Descobreix aquesta fàcil recepta de bombons vegans, aptes per a grans i petits.
Ingredients
Elaboració
Aprèn a cuinar 3 diferents receptes de canelons totalment vegans.
Gaudeix d’uns canelons com els de tota la vida, però sense greixos saturats, ni lactis, ni soja, ni cap producte d’origen animal.
Receptes saboroses, lleugeres i de fàcil digestió que et permetran gaudir d’unes festes de Nadal saludables amb tota la família.
• Aprendre alternatives veganes i saludables als lactis, les mantegues, i les proteïnes animals i la soja.
• Descobrir diferents alternatives als farcits tradicionals i a la clàssica salsa beixamel, cuinarem amb tres “pastes” de canaló, 3 farcits i 3 salses veganes.
• Aprendre les propietats i característiques particulars dels aliments que es treballin al llarg del taller.
El taller va a càrrec de David Olivé, xef i pastisser format a l’Escola Hoffmann de Barcelona i Dietista de l’Institut Roger de Llúria. Ha treballat al forn ecològic Reikjavik i s’ha format en cuina energètica i vegetariana.
· Receptari complet
· Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada
Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)
Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 473
Aquí a Catalunya en podem trobar de molts tipus: xampinyó, gírgola, rossinyol, camagroc, cep, moixernó, fredolic, llenega i trompeta de la mort, entre altres de menys coneguts. Arreu del món, però, encara podem trobar molta més varietat, com per exemple els tres bolets medicinals que la medicina tradicional xinesa ha fet servir durant molts anys dins la seva gastronomia i farmaciola natural: el xiitake, el maitake i el reishi.
Cada varietat de bolet té possibilitats culinàries diferents i ens aporten una textura i un sabor característic.
Per les seves grans propietats, el seu fantàstic sabor i la seva versatilitat a la cuina, us oferim un recull d’11 receptes amb bolets perquè pogueu gaudir al màxim d’aquest regal de la natura.
Cuina i fotografia: Gina Estapé
Cuina i fotografia: Cristina Arroyo
Que en gaudiu, Molta salut!
Cuina i fotografia: Gina Estapé
Cuina i fotografia: Núria Roura
Cuina i fotografia: Gina Estapé
Cuina i fotografia: Núria Roura
Cuina: Montse Vallory / Fotografia: Pau Esculies
Cuina i fotografia: Iosune Robles i Alberto Aragón
Cuina: Gina Estapé
Cuina: Montse Vallory / Fotografia: Pau Esculies
Cuina i fotografia: Iosune Robles i Alberto Aragón
Generalment, quan marxem de vacances o els caps de setmana trenquem molt les rutines habituals del dia a dia, sobretot pel que fa a l’alimentació. Normalment fem una alimentació saludable i variada, tenim els nostres menús, les nostres receptes estrella… però quan no som a casa, ja sigui aquí a prop o a l’estranger, sovint fem molts àpats fora i ens costa més seguir pautes saludables: tendim a menjar més i a fer més excepcions.
No obstant això, ser fora de casa no ha de ser un impediment per menjar sa.
Si sortim fora i mengem en restaurants, hi ha certs trucs que podem tenir en compte per tal de no fer massa excessos:
Abans de viatjar, feu una cerca de restaurants saludables on poder anar a dinar o sopar a prop d’on sereu de vacances. D’aquesta manera podeu tenir un llistat amb establiments que segur que tenen opcions sanes. Hi ha aplicacions per al mòbil, com Happy Cow, amb establiments saludables, vegetarians i vegans arreu del món.
Si no teniu cap llistat, busqueu restaurants amb una carta que us permeti escollir opcions saludables. D’aquesta manera serà més fàcil fer bones eleccions. Eviteu els establiments de fast food.
Demaneu sempre un primer de verdura: amanida, gaspatxo, cremes, verdures a la brasa, escalivades… en el format que més us agradin, però que mai faltin!
Complementeu el primer plat amb un segon saludable i variant entre les opcions següents:
Preparacions amb moltes salses, fregits o arrebossats.
Eviteu demanar pa d’acompanyament. El pa sovint treu la gana i pot fer que després no us acabeu altres aliments més interessants. A més, no tots els establiments tenen pa de qualitat.
Quan anem a restaurants, sovint acabem menjant més del compte. És important que respecteu la gana: no us quedeu amb gana però tampoc massa tips.
