Les nous de Brasil, o també conegudes com a “coquitos de Brasil”, son les llavors comestibles del Bertholletia excelsa, un arbre natiu de Sud-Amèrica que podem trobar als boscos amazònics de països com Brasil, Bolívia, el sud-est de Colòmbia, Perú i el sud de Veneçuela.
Com a curiositat, cada arbre pot donar entre 200 i 400 fruits, que tarden uns 15 mesos a madurar i ho fan sota una càpsula llenyosa i gruixuda d’uns 8-15 cm de diàmetre. Quan els fruits maduren, poden alliberar entre 14 i 24 llavors del seu interior que venen envoltades d’una pela. Són aquestes les llavors de les quals, un cop en trenquem la pela, n’obtenim les nous de Brasil.
Aquest fruit sec és, junt amb el cautxú, el producte vegetal més important que s’extrau de la selva amazònica. Malgrat el seu nom però, Bolívia n’és el principal exportador mundial, seguit de Brasil i Perú.
Saber fer servir el ganivet de cuina és, per a moltes persones, missió exclusiva dels xefs professionals, però en realitat ho tenim a l’abast si ens agrada cuinar i estem disposats a dedicar una miqueta de temps a practicar. I tot són avantatges: com més destresa tinguis tallant, més temps estalviaràs, et farà menys mandra preparar verdures (i en menjaràs més!), aconseguiràs més bons resultats i podràs donar un toc especial als teus plats amb talls vistosos, variats i que t’inspirin. Tots mengem amb els ulls, i en aquest taller descobriràs l’enorme potencial que despleguen els colors i formes dels aliments i fins a quin punt influeixen en l’estat d’ànim.
PROGRAMA
Aquest és un curs eminentment pràctic en el qual aprendràs:
Com triar un bon ganivet de xef, adequat a les necessitats personals
Cures i manteniment del ganivet i les taules de tallar
Ús del ganivet: postura de les mans, protecció per evitar talls
Tipus de talls per a fruites i verdures: els practicarem tots junts, un per un, cada alumne amb el seu ganivet
Talls segons el mètode de preparació/cocció (amanides, saltar, ofegar, rostir, papillota, deshidratar…)
Talls segons el tipus d’aliment (fulles verdes, herbes aromàtiques, arrels, tiges, fruits…)
Talls per a fruites
Talls decoratius, per donar un toc professional als plats
Amb tots els aliments que tallem improvisarem plats senzills que podràs degustar al final de la classe o endur-te a casa.
QUI
El curs va a càrrec d’Elena Carrió, Biòloga i xef al Natural Gourmet Institute for Health and Culinary Arts de NYC.
INCLOU
· Dossier amb apunts teòrics i explicació detallada de l’ús del ganivet i tipus de talls
· Classe de cuina pràctica amb fruites, verdures i herbes aromàtiques
· Improvisació culinària i degustació de tots els plats preparats
LLOC
Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)
Bon any, família Etselquemenges! Segur que heu rebut molts missatges de bons desitjos; jo m’hi uneixo i afegeixo: Que tingueu bones experiències i molts moments feliços!
Desitjo també i espero que el nostre medi ambient no empitjori, i que el nostre medi intern estigui fort i sa per afrontar el que pugui venir. Cuidem cos i terra, perquè tots som un; el que és fora és dins i viceversa. Si voleu canviar alguna cosa, comenceu per canviar alguna cosa de vosaltres mateixos i centreu-vos en com voleu estar i on voleu arribar.
Image may be NSFW. Clik here to view.
Foto: Becky Lawton
Cadascú té els seus objectius; el nostre, des d’aquest portal, és ajudar-vos a millorar l’alimentació, a aclarir dubtes, proporcionar-vos informació sobre el món dels aliments, que de vegades sembla infinit. I el primer que vull dir és: Gràcies per ser-hi, per llegir-nos i per seguir-nos!
Gener sempre em recorda paisatge de postal d’hivern, ben nevat… i això em va inspirar a proposar l’esmorzar d’aquest mes: tapioca amb vainilla i pera.
Segur que coneixeu un tubercle allargat anomenat iuca, amb una pell dura, de color marró i polpa blanca molt rica en midó. El que es prepara amb aquest midó es diu tapioca; pot ser farina, sèmola o unes petites perletes que són les que faré servir. Sol ser un ingredient habitual en algunes postres d’Indonèsia i Tailàndia, on el serveixen amb mango i/o plàtan.
Es pot trobar tapioca en perles en comerços on venen aliments d’Amèrica o asiàtics.
Beneficis? Digestivament són perfectes sobretot per a estómacs delicats, per quan hi ha acidesa, o fins i tot úlceres; mimen la mucosa gàstrica. D’altra banda, són molt saciants i donen un nivell d’energia sostenible per a tot el matí.
Però hi ha alguna cosa més. Podem convertir-la en un prebiòtic, és a dir en aliment per als bacteris intestinals, si un cop cuinada la tapioca la refredem a la nevera 24 hores (el midó es converteix en resistent a la digestió, amb la qual cosa no n’assimilem els sucres, sinó que passa a ser menjar de la flora intestinal). Ja ho hem comentat més vegades, però com que la demanda de plats prebiòtics segueix pujant, aquí teniu una altra opció.
Pel que fa a gust, són totalment neutres, així que cal donar-los sabor al gust, amb fruita, amb espècies, fins i tot amb herbes fresques com menta.
Per complementar, he fet servir una fruita de temporada: la pera, que pot ser crua o cuita en compota (aquesta opció la recomano si l’estómac no està gaire fi), una mica de coco, vainilla i llavors.
Espero que us agradi!
La recepta
Image may be NSFW. Clik here to view.
2-3 cullerades de perletes de tapioca
2 gots d’aigua
½ got de beguda vegetal
½ beina de vainilla
1 pera
Mitja llimona
1 cullerada de coco ratllat
1 cullerada de llavors (sèsam negre, cànem, rosella)
Edulcorant: no n’hi he posat, ja que la dolçor de la beguda vegetal i la fruita poden ser suficients; però si ho voleu una mica més dolç, podeu afegir-hi una mica d’algun endolcidor natural com sucre de coco, xarop de dàtils o uns trossets de dàtils.
Elaboració
Poseu les perletes de tapioca en un cassó amb l’aigua i poseu-lo al foc. Bulliu-ho a foc mitjà-baix 4-5 minuts fins que es tornin transparents. Coleu-ho.
Poseu-hi una mica de beguda vegetal i poseu-ho a la nevera 24 hores (aquest pas no és indispensable; només s’ha de fer si es volen aprofitar els beneficis prebiòtics, si no, no cal refredar-ho tanta estona).
Talleu la pera a trossos i tritureu-la amb unes gotes de suc de llimona.
Barregeu la tapioca amb la beguda vegetal (abans de servir, feu que estigui tèbia), afegiu-hi la ratlladura de llimona, i la vainilla (obriu per la meitat i retireu la polpa amb un ganivet petit).
Repartiu en un bol o un plat fons la tapioca, la pera triturada, el coco ratllat i escampeu-hi les llavors per sobre.
Com que deixen anar molta substància gelatinosa durant la cocció, és millor no coure gran quantitat de perletes. És bona idea començar per 2 o 3 cullerades i coure-les en força aigua.
Els ganxets de Natursoy són un snack més saludable per acompanyar celebracions, aperitius o simplement quan hi ha gana. A més, estan fets a partir de llenties i blat de moro, són vegans, no tenen gluten i els seus ingredients són 100% ecològics. Bon profit!
L’ideal per a una alimentació saludable és cuinar a casa i evitar els menjars processats, preparats o precuinats, i apostar pels aliments frescos i nutritius. Però quan volem dur-ho a la pràctica, sovint ens trobem que no sabem com fer-ho, ens falta temps, idees… i acabem fent sempre les mateixes coses o menjant coses no tan saludables com voldríem.
Per simplificar la preparació dels àpats entre setmana i gaudir de plats plens de sabor i color, originals i variats cada dia, només has d’aprendre a planificar i dedicar un dia a avançar la gran part de la feina, i deixar-ho tot preparat per muntar un dinar complet en pocs minuts, sense atabalar-te ni amb mals de cap.
