Si us agrada el món de la gastronomia i de l’artesania, segurament ja haureu visitat alguna de les edicions de l’All Those Food Market. Amb una imatge i un cartell ple de propostes moderníssimes i curosament cuidades, el Festival ha aconseguit establir-se com un dels referents del món foodie a la capital catalana, que se celebra diverses ocasions a l’any en diversos punts de la ciutat.

Aquesta vegada, en la seva edició nadalenca, l’All Those ha triat els jardins del Museu Marítim de Barcelona per fer el seu desplegament d’artesans, de restaurants i d’activitats per a nens i per a adults al voltant de la gastronomia.

I és que, a l’All Those, hi trobareu, sobretot, menjar. Menjar acabat de fer que podreu degustar allà mateix, com el que us oferiran coneguts cuiners com Kenji Ueno, dels restaurants japonesos Can Kenji i Aiueno, o Rafa Peña, del restaurant Gresca. Però també hi trobareu una bona oferta d’artesans que segur que us donaran idees de regals de Nadal originals i saludables, útils i locals: estris de cuina, elements decoratius, productes artesans i de la terra.

Més informació

Dissabte 2 i diumenge 3 de desembre de 2017
Dissabte: 13h – 22h; diumenge: 11h – 20h
Museu Marítim de Barcelona
Av. de les Drassanes s/n, Barcelona
allthose.org facebook.com/allthosecommunity

Vols saber com els bacteris intestinals i les hormones tenen la clau per mantenir-te allunyat dels medicaments usats per al restrenyiment crònic, els èczemes freqüents, les migranyes habituals, les menstruacions doloroses i els esquinços recurrents? I com, aprenent a alimentar-nos correctament i seguint una sèrie de pautes, podem aconseguir transformar la nostra salut en general?

Conèixer el cos i saber com funciona és bàsic per poder arreglar moltes d’aquestes molèsties que sempre ens han acompanyat i pensàvem que no podíem solucionar.

La clau la podeu trobar en aquest llibre que us ajudarà a millorar la salut a través de pautes d’exercici i d’alimentació, aprenent a gestionar l’estrès, a reduir els tòxics i, si cal, amb complementació.

Aposteu per la salut.

Amb l’arribada de l’any nou ja tenim aquí la nova agenda de l’Etselquemenges!

Com ja sabeu els que teniu la versió anterior, l’agenda de l’Ets és molt més que una agenda, ja que, a part de poder anotar les activitats diàries, hi ha trucs i consells per ajudar-vos a dur un estil de vida saludable.

Hi trobareu també suggeriments de llibres de receptes i salut per estar sempre a l’última, una llista de les noves tendències gastronòmiques més saludables, un calendari d’esdeveniments dedicats a l’alimentació sana per no perdre-us-en cap, i moltes més coses!

A més, aquest any ve carregada amb una gran novetat! Un menú setmanal per a cada mes de l’any firmat per la dietista de La Consulta Martina Ferrer, amb productes de temporada per poder gaudir i agafar idees per fer una dieta sana i equilibrada apropiada a cada època de l’any.

L’agenda de l’Ets us desitja un 2018 ple de salut i bons aliments!

Les germanes Hemsley ens apropen a la seva filosofia de cuina saludable, gaudint de tots els àpats amb una alimentació senzilla, deliciosa i, el que és més important, nutritiva. Apostant per la seva filosofia, us sentireu més saludables, més feliços i amb més energia per oferir la millor versió de vosaltres.

El llibre us posa a l’abast 150 receptes per fer cada dia: originals, imaginatives i fàcils de cuinar, que us permetran gaudir de la bona cuina i tastar aliments nous altament nutritius i amb pocs sucres.

Ofereixen moltes idees per fer esmorzars, dinars, berenars i sopars. Hi ha plats tant de peix, com de carn i verdures, reelaboracions de plats populars i consells pràctics i senzills.

No us perdeu l’oportunitat que us ofereix el llibre per començar el vostre propi viatge en l’art de menjar bé!

La Núria Roura ens presenta en aquest llibre la seva història personal i com va superar els trastorns alimentaris que va tenir de jove, així com les addiccions, la dependència emocional, l’ansietat, els atacs de pànic… Comparteix amb tots els lectors els passos que va haver de seguir, les tècniques que la van ajudar a superar tota aquella situació i les eines i els exercicis que va aprendre, i defuig sempre clixés i prejudicis.

Exposa la seva lluita personal de forma valenta amb tots els ets i uts, sense tabús. Fa una crítica als tractaments que va rebre de la medicina convencional i explica tots els que sí que la van ajudar; tractaments que no només se centraven a fer pujar el pes, sinó que buscaven una solució més global, fent èmfasi en el treball personal i emocional: constel·lacions familiars, kinesiologia, reiki, flors de Bach, homeopatia, astrologia psicològica.

Un cop superada aquella situació i després d’anys de fer de coach de salut i alimentació SEN (saludable, energètica i nutritiva), des de la seva pàgina web, exposa la seva relació actual amb el menjar i com això va transformar-li la vida i la salut.

Us coneixereu millor, aprendreu a escoltar les vostres necessitats, millorareu la salut i reconnectareu amb la vostra essència.

En motiu del Dia Mundial contra la sida, la directora d’Etselquemenges, Núria Coll, entrevista el doctor en medicina i especialista en malalties infeccioses Bonaventura Clotet. Un dels primers especialistes que, l’any 1993, va començar a tractar l’allau de pacients que arribaven a Can Ruti infectats de VIH.