Demaneu aigua per beure. Eviteu els refrescos, sucs i begudes amb alcohol.
Per postres trieu fruita. Això no treu que algun dia puntual pugueu fer una excepció i mengeu algun tipus de dolç, però que no sigui l’habitual. Millor opteu per fruita o, si no teniu més gana, també podeu demanar una infusió.
Si quan mengeu fora de casa us costa pair, preneu ½ c.p. de pasta d’umeboshi abans de menjar per estimular els sucs gàstrics i afavorir la digestió. També podeu prendre umeboshi en càpsules, com Umebol.
Pel que fa als mes petits, eviteu demanar-los menús infantils, ja que sovint són molt poc saludables: pasta amb tomàquet, pizza, hamburguesa amb patates fregides, salsitxes, croquetes, gelat. Els nens no han de menjar diferent que un adult i, per tant, també poden prendre opcions saludables de la carta.
Les espècies són un recurs culinari meravellós que s’ha fet servir des de l’antiguitat en diverses cuines de tot el món no només per donar gust, sinó també per ajudar a conservar els aliments i per les seves infinites propietats terapèutiques i digestives. No obstant això, sovint són poc conegudes i l’ús que se’n fa és molt limitat.
Si coneixes les espècies i saps com manejar-les i combinar-les, tindràs a l’abast una font de creativitat i gust interminable que podràs aplicar a multitud de plats, i fer la teva cuina molt més variada i atractiva. Les espècies fan que els plats de verdures es transformin i que les salses, cremes, patés, postres i dolços tinguin una aroma i un sabor incomparables. Si de vegades la cuina vegetal et sembla avorrida o insulsa, aquest taller et descobrirà un món nou.
I el millor és que és ben fàcil… Un cop equipat el rebost, podràs innovar sempre que vulguis en un tres i no res!
L’objectiu d’aquest curs és que et familiaritzis amb el món de les espècies, aprendre a preparar diverses mescles i aplicar-les en receptes molt variades, que ressaltin al màxim les seves qualitats organolèptiques i et permetin beneficiar-te del seu efecte terapèutic.
Prepararem diverses receptes salades amb les espècies com a protagonistes i unes galetes dolces tipus Spéculoos.
Totes les receptes són sense gluten, lactis, sucres ni farines.
• Dossier amb apunts teòrics de tots els temes tractats.
• Receptari complet amb informació sobre les propietats dels ingredients emprats.
• Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada.
• Àpat-degustació de tots els plats preparats.
Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)
Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 473
L’alimentació antiinflamatòria no és una dieta per perdre pes, ni un pla d’alimentació per un temps determinat, és una proposta nutricional que ha de durar en el temps i ha d’afavorir un bon terreny de l’organisme per ajudar a mantenir el cos en bon estat de salut.
Sovint, venen a La Consulta dones amb dolor crònic, inflamacions o problemes osteoarticulars recidivants, i que prenen medicació per a la inflamació i el dolor, i també un protector gàstric, que fa malbé la mucosa i el pH de l’estómac.
Les persones diagnosticades de fibromiàlgia i fatiga crònica, o pacients amb artritis i artrosi, tendinitis o fascitis plantar, etc. es poden beneficiar d’una alimentació rica en verdures i amb aliments reals, sense productes processats, rics en sucres, additius, sal… és a dir, d’una dieta antiinflamatòria.
En aquest taller descobriràs quins són els millors aliments per fer front a la inflamació, als dolors crònics i que, pas a pas, et permetran tenir l’opció de rebaixar o deixar la medicació.
Martina Ferrer. Nutricionista i especialista en PNIE a la consulta de l’ETS.
· Dossier amb apunts teòrics de tots els temes tractats i propostes de receptes adients.
Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)
Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 473
Ja sabem que l’esport ofereix molts efectes positius per a la persona que el practica:
Teniu presents aquests factors a l’hora d’organitzar la setmana i de treure temps per practicar més esport? Si encara no ho heu fet, us animo a fer-ho: compreu un bloc de fulls amb un organitzador setmanal o feu-ho pel vostre compte. L’organització és clau per trobar l’equilibri entre l’èxit i el benestar, entre l’interior i el que passa fora.