PROGRAMA
En aquest taller volem ajudar-te a planificar i a organitzar-te per anar a comprar i preparar els àpats de la manera més pràctica i eficaç possible, gaudint de la tranquil·litat de saber que, quan arribis a casa de la feina entre setmana, no has de posar-te a fer el sopar o el dinar del dia següent des de zero. Et quedarà més temps per a tu, podràs sopar més aviat i anar a dormir abans… sense renunciar a menjars sans i nutritius, que a més siguin variats i gens avorrits.
També parlarem de…
· Coccions i preparacions base que serviran per fer diferents plats amb menys temps
· Conservació òptima dels aliments crus i cuinats (temps, recipients, temperatura…)
Totes les receptes són 100% vegetals i no tenen gluten, lactis i sucre.
QUI
El curs va a càrrec d’Elena Carrió, Biòloga i xef al Natural Gourmet Institute for Health and Culinary Arts de NYC.
INCLOU
· Dossier amb apunts teòrics de tots els temes tractats.
· Receptari complet amb informació sobre les propietats dels ingredients emprats.
· Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada.
· Àpat-degustació de tots els plats preparats.
LLOC
Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)
Aquesta setmana, la Dietista-Nutricionista María Merino, ha revolucionat twitter amb una foto del seu fill esmorzant cigrons. L’han titllada de mala mare, que el seu fill no serà feliç, que no tindrà infància o que a l’escola el marginaran entre d’altres barbaritats. A més, també han posat en dubte la seva professionalitat com a D-N.
María Merino ni s’imaginava el l’allau de comentaris i retwits perquè, per ella, esmorzar cigrons entra dins d’una alimentació saludable. Donades les reaccions, l’autora del blog Comiendo con María vol deixar un missatge clar: “No l’obligo a menjar cigrons, però més val un cigró que una galeta”.
L’esmorzar és un àpat que s’ha anat limitant a certs “aliments” per interessos comercials i per seguir la piràmide oficialista amb la base de cereals (sobretot, blat). El resultat és una combinació de blat amb greixos de mala qualitat i molt de sucre. Una bomba de kilocarories amb nul valor nutricional. “Als supermercats, es cataloguen les galetes, cereals d’esmorzar i brioixeria com el passadís dels esmorzars i el pitjor és l’associació que es fa de la felicitat amb el producte dolç”, afirma Merino.
La crua realitat és que l’obesitat infantil va en augment i és un problema molt greu de salut pública dels segle XXI. La nutricionista és molt contundent: “No ens ha de preocupar que els nens mengin cigrons per esmorzar, sinó el sobrepès i l’obesitat infantil”. En els darrers 40 anys, l’obesitat s’ha multiplicat per 10 i, actualment, un 12% dels nens entre 6 i 12 anys pateixen obesitat i un 19%, sobrepès. A més de malalties associades com al diabetis tipus 2, totalment relacionades amb la mala alimentació i el sedentarisme.
Què és un esmorzar saludable?
Un esmorzar saludable, per María Merino, conté aliments reals: “És igual si són cigrons, un remenat de verdures o unes llenties estofades perquè hi ha tot un món més enllà de les galetes i dels cereals d’esmorzar”. Reconeix que avui en dia són plats que s’identifiquen més per dinar o sopar, però que al cap i a la fi és menjar i són creences actuals perquè els nostres avis esmorzaven sobres del dia anterior.
Image may be NSFW. Clik here to view.
María Merino, Dietista-Nutricionista
A casa seva no entren les galetes i, per tant, el seu fill mai li demanarà perquè no les coneix. Altres esmorzars de casa seva poden ser fruita de temporada, iogurt amb civada, pa integral amb oli i tomàquet, etc. Maria ens explica que molts cops li dóna a escollir entre dues o tres opcions, però l’altre dia obrint la nevera va veure els cigrons i li van venir de gust. Això és el que passa quan tenim opcions saludables a casa i des de ben petits hi ha hagut una educació nutricional al darrera.
Maria Merino agraeix les iniciatives espontànies de companys de professió donant suport al fet d’esmorzar cigrons. Per exemple, Juan Llorca ha fet un vídeo i ha penjat una foto de l’any passat que dóna sopa per esmorzar a la seva filla; Carlos Ríos a través dels stories o les nostres companyes Lemon’s secrets que també han fet una publicació al respecte. També podeu veure totes les reaccions de suport a instagram i twitter sota el hashtag #yodesayunogarbanzos.
Què esmorzen els nostres nutricionistes?
A Ets el que menges fem molta pedagogia i divulgació de l’alimentació saludable i ja vam publicar un article sobre Què esmorzen els nostres nutricionistes amb exemples d’esmorzars de forquilla amb menjar real. Els nostres terapeutes molt sovint es troben que els pacients entren en crisis quan se’ls treu el que solen esmorzar, però que després agraeixen el nou món que se’ls ha obert al davant.
Image may be NSFW. Clik here to view.
Esmorzars dels terapeutes de La consulta de l’ETS
Com podeu veure a la imatge són esmorzars variats d’on podem extreure un resum amb diverses opcions i idees per seguir a casa:
En dejú, suc de llimona amb aigua (tèbia) i/o aigua de mar.
Per menjar:
Hidrats de carboni: pa de llevat mare o pa de fajol, creps de fajol o de plàtan mascle, patata prebiòtica.
Verdura i hortalisses de temporada (crua o cuita), germinats i fermentats (xucrut).
Greixos: alvocat, fruita seca i llavors, olivada, tahina, oli d’oliva i oli de coco.
I per beure? Te kombucha, te amb canyella, te bancha amb umeboshi, liquat verd, te verd amb regalèssia i menta, cafè amb llet de civada, llet de coco o batut de cereals.
Assolir i mantenir el pes ideal, fluir i sentir-te en harmonia amb el teu cos és possible, si saps com fer-ho. Però les coses no són com ens les han explicat: no cal posar-se a dieta, comptar calories i grams, passar sacrificis i privacions, tenir molta força de voluntat… sinó comprendre com funciona l’organisme i quines són les possibles causes de l’augment de pes o la dificultat per perdre’l, que són molt diferents d’una persona a una altra. Aquestes causes no només tenen relació amb el que mengem, sinó amb com, quan i per què ho mengem i també poden estar relacionades amb problemes de salut, desequilibris interns i creences errònies i limitants.
PROGRAMA
En aquest curs teòric tractarem els temes següents:
Índex de massa corporal. Excés de pes i obesitat
Per què fer dieta no funciona
Obstacles principals per perdre pes que mai t’han explicat
Què és el pes ideal. Teoria del punt fix
L’equilibri hormonal
Les emocions. Gana real i gana emocional: com distingir-les i lluitar amb la segona
Aliments i hàbits que afavoreixen la pèrdua de pes i activen el metabolisme
Aliments i hàbits que afavoreixen l’obesitat
Dissenya el teu menú setmanal i pla d’exercici interactiu
Procurarem, també, donar resposta als dubtes i inquietuds que tinguis, perquè marxis a casa amb les eines necessàries per iniciar els canvis que necessitis.
QUI
El curs va a càrrec d’Elena Carrió, Biòloga i xef al Natural Gourmet Institute for Health and Culinary Arts de NYC.
INCLOU
· Dossier amb apunts teòrics sobre tots els temes tractats
· Infusions i broqueta saludable
LLOC
Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)
Avui parlem amb un dels màxims exponents del càncer a casa nostra, Pere Gascón, especialista en oncologia integrativa.
Estigueu atents perquè demà us presentarem el nou fitxatge de La Consulta de l’ETS, Jordina Casademunt, dietista-nutricionista especialitzada en càncer.
“Hi ha una interacció entre el sistema nerviós i la proliferació del càncer”
“L’estat mental i emocional d’una persona, l’estrès negatiu, afecta el malalt causant-li anèrgia”.
“Hi ha formes objectives de veure el grau d’inflamació que tenim”.
“La gent deprimida, o la que viu en entorns d’alta pol·lució, té uns nivells de paràmetres inflamatoris més elevats en sang”.
“Dones amb càncer de mama, amb un sol mes de ioga, han normalitzat els paràmetres d’inflamació.”
“Tenim un problema: els nutricionistes són tot terreny, i caldrien nutricionistes especialitzats en càncer”.
“La quimioteràpia altera la pell i les mucoses, i això perjudica l’absorció dels aliments.”
“Cuidar la flora intestinal és bàsic si es pateix càncer.”
“Els principis actius de certs fongs són prebiòtics, i això enriqueix la flora intestinal de persones que han fet quimioteràpia, fet que els pot reduir la inflamació provocada per artritis, per exemple”.
