El Green Spot arriba fruit d’una casualitat. La propietària del local, situat a la Barceloneta, és vegana i els va dir que, si hi posaven un restaurant, no hi podria entrar cap animal mort, ni tan sols cuir. Al principi, en Tomàs va tenir un xoc, perquè s’havien imaginat obrint un restaurant a la Barceloneta i oferir alguna gamba o una mica de peix. Però, amb el pas dels dies, va pensar que era el moment! La dona d’en Tomàs, la Paula Ospina, que dirigeix el restaurant, és vegetariana i “a casa, també en Tomàs menja menús vegetarians i lleugers, i li agrada molt menjar així”. Com que, a més, hi ha un corrent cada cop més clar de gent vegetariana, van decidir fer el pas. De totes maneres, si la propietària no hagués exigit que el restaurant fos vegà, potser no s’hi hauria atrevit.
Malgrat tot, “no volíem enquadrar-nos en el típic restaurant vegetarià que, a vegades, és monòton i avorrit, i els espais semblen un menjador escolar. Volíem fer un restaurant divertit, com tots els altres de la companyia. No volíem fer-lo flexiterià, però tampoc vegetarià extrem. I aquí el món de la verdura és essencial”.
La Paula Ospina, que ara està embarassada, continua descobrint l’infinit món dels vegetals; ara amb les algues marines, per exemple. I amb les coccions i el gust! “Volíem que tot fos gustós!” Com ho fan? Doncs amb unes croquetes de créixens, pastanagues orgàniques brasejades amb salsa mexicana, verdures a la llenya amb iogurt i tahina, carpaccio de colrave, espirulina, pistatxos i vinagreta de tamarinde, coliflor arrebossada, la quesadilla de kimchi o les pizzes! En fan de carbó activat, tant de moda a Itàlia i arreu.
Per fer bondat en el dia a dia hi ha el bol macrobiòtic ecològic, però la majoria de plats són alegres i les verdures es presenten de maneres molt diferents.
Als fogons hi ha en Marcelino Jiménez y en Yelel Cañas, que, amb la Julia Kleist, especialista en la cuina vegetariana, han creat més de trenta-cinc plats que, a més, varien segons la temporada. A la carta hi ha inspiracions japoneses, índies, mexicanes, àrabs i asiàtiques, com per exemple el fonoll rostit amb xili i taronja, que dóna un punt picant a un vegetal tan suau com el fonoll.
Però és que, a més, el Green Spot ha tingut l’habilitat de fer un compendi de les receptes més sanes de cada cultura: que en una sola carta hi hagi crema de llenties thai, san choybao (farcell d’enciam) de tofu i bolets, muhammara (una mena de romesco) servida amb crudités o dolmades (fulles de parra) gregues de quinoa vermella és tot un encert. A banda de les rareses com el ficoide glacial, de Canàries, conegut també com a herba gelada que incorporen en una de les amanides.
A les amanides no hi trobareu a faltar verdures com la col kale, el llevat de cervesa acompanyant verds, els nabius secs a l’amanida de colrave, cereals com la quinoa i ingredients com el coco i el plàtan a les tortitas de civada. A banda, veureu que molts dels comensals acompanyen el dinar o el sopar amb sucs verds i no tan verds, com el de remolatxa. De fet, hi ha els sucs estàndard, i també hi ha una selecció de shots, de xarrups de sucs verds, si no es vol un suc sencer, elaborats amb pressió en fred. L’originalitat de casar verdures, diversió i barreges sorprenents fins i tot arriba fins a les postres, en què el rei és un crumble de ruibarbre, maduixa i salsa de vainilla exquisit. No hi ha begudes amb gas com les típiques de cola, ni tampoc microones. En canvi, hi ha alguns vins bio.
Els cereals, el llevat, els llegums, etc., els compren a Casa Perris, al Born. A Green Spot no és tot orgànic, però hi ha plats que sí que ho són i estan explícitament anunciats.
El Green Spot es troba al remodelat carrer Xifré, on fa uns anys hi havia els famosos basars d’electrodomèstics. L’arquitecte brasiler Isay Wenfield és el responsable de la reforma del local, que combina fusta, terracota, coure i lli i té un jardí central interior que dóna molt de caliu al restaurant. El Green Spot no té menú diari i el preu mitjà és de 25-30 euros per dinar i sopar.