Cada cop surten més estudis que demostren que no podem viure sense practicar cap tipus d’activitat física. El sedentarisme, o sigui fer menys de tres hores d’activitat física intensa a la setmana –no val a caminar una mica cada dia, doncs–, és antihumà: ens envelleix, ens deteriora i ens mata a poc a poc. És com si el sedentarisme fos el nou tabac. Perdoneu l’exageració, però la importància d’aquest tema és realment gran.
A consulta cada setmana veig com les dones, majoritàriament, tenim més problemes per començar i agafar l’hàbit. Sempre trobem excuses. Una excusa molt recurrent és el malestar o dolor que cada cop més dones tenen abans i durant la regla. En aquest punt és important que la població comenci a entendre la gran relació que hi ha entre el que mengem i les hormones. Podem prevenir moltes patologies hormonals i millorar endometriosi, síndrome d’ovaris poliquístics i dolors o altres símptomes premenstruals i menstruals amb un bon tractament integratiu de dieta, complementació i hàbits.
Tanmateix, del que s’ha parlat poc és que, si coneixem bé els diferents moments del cicle menstrual, podem entendre i aplicar millor les necessitats del cos segons el moment.
A causa del cicle menstrual, el cos de la dona està subjecte a molts canvis (de vegades, muntanyes russes), majoritàriament provocats per canvis hormonals o per processos inflamatoris. És cert que això afecta emocionalment i físicament de manera especial, i ho notem sobretot a l’hora de fer esforços o esport. Per aquest motiu és important que les dones ho tinguin en compte i sàpiguen com han d’actuar en aquests moments. Els nivells d’estrògens i progesterona són diferents en les dues fases principals del cicle; per això podem ajustar els entrenaments als canvis del cicle menstrual.
La dona té nivells elevats d’estrògens abans del període d’ovulació. Durant els dies de període, perdem hemoglobina per la sang; per tant, és molt normal estar més cansades. Així doncs, és un bon moment per reduir lleugerament la intensitat dels entrenaments.
Durant el cicle menstrual, el sistema immune també es veu afectat: la pell està més seca i la temperatura corporal tendeix a baixar. És important, doncs, que, tot i tenir molèsties, mal humor o desitjos incontrolats per certs tipus de menjar com els dolços, prioritzem el consum de greixos saludables –per ajudar les hormones, la pell i el sistema immunitari– i proteïnes d’alt valor biològic, que ens aportaran sacietat. També és important prendre aliments rics en ferro i vitamina C per compensar la pèrdua de ferro que es produeix amb el sagnat menstrual, i seguir ajudant el sistema immunitari.
Un cop hagi passat el període de sagnat, tenim nivells alts d’energia, aprofitem millor els hidrats de carboni i tenim més sensibilitat a la insulina. Per tant, després de la regla, podem fer entrenaments més forts i estrictes i consumir més hidrats de carboni.
Es produeix cap al dia 15 del cicle: els nivells de testosterona comencen a pujar i els nivells d’estrògens baixen en picat (si la baixada és més gran, podrem notar més símptomes).
Durant l’ovulació estem més actives, extravertides i receptives. Si feu esport, escalfeu bé; hi ha més risc de lesió per laxitud en els lligaments
Es tracta d’una etapa en què es té menys gana i més set (també és el punt del cicle en què augmenta més la temperatura corporal), per tant ens hem d’hidratar bé i aprofitar aquest moment d’alt rendiment. De fet, la capacitat per exercir força i resistència augmenta progressivament; durant aquesta fase, la força pot augmentar fins a un 11%.
Hi ha menys sensibilitat a la insulina, tolerem pitjor els hidrats de carboni i el cos prefereix els greixos com a font d’energia. És un moment per cuidar-se molt, dormir més hores i augmentar el consum de verdures i fruites, i beure infusions, ja que és quan retenim més líquids.
Tenim més fatiga i menys capacitat per fer exercicis de força i resistència. Per tant, és millor deixar els entrenaments més intensos per a la fase fol·licular. És un bon moment per fer exercicis cardiovasculars a ritmes constants.
El que tenim són, doncs, tres fases ben diferenciades: en les dues primeres setmanes del cicle, la força i la resistència són més grans (és, doncs, el moment per fer exercicis de força); durant la segona meitat del cicle, sembla que les coses empitjorin, però, en canvi, s’accelera el metabolisme i estem preparades per cremar més greixos. La solució és treballar amb el que el cos ens demana en cada moment. Així, també en traurem més rendiment.
| FASE FOL·LICULAR | OVULACIÓ | FASE LÚTIA |
|
|
|
Si us interessa saber més sobre el vostre estat emocional i energètic segons la fase menstrual i, així, ser més coherents amb el que el cos necessita, no us podeu perdre el llibre Lluna vermella de Miranda Gray.
