Els embotits són un recurs molt fàcil per fer entrepans, però molta gent els està evitant perquè són processats. Realment són tan dolents? T’agraden, però no saps quin triar? N’hi ha de saludables? Quins additius hem d’evitar? I si són ecològics? I els ibèrics? Totes aquestes preguntes i moltes més que ens heu fet els socis tenen resposta en aquest vídeo. Les dietistes Lluca Rullan i Gina Estapé ens descobreixen tota la veritat sobre els embotits.

Un any més, TV3 organitza La Marató, una jornada solidària que se celebra aquest diumenge 17 de desembre dedicat a les malalties infeccioses. En aquesta ocasió, es realitzaran accions d’educació i divulgació i també es destinaran els fons recaptats a l’avenç en les investigacions, amb l’objectiu de disminuir la incidència d’aquest tipus de malalties, responsables d’una de cada tres morts al món.

L’univers de les malalties infeccioses és molt vast i hi podem trobar situacions tan diverses com una grip, una tuberculosi, una gastroenteritis o una infecció urinària, entre moltes altres. Diferents entre sí i amb nivells de gravetat molt dispars, les accions destinades a prevenir-les i a curar-les són igualment molt diverses: higiene de les mans, vacunes, antibiòtics, etcètera.

Qualsevol que sigui l’òrgan afectat, en totes les malalties infeccioses hi trobem un sistema immunitari que està lluitant per acabar amb aquell microorganisme que està produint la malaltia. Per tant, mantenir les nostres defenses en bones condicions serà sempre una manera de prevenir o de lluitar contra l’intrús patogen.

Alimentar-se contra les infeccions

Des de l’abordatge nutricional, les mesures apuntaran principalment a protegir i a tonificar el sistema immunitari perquè sigui capaç de resistir l’acció dels agents que produeixen la malaltia. Una alimentació saludable serà la base per a tenir un terreny menys propens a les infeccions.

Salut intestinal

L’intestí – i el sistema digestiu en general- és una de les portes d’entrada més importants que tenim al cos.

Si els nostres intestins estan sans, podrem absorbir tots els nutrients dels aliments que ingerim i se sintetitzaran totes les substàncies que es fabriquen per a mantenir un bon estat de salut. El nostre sistema immune necessita un estat nutricional adequat per a poder funcionar correctament i això és possible aportant les substàncies necessàries, però també facilitant-ne la seva absorció. De poc ens servirà incorporar aliments rics en, per exemple, vitamina C o seleni, si aquestes substàncies no són capaces de passar al torrent sanguini.

Però també, un intestí saludable és capaç d’impedir que accedeixi al nostre cos tot tipus d’amenaça com, per exemple, un microorganisme patogen. Un intestí permeable es caracteritza per una mucosa inflamada ii uns enteròcits (les cèl·lules que conformen la mucosa intestinal) separats entre sí, que deixen passar substàncies no desitjades, entre elles, bactèries, virus, toxines i altres macromolècules que alteren i debiliten el nostre sistema immune.

Cuidar l’estat dels nostres intestins serà, per tant, una primera acció afectiva per a prevenir algunes malalties infeccioses. Això es tradueix, bàsicament, en:

• Limitar tot allò que irrita, inflama i genera hipermeabilitat en la mucosa intestinal. En el podi d’aquests productes insans es troben el gluten, la caseïna de la llet, els olis vegetals refinats, l’excés de sucres i farines refinades i també els additius.
• Potenciar els aliments que, en canvi, regeneren i desinflamen la mucosa intestinal, com, per exemple: aliments rics en omega-3 com el peix blau petit; altres aliments amb poder antiinflamatori com les crucíferes (cols, raves, etc.), molt presents en aquesta època de l’any. També interessen les plantes i espècies com el gingebre, la menta, la cúrcuma o la regalèssia, ja que tenen un gran poder per a recuperar la mucosa intestinal i són fàcils d’utilitzar en infusions o com a condiment per a molts plats.
• Evitar l’abús de medicaments com, per exemple, els AINES (ibuprofè, aspirina), ja que malmeten la mucosa intestinal.
• Alimentar les bactèries intestinals “bones”, ja que ens protegiran dels patògens i també actuaran com a barrera intestinal de toxines i altres substàncies no desitjables. Aquí, els reis són les fruites i les verdures, però també són aliments prebiòtics les llavors mucilaginoses com la chía i el lli, els flocs de civada, la canyella o el cacau. Incorporar a diari aliments fermentats com el xucrut, les olives o el quefir també és una bona idea per mantenir la microbiota intestinal en bon estat.
• Repoblar amb probiòtics a través de la suplementació quan hem re recórrer a antibiòtics. Els antibiòtics, que en ocasions són necessaris, no tenen la capacitat de discernir entre els microorganismes patògens dels que no ho són i això vol dir que arrasen amb tot. Això deixa desprotegits i fan més vulnerables els nostres intestins, obrint la porta a patògens oportunistes. Per tot plegat, és fonamental recórrer a aquest tipus de suplementació després d’una tongada d’antibiòtics.

Aliments que tonifiquen el sistema immune

Directament relacionats amb el sistema immune hi trobem alguns micronutrients específics que aportarem principalment a través d’una bona alimentació: les vitamines C, E, carotenoides i minerals com el seleni i el zinc. Un altre nutrient fonamental per a possibilitar una resposta immunològica saludable és la vitamina D que no dependrà tant de l’alimentació sinó que la sintetitzarem a partir de l’exposició solar.

• La vitamina C, que és indispensable per a la formació d’anticossos, es troba en aliments com les crucíferes (coliflor, bròquil, col), els pebrots, els cítrics, el julivert o les maduixes. Tots ells són molt interessants per augmentar l’activitat immunitària, sempre que es consumeixin de la forma més crua possible, ja que la vitamina C té la característica que desapareix fàcilment amb la calor i l’aigua.
• La vitamina E, a més d’estimular igualment la formació d’anticossos, és necessària per al funcionament normal dels glòbuls blancs. La trobarem en les llavors de gira-sol, el salmó i alguna fruita seca com les ametlles, els pinyons i les nous de brasil.
• Els carotenoides estan en els vegetals de color groc o taronja (pastanaga, carbassa, etc.).
• El zinc i el seleni, també implicats en la correcta resposta immunitària, es troben en aliments com les ostres, les nous de brasil, l’ou o el sèsam.
• Antioxidants: tots aquests aliments són, a més, rics en substàncies antioxidants, que també fan la seva funció reduint la presència de toxines que poden afectar negativament el sistema immune. Altres aliments igualment interessants pel seu contingut en antioxidants són les fulles verdes o les fruites amb pigments foscos com les mores, el cacau o el te verd.
• Alguns aliments tradicionalment utilitzats per cultures orientals, com els bolets reishi, xiitake i maitake. Es tracta de fongs amb un potent poder adaptogen, és a dir, que ajuden a adaptar-se a condicions ambientals o corporals estressants i a tonificar el sistema immune, sense hiperactivar-lo.

Aliments amb acció antibiòtica

Existeixen a la natura molts aliments amb capacitat antimicrobiana i que poden ser interessants per a combatre infeccions menors, com gastroenteritis o constipats.

L’all és un exemple d’aliment amb capacitat de destruir microorganismes patògens (tant bactèries, com virus, com llevats). Els seus ingredients es troben molt més disponibles en la seva forma fresca i desapareixen una hora després d’haver estat aixafat.

Un altre aliment amb moderada capacitat per eliminar patògens és la mel. A més, la mel és prebiòtica, és a dir, que alimenta les bactèries “bones”. De tota manera, no deixa de ser un tipus de sucre que cal prendre amb moderació.

L’orenga és una espècie que també té una acció antibiòtica. De fet, un dels antibiòtics naturals més utilitzats en naturopatia és l’oli d’orenga.

La canyella és una altra de les espècies amb un conegut efecte antibacterià, entre molts altres beneficis.

És cert que existeixen nombroses malalties infeccioses que es contrauen independentment dels hàbits de vida o del tipus d’alimentació. No tot es resol amb una dieta adequada. De tota manera, també és cert que les possibilitats de contraure qualsevol malaltia infecciosa disminueixen quan el terreny del nostre organisme està sa i fort. La manera de fer-ho és nodrir-lo amb aliments vertaders, que cuidin el nostre sistema digestiu i que tonifiquin el nostre sistema immunitari. Però també poden considerar-se altres hàbits fonamentals, com la pràctica regular d’esport i l’oci a l’aire lliure, que ens tornen a un estat mental de tranquil·litat i ens allunyen de l’estrès.

Arriben les festes de Nadal i també les celebracions en què l’estrella són grans àpats amb productes que no consumim habitualment. Al costat de la sopa de galets, els canalons, les neules i torrons és habitual trobar productes que provenen de molt lluny, com, per exemple, la pinya de Costa Rica, la papaia de Mèxic, els litxis de Malàsia, els mangos de l’Índia… Són fruites que creixen en climes molt més càlids que el nostre i que, per tant, ni són pròpies de la nostra terra, ni dels nostres àpats tradicionals nadalencs. Un aliment tan típic com el raïm que prenem per Cap d’Any prové majoritàriament de Xile. Encara que hi ha varietats tardanes de casa nostra que es cullen al desembre, la major part del que consumim en aquestes dates arriba de l’altra punta del planeta, cosa que encareix el producte i té un impacte ambiental molt elevat.

En aquestes dates festives no hem d’oblidar les claus d’un consum responsable: apostar sempre per aliments de temporada, de proximitat i ecològics, ja que així els aliments que consumim no necessiten químics per madurar, conservar-se i créixer, i l’impacte ambiental és molt inferior. Així posem el nostre granet de sorra per aturar el canvi climàtic, mantenir-nos lliure de tòxics químics i, igualment important, no encarir productes que, quan n’és temporada, són més barats.

Millor fruites i verdures de temporada

El primer pilar d’un consum responsable és consumir productes propis de la temporada i de proximitat.

Prendre productes que provenen de molt lluny implica que la fruita ha hagut de ser collida quan encara no havia assolit el punt òptim de maduració i, per tant, nutricionalment i  gustativament, la fruita que posarem a taula no tindrà ni les propietats nutritives òptimes ni el gust òptim desitjat. La fruita, perquè sigui gustosa i amb totes les vitamines i minerals que ens pot aportar, s’ha de collir tan madura com sigui possible de l’arbre.