“Prendre sucre i, per tant, tenir pics d’insulina, no ens ajudarà.”
Aneto prepara els caldos com s'ha fet sempre a casa: amb ingredients frescos i 100% naturals. Aquesta setmana sortegem 5 lots de tota la línia de caldos ecològics amb davantal inclòs!
Cada vegada hi ha més persones afectades d’un càncer que busquen en l’alimentació un complement per millorar els efectes secundaris i prevenir possibles recaigudes. Els darrers anys, la nutricionista Jordina Casademunt, una de les ànimes dels inicis d’Etselquemenges, que, gràcies als més de quinze anys que fa que treballa en el sector de la comunicació i de tenir l’oportunitat de conèixer de primera mà l’experiència de grans professionals dins de l’àmbit sanitari, ha fet una immersió en la nutrició oncològica i ha vist centenars de pacients a qui ha pogut ajudar. Després de treballar amb alguns dels millors referents en oncologia integrativa, ara s’incorpora a La Consulta d’Etselquemenges. Fins ara, Casademunt ha liderat la unitat de nutrició oncològica de centres de renom i s’ha format amb nutricionistes internacionals en cursos i congressos i amb metges de prestigi com el doctor Pere Gascón del Clínic o el doctor Sergio Abanades.
Image may be NSFW. Clik here to view.
Jordina, els darrers anys, que has estat coordinadora de la unitat de nutrició del centre Imhoe, dins de la Unitat d'Oncologia Integrativa a l'Institut Oncològic Baselga, de l'Hospital Quirón a Barcelona, has pogut fer el seguiment de centenars de pacients i adaptar i coordinar qualsevol tractament complementari, des del vessant de l’alimentació, que és clau com a complement de la medicina al·lopàtica, oi?
L’alimentació és clau per al pacient oncològic perquè pot ajudar a reduir els possibles efectes secundaris derivats del tractament i, alhora, millorar la immunitat del pacient. En definitiva, una bona base d’alimentació permet que el pacient pugui seguir amb èxit els tractaments convencionals mantenint al màxim la qualitat de vida.
Per què és important el seguiment nutricional durant aquest procés?
Principalment per l’èxit del tractament. Hem de tenir en compte que certs tipus de càncer poden implicar l’aparició d’un deteriorament nutricional que pot arribar al 85% (l’expressió màxima és la caquèxia tumoral, que afecta el 15-40% dels pacients). Hi ha diversos motius d’aquesta desnutrició: per una escassa aportació energètica, alteracions en la digestió i/o absorció de nutrients, augment de les necessitats i alteracions en el metabolisme dels nutrients… Per això el suport nutricional s’ha d’establir des de l’inici del diagnòstic per tal que hi hagi una resposta immunitària millor i una qualitat de vida més bona. Menjar qualsevol cosa no l’ajudarà, o recomanar, per exemple, menjar com sempre, tampoc. S’ha de personalitzar.
Image may be NSFW. Clik here to view.
Entenc que als hospitals i centres mèdics ja donen unes pautes dietètiques a aquest tipus de pacients.
Sí que és cert que fan unes recomanacions bàsiques, però, moltes vegades, pel volum de feina que tenen (i suposo que per altres prioritats), sovint donen unes recomanacions generalitzades, no individualitzades i, llavors, el pacient es pot sentir perdut i buscar a fora el suport d’un professional qualificat. L’assessorament d’una dieta individualitzada tenint en compte les necessitats, limitacions, preferències del pacient i tractament que fa serà l’objectiu prioritari per tal d’assolir una bona adherència del tractament. Moltes vegades, consells tan senzills com deixar de menjar fregits, evitar els aliments àcids (com sucs de taronja), els sucres i fer coccions suaus poden reduir dràsticament els problemes de nàusees que tenen molts pacients durant la quimioteràpia.
Image may be NSFW. Clik here to view.
Quina és l'evidència de la nutrició en el càncer?
L’any 2007 es va publicar al World Cancer Research Fundation un informe fet per més de dos-cents experts i científics de tot el món que recomanaven als pacients de càncer, que abans, durant i després del tractament rebessin una atenció dietètica nutricional adequada per part d’un professional qualificat.
Hi ha diversos estudis d’investigació que confirmen els beneficis en la millora de tractaments oncològics d’un assessorament nutricional personalitzat (assajos controlats aleatoritzats en pacients amb càncer colorectal sotmesos a radioteràpia (Ravasco i col., Journal of Clinical Oncology, 2005) i pacients amb càncer de cap i coll (Ravasco et al., Head Neck, 2005).
Quin paper té l’alimentació en la prevenció del càncer?
Té un paper bastant important, tenint en compte que els factors genètics hereditaris constitueixen una minoria de les causes del càncer (entre un 5-10%) i que la gran majoria dels càncers són per causes ambientals i d’estils de vida (el 90%). Entre els factors ambientals, trobem l’alimentació, que correspon al 25-30%, les infeccions al 15-20%, l’obesitat al 10-20%, l’alcohol al 4-6% i altres factors com ara la radiació i els contaminants químics ambientals. La gran majoria dels factors causals del càncer estan relacionats amb l’estil de vida, com la dieta, el consum de tabac, l’obesitat, factors modificables. I no ens hem d’oblidar –entre els factors ambientals–, dels factors psicoemocionals, que també poden desencadenar –per una situació de mala gestió d’estrès– un procés de malaltia. Per altra banda, només una minoria estan associats amb factors genètics hereditaris. Per tant, el càncer majoritàriament es pot prevenir.
Quin enfocament nutricional fas amb els pacients amb càncer?
Faig plans nutricionals individualitzats tenint en compte els paràmetres bioquímics, el tipus de tractament i els hàbits dietètics de la persona amb dos objectius principals: la de millorar l’estat immunològic i la de minimitzar els efectes secundaris que pugui tenir per tal de reforçar l’efectivitat i adherència dels tractaments mèdics i el pronòstic de la malaltia. Valoro quin tipus d’alimentació necessita i, si pot fer o no, per exemple, una dieta cetogènica. Si no es pot fer aquest tipus de dieta –que no tothom pot fer– sempre miro si és possible recomanar una dieta de càrrega glucèmica baixa, és a dir, evitar els sucres refinats i substituir-los per cereal complet a més d’incrementar el consum de verdures. S’ha vist que una càrrega glucèmica alta s’associa amb un risc més alt de càncer i la hiperglucèmia condueix a un pronòstic pitjor en cas de càncer. També s’ha vist una correlació positiva entre els nivells de sucre en sang i el creixement tumoral.
El que cal tenir clar en aquests pacients és que no es tracta de fer dietes específiques; la prioritat d’un bon assessorament nutricional és sempre adaptar-se a les necessitats i demandes del pacient, que canvien segons avança el tractament, la simptomatologia i els resultats de les analítiques.
Image may be NSFW. Clik here to view.
Els darrers anys es parla molt de dieta cetogènica i càncer. Tu n’ets força partidària i a La Consulta ho aplicaràs... Quins són els beneficis de la dieta cetogènica per al pacient oncològic?
S’ha observat que una dieta cetogènica indueix a canvis epigenètics (silencia oncogens i activa gens saludables), augmenta el rendiment energètic de la mitocòndria (la fàbrica energètica de les cèl·lules), redueix la producció de radicals lliures nocius i afavoreix la producció de GABA, un neurotransmissor que té un efecte relaxant essencial. En estudis preclínics també s’ha vist que la dieta cetogènica pot tenir un efecte antiangiogènic (evita la creació de vasos sanguinis nous, característica necessària que la cèl·lula cancerosa necessita per créixer), efecte proapoptòtic (afavoreix la mort cel·lular) i antitumoral. A més, dades recents suggereixen que la cetosi alleuja el dolor, a més de tenir un efecte antiinflamatori general. Però, com he dit abans, no a tothom amb un procés oncològic se li recomana aquest tipus de dieta i els estudis que hi ha, tot i que són molt positius, s’han fet en animals i en grups petits de pacients.
En quins casos no es recomana fer una dieta cetogènica?
En pacients que tenen defectes en el metabolisme dels greixos (deficiència en carnitina, defectes en la betaoxidació…), en pacients amb història de pancreatitis, funció hepàtica deteriorada, estat nutricional baix (desnutrició, caquèxia), digestió de greixos deteriorada, problemes de la vesícula biliar, problemes de fallada renal, disminució de la motilitat intestinal…
En pacients joves o de mitjana edat amb malaltia activa i motivats per fer un canvi en la dieta. És especialment indicat en pacients amb tumor cerebral, càncer de pulmó, malaltia metastàtica i càncer de pàncrees.