Sabies que …?
Descobreix en aquesta guia pràctica els aliments que són millors per a la microbiota intestinal i com i quan s’han de menjar. A més, fes les receptes que es proposen, desenvolupades explícitament per a aquesta finalitat, de manera quotidiana. Són senzilles de preparar i, a més, absolutament delicioses.
Aprèn a alimentar la teva microbiota a través de l’alimentació prebiòtica
El llibre definitiu de receptes per als amants de la carxofa.
Un llibre escrit amb molt d’amor i afecte, dedicat a la carxofa i als records, per Pau Garcia Parajuà, gerent del Cafè Europa d’Olot, un dels restaurants més destacats de la zona de la Garrotxa. Ens ensenya 37 maneres de cuinar carxofes –des de les elaboracions més bàsiques a unes de dignes de l’alta gastronomia–, fent servir la carxofa com a ingredient principal o donant una nota de sabor com a secundari.
Després del supervendes Sucs Verds, Carla Zaplana ens porta els batuts, també verds, que són una gran font de micronutrients i ajuden a nodrir i hidratar el cos, així com a netejar i depurar l’organisme. Són cremosos i amb fibra, pensats per saciar i ajudar a regular el trànsit intestinal i els nivells de sucre i colesterol en sang.
A més de les 30 receptes de batuts de noms molt originals, hi ha també receptes de sucs verds, llets vegetals i receptes per aprofitar la polpa dels sucs. Totes són delicioses i molt fàcils de preparar.
Apunta’t a la revolució verda!
L’intestí està, més que mai, de moda. No en va és la base de la salut i la vitalitat, i el responsable directe de moltes patologies: les de l’aparell digestiu mateix (gasos, inflor, restrenyiment, diarrees, candidiasi…), i d’altres com al·lèrgies, excés de pes, depressions…
L’autor, Christian Brun -un reconegut naturòpatia francès- ens explica d’una manera clara i amb humor bons hàbits i una rutina d’higiene intestinal per ajudar a reequilibrar l’intestí. Repassa tot el funcionament d’aquest òrgan (com funciona, el sistema digestiu, els nutrients, l’evacuació…), ens parla de gasos, de flora intestinal, de caques -ups!- (quantitat, olor, color…) i ens proposa maneres de menjar, fer exercici, beure i respirar que ajudaran el nostre estimat intestí.
Un últim apunt: sabíeu que l’intestí conté el 90% de la serotonina -hormona del benestar- que produïm? Tinguem, doncs, una digestió feliç!
Tornem amb l’agenda d’Etselquemenges. Aquest 2018 seguim amb el mateix format i amb trucs i consells healthy per a les 52 setmanes de l’any i amb una gran novetat que els lectors ens han demanat: 12 menús amb esmorzars, dinars i sopars de dilluns a diumenge, un per a cada mes de l’any, que firma la nutricionista Martina Ferrer. Els menús estan elaborats a partir dels criteris i la filosofia d’Etselquemenges: amb aliments ecològics, amb les verdures que per temporada hem de prendre cada mes de l’any, amb una presència equilibrada de proteïna animal i vegetal, sense sucres ni cap refinat, amb una presència destacada de cereals integrals, llegums, llavors, espècies, aliments probiòtics i altres superaliments.
EXCLUSIU AL WEB: L’Agenda inclou 12 menús, un per a cada mes de l’any i només comprant l’agenda al nostre web els tindreu en format PDF per a imprimir i penjar a la nevera de casa perquè els tingueu sempre a mà (a l’agenda i a casa) per a preveure els àpats i la vostra compra diària o setmanal.
Aquesta agenda conté els secrets més ben guardats de la Núria Coll. Hi podràs escriure totes les teves activitats diàries i, a més, aprendre i practicar el concepte més pur del que significa menjar sa.
Però a més, l’agenda ve carregada d’extres tant útils que estàs davant d’una agenda que es converitrà en un llibre de consulta, per sempre més.