Les fruites i verdures de temporada i conreades a prop de casa solen tenir les característiques nutricionals idònies per a cada època de l’any. Per exemple, les crucíferes (la col, la coliflor, el bròquil…), o el cítrics, verdures i fruites que trobem en abundància aquesta època de l’any, són aliments que afavoreixen el sistema immunològic perquè són rics en vitamina C, que ens ajuda a prevenir refredats.

Productes de proximitat

L’altre pilar d’un consum responsable és triar productes de proximitat, buscant circuits de distribució que puguin ens puguin abastir en un radi de cinquanta quilòmetres entre productor i el consumidor final, i evitar al màxim intermediaris que augmentin la petjada ecològica del producte i que interfereixin a l’hora de conèixer la procedència del que consumim.

Tots els productes que provenen de gaire lluny necessiten una despesa energètica molt elevada per ser portats a les nostres taules. Entre les formes més habituals de transport de mercaderies hi ha el tren, el transport que menys petjada ecològica genera, seguit del vaixell, els transports de carretera i, en últim lloc, l’avió. Segons els quilòmetres recorreguts i el transport usat des del punt d’origen fins al consumidor final, la petjada ecològica serà més o menys gran, cosa que també influeix en el punt de maduració i en les propietats nutricionals.

Si els aliments venen de l’altre costat de l’Atlàntic, hauran arribat en vaixell o avió; tots dos transports deixen una petjada ecològica elevadíssima sobre el producte. La diferència entre tots dos transports és que, si ha viatjat en vaixell, la fruita haurà estat collida quan encara era verda; i en avió haurà pogut ser collida molt més pròxima al punt òptim de maduració; tot i això, l’avió encareix el producte notablement. Per carretera, la petjada ecològica i econòmica sobre el producte augmenta segons el quilometratge entre el productor i el consumidor final. Si el producte ha estat transportat en tren, la petjada ecològica serà menor.

És millor sempre apostar per circuits de distribució curts que ens ofereixen la possibilitat de conèixer tots els implicats en el procés de distribució, l’origen del producte i ens permeten posar el nostre granet de sorra per lluitar contra el canvi climàtic. A més, si potenciem la producció local, afavorim la conservació d’espècies autòctones en perill de desaparició i contribuïm a la biodiversitat agrícola del nostre país.

Com substituïm aquestes fruites exòtiques

És cert que fruites com la papaia o la pinya contenen uns enzims digestius, la papaïna i la bromelina respectivament, que ens ajuden a digerir les proteïnes d’aquests àpats copiosos de Nadal. Si no teniu la sort que es conreïn a prop de casa vostra podeu recórrer a altres trucs o aliments per evitar les fartaneres i les digestions pesades típiques d’aquests dies:

• Prèviament:

Fer només un dels àpats diaris copiosos; si tenim un sopar que creiem que serà excessiu, fem un dinar lleuger. Menjar sempre amb tranquil·litat i a poc a poc i mantenir l’exercici físic habitual també en aquestes dates.

• Els aperitius:

Si us agrada començar els àpats de Nadal amb un aperitiu, eviteu els que continguin proteïna, i reserveu-la per al plat principal. Podeu apostar per una crema lleugera de verdures de temporada; de carabassa, carbassó, carxofes o remolatxa o fer uns liquats digestius com explicàvem en l’article d’aperitius saludables.

La carabassa i el carbassó són diürètics i ens permeten eliminar líquids i toxines per l’orina, i la remolatxa i les carxofes purifiquen la sang i tenen un poder antioxidant que permet captar les toxines i eliminar-les de l’organisme.

• Els àpats principals:

El caldo del dia de Nadal el podem fer molt ric en verdures; col, nap, xirivia, api, pastanagues, porros… i amb menys proteïna del que marca la tradició; així serà molt més digestiu!

Acompanyeu els plats de proteïna i greix amb una bona amanida verda de fulles amargues; escarola, endívia, ravenets… Els aliments amargs potencien la segregació hepàtica i ajuden a digerir. A més, si poseu vinagre de poma no pasteuritzat, gingebre ratllat, xucrut i germinats per acompanyar l’amanida, ho potenciareu perquè també tenen enzims digestius.

• Les postres:

Aposteu per qualsevol fruita de temporada; pomes, peres, kiwis o raïm, segons la zona on visqueu, ja que aporten fibra que ajuda a eliminar toxines i a netejar els intestins.

Unes pomes al forn amb espècies com canyella, gingebre, clau, comí, cardamom o unes peres amb gingebre, tot ben presentat, no han d’envejar res a una fruita tropical en una taula de Nadal. Si voleu alguna cosa més suau, podeu fer un sorbet de cítrics; llimona, mandarina o pomelo, que sempre ajuda a donar frescor a l’àpat i és fàcil de digerir.

• Després dels àpats copiosos:

Beveu infusions carminatives; prendre anís verd, anís estrellat, fonoll, coriandre i comí després d’aquests àpats ajuda a fer la digestió. També és important esperar tres hores després dels sopars abundants abans d’anar a dormir.

Torna el curs “Perd pes i guanya salut” 

Aquest hivern prepara’t per perdre aquests quilos que has guanyat durant les festes i per guanyar vitalitat

Estàs fart, ja, de dietes miracle que l’únic que aconsegueixen són resultats transitoris a costa de morir de gana? I el pitjor: Si et descuides una mica recuperes els quilos perduts o, fins i tot, guanyes més pes encara?

Sabies que perdre pes pot ser un procés que es pot gaudir? En aquest curs, veuràs com sí! I, a més de veure resultats en poc temps, tindràs un pas a pas amb menús setmanals, receptes i idees simples perquè els teus plats siguin ben apetitosos. No passaràs gana, estaràs acompanyat per la teva terapeuta i, molt important, entendràs per on passa el veritable canvi d’hàbits per perdre pes.

A més de millorar la composició corporal veuràs que et trobes molt millor, més vital i amb la ment més clara. Voldràs transformar la manera com t’alimentes per sempre. Només cal un requisit: seguir el curs al peu de la lletra durant dues setmanes. La Pilar hi serà per resoldre els teus dubtes. Si ho fas, veuràs resultats.

El curs dura 15 dies i conté tot el que necessites saber per començar a perdre aquests quilos de manera definitiva. T’hi apuntes? No te’n penediràs!

Aquest curs és per a tu si:

• Has fet mil dietes amb molt d’esforç i poc resultat.
• Vols un pla que et permeti compartir la taula amb la resta de la família.
• Després de les festes de cap d’any, vols recuperar bons hàbits alimentaris i perdre aquests quilos que has guanyat.
• Et resulta difícil trobar temps per fer exercici físic.
• Vols aprendre a alimentar-te i a transformar hàbits.
• Necessites entendre per què fas el que fas.
• Busques idees noves de menú saludable.
• Has participat en l’edició d’estiu de “Perd pes i guanya salut” i vols continuar aplicant el que has après amb menús per als mesos de fred.

Què inclou el programa:

• 15 vídeos, un per a cada dia, amb claus per perdre pes i guanyar salut. Es podran veure sempre que es vulgui.
• 4 menús setmanals (2 omnívors i 2 vegetarians) per als mesos d’hivern.
• 15 receptes perquè puguis innovar i gaudir perdent pes.
• Classe d’exercici físic apte per a tothom i sense moure’s de casa amb Fer Orpinell.
• Vídeo amb els secrets dels nutricionistes de La Consulta per perdre pes.
• Plataforma de comentaris perquè la Pilar pugui resoldre els dubtes que tinguis durant els 15 dies de curs.
• Llibre electrònic amb tota la informació del curs recopilada.

El kitchari proporciona molts nutrients i, alhora, ajuda a eliminar toxines de manera respectuosa. La base d’aquest guisat mil·lenari és proteïna en forma de lleguminosa, més un cereal, verdures de temporada, ghee i espècies. És una recepta que escalfa, és energitzant i recomanada molt especialment per ajudar a recuperar l’equilibri mental i físic.

Als inquiets vata, el kitchari calent els connecta a la terra; per als fogosos pitta, les seves espècies són calmants, i per al fred kapha, proporciona una calor sanadora. La composició i l’estructura del kitchari és tan flexible com la gran varietat d’ingredients que tenim a l’abast; es pot adaptar a totes les necessitats i gustos. Jo he triat el mill i la llentia vermella i verdures de temporada com la mongeta verda, xampinyons portobello, col, carbassa… però podeu posar-hi les que tingueu. Resulta interessant preparar-ne molta quantitat per menjar-ne durant diversos dies; com a plat únic o combinat amb d’altres. La clau és fer servir el que tenim disponible localment, ja que l’ayurveda es vincula a la transició natural de les estacions.

En realitat, el dejuni amb kitchari és una monodieta, en la qual el cos rep una limitada varietat d’aliments, de manera que només necessita produir un nombre limitat d’enzims digestius. Així, la feina del sistema digestiu es redueix, i això permet una curació i neteja de l’organisme més grans. De tots els cereals, el mill és el més alcalinitzant; molt ric en proteïnes, minerals (especialment magnesi i ferro) i lecitina. És molt digestiu i beneficia l’estómac-pàncrees. Conté àcid silícic, necessari per mantenir la pell, les ungles i els cabells en bones condicions. Adequat per a problemes digestius, vòmits, diarrees, mal alè, genives sagnants, paràsits intestinals, flegmes, cansament o anèmia. De les llenties vermelles o coral us en vaig parlar en la meva recepta de harissa-hummus, però són ideals per aportar proteïna saludable molt fàcil de pair.

El ghee o també anomenat “or líquid”, tan famós a l’Índia per les seves qualitats terapèutiques, forma part de l’alimentació del poble hindú des de temps immemorials. Facilita les digestions i té un efecte de lubricació sobre les articulacions i el sistema nerviós. El ghee o mantega clarificada és un greix perfecte per a les persones que no vulguin o que no puguin consumir lactosa o caseïna. Un altre avantatge del ghee és que es pot fer servir per cuinar a temperatures més altes, ja que es manté estable fins als 250 ºC. Té un sabor deliciós que recorda a les nous i que combina a la perfecció amb pràcticament qualsevol plat. Al kitchari li proporciona un sabor molt més bo, amb un toc una mica fumat, gairebé dolç.