Tot i això, així com la dieta cetogènica té una evidència científica forta en la pèrdua de pes, en l’epilèpsia i en la diabetis tipus 2; en el càncer i en altres malalties té una evidència emergent. Hi dades preclíniques molt favorables (dades basades en animals i en estudis de casos) d’aquesta dieta en pacients amb càncer. Tot i que estan en marxa molts assajos clínics, en humans hi ha molts professionals que estan aplicant aquesta dieta abans de tenir els resultats definitius perquè és una intervenció nutricional segura.
Perquè quan valores la seguretat que té una dieta cetogènica ben plantejada, monitoritzada i controlada i veus que, des de fa molts anys, es recomana en pacients amb epilèpsia, t’adones que pot ser una eina interessant per al pacient oncològic. De fet, cada cop hi ha més oncòlegs que la recomanen als seus pacients.
Image may be NSFW. Clik here to view.
Què es menja exactament en una dieta cetogènica?
La pedra angular d’una dieta cetogènica és la reducció estricta dels carbohidrats (pa, pasta, arròs i altres cereals) i l’increment de greixos saludables (alvocat, fruits secs, oli d’oliva, peix blau, ghee, oli de coco verge) amb l’objectiu principal d’utilitzar el greix com a font de combustible principal en comptes de la glucosa. En una dieta estàndard, el cos fa servir la glucosa com a font d’energia principal. En una dieta cetogènica, en canvi, es redueix el consum de carbohidrats dràsticament, i els greixos són els que proporcionen l’energia necessària a través dels seus metabòlits: els cossos cetònics (acetona, acetoacetat i betahidroxibutirat).
Seria una dieta hiperproteica, doncs?
No, de cap manera. La proteïna ha de ser suficient tenint en compte les característiques i necessitats individuals, però no a demanda, a diferència d’una dieta Atkins. Fonts de proteïnes com: ous, peix, pollastre ecològic, i en el cas de proteïnes vegetals la chía, cànem, nous, tofu. És important no sobrepassar el consum de proteïna per evitar la gluconeogènesi, és a dir, la creació de glucosa a partir de proteïna. Una dieta cetogènica saludable no inclou els embotits, aliments processats con a alternativa a aliments rics en greixos. És important tenir-ho en compte perquè hi ha molta gent que comença a menjar embotits i formatges a demanda i no es tracta d’això.
Què t’has trobat a l’hora d’implementar aquesta dieta?
La teoria és una cosa, però la pràctica és més complexa. És molt important tenir en compte que no tothom amb un procés oncològic pot i ha de fer una dieta cetogènica i que sempre cal que un nutricionista qualificat en faci el seguiment. Sempre ens hem de posar al lloc del pacient i tenir en compte que la dieta ha de servir d’acompanyament a la resta de tractaments que està seguint i al seu estat anímic. Per tant, l’assessorament s’ha de fer al ritme del pacient. Si no és capaç de seguir una dieta d’aquestes característiques, cal respectar i buscar sempre l’objectiu de millorar els símptomes, incrementar defenses i acompanyar-lo en el procés. El càncer, com hem dit al principi, és una malaltia multifactorial, i per tant, l’abordatge ha de tenir en compte molts factors, a més del tractament oncològic: la dieta, l’exercici físic i l’estat emocional de la persona.
Per tant, quines serien les recomanacions nutricionals bàsiques per al pacient oncològic?
De manera general: reduir o evitar al màxim els sucres, potenciar el consum de verdures i fruita (sempre prioritzant la verdura abans que la fruita), optar per coccions lleugeres, en el cas de la proteïna (necessària per a les defenses) prioritzar el peix, ous, carns magres ecològiques, incrementar el consum de greixos saludables (oli d’oliva verge, fruits secs, llavors, alvocat). I després ja entraríem en les particularitats de cadascú: si hi ha restrenyiment o diarrea, problemes intestinals persistents després de fer sessions de radioteràpia a la zona abdominal, problemes de deglució (disfàgia) o canvis en el sabor o olor del menjar; o si, simplement, no té gana. A banda de l’alimentació, l’exercici físic és molt important per ajudar a mantenir la massa muscular, reduir la inflamació i millorar l’estat anímic i de salut de la persona.
Image may be NSFW. Clik here to view.
També has comentat diverses vegades la importància de les defenses. De quina manera pot influir l’alimentació en la millora del sistema immunitari?
Una persona que, durant un procés oncològic, menja el que vol i en aquest “el que vol” hi entren els dolços i poca verdura tindrà més probabilitat que les seves defenses es vegin compromeses –a banda dels efectes secundaris del tractaments de quimioteràpia, que interfereixen amb les defenses naturals del cos. Els sucres, un excés de carn vermella i embotits afavoreixen la disbiosi intestinal, la inflamació intestinal i una resposta immunitària baixa. Per altra banda, també s’ha vist que l’excés de gluten i de sal pot fer el mateix.
En el cas de la complementació nutricional, què recomanes?
Com sempre, depèn de cada persona. Normalment solc recomanar micoteràpia (bolets medicinals), perquè millora la immunitat i la nutrició de base del pacient oncològic, i a més cada cop es prescriu més dins de la comunitat mèdica oncològica perquè s’està veient que ajuda a reduir els efectes secundaris de molts tractaments i millora l’estat nutricional del pacient, fet que es constata veient l’evolució de les analítiques: unes plaquetes baixes, uns paràmetres hepàtics alterats o unes defenses que es troben tan baixes que han de parar el tractament. Tot això i més (que és el dia a dia del pacient oncològic) pot millorar amb una bona alimentació combinada amb un bon complement de micoteràpia, i fer que les analítiques es mantinguin dins dels rangs òptims i pugui continuar fent el tractament previst. És molt important la qualitat de matèria primera i d’elaboració dels complements recomanats. En el cas dels bolets medicinals, per exemple, recomano Hifas de Terra.
Quins altres aspectes són específics dels malalts de càncer amb els quals treballes?
La radioteràpia i la quimioteràpia en particular poden afectar la digestió i també l’absorció dels nutrients i la flora intestinal. Per això molta gent que tolerava els lactis, durant aquest període no els digereix bé i llavors cal oferir una alimentació fàcil de pair. Aquests tractaments, també poden treure la gana i generar efectes secundaris que afecten la vida diària com diarrea, nàusees, mal de cap, fatiga. S’ha vist que tenir una bona flora intestinal millora la resposta immunitària a la quimioteràpia.
I un altre tema. Amb la quimio, també hi pot haver alteracions del sistema cardiovascular (segons el tipus de medicament, per exemple, com en el cas del carboplatí), i amb algun pacient ens pot interessar recomanar un complement de coenzim Q10 i L-carnitina. A més, sempre recomano micoteràpia perquè proporciona una sèrie de nutrients bàsics per mantenir les defenses i ajudar a minimitzar els efectes secundaris i el risc d’infeccions.
Explica’ns quina ha estat fins avui la teva experiència en consulta.
Els pacients que han fet canvis alimentaris tenen una millor adherència a la quimioteràpia i menys efectes secundaris. En general, es troben molt millor i amb més energia, tot i el tractament. Recordo el cas d’una pacient amb càncer de mama amb metàstasis pulmonar, que al principi del tractament tenia moltes nàusees i molta fatiga i que, quan va començar a fer canvis a la dieta, va aconseguir minimitzar el malestar i va poder continuar amb les sessions de tractament proposades inicialment. Com que es trobava tan bé i les analítiques li sortien dins dels paràmetres correctes, els oncòlegs li van recomanar fer més sessions de quimioteràpia, atesa la seva gran tolerància al tractament. Un altre pacient amb un gliobastoma, operat i posteriorment amb tractament de radioteràpia, va començar a fer una dieta restrictiva en carbohidrats, i encara avui la fa perquè es troba molt bé, les analítiques li surten també molt bé i s’ha observat contenció del tumor. També és cert que aquest tipus de pacient complementa la dieta amb micoteràpia i altres complements nutricionals compatibles amb els tractaments convencionals.
Image may be NSFW. Clik here to view.
I després del tractament oncològic, s’ha de tenir en compte cap recomanació?