NOTES IMPORTANTS
La nostra Trinitat Gilbert ens ha ensenyat moltes coses sobre alimentació infantil. I tenir tot el seu coneixement resumit en un llibre és un must. Amb A la taula i al llit, al primer crit ens ensenya hàbits saludables per a tota la família, però sense alarmismes, ni radicalismes. Tal com diu, “preocupa’t pel que menges cada dia i no pel que facis un dia de manera excepcional”. Així doncs, res del típic got de llet de vaca amb galetes maria, sinó més aviat cereals de varietats ancestrals, sèsam i ametlles per al calci… i productes de proximitat, de temporada i sempre que es pugui, ecològics.
A través del llibre farem un recorregut pels esmorzars, dinars, berenars, sopars i begudes, passant per seccions com les proteïnes, el menjar integral o el mític “Poden menjar l’aliment que ha caigut a terra?”. També parla d’obesitat i de falsos mites de l’acne juvenil. Tot amb l’assessorament del psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer.
Apa, us deixo, que vaig a preparar les croquetes de cigrons i sèsam i la crema de pèsols frescos que la Trini ha inclòs al llibre!
Després del llibre Una princesa en el espejo i la creació de diversos programes dissenyats i orientats a la dona per tal d’augmentar la confiança en si mateixa, la coach i escriptora Maria Tolmo, que es defineix com a “doctora de l’ànima”, escriu aquest nou llibre de consells per poder gaudir d’una vida més sana i natural.
En el llibre es revela d’una manera elegant i propera que la salut i la bellesa física només s’aconsegueixen a través d’una fortalesa mental, emocional i espiritual.
El lector trobarà més de 140 pàgines de consells; simplement haurà de deixar-se endur i creure que una vida plena d’amor, salut i alegria i abundància és a l’abast de tothom.
Apte per als capaços de ser amables amb si mateixos.
Ets flexitarià, és a dir, vegetarià entre setmana i menges una mica de carn els caps de setmana?
Vols explorar diferents propostes saludables a més del vegetarianisme?
Vols una coartada amable per poder-te relaxar una mica i no vols convertir la teva dieta en una religió o un dogma?
Adam Martin Skilton, periodista especialitzat en nutrició i fundador de la pàgina web etselquemenges.cat, ha publicat un llibre molt instructiu sobre el flexitarianisme, ens parla dels avantatges i d’una elecció de dieta que no ha d’eliminar totalment el consum de carn, peix i altres proteïnes animals.
Aquest llibre conté vuitanta receptes saboroses i un menú complet entre esmorzars, dinars i sopars per poder explorar aquesta possibilitat de dieta en un total de 21 dies.
L’autor ens recorda que la recepta no és una fórmula magistral i que podem canviar els ingredients i modificar les quantitats en funció de les preferències que tinguem.
Martín subratlla la importància de cuinar en llibertat. Les seves propostes només assenyalen un camí que podem seguir, ens conviden a dinar segons les necessitats personals i menys segons les nostres creences.
Un paper rellevant en totes les receptes el té l’oli d’oliva verge extra, i si és ecològic molt millor.
Apte per a vegetarians a la recerca de noves tendències.
La coneguda coach de salut Núria Roura, autora del conegut Detox SEN, després de tenir durant molts anys trastorns d’alimentació, ansietat, addiccions i desequilibris intestinals, es dedica actualment a aconsellar altres persones sobre com aconseguir l’estat de benestar.
El seu nou llibre és un llibre pràctic i proposa 28 receptes veganes sense gluten i sense sucre per gaudir, durant quatre setmanes, d’esmorzars saludables, energètics i nutritius (d’aquí la sigla SEN creada per ella mateixa).
Entre batuts, torrades, iogurts i galetes, amb unes fotos temptadores i amb unes indicacions senzilles adaptades fins i tot per als més principiants, Núria Roura ens demana ser valents i atrevits.
Comprovarem com un petit canvi al dia, a l’esmorzar, ens ajuda a assolir la felicitat i més fàcilment el pes ideal.
Apte, fins i tot, per als més indecisos.
Us sembla fred i impersonal anar a comprar al supermercat? Piles i piles de productes de procedència més o menys anònima i, possiblement, de l’altra punta de món, constitueixen l’oferta principal de consum alimentari actual. Sovint, les etiquetes són poc explícites i això fa que no en puguem conèixer l’origen, la composició o els processos pels quals han passat. Hi ha alternatives de consum conscient? És possible tornar al model preindustrial de contacte directe entre productors i consumidors, sense renunciar als avantatges de la nostra era tecnològica?
El 2011, un grup de defensors del consum local de França va trencar els esquemes. Lluny del patró de supermercat, també va reinventar el model de la cooperativa tradicional i singular de barri per un nou model col·laboratiu que permetia replicar-ne l’estructura a diferents punts del territori, i va crear un gran moviment col·lectiu. Així va néixer La Ruche Qui Dit Oui!, una iniciativa que va permetre professionalitzar aquests nous models de comunitats de consum, invertint en tecnologia i en comunicació.
La Ruche Qui Dit Oui! es va constituir com una empresa que aposta per l’economia col·laborativa i l’agricultura local, mantenint l’esperit de tracte directe, però combinant-lo amb una estructura logística fàcilment replicable i adaptable a escala local, amb tots els avantatge que això suposa. Per això va posar en marxa una plataforma de compra digital que permetia als consumidors de cada Ruche fer la llista de la compra còmodament per internet, i als Responsables de cada Rusc i als productors, molta més agilitat i visibilitat. A més, un dia a la setmana consumidors i productors coincidien en un punt de distribució on es fa l’entrega de la comanda, cosa que ens retorna al contacte humà i a la vida de barri.
Jacques Dufresne, Responsable de la Ruche de Caen
Aquesta nova proposta va atraure més persones amb ganes de crear la seva pròpia comunitat de consum, així que La Ruche Qui Dit Oui! es va anar coneixent pel territori francès i es van anar creant noves comunitats singulars, amb la seva pròpia xarxa de productors de proximitat i amb el seu dia i lloc de distribució, com ara la que gestiona en Jacques Dufresne, Responsable de la Ruche de Caen.
Si voleu fer com en Jacques, la Juliette o la Jou i obrir un Rusc al vostre barri, cliqueu aquí per a més informació.
“Què m’aporta la meva Ruche? El plaer de descobrir (o redescobrir) als habitants de les ciutats productes bons i sans del camp, l’alegria de trencar l’anonimat i l’aïllament imposat per la distribució massiva, la satisfacció de contribuir al manteniment de la vida dels nostres amics i col·laboradors agricultors i productors…”, explica en Jacques, molt satisfet de l’experiència.
La Responsable de la Ruche de Tours, Juliette Krier
Molts dels Responsables que s’han anat animant a obrir una Ruche ja estaven vinculats al món rural o bé es van anar conscienciant de la necessitat de canviar el paradigma de consum al seu barri, modernitzant-lo i transformant-lo al 2.0. “Com a filla d’un petit agricultor, tenia ganes d’involucrar-me en aquest sector per ajudar els petits productors. Amb Internet, podem revolucionar la forma en què consumim”, assegura la Responsable de la Ruche de Tours, Juliette Krier.
L’experiència de tots aquests petits emprenedors socials funcionava tan bé, que el 2014 altres països van voler adoptar aquesta idea al seu país.
A Espanya va arribar primer a Madrid, amb el nom de ¡La Colmena Que Dice Sí!, i a Barcelona, amb el nom d’El Rusc Que Diu Sí!. Al cap de pocs mesos, altres barris de totes dues ciutats van començar a obrir nous Ruscs, i així la xarxa es va anar ampliant fins que, a dia d’avui, Catalunya té 28 Ruscs en actiu i la comunitat de Madrid, 71. Entre França, Espanya, Bèlgica, Itàlia, Alemanya i el Regne Unit, ja hi ha més de 1.500 Ruscs oberts amb 5.000 productors i 130.000 consumidors que hi compren de manera habitual, i n’hi ha molts més en construcció (si voleu conèixer l’experiència d’una Responsable de Rusc català, llegiu l’entrevista a la Jou López, Responsable de Rusc a Badalona, “Distribuir directament als consumidors és un cercle virtuós que no ha de parar de créixer!”).
En definitiva, a dia d’avui, els Ruscs són un bon projecte per a les persones que volen fomentar el consum local obrint una comunitat de consum pròpia, amb les facilitats que aporta l’experiència compartida i els recursos d’un projecte europeu que va néixer el 2011. I també ho és per als consumidors que volen recuperar el sabor de la terra i accedir a productes d’alta qualitat i proximitat encara que visquin a la ciutat.
Fa temps que vaig decidir ratllar la ceba per fer aquesta sopa; la textura queda molt més melosa i s’extreuen gota a gota tots els sucs d’aquest meravellós i humil ingredient per formar una sopa substanciosa, delicada i gairebé miraculosa. 
La veritat és que no tinc bon record de la meva primera sopa de ceba; la vaig tastar en un petit restaurant de Montpeller i no em va agradar gaire perquè els trossos de ceba eren molt grans i, des de llavors, no m’he atrevit a demanar-la gaires cops més; però un dia vaig decidir ratllar-la i, a banda que es cou abans, la textura és molt més agradable. Suposo que ja sabeu que la ceba és un dels ingredients imprescindibles de la cuina saludable. Jo he fet servir les que tenia per casa, que eren de diversos tipus (Figueres, vermella i escalunya) i m’ha quedat molt aromàtica, però n’hi podeu posar d’un sol tipus. Només vull recordar-vos que qualsevol ceba és rica en compostos que contenen sofre i altres fitoquímics i que ens ajudaran a augmentar la salut del cor, a protegir-nos contra el càncer i la diabetis, millorar la salut òssia i molt més!
La farigola és la planta reina de l’hivern; en gairebé totes les cases es fa servir en forma d’infusió, sopes, per glopejar… Com a antisèptic, elimina els gèrmens i redueix els símptomes de les infeccions, la febre o el malestar. Serveix per alleujar el mal de coll, l’afonia o quan tenim el pit carregat, i fins i tot per desinfectar ferides. Afavoreix la digestió, ja que evita els espasmes gàstrics i la formació de gasos i és molt efectiva en inflamacions a la boca, nafres o mal alè. Us recomano que tingueu a casa un test amb farigola fresca perquè, a més, estic segura que ajuda a afavorir el bon ambient. Si teniu banyera i voleu recuperar-vos del cansament d’un llarg dia, prepareu un bany relaxant afegint a l’aigua una infusió de farigola, que també us ajudarà a dormir millor.
No sé què deu tenir la paraula gratinat, que provoca somriures sigui on sigui que apareix. Des que vaig descobrir el llevat nutricional estic encantada, perquè és un ingredient ideal per tenir un gratinat saludable i vegà. Aporta a qualsevol plat un sabor intens i grans propietats, que us vaig explicar en la meva recepta “Entrepà bacon-cheese vegà”. Aquest cop, l’he barrejat amb llavors de cànem pelades i una mica de sal marina i, voilà, empolvorada sobre una mica de pa torrat, no ha d’envejar res al parmesà. Una de les propietats que destaca de les llavors de cànem és el seu contingut en proteïna vegetal de fàcil assimilació i la seva gran riquesa en àcids grassos (omega-3 i 6). Estan considerades una de les fonts vegetals més nutritives del planeta. Les podeu prendre senceres o triturades i afegir-les en amanides, sopes, batuts, postres… Són ideals per a vegetarians i esportistes i per convertir aquesta sopa en una poció equilibradora, reforçant i recuperadora.
Ingredients (2-3 persones)
Preparació
Que en gaudiu,
Molta salut!
Quants de vosaltres espereu a tenir set per beure aigua? Sabíeu que, si estem ben hidratats, no hauríem de tenir-ne mai? La sensació de set és la manera que té el cos de demanar-nos líquid, que perdem de manera constant per la suor, l’orina o el consum de les funcions vitals.
Com ja hem explicat altres vegades, l’aigua és un dels components principals del cos humà (el cervell es compon d’un 90% d’aigua; la sang, d’un 83%; la massa muscular, d’un 75%, i els ossos, d’un 22%); per això hem d’assegurar-nos que en consumim prou al llarg del dia. Malgrat que és imprescindible per a tothom, els nens, la gent gran, les dones embarassades o lactants i els esportistes són els col·lectius amb més risc de deshidratació i que han d’estar més al cas de consumir prou líquid durant el dia. Però no ens atabalem! Si us costa beure quan no teniu set, tingueu en compte que també podeu complementar el consum d’aigua amb infusions, caldos casolans de verdures o brous d’ossos, menjant força fruita i verdura (millor si és ecològica) i reduint els aliments que ens deshidraten (com ara l’alcohol, la cafeïna, els refrescos ensucrats o la sal).