Segons la medicina xinesa, les espècies preparen el foc digestiu i faciliten, així, el procés d’assimilació de nutrients i l’eliminació de residus. Podeu incloure gran varietat d’espècies: des de les més clàssiques, com el pebre negre, el comí, la cúrcuma, el cardamom o la canyella, fins a les més exòtiques, com el fenigrec, l’asafètida o les fulles de curri (no les heu de confondre amb el curri en pols). Les espècies no només afegeixen un sabor meravellós al plat, sinó que també hi contribueixen amb molts beneficis per a la salut. La majoria de les que he inclòs són carminatives, és a dir ajuden a calmar la digestió afavorint l’expulsió de gasos o prevenint-los. A més d’altres amb propietats antiinflamatòries, com la cúrcuma i el gingebre. El meu consell és que experimenteu amb diferents mescles segons els vostres gustos o, millor encara, que esbrineu quin és el vostre dosha i busqueu una barreja que us equilibri. Una neteja amb kitchari abans dels excessos de les festes de Nadal pot ser una forma de desintoxicació relaxant i agradable.

Des de fa catorze anys, Núria Soteras dirigeix el centre d’estètica Backstage BCN, un centre de perruqueria i estètica únic en innovació i salut on s’han visitat desenes de clients i noms tan coneguts com Sílvia Abril, Laura Fa, Anna Bertran, Mireia Portas, Mònica Pont, Cristina Dilla, Olalla Moreno, Agnès Busquets o Lydia Bosch. Formada en estètica, drenatge limfàtic, massatge tibetà també ha passat per l’ISMET, on s’ha format en dietètica i nutrició. Soteras ha aconseguit que tothom la segueixi gràcies a la seva passió per trobar per a cada client els millors tractaments, molts dels quals són naturals.

Et vas formar en estètica i alhora ets especialista en estètica oncològica. Com i per què vas començar a interessar-te per l’estètica oncològica?

Vaig conviure amb el càncer des de petita. El meu pare ha tingut càncer durant molts anys i ho he mamat a casa. Un dia vaig saber que podia unir la meva passió, l’estètica, amb l’oncologia, i em vaig formar durant tres anys a la Fundació Ricardo Fisas de Natura Bissé per poder ajudar a pal·liar els efectes secundaris dels tractaments oncològics a la pell.

Què feu exactament a Backstage per les pacients amb càncer?

En general hi ha una gran desinformació de les pacients i per això és important difondre-ho i treballar coordinats amb el doctor de la pacient. Distingim tres fases del tractament: primer preparem la pell per a una cirurgia o per als tractaments de radioteràpia i quimioteràpia; durant el tractament al·lopàtic, en fem un de manteniment, i després ens dediquem a recuperar la pell perquè la millora sigui immediata.

Què passa a la pell durant el tractament?

Hi ha qui té hipersensibilitat, sequedat, pigmentacions, irritacions, cicatrius després d’una mastectomia…

El problema és només cutani?

No. També capil·lar; podem tractar l’alopècia total o parcial, caiguda de celles i pestanyes. Si la clienta vol una perruca, derivem a especialistes i el que fem és la cura de les perruques. Tenim una marca de color totalment orgànica que, quan els comencen a créixer els cabells, ja es poden fer el color…

Altres efectes secundaris que tracteu…

Pel que fa a la circulació, és habitual que apareguin edemes a les extremitats inferiors i formiguejos a mans i peus; muscularment, tractem els dolors localitzats d’esquena, sobretot cervicals i dorsals. A més, dels efectes secundaris de la quimioteràpia veiem que les ungles són especialment vulnerables i sovint presenten una hipotoxicitat: dolor, taques, ruptures…

També ets un referent en tractaments naturals com les exfoliacions corporals ecològiques.

Sí. Treballem amb productes naturals d’Amapola Biocosmetics. Les exfoliacions es fan amb olis vegetals ecològics, de primera pressió en fred, sense cap tipus de perfums sintètics, silicones, vaselines ni residus del petroli, i no testats en animals i fabricats a Espanya.

Com és l’exfoliació pas per pas?

Tot comença amb un massatge d’oli d’ametlles ecològic. Després triem un oli essencial en funció de la persona i el moment i les sals minerals del Mar Mort que poden ser de rosa, romaní, lavanda o taronja. Després de l’exfoliació, apliquem un embolcall de mantega de karité, amb oli d’argània i essència d’encens i mandarina per nodrir la pell en profunditat; mentrestant la clienta està amb l’embolcall, es fa un massatge kobido facial amb el sèrum d’argània, que està fet amb oli d’argània, de sèsam i oli essencial d’encens.

També toques una mica l’alimentació perquè feu tractaments integrals.

Fem plans integrals amb aparatologia, nutricosmètica i dietes personalitzades. No som nutricionistes, però ajudem molt les clientes a aprendre a menjar i són famoses les nostres opcions de plats saludables, com ara les receptes de creps de fajol amb melmelada de chía sense sucre, la sopa miso amb fondue de tonyina salvatge, el peix farcit amb salsa de verdures suau, el pollastre ecològic amb verdures saltades al toc de gingebre, etc.

Els lectors d’Etselquemenges teniu un 10% de descompte en tots els tractaments. Només cal que digueu que heu llegit aquesta entrevista a la nostra revista digital perquè us l’apliquin.

Backstage BCN té dos centres actualment a Barcelona: A l’avinguda Diagonal 624 (Tel.: 93 240 55 11) i al carrer València, 306 (Tel.: 93 215 53 53).

L’ou és un aliment molt versàtil a la cuina ja que, a més de poder-lo consumir de moltes maneres diferents, ens serveix per barrejar o combinar amb altres aliments per aconseguir finalitats culinàries molt diverses:

• Conté proteïnes que transfereixen propietats elàstiques a les masses i això ens serveix per preparar pastissos esponjosos i per alleujar preparacions com els suflés o altres plats.
• El rovell de l’ou es fa servir com a emulsionant perquè conté molta lecitina. És una propietat molt útil per preparar maioneses o altres salses.
• També resulta molt pràctic com a aglutinant, és a dir, per unir diversos ingredients com, per exemple, quan fem croquetes o hamburgueses.
• Ens serveix per fer arrebossats.
• Pot resultar útil com a espessidor de diferents salses, sofregits, guisats i altres preparacions.

En una dieta vegana, en què no es consumeixen productes d’origen animal, d’entrada podria semblar que és difícil trobar un element que ens permeti substituir totes aquestes funcions de l’ou, però la veritat és que és molt senzill gràcies a un ingredient clau.

La farina de cigró, el gran substitut de l’ou

És una farina que s’obté triturant cigrons secs i que, tradicionalment, ha estat un dels protagonistes de la cuina hindú. A l’Índia podem trobar una gran varietat de plats i receptes que inclouen aquest ingredient com, per exemple, les famoses pakoras, una mena de bunyols farcits amb verdures i carn.

A Occident, en canvi, fins fa poc no se’n parlava gaire, però al llarg dels últims anys s’ha anat fent més popular, sobretot en comunitats vegetarianes i veganes.

Des d’un punt de vista nutricional, el cigró és un llegum ric en proteïnes, hidrats de carboni complexos, vitamines del grup B, A, C i E, minerals com el calci, potassi, fòsfor, manganès i magnesi, i fibra.

Per tant, quan fem servir la farina de cigró, no fem servir una farina i prou sinó que es tracta d’un aliment més nutritiu.

Culinàriament, la farina de cigró ens pot servir per preparar plats molt diferents, tant dolços com salats. És excel·lent com a substitut de l’ou, ja que, barrejada amb aigua, ens permet aconseguir una consistència i suculència molt similar. Però no només això, sinó que també la podem fer servir per substituir altres farines menys saludables, com la de blat, i és una gran opció per a persones celíaques.

Per poder substituir l’ou podem optar per Vegg de Biogrà, l’únic preparat especial de farina de cigró amb midó de blat de moro que ens assegura un resultat perfecte a l’hora de preparar truites, salses, pastissos, arrebossats i moltes altres receptes. És apte per a vegans, diabètics i celíacs i, a més, és molt fàcil i pràctic d’usar, ja que, per preparar l’equivalent a un ou, només hem de barrejar una cullerada sopera (10 g) de Vegg amb 35 ml d’aigua. Només fent això ja tindrem a punt el nostre ou vegetal.

Quines receptes podem preparar?

1. Truita de patates vegana

La preparació no varia gaire d’una truita de patates convencional, l’únic que canvia és que, en comptes de barrejar la ceba i les patates lleugerament fregides amb l’ou batut, les barrejarem amb la preparació Vegg. Després seguirem amb el procediment normal de la truita.

Per a una truita de 3 patates i 1 ceba necessitarem 3 ous vegetals: 3 cullerades soperes de Vegg dissoltes en 120 ml d’aigua. Afegiu-hi també un pessic de sal.

2. Crackers salats

120 g de Vegg, 15 ml d’oli d’oliva verge extra, 70 ml d’aigua, ½ culleradeta de sal marina, romaní i farigola al gust i 1 culleradeta de llavors de sèsam.

Per preparar crackers, primer barregeu els ingredients secs en un bol: el Vegg, la sal, les llavors de sèsam i les espècies. Afegiu l’oli d’oliva verge extra i l’aigua i amasseu bé amb les mans.

Deixeu reposar uns 15 minuts i, mentrestant, preescalfeu el forn a 180 ºC.

Col·loqueu la massa entre dos papers de forn i, amb l’ajuda d’un rodet, estireu-la fins a obtenir un gruix d’uns 3 mm. Amb un ganivet, feu talls verticals i horitzontals a la massa per obtenir crackers rectangulars o quadrats.

Pinzelleu-les amb una mica d’oli i enforneu-les uns 15 minuts, fins que es daurin.

Deixeu que es refredin completament abans de menjar-les.

3. Pa vegà de plàtan, sense gluten i sense sucres

Per fer aquesta recepta necessitem: 250 g de farina de civada, 3 plàtans madurs, 3 cullerades soperes (30 g) de Vegg, 60 ml d’aigua, 60 ml de beguda vegetal de civada, 1 culleradeta de canyella en pols, una culleradeta de bicarbonat, una culleradeta de vinagre de poma i nous trossejades.

Barregeu en un bol el Vegg amb l’aigua i la beguda vegetal i preescalfeu el forn a 180 ºC. En un processador d’aliments, tritureu els plàtans madurs fins a fer-ne puré i afegiu-hi el vinagre de poma i els ous vegetals que ja teniu preparats.

Afegiu la farina de civada, el bicarbonat i la canyella i barregeu fins a integrar tots els ingredients. Finalment, barregeu-hi unes nous trossejades.

Unteu un motlle rectangular amb una mica d’oli de coco verge o d’oliva i bolqueu-hi la massa. Enforneu durant 30-35 minuts. Deixeu refredar abans de desemmotllar.

Acompanya els teus canelons sense gluten amb una deliciosa salsa beixamel vegana.