Optar per un estil de vida més relaxat, incloure l’exercici físic en la rutina diària i decantar-se sempre per aliments saludables. Per exemple, és el cas de les dones que, després del tractament oncològic, han de seguir durant uns anys fent teràpia hormonal. És molt important que tinguin en compte la dieta i evitin aliments i tòxics que augmentin els nivells d’estrògens (com són els sucres, soja i derivats, carns processades, cosmètics amb petroderivats, plàstics amb bisfenol A…) i potenciar els aliments que inhibeixin l’enzim aromatasa (bolets, crucíferes, fruits del bosc, te verd, passiflora, julivert…).
I a banda de l’alimentació...
Per mi també és molt important saber com viu el procés de la malaltia i oferir eines que el puguin ajudar a estar millor: des de recomanar un llibre, a tècniques de relaxació i també el d’assessorar d’altres tractaments complementaris que pot fer amb altres professionals. També és important que el pacient s’obri al seu oncòleg i pugui parlar obertament de quins són els treballs complementaris que està seguint. Crec que només d’aquesta manera podem caminar cap a una oncologia integrativa, una medicina que hi tingui cabuda el tractament convencional amb altres eines complementàries que busquen la millora de la qualitat de vida del pacient, i per tant l’ajudin a viure el procés de forma més activa i millor.
A La Consulta de l’Ets què visitaràs?
Principalment pacients amb càncer que vulguin un acompanyament nutricional per millorar la qualitat de vida, minimitzar efectes secundaris i aconseguir una bona adherència del tractament oncològic. També pacients que han acabat el tractament oncològic i busquen canviar d’hàbits.
I per altra banda, aquells pacients que vulguin aprendre a seguir una dieta cetogènica ponderal (pesada) saludable, monitoritzada (control glucosa, cetones) i que pot ser interessant en: epilèpsia, Alzheimer, esclerosis múltiple, diabetis tipus 2 i excés de pes.
Una de cada deu persones a l’Estat espanyol té síndrome d’ull sec. El que és alarmant és el creixement en la població més jove. L’exposició permanent a les pantalles ha incrementat els símptomes en adolescents i joves, i la contaminació, el tabac, la calefacció o aire condicionat, entre altres factors, han perjudicat encara més la mucosa de l’ull. Al mercat convencional hi ha poques solucions, ja que les llàgrimes artificials alleugen, però no acaben d’hidratar internament l’ull. Afortunadament, en el món de la salut natural, s’ha descobert que els omega-7 poden resoldre la síndrome.
Image may be NSFW. Clik here to view.
El problema d’estar tantes hores davant del televisor, treballant a l’ordinador, mirant la tauleta o parlant des del mòbil és que disminuïm la freqüència de parpelleig, fet que provoca que la llàgrima s’evapori més fàcilment. Ens ho explica l’optometrista Elena García Rubio, que sap que ni la llàgrima artificial, ni el col·liri ni els antiinflamatoris tòpics, resolen satisfactòriament el problema en els pacients. “Fins ara havíem tingut bons resultats amb omega-3 i 6, però des que hem avançat en la investigació de l’omega-7 els resultats són notablement més grans”.
Amb l’omega-7, o àcid palmitoleic, s’aconsegueix equilibrar la capa lipídica de la pel·lícula lacrimal, cosa que mostra una reducció de la picor i de l’enrogiment característic de l’ull sec, i s’aconsegueix més comoditat ocular. De fet, actua amb un doble mecanisme d’acció: d’una banda, equilibra la composició de la pel·lícula lacrimal i millora la funció de les glàndules de Meibomio i, en segon lloc, redueix la inflamació en reduir els nivells de citoquines proinflamatòries, al contrari que l’omega-6, que s’ha vist que podia ser proinflamatori.
L’oli de l’anxova, un gran aliat per tractar l’ull sec
Fins avui, per disminuir els símptomes, hi havia productes fets amb arç groc que han proporcionat bons resultats gràcies al seu contingut en omega-7. No obstant això, també contenen greixos saturats (àcid palmític), dels quals es recomana no consumir més d’un 8% dels requeriments energètics totals perquè augmenten el risc cardiovascular. Com a novetat a l’Estat espanyol i com a alternativa a aquests extractes vegetals, l’empresa Cien por Cien Natural ha portat un extracte purificat d’omega-7 a base d’oli d’anxova que permet obtenir un alt contingut en omega-7 i, pràcticament, sense contingut en greixos saturats. Per Björk, responsable de l’empresa, explica que l’ingredient clau es diu Provinal®, i que ells el comercialitzen com OmegaConfort 7.
Image may be NSFW. Clik here to view.
Què conté OmegaConfort 7?
És el primer oli de peix (Provinal®) fet a partir del rebuig de l’anxova, del greix subcutani concretament i no de l’arç groc, que és el que fins ara s’ha comercialitzat per a l’ull sec. La part que més omega-7 té és el greix subcutani i, quan treuen la pell, en comptes de llençar-la com es feia, la recuperen, explica. De l’extracció s’obté un extracte d’alt contingut en omega-7 i pràcticament sense greixos saturats. L’anxova és del Perú, el calador d’anxoves més important del món, d’on, a més, es treu bona part de l’oli de peix que es distribueix.
A tu també et passa? Descobreix el cas de la Paula
Quan t’anomenen els símptomes de l’ull sec dius: A mi també em passa! Sovint són patologies lleus que no es valoren, que no ens preocupen, fins que ens afecten en el dia a dia. La Paula Palomares, usuària de lents de contacte de tota la vida, va haver de deixar les lents fa un temps. “Me les posava massa hores i treballo tot el dia enganxada a la pantalla de l’ordinador. També vaig notar que, de la vermellor, passava al dolor amb un període d’estrès personal. I a sobre la calefacció! A la nit tenia un mal d’ulls increïble. A sobre, a Madrid fa setmanes que no plou i ho noto molt”. La Paula va començar a prendre una perla d’omega-7 i va notar una millora lleu, però des que ha començat a prendre dues perles al dia, ho ha notat moltíssim. “He notat que l’ull m’aguanta bé durant el dia.
Per a totes les mucoses!
L’omega-7 és un lubricant de qualsevol mucosa del cos, i no només de l’ull. És lògic. A més, OmegaConfort 7 conté, amb la mateixa intenció, vitamina B2, que contribueix a mantenir pell i mucoses en condicions normals, i també és un bon antioxidant. Molts estudis han evidenciat els beneficis de l’omega-7 a la resta de mucoses del cos, per exemple, en casos de sequedat vaginal, habitual sobretot en el període de la menopausa i també en la sequedat de la pell. La Paula Palomares, que, a més de l’ull sec, té dermatitis atòpica, també ha notat una gran millora, sobretot des que acompanya les dues perles d’OmegaConfort 7 amb dues càpsules d’Oli de Krill NKO®.
L’organització i planificació de l’alimentació és bàsica per tenir salut i benestar.
És fàcil acabar caient en la trampa de menjar qualsevol cosa per dinar per culpa del ritme de vida actual i l’estrès. Ens costa decidir què menjarem i acabem triant productes alimentaris que no ens nodreixen.
Ens és molt difícil parar a pensar i organitzar com ha de ser la setmana a tots els nivells, i una de les coses més importants per tenir energia i salut és l’alimentació. Per això, en aquest taller, volem que aprengueu per què és necessari planificar i com s’ha de fer, quins són els requisits que no poden faltar i com ens podem simplificar la vida sense morir en l’intent.
PROGRAMA
– Aprendrem a planificar un menú setmanal (un d’omnívor i un de vegetarià).
– Farem la llista de la compra ideal.
– Organitzarem la setmana per poder cuinar dos dies i gaudir la resta.
Dues hores de sessió formativa i pràctica que allargarem en funció dels vostres dubtes….
No cuinarem, però volem que sigui molt didàctic i participatiu.
Porteu dubtes i preguntes per fer, o una proposta, i la comentarem.
INCLOU
Dossier amb apunts teòrics de tots els temes tractats i idees de receptes saludables.
LLOC
Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)
L’hivern a casa nostra és l’estació de l’any més freda, en què la natura s’atura abans de l’arribada de la primavera, quan torna a brotar tot amb energia renovada. Per tal d’optimitzar l’energia, molts arbres perden les fulles i queden pràcticament secs, alenteixen el metabolisme per evitar danys importants en cas que se’ls congelin els teixits. En els animals també trobem proteccions davant les inclemències climatològiques; alguns insectes i mamífers es passen aquesta estació hivernant i d’altres augmenten les capes de greix i pèl per protegir-se i, fins i tot, en els humans s’alenteix l’energia, cosa que propicia un metabolisme corporal general més lent.
