament, entre moltes altres funcions.

Pel que fa a la salut de la glàndula tiroide, el zinc participa en la formació i el funcionament correcte de les hormones tiroïdals. Unes concentracions baixes de zinc es relacionen amb una T3 lliure més baixa, així com també amb la caiguda dels cabells, pell seca i debilitat de les ungles.

Aliments rics en zinc són: el marisc, la carn, les llavors de carbassa, les llavors de sèsam, els llegums, els anacards, les ametlles, la quinoa i la xocolata negra.

2. Seleni

El seleni és un mineral essencial per a la conversió d’hormona T4 a T3 als teixits perifèrics. Per tant, és un mineral que, en nivells adequats, dona suport a la síntesi eficient d’hormones tiroïdals i, a més, protegeix la glàndula del dany per excés de iode.

El seleni protegeix l’organisme dels efectes tòxics de metalls pesats com el mercuri i hi ha estudis que suggereixen que podria ajudar a prevenir diferents tipus de càncer.

Aliments rics en seleni són: les nous de Brasil, el marisc, les vísceres d’animals ecològics, els ous ecològics, el peix, les llavors de gira-sol, carns blanques com el pollastre o el gall dindi i els xampinyons.

Si hi ha hipotiroïdisme, es recomana prendre’n entre dues i quatre al dia, ja que la ingesta d’aliments rics en seleni influeix positivament en el metabolisme de les hormones tiroïdals. Sovint es diu que amb dues ja n’hi ha prou, però la quantitat de seleni pot variar molt d’una nou de Brasil a una altra, i per això prendre’n entre dues i quatre ens assegura que realment assolim els nivells desitjats.

Cal anar amb compte, però, i no passar-se, ja que l’excés d’aquest mineral pot provocar selenosi, que cursa amb caiguda dels cabells, problemes a les ungles, irritabilitat i fatiga.

3. Iode

El iode és vital per poder formar les hormones tiroïdals i, per tant, perquè la glàndula tiroide funcioni correctament. Per això cal que n’assegurem uns bons nivells a partir de l’alimentació.

Aliments rics en iode: especialment les algues, peix blau i marisc. En menor quantitat també en podem trobar en ous, anacards, lactis i en alguns llegums i verdures.

Amb les algues, però, cal anar molt amb compte, ja que la quantitat de iode que contenen és molt elevada i, per això, es recomana no superar la quantitat d’una cullerada sopera d’alga hidratada al dia. A més, cal tenir molt en compte d’on venen, ja que mars de la Xina o el Mediterrani mateix solen estar força contaminats. L’opció més recomanable són les de l’atlàntic.

4. Ferro

El metabolisme del ferro i la tiroide estan molt relacionats. D’una banda, la deficiència de ferro redueix l’activitat de l’enzim peroxidasa de la tiroide, necessària per produir les hormones tiroïdals. Per altra banda, l’hipotiroïdisme pot provocar una falta d’estimulació de la producció de glòbuls vermells. Per això, si hi ha anèmia i hipotiroïdisme, es recomana tractar-les alhora.

Aliments rics en ferro són: carns vermelles i vísceres d’animals ecològics, peix blau, marisc, llegums, cereals integrals, espinacs, bledes, pistatxos, ametlles, espirulina, llavors de sèsam, llavors de carbassa.

Recordeu que podem fer més biodisponible el ferro dels aliments d’origen vegetal si el barregem amb aliments rics en vitamina C.

5. Vitamina A

La vitamina A (retinol) és un dels elements necessaris, juntament amb el zinc, per millorar l’efecte que causa la T3 sobre les cèl·lules. Aquesta vitamina la podem obtenir a partir d’aliments que en contenen, com l’oli de fetge de bacallà, el fetge d’animals ecològics, el peix (verat, arengada, bacallà, salmó salvatge), formatges; o a partir d’aliments rics en betacarotens, pigments vegetals de color ataronjat, precursors de la vitamina A.

Contenen betacarotens: la pastanaga, la carbassa, el moniato, el pol·len, el mango, el meló cantalup, el tomàquet, els albercocs, el bròquil, col arrissada, els espinacs, els pebrots vermell i groc, la papaia…

6. L-tirosina

La tiroglobulina està formada per molècules tirosina a les quals s’uneixen els àtoms de iode per formar les hormones T4 i T3. Per tant, és un aminoàcid vital per formar les hormones tiroïdals. La tirosina no és un aminoàcid essencial, és a dir, el cos pot sintetitzar-lo; tot i això, en casos d’hipotiroïdisme, és possible que calgui una aportació extra per augmentar la producció d’hormones tiroïdals.

Podem trobar L-tirosina sobretot en aliments d’origen animal: carn, peix, ous i lactis; però també en altres d’origen vegetal, com llegums, cereals integrals, fruits secs i llavors, alvocat i plàtan.

A part dels micronutrients esmentats, també n’hi ha d’altres que també col·laboren en la millora de la funció tiroïdal. És el cas de les vitamines del grup B (B2, B3, B6 i B12), la vitamina C, la vitamina E, la vitamina D i el magnesi.