Amb Clotet, reflexionem sobre la relació que hi ha entre la riquesa de la microbiota intestinal, l’alimentació i el tractament dels pacients que pateixen sida.

• “Hi ha milions de persones afectades per VIH al món i lluitem per aconseguir curar-la, no només cronificar-la”
• “La sida destrueix en poques setmanes la microbiota dels budells”
• “Si menges bé, tindràs més diversitat bacteriana, i això t’afavorirà la immunitat”
• “El microbioma s’altera molt perquè el virus de la sida destrueix la riquesa de l’intestí”
• “Per demostrar les coses necessitem temps i diners”
• “El síndrome d’envelliment precoç el pateix una part significant de la població”
• “El que està més demostrat que funciona és l’exercici físic, cal caminar una hora al dia”
• “Carxofa, bròquil, col kale, espàrrecs, monegetes… cal menjar tots els verds que existeixen! I millor crus.”
• “Necessitem diversitat de fibra per tenir diversitat bacteriana”

Després de fer un gran canvi d’alimentació gràcies a en Xevi Verdaguer per tal de poder-se quedar embarassada, la Sílvia Abril va fer un gir de 180 graus en els seus hàbits alimentaris i els de la seva família.

Per no avorrir-se i gaudir menjant i cuinant es va envoltar de grans especialistes. Va aprendre receptes inèdites, ingredients nous, coccions diferents i tècniques culinàries noves gràcies a la xef Montse Vallory, i en Marc Vergés la va ajudar a equilibrar nutricionalment els plats i àpats.

Aprofita aquest llibre per compartir tot aquest aprenentatge amb receptes sense gluten, sucres, fregits ni farines. Mostra que no cal fer un canvi dràstic, sinó que val més que sigui de forma progressiva; sense adonar-vos-en entrareu en el mon saludable i, cada vegada, en voldreu més: més receptes, i més coneixement.

Segons la Sílvia, el canvi fa que no sàpiga greu dedicar hores a la cuina, perquè val la pena. No sap greu llevar-se ben d’hora per fer esport, perquè val la pena. I el millor de tot, no sap greu l’esforç fet perquè ha valgut molt la pena, ja que es dorm millor, es descansa més, hi ha més equilibri, el sistema digestiu funciona millor, en definitiva, ens sentim més feliços.

Cuinar de manera saludable, amb molt d’humor, gaudint i fent gaudir de bon àpats és l’objectiu de les receptes!

La xef Georgina Fuggle, gran coneixedora de moltes varietats de llegums per la seva dilatada experiència professional i perquè va criar-se cultivant, amb el seu pare, l’hort familiar, ens ofereix moltes receptes amb totes aquestes varietats. Receptes senzilles i més elaborades, totes molt sorprenents, nutritives i saciants.

Si us heu passejat mai per una botiga de productes a granel o per alguns dels molts mercats del país, us haureu adonat que hi ha una gran varietat de llegums: de colors, formes i mides molt diferents. En podeu trobar de blancs, negres, verds, grocs, vermells, ratllats, puntejats, llargs, corbats, rodons… Aquesta varietat en colors i textures ens aporta un gran estímul, ja que no només és important el sentit del gust; l’olfacte i la vista també ho són.

Els llegums són una font molt important de proteïnes, hidrats de carboni, vitamines i minerals i són un aliment que hauríem d’incorporar als menús setmanals. A part, són un aliment econòmic i molt versàtil; només cal tastar les receptes que ens ofereix la Georgina.

El llibre està organitzat per colors; l’àmplia gamma de colors dels llegums serveix a l’autora com a guia per organitzar el llibre. Ens ofereix curiositats de molts, ja que cada varietat té una història, un temps de cocció i un temps durant el qual ha d’estar prèviament en remull. Sabíeu que la mongeta verdina es recull abans que estigui completament madura i s’asseca a l’ombra per tal de mantenir el seu color verd característic? O que les mongetes negres necessiten un remull previ i s’han de coure gairebé dues hores, però, en canvi, les faves no necessiten remull i només s’han de bullir cinc minuts?

És temps de llegums; aposteu-hi.

És ben sabut que hi ha persones caloroses i d’altres que sempre tenen fred; és més, que tenen aversió al fred. Qualsevol corrent d’aire és un suplici. Sempre tenen desig de calor i, normalment, a l’estiu es troben molt millor. Des de la medicina tradicional xinesa (MTC) és més fàcil d’explicar: hi ha un desequilibri entre el yin (fred) i el yang (calor). Per ser més exactes, hi ha una debilitat de yang, i per això falta calor a l’organisme i es comprometen certes funcions.

Un dels símptomes més comuns són els peus i les mans fredes; fins i tot, pot passar a l’estiu. La solució no passa per abrigar-nos més o prendre begudes calentes, ja que, al cap de poca estona, passa l’efecte. Hem de combatre aquest fred profund des de dins, i l’alimentació ens hi pot ajudar moltíssim.

Causes

En MTC, el yang (calor) del ronyó és l’origen de l’energia yang de tot el cos. Té la funció d’escalfar l’organisme, transformar (metabolitzar) els aliments i els líquids i facilitar les funcions de creixement i desenvolupament de l’individu. Quan hi ha una debilitat de yang de ronyó es perden les funcions d’escalfament i transformació energètica i hi ha un hipofuncionament de l’organisme amb símptomes de fred i debilitat. La debilitat de yang també es pot donar al cor amb símptomes de mala circulació o a la melsa amb problemes digestius.