Ingredients:

• 1 coliflor mitjana
• 1 ceba mitjana
• oli d’oliva verge
• sal marina
• nou moscada

Elaboració:

1. En una olla, salteu la ceba tallada a mitges llunes durant uns 7 minuts.
2. Renteu la coliflor, talleu-la a flors i col·loqueu-la dins l’olla.
3. Afegiu aigua fins a cobrir la meitat de les verdures, una culleradeta petita de sal marina i nou moscada al gust.
4. Tapeu i feu bullir durant 10 minuts.
5. Tritureu el contingut de l’olla fins a aconseguir una crema fina i homogènia.

Una setmana abans d’obrir encara no tenien el nom, però tot arriba quan es tracta d’una passió. Feia molts anys que els germans de Vilanova i la Geltrú tenien el somni d’obrir un restaurant plegats. La Janina s’ha dedicat tota la vida a l’hostaleria i en Xavi és distribuïdor de vins. Amb aquest bagatge, han creat un local fet a mida als seus interessos. El nom també va arribar: Monocrom, que es pot pronunciar en tots els idiomes.

Ella es dedica en cos i ànima al restaurant i ell combina la seva feina amb el bistrot. Quan van veure el local, situat a la plaça Cardona, molt a prop de Gal·la Placídia, van tenir una bona sensació i l’han transformat en un espai molt acollidor que combina l’estètica industrial novaiorquesa de sostres alts sense perdre la identitat de bistrot amb els vins com a grans elements identificatius i alhora decoratius i les llums tènues groguenques, que donen molta calidesa.

“És un espai pensat per compartir la taula al voltant del vi”, ens explica la Janina. Com que els vins són desconeguts, normalment, assessoren els clients que tenen ganes de tastar vins nous i diferents. De fet, tenen unes 150-200 referències de poca producció. En la selecció, és molt important que siguin artesans i que hi hagi una persona al darrere. La majoria no porta sulfits i n’hi ha molts de naturals; alguns no tenen el certificat ecològic, però són biodinàmics.

No tenen una carta gaire extensa, perquè gairebé tots els plats els fan al moment i volen tenir capacitat d’adaptació segons la temporalitat o els gustos o necessitats dels clients. Per exemple, la Janina ens explica que, si ve un vegetarià, poden adaptar algun plat o també prenen les precaucions pertinents per als intolerants al gluten.

Gairebé tots els ingredients són ecològics; alguns fins i tot biodinàmics, o de proximitat. En la tria dels productors, els germans Rutia ho tenen clar: “Prioritzem els petits productors i donem valor a la gent que ens permet menjar aliments saludables i que no ens facin mal a la llarga”.

Escalivada amb anxova del cantàbric. Amanida agredolça. “Molletes” amb cansalada. Tires de carbassa amb mató i fruits secs

Amb les verdures ecològiques i biodinàmiques de Joan Salicrú, creen els plats especials del dia, que, segons la temporada, un dia poden ser bledes, ara a la tardor, o una amanida de tomàquet a l’estiu. Són verdures cultivades amb tota la cura del món i es nota molt en el sabor. Segons la Janina, hi ha clients que no valoren aquest tipus d’alimentació per la salut, però sí que ho fan pel gust.

Als cuiners els és molt fàcil adaptar-se als productes de temporada i ho tradueixen en deliciosos plats del dia o acompanyaments dels plats principals. Per exemple, ara ja han tret de la carta les albergínies i han incorporat les cintes de carbassa de l’hort d’en Joan amb mató, fruits secs i picada de carquinyoli.

Quan el producte és bo, una amanida tan simple com uns cabdells d’enciam amb uns porros d’en Salicrú i una salsa agredolça al toc picant de caiena són una explosió de sabors. Després, amb l’ajuda de la Janina, es van descobrint altres ingredients com el coriandre o la menta tailandesa.

Entre els entrants o plats per compartir, podeu triar verdura amb el xató de Vilanova i la Geltrú (un gest a la seva terra), l’escalivada amb anxoves, l’amanida del dia o les cintes de carbassa.

Bacallà amb cigrons i escarola. Costella de porc amb carbassa i crema fresh amb llimona

Pel que fa a la carn, tenen diversos productors. Per exemple, la vedella, el xai i el pollastre els compren a Cal Tomàs, amb certificat ecològic. El pollastre també pot ser de Cal Rovira, que no té segell, però que cria pollastres de corral de manera extensiva; així com també fa embotits de manera artesanal i sense al·lèrgens (gluten i lactosa).

A la carta apareix en forma de croquetes de rostit espectaculars, “mollete” de cansalada de coll, ruca i mostassa que es desfà a la boca, costella de porc molt tendra i gustosa, cecina de vaca, cuixa de xai, fricandó de vedella o una taula d’embotits, entre d’altres.

També podreu degustar un deliciós magret d’ànec amb figues i ratafia. La Janina ens explica que, quan van obrir, no tenien ànec a la carta fins que van rebre la visita d’en Pep, un petit productor de L’Ànec 5 Aglans, que no és embotit per fer fetge, sinó que és criat específicament per la carn.

Pel que fa al peix, la seva gran aposta és el bacallà, però també pot ser sardina o verat, quan és temporada. A més, tenen musclos amb l’all cremat de Vilanova o anxoves del Cantàbric.

Pastís de xocolata sense farina amb gelat de xocolata i avellana

Les postres són totes casolanes, elaborades per l’obrador Joan Grimalt, que prepara trufes, postres de llimona, tiramisú o postres de xocolata. Les postres del dia sí que les fan a la cuina de Monocrom.

Entre setmana, fan un menú migdia que pot ser una crema de verdura, amanida o llegum per primer. Per segon plat, sempre hi ha bacallà amb verdures i una opció de carn. Una bona oportunitat de conèixer el Monocrom. Segur que després repetireu amb amics compartint platets i un bon vi. Si us plau, demaneu el licor de gingebre de Mariano Cuevas havent menjat. És la cirereta del pastís.

Plaça de Cardona, 4, 08006 Barcelona
935 16 73 02

Encara hi ha molt desconeixement sobre què és un producte ecològic i com està regulat, a pesar de ser líder com a productors ecològics. Marta Costa ja ens explicava a l’article “Els 7 paranys dels falsos ecològics” que només el 35% dels consumidors sap què vol dir el terme ecològic i la resta es pot confondre amb estratègies publicitàries que fan servir paraules com natural, de proximitat, saludable, artesà, casolà, etc.

El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) és l’entitat de control i certificació dels productes ecològics a Catalunya i també fa promoció d’aliments ecològics. Per a divulgar què es un producte ecològic, com s’ha cultivat i com ha d’estar etiquetat correctament ha creat un innovador projecte educatiu en línia per a alumnes de primària i secundària.

Què és Ecosegell.cat

El CCPAE impulsa l’Ecosegell.cat,  un recurs educatiu digital per treballar a les escoles els principis de la producció agrària ecològica i l’etiquetatge dels aliments bio. Al ser un recurs que és d’accés lliure i gratuït a les xarxes també es podria treballar des de casa. Està pensat per a nens i nenes de 10 a 14 anys.

El material digital consta de tres jocs:

• Ecotest: un qüestionari  tipus test per assolir coneixements bàsics sobre la producció agrària ecològica.
• Fes la teva etiqueta: un taller per fer la teva pròpia etiqueta de producte bio segons la normativa actual.
• Mm… Avui cuinaré: ofereix dues receptes per cuinar virtualment, anant abans a una botiga virtual per triar els aliments ecològics necessaris per fer les receptes.

Els principals objectius que vol assolir el projecte educatiu són donar a conèixer els principis de la producció agrària ecològica, donar nocions bàsiques del sistema de certificació i l’etiquetatge ecològic i incentivar valors i actituds familiars respectuoses amb la salut i l’entorn.

Ecosegell.cat és la primera iniciativa d’aquest tipus dirigida a escoles a tot l’estat espanyol. És un material original, creatiu, innovador i ecològic, i pretén assolir els objectius de manera didàctica, multidisciplinària i vivencial. El projecte pedagògic s’ha realitzat en col·laboració amb l’Associació Vida Sana i l’empresa Ecotrui.

El CCPAE ja havia desenvolupat altres projectes educatius anys anteriors, però ja feia una anys que no havien creat nous materials per promoure l’alimentació ecològica a les escoles.  El Pla d’Acció per a l’agricultura i l’alimentació ecològiques 2008-2012 de la Generalitat de Catalunya i la guia Alimentació impulsada per l’Ajuntament de Barcelona el 2014 havien quedat obsolets.

Fa prop de dos mil anys, una nova beguda aterrava a la Xina. Cap a l’any 220 aC, un metge atenia l’emperador Inkyo i el guaria amb kombucha, un te fermentat. Arran d’aquesta fita, el kombucha va començar a ser reconegut mundialment per les seves propietats desintoxicants i energitzants i va passar a denominar-se “elixir de la vida i l’eterna joventut”.

Durant molts anys, aquest te es va fabricar de manera casolana a pràcticament tot el món. De la Xina es va estendre a Rússia, Alemanya, França i a les colònies del nord de l’Àfrica. També va arribar a Espanya. La gent “criava” el fong a casa fins a obtenir aquesta beguda dolça i avinagrada. També era corrent compartir la “mare”, la que fa possible que, de la infusió de te i sucre de la qual inicialment parteix, acabi fermentat. A partir d’aquí es converteix en una font natural de probiòtics que, a més d’ajudar en les digestions, reforça el sistema immune i ajuda el cos a desintoxicar-se.

De fet, el kombucha mai s’ha deixat d’elaborar de forma casolana. En alguns països ha experimentat un ressorgiment important en els últims anys. Als Estats Units, a Nova Zelanda, a Austràlia i en alguns països d’Europa, la kombuchamania és autèntica realitat. Metges i terapeutes aposten per recomanar-la als pacients. Les celebrities també han aconseguit posar-la de moda pregonant als quatre vents els seus beneficis, ja que també és un potent antiaging i detox. L’última cara coneguda a fer pública la seva passió pel te kombucha ha estat la reina Letizia, que és una gran fan de l’alimentació saludable.

Com triar un bon kombucha

A poc a poc van apareixent marques per arribar al mercat creixent. Però, què hem de tenir en compte a l’hora de triar un kombucha i no posar-nos de peus a la galleda? Potser el més important és comprovar que el procés d’elaboració hagi estat sotmès a controls estrictes, ja que, per conservar propietats, ha de ser una beguda crudivegana, sense pasteuritzar. Només així els probiòtics es mantindran actius. Així mateix, és molt important buscar un kombucha amb una quantitat de sucre realment ajustada. Aquest substitut saludable als refrescos ha de contenir el mínim de sucre possible.