És possible que, en alguns casos, calgui complementar alguns d’aquets nutrients, però no ho feu pel vostre compte. Recorreu a un especialista perquè pugui analitzar la vostra situació i receptar-vos el que més us convingui en cada cas.

Altres aspectes importants que cal tenir en compte

1. Aliments estrumògens

Hi ha aliments que contenen substàncies que poden interferir en el funcionament de la glàndula tiroide i causar goll.

Són substàncies que tenen la capacitat de bloquejar l’absorció i utilització del iode i, així, interferir en la formació d’hormones tiroïdals. Quan això passa, la tiroide s’hipertrofia, es fa gran per poder captar més iode i formar les hormones tiroïdals per compensar la situació.

Aliments que contenen substàncies estrumògenes són:

• Crucíferes (col, coliflor, bròquil, kale, cols de Brussel·les, col llombarda…)
• Naps i raves
• Mostassa
• Soja
• Cacauets
• Tapioca
• Mill

La calor de la cocció ajuda a eliminar part d’aquestes substàncies; per tant, es recomana cuinar bé les crucíferes i la resta d’aliments, i evitar prendre’ls crus i al vapor, ja que aquesta tècnica de cocció sembla que augmenta la concentració d’estrumògens.

2. El gluten

La celiaquia està estretament relacionada amb l’hipotiroïdisme de Hashimoto (l’autoimmune), per la similitud que hi ha entre la proteïna del gluten i la tiroide. Sembla que el sistema immunològic d’algunes persones confon la proteïna del gluten amb la tiroide i, per això, l’ataca. De fet, hi ha estudis que mostren que la celiaquia subclínica és més habitual entre persones amb tiroïditis autoimmune.

3. El sedentarisme

L’activitat física és un dels factors que activa el funcionament de l’eix tiroïdal. Per tant, és important incorporar la pràctica d’activitat física de manera regular i evitar el sedentarisme. A més, també ens pot ajudar a prevenir l’augment de pes, una conseqüència freqüent en persones amb hipotiroïdisme.

És important tant l’exercici anaeròbic (de força) com l’aeròbic. D’una banda, els exercicis de força ens ajuden a augmentar la massa muscular, un teixit metabòlicament actiu que ens pot ajudar a augmentar el metabolisme basal. D’altra banda, els exercicis aeròbics estan relacionats amb un augment dels nivells de T4 i T3 que circulen en sang. Per tant, l’ideal seria poder combinar tots dos tipus d’exercicis al llarg de la setmana.

4. L’estrès

L’estrès és un dels factors que més pot desestabilitzar i perjudicar la funció de la glàndula tiroïdal. De fet, es diu que l’estrès és una de les causes més freqüents d’hipotiroïdisme.

Això és per l’elevació constant de cortisol que hi ha quan patim estrès crònic, que té un impacte directe sobre la funció de la glàndula tiroide:

• inhibeix l’eix tiroïdal,
• redueix la conversió de t4 a t3,
• causa resistència a l’hormona tiroïdal en reduir la qualitat dels receptors perifèrics,
• l’estrès crònic augmenta la incidència de malalties autoimmunes, entre les quals hi ha la tiroïditis autoimmune.

En general, l’estrès crònic està relacionat amb alteracions hormonals que repercuteixen en un mal funcionament tiroïdal.

5. La soja

La soja conté una gran quantitat d’isoflavones, substàncies proteiques que molts cops s’han relacionat amb problemes tiroïdals. Sembla que les isoflavones de la soja poden inhibir l’activitat de l’enzim tiroperoxidasa, necessària per a la síntesi d’hormones tiroïdals, i es pot veure relacionada amb l’elevació de la TSH i l’aparició d’hipotiroïdisme. A més, és un llegum que es relaciona molt amb la tiroïditis autoimmune. A banda, conté estrumògens que bloquegen la síntesi d’hormones tiroïdals i interfereixen en el metabolisme del iode.

6. Tòxics com el tabac

El tabac s’associa amb modificacions en els valors de la TSH, T4 i T3 lliures, un augment en la prevalença de goll i nòduls tiroïdals (sobretot en persones que habiten en àrees amb deficiència de iode) i efectes sobre l’autoimmunitat tiroïdal.

Els detox inunden les xarxes, especialment després de Nadal i en els canvis d’estació com la primavera o la tardor. Sobretot se’ls associa als sucs verds i sembla que tenen propietats miraculoses. Anem a desgranar Tota la veritat sobre els detox

• Què és un detox?
• Abans que no es parlava de detox la gent no es depurava?
• Quins òrgans depurem?
• Quants cops a l’any cal fer depuracions?
• A qui no li podria anar bé un detox?
• Es pot fer durant la lactància?
• En persones que acumulen gasos, seria contraproduent un detox?
• És recomanable fer-lo a l’hivern o refreda massa el cos?

Totes aquestes preguntes que ens heu fet els socis tenen resposta en aquest vídeo. Les dietistes Pilar Rodrigáñez i Gina Estapé ens descobreixen tota la veritat sobre els detox. Si vols veure la versió íntegre de gairebé 9 minuts fes-te soci.