Altres símptomes relacionats:

A banda del fred a les extremitats, hi pot haver altres símptomes que, a priori, no els relacionaríem amb això, però que tenen a veure amb aquest hipoescalfament i, per tant, hipofuncionament de l’organisme:

• Sensació de fred generalitzat (especialment a l’hivern)
• Molèstia i fred a les lumbars i els genolls
• Distensió abdominal, a vegades amb dolor tipus còlic
• Orina clara i abundant
• Poca capacitat digestiva
• Femtes desfetes; hi poden haver trossos de menjar sense digerir
• Acumulació de líquid (edemes) als ulls, abdomen, cames o turmells
• Astènia o cansament
• Cara pàl·lida
• Llengua inflada amb capa blanca

Alimentació

En aquests casos, el primer que hem d’evitar són els aliments crus i freds que agreujaran el quadre. També evitarem totes les verdures i fruites que no són de temporada, especialment les tropicals, que ens refredaran massa.

Per fer front a aquest fred profund, hem d’escalfar l’organisme des de dins, i la millor manera és menjar-ho tot cuinat i, sobretot, potenciar el menjar de cullera: brous, sopes, cremes, cereals i llegums caldoses, etc. De fet, no serà gaire problemàtic, perquè de ben segur que hi ha un desig de prendre plats i begudes calentes, que també facilitaran la digestió.

Menjar-ho tot cuinat i calent és la base, però podem anar un pas més enllà fixant-nos en la naturalesa dels aliments i els sabors, perquè, per exemple, prendre una infusió de menta calenta ens reconfortarà al moment, però com que la menta és refrescant, al cap d’una estona, ja haurem perdut l’escalfor.

La naturalesa dels aliments ens parla de l’efecte tèrmic i fisiològic que provoquen els aliments quan els consumim, i es classifiquen en freds, frescos, neutres, temperats o calents. Triarem els que són calents o temperats per ajudar a mantenir una temperatura calenta constant, ja que fan circular l’energia cap a dalt i cap enfora i activen el metabolisme.

Els aliments de sabor picant afavoreixen la circulació de les extremitats, però hem d’anar en compte amb els picants forts. Molts fredolics són fans del picant perquè escalfa al moment, fins i tot ens pot fer treure roba o suar, però internament l’excés de calor asseca els líquids orgànics i, a la llarga, poden perjudicar tant digestivament com en l’equilibri entre el yin-yang.

A l’estiu, la major part de l’alimentació també serà cuita i limitarem els crus a un 20%. En els àpats sempre hi haurà una part calenta o cuinada per seguir mantenint l’equilibri yin-yang durant tot l’any.

Quins aliments haurem de potenciar?

• Hortalisses  i verdura: sobretot ens interessen les arrels o les de forma rodona i que estan més en contacte amb la terra. És el cas de la pastanaga, nap, xirivia, daikon, all, carbassa o remolatxa. Les podem cuinar en crema, kimpira, al vapor o al forn. També podem menjar verdura de fulla verda com els espinacs o les bledes, però cuites. Les amanides les reservarem per l’estiu i millor al migdia.
• Fruita cuinada: especialment en forma de compota, al forn o un toc de paella amb oli de coco verge i canyella.
• (Pseudo)cereals calents: el fajol és el pseudocereal ideal per a l’hivern i el gran aliat per a persones amb símptomes de fred perquè escalfa molt l’organisme. També podem incloure altres cereals que són digestius i de naturalesa temperada-neutra com el mill o l’arròs.
• Llegums caldosos: el llegum més interessant per a l’hivern és l’azuki, que té tropisme pels ronyons i ajudarà a fer-los funcionar.
• Espècies calentes i picants suaus: gingebre, canyella, clau, cardamom o fonoll. Evitarem els picants més forts com la caiena, els bitxos o el pebre negre perquè l’excés de calor esgota l’energia i asseca els líquids orgànics. A més, estan contraindicades en cas d’hemorroides o úlceres d’estómac; en aquests casos és millor fer servir espècies temperades, com anís estrellat, pell de mandarina seca, farigola, orenga o comí.
• Begudes que escalfen: infusions amb espècies tipus la Classic de Yogi Tea; infusió de gingebre, brou de verdures d’arrel amb gingebre, kombu i miso.

Al gener i al setembre ens apuntem al gimnàs o diem que començarem a córrer… i ens dura dues setmanes. Siguem sincers, quan ens agafa per alguna cosa, la majoria fracassem al cap de poc temps, som mandrosos i ens costa tenir constància, sobretot en una cosa que ens suposa un esforç.

En general, a l’exercici li donem poca prioritat perquè “no tenim temps”, entre la feina, la casa, les compres, els fills… Aturem-nos un segon: De debò que de 168 h que té una setmana som incapaços de trobar una sola hora per fer exercici?

I quan l’excusa no és el temps, és el “no tinc diners”, o “fa molta calor”, o “fa molt fred”, o “avui tinc la regla”, o “avui estic trist”, o “no tinc ningú que m’hi acompanyi”, o “estic massa cansat”.

Com podem estar cansats d’estar asseguts tot el dia? La majoria passem 8-10 h treballant en una cadira i volem seure quan agafem el metro. Potser, el que necessitem, és descansar mentalment (desconnectar i descarregar). Com a humans, estem fets per aguantar molt més físicament del que fem actualment. Així que no, no estem realment cansats; físicament podem fer molt més del que creiem.