Image may be NSFW. Clik here to view.
En aquesta època de l’any és important adequar els hàbits alimentaris al ritme de la natura que ens envolta buscant fonts de calor per escalfar-nos i induint l’energia de l’organisme a l’equilibri, per tal d’arribar a la primavera amb l’energia renovada.
És una època de l’any en què els canvis tèrmics bruscos que patim al llarg del dia –passant de l’escalfor de dins de casa al fred del carrer–, fan que el cos es refredi. Si no tenim un sistema immunològic enfortit i equilibrat, és molt probable que tinguem un refredat persistent al llarg de l’hivern.
Per tant, durant l’hivern, hem d’intentar incloure aliments que ens escalfin el cos i que ens reforcin el sistema immunològic.
Enfortir el sistema immunològic
Les fruites i verdures que són pròpies de la temporada i de proximitat ens ajudaran a obtenir els nutrients que necessitem.
Hem de potenciar dins d’una dieta equilibrada i variada els aliments rics en les vitamines següents:
Vitamina A: ens protegeix i augmenta la resistència de les mucoses davant les infeccions; augmenta la resistència contra els microorganismes patògens.
La vitamina A la trobem en les fruites i verdures taronges, com les pastanagues, el moniato, la carbassa... i també espinacs, créixens, pebrots vermells…
La vitamina A és termosensible i liposoluble; això vol dir que, per poder disposar-ne i absorbir-la correctament, s’ha de coure poc i consumir-la amb una mica d’oli o greix saludable.
Vitamina D: participa a mantenir els ossos saludables i modula el sistema immunitari; fa que la resposta immunitària no sigui ni exagerada ni deficient.
La trobem en aliments com el rovell de l’ou, el peix blau petit, els xampinyons…
La vitamina D també és liposoluble, així que l’hem de consumir amb greixos saludables.
La podem obtenir de l’alimentació, però una de les fonts més importants és directament de la llum solar a través de la pell.
En aquesta època, en què no hi ha gaires dies de sol i els dies freds no acompanyen a sortir de casa, no ens hem d’oblidar de prendre el sol un mínim de vint minuts al dia.
Vitamina E: estimula la formació d’anticossos i és necessària perquè els glòbuls blancs funcionin correctament. També és liposoluble.
La podem trobar en olis vegetals verges, llavors i fruits secs, principalment en ametlles i
Vitamina C: participa en la formació d’anticossos, té efecte de descongestió i estimula la síntesi de l’interferó (proteïna que permet la comunicació entre les cèl·lules per activar les defenses). Actua com a antioxidant i regenera altres antioxidants com la vitamina E i A. Per això no pot faltar. La trobarem en nabius, pebrot cru, crucíferes, créixens, cítrics...
Vitamina B5: participa en la síntesi d’anticossos. La trobem en la gelea reial –que conté deu vegades la quantitat diària recomanada–, els xampinyons, l’ou, el salmó…
Mantenir la calor interna del cos
Tal com ens indica el sentit comú, evitarem els aliments freds: begudes fredes, aliments sortits directament de la nevera, gelats… però també hem d’evitar les amanides, ja que, com que són aliments crus, ens refredaran el cos. Si en volem prendre, hauríem d’apostar per amanides tèbies o saltades, que no ens refredaran tant.
En canvi, potenciarem coccions que ens aportin calor interna i ens nodreixin el cos: coccions lentes i llargues (guisats, brous, cremes…). El brou d’ossos és una gran opció a l’hora d’escalfar el cos, i al mateix temps és un gran remineralitzant. També són bones opcions, si volem generar escalfor, el fajol o la civada. L’aigua de civada és un gran remineralitzant per a les persones que se senten dèbils i decaigudes; i és una gran aliada per recuperar el to físic i anímic.
Image may be NSFW. Clik here to view.
Segons la medicina tradicional xinesa
Segons la medicina tradicional xinesa, durant aquesta època de l’any, hem de potenciar els aliments foscos, com el sèsam negre o les castanyes, i els aliments salats, com el peix o les algues, que són molt remineralitzants. També és especialment adequat consumir arrels o tubercles, ja que ens aporten l’energia que han acumulat, com, per exemple, el nap negre, la xirivia, la pastanaga o la remolatxa, que, cuinats de manera apropiada, ens mantindran l’escalfor corporal. Potenciar els aliments lleugerament picants i les especies ajuda a mobilitzar l’energia cap a les extremitats i a no tenir-hi sensació de fred.
Respecte de les fruites, les més fosques com les mores o nabius són riques en vitamina C i vitamina B, que ens ajuden a equilibrar el sistema immune i el sistema nerviós, respectivament. Els llegums també són ideals per a aquesta època de l’any: són la font d’energia de les plantes lleguminoses, molt interessants en aquestes dates. A l’orient, prenen mongetes azuki, uns llegums de color fosc que serien els més apropiats segons la medicina tradicional xinesa.
A l’hivern cal respectar el cos i arribar a la primavera amb unes bones defenses i una salut enfortida!
La base és una sopa de tomàquet aromàtica i una mica picant (o molt; vosaltres decidiu!). Bona, saludable, amb moltíssims vegetals i potser, només embrutarem una cassola, així que no pot ser més pràctica. Ideal per als fredolics i per als que els encanta menjar de cullera, és un plat únic que us salvarà de més d’una dificultat i us aportarà una força vital màgica.
Image may be NSFW. Clik here to view.
No us espanteu per la llista d’ingredients; només vull que sapigueu que és el típic plat de cullera complet, calent i saborós, que podeu fer amb els vegetals que tingueu per casa i així poder reciclar al màxim i netejar la nevera de restes. Resulta una sopa molt completa, ja que, a més d’incloure una bona quantitat de vegetals, porta cereal integral en forma de nachos de blat de moro cruixents i azukis, un llegum molt apreciat al Japó, on tradicionalment s’ha fet servir per enfortir la funció renal i que es complementa a la perfecció pel que fa a proteïnes. La mongeta azuki té també propietats depuratives que ajuden a netejar l’organisme, alhora que el nodreix i el respecta.
Image may be NSFW. Clik here to view.
El tomàquet és una font inesgotable de propietats preventives i curatives, a més d’ajudar en el procés antienvelliment gràcies al licopè, un potent antioxidant que actua protegint les cèl·lules de l’estrès. Recordeu que és a l’estiu quan podem assaborir els millors tomàquets i, encara que és cert que es poden aconseguir frescos durant tot l’any, són molt més saborosos en plena expansió de la seva temporada, de juliol a setembre. Així que, a l’hivern recomano que tingueu conserves de tomàquet de qualitat. Per aquesta sopa, he fet servir tomàquet sencer pelat, per deixar algun tros més gran i donar una mica més de textura i que quedi ben sucosa i deliciosa.
Image may be NSFW. Clik here to view.
Una sopa reconfortant, aromatitzada amb all, ceba, api, fonoll… i amb un toc picant de gingebre i pebre vermell de la Vera. És tan simple com saltar les verdures, afegir els tomàquets sencers pelats i trossejats i deixar que faci xup-xup a foc lent durant una bona estona. Segons la medicina tradicional xinesa, els òrgans que corresponen a l’hivern són els ronyons, la bufeta i l’aparell urogenital i, quan naixem, ens regalen una bona dosi d’energia vital protegida als ronyons. De com fem servir aquest preciós regal i de com el conservem depèn en gran mesura dels nostres hàbits de vida. Mengeu cada dia durant l’hivern cereals integrals ben cuits, estofats de llegums, verdures, sopes amb algues, ferments naturals… i preneu cada dia alguna verdura d’arrel i fulles verdes petites. Veureu com, de manera màgica, us sentiu més vitals.
Image may be NSFW. Clik here to view.
La recepta
Ingredients (3-4 racions)
1 pot gran de tomàquets sencers i pelats (de cultiu ecològic)
1 pot petit de mongetes azuki cuites
1 l de brou de verdures
1 ceba
1 tros de porro
2 grans d’all
1 tros d’api
1 tros de xirivia
1 bulb de fonoll petit
½ pebrot vermell
½ pebrot verd
Sal marina
Oli d’oliva
Una mica de pebre acabat de moldre
Una mica de pebre vermell de la Vera picant
Una mica de gingebre en pols
Una mica de comí en pols
Per servir:
Tortillas cruixents (nachos)
1 alvocat madur
Col verds a tires fines
Preparació
Salteu en una mica d’oli d’oliva les verdures trossejades ben petites fins que comencin a estovar. Trossegeu els tomàquets (a la mida que més us agradi) i afegiu-los a les verdures amb les espècies i la sal marina. Deixeu que lligui tot durant uns 10-15 minuts (vigilant que no s’enganxi; si cal, poseu-hi una mica d’aigua) i després, afegiu-hi el brou de verdures perquè cogui a foc lent durant uns 20-25 minuts.
Al final, afegiu-hi les azukis cuits i deixeu que es barregin els sabors uns 10 minuts més. Si voleu coure les azukis, deixeu en remull la nit anterior. Llenceu l’aigua de remull i poseu en una cassola tres mides d’aigua per una d’azuki amb una tira d’alga kombu. Quan arrenqui el bull, tapeu i deixeu coure a foc lent. Durant la cocció, si s’evapora l’aigua, aneu afegint-n’hi perquè la mongeta azuki estigui sempre submergida. Coeu fins que estiguin tendres (de 40 a 50 minuts).
Per servir la sopa, acompanyeu amb tires de col verda ben fines, trossos d’alvocat i nachos de blat de moro al gust.
Treure el pa de la dieta sovint esdevé complicat per la nostra cultura gastronòmica. I com ho fem quan volem treure’ns el gluten de la nostra alimentació o rebaixar-ne la ingesta? En aquest curs aprendràs com fer-te el pa a casa, sense complicacions ja que el pa sense gluten te una preparació més senzilla i ràpida que el pa amb gluten si saps els ingredients necessaris, les proporcions i els trucs perquè quedi gustós i bo.
QUI
El curs va a càrrec de David Olivé, xef i pastisser format a l’Escola Hoffman de Barcelona, dietista de l’Institut Roger de Llúria, on actualment imparteix cursos de cuina pels alumnes. S’ha format en cuina energètica i vegetariana.
CUINAREM
Farem dos tipus de pa i una coca de recapte sense gluten.
A Internet circulen milers de receptes per a robot, però no n’hi ha tantes que compleixin els criteris saludables que difonem des d’Etselquemenges. Després del primer curs de cuina sana amb robot Thermomix, en què la nostra dietista Gina Estapé ens va ensenyar receptes bàsiques com la tahina o unes hamburgueses vegetals, ara arriba el segon curs amb receptes completament noves i sanes per al dia a dia.
En aquest nou curs de “Cuina sana amb robot” aprendrem a cuinar receptes elaborades a partir de la matèria primera, és a dir, aliments reals, i sense fer servir cap tipus de sucres, farines blanques, llet o greixos de mala qualitat. A més, tenim una novetat! I és que aquest nou curs arriba en dues versions: omnívora i vegetariana.D’aquesta manera, podeu escollir quina de les dues s’ajusta més a la vostra alimentació.
Als dos llibres electrònics hi trobareu les mateixes receptes, però les que continguin carn o peix seran substituïdes per un altre tipus de proteïna vegetal en el curs vegetarià. Més concretament, al llibre electrònic omnívor hi trobareu una recepta amb pollastre i dues amb peix, i la resta serà igual que a l’opció vegetariana (amb llegums, cereals integrals i ou).
Al llibre electrònic vegetarià, el pollastre i el peix seran substituïts per llegums o tofu, i la resta són iguals.
OMNÍVORA VEGETARIANA
1 amb pollastre 2 amb tofu
2 amb peix 5 amb llegum
4 amb llegum 4 amb ou
4 amb ou
Trieu la versió que preferiu i, durant quinze dies i en comunitat, aprendreu a elaborar receptes sanes, pràctiques i útils per menjar en el dia a dia.
Les receptes són totes noves i amb orientacions molt diferents respecte de les edicions passades del curs.
Image may be NSFW. Clik here to view.
Us passa que…
Teniu un robot Thermomix, seguiu una dieta saludable i us agradaria fer un pas més, però us falten receptes que s’adaptin als vostres conceptes d’alimentació saludable.
Us agradaria prescindir de productes processats i de receptes plenes d’al·lèrgens, però no sabeu per on començar.
Voleu aprofitar més el vostre robot i cuinar receptes amb ingredients com el fajol o les mongetes azuki.
Fèieu servir l’aparell, però l’heu acabat arraconant perquè només trobàveu receptes amb sucres, lactis i farines de blat, que ja no entren a la vostra cuina.
Esteu decidint si compreu una Thermomix perquè us agradaria portar una dieta més variada i saludable però no teniu prou temps per dedicar-vos-hi.
Aquest és el vostre curs! Aprendreu a treure profit al vostre robot amb receptes variades, sanes i nutritives per al dia a dia. Hi trobareu receptes per a preparar plats per dinar i sopar i també algun dolç sa! I tot això ho cuinareu amb aliments de veritat i sense necessitat de fer servir sucres, lactis o farines de blat blanc.
El curs dura quinze dies i inclou quinze receptes i un llibre electrònic amb tota la documentació (receptari i explicacions d’accessoris i sistemes saludables que permet el robot). No cal fer cada dia una recepta, perquè potser no teniu temps, però aquests quinze dies són molt útils de fer-los en grup per resoldre dubtes amb la Gina i compartir les receptes amb els altres alumnes del curs.
Què inclou el programa?
Quinze vídeos, un per a cada dia, amb una recepta sana per cuinar amb robot. Les receptes seran vegetarianes o omnívores segons l’opció que trieu.
Cada dia enviarem al correu una notificació amb l’enllaç al vídeo i al PDF de la recepta.
Llibre electrònic recopilatori de les quinze receptes amb fotos.
Plataforma de comentaris perquè la Gina pugui resoldre els dubtes que tingueu durant els quinze dies de curs.
Un cop acabat el curs, es poden veure tots els vídeossempre que es vulgui des del web d’Etselquemenges.
Gairebé la meitat de la població a casa nostra té estrès. Com si fos una epidèmia, aquesta resposta fisiològica i natural del cos, que és tan necessària per respondre a situacions amenaçadores o desafiants, s’està cronificant en moltes persones, és a dir, esdevé patològica. Segons el VII estudi CinfaSalud, “Percepción y hábitos de la población espanyola en torno al estrés”, nou de cada deu ciutadans, entre els 18 i els 65 anys, han tingut estrès l’últim any, i quatre de cada deu (el 42%) l’han tingut de manera freqüent o continuada.
Image may be NSFW. Clik here to view.
No cal entretenir-nos gaire a descriure tots els desajustos que ens provoca l’estrès, perquè, el més probable, és que tots en coneguem bé els símptomes després d’haver-los viscut (i força sovint) al propi cos: alteracions del son, de temperatura, de la gana, trastorns gàstrics, nerviosisme, ansietat, restrenyiment, irritabilitat, alteracions de les glàndules tiroïdals que afecten l’humor, l’energia, el sentiment d’alerta, etc.
Els sistemes de medicina holística oriental, com ara l’ayurvèdica o la medicina tradicional xinesa, consideren que l’estil de vida que predomina a les societats occidentals ens sobreestimula i ens agita, fet que ens condemna a batallar, tard o d’hora, amb l’estrès. En tots dos casos, la recepta antiestrès passa tant sí com no per posar més consciència en tot el que fem per tal de redreçar els hàbits i mantenir rutines saludables, amb un bon equilibri entre activitat i descans, que ens harmonitzin i que ens permetin desenvolupar el nostre potencial, d’acord amb la nostra individualitat.
Si passeu per la consulta d’un metge ayurvèdic, per exemple, potser us sorprendreu de les recomanacions que us farà: és possible que, entre les indicacions que us doni, us recomani vestir-vos amb un color determinat o bé substituir el perfum que feu servir per determinats olis essencials. Sabeu per què? Doncs perquè, des de fa segles, a l’Índia ja s’associaven els colors (i les olors) amb les emocions, els estats d’ànim i els sentiments i, per això, en casos de decaïment o depressió, us poden recomanar que us vestiu amb colors vius, com el vermell o el taronja, o bé que ho feu amb colors més tènues, com el blau o el verd si us sentiu més aviat estressats.