La marca Kombutxa, nascuda el 2015 i amb una tasca important de R+D+i darrere el seu desenvolupament i elaboració, únicament conté 1,8 grams per cada 100 mil·lilitres. És el sucre residual que els bacteris i llevats saludables que permeten la fermentació no “es mengen”. “Volíem aconseguir una beguda extremadament saludable perquè els consumidors experimentin millora en les seves afeccions, si en tenen, o perquè millorin la seva energia, digestions i sistema immunològic”, explica Jordi Dalmau, fundador d’aquesta empresa, que aspira a convertir-se en un referent en el món dels fermentats amb uns productes innovadors que mai abans havien arribat ja elaborats al mercat. El seu kombucha es fabrica amb ingredients de primera qualitat i de procedència ecològica i amb aigua pura del Pirineu. Actualment elaboren kombucha en tres varietats: Ginger (amb gingebre i poma), Hibiscus (amb hibisc i magrana) i Flowers (amb saüc i raïm), que es poden trobar a la seva botiga en línia i en establiments saludables de tot Espanya.

Un altre factor molt important que cal tenir en compte és el material de l’envàs del kombucha. El vidre és el més adequat sense cap mena de dubte. Només aquest evita que es transmetin matèries perilloses al contingut, ric en àcids orgànics que casen poc amb els envasos de plàstic.

El kombucha no és només una beguda de moda. És una beguda psicobiòtica –si es té en compte que influeix directament en el sistema digestiu, base de la bona salut mental– que trepitja fort i que ha arribat per quedar-se.

Beneficis del te kombucha segons Xevi Verdaguer

Segons el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer, gran defensor del kombucha, aquesta beguda mil·lenària és molt útil per millorar la composició de la microbiota intestinal, ja que aporta milers de bacteris sans. Els fermentats i, en concret, el kombucha són molt beneficiosos en cas de depressió, per millorar la sensibilitat a la insulina, en cas de tenir la bilirubina elevada (síndrome de Gilbert) i també per al trastorn disfòric de síndrome premenstrual. En canvi, no l’aconsella en cas d’excés d’estrògens.

El te kombucha, a més, té molts beneficis:

• Facilita la digestió i equilibra la microbiota intestinal.
• Incrementa l’energia.
• Enforteix el sistema immune.
• Activa la funció del fetge (efecte detox).
• Rebaixa el colesterol i redueix la pressió arterial.
• Alleuja l’artritis, reuma, i símptomes de gota.
• Millora les al·lèrgies.
• Redueix els trastorns menstruals i els fogots de la menopausa.
• Redueix l’estrès i els trastorns nerviosos i l’insomni.
• Té un efecte antienvelliment.

A més d’estar presents en l’alimentació, els omegues han d’estar en equilibri entre si per poder fer la seva funció antiinflamatòria o, dit d’una altra manera, per evitar estats inflamatoris prolongats o crònics. Són àcids grassos poliinsaturats i essencials; és a dir, un tipus de greixos que s’obtenen només a través de la dieta (no els sintetitzem) i provenen d’aliments d’origen animal i vegetal.

A la dieta convencional sol haver-hi un desequilibri entre omega-3 i omega-6, en favor d’aquest últim, el que resulta en un quadre proinflamatori que contribueix a una incidència més gran de les malalties modernes, com l’obesitat, la diabetis, la depressió, entre d’altres; i que es reverteix quan aconseguim una proporció més alta d’omega-3 a la dieta, com ho feien els nostres avantpassats del paleolític.

Olis antiinflamatoris

Hi ha a la naturalesa alguns fruits oleaginosos que responen a aquesta necessitat d’aportar una proporció més gran d’omega-3, en relació amb el contingut en omega-6. És el cas de les llavors de lli o les de chía.

Menys conegudes són les llavors de cacauet inca o sacha inchi, autòctones de la conca de l’Amazones i amb una quantitat i proporció també molt interessants d’àcids grassos. Conté àcid alfa-linolènic (omega-3) i àcid linoleic (omega-9) que contribueixen a mantenir els nivells normals de colesterol sanguini. L’efecte beneficiós s’obté amb una ingesta diària de 2g d’àcid alfa-linolènic o de 10g d’àcid linoleic (1 cullerada sopera).

A més, es tracta d’un aliment ric en vitamines antioxidants, com la vitamina A i E, molt importants per protegir aquest tipus d’àcids grassos instaurats –extremadament làbils– de l’oxidació.

Sempre d’origen ecològic i extrets en fred

El consumidor de l’oli de sacha inchi hauria de vigilar que la producció sigui respectuosa amb el medi ambient i també que, per obtenir-lo, es facin servir procediments mecànics i a partir de l’extracció en fred, per evitar que els àcids grassos es facin malbé i siguin perjudicials per a la salut.

Les festes nadalenques, per a la majoria de persones, comporten un excés de calories i d’aliments que no consumim habitualment, a part d’una disminució de l’activitat física. Aquesta alteració d’hàbits ens pot portar problemes com digestions pesades, acidesa, intoleràncies alimentàries que no havíem descobert.

Però, un cop passats aquests dies, què podem fer per recuperar el benestar i equilibri físic i intestinal?

Primer pas: Marcar objectius!

Primer de tot ens podríem marcar els objectius que volem aconseguir: com disminuir volum corporal per retenció de líquids, que ens portaria a una disminució del pes; pèrdua de greix corporal; millorar les digestions i la funció hepàtica; eliminar toxines acumulades en sang i pell; evitar les flatulències; millorar el trànsit intestinal; disminuir l’ansietat de dolç; tornar a recuperar l’hàbit de fer exercici físic…

Per poder arribar a aconseguir tot el que hem citat hem de fer canvis en l’alimentació i després podem ajudar-nos amb complements alimentaris que en potenciïn l’efecte. Així aconseguirem un resultat més ràpid i eficaç.

És important beure molt de líquid per tal de depurar l’organisme i sobretot els òrgans digestius –destaquem el fetge i els ronyons–; d’aquesta manera tornem a equilibrar les funcions vitals i enfortim el sistema immunitari.

Quins aliments es recomanen per desintoxicar l’organisme?

La voluntat de cadascú és la base per iniciar el procés depuratiu postnadalenc! Evitar aliments greixosos, salses, plats preparats, sucres refinats, entre d’altres, és un bon inici! Les dietes ràpides o miracle no són les més aconsellables, ja que fan perdre aigua i massa muscular ràpidament i no pas greix. El més indicat és fer cinc àpats i aportar tots els nutrients essencials i necessaris per a l’organisme.

Els aliments que s’han de consumir han de tenir poques calories, sobretot fruites i verdures, que ens aporten aigua, fibra, atipen i per tant ens ajuden a depurar l’organisme i sobretot el fetge. Menjar cru, prendre combinats de fruites en forma de sucs i batuts, coure els aliments al vapor o beure brous depuratius serien alguns exemples de maneres de cuinar aquests productes.

Algunes de les fruites aconsellables serien la poma, la pera i el kiwi, el raïm, per exemple, ja que aporten un tipus de fibra que ajuda a eliminar toxines i a netejar els intestins, i regulen el restrenyiment. El pomelo és una altra fruita amb gran poder diürètic; permet eliminar moltes toxines i líquid per via urinària.

Els nabius també estan recomanats perquè són molt desintoxicants, ja que disminueixen els efectes de les inflamacions cròniques alhora que actuen com a antibiòtics reforçant les vies urinàries per evitar possibles infeccions.

Si parlem de verdures, tenim la remolatxa, el rave negre, la carxofa, la col, l’api. Totes tenen funcions diürètiques, protectores del fetge i de la vesícula biliar. Purifiquen la sang i tenen un poder antioxidant que permet captar les toxines i eliminar-les de l’organisme. També és aconsellable el carbassó, que conté molta aigua, ja sigui cuinat en forma de crema amb una mica de patata i ceba, a la planxa, al vapor o bullit. El poder diürètic que té ens permet eliminar líquid i toxines per via urinària.

La dieta, per tant, ha de ser rica en verdures de fulla verda, proteïnes vegetals –si es vol consumir proteïna animal, val més que sigui de peix blanc–, cereals integrals, sucres no refinats i brous vegetals. Les infusions que es presenten combinades amb diferents extractes amb funcions diürètiques i depuratives del fetge –com, per exemple, de carxofa, card marià, boldo…– ens poden ajudar a eliminar líquids.

Per altra banda, cal remarcar la importància de fer exercici físic, sobretot aeròbic, que ens permet cremar més calories, com córrer, anar en bicicleta, caminar a un bon ritme i de manera constant… És aconsellable fer activitat física mínim uns tres cops a la setmana i durant una hora com a màxim. Suar és una manera molt saludable d’eliminar toxines a través de la pell. La sensació de benestar físic, mental i plaer corporal després de la dutxa, no té preu! Això ens ajudarà a estar més actius i a sentir-nos més bé amb nosaltres mateixos!

El rave negre ajuda a eliminar residus i toxines

Ara és hora de parlar de complements alimentaris!

Per tal que tot el procés de depuració sigui més efectiu, podem aportar complements alimentaris que ens ajudin a aconseguir els objectius que ens hem proposat.

• La clorel·la és una alga d’aigua dolça que té moltes proteïnes, vitamines i minerals. Conté molta clorofil·la, cosa que vol dir que aporta oxigen a la cèl·lula, té molta capacitat per captar metalls pesants i toxines, regula les funcions intestinals, estimula el sistema immunològic… Així doncs, cal valorar el seu poder depuratiu i regulador intestinal.
• El rave negre afavoreix el drenatge del fetge i de la vesícula biliar, i per tant ajuda a eliminar residus i toxines. Té propietat colerètiques –augment de la producció de bilis– i colagogues –facilitat per evacuar la bilis– i alleuja problemes hepàtics i biliars.
• La dent de lleó (xicoia) té un gran poder diürètic; és de les que es fa servir més per aquest motiu. Depura la sang de toxines i protegeix el fetge.
• L’arrel de bardana ajuda a depurar la sang –de metalls pesants– i el sistema limfàtic, i a eliminar toxines, ja sigui per la pell o per l’orina.
• El boldo té una funció digestiva important, ja que augmenta les secrecions biliars i això facilita aquests mateixos processos. També té funció hepatoprotectora i propietats carminatives –afavoreix l’eliminació de gasos–, sedants, depuratives i diürètiques.
• Els polifenols del te verd estimulen la mobilització i l’eliminació de greixos i permeten obtenir-ne energia; és a dir, actuen com a cremador de greix corporal.
• El card marià serveix per tractar trastorns hepàtics, té una acció antiinflamatòria important del fetge, fa d’antioxidant de les cèl·lules hepàtiques i ens ajuda a eliminar toxines de l’organisme.
• L’àloe és una planta que ajuda a depurar la sang, regula el trànsit intestinal –sobretot el restrenyiment–, estimula les cèl·lules hepàtiques i pancreàtiques i ajuda a fer que les digestions siguin menys pesades.
• La cua de cavall es fa servir en els programes de depuració perquè és molt diürètica i elimina toxines. També és antiinflamatòria i reforça les vies urinàries i digestives.
• La vitamina C és un complement bàsic gràcies a les moltes propietats que té, com el fet que és un antioxidant molt potent. A més, la vitamina C permet assimilar més bé tots els nutrients que ingerim ja sigui mitjançant la dieta o amb complements nutricionals.