Com deia abans, el que passa és que mentalment estem esgotats, no ens queda energia vital. Gestiones i organitzes bé les teves tasques? Saps dir que no, poses límits i mires per tu de tant en tant? Tens temps per a tu? Fas cada setmana activitats que t’omplin?, o arribes al juny que ja no pots més mentalment ni físicament? Si és així, cal replantejar-se prioritats i horaris. Perquè ens mereixem gaudir de la vida, més enllà de la feina i la família.

Quan ens sentim físicament cansats, generalment, avui dia, pot ser també perquè no estem donant a l’organisme tots els nutrients que necessita (que no vol dir que no mengem prou, sinó que no li estem proporcionant el que realment necessita), o potser que està massa intoxicat o inflamat per contaminants, hormones, tòxics i components sintètics derivats d’una alimentació no saludable. És normal, doncs, notar que “ens pesa tot”.

L’exercici ajuda a contrarestar tots aquests efectes físics i mentals. Tothom sap que després de fer exercici s’està més animat, actiu i alegre. Si trobéssim una activitat física que ens agradés i ens omplís, tampoc ens caldria descansar tant, perquè l’exercici ens fa estar més actius, alegres, i animats. Potser llavors ens cal una mica menys de sofà i una mica més d’exercici per sentir-nos amb més energia?

Per què els professionals de la salut som tan pesats amb el tema de fer exercici?

Ja sabem que practicar exercici físic ajuda a prevenir gairebé totes les malalties que existeixen, però, com tot al que té un resultat no immediat i a llarg termini, no hi donem molta importància. No ens sentim en perill per haver de fer-ho ja, si realment ens suposa més esforços que beneficis immediats.

Però, sabíeu que sí que podem notar beneficis a curt termini?

• Eliminació de toxines.

• Acceleració del trànsit intestinal.

• Regulació dels nivells hormonals i regulació dels nivells de sucre en sang.

• Activació de la circulació.

• Generació d’endorfines (que produeixen sensació de felicitat i eufòria i milloren els símptomes d’ansietat, baixes i pujades d’energia i ànim i insomni).

• Reducció de l’estrès. L’exercici també incrementa la producció de noradrenalina, que modera la resposta del cervell a l’estrès.

• Millora indirecta de l’autoestima i autoconfiança, la capacitat per ser fort i sentir-se capaç de seguir fent alguna cosa difícil.

• Ajuda a regular els cicles circadians, és a dir a dormir quan cal dormir, i a estar despert quan cal estar-ho.

• Ajuda a controlar l’”addicció” cap al dolç o els carbohidrats a causa del metabolisme de la dopamina.

• Enfortiment del sistema immune. Imprescindible per combatre infeccions i candidiasi (fongs).
• Intel·lectualment, millora de la memòria, prevenció del deteriorament cognitiu i la capacitat cerebral: afavoreix les connexions entre neurones, així com l’augment d’una proteïna anomenada BDNF, que facilita la presa de decisions. ”Exercitar regularment és bo per a l’humor, la memòria i l’aprenentatge”, explica el psiquiatre John Ratey de l’Escola de Medicina de Harvard.

Com comencem?

Pot ajudar molt un rellotge d’aquests tan moderns que compten els passos o que diuen que cal moure’s més, però la qüestió és voler començar (pas preliminar), i organitzar-se: proposo fer una llista d’activitats que us agradaria fer o provar, i una altra llista amb les persones que podríeu fer-ho.

I per què no proveu de fer una activitat sols? Per internet hi ha mil classes o sortides a l’estiu.

Ens ho hem de plantejar seriosament. Comenceu ja, el moment és ara, ¿per què endarrerir-ho més?,¿per què sempre ho deixem per al dilluns quan podem fer-ho ja?

• No cal llevar-se a les 6 del matí d’un diumenge per sortir en bici o a córrer.
• No cal anar al gimnàs cada dia.
• Com tot a la vida, el tema és que, si l’exercici se sent com una obligació, ja podem plegar. Perquè a la vida tot són obligacions, i estem desitjant fer el que volem.
• Deixeu de pensar: “He de … he de”.
• Busqueu una activitat que us faci gaudir; hi ha mil activitats, alguna us deu agradar, ¿oi?
• I penseu: “Vull provar això, vull anar a practicar allò altre perquè em fa sentir bé…”. Segurament al principi aquest tipus de frases no sortiran soles, per això és bo tenir-les apuntades a prop i anar-repetint al principi; com tot, la ment també es pot entrenar, i la tenim més entrenada per a allò negatiu que no pas positiu.

Aquestes últimes setmanes, ens ha arribat molt soroll des d’aquest petit país situat al nord-est d’Europa, que es divideix en tres regions (la flamenca, la valona i la capital de Brussel·les) i on es parlen, oficialment, tres idiomes (el neerlandès, el francès i l’alemany).

I és que Bèlgica s’està posant de moda com a destí turístic per passar-hi un cap de setmana, o per passar-hi un pont. Si el teu pla d’aquests dies és aquest, nosaltres t’hem preparat un tour pels millors restaurants healthy de Brussel·les, Anvers i Bruges.

I si vas amb els teus fills petits pel pont de desembre, pren nota: allà és Sant Nicolau, una festa tradicional en què aquest Sant porta dolços i algunes joguines als més petits.