De fet, els set txakres també s’associen amb colors diferents, juntament amb determinades funcions i òrgans, i és per això que la cromoteràpia considera que l’aplicació d’un color determinat ens pot ajudar a corregir certs desequilibris o a afavorir o a inhibir certs comportaments.
Algunes de les característiques que s’atribueixen als colors són:
Blau: relaxació, tranquil·litat i fred
Verd: refrescant, alegria i esperança
Vermell: poder, agressivitat i nerviosisme
Groc i taronja: concentració i intel·lecte
La crisàlide
Image may be NSFW. Clik here to view.
Potser no hi parem gaire atenció, però els colors formen part del nostre dia a dia i són presents a tot arreu, des de la roba que ens posem, fins al color de les parets de casa nostra o de la feina, els objectes personals que ens envolten, etc. Per aprofitar l’efecte terapèutic que tenen, però, hi ha un mètode d’inspiració oriental que combina la cromoteràpia amb la musicoteràpia, l’aromateràpia i la reflexologia amb l’objectiu d’aconseguir una relaxació total.
Es coneix clàssicament pel nom de crisàlide, o viatge de llums, ja que el tractament es fa dins una mena d’iglú de cotó que imita la forma de les pupes de les papallones. A l’inici del tractament, el pacient fa un petit test que determinarà quin color necessita rebre i que determinarà, alhora, quina música li convindrà més escoltar durant la sessió (d’una hora aproximada de durada) amb l’objectiu d’harmonitzar el cos energètic, físic i emocional.
Un cop fet el test, ja entrem a la crisàlide, que s’il·luminarà amb les llums del color que hagi determinat el test, i s’inicia el tractament: el terapeuta entra amb nosaltres dins la crisàlide il·luminada, escoltant la música que més ens convingui, per fer-nos un massatge harmonitzant de peus amb oli d’ametlles i/o amb olis essencials, tocar els punts energètics i ajudar a desbloquejar-los per retornar-nos l’equilibri intern i aconseguir frenar l’agitació mental i el cansament físic.
Si teniu ganes de provar aquesta “triteràpia antiestrès”, avui hi ha molt pocs centres que facin el viatge de llums a casa nostra, però a Barcelona en podreu gaudir a l’Spa per al cabell Manolo Díaz & Freelances.
Segons la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura), el nopal, també denominat figuera de moro, de pala, figuerassa, entre altres denominacions diverses, està resultant ser un bé molt valuós en les zones més seques del planeta, i serveix d’aliment tant a homes com a animals. De caràcter molt agraït, creix a les terres més hostils, amb sòls degradats i resisteix a temperatures altes, llocs en els quals la majoria dels altres vegetals sucumbirien sense més; així doncs, s’ha convertit en un element clau en la seguretat alimentària.
Tant és així que la FAO ha apostat pel nopal i ha reunit experts de tot el món per recopilar coneixements i plantejar a agricultors i governs un ús més estratègic i eficient. Fins i tot han presentat el llibre Ecología, cultivo y usos del nopal, juntament amb el Centre Internacional d’Investigació Agrícola a les Zones Seques (ICARDA), en el qual difonen tots aquests coneixements.
Image may be NSFW. Clik here to view.
El cultiu
Una de les principals espècies comestibles de cactus, perquè no totes ho són, és l’Opuntia ficus-indica, el cultiu de la qual, a poc a poc, es va estenent per tot el món. El principal productor mundial de nopal és Mèxic, on aquest cactus forma part de la gastronomia tradicional (el consum de nopals és de 6,4 kg per càpita), amb cultius que ocupen més de tres milions d’hectàrees, però també cal destacar el Brasil, amb més de 500.000 hectàrees de plantacions, i Etiòpia, on el cactus ocupa més de 360.000 hectàrees. I amb el que ens ve a sobre relacionat amb el canvi climàtic, sembla que el cactus serà “un dels cultius més importants del segle XXI”, segons Ali Nefzaoui (ICARDA).
La figuera de moro com a font d’aigua
Les figueres de moro absorbeixen aigua durant la nit gràcies a un tipus especial de fotosíntesi. Emmagatzemen l’aigua a les tiges, i en tenen tanta que una hectàrea de cactus pot donar fins a 180 tones d’aigua, quantitat suficient per mantenir cinc vaques adultes. De fet, en temps de sequera sobreviu més ramat en les granges amb plantacions de cactus, ja que és un aliment útil d’últim recurs.
El cactus i l’efecte hivernacle
No està confirmat, però unes investigacions preliminars suggereixen que incloure figuera de moro a la dieta del bestiar podria reduir la producció de metà (gasos) dels remugants, cosa que és una bona notícia per reduir emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Propietats de la figuera de moro
Del nopal, a més de la fruita (figa de moro), que és la part més coneguda aquí, s’aprofita també el cladodi (o tiges). Molts són els usos que s’han donat als cactus des de l’antiguitat fins al present, que a més de servir com a aliment, sembla que tenen moltes propietats medicinals capaços de guarir malalties, cosa que genera força interès entre la comunitat científica.
La figa de moro
És el fruit del nopal. El seu pes varia entre els 100 g i 200 g, amb un 60-70% de polpa, i té moltes llavors petites i dures. És una fruita no climatèrica, cosa que significa que només madura a la planta, i que cal recol·lectar-la quan ja és madura. Destaquen, entre els seus components, els sucres, la fibra, el mucílag i les pectines, i en menor mesura es detecten proteïnes, aminoàcids, vitamines i minerals (destaca el contingut en calci, magnesi, vitamina C i vitamina E). A més, també s’han detectat metabòlits secundaris amb efectes antioxidants.
Per a més informació, és possible consultar el nostre article dedicat exclusivament a la figa de moro.
Les llavors i l’oli de llavors
Les llavors són molt interessants també, i l’oli que se n’extreu és molt apreciat en la indústria dels cosmètics, que l’empra en productes antienvelliment i antiarrugues.
Sota lupa hi ha també el D-xilà, un component principal de la coberta de les llavors, que desperta interès en la indústria alimentària pel seu ús com a adhesiu, espessidor i additiu en plàstics, i podria ser de gran utilitat com a component en films per envasar aliments. També sembla interessant el seu ús en la fabricació de productes biomèdics, per a l’alliberament controlat en l’administració de medicaments.
El cladodi
El cladodi és la tija del cactus i és la part que fa la fotosíntesi. Els cladodis tendres són els que es mengen i es consumeixen com vegetals frescos. Tenen un alt contingut en aigua (91%), el seu nutrient principal són els hidrats de carboni i són rics en vitamina C i carotenoides.
A part dels cladodis tendres, es poden aprofitar també els cladodis ja madurs, que es molen per obtenir farina i altres productes. La farina de nopal és interessant perquè conté molta fibra dietètica.
Les propietats medicinals
Moltes són les propietats curatives que s’atribueixen als cactus. Les civilitzacions antigues ja els feien servir per curar malalties i curar ferides, i la seva història està estretament vinculada a les civilitzacions mesoamericanes. Entre les propietats més rellevants, hi ha les antiinflamatòries, les cicatritzants, les antivirals, les reductores del colesterol, les anticancerígenes, les protectores d’ADN, les neuroprotectores, les hepatoprotectores, les hipoglucemiants, les antiulcerogèniques, les antihiperlipidèmiques i les antiobèsiques.
La figuera de moro en la gastronomia
On més figuera de moro es consumeix al món és, sense cap mena de dubte, a Mèxic, que té el nopal fins i tot a la bandera, a l’escut nacional. És un aliment que forma part de la dieta dels mexicans, i del que fan servir tant la figa de moro com els cladodis tendres, presents en moltíssims plats com l’amanida de nopalitos, la salsa de nopalitos i blat de moro, la sopa de nopals, els tacos de nopals, nopals en aperitius, confitats, begudes, dolços i postres; vaja, nopals fins i tot a sota les pedres.
El cactus també ha arrelat a Itàlia, sobretot a la zona de Sicília, on és molt típica la Mostarda di Fichi d’India, que són uns petits dolços healthies fets de figues de moro, les figues de moro fregides o el licor de figues de moro.
A l’Estat espanyol, on més es consumeix aquest cactus és a les illes Canàries, on les figues de moro formen forma part de la cuina tradicional.
Posa un nopal al jardí, o al test
No ho dubteu, aquest cactus és la it plant del demà. A més, tenir cura d’un cactus és relativament fàcil; no és com embarcar-se en la cura d’un bonsai… Només cal regar-lo quan la terra està del tot seca.