Seguidament us proposem una sèrie de complements nutricionals (marques comercials) per augmentar l’efectivitat del procés de desintoxicació:

• Trepatdiet (ESI) Aloe Vera suc
• Sura Vitasan Liver comprimits
• Intersa Bipole Rábano Negro y Alcachofa vials
• Trepatdiet (ESI) Diurerbe Forte
• Vitae Chlorella comprimits
• Nutergia Ergylixir 250ml
• Nutergia Ergydren 250ml
• Solaray Total Cleanse Liver
• Solaray Total Ceanse Kidneys

Al mercat també hi ha extractes en líquid de card marià, boldo, cua de cavall, entre d’altres, més concentrats per tal de poder tractar més específicament algun dels problemes d’aquests canvis d’hàbits en l’alimentació. Algunes de les marques que els comercialitzen són Soria Natural i Salus.

Quan comença un any nou és segurament el moment més indicat per fixar-nos objectius nous i plantejar hàbits d’estil de vida saludables que ens permetin aconseguir un benestar mental i físic per millorar la qualitat de vida!

Mireia Segarra
Farmacèutica i especialista en nutrició ortomol·lecular.

“Em cuidaré més i menjaré millor” és un dels propòsits que més es repeteix cada començament d’any. Sobretot, solem prendre consciència d’aquesta necessitat després dels excessos nadalencs. Ja hem entès que quan cuidem el nostre cos –ens alimentem correctament i ens movem– ens trobem millor, ens sentim més atractius i ens posem menys malalts. Però portar-ho a la pràctica pot resultar difícil o irrealitzable perquè en si mateix es tracta d’un objectiu ampli i que costa de concretar, ja que, en definitiva, són molts els gestos que suposen mantenir una alimentació correcta. De vegades no sabem ni per on començar.

Avui et presentem un calendari perquè cada mes facis una acció concreta que et permeti, a final d’any, aconseguir l’objectiu d’alimentar-te millor i, el que és més important, acabar l’any amb més salut i sentint-te més feliç. Com que et centraràs en aspectes definits serà més fàcil posar fil a l’agulla i, a més, tens un mes sencer per incorporar el nou hàbit (recorda que diuen que fan falta 21 dies perquè es torni rutina). Això sí: cada gest s’acumula als que has fet en els mesos anteriors.

1- Al gener, reviseu el rebost i rebutgeu el que ja no us interessa

Primer el primer. No podrem aconseguir canvis duradors si tenim als armaris del rebost productes que ens boicotegen permanentment. El dia que ens sentim motivats serà fàcil rebutjar-los, però tots sabem que de vegades sentim ansietat per menjar coses que no ens beneficien i, en aquests casos, el millor és no tenir res de tot això a l’abast. Així que la nostra primera acció, abans de començar a introduir aliments o hàbits, serà dedicar una tarda (poseu data!) a treure’ns de sobre paquets de snacks, galetes, brioixeria, farines refinades, sucre blanc, xocolates amb llet plens de sucre, etcètera.

En canvi, tingueu al rebost aliments –processats ​​o no– que us resolguin els àpats o els snacks de manera saludable: grans integrals, fruits secs, llegums, farines de bona qualitat, cacau en pols, espècies, conserves de peix blau petit, llavors diverses, fruita dessecada, olives, etcètera. Algun dia us passareu menjant, però sempre serà millor si és amb aliments reals.

2- Al febrer, llegiu les etiquetes

Encara que semblin escrites en xinès, les etiquetes poden llegir-se relativament ràpid i fàcilment si prioritzem la informació. El primer que mirarem és el quadre dels ingredients. El que cal saber és que el que està enumerat primer és el que conté més el producte, i que el que hi ha al final, el que menys. Si, per exemple, el primer que veiem a la llista és sucre, doncs vol dir que el que més porta aquest producte és sucre i, per tant, interessa poc. Llegiu-vos tota la llista d’ingredients i eviteu o –millor, descarteu– els que porten greixos trans, olis vegetals refinats i que tenen diversos additius (els que comencen amb lletra E). El millor és que el producte que comprem no porti gaires ingredients.

Després, si us interessa, també podeu mirar la informació nutricional. Busqueu on diu “dels quals, sucres” i trieu els productes amb valors baixos. Aquesta columna parla dels sucres –afegits o naturals– que estan molt disponibles, s’absorbeixen ràpidament i, per tant, produeixen pujades d’insulina indesitjables.

Una cosa molt important a l’hora de llegir les etiquetes és no deixar-se convèncer per avals i claims de salut, ja que solen amagar interessos econòmics poc ètics: ni que és font de fibra, ni que alimenta les defenses, ni que és l’esmorzar dels campions… No feu cas de res de tot això.

Amb aquest petit gest, al qual segur us acostumaràs ràpidament, triareu realment el que compreu. La informació ens permet escollir amb llibertat.

3- Al març, apunteu-vos a una cooperativa de consum

Afortunadament, cada vegada som més els que busquem consumir de manera conscient, i volem productes de qualitat. En els últims anys, hi ha hagut un sorgiment creixent de cooperatives de consum, mitjançant les quals els socis aconsegueixen productes de proximitat –moltes vegades ecològics– i que fomenten un tipus de producció més respectuosa amb el medi ambient i amb els treballadors de la terra.

Els avantatges de pertànyer a una cooperativa són molts. Per començar, s’obtenen productes de màxima qualitat (fruita, verdura, carns, ou i fins i tot processats), a bons preus. A més, en la majoria, s’accedeix a una cistella a mida amb productes de temporada, cosa que “obliga” a descobrir ingredients nous per a la cuina i a aprendre a cuinar-los. Innovareu i –molt important– organitzareu els àpats en funció dels vegetals de la cistella, cosa que incrementarà el consum de verdures i millorarà el perfil nutricional dels vostres plats.

4- A l’abril, poseu gingebre a les receptes

És un mes perfecte per fer-ho perquè ha arribat la primavera, que és una estació hepàtica, és a dir, una època de l’any en la qual el fetge té força i està receptiu. El gingebre és una arrel molt útil per fer-lo funcionar correctament, per tonificar-lo i, a més, té altres propietats: és digestiva, antiinflamatòria, beneficiosa per a la circulació… i, molt important, és deliciosa. El gingebre queda molt bé en algunes cremes, en un te chai, en un batut o amb peix. I combina perfectament amb la llimona. Aquest mes, busqueu receptes amb aquesta espècie i assegureu-vos que en teniu sempre. Aviat es convertirà en un ingredient obligatori i això és un bon pas en el propòsit d’alimentar-se millor.

Una altra espècie molt interessant per al fetge i, en general per a l’organisme, és la cúrcuma. Altament antiinflamatòria, aquesta espècia s’ha de prendre sempre amb una mica de pebre negre per absorbir-la millor. Queda molt bé amb verdures.

5- Al maig, poseu el pa al seu lloc

Aquest mes, fareu un gran pas, ja que no només disminuireu el consum de pa, sinó que el triareu correctament. Aquest pas no és el més fàcil, però serà un dels que més notareu. Quan limiteu el pa, de seguida veureu que us desinfleu i milloren les digestions, la pell, el descans. L’abús de farines, moltes vegades en forma de pa o pasta, tendeix a generar un estat inflamatori que es reflecteix en tot l’organisme i empitjora la qualitat de vida.

El pla per a aquest mes és que, si preneu pa, només ho feu per esmorzar; i que el triïs correctament. Busqueu una fleca que l’elabori de manera artesanal, amb massa mare i fermentació lenta. Un pa que estigui fet a partir de farina integral diferent del blat modern. N’hi ha diverses: sègol, espelta, kamut (les dues últimes són varietats del blat, però més antigues i, per tant, més interessants). Vigileu perquè moltes vegades els pans porten barreja de farines; el millor és preguntar al forner. Si el forn adequat us queda lluny de casa, compreu-ne bastant i congeleu-lo a llesques.

>> Apunta’t al curs amb la Pilar Rodrigáñez!

6- Al juny, digueu adéu a les màquines de venda automàtica

Però per sempre. Comencem a organitzar-nos i a preveure una mica on ens agafarà la gana durant el dia. Si sabeu que sereu fora de casa, tingueu a la bossa un plàtan o una poma i una carmanyola amb fruita seca. Aquest és sempre el millor snack: saciant i nutritiu. Els fruits secs poden ser ametlles, nous, avellanes… el que més us agradi. Recordeu que, per digerir sense problemes, un grapat amb la mà tancada sol ser una bona quantitat. Per tant, en lloc de comprar la bosseta d’anacards en algun local i després no poder parar fins que us els acabeu tots, procureu tenir un bon mix al rebost i agafar-ne una quantitat raonable per portar a sobre.

7- Al juliol, incorporeu un cru diari

Ho tenim fàcil perquè fa calor i ve de gust alguna cosa fresqueta i cruixent. Però aquest hàbit s’ha de mantenir tot l’any, ja que els vegetals crus són especialment interessants per la seva aportació enzimàtica i perquè conserven els nutrients intactes. Si comenceu al juliol, anireu acostumant el sistema digestiu i cada vegada serà més fàcil incorporar un cru diari, fins i tot en els mesos més freds. Si teniu digestions lentes o us infleu fàcilment, feu-ho per dinar, que és quan tenim més força digestiva. Comenceu amb les que són més fàcils de digerir: pastanaga ratllada, fulles verdes tipus canonges o ruca.

8- A l’agost, canvieu la pasta per grans integrals

No necessiteu dir adéu per sempre a la pasta, però, tal com passa amb el pa, de vegades n’abusem i això és perjudicial. La pasta és un processat fàcilment reemplaçable per un gra integral, com pot ser l’arròs, el fajol, el mill, la quinoa, que són aliments molt més interessants des del punt de vista nutricional, ja que no pateixen cap procés industrial fins a arribar a les nostres cuines, i són igual de fàcils de preparar (bullir).

Podeu planificar pasta un cop a la setmana si us ve de gust, però intenteu no prendre’n sistemàticament. I, com fem amb el pa, trieu les que estiguin elaborades a partir de la farina d’un gra integral o de llegum. No oblideu acompanyar-la sempre de verdures.

El mateix que passa amb el pa, si estàveu acostumats a prendre molta pasta, notareu el canvi i us trobareu millor ràpidament.

9- Al setembre, un menú setmanal familiar

Ha arribat el moment d’organitzar-vos i de fer un pas fonamental cap a la vostra alimentació sana (i la de la vostra família)! Aquest hàbit us farà molt més fàcil el nou curs i la tornada a l’escola. A aquesta altura ja ni sabeu el temps que perdeu a pensar què menjareu o sopareu, els diners que us deixeu en compres d’últim moment, i segurament heu perdut el compte de les vegades que heu hagut de recórrer a menjars poc interessants per resoldre un dinar. Quan planifiquem, ens estalviem tot això: pensar, gastar de més i menjar malament.

Reserveu una estona del matí de dissabte per muntar un menú setmanal i fer una llista de compres. Organitzeu un menú en funció de la cistella de la cooperativa de consum, per evitar que es facin malbé els aliments. Si teniu nens, podeu prendre com a punt de partida el menú escolar i organitzar la resta dels àpats perquè sigui equilibrat i que, per exemple, no hi hagi tant de consum de proteïna animal (en la majoria d’escoles els nens prenen carn, pollastre i peix gairebé cada migdia). Assegureu-vos que, al menú, hi hagi llegums, ous, peix, cereals integrals i, sobretot, molta verdura. Intercaleu àpats vegetarians amb menjars amb producte animal. Recordeu els crus i el gingebre.

10- A l’octubre, reserveu una tarda per setmana amb els fogons

Seguim organitzant-nos. La realitat és que és molt difícil fer una alimentació sana sense un mínim de planificació. Per això, si teniu un menú elaborat, reserveu una tarda (decidiu quin dia –diumenge sol ser una bona alternativa– per dedicar-vos a cuinar) i prepareu quatre fons de nevera o preparacions que us agilitzaran la cuina entre setmana. Per exemple: en un foc feu un brou; en un altre, uns ous durs; en un altre, unes verdures al wok, i en un altre, unes patates bullides o al vapor. Ho reserveu tot a la nevera i després només us caldrà escalfar, quan hi ha poc temps o molta gana.

Aquestes preparacions també poden congelar-se, si sentiu que us heu passat. Sempre serà millor descongelar unes verdures fetes a casa de comprar un menjar preparat del súper.

11- Al novembre, peix blau dos cops per setmana

Les sardines, seitons, anxoves o verat són opcions que moltes vegades deixem de banda perquè són més laborioses o perquè deixen olor a la cuina. No obstant això, aquests aliments són la més valuosa font d’omega-3, fonamental per a la salut psicoemocional i per evitar aquests estats inflamatoris que són a la base de tants problemes de salut: sobrepès, dolors articulars, síndromes premenstruals, etcètera.

La quantitat recomanada per tenir uns bons nivells d’omega-3 és de dues racions per setmana. Si no us veieu capaços de cuinar unes sardines a la planxa dues vegades per setmana, alterneu-ho amb un paté de verat o una mica de bonítol a la torrada del matí. Trieu, si és possible, conserves en vidre, per evitar els tòxics de les llaunes.

12- Al desembre, apreneu a fer unes o dues postres saludables i memoritzeu-ne les receptes

Controlar un parell de receptes dolces saludables és sempre un bon recurs per a qualsevol reunió familiar o d’amics. Aquest mes, les festes són l’excusa perfecta, però la veritat és que això us resultarà útil tot l’any i us ajudarà a no haver de comprar d’emergència aquestes postres plenes de sucres i greixos dolents al supermercat. Avui dia hi ha un munt de bloguers que comparteixen receptes molt sanes i delicioses; busqueu a internet. Si no, aquí mateix, al nostre portal, hi ha una infinitat d’opcions (també us recomanem el curs de la Cristina Manyer, Postres saludables i delicioses).

Si heu aconseguit seguir aquest calendari, mes a mes, us asseguro que a final d’any estareu alimentant-vos i sentint-vos molt millor. Potser haureu perdut algun quilo o hauran desaparegut algunes molèsties físiques a les que ja us havíeu acostumat. Segurament dormireu millor de nit i ja no us sentireu tan cansats durant el dia. Haureu fet un gran pas, però amb la sensació d’anar a poc a poc, de manera respectuosa, donant-vos temps perquè els hàbits s’instal·lin, un per mes. I, potser, ja no us vindrà de gust tornar als hàbits de temps enrere. Enhorabona!

Una amanida vistosa, diferent i que sorprèn tant per la combinació de sabors, com per una preparació senzilla i ràpida; ideal per adornar la taula quan hi ha festa i omplir-la d’emocions positives.

En els menús festius m’agrada recomanar que sempre hi hagi un entrant amb amanida per ajudar les digestions; amb productes de temporada, combinacions de textures i una salsa amorosa que l’acompanyi. No són gaire conegudes ni fàcils de trobar, però les llenties negres s’estan fent un lloc al mercat. També s’anomenen llenties beluga o llenties caviar perquè són petites i s’assemblen al caviar de beluga: tenen la pell de color negre i l’interior groc. Són suaus i delicioses i es cuinen en menys temps que les tradicionals, i a més resulten molt cremoses. Quant als valors nutricionals són una magnífica font de proteïnes, ja que contenen entre un 20 i un 30% més que qualsevol altra llentia. A més, aporten energia de forma gradual i, pel seu contingut en fibra, ajuden a regular el colesterol i el sucre en sang.

A més, també són riques en potassi, fòsfor, ferro i vitamines B6 i B1. El seu color fosc de la pell ens diu que destaquen en antocianines, que protegeixen l’organisme dels danys dels radicals lliures. Provenen de l’Àsia i s’han anat cultivant cada cop més en els països mediterranis. Pel que fa a l’amaniment, o el que jo anomeno “la salsa de la vida”, és, al final, el que moltes vegades posa el punt diferencial a les receptes i fa que els detalls marquin la gran diferència i facin grans els petits moments. La sorpresa és una de les sis emocions bàsiques de l’ésser humà; la sorpresa deixa pas a l’emoció. Si perdem la capacitat de sorprendre’ns, també perdríem la capacitat d’emocionar-nos. No amaguis les emocions, no callis, no et reprimeixis; plora, riu, estima, enfada’t, tremola… Les teves emocions són teves i volen el millor per a tu.

Fa uns mesos, la Pilar va liderar el curs de més èxit de la història d’Etselquemenges. Durant quinze dies, més de mil persones van compartir el mateix propòsit i van seguir les seves pautes i un menú amb tots els àpats del dia pensat i equilibrat per perdre pes i guanyar salut. I tots els que el van seguir a peu de la lletra es van aprimar. La clau, segons ens explicava la Pilar en aquesta entrevista, era “no comptar calories ni quantitats, sinó la proporció dels aliments en el plat“.

Els participants van aprimar-se menjant greix i sense patir, i l’èxit del programa va ser tan sonat que molts alumnes van demanar repetir. Així doncs, el proper 13 de gener arrenca la segona edició del curs en línia “Perd pes i guanya salut”, adaptat, aquest cop, a la temporada d’hivern i apte també per a exalumnes, que tindran un descompte especial.

En què consisteix la segona edició del curs?

En aquesta segona edició, igual que en la primera, durant quinze dies aprendrem quinze claus que ens ajudaran a canviar els hàbits de vida amb l’objectiu de perdre pes, encara que la música de fons seguirà sent el canvi d’hàbits definitiu.

Quanta gent va seguir la primera edició del curs?

1.400 en total. I va anar molt bé. Estava convençuda del producte, tot i que sabia que no podria personalitzar tal com faig a la consulta, però vam tenir molt bon feedback i molta gent va demanar una continuïtat o una segona part perquè se li feia gros seguir sola.

Què els diràs que no els hagis explicat a la primera edició?

Més que explicar teoria nova, ens centrarem en els aliments d’hivern i, per tant, tindran un nou menú adaptat amb productes de temporada, que ens escalfaran, ens reconfortaran i ens ajudaran a perdre pes. Per exemple, la gelatina d’agar-agar, que és perfecta per perdre pes, és ideal a la primavera i estiu, però si la consumim a l’hivern, ens produirà més sensació de fred.

Quin moment de l’any és bo per perdre pes?

Jo crec que tot l’any. A l’estiu tens a favor que la calor et pot fer menjar una mica menys o tendir més als crus, però els crus tenen també una altra cara, perquè no són garantia de pèrdua de pes.

I a l’hivern?

Crec que és un bon moment per perdre pes perquè la majoria de la gent que conec pot acabar el dia amb una crema de verdures o amb una sopa i es queda molt reconfortada; això a l’estiu és molt més difícil. Aquesta és una eina poderosíssima: a l’estiu podem tirar més d’amanides, encara que no a tothom se li posin bé; i a l’hivern, de cremes de verdures. També és cert que, amb el fred, el cos ens demana més menjar, perquè el metabolisme va a una altra velocitat.

Què em motivarà a fer el segon curs si ja he fet el primer?

Tindràs dos menús de dues setmanes totalment programades, amb la llista de la compra, amb receptes noves d’hivern. Jo seré al peu del canó, responent dubtes i donant suport al procés, encara que no hi haurà Facebook. A més, el preu per als exalumnes és molt econòmic (menys de 10 euros).

El menú és omnívor?

Dono dues opcions de menú: una per a vegetarians i una altra per a omnívors.

Per què no hi haurà comunitat de Facebook?

Em fa pena que no n’hi hagi, perquè la veritat és que va anar molt bé i es va crear molta comunitat, però també és una plataforma restringida només als que tinguin un compte obert i vam tenir alguns problemes i crítiques, així que hem optat per mantenir la comunitat en una altra plataforma integrada dins del mateix web d’Etselquemenges, que serà més fàcil. Així, els comentaris de les persones que segueixin el curs quedaran molt més ordenats. Intentaré ser-hi molt present moderant les converses i responent dubtes.