Per cuidar els cabells és imprescindible un xampú que no només ens els renti, sinó que els nodreixi de veritat i que no tingui productes químics com colorants, perfums, parabens o silicones. Afortunadament, cada cop hi ha més consciència sobre la importància de fer servir productes naturals per cuidar els cabells i la pell, i cada vegada hi ha més marques que aposten per elaborar xampús i gels més saludables.

La majoria estan fets amb ingredients i aromes naturals que provenen de fora i que no coneixem gaire, però n’hi ha que busquen ingredients d’aquí que ens siguin familiars. Un gran exemple d’això són els nous productes de Biocop, elaborats amb camamilla, ortiga, àloe, calèndula, argila blanca, vinya vermella o rosa damascena.

L’àloe

L’àloe és una planta que pertany a la família de las liliàcies. És originaria de l’Àfrica, però actualment ja se’n cultiva arreu del món. Catalunya, les illes Balears i les Canàries en són grans productors.

L’àloe es compon de penques suculentes disposades en forma de roseta que contenen les substàncies medicinals que s’atribueixen a aquesta planta:

• El gel: és la polpa mucilaginosa i de color transparent que contenen les fulles. Està compost per aigua, enzims, minerals i molts polisacàrids.
• Sèver o làtex: és el líquid de color groguenc i gust amarg que hi ha just sota les penques de l’àloe i envoltant el gel. És molt ric en antraquinones, unes substàncies estimulants de les secrecions estomacals i digestives, laxants o purgants, i resines.

L’àloe és ric en minerals com calci, magnesi, potassi, zinc, fòsfor, ferro, seleni o manganès; vitamines con les del grup B, E, C i A, i altres substàncies, com fitosterols o tanins.

El suc d’Aloe vera, per tant, gràcies a aquest gran contingut en micronutrients ajuda a preservar la hidratació natural dels cabells i el cuir cabellut, així com també a preservar la hidratació natural de la pell.

La camamilla

És una planta aromàtica de la família de les margarites molt usada dins la farmacopea natural perquè té moltes propietats medicinals. Els efectes principals són antiinflamatoris, antial·lèrgics, antibacterians i sedants, a més de digestius.

Són propietats que s’atribueixen sobretot als olis essencials que conté la planta. Però, a banda dels olis, també conté altres components beneficiosos com principis amargs, flavonoides, vitamines, àcids grassos i hidrats de carboni.

La camamilla aporta propietats lenitives; és a dir, que ajuda a suavitzar la pell i els cabells.

L’ortiga

Pertany a la família de les Urticaceae, i és coneguda perquè té pèls que alliberen una substància que fa coïssor i inflama la pell.

És àmpliament coneguda per les seves propietats diürètiques, però també ajuda a millorar la circulació sanguínia, depura fetge i ronyó, estimula la producció de llet en mares lactants i millora les funcions digestives, entre d’altres.

L’ortiga també té propietats beneficioses per al cuir cabellut, ja que sembla que té efectes regeneradors gràcies al fet que conté molts minerals i principis actius estimuladors de la microcirculació. A més, és útil per ajudar a purificar i regular els cabells greixosos i restaurar el color i la brillantor dels cabells.

L’argila blanca

Aquesta argila tan pura té moltes propietats beneficioses per cuidar la pell i els cabells. És desinfectant, revitalitzant, remineralitzant i calmant.

L’argila blanca es fa servir molt per a mascaretes facials, ja que aporta minerals i nutrients per a la pell, l’allisa i la neteja. Uns beneficis que també poden aplicar-se al cuir cabellut.

Als xampús, serveix com a element purificant i absorbent natural.

La calèndula

És una planta de la família de les Compositae i és originària de la regió del mar Mediterrani, Egipte i l’Europa meridional. La part medicinal de la calèndula són, sobretot, les flors, que es fan servir perquè tenen propietats analgèsiques, antiinflamatòries i desinfectants. Uns beneficis que s’atribueixen als seus principis amargs, olis essencials i la seva gran riquesa en flavonoides.

La calèndula s’empra en xampús i gels perquè té característiques lenitives; és a dir, ajuda a suavitzar pell i cabells.

Vinya vermella

La vinya vermella és un arbust de la família de les vitàcies format per branques llenyoses amb fulles, flors verdoses i fruits en baia comestibles de color blanc o negre, anomenats raïms. Aquests fruits són el més conegut a l’hora de parlar de les propietats de la vinya vermella i són rics en àcids orgànics, minerals, tanins, aminoàcids, flavonoides, carotenoides, fibra soluble, carbohidrats i vitamines. Micronutrients que, sobretot, ens aporten beneficis circulatoris.

La vinya vermella té una acció antioxidant sobre els cabells i protegeix els cabells tenyits.

Rosa damascena

Aquesta flor tan aromàtica es fa servir molt en aromateràpia i cosmètica natural, ja que, a més d’aportar una gran aroma, aporta beneficis a pell i cabells gràcies als olis essencials dels pètals. En xampús, la rosa damascena suavitza els cabells.

Biocop, la firma pionera i de referència en la producció i comercialització de productes biològics, ho té clar i ha buscat ingredients clars i entenedors per a tothom, ja que busca ser tan transparent com pugui amb les etiquetes.

A més, totes aquestes aromes naturals aporten un gran confort sensorial en aquest moment d’higiene personal.