Malgrat que sovint es menysté, activar el xip de la hidratació és bàsic si volem fer un canvi cap a un estil de vida més saludable. Estar ben hidratat ajuda a mantenir la salut, a evitar lesions, a assegurar que les funcions vitals es desenvolupin correctament, a evitar els cops de calor o la retenció de líquids, a diluir millor les sals minerals, a millorar la circulació sanguínia i a proporcionar al cos els minerals i oligoelements que necessita.
Ara bé, quina aigua hem de beure i com ho hem de fer? Són saludables i sostenibles les ampolles d’aigua de plàstic que es comercialitzen arreu? Aquests envasos tan còmodes, que ens podem endur on sigui, que no pesen i que llencem (en el millor dels casos) al contenidor groc, tarden ni més ni menys que 450 anys a descompondre’s, i generen un impacte mediambiental desorbitat en comparació amb la seva efímera vida útil d’un sol ús. Com us explicàvem a l’article “Bye bye plàstic”, molts d’aquests envasos acaben anant a parar a mars i oceans, on sovint són ingerits per peixos. De fet, s’estima que el número de mamífers que moren cada any ofegats o intoxicats per haver menjat plàstic arriba als 100.000.
Però la presència del plàstic als mars i oceans no només afecta la fauna marina: com que no es descompon al 100%, les micropartícules que queden flotant són també ingerides pels peixos i, de retruc, ingerides pels humans que consumim peix o que cuinem o bevem aigua de l’aixeta (per a més informació, llegiu l’article “Un estudi alerta que l’aigua de l’aixeta conté fibres de plàstic”).
Per si no en teniu prou, més enllà de l’amenaça mediambiental que el plàstic d’un sol ús suposa per al planeta, tampoc resulta un material especialment saludable: com ja us hem anat explicant, hi ha estudis que vinculen l’ús del plàstic amb problemes hormonals o de reproducció i fertilitat, ja que es tracta d’un material perillós que actua com a disruptor endocrí. I, per cert, una curiositat més que potser no sabíeu: la matèria primera amb què es fa el plàstic és el petroli.
Com comentàvem, podem acabar ingerint tòxics procedents del plàstic a través del consum de peix (quan el cuineu, acompanyeu-lo de verdures de fulla verda i d’algues, que us ajudaran a reduir-ne els metalls pesants), de l’aigua de l’aixeta i, molt especialment, dels recipients de plàstic que contenen BPA i que fem servir per guardar aliments, escalfar-los al microones o sotmetre’ls a altres canvis de temperatura, com ara la congelació.
El BPA és un component químic que porten alguns plàstics (especialment, els d’un sol ús o la majoria de les carmanyoles convencionals) que, en determinades condicions com ara els canvis de temperatura que comentàvem, migra als aliments o a les begudes. Aquesta migració és especialment perillosa, ja que el BPA és un component difícil d’eliminar pel nostre cos i pot acabar acumulant-se i produint els temuts efectes adversos en la salut hormonal.
Els nostres avis vivien sense plàstics i feien servir el vidre com a material principal per emmagatzemar i guardar aliments. I, certament, el vidre és un material saludable que no trasllada cap element tòxic i que tampoc altera el sabor ni l’organolèptica dels aliments. Ara bé, el vidre pesa. I això fa que sigui un material molt adequat per tenir a casa o per fer-nos la carmanyola, però potser poc útil per endur-nos a sobre o dins la bossa, oi? Què podem fer?
Tenim la sort que ja hi ha marques que comercialitzen envasos de plàstic de llarga duració i sense BPA, per tant, segurs, saludables i sostenibles. Si feu una mica de cerca, en trobareu diversos, però nosaltres us recomanem les ampolles “infinitament” reutilitzables de la marca Nalgene, que trobareu fàcilment a diferents punts de venda i que també podeu comprar per internet (ja teniu una bona idea de regal saludable per aquest Nadal i útil per a tothom!).
El propòsit de l’any nou que ens hem plantejat a la redacció d’Etselquemenges és el d’assegurar-nos una bona hidratació diària amb aigua de qualitat (ens agrada donar-li sabor amb trossos de llimona, taronja, una branca d’api, menta, etc.), transportada en un envàs saludable i lliure de BPA. Us apunteu al nostre repte?