Els participants realment van perdre pes en la primera edició del curs?

Sí. Evidentment no tinc les dades de tothom per poder fer estadístiques, però les 900 persones que eren actives a la comunitat de Facebook estaven molt contentes i deien que estaven perdent pes. A més, el canvi d’hàbits també els va beneficiar en altres aspectes com dormir millor, acabar amb el restrenyiment, millorar l’estat de la pell, etcètera. Vaig tenir molt bona resposta i vaig estar molt contenta.

I la consulta se’t va omplir de gent amb ganes de rebre un tractament més personalitzat...

Sí, en general va ser gent que s’havia aprimat però que necessitava altres menús més personalitzats, o que volien parlar de la seva situació concreta…

En quins casos creus que hem d’optar pel menú personalitzat?

Quan hi ha patologia, sempre és millor una adaptació ajustada a cada necessitat i no unes pautes genèriques. O, per exemple, si ja has perdut pes, però t’has quedat estancat. El curs l’he dissenyat pensant en persones sanes i adultes que no tenen cap malaltia, o que no estan embarassades o siguin lactants.

Seria adequat per a noies joves o adolescents?

Les pautes servirien en general perquè no parlo de quantitats sinó de proporcions al plat, i és veritat que una adolescent té unes necessitats diferents que una dona menopàusica amb un metabolisme molt més lent; per això sempre val la pena personalitzar, tot i que el curs també va bé com a punt de partida.

En cas d’obesitat infantil, el curs pot ser útil?

En aquest cas, com que parlem d’una patologia, crec que no és el curs adequat. Un nen amb obesitat necessita un tractament personalitzat, i també metge, perquè cal valorar moltes altres coses com el perfil lipídic, per exemple, i això cal veure-ho en consulta.

Els greixos seguiran tenint un paper fonamental en el curs?

Sí, menjarem greix per aprimar-nos. És una eina boníssima que la gent desconeix i que va sorprendre molt en la primera edició del curs. Sobretot, en l’esmorzar, un àpat al qual m’agrada posar greix.

Quin tipus de greix?

Greix bo! Alvocat, oli d’oliva, oli de coco, fruita seca o ous. Després, al llarg del dia, seguirem equilibrant. Hi havia gent que se sorprenia amb el plàtan, per exemple, perquè és un dels aliments que tenen fama d’engreixar, però a mi em sembla un recurs fantàstic també per perdre pes.

Hi ha aliments estrella per aprimar-se a l’hivern?

Sí, hi ha molts tubercles i verdures d’arrel. En general, són grans fonts d’hidrats de carboni molt millors que els cereals per perdre pes. Entre un cereal o un tubercle, queda’t amb l’últim. A l’estiu ja teníem una mica de patata i pastanaga, però ara ho completarem molt amb carabassa o moniato, i altres verdures verdes amargues i més hepàtiques com la carxofa. El fetge és un òrgan molt important i que interessa molt cuidar quan l’objectiu és perdre pes. Quan l’ajudem a treballar, el depurem, tenim més bons resultats. Una de les explicacions és que una de les funcions del teixit gras és atrapar la toxicitat de l’organisme i, quan ajudem el fetge a desintoxicar, aquest teixit gras perd “sentit” i és més fàcil treure-se’l de sobre.

També incloem gingebre, que és molt digestiu i de naturalesa calenta, o la cúrcuma i el curri.

És un curs perfecte com a propòsit d’any nou o com a regal!

Sí! Perquè comença el 13 de gener, just després de les festes, en què, tradicionalment, tots ens excedim i ens ve de gust fer una “posada a punt” o marcar-nos propòsits nous per a l’any, sempre que siguin assumibles. I tenir com a propòsit una millora de la salut i, a més, que sigui pautada per un professional, és sempre un encert.

1. Sabors florals

Les flors comestibles s’estan democratitzant i traspassen les fronteres de restaurants exclusius o avantguardistes. Aquest Nadal, Mercabarna ha destacat les flors comestibles com un dels productes que han tingut més demanda juntament amb les minihortalisses.

Sergi de Meià, del restaurant Sergi de Meià, ja fa un temps que aposta per la seva pròpia versió de ceviche. Una representació de l’horta en un plat, en què també tenen cabuda flors de Tupinamba i pensaments.

Més enllà de l’estètica, la tendència serà incloure flors amb efectes terapèutics, com l’espígol, la flor de saüc o les roses. No només s’afegiran en una amanida o unes postres, sinó també per aromatitzar begudes, com, per exemple, un te amb hibisc.

2. Kombucha

Els múltiples beneficis del te kombucha l’estan posicionant com una beguda cada vegada més consumida mundialment. És conegut com “l’elixir de la vida i l’eterna joventut” per les seves propietats desintoxicants i energitzants.

La fermentació converteix aquesta beguda en una font de natural de probiòtics que ens facilitarà les digestions i ens ajudarà a millorar la composició de la microbiota intestinal, ja que aporta milers de bacteris sans. A més, el kombucha reforça el sistema immune, millora les al·lèrgies, rebaixa el colesterol i redueix els trastorns menstruals i els fogots de la menopausa, entre molts més beneficis. Amplieu la informació en aquest article sobre el kombucha.

3. Fermentats

La salut intestinal és vital per a la salut general del cos, i els fermentats en general, a part del kombucha, cada vegada són més apreciats. Serien aliments com el xucrut, el kimchi, el quefir, el miso, el tempeh o el natto.

Els prebiòtics, aliment dels bacteris sans, també són imprescindibles per a una bona salut intestinal i se’ls estan dedicant llibres complets. Els aliments més interessants com a font de prebiòtics són els que tenen fibra fermentable i/o polifenols, com la poma i la pera cuites, el plàtan, les pastanagues cuites, les llavors de chía o de lli hidratades (mucílag), la patata o moniato cuits i refredats, les llenties i cigrons, els flocs de civada, el cacau, la canyella o la mel crua.

4. Plant-based

Ja fa temps que, des d’Etselquemenges, estem defensant que la base de l’alimentació han de ser les verdures i hortalisses. La moda de plant-based ha vingut per quedar-se i cada vegada hi ha més gent que l’ha adoptat en el seu dia a dia. Els vegetals estan prenent protagonisme i molta gent fins i tot decideix fer una alimentació vegetariana o vegana.

Molts restaurants aposten pels vegetals més enllà de les amanides i inunden restaurants saludables amb plats vegetarians, vegans o flexitarians.

5. Xips de verdures al forn

La patata fregida està bandejada d’una alimentació saludable, però no paren d’aparèixer opcions saludables. Es poden fer xips d’arrels com xirivia o pastanaga, però també de moniato o carabassa, entre d’altres.

Per preparar-les, només cal tallar les arrels o tubercles en forma de bastonets, untar en oli d’oliva verge i espècies al gust com cúrcuma, pebre negre, curri, pebre vermell, farigola, orenga, etc.

Recepta de xips de xirivia de la Montse Vallory (exclusiva per a socis. Fes-te soci).

Foto: Pau Esculies. Cuina: Montse Vallory

6. Tornen els llegums

Tornen amb força les opcions vegetarianes de proteïna. Els llegums són una font proteica de casa, econòmica, fàcil de cuinar i versàtil a la cuina. Els cigrons i les mongetes ens aporten proteïna d’alt valor biològic; en canvi les llenties s’han de combinar amb fruita seca o algun cereal durant el dia per aconseguir proteïna completa.

Es pot prendre caldosa ara a l’hivern, en amanida més a l’estiu, en hummus, hamburgueses vegetals o pasta. Sí! Ara també podeu trobar pasta de llegums: cigrons, llenties o pèsols de la marca Biográ.

També es comercialitzen snacks de cigrons, quinoa o llenties com a alternativa a les patates xips de bossa.

Foto: Pau Esculies. Cuina: Montse Vallory.

7. Col·lagen

El col·lagen, conegut com la “proteïna de la joventut” ajuda a millorar la salut de les articulacions, tendons ossos i pell. Millora l’artritis, redueix els dolors articulars, ajuda a guanyar musculatura, rejoveneix la pell i, en general, millora l’equilibri d’aminoàcids.

Per obtenir col·lagen hem de recuperar vells costums, de quan no es malgastava res dels animals. Ja fa uns anys que s’està recuperant el brou d’ossos o brou de peix, i també plats típics com els peus de porc, llengua estofada o budell.

L’escrupolositat fa que molts optin per complements de col·lagen, en forma hidrolitzada, que té més garanties d’arribar a ossos i cartílags. També estan començant a aparèixer a l’estranger brou d’ossos en pols de la marca Paleo Pro i tot apunta que s’afegirà com a font de proteïna en batuts o com a substitut de farina a la preparació de creps o pancakes.

8. Bolets funcionals

Ja fa uns anys que parlem del reishi o el xiitake com a bolets medicinals immunoestimulants. Ja sabem que es poden afegir a brous o saltats de verdures, fer-los estofats o en risotto. Mireu l’especial de “Cuina amb bolets” de Gina Estapé.

La novetat ve perquè ja es comencen a comercialitzar en forma de pols, i a afegir a brous comercials, begudes, xocolata o cafè.

9. Cuina de l’Orient Mitjà

L’hummus i el falàfel són molt coneguts i ens encanten. En aquest 2018 ens endinsarem més en la cuina de l’Orient Mitjà amb influències perses, israelianes, marroquines, sirianes o libaneses. Coneixerem espècies com el zataar, que és una barreja d’espècies àrab. Poden variar els ingredients, però sol portar farigola, sèsam, orenga, fonoll, comí i marduix. Es barreja amb oli d’oliva i s’usa com a condiment de vegetals o carns. La harissa és una altra barreja d’espècies, en aquest cas picant (pebrots vermells picants, comí de prat, all, coriandre i es macera dotze hores amb oli d’oliva).

També s’estendrà el consum de tahina i d’aliments típics de la gastronomia d’aquests països com les albergínies o els cigrons en diferents preparacions i combinats amb espècies.

Recepta de falàfel al forn amb salsa picant de Mireia Galtés.

10. Begudes sense alcohol

Estan prenent força les begudes sense alcohol. Aigües saboritzades amb fruites o herbes aromàtiques o mocktails. Són molt fàcils de preparar a casa i donen un toc diferent a l’aigua.

D’altra banda, de cada cop hi ha una oferta més extensa d’infusions i tes en bars i restaurants.