El secret per a un bon xampú? Combinar les propietats de diverses plantes medicinals

Segons el tipus de cabells de cadascú, necessitarem un xampú enfocat a unes necessitats o a unes altres. Per això, triar productes naturals que combinin diverses plantes medicinals ens pot ajudar a obtenir els resultats desitjats.

En cas de cabells greixosos, per exemple, ens interessen plantes que ens ajudin a purificar i normalitzar la producció excessiva de greix. Un xampú que combini argila blanca, ortiga i oli essencial de llimona és ideal. Per altra banda, si ens interessa un xampú per a cabells secs, danyats i tenyits, un de fet amb àloe, vinya vermella i rosa damascena ens ajudarà a hidratar-los i protegir-los.

I la pell?

Per cuidar la pell, també hem de triar un bon gel que no només netegi sinó que, a més, aporti nutrients per mantenir-la sana i en bones condicions. En aquest cas, un gel de bany amb suc d’àloe, camamilla o calèndula ajuda a mantenir-la suau i hidratada.

Fotos: Becky Lawton

M’agrada la cuina d’aprofitament, i no em refereixo només a aprofitar sobres, sinó també a aprofitar beneficis, a treure partit del que ens ofereixen els aliments.

És època de moniatos –a mi m’encanten!–, i ja hem vist que, com a bon tubercle dolç, ens dona joc per a molts plats dolços, cosa que és ideal, ja que en general no caldrà afegir altres sucres. Aquest més us porto un paté per untar, però amb la particularitat que té un efecte prebiòtic! Vaja, que es converteix en aliment per als bacteris intestinals. Què us sembla?

En aquest portal, molts professionals han parlat extensament del midó resistent o midó retrogradat. Un resum breu: els midons d’aliments com les patates, la iuca, els moniatos i també llegums i cereals, si es cuinen i es mengen immediatament, es converteixen en glucosa (sucre). En canvi, si després de coure es deixen refredar a 4 o 5 ºC durant 24 hores, els midons que contenen canvien d’estructura i es tornen resistents a la digestió, de manera que passen directament a ser degradats pels bacteris intestinals.

No és que sigui “dolent” menjar els midons de seguida de ser cuinats –és més, en algunes ocasions és molt recomanable, com, per exemple, en el cas dels esportistes que necessiten una càrrega ràpida de glucosa–, però que a través d’un mètode de cocció puguem aconseguir alimentar els nostres bacteris també és genial. Per dir-ho de manera entenedora, si les coem i les refredem, ajudem a controlar el pes.

La recepta és molt senzilla i molt bona. Si heu de fer un “amic invisible”, prepareu aquest paté i poseu-lo en un pot bonic; segur que agradarà molt!

Quan, des d’Etselquemenges, em van demanar que fes un article sobre l’alimentació de mascotes vaig tenir un bon dilema. Em deien de parlar de la manera de triar un bon pinso o de dietes casolanes… Abans de tot, “pinso bo” és un oxímoron, amb alguns matisos que més endavant explicaré. Per començar, potser val més que expliqui com jo, una vegetariana convençuda, vaig començar a alimentar els gossos de casa amb carn crua.

Fa cinc anys i mig vam adoptar la Mia, una podenca d’un any que venia d’un poble de la Rioja. Feia anys que no convivíem amb gossos, i els que m’havien acompanyat durant la infantesa havien menjat sempre arròs amb pollastre i verdures, i sobres de casa. Era el més habitual fins a principi dels anys noranta, quan es va començar a alimentar les mascotes o animals que convivien amb els humans a casa amb pinso que venien els veterinaris.

Abans, els animals eren majoritàriament considerats de treball: per vigilar o per caçar, i entre les prioritats dels humans que se n’encarregaven no hi havia preocupar-se gaire per la seva salut o alimentació. Així, si menjaven sobres, ossos, arròs o pa dur ja era molt. Amb el canvi de percepció del benestar dels “animals de família”, augmenten les visites al veterinari, l’economia de la salut animal… i també els pinsos anomenats “Premium” que venen aquests mateixos veterinaris, que, per cert, tenen molt poca formació en nutrició a la carrera (i la que els donen, la reben de nutricionistes que treballen per a la indústria del pinso).

Amb tots aquests antecedents, vam comprar a la Mia el millor pinso que trobem al veterinari. Ens l’estimem molt i a l’associació on l’adoptem ens recomanen donar-li pinso. És el millor per a ella! I aquí comença una travessia… Diarrees constants i freqüents, amb mucositat, sense un origen específic. Canviem de pinsos, i les diarrees continuen. Un parell de cops per setmana, o tres, l’havíem de baixar de nit al carrer quatre o cinc vegades. Visites a la veterinària, medicació… Li fem arròs amb pollastre, i la gossa millora. Diagnòstic del veterinari: intestí immadur.

Amb la premissa que el millor era el pinso, segueixo provant fins a arribar als pinsos anomenats “Super Premium”, sense cereals, amb ingredients aptes per al consum humà, sense subproductes… A preu d’or. I sí, va millorar. Potser el problema són els pinsos i el que hi posen! De tres o quatre diarrees a la setmana, passa a dues o tres al mes, però no marxen. I el menjar casolà se li posa bé.

Com puc saber quin seria el millor pinso?

Doncs hi ha diversos tests i comparatives que corren per internet que ens ajuden a veure si la marca que volem comprar és prou bona o és només una suma de cendres i additius. Algunes pistes fàcils: no comprar-ne cap de supermercat ni de marques que venen els veterinaris. Són dues gammes diferents i és cert que millor el de veterinari que el de súper, però en tots dos casos hi ha ingredients de qualitat pèssima amb controls higiènics més que dubtosos.

Amb la llista d’ingredients al davant, què podem valorar per descartar un pinso? Si els primers ingredients que hi apareixen són grans o derivats dels cereals (farina de blat de moro, soja, arròs…), especialment si no especifica si és el gra sencer; si l’aportació de proteïna animal és en forma de farina o subproductes, sobretot si no diu de quin animal és (pot dir “au de corral” o “boví”); si el percentatge total de carn o derivats és inferior al 50%; si conté els additius següents: BHA, BHT, etoxiquin (butylated hydroxyanisola (BHA), butylated hydroxytoluene (BHT), propyl gallate, propylene glycol, o ethoxyquin).

Quins ingredients ens poden animar a comprar un pinso? Doncs que la majoria dels ingredients siguin carn o peix, apte per a consum humà i/o ecològic, sense cereals (o, en el seu defecte, que porti civada), si no és extrudit, si té fruita i verdura… Això ho redueix a molt poques marques: Taste of the Wild, Acana, Orijen, Gosbi, Applaws…

Recentment s’ha publicat un documental a Netflix amb aquesta temàtica que ajuda molt a comprendre el tema de les etiquetes dels pinsos per animals: Pet Fooled.

La singularitat de B.A.R.F

Segueixo investigant i a internet trobo les sigles B.A.R.F. (Biologically Appropriate Raw Food) i webs i pàgines de Facebook amb milers de seguidors que diuen que el gos és pràcticament idèntic al llop i que tenen el mateix sistema digestiu, que és un carnívor no estricte i no pas un omnívor, que els pinsos porten tants cereals que s’assemblen més al menjar de les gallines que al dels llops, que quan s’ha vist un llop fer-se un arròs bullit…

M’informo molt, llegeixo tot el que em passa per la pantalla, i em formo un criteri preguntant a altres usuaris que han fet el canvi abans que jo, a persones que n’han après molt llegint veterinaris com el doctor Ian Billinghurst (Give your dog a bone, Barf Diet), Carina Beth MacDonald (Raw dog food), Tom Lonsdale (Raw Meaty Bones Promote Health) i amb la seva pròpia experiència. M’animo a provar les dietes BARF comercials triturades i congelades per por de donar ossos sencers. Ossos? Sí, ossos recoberts de carn crua, que és el 50% de la dieta recomanada per aquests experts.

Exemple de menú de dieta BARF

Anem a pams:

BARF significa “Biological Appropriate Raw Food” (‘alimentació crua biològicament apropiada’) i consisteix a donar a gossos i gats carn, ossos recoberts de carn (en proporció 50-50), verdura, vísceres, peix… Imitant tant com sigui possible l’alimentació que tindrien en llibertat, i vigilant que siguin aliments frescos lliures de paràsits (s’eviten amb una congelació prèvia) i que siguin aptes per a consum humà (comprats a mercats i supermercats, vaja). Els percentatges de cada aliment són variables en funció de l’individu, però en línies generals es treballa amb un 50% de carn amb os, 30% de carn o peix, 10% de vísceres, 10% de fruita i verdura. Els ossos aporten molts nutrients, com calci, proteïna, greixos… I no s’estellen si són crus i recoberts totalment de carn. Per a més informació, recomano molt el llibre de l’assessora nutricional Verónica Vincent Cruz (Dieta BARF para perros. Guía completa para alimentar a tu perro con comida natural). És una de les pioneres a l’hora de popularitzar aquesta dieta i ha ajudat moltíssims usuaris.

Quan vam començar a donar menjar natural a la Mia, no només es van acabar les diarrees, sinó que va desaparèixer el mal alè, va millorar l’estat del pèl, les deposicions es van tornar dures i seques, va desaparèixer la placa dental, i sobretot, ho vam notar en l’estat d’ànim. Li agradava més, es posava molt contenta quan li tocava menjar, i encara més quan li donava un os gran per rossegar (os recreatiu). Van ser tants els beneficis que, en adoptar el segon gos, també vam fer dieta BARF.

Un cop perduda la por, vam deixar de donar marques comercials triturades per anar al mercat i comprar peces senceres: pollastres, conills, sardines i seitons, pit de xai i vedella, fetge, cors, pulmó, puré de carbassó, bròquil i pastanaga… Les diarrees d’origen desconegut no van tornar mai més, el cost era molt menor que el del pinso Super Premium i vam deixar d’anar al veterinari per medicar-la cada vegada.

Els beneficis són tants i tan clars que mai més em tornaria a plantejar comprar menjar preparat i assecat amb matèries primeres que s’apropen al detritus, amb additius químics i unes normes de seguretat alimentària que fan llàstima: sí, la legislació en l’alimentació animal és molt i molt laxa. Si per als humans de la família hem escollit una alimentació saludable en concordança amb la nostra biologia, a la resta dels membres no humans també els hauríem d’oferir el mateix.

Anna Font Figols

Productora de televisió. Conviu amb dos gossos i ha desenvolupat molt d’interès, pràctica i estudi en l’alimentació natural de petits animals, especialment en la dieta BARF.

S’apropa la tardor i amb ella tot un seguit de canvis físics i energètics que tenen la seva influencia en la nostra alimentació. La naturalesa ens ofereix aliments diferents durant cada estació. A la tardor tenim bolets, carbassa, raïm, caquis, moniatos, figues, magranes, codony, avellanes, nous, castanyes….
Mentre cuinem parlarem dels aliments propis de l’estació, com combinar-los, de l’efecte que tenen en el nostre cos i com treure’n el màxim profit organolèptic i nutritiu, i aprendràs conceptes bàsics de la cuina saludable per anar-los aplicant en tot allò que cuinis a casa.
Aquest curs consta de 3 sessions de cuina pràctica amb menús saludables i deliciosos junt amb propostes per completar-los.

QUI

El taller va a càrrec de David Olivé, xef i pastisser format a l’Escola Hoffman de Barcelona, dietista de l’Institut Roger de Llúria, on actualment imparteix cursos de cuina pels alumnes. S’ha format en cuina energètica i vegetariana.

DATES

Dimecres 15 de novembre de 18h a 21h:
Aperitiu: Suc de magrana, maria Lluisa i poma
Entrant: Ragut de bolets, naps i alguns tubercles Principal: Mandonguilles de fajol i verdures en papillota Caprici: Panellets de moniato i castanya

65€ (58,5€ socis Etselquemenges)

Dimecres 13 de desembre de 18h a 21h:
Aperitiu: Àspic de tardor
Entrant: Crema de carbassa, pastanaga i ceba al curri
Principal: Vegalons de tempeh de cigrons amb beixamel de coliflor Caprici: Torrons

65€ (58,5€ socis Etselquemenges)

INCLOU

· Receptari complet
· Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada
· Sopar-degustació de tots els plats preparats

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)

Més informació a:
inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 473

ORGANITZA

Ingredients:

• 1 cullerada de llavors de comí
• 5 beines de cardamom pelades (els grans que contenen l’interior)
• 1/2 cullerada de llavors de coriandre
• 1 mica de sal
• 1 centímetre de gingebre fresc ratllat amb la seva pell
• 2-3 cullerades d’oli de coco verge extra bio de Dr. Goerg
• 1/2 culleradeta de cúrcuma
• 1/2 culleradeta de pebre vermell fumat
• 400 ml. de llet de coco bio de Dr. Goerg
• 1 grapat de alfàbrega fresca
• 2 branques de canyella

Menjar pa amb molla, crosta i que, a sobre, sigui bo i saludable és el gran repte dels celíacs, persones amb sensibilitat al gluten no celíaca o de gent que simplement vol fer una alimentació 100% sense gluten. La Fundació Alícia ha estat treballant durant mesos per donar-hi resposta i fer que aquests pans els puguem elaborar a casa amb una panificadora.

En la primera fase, es van explorar el funcionament i possibilitats de la panificadora Panasonic i es van fer proves amb diferents ingredients, quantitats, temps de fermentació i de cocció. Veient els resultats, van passar a una fase de desenvolupament en què van establir una recepta patró i, a partir d’aquesta base, van fer variacions fins a obtenir un total de deu receptes de pa sense gluten.

Aquesta recepta es va elaborar amb dues farines que fossin fàcilment adquiribles. Una és la de Zealia, farina panificable ecològica que podeu trobar als supermercats Veritas. L’altra és la Shär, que és a tots els supermercats, però és de menys qualitat, tant per la composició com per la procedència de cultiu.

Les deu receptes es divideixen en 3 categories: pa dolç, pa salat i pa bàsic. S’han incorporat ingredients a la recepta patró per aportar varietat de sabors i diferents textures. A més, s’han tingut en compte ingredients de temporada con el moniato per fer el pa dolç de tardor o les espècies i olives com a homenatge al Mediterrani.

El resultat són pans esponjosos per dins i amb crosta per fora, molt difícil d’aconseguir amb farines sense gluten, ja que precisament el gluten és el que dona elasticitat a la massa i també el que fa que pugi i faci molla. És una gran opció per als panarres que no volen renunciar al pa flonjo  i amb l’avantatge que es pot preparar a casa.

És una alternativa als pans industrials sense gluten, que són de molt mala qualitat. A l’altre extrem, hi ha els pans artesans sense gluten, que són una molt bona opció, però són cars i tenen una consistència important que no agrada a molta gent, que enyora els pans amb molla.

10 receptes sense gluten

Destaquem la de pa integral, que té el 50% de farina panificable i el 50% de fajol, amb un toc de llavors de chía. De fet, en comptes de fer les receptes prenent la bàsica que és farina blanca, si voleu un pa més saludable i ric en fibra podeu prendre la de pa integral per fer la resta de variacions.

Entre els pans salats, és molt gustosa la focaccia amb tomàquets deshidratats, tomàquet xerri, formatge parmesà i orenga. Un pa aromàtic és el mediterrani amb all, olives negres i una barreja d’herbes provençals (alfàbrega, julivert, farigola i romaní). El de fruits secs aporta textura cruixent amb nous i panses.

Els pans dolços són ideals per esmorzar o mitja tarda. El de moniato no porta gens de sucre, el de plàtan sembla pràcticament un pa de pessic consistent i el de xocolata satisfà els paladars més dolços.

Tot aquest estudi i receptari s’ha fet amb la panificadora de Panasonic SD-ZX2522, que té el programa 19 per fer pa sense gluten, però també un per fer pastissos i un altre per a pasta sense gluten. La màquina, en total, té 37 programes. Amb la compra de la panificadora ve de regal el llibret amb les 10 receptes, dissenyades exclusivament per cuinar amb aquest